PINTURA GÒTICA

Pintura gòticaPintura gòticaHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)M Assumpció Granero Cueves

4.Pintur4.Pintura gòticaa gòtica

Van der WeydenLa Magdalena

Simone MartiniAnunciació

Giotto di Bondone Crist mort

Jan Van EyckEl matrimoni Arnolfini

ARTARTGÒTIGÒTI

CC

Hubert i Jan van Eyck (germans)Adoració de l’Anell Místic

oPolíptic de catedral de Sant Bavó

4. La pintura gòtica4. La pintura gòtica

Jan van EyckL’home del turbant vermell

4.1.Característiques4.1.Característiques1) Funció decorativa de temples,

principalment, però també d’ajuntaments, palaus, castells (particulars)…

2) La pintura mural perd importància, ja que el seu lloc l’ocupa la vidriera, excepte a Itàlia. Durant l’estil gòtic gairebé desapareix la pintura mural, per la progressiva reducció dels murs en l’arquitectura, ara ocupats per amples finestrals.

Tampoc es podien pintar les voltes ogivals a causa de la seva gran alçada, que farien molt difícil el seu gaudiment des de baix. Itàlia és l’únic lloc on es continua realitzant pintura mural, ja que en els seus temples, els murs segueixen tenint una funció de suport arquitectònic important.

Mestre de Sant MateuRetaule de Sant Mateu i Sant

Francesc (1377)de la Catedral de Palma

4.1. C4.1. Característiquesaracterístiques

• S’utilitzen altres SUPORTS com:– Pintura sobre taula:

Retaules (díptics, tríptics, políptics).

– Llibres o codis miniats (Scriptoria a les miniatures).

– Vitralls de colors.

– Tapissos (parets dels castells).

3) Suports. La vidriera fa que la pintura es reservi i...

4.1. Característiques4.1. Característiques

3) De la pintura sobre taula romànica, que decorava el frontal de l’altar, es passa al tríptic, format per tres taules, i al políptic, compost de moltes taules articulades, les laterals mòbils per tancar el conjunt. En el s. XIV s’imposa el gran retaule rígid i amb moltes taules, encara que també es pinta sobre taules individuals.


4) La temàtica segueix essent religiosa, preferentement, tot i que els temes profans i quotidians (escenes costumistes) aniran augmentant i apareixerà el retrat. Els temes són semblants als de l’escultura i pretenen emocionar, és una pintura emotiva que tracta de suscitar els sentiments mitjançant un dibuix expressiu i uns colors forts o brillants. Matrimoni Arnolfini

Jan van Eyck

4.1. Característiques4.1. Característiques5) Tècniques.

S’usa especialment el tremp, que utilitza l’ou com aglutinant dels pigments,i permet realitzar minuciosos detalls, amb colors molt brillants.

En el segle XV, a Flandes (cap el final de la Baixa Edat Mitjana) amb la pintura flamenca es difon la tècnica de l’oli sobre llenç o taula (innovació, gràcies als Van Eyck.).

El fresc a Itàlia.

La Verge del Canceller Rolin (1435)Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm)

Musée du Louvre, París

4.1. Característiques4.1. Característiques• 6) Característiques formals.

• Abandonament de la rigidesa.

• Més expressivitat i realisme. Les figures tendeixen a ser més naturals i expressives que les romàniques. Mostren sentiments, estats d’ànim.

Deposició de la creuVan der Weyden


• L’escenari pot ser natural, però és més freqüent l’arquitectònic i, en algunes ocasions l’interès per les persones els du a prescindir del fons, llavors és daurat com en el bizantí, i presenta les figures planes o ingràvides.

• 6) Característiques formals.

• Busca el realisme i procura reflectir el món circumdant, i es comença a substituir el fons neutre i daurat per espais paisatgístics.


• 6) Característiques formals.

• Presenta un colorit variat, amb tonalitats. És, en definitiva, una pintura cromàtica, naturalista, narrativa i dramàtica.

Deposició de la creuVan der Weyden

Van der WeydenLa Magdalena

4.1. Característique4.1. Característiquess

• AUGMENT DEL REALISME.

• PAISATGE.

• RETRAT.

• NATURALESA MORTA.

• ENRIQUIMENT ICONOGRÀFIC.

• PINTURA:

- CROMÀTICA.

- NATURALISTA.

- NARRATIVA.

- I DRAMÀTICA.

4.2. EVOLUCIÓ4.2. EVOLUCIÓ

• 4) FLAMENC (XV)

• 1) GÒTIC LINEAL

(Franco-gòtic)

(final XII i XIII-XIV)• 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400)

• 3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425)

4.2.1.- GÒTIC LINEAL4.2.1.- GÒTIC LINEAL(Franco-gòtic o Estil vidriera, (Franco-gòtic o Estil vidriera,

segles XII-XIII-XIV)segles XII-XIII-XIV)

• Tipus de pintura inspirada en les vidrieres, por això seran importants les línies del dibuix que limiten les superfícies acolorides amb vius colors (traç negre gruixut que recorda l’emplomat dels vitralls).

• Interessa la lluminositat del color pla, més que les gradacions o matisos tonals.

• Sovint el fons encara és daurat o monocrom, i ressalta les figures.

Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), però els temes són tractats amb senzillesa i certa “ingenuïtat”, amb la finalitat de què el contingut hi arribi millor a l’home vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure l’espectador.

Vitralls

VidrieraDestaquen els vitralls de:- Saint Chapelle, París.- Catedral de Lleó, Espanya.- Catedral de Canterbury, Anglaterra.

Vitralls de la Catedral de Lleó ide la Catedral d’Àvila.

…i rosasses

Rosasses de Nôtre-Damei de la Sainte Chapelle de París.

Miniatures

Destaquen les que il·lustren les ”Cantigas de Santa María”.

Miniatures

Miniatures

• En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectònics, la seva riquesa cromàtica i els fons d’or.

• Són exemples: les Bíblies historiades per la seva riquesa iconogràfica i els Salteris:

• ”Reina Blanca de Castilla”.

• ”San Luís”.

Pintura de transició del romànic al gòtic Escenes de temàtica cavalleresca pintades

damunt fusta. Museu de Mallorca.

CCONTEXTUALITZACIÓ : BalearsONTEXTUALITZACIÓ : Balears

Estil franco-gòtic o gòtic lineal. Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant Francesc de Palma.

Fragments del retaule.


Estil franco-gòtic. Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca). Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gòtic lineal: la línia predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans,

temes senzills.


Pintura mural del gòtic lineal. Assalt a Medina Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix

del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

Transició del Romànic al gòtic. Escola castellana. Crucifixió i Pantocràtor

(1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Període franco-gòtic. La il·lustració de manuscrits amb miniatures. Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.

Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers

netegen i ornen la cambra reial, i a l’altre veiem la taula del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gòtic lineal.

Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.

4.2. EVOLUCIÓ4.2. EVOLUCIÓ

• 4) FLAMENC (XV)

• 1) GÒTIC LINEAL

(Franco-gòtic)

(final XII i XIII-XIV)• 2) ITALO-GÒTIC (1250-1400)

• 3) INTERNACIONAL o CORTESÀ (1375-1425)

4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA // 4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA // ITALO-GÒTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANSITALO-GÒTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS

A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTOA) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO, , fase prèviafase prèvia))

Reben el nom de PRIMITIUS ITALIANS els pintors residents en Itàlia durant els segles XIII i XIV. Varen mantenir la influència bizantina en la representació de Verges i Crist en actitud immòbil. Aquesta forma de pintar es coneixia amb el nom de pintura a la Maniera Greca (bizantina i espiritualitzada). És l’etapa inicial de la pintura gòtica, a la que corresponen els mosaics i les pintures de:

Crucificats de Giunta Pisano ()

JACOPO TORRITI PIETRO CABALLINI GIUNTA PISANO

En el segle XIII la pintura va evolucionant. El dolor de Crist es fa patent en la creu, els seu cos es dobla i els peus estan clavats amb un sol clau, com es pot veure en els...

B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO)B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC

• En el segle XIV (trecento) la pintura gòtica italiana va tenir dos centres artístics importants, que van desenvolupar formes pictòriques amb unes característiques particulars. Dues escoles en la Toscana:

• B.1) Florència: Cimabue (Cenni di Peppo) i Giotto di Bondone.• B.2) Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, i germans Lorenzetti.

• Durant l’Edat Mitjana, Itàlia manifestarà una forta personalitat artística que la diferenciarà de la resta d’Europa degut, sobretot, a tres circumstàncies:

• Supervivència tradició tardoromana.

• Forta influència bizantina.

• I adaptació particular del gòtic.

• Aquestos tres trets donen com a resultat un estil nou, ja que en Europa la pintura estava relegada als retaules, vitralls i miniatures; per aquesta raó, serà en la pintura mural on es produiran les principals aportacions del realisme pictòric italià.

• Aquesta trajectòria culmina a finals del s. XIII amb la figura de Giotto di Bondone.

• Tècnica més utilitzada: fresc sobre mur, tot i que també van realitzar algunes obres amb tremp sobre taules de fusta.

• Les composicions introdueixen, encara de forma molt esquemàtica, un fons de paisatge.

• Figures començaven a ser expressives, reflecteixen el dramatisme en les seus rostres, fet poc usual a l’època.

• Característica més revolucionària: pintar figures molt naturals i realistes, s’anticipen a la pintura renaixentista.

• Composicions perden simetria (figures col·locades en postures més naturals).

• Importància del dibuix (contorns clarament delimitats).

• Colors encara plans (1res obres). Però, després, s’introduïren certs matisos que donen major volum.

• Intents de crear una perspectiva intuïtiva, amb l’objectiu de crear l’efecte de la tercera dimensió. Per crear una sensació de profunditat no només utilitzen la superposició de figures, sinó que també utilitzen el fons de paisatges i edificis pintats. Aquests intents de reflectir la profunditat no es veuran culminats fins el RENAIXEMENT, quan es va descobrir la PERSPECTIVA LINEAL.

B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO)B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC Maiestà de Cimabue ()

• Tot i el gran naturalisme de les seves obres, la llum encara és inexistent.

• L’única llum és la llum divina de les aureoles dels personatges representats.

• Respecte al ritme, les figures tenen una gran mobilitat i dinamisme.

• Les figures presenten gestos individualitzats, estan captades en mig de gestos naturals, interactuant entre elles: parlant, xerrant, expressant dolor....

• Els temes que van treballar van ser religiosos, ja que els clients de l’època eren bàsicament els membres del clergat.

B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO)B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC

Sant Francesc expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo, Giotto di Bondone ()

B.1) ESCOLA de B.1) ESCOLA de FLORÈNCIA (TRECENTO)FLORÈNCIA (TRECENTO) • CIMABUE

(1240-1302): és el 1r exponent de l’escola de Florència, mestre de Giotto.

• Acusa encara influència bizantina (fons daurat i mirada cap a l’espectador), però les seves figures tenen més volum i perden la frontalitat.

Com veiem en la seva Verge amb el Nin o en Majestat (Maiestà) (), del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb daurats i visions frontals.

CIMABUE(1240-1302)

O en el Pantocràtor de l’absis del Duomo de Pisa, on encara es nota la inspiració bizantina.

CIMABUE (1240-1302)

I en la Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Assis,

obra d’intens dramatisme.

CIMABUE (1240-1302)

GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337)

• GIOTTO n’és el màxim representat de l’escola. Fou deixeble de Cimabue. Encara que Giotto és un pintor de tradició bizantina, serà un veritable revolucionari, amb un llenguatge pictòric que va revolucionar la història de la pintura, anticipant-se al Renaixement.

• Fins al segle XIII la pintura bizantina havia influït molt en la pintura gòtica italiana, sobretot pels fons daurats, el hieratisme de les formes i per les figures planes, sense volum, molt poc realistes.

• Giotto va trencar amb aquesta influència bizantina i va anticipar els valors que desenvoluparien posteriorment en el Renaixement.

B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)(TRECENTO)

MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants), pintura sobre taula.

Convencionalismes: mirada cap els espectadors, juxtaposició o fons

daurat.

Novetats: Volum i profunditat.

GIOTTO di BONDONE (1266 – 1337)

• Va ser pintor, arquitecte i escultor.

• Firma les seves obres, i és el primer que inicia la campanya de reivindicació de les Arts Plàstiques com a tema de l’esperit, més que com a tasca material.

Té, a més, importància sociològica, donat que fou un pintor que, socialment va gaudir de gran popularitat i d’una bona situació social, i va participar en assumptes mercantils, essent amic dels banquers de l’època (Bardi, Scrovegni, Peruzzi...) i dels personatges importants. Fou sol·licitat, realitzant importants encàrrecs, pels franciscans, per Papes, els Visconti, els Anjou i per reis. Lloat per cronistes de l’època, com Dante.

• Va entrar a treballar en el taller del pintor Cimabue, representant d’una pintura que s’inspira en models bizantins. Però Giotto, en el seu estil, començarà a introduir innovacions pictòriques molt aviat: la seva pintura és d’un fort realisme i audàcia.

B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)(TRECENTO)

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337)• Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge ideal de la realitat, sinó de la imatge òptica que tenim d’ella: Intenta donar “existència real“ a les coses que poden ser captades por la nostra mirada.

• Accentua l’expressió dels rostres i els gestos de les mans, tractant de representar els estats d’ànim, que coneixem per la nostra experiència psicològica, és a dir, crea dinamisme, que té una intensitat excepcional a les llances de la Captura de Jesús.

• Trenca amb la tradició i dóna expressivitat i dramatisme als seus personatges, que cobren volum, i acaba amb la frontalitat representant figures girades d’esquena.

• Intenta la profunditat disposant les figures en plans successius.

• A més, capta el paisatge i la perspectiva.

Captura o“Prendimiento” (La besada del traïdor Judes)

Giotto di Bondone Capella Scrovegni

GIOTTO DI BONDONE (1266 – 1337)

• Valora els buits per a què els personatges tinguin espai per a moure’s.

• Introdueix detalls naturalistes (flors, animals).

• EN DEFINITIVA, UN ESTIL PLE D’INNOVACIONS: realisme, volum, acaba amb frontalitat, profunditat, espais buits perquè personatges es moguin, elements de la naturalesa, gestos…

Giotto di BondoneLa fugida a Egipte (1305)

Capella degli Scrovegni, Pàdua

• CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT

• EXPRESSIÓ DEL SENTIMENT

• Les característiques esmentades les aconseguirà gràcies a:

• PINTURES MURALS:

- Decoració Basílica Major d’Assis, dedicada a Sant Francesc, encara prolongació del romànic, no estil madur. Imaginació, flors, animals, antecedent Crist Mort.

- Capella Scrovegni, Pàdua. Major perfecció. Temes: Vida de Jesús, la Verge, Santa Anna i Sant Joaquim. Desapareix la jerarquització, perquè s’humanitzen els déus. Crist Mort (fitxa 37).

- Capella Bardi de l’església de Santa Croce, Florència. Estil plenament format, destaca l’escena de la mort de Sant Francesc.

• PINTURES SOBRE TAULA:

- MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants).

– PROFUNDITAT

– MONUMENTALITAT

– PAISATGE

Giotto di Bondone“Mort de Sant Francesc” Capella Bardi

Església de La Santa Croce, Florència, 1320.

OBRESOBRES

MAIESTÀ (Verge amb nin envoltada de sants), pintura sobre taula.

Convencionalismes: mirada cap els espectadors, juxtaposició o fons

daurat.

Novetats: Volum i profunditat.

B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)GIOTTO di BONDONE

(1266 – 1337)

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc

a l’Església de Sant Francesc a Assis.

El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau ple d’armes.



Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

Donació del mantell

Giotto di Bondone

(1297) Església

Sant Francesc d’Assis,en Assis

CAPELLA dell’Arena,

SCROVEGNI

- La seva obra principal són aquesta sèrie de frescs que va pintar per aquesta Capella de l’Església de l’Arena en PÀDUA. Són 38 pintures que relaten diverses històries evangèliques.

- En 3 registres separats per franges i medallons a la volta de canó de la capella, es relaten històries de la vida de Jesús, Maria, santa Aina i Sant Joaquim (sants i profetes).

- Al mur d’accés el Judici Final.

- Sòcol pintat imitant el marbre amb temes al·legòrics (Virtuts o Vicis).

- La família Scrovegni (Arso o Enrico), rics terratinents, encomana el conjunt per a la Capella familiar.

CREACIÓ D’UN ESPAI CONVINCENT

• En un espai bidimensional creu necessari representar un espai tridimensional: cosa per la qual va emprar varis recursos perquè l’ull capti les tres dimensions.

– PROFUNDITAT: La resoldrà amb l’ombrejat de les figures. Aquest ombrejat també dóna volum a les figures.

– MONUMENTALITAT: Simplifica les figures al màxim i així adquireixen major volum.

– PAISATGE: Apareix com un marc real, on es representen les figures, i els fons plans són substituïts. Els seus paisatges són molt esquemàtics (urbans o rurals) i, fins i tot, a menor escala que les seves figures però creen ja un marc convincent on Giotto desenvolupa les narracions.

CAPELLA dell’Arena, SCROVEGNI

“Adoració dels reis mags”.Giotto di Bondone

Capella dels Scrovegni

“Adoració dels reis mags” (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem).Giotto di Bondone

Capella dels Scrovegni

Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el ”Sant Enterrament”, a sota la, Resurrecció de Llàtzer. Capella Scrovegni, Pàdua (1306).

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua.

Fugida a Egipte i Baptisme de Crist. Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc

esquemàtic i convencional.

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús,

la Verge, santa Anna, sant Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de

l’Arena de Pàdua.

Joaquim expulsat del Temple. Primera escena del cicle de la

capella Scrovegni.

Giotto di Bondone (1266-1337) Escenes dels Frescos de la vida de Jesús, la Verge, santa Anna, sant

Joaquim a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua.

La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta Daurada.

L’autor dóna volum i modela les formes com si d’escultures es tractés.



Encontre de sant Josep amb els pastors. El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.



Rentada de peus de Crist als apòstols i Traïció de Judes. Els personatges transmeten sentiments.

Captura o“Prendimiento”

Giotto di Bondone Capella Scrovegni

Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua.

La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento”. El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

Giotto di Bondone (1266-1337) a la Capella Scrovegni, de l’Església de l’Arena de Pàdua.

La Besada del traïdor Judes, Captura o “Prendimiento”. El llenguatge plàstic és majestuós i rotund, els gestos dels

personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

Giotto di Bondone (1266-1337) Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència.

Sant Francesc renunciant als bens paterns i mostrant els estigmes.



El Sant renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau ple d’armes.

Giotto di Bondone (1266-1337) Pintura mural de la Basílica de la Santa Croce de Florència.

Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte.

Giotto di Bondone (1266-1337) “Mort de Sant Francesc”

Capella Bardi en Església de La Santa Croce, Florència 1320.

Giotto di Bondone (1266-1337) Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi.

Mort de Sant Francesc.

37. CRIST MORT, GIOTTO

37. LAMENTACIÓ SOBRE CRIST MORT O EL SANT ENTERRAMENT

- 1305-1306

- Pintura: fresc.

- 200 x 185 cm.

- Capella dell’Arena o Scrovegni, Pàdua, Itàlia.

B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)

TEMÀTICA. El fresc de Giotto és una obra pictòrica que representa la deposició, i el dolor d’un grup de persones davant el cos mort i jacent de Jesús (immediatament després del davallament de la creu), envoltat dels personatges testimonis de la Passió: la Verge (que rep el cos del seu fill i el besa amorosament), acompanyada de les tres Maries (Maria Salomé, Maria de Cleofàs i Maria Magdalena), amb aureoles bidimensionals i daurades, Sant Joan (el deixeble estimat, que obri el braços en patètica actitud), i Sant Josep d’Arimetea i Nicomedo, contemplen l’escena amb continguda emoció, amb un cel completament ple d’àngels.

37. ”LAMENTACIÓ SOBRE EL CRIST MORT”

• TÈCNICA. Feta al fresc, tècnica que requereix gran rapidesa en el treball, cosa que va afavorir la simplificació de la seva composició.

• En aquesta obra existeix ja un espai creat per l’ombrejat (volum i profunditat). Per a reforçar aquesta sensació dóna a les seves figures monumentalitat. Figures amb els contorns de línies nítides i precises, que els donen un modelat i volum molt real.

• LLUM de procedència ambiental, la conté la mateixa obra i les ombres que reflecteix ajuden a crear volum. La gama cromàtica es càlida, amb colors vius (apropament al naturalisme).

37. EXPRESIÓ DEL SENTIMENT

Introdueix en els seus personatges reaccions psicològiques que es suposa existeixen entre les diferents persones representades; i ho aconsegueix mitjançant les gesticulacions.

Magdalena.

La Verge abraça el seu fill mort (dolor callat i contingut).

Sant Joan obre els braços cap endarrere amb un gest angoixat (intens dolor).

Un gran dramatisme, demostrat a través del gest patètic dels personatges.

RECURSOS EFECTISTES• Personatges asseguts d’esquena (il·lusió òptica), donat que l’espectador sent més pròximes aquestes figures (sensació de profunditat).

MARC PAISATGÍSTIC - Encara és molt esquemàtic, i es subordina al fet narrat, perquè el paisatge muntanyós i rocós (el Gòlgota?), despullat de vegetació (només n’hi ha un arbre sense fulles a l’esquerra dels personatges o a la nostra dreta), no guarda relació amb la figura humana, però les figures sí tenen totes la mateixa proporció.

- Uns contorns muntanyosos s’intueixen en el fons. És la iniciació de representar, de manera naturalista, uns personatges reals amb un context real (el paisatge).

- Se supera, així, l’estil tardà bizantí i es recupera la tradició artística clàssica.

- L’ús del paisatge i d’una perspectiva vacil·lant (figures monumentals d’esquena) és considerat un artifici il·lusori inventat per Giotto, precursor de Massaccio i Piero de la Francesca (de la perspectiva).

A la part superior de la composició, sobre un cel blau intens,10 àngels regirats (contorsionados) comparteixen el dolor de l’escena inferior.

• Àngel doblegat (damunt de Sant Joan) eleva la meitat del seu cos i deixa la resta en segon pla.

• Està simplificada al màxim, evitant tot allò anecdòtic i els petits detalls, amb la finalitat de no distreure l’espectador del tema central.

• Jesús és l’eix central, i al seu voltant es disposen la resta de les figures. Agrupant els personatges: dos a la dreta, tres figures femenines en el centre, altres tres rodegen el cos de Crist i, altre grup indefinit a l’esquerra.

• Àngels plorosos en un moviment descendent que convergeixen en Jesús.

COMPOSICIÓ

COMPOSICIÓ • Figures assegudes

immòbils (en contraposició a

Sant Joan).

• Composició Original: No

presenta simetria, escena principal a

l’esquerra, dóna més naturalisme i

credibilitat.

• El monticle en pendent reforça el

centre d’atenció de l’obra, ja que es

perd de vist just darrere de les

dones que envolten la Verge.

• La tensió continguda i la intensitat emotiva de la composició mostren la gran decisió de Giotto, a més de conferir personalitat pròpia als personatges (tant en fisonomies com en gestos).

• Posició obliqua de les figures, menys els dos de la dreta (Sant Josep d’Arimetea i Nicomedo) i l’arbre (únics referents verticals de la composició).

• Natura en dol, un arbre mort en la cúspide del monticle (més dramatisme).

• Contrast entre les actituds serenes dels personatges de la dreta i l’actitud patidora de la resta.

COMPOSICIÓ

• El seu mestre fou Cenni di Peppo, CIMABUE, gran

pintor d’obra i vida desconegudes.

• GIOTTO desenvoluparà la

tècnica del mestre: Acaba amb el fons

d’or com símbol celestial, i relaciona

el volum del cos humà amb l’espai,

amb la seva realitat terrenal, així, abandona la

solemnitat, el hieratisme i

convencionalismes de l’estil bizantí, cosa que seria un pas decisiu en la

evolució de la història de l’art.

MODELS I IFLUÈNCIES


• Aquest aspecte ha suscitat polèmica.

• Per a alguns autors, la incorporació de la natura i de les vibracions de l’ànima humana en l’art de Giotto, són reflex d’allò predicat per Sant Francesc d’Assis (mort el 1226).

• Per a altres ja respon a l’HUMANISME, com a concepte que el Renaixement s’encarrega d’afirmar i de difondre, amb el qual l’home torna a ser protagonista de la Història i ho fa dins la Creació.



• Des d’aquesta òptica els frescos de la Capella Scrovegni serien l’expressió del gust burgès i anti-senyorial del patriciat d’Itàlia.

• El brillant cromatisme, característic de l’escola florentina, és deutor del bizantí (amb hàbils efectes lumínics que fan tàctils els volums) i la pintura florentina de Giotto combina tradició romana amb conceptes gòtics, i els personatges prefiguren els de Massaccio i Miquel Àngel.

• És a dir, Giotto di Bodone camina cap al Renaixement, cosa que es pot apreciar, fàcilment, en la naturalitat de les figures i la seva gran expressivitat, perquè resulta visible el sentimentalisme, la capacitat d’amar i patir dels personatges, intensitat expressiva i sentit dramàtic que caracteritzen l’escena, un tema que Giotto ha representat des de l’òptica purament humana, com si fossin els seus veïnats els que són representats: DIGNIFICANT LA NATURA, SENSE CANVIAR-LA, FA SANTS ALS HOMES I HUMANS A LES DIVINITATS.



B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)B.1) ESCOLA DE FLORÈNCIA (TRECENTO)

B.2) ESCOLA SIENESA B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)(TOSCANA)

• Sentit líric, aristocràtic, i aferrats a la tradició, és a dir, ...

• Apogeu de l’estil tradicional bizantí.

• Influència del gòtic francès.

• Les figures són més blanes i curvilínies.

• Elegància lleugera, sentit preciosista, decorativisme i gràcia caracteritzen aquesta escola.

• Es diferencia i es contraposa a l’estil de l’escola florentina giottesca, carregada d’uns tons forts i de dramatisme.

Guidoriccio da Fogliano, 1328. Fresc. Palazzo de Siena.

Simone Martini

• Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

• Aquesta escola és una síntesi entre el record de la influència bizantina i el naturalisme que va introduir Giotto en l’escola de Florència.

• La tècnica més utilitzada per aquesta escola va ser el tremp sobre fusta encara que també es van realitzar diverses obres sobre mur mitjançant el fresc.

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC “Maiestà” del Duomo de Siena

Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

• Siena es caracteritza per continuar utilitzant els fons daurats d’herència bizantina (encara que amb el temps anirien desapareixent), pel gest inexpressiu de les figures i per una major naturalitat en els rostres i en les figures, en general, respecte a l’estil romànic, tot i que de vegades es continua col·locant a les figures de forma frontal.

• Les composicions, que continuen essent bastant simètriques, es caracteritzen per la tendència a complicar-les, acumulant moltes figures i elements anecdòtics que afecten a la claredat narrativa.

• El dibuix manté la seva importància, ja que les figures apareixen clarament delimitades amb una fina línia negra.

• Respecte a la perspectiva, hi ha intent per crear una certa sensació de profunditat amb la simple juxtaposició de figures i plans, de forma encara poc natural.

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC

“Anunciació” Simone Martini (Siena 1284 – Avinyó 1344) ()

• La llum és inexistent, només es pot parlar d’una llum simbòlica en les aureoles que envolten el cap de les figures religioses.

• Els colors no s’utilitzen de forma plana com en la pintura romànica, hi ha una certa gradació que permet crear un cert volum en les figures, encara que tot i això les figures continuen tenint moltes vegades una aparença bastant plana. El color daurat del fons, bastant present en les primeres obres d’aquesta escola, poc a poc, va anar desapareixent.

• En quant al ritme, les figures no tenen la rigidesa de les pintures bizantines o romàniques, apareixen amb una major nombre de postures diferents, tot i que, en general, la sensació de moviment en aquestes pintures es força reduïda.

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GÒTICo ITALO-GÒTIC

• Les figures solen aparèixer ordenades de forma bastant simètrica.

• Els temes eren tots religiosos, la qual cosa és fàcil de comprendre tenint el compte el context històric, en el qual l’església tenia una important paper en aquella societat feudal i havia esdevingut el principal client dels artistes.

“Maiestà” del Duomo de SienaDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

Madonna RuccellaiDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319)

“MAIESTÀ” del Duomo de Siena

• És el millor representat d’aquesta escola.• Preferència per la línia bella enlloc de la massa sòlida.• Les seves obres més destacades són Madonna Rucellai i la Maiestà (enorme tauler de fusta apaïsat que va realitzar per a la Catedral de Siena).

Madonna Ruccellai, UffiziDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

Taula central del políptic.

“Maiestà” de la Catedral (Duomo) de SienaDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)

• L’obra de La Majestat és una taula de fusta pintada per les dues cares. En una apareix la Madonna i a l’altra escenes de la Passió.

• En l’escena de la Madonna veiem que la Verge, a l’igual que en la pintura romànica, continua tenint una posició central i és de major grandària que la resta de figures per destacar la seva importància (JERARQUITZACIÓ).




• Apareix envoltada d’àngels i sants, col·locats de forma simètrica a banda i banda, formant diverses fileres de caps amb aureoles.

• La Verge aguanta entre els seus braços al Nen amb una postura més maternal que no en el romànic.

Taula central del políptic.“Maiestà” de la Catedral (Duomo) de SienaDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()


• Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge.




Detall de la predel·la de la “Maiestà” de Duccio () La Matança dels Innocents.


Detall d’una obra de Duccio ()“Àngels músics i àngels cantaires”

National Gallery de LondresDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) “Petit tríptic de Madonna i el nen amb quatre Àngels a dalt”

Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

• Probablement l’artista més influent, de la Siena del seu temps, i en la formació de l’estil gòtic internacional. Inspirador de Simone Martini i els germans Ambrosio i Pietro Lorenzetti, entre d’altres.

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) • Un dels millors pintors del Trecento, d’estil més avançat, el bizantinisme perd territori, encara que en les seves primeres obres va seguir utilitzant el fons daurat d’influència bizantina, però amb el pas del temps anirà desenvolupant un major realisme.

• Té sentit de l’elegància, i la influència del gòtic internacional fa que les seves figures abandonin rigidesa i esdevenen més blanes i flexibles, els seus rostres més graciosos i expressius.

• Obres que DESTAQUEN:

• MAIESTÀ• ANUNCIACIÓ, sobretot, feta sobre taula. • Condottiero GUIDORICCIO


•

• Ciutats-estat italianes (ss. XII-XIII), domini comerç Mediterrània oriental, inversió en art.

• Cisma d’Occident d’església catòlica(1378-1417). Mort Gregori XI, dos papes simultanis: Urbà VI a Roma, i Climent VII a Avinyó, seu de França (1305-76) luxe, riqueses.

• 1ª obra reconeguda és un Gran fresc de la Majestat de Maria (1315), situada a la sala del Consell dels Ancians al palau comunal, Siena.

MAIESTÀ

MAIESTÀ, SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344)Palau Comunal Consell Ancians (Siena)

• Imatge de la Verge, reina de la ciutat, ella que era la salvació de Siena, va ser encarregada perquè presidís les deliberacions.

• Característiques: Gust pel color, ocres, cas del color terra torrada de Siena natural; traç net o nítid que fa destacar les figures i els objectes en l'espai. Un antecedent de l’Escola de Siena va ser l'art dels miniaturistes de les abadies benedictines.

• 1317 es traslladarà a Nàpols, al servei de Robert d’Anjou (pintures familiars, cortesanes i religioses).

• Fresc mural (1328) retrat del condottiero Guidoriccio da Fogliano en el Palau Públic de Siena.

• Extraordinari retrat eqüestre, en el qual destaca la figura grandiosa i solitària del condottiero (gran heroi de la ciutat de Siena) sobre un fons de paisatge evanescent.

Simone Martini (Siena 1284- Avinyó 1344) Condottiero Guidoriccio da Fogliano

(1328, fresc)Palazzo de Siena

• S’ha discutit l’atribució del Guidoriccio a Simone Martini, per la seva modernitat se l’ha considerat posterior.

• Però se sap que el retaule de L’Anunciació (1333) fou un encàrrec posterior, per a la catedral de Siena en el qual ell executà la zona central i el pintor Lippo Memmi (el seu cunyat) les zones laterals.

• Mor a Avinyó (després de servir molts anys al palau dels papes), seu d'una de les principals corts d’Europa, on el seu estil era ben acceptat, en canvi, no ho eren les innovacions de Giotto i de l'escola florentina.

• Segons la llegenda, a Avinyó Martini hi pintà el retrat de Laura, l'estimada de l‘amic Petrarca, el poeta, però no se sap si fou una invenció perquè mai s'ha sabut si Laura era una dona real.

SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ. Museu dels Uffizi de Florència. Rostres idealitzats, ulls

típicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.

ANUNCIACIÓSIMONE MARTINI

(Siena 1284- Avinyó 1344)

• Tríptic. Part central més alta: 184 alt x 114 cm ample. Laterals: 105 alt x 48 cm d’alt.

• Remat d’arcs gòtics.

• Part central més ampla i important: Anunciació. Obra de Simone Martini.

• Laterals i tondos obra de Lippo Memmi (cunyat).

• Esquerra: Sant “Ansano”, patró de Siena, du la bandera de la Resurrecció que simbolitza la victòria sobre la mort, i la fulla de palma representa el martiri patit durant la seva mort.

• Dreta Santa Julieta: mà amb la fulla de la palma, i en canvi, a l’altra du una creu.

• Tondos profetes Jeremies, Ezequiel, Isaïes i Daniel.

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344)

• Escena (cambra interior) de distribució clàssica.

• Fons daurat, esdevé paret de la cambra, sembla obrir-se a galeria exterior porticada.

• Terra de gradacions d’ocres, dóna sensació de profunditat (paviment de marbre és la part visible de l’habitació).

• Davant del fons daurat i sobre el terra, es troben els dos personatges principals.

• Esquerra l'arcàngel Gabriel transmet seriós el missatge a Maria, amb els abillaments típics de les corts celestials i part de les seves vestidures ondejant al vent.

• Maria, personatge central de la dreta.

• Al centre de la imatge: un gerro amb lliris, símbol de la puresa immaculada o virginitat de la Verge.

• A la part superior, sota l’arc apuntat central, el colom blanc de l’Esperit Sant, en posició descendent, i rodejada pels caps de petits àngels querubins de quatre ales.

• A l’esquerre: Representació d’un àngel de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament incurvat, que anuncia a Maria el destí que espera que accepti: ser la mare de Déu.

• De la seva boca surten les paraules daurades de l'Evangeli de Sant Lluc: “Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum”.

• A la mà una branca d’olivera, símbol de la pau.

• És una figura andrògina; els plecs flotants del seu mant indiquen, molt hàbilment, la seva aparició, de sobte, que deixa a la Verge cohibida.

• Per la imatge tan refinada de l’arcàngel, tan bell, tan civilitzat i tan ornamentat, que quasi té qualitat de joia, Simone ha estat considerat el major orfebre de la pintura.

• A la dreta, la Verge asseguda i amb un llibre a la mà, presenta un cànon molt allargat.

• Estava llegint i, sorpresa, retrocedeix en un moviment d’humilitat i confusió, a la mateixa vegada que es gira per veure el missatger. Maria, com un gest de temor, es tanca la capa del vestit.

• S’estableix una relació entre tot dos personatges, la frase: “Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum” escrita com sortint de la boca de l’àngel.

• La posició del cos de Maria desprèn una nova expressivitat, igual que el rostre que manifesta un cert escepticisme davant les paraules de l'àngel Gabriel.

• El banc on es seu la Verge té profunditat, és a dir, té tres dimensions igual que el llibre sostingut en les seves mans, en el qual penetra la llum per les pàgines entreobertes. L’execució és tan rigorosa (“primorosa”) que sembla, fins i tot, una miniatura.

• La Verge ja no la presenta com la típica silueta bizantina, per exemple de DUCCIO, sinó que es una elegant dama com les que Simone Martini veu en el país, fina, rossa, amb uns llavis d'expressió delicada, que du una corona real com si fos una reina, corona que es distingeix del nimbe daurat.

Madonna RuccellaiDuccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

Galleria degli Uffizi. Florencia

AnunciacióSimone Martini (1284-1344)

Museu dels Uffizi de Florència

•Totes les figures estan pintades sobre un fons de color daurat resplendent, que dota a tota l’obra d’una gran espiritualitat.

• Malgrat el fons daurat aconsegueix certa idea de PERSPECTIVA al col·locar el gerro i un moble en el fons.

• El contrast, entre el fons d'or i les figures, dóna contorn als objectes i als personatges, sobretot, a través del tractament subtil i delicat de la línia.

• S'equilibra en una estructura simètrica, en la qual els dos personatges s'obren en sengles corbes divergents per a ampliar l'espai de la composició.

• Cal destacar com s’han encaixat les dues imatges en la complicada forma del retaule:

- Les ales de l’arcàngel queden emmarcades per l’arc apuntat de l’esquerre.

- La figura de la Verge retrocedeix, per quedar protegida sota l’arc de la dreta.

- Mentre l’espai buit del mig s’omple amb el gerro i el colom.

COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

• Les distàncies entre els personatges i les mides són més realistes (comparades amb l’obra de Lorenzetti).

• En les robes de la Verge es pot advertir un nou detallisme, a la zona inferior de l’esquerra, la tela mostra un doblecs, gràcies als jocs de llums i ombres.

• D’aquesta manera podem veure com sobre els fons daurat entre l’àngel i la Verge, existeix l’aire per modelar l’espai, és a dir, existeix una distància que podem conèixer, així mateix podem sentir que el paviment esta fet d’una pedra que podem, en un sentit figurat, trepitjar.

Anunciació de Lorenzetti (1344)

• Martini, com tants de pintors gòtics, encara no aconseguí reflectir-la de forma naturalista, si bé al voltant de la Verge la llum està un poc més treballada, sobretot en el llibre entreobert que du a la mà dreta, per on penetra la llum en les seves pàgines entreobertes.

• La resplendor de l’or i del color és una metàfora apta per a l’Anunciació de la Verge com ho va descriure Jacobo de la Voràgine: ..."el poder del Altísimo cayó sobre ella mientras la luz incorpórea de la divinidad tomó cuerpo humano en ella, lo que la hizo capaz de llevar a Dios".

• El gust per la línia cal·ligràfica, per l'elegància, caracteritza la pintura de Martini. L'elegància es nota en la forma de pintar les ales, de col·locar els dits, dels doblecs del vestit, etc.

LLUMLLUM

SIMONE MARTINI (Siena 1284- Avinyó 1344) • Rostres ovalats i ulls allargats. Tota la composició respons a una concepció idealista que es manifesta en les formes àgils i ondulades, així com en la utilització dels colors purs, sobretot el blau i rosa, que destaquen sobre l’or del fons.

• Fins i tot, l’espai entre les dues figures sembla tremolar amb la salutació de l’àngel (Ave Maria, gratia plena…).

• El lirisme que traspua sembla més proper a les il·lustracions dels manuscrits francesos (miniatures) que no a les formes volumètriques de Giotto.

• El gerro del trespol de tons daurats, situat al centre, davant la paret també daurada, conté 4 lliris de tija llarga amb petites fulles, que al final acaba en una sèrie de flors d’un blanc resplendent, en forma de campaneta, i que resulten ser un esclat de llum i perfum que anuncia l’arribada de l’estiu.

• LLIRI, flor de gran simbolisme a la mitologia grega i encara queda el sentit o símbol de bones intencions en la cultura popular.

• Coneguda com Lliri de Sant Josep, podria ser que Martini col·loqués els lliris intencionadament, en el centre, per referir-se a la importància del que seria l’espòs, d’una mare verge, i pare putatiu del nin Jesús, el qual naixeria per obra i voluntat de Déu a través de la intercessió de la Tercera Persona de la Santíssima Trinitat, l’ESPERIT SANT, representat en forma de colom sobre Maria.

SIMBOLOGIASIMBOLOGIA

• Petit arbre o BROT VERD evoca a Jesús, que és l’Arbre de la Vida, símbol de la vida eterna, la qual va portar Crist quan va venir al món, i amb la seva mort redemptora, en la creu, es va convertir ell mateix, en arbre de Vida, i per això es va convertir en la perpètua primavera d'esperança.

• Arbre de la Vida (segons Gènesi) va ser concedit a Adam en el paradís, l'arbre del coneixement del bé i el del mal, contenia el fruit prohibit, el qual va provocar sofriments després de la desobediència d’Adam i Eva, que dóna lloc al moment del pecat original.

• El fet entronca, precisament, amb la tradició que explica aquest retaule, Jesús va ser concebut sense intervenció de cap Home, i sí per la de l’Esperit Sant, Maria va romandre abans, durant i després de l'embaràs verge, per això Jesús va néixer lliure de pecat original.

• El cristianisme va donar un sentit cristià a antigues tradicions que empraven branques verdes, per exemple els egipcis usaven brots verds com expressió sagrada del triomf sobre la mort, pels romans les branques verdes eren signe de fertilitat, etc.


Madonna of the Annunciatio

Simone Martini

Panel of diptych

Tempera on wood

The HermitageSt. Petersburg,

Russia

• El LLIBRE entreobert, que du a la mà Maria, podria indicar que va més enllà del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de l’època tenien accés a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser

Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc.


• És continuador de Duccio a qui va superar.

• La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE:

- Color de tradició bizantina, daurat al fons i aureoles (mosaics de Venècia o Ravenna).

- Les característiques de l'Escola sienesa: preciosisme, exquisidesa i gran sensibilitat.

- Però el conjunt respira un aire modern, són visibles les influències del gòtic francès: linealitat, plena de delicadesa, que entronca amb el gust i el refinament de la nova aristocràcia urbana.

- Des d’ Avinyó impactà en la història de la pintura (taula i miniatures, escoles franceses i flamenques), és antecedent i decisiu per a la difusió del gòtic internacional.

- Transforma el llenç en un espai tridimensional: l’aire separava personatges i objectes.

- Estilització dels cossos (es diu que per influència de la miniatura).

- Amanerament de les figures.

- Capacitat de fer percebre la magnificència de les teles dels vestits.

Simone Martini

ESTILESTIL

• Retaule de l'Anunciació reconegut com una de les obres mestres de la pintura gòtica i, a més, és una de les pintures més influents de Simone Martini.

• Aquesta pintura elegant va tenir una àmplia difusió per Europa, amb importants repercussions a Catalunya.

• Possiblement és l’obra en la qual podem veure amb major claredat la dualitat d’influències en les quals es movia l’artista, així com, també, tímids precedents del Renaixement.

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ) • Germans Lorenzetti () El major, Pietro, és pintor de Verges de rostre rodó i ulls rajats. El petit, Ambrogio, pinta sobretot, composicions murals com les de l’Ajuntament: el Bon govern de la ciutat i del camp i, El Mal govern de la ciutat. Cal destacar que és la primera vegada que es representa la ciutat amb les seves gents, els seus carrers, costums, etc.

Verge amb el Nin, Pietro LorenzettiEsglésia d’Arezzo

Verge de la lletAmbrogio Lorenzetti

Seminari de Siena

PIETRO LORENZETTI

• Germà major. Pintor preferentment de Verges, i en creà un tipus característic:

• Representada tranquil·la, plàcida (apacible).

• Més bé grossa.

• Rostre rodó i ulls rajats.

• Expressió suau.

B.2) ESCOLA de SIENA B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALIÀ)(TRECENTO ITALIÀ) Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti

Políptic de l’Església d’Arezzo (1320)

Verge entronitzada de Crotona (1320), Pietro Lorenzetti

Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342), Pietro Lorenzetti


L’Anunciació, Catedral de Siena (1344), Ambrogio Lorenzetti (darrera obra)

Verge de la llet (va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia)

Ambrogio LorenzettiSeminari de Siena (1330)


AMBROGIO LORENZETTI (germà petit,

pinta murals com els de l’Ajuntament)

• AL·LEGORIES DE LA PAU.

• BON GOVERN DE LA CIUTAT.

• BON GOVERN EN EL CAMP.

• EL MAL GOVERN.

• 1ª vegada temes urbans.

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.

El Bon Govern: “Al·legoria de la Pau”

AMBROGIO LORENZETTI

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al

Palau Públic de Siena “Al·legoria del Bon

Govern” . El Camp i la Ciutat ben governats

(detalls).

AMBROGIO LORENZETTI

Pinta quatre grans frescos al·legòrics al Palau Públic de

Siena. “Al·legoria del Mal Govern” . Entronitzada, al centre, la tirania com un dimoni. A sota les

conseqüències de la tirania, la injustícia i els vicis del poble.

AMBROGIO LORENZETTI

B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)• Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento.Càstics contra la luxúria i contra l’avarícia.

Col·legiata de Sant Gimignano

Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO. Decora les parets de l’església del poble toscà de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final, el Paradís i l’infern. Aquí veiem el càstig infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstig contra els envejosos i els superbs.

B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)


Madonna RuccellaiDuccio de

Buoninsegna(1250/60 -1319)

Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti, Església d’Arezzo

Verge de la llet (va influir en Aragó, molt lligat a Itàlia)

Ambrogio LorenzettiSeminari de Siena (1330)

Anuncioació, Museu degli UffizziSimone Martini (1284-1344)

B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

L’introductor fou FERRER BASSA, que va decorar la Capella de Sant Miquel del

Monestir de Pedralbes. Detall de Sant Francesc i Santa Clara.

B.3) MESTRES D’INFLUÈNCIA ITALO-GÒTICA A CATALUNYAB.3) MESTRES D’INFLUÈNCIA ITALO-GÒTICA A CATALUNYA

Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen col·laborar els dos germans (Jaume i Pere).

La Verge i el Nin envoltada d’àngels és obra que Pere Serra va fer tot sol.

B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYAB.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

Pere Serra. Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa. Detall de la taula central (La

Verge a la Pentecosta) i de dues laterals. Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.

B.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYAB.3) ESTIL D’INFLUÈNCIA ITALIANA A CATALUNYA

Joan Loert (Mestre dels Privilegis)Retaule del Martiri de Santa Eulàlia

de la Catedral de Palma

B.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCAB.4) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

Detalls del Retaule de Santa Eulàliade la Catedral de Palma

de Joan Loert.


El Papa Sant Silvestre o Sant Climent pintat per un pintor anònim (1376).

Mestre d’Alaró, Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV).


Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana?). Predel·la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).


Detall del Retaule de la Capella Descatlar(Sant Joan Evangelista, Santa Bàrbara, Santa

Llúcia i Sant Blai)Església de Santa Eulàlia

Mestre del Bisbe GalianaRetaule de Sant Pau

Museu Diocesà de Palma

B.$) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCAB.$) ESTIL ITALO-GÒTIC A MALLORCA

Mestre de Sant MateuRetaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377)

de la Catedral de Palma


Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu. A sota i a la dreta

Sant Francesc renuncia als bens paterns.


• El trasllat de la cort pontifícia a Avignon va tenir conseqüències importants per a la pintura, donat que allí es reuniren artistes italians (Simone Martini) i francesos, que donà lloc al naixement d’un estil nou, que uneix l’elegància sinuosa i el preciosisme cromàtic de l’escola Sienesa, la serenitat de les creacions toscanes, i l’esperit cavalleresc francès.

• A més acudiran artistes flamencs i holandesos de les refinades corts de París i Borgonya.

4.2.3.- ESTIL 4.2.3.- ESTIL INTERNACIONAL o INTERNACIONAL o CORTESÀ ( S. XV)CORTESÀ ( S. XV)

CaracterístiquesCaracterístiques• Estilització de les figures.

• Afecció a la línia corba (plegats amb abundant moviment).

• Tendència a introduir detalls, aparentment naturalistes, però amb significat simbòlic (influència flamenca).

• Es representen, casi sempre als donants (retrats) i temes de la vida quotidiana.

• Es crea un tipus de paisatge místic, ple de verdor, amb multitud de petites flors, on el Bon Jesús sol jugar amb els àngels .

• Aquest estil representa l’acabament del cicle evolutiu del gòtic francès, donat que el següent estil (el gòtic flamenc) reaccionarà contra ell.

• Els grans mecenes seran la Cort francesa de Carles el Savi, i la dels seus germans el duc de Berry i el duc de Borgonya. Sobretot seran clients de la miniatura, ja que es faran decorar llibres molt luxosos que són veritables quadres.

LOCHNER •“ADORACIÓ DELS REIS”

•“JARDÍ DEL PARADÍS”

De pintura de cavallet es conserva molt poca:

Artistes més destacats:

- Gentile da Fabriano (Itàlia).

- Germans Limburg (miniaturistes, França).

- Robert Campin (Flandes, transició).

- Península Ibèrica: Ramon de Mur, Lluís Borrassà, Bernat Martorell i Nicolàs Francès.

GERMANS LIMBURG

“MOLT RIQUES HORES” del Duc de Berry

4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC 4.2.4.- GÒTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS)(PRIMITIUS FLAMENCS)

• La pintura és coetània al desenvolupament del primer Renaixement en Itàlia (paral·lelament al Quattrocento).

• Pintors de Flandes (XV). Professionals amb lents i durs aprenentatges.

• Clientela religiosa, però sobretot rebran encàrrecs de burgesos i banquers, que detallaven amb precisió llurs comandes.

• Obres de petites mides per ornamentar cases particulars.

• Sovint tríptics, laterals amb frontisses, que serviran de portes a la central, i les cares externes es pinten amb grisalles, que imiten l’efecte d’una escultura.

“Renaixement del Nord”

Gòtic Flamenc a altre Ppt Gòtic Flamenc a altre Ppt

Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gótico, Escultura Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

BIBLIOGRAFIABIBLIOGRAFIA

http://www.slideshare.net/julijurado%22%3Ejulijurado

http://www.slideshare.net/baldufa8

http://www.slideshare.net/landa

http://www.slideshare.net/marobe

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda

http://www.slideshare.net/tomperez

http://analisisycomentario.blogspot.com/search/label/08.%20Arte%20g%C3%B3tico

http://analisisycomentario.blogspot.com/search/label/Escultura

http://www.artehistoria.jcyl.es/

http://www.artehistoria.jcyl.es/

http://es.wikipedia.org/

http://commons.wikimedia.org/

http://www.enciclopedia.cat/

PINTURA GÒTICA

Education

Transcript of PINTURA GÒTICA