ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI

Gòtic Arquitectura mediterrània

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero Cueves

Arquitectura mediterrània

Gòtic

En el segle XIV l’impuls constructiu es trasllada

de Castella a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya.

Gòtic distint del castellà.

Les peculiars característiques polítiques, socials i econòmiques de la corona catalano-aragonesa, faran que l’art gòtic tingui un abast diferent:

• Intensa activitat comercial.

• Orde del Císter molt arrelat.

Gòtic Mediterrani (segle XIV)

Gòtic Mediterrani. Context històric S. XIII: després de la repressió dels càtars i la desfeta en la

batalla de Muret (1213), França evita una possible expansió

catalana al nord del Pirineus.

Però, la conquesta de Mallorca i el Regne de València, i la

posterior expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Còrsega,

Atenes), convertiran a Catalunya en centre d’una gran

confederació marítima.

Catalunya té relacions comercials i culturals al llarg del

Mediterrani, amb Itàlia, el sud de França, i amb Bizanci.

Aquestes relacions varen transmetre un sentit clàssic en les

maneres de viure, i en les proporcions dels edificis i les

imatges.

Gòtic Mediterrani. Context Es construeixen grans espais, harmoniosos en les seves

proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de cada edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura cistercenca, que assimila la tradició gòtica catalana, cal esmentar, les grans sales cobertes per encavallada de fusta a dues aigües, sobre grans arcs de diafragma, solució utilitzada a la gran sala del dormitori de Santes Creus, i adaptada a altres construccions civils de Catalunya i València.

Els canvis ideològics,

econòmics i socials van afavorir

la diversificació de les finalitats

de l’art (religiosa i civil).

Continua la construcció

d’edificis amb funció religiosa

(catedrals, monestirs i convents),

però guanya importància

l’arquitectura civil, drassanes,

llotges, ajuntaments palaus.

Dormitori, Santes Creus

És una solució molt comuna i ben original de l'art gòtic català, poc present en altres indrets

durant aquest mateix període gòtic. Amb múltiples avantatges, com la facilitat de la construcció,

la reducció de les complicacions tècniques o l'abaratiment dels costos i la senzillesa, era una

tècnica emprada ja de forma tradicional, com per exemple als molins, que va ser revalorada i

gairebé monumentalitzada per ordes religiosos com el Císter o els mendicants (franciscans i

dominics).

L'arc diafragma o diafragmàtic: sobre

ell recolzen directament i de manera

transversal, les bigues que suporten

longitudinalment una coberta de fusta i,

normalment de dos aiguavessos.

Palau de l’Almudaina de Palma:

Saló del Tron.

Gòtic Mediterrani. Context

El començament de la gran expansió de la Corona d’Aragó durant els segles XII i XIII (conquesta de la Catalunya nova, predomini al Llenguadoc i Provença, conquesta de Balears i València) coincideix, des del punt de vista artístic, amb el final del romànic i la introducció de l’arquitectura cistercenca, precedent de l’art gòtic.

Per tant, la introducció de les formes gòtiques a Catalunya està, estretament, relacionada amb la implantació de l’orde de Císter.

Gòtic Mediterrani. Precedents Els cistercencs funden molts de monestirs.

Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges (paper important en repoblació de la Catalunya Nova).

Això significa l’entrada d’un nou concepte arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració dels edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou, el gòtic.

Les ogives, els arcs apuntats,

i les alçades més grans de les

naus van ser els primers

símptomes arquitectònics

importats de França.

Santes Creus, Tarragona

(angle nord-est del claustre)

Gòtic Mediterrani. Precedents

Les noves tècniques constructives van influir, a més dels monestirs, a les grans construccions, encara romàniques.

La Seu Vella de Lleida

i la catedral de Tarragona

són els primers intents

del nou estil (encara amb un

plantejament relacionat

amb el romànic).

Seu Vella Lleida

Gòtic Mediterrani.

Característiques Segles XIV i XV, hi ha un avanç d’aquest art.

Comença a predominar l’horitzontalitat sobre la

verticalitat.

Catedrals llargues. Contrasta l’horitzontalitat dels

murs exteriors i la verticalitat de l’interior.

La distribució interior és molt intel·ligent,

intenta resoldre problemes pràctics, com el de la

comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant.

La diferència d’alçada de les tres naus és mínima,

cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar els contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals. La Catedral de Mallorca n’és una excepció.

Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos, amb motllures petites.

Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis.

La utilització de torres poligonals.

Una altra característica és la presència d’una nau central molt ampla.

Façana catedral Tarragona

Gòtic Mediterrani (s. XIV és el gran segle

de l’arquitectura catalana) RESUM:

Austeritat exterior. Es prescindeix de l’excés d’ornamentació, i els

edificis guanyen en perfecció tècnica.

Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat (escassetat de suports verticals).

El transsepte tendeix a desaparèixer.

Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici.

Arribant, així, a la “planta de saló” de nau única o tres naus.

Tipologia més comú: tres naus.

Poca diferència de l’altura entre naus, dóna la sensació de formar una sola nau (un saló). Per la qual cosa...

Reducció dels arcbotants, i a l’interior els suports molt estrets a les arcades de separació de les naus, encara que això exigeix ...

Reforçament dels contraforts.

Reducció, en alguns casos, del claristori.

Finestres molt esveltes, però petites. Edificis més obscurs, perquè vitralls

redueixen mida i menys finestres que les catedrals gòtiques clàssiques,

potser perquè en la zona mediterrània hi ha moltes més hores de sol i no

eren necessàries tantes obertures per deixar passar la llum

Gòtic Mediterrani

MONUMENTS CIVILS:

Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona

Llotja de Palma de Mallorca

Llotja de València

Llotja de Perpinyà

Castell de Bellver

Torres de Serrans de València

Palau de la Generalitat (València i Barcelona)

Gòtic Mediterrani

MONUMENTS RELIGIOSOS:

Catedral de Barcelona

Catedral de Girona

Santa Maria del Mar (Barcelona)

Catedral de Mallorca

Catedral de Manresa

Monestir Cistercenc de Santes Creus

Monestir Cistercenc de Poblet

Monestir de Poblet, Tarragona

DOS TIPUS d’esglésies. Una és de nau única, petita, amb capelles

entre contraforts i capçalera senzilla sense girola, com la del Monestir

de Pedralbes i l’altra, com és el cas de la catedral de Barcelona:

CATEDRAL BARCELONA

Jaume Fabre, arquitecte també de

l’església de Sant Domingo de

Palma, i de la Seu de Barcelona.

CATEDRAL BARCELONA

CATEDRAL DE

BARCELONA (1298) Beltrán Riquier.

És una de les construccions més

antigues, primera de les grans

obres i majors dimensions.

Començada a l’any 1298, la

façana principal i la fletxa són del

segle XIX, seguint un projecte del

s. XV i imitant, també, el model

francès, així són neogòtiques.

Grandiositat per l’esveltesa dels

pilars, i dimensions reduïdes de

les capelles.

Transsepte, que no sobresurt,

sobre el que s’aixequen dues

torres octogonals.

CATEDRAL

BARCELONA

1298.

3 naus.

Pilars esvelts.

Espai diàfan.

Poca diferència

entre naus (saló).

Més obscures.

Poca ornamentació

i volta de creueria.

Interior de 3 naus (la

central més ampla i

les laterals gairebé a

la mateixa alçària

que aquesta.

Nombroses capelles,

de reduïdes

dimensions, situades

als costats de les

naus laterals, s’obrin

entre els contraforts

(és habitual en el

gòtic mediterrani).

Deambulatori amb

capelles radials.

CATEDRAL

BARCELONA

Remats


Gablets

Agulles (“chapiteles”)

Posseeix un detall peculiar, i és que el cimbori (“cimborrio”) no ocupa l’espai del centre del creuer, sinó que es troba casi en la façana.

Catedral de Barcelona Segle XIV (1298)

Interior Catedral de Barcelona

Els pilars que aguanten les voltes són, en principi cilíndrics,

amb columnetes adossades i capitells, després seran

poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o

“baquetones”) i desapareixen els capitells).

Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis

Presbiteri de la Catedral de Barcelona

L’absis es fa més gran i complicat,

amb absidioles poligonals o

semicirculars.

Es tracta de la capçalera de l’edifici,

on apareix una girola o deambulatori

(nau per darrera l’altar), a la qual

donen capelles radials (6 a Saint-

Denis i 9 a Barcelona, darrere).

També cal destacar

la catedral de

Girona amb una

única nau; la

catedral de Palma

de Mallorca i

l’església de Santa

Maria del Mar de

Barcelona.

CATEDRAL

BARCELONA

SEU GIRONA

CATEDRAL

DE

GIRONA

(1312)

CATEDRAL DE GIRONA (1312) Construïda sobre les restes d’una església anterior. Es va iniciar

amb un projecte de tres naus, en 1312 (29 d’abril), però les

obres es van aturar durant bastant de temps, fins que el mestre

Bofill aconseguí que s’acceptés els seu pla d’única nau,

d’enorme amplada (23 metres). L’única nau

construïda és la

més ampla del

gòtic europeu, i li

varen donar,

també, una major

altura, a partir del

transsepte.

Té girola i capelles

entre els estreps

(estribos) o

contraforts, i el

trifori està atrofiat.

Seu de Girona

Catedral de Girona

Passa de 3

a 1 nau.

Girola i

capelles

laterals.

Trifori petit i

atrofiat.

Rosasses

més petites.

Catedral de Girona (s. XIV) Síntesi del gòtic europeu.

La capçalera es va projectar amb tres

naus, imitant la de Barcelona, però el 1416

(capítol convocà 2n congrés d’arquitectes)

i es va adoptar la proposició de Guillem

Bofill de simplificar les tres naus en una

sola nau per resoldre la visibilitat; resultant

una nau de 23 metres d’amplada (de llum

la més ampla d’Europa), 55 m de longitud,

i més de 30 d’alçada.

Dóna com a resultat un ampli saló, triomf

de la concepció d’espai unitari de

l’arquitectura gòtica catalana.

Planta reflecteix dualitat del traçat i mostra

capelles inserides en els contraforts,

seguint tradició de Barcelona o Santa

Maria del Mar (anteriors).

Catedral de Girona (s.

XIV) A l’interior mostra una certa

descompensació.

Damunt de les arcades, que donen

accés a les capelles, hi ha un pany de

mur massís i a sobre el trifori petit i

estret, que respon més a un esperit

conservador del gòtic, que a un criteri

funcional.

Més amunt, trobem uns finestrals molt

allargats, que il·luminen la nau,

juntament amb la rosassa oberta sobre

l’arc del presbiteri, aprofitant la

diferència d’altura entre la nau central

primitiva i la gran nau única posterior.

Es va acabar el s. XVII, amb el

tancament de l’últim tram i la construcció

de la façana barroca.

CATEDRAL

DE

GIRONA

(1312)

SANTA MARIA DEL MAR

BASÍLICA DE SANTA

MARIA DEL MAR

BARCELONA, barri marítim

Prototip de construccions

gòtiques catalanes, que

defineixen aquest període.

Santa Maria del Mar

Començada 1328, sota direcció de Berenguer de Montagut (també Manresa), es considera acabada el 1383. Construcció en 50 anys: gran unitat estilística.

Pilars octogonals de gran alçada (també Seu de Manresa i Mallorca).

Menor espai constructiu, més espai útil.

Exemple més perfecte de gòtic català.

Tots el trams coberts amb voltes de creuria.

A l’exterior predomina l’horitzontalitat per l’absència d’arcbotants

i el predomini del mur i contraforts; així com per el remat de les

torres, en terrassa, tot i ser, aquestes, molt elevades.

• Façana dividida en tres

trams separats per

contraforts, i emmarcada

per dues torres octogonals.

• Tram central dividit en

dues parts. A la part

inferior, trobem la porta,

amb gablet de traceria,

arquivoltes en arcades

laterals.

• La part superior està

ocupada pel cercle de la

rosassa.

• No sobresurt el transsepte.

• Capelles entre els contraforts, 3 per cada

tram de nau, més a la capçalera i als peus

(tot el perímetre total 34), més les obertures

de les 4 portes. Són imprescindibles perquè

possibiliten la descàrrega de les naus

laterals, ja que no té arcbotants.

• Els 4 trams de la nau principal són

quadrats perfectes, permet reduir al mínim

el nombre de suports.

• Presbiteri poligonal amb 8 columnes, que

el separen del deambulatori amb capelles

radials.

• Església de proporcions esveltes.

• Planta de saló, de 3 naus d’altura similar, separades per pilars prismàtics (esvelts i octogonals).

• Característica més notable del gòtic català: capacitat de construir espais unitaris, a diferència del gòtic clàssic francès i castellà, que tendeixen a la compartimentació.

• Relacionat amb l’expansió dels ordes mendicants dels franciscans i dominicans, que requerien per predicar espais amb bona acústica i sense interrupcions visuals.

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar (Barcelona) Segle XIV

Església

ad quadratum

(naus a

similar altura).

Pilars esvelts i

naus diàfanes.

•Tot l’espai interior està il·luminat

per vidrieres.

• Es caracteritza per una gran

austeritat espacial, sobrietat amb

un gran efecte ascensional.

• Edifici lògic i científic.

Harmoniós. Combina la

enginyeria racional del sistema

constructiu i la plàstica, cercant

un espai interior ampli i unitari.

Cirici Pellicer (crític art) ha insinuat la relació d’aquesta concepció espacial

del Gòtic mediterrani amb el tipus d’església de nau única, popularitzada a

finals s. XVI a partir de la de Gesú, a Roma, i que, posteriorment, constituirà

una de les tipologies clàssiques del Barroc. Creu que aquesta influència la va

dur a Roma el valencià Sant Francesc de Borja (jesuïta de Gandia).

Anàlisi d’una obra. (1)

ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:

ARQUITECTURA:

1. Observació detinguda de l’obra.

2. Descripció de l’edifici:

- Materials de construcció.

- Elements de suport.

- Coberta.

- Murs i obertures: la seva relació.

- Elements decoratius.

- Il·luminació.

- Funció de l’edifici.

- Altres aspectes (qualque característica intrínseca o única).

3. Estil al que pertany.

- Nom i localització en el temps.

- Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en aquesta obra en concret.

- Identificació de l’autor i l’obra.

4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en l’edifici (tota obra és producte del seu moment).

Santa Maria del Mar

(Barcelona) (2)

Una de les esglésies més belles del gòtic.

No es tracta de comparar-la amb les grans catedrals franceses, com Chartres o Reims.

No les supera en proporcions i lluminositat, però destaca per la puresa de línies i la ciència constructiva.

Arquitecte: Berenguer de Montagut.

Any: 1329-1383.

Exterior: 3 trets del gòtic català

- Torres octogonals acabades en terrassa.

- Manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts massissos.

- Grans superfícies de parament i domini d’horitzontalitat.

Façana: Torres molt altes. Cos central dividit en dos plans, una la portalada i l’altra amb la rosassa.

Murs laterals sense arcbotants i sense ornaments. Austeritat.

Santa Maria del Mar

(Barcelona) (3) Destaca l’interior.

S’aparta del gòtic francès, però pot resumir el gòtic català (prototip):

- Planta de saló (3 naus d’alçària idèntica).

- Capelles laterals entre els contraforts, possibiliten descàrrega.

Pilars prims i prismàtics (octogonals), semblant palmeres de pedra que s’obren cap al nervis de les voltes.

Il·luminació per finestrals.

Austeritat espacial i efecte ascensional.

Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina enginyeria (matemàtica) i plàstica.

____________________

Anàlisi planta...

____________________

Nau central de 13 metres d’amplada, igual a la suma de les dues laterals. L’amplada total és igual a l’alçària de les naus laterals. La distància entre pilars, 13 metres, es pot mesurar en tots els sentits. Proporcions aritmètiques calculades.

Planta: 3 naus, deambulatori amb absidioles, no sobresurt transsepte.

Gòtic Mediterrani



Catedral de Girona



Catedral de Manresa



18. Seu de Palma, Mallorca

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

Alumna: Desireé Ferrer García (2010-2011)

Professora: M Assumpció Granero Cueves

(revisió: 2014-2015)

Catedral de Palma de Mallorca

(segle XIV)

Edifici peculiar externament. La façana és neogòtica del segle XIX.

Dimensions de l’alçada molt grans, és la més alta d’Europa (després de la catedral de Beauvais, al nord-oest francès).

Dimensions d’amplada molt grans.

Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de l’alçada o esveltesa (en ser tan ampla).

El costat sud, que mira a la mar, té contraforts altíssims, com el pals d’una nau.

La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.

Arcbotants inusuals a la Corona d’Aragó.

Catedral de Palma de Mallorca (s. XIV)

Gòtic Mediterrani



Catedral de Girona



Catedral de Manresa



SEU MANRESA

Catedral de Manresa

Seu de Manresa

1.2.- JUSTIFICACIÓ DELS ESTILS. MODELS I INFLUÈNCIES (1’5 p)

Jaume I, 1238

Catedral de València

Porta del Palau o de l’Almoina

Porta

dels

Apòstols

Porta dels Ferros

Santes Creus

Arquitectura típicament cistercenca.

Austeritat de la nau central.


Tarragona

Gòtic Mediterrani



Catedral de Girona



Catedral de Manresa

Catedral de València



FINAL RELIGIÓS

Gòtic Mediterrani



Catedral de Girona



Catedral de Manresa



Gòtic Mediterrani

MONUMENTS CIVILS:



Llotja de València

Llotja de Perpinyà

Castell de Bellver



Palau Reial de Barcelona

(segle XIV) Final del segle XIV (1359-1370).

Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta gran sala rectangular.

Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis inferior els arcs de les obertures són rebaixats.

Pati dels tarongers, típicament gòtic.

Galeria de columnes del palau: Formada per esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al pis inferior els arcs de les obertures són rebaixats.

Pati dels tarongers,

típicament gòtic.

• Final del segle XIV (1359-1370).

• Saló del Tinell. La coberta de

fusta està sostinguda per sis arcs

diafragmes de mig punt, que

permeten donar amplitud i

lluminositat a l’interior d’aquesta

gran sala rectangular.

LLOTJA

LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)

LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),

LLOTJA DE SARAGOSSA

Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del comerç).

La Llotja de Palma

* Seu del Col·legi de la Mercaderia (Associació dels Mercaders, 2

representants participaven dels Jurats, i del Gran i General Consell).

* La Mercaderia movia el comerç i posava en contacte Mallorca amb el

món conegut.

* Exteriorment les façanes són quatre llenços rectangulars delimitats,

en els seus angles, per torres octogonals emmerletades.

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452) • Majestuós edifici del gòtic balear, fruit de l'expansió de l’estil pel Mediterrani (s. XIV), i un dels

monuments més representatius del gòtic civil a Europa.

• HISTÒR: 1246, Jaume I concedeix un solar prop de la Porta del Mar i l’hospital (esdevé l’església

de Sant Joan), per a construir la Llotja i l’hostatgeria, per a ús dels mercaders (llogats fins el s. XV).

• 1409: Martí l’Humà concedí als mercaders el privilegi d’un impost sobre l’intercanvi de

mercaderies, destinat a la defensa i millora del comerç, i el sobrant a la construcció de la Llotja (al

lloc concedit, feia 1 ½ segle).

• Construcció s'inicià cap al 1420 quan el Col·legi de la Mercaderia l'encarregà a Guillem Sagrera

(1420-1447) i els seus deixebles. Fou acabada pel SEU gendre Guillem de Vilasclar, i dos dels fills,

Antoni i Jaume Sagrera (1452/ 1454 mor a Nàpols).

• PLANTA:

Rectangular,

dividida en tres

naus de la mateixa

altura i amplada.

• Espai delimitat per

sis columnes sense

basa ni capitell.

• Resultat

d'aquestes

delimitacions, tenim

en les façanes més

llargues quatre

trams.

• Coberta d’ogiva

interior, ara coberta

amb teulada.

Interior de

La Llotja de Palma

• Dins la gran sala rectangular,

s’erigeix TOT UN JOC DE

PALMERES OBERTES AL CEL.

És com UN JOC DE LLUM,

DINS UNA GÀBIA DE

PALMERES.

• El sostre és aguantat per sis

columnes, sense basa, que

s'enrotllen helicoïdalment i, en

el seu final, al sostre, formen

els nervis de la típica volta

ogival gòtica (tan típica, que

aquesta solució ha estat

copiada amb insistència en

altres edificis: Llotja de la

Seda, l'església de Santiago de

Villena, i a la base de la torre

de San Giorgio del Castel

Nuovo de Nàpols, també obra

de Sagrera).

* Detall de la volta ogival de creuer quatripartida.

* Les claus d'aquesta volta tenen els escuts de Catalunya (els Quatre

Pals), a la nau central, i l'escut de la ciutat de Mallorca, a les naus

laterals; tots aquests conserven la policromia i l'or originals.

Interior de Sa Llotja * Els fusts de les columnes amb estries heicoïdals, es rematen en

nervadures (motllura sortint que forma l’aresta de la volta.

* Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les

voltes, sinó que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament

del pla del mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca, i a la gran

sala del Castel Nuovo de Nàpols, del mateix autor).

• A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial,

decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les

portes d'alguns estudis de casals de la ciutat.

• D'aquestes portes, només les de la banda de la mar donen a una

magnífica escala de caragol per pujar a la terrada.

Sa Llotja (S. XV)

Voltes de creureria

esveltes.

Sostingudes per

columnes

helicoïdals a manera

de palmeres,

que recullen tots

els arc dels nervis.

Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren els seus fills Antoni i Jaume Sagrera, i els germans Vilasclar.

“Sa Llotja és com una cançó de pedra abocada dins la llum de la

mediterrània”.

• Les quatre façanes

són limitades per

torres octogonals als

4 cantons, que havien

de tenir pinacles amb

penells.

• I torretes (o

bestorres) entre

aquestes, dues a les

façanes anterior i

posterior, i tres a les

laterals, alineades

amb les fileres de

columnes interiors,

de les quals fan de

contraforts.

• Torres motiu gòtic

distintiu de Sagrera.

Sa Llotja: Façana principal

• S’observa, en les façanes més llargues, els

quatre trams, que es coronen per petites torretes

octogonals, i en les curtes dos torres que

responen a la separació de les 3 naus.

El coronament, de baix a

dalt, és format per:

• Un mensulat, compost de

vuit permòdols per tirada

entre bestorres, coberts

amb decoració vegetal.

• Una galeria de

finestratges calats, acabats

amb una motllura

d’acabament, a mena de

replanell que les uneix, i

separa dels merlets.

• I un emmerletat (cresteria

de merlets), interromputs

per les bestorres.


Coronament: Torre, torretes, mènsules amb 8 permòdols de decoració vegetal

(interrompudes per torretes) i, a sobre, la galeria de finestres conopials, en grups

de 4 i separades per pilarets (motiu reproduït freqüentment en els patis de les

cases senyorials de Palma) i, més amunt, una sèrie de tres merlets catalans

(emmerletat escalonat).


L'eix dels merlets coincideix amb el del rosetó, que tenen els petits pilars

(pilarets) que els separen de les mènsules; i l'alçada i l'amplada dels graons

dels merlets és igual a la separació entre els mateixos pilarets ( espai

interpilarets o llum). Els eixos dels merlets de les torretes també guarden

simetria amb els seus propis caires.

• Torres i bestorres són coronades per merlets del mateix estil.

• La planta octogonal, o semi, de les torres és la mateixa que la de les

torres de l'antiga façana de la Seu de Mallorca, i de les columnes de la Seu

que separen les naus interiors.

• Els merlets i les torres dels cantons li donen un aspecte de fortificació;

les torres, fins i tot, tenen sageteres per a il·luminar els replans de les

escales de l'interior.

Secció de la Llotja (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen).

Planta de les torres, de forma octogonal força imitada:

- Façana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca.

- Diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca.

- Torres del portal del monestir de Poblet.

- Torres de Serrans de València, hexagonals per la integració en la murada.

- Torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu.

- De la capella de Santa Àgata de Barcelona. I…

- Del monestir de Pedralbes, a més d'altres edificis religiosos del Principat.

-A cada costat, al

portal major i a la

façana contrària, hi

ha dos finestrals

amb traceria i un

pedrís a cada

banda, com el que

volta el mur interior

de tota la sala.

- La façana de

migjorn formava

part de la muralla

marítima de la

ciutat, i es reflectia

dins la mar, de la

qual es troba

separada avui dia.

- Al mig de la façana

de migjorn s'obren

dos grans

finestrals.

Finestrals Passeig de Sagrera

* Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals.

* A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys

qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem

Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda

de la mar manca una escultura d'un àngel.

Finestral del Carrer de la Llotja

En cada façana lateral (una visible des

del Passeig de Sagrera i l’altra dóna al

Carrer de la Llotja) s’obrin dos amplis

finestrals amb decoració característica de

Sagrera i els seus deixebles.

Sa Llotja: Façana Occidental

Al timpà del portal de ponent, més petit, i que mira cap al castell de Bellver:

la figura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, coronada per un àngel que

davalla del vèrtex, en un difícil escorç. Obra de Guillem Sagrera, és d’estil

borgonyó, a causa de la coneixença que tenia Sagrera de les obres de

Claus Sluter, gran representant d'aquest estil.

Portalada occidental de la Llotja de Palma

Grans gàrgoles De les torretes surten sengles grans gàrgoles, obra de Guillem

Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs).

G

À

R

G

Ò

L

E

S

• De la boca d'un d’aquest

animals surten aquestes

paraules: "O com es fret" (Oh,

com és fred, és a dir, quin fred

que fa!).

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Merlets_llotja_Palma.jpg

El portal major està dividit en dos per un mainell, com el portal del Mirador i

el de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma, i com a

Sant Domingo, enderrocat al s. XIX.

Façana de llevant

En el timpà hi ha una gran

i magnífica escultura de

l‘Àngel Custodi de la

Mercaderia, amb capa i

una filactèria amb la

llegenda Defenedors de la

Mercaderia, seguint l'estil

de l'ángel de la processó

de l‘Àngel Custodi de la

ciutat de València.

Pintura de l’Àngel Custodi del Regne de València realitzada per Joan de

Joanes, pintor valencià del Renaixement.

Anteriorment, els àngels

custodis es repetien

també en les façanes

laterals flanquejant les

armes reials. Aquests

àngels són tan presents

perquè són obra dels

deixebles de Sagrera.

1) Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a

qui estava dedicada, mira cap a les Drassanes i la porta de Santa

Caterina.

2) Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida

seguint l'estil de Claus Sluter.

3) Sant Nicolau de Bari, avui desapareguda, mirant cap a Portopí i

Sant Nicolauet.

4) Santa Clara, que mira cap el monestir del seu nom i cap a

l’Almudaina.

A la cara exterior de cadascuna

de les torres dels cantons hi

ha una escultura amb la

imatge del sant que dóna nom

a l'església més propera:

- Les escultures de la cara exterior, de cada una de les torres dels cantons,

estan totes elles damunt mènsules de l’estil de Jean de Valenciénnes.

- A nivell de representacions escultòriques trobam l'Àngel Custodi a les

mènsules de les quatre escultures.

• A Nápoles va col·laborar en la reconstrucció del Castel Nuovo, i la Gran Sala és obra

seva (aquestes obres ja son plenament renaixentistes).

• A Sa Llotja, Guillem Sagrera assumeix la responsabilitat sencera del projecte, la

contrucció íntegra de l’edifici i la totalitat de la seva obra escultòrica.

• Obra gòtica que ja avança l’equilibri de l’esperit renaixentista. Construïda en un moment

de transició estilística (1420 - 1452), renova el gòtico exercint una dilatada influència que,

en el cas de Sagrera, es manifestà en els treballs dels descendents i deixebles al llarg de

més d’un segle.

• Guillem Sagrera havia treballat,

abans, en el Portal del Mirador de la

Seu i en l’església Sant Joan de

Perpinyà.

• Sagrera tingué problemes amb els

mercaders i marxà a Nàpols, tot

encarregant la continuació de les

obres a Guillem Vilasclar, que seguí

les seves directrius, i la Llotja fou

acabada el 1452. Sagrera mor en

1454 a Nàpols.

Sa Llotja

Llotja de València (segle XV)

Arquitectura civil

Llotja i Consolat del Mar

València (obra de Pere Compte, segueix el model de la

Llotja de Palma, però més ornamentada)

Llotja de València

Interior (obra de Pere Compte)

LLOTJA DE LA SEDA DE

VALÈNCIA (1452-1494)

Llotja de Perpinyà

Castell de Bellver (segle XIV)

Arquitecte: Pere Salvà

Model de planta circular, que el fa

excepcional.

Torre de l’homenatge i tres torres més.

Castell de Bellver. Únic edifici

civil gòtic de planta circular.

• Construït a principis

segle XIV per ordre de

Jaume II.

• Es troba sobre un

turó de 112 metres

sobre el nivell del mar,

en una zona envoltada

pel bosc, on podem

contemplar la ciutat, el

port, la Serra de

Tramuntana i el Pla de

Mallorca.

• El seu nom en català

antic bell veer, que

significa «bella vista».

• Petany a l’Ajuntament

de Ciutat, està obert al

públic per albergar el

Museu d’Història de la

ciutat de Palma.

Castell de Bellver (inicis del segle

XIV): Pati i Torre de l’Homenatge.

Castell de Bellver. Pati interior circular de dues galeries,

la de la planta baixa amb arcs de mig punt sobre

pilars; la de la planta superior amb arcs apuntats i

voltes de creueria.

Torre de l’Homenatge separada del nucli

principal, i té un pont per accedir-hi.

MÉS ARQUITECTURA

GÒTICA A

MALLORCA

Esglésies de repoblació:

. Santa Aina d’Alcúdia i

. Sant Pere d’Escorca.

Edificis franciscans: Claustre de

Sant Francesc de Palma. • Construït el segle XIV, té

ampliacions dels segles XV i XVI.

• Columnes molt primes amb arcs

trilobulats.

• Planta trapezoïdal.

Edificis franciscans: Crugia del claustre de

Santa Margalida (avui a Miramar – Valldemossa).

Àbsis de Sant Francesc i Sta Margalida (esglésies

conventuales franciscanes de Palma).

Capçalera interior de l’església de les monges franciscanes de

Sta Margalida. Coberta de fusta a dues vessants reforçada per

arcs diafragma.

Restes de castells, palaus o cases senyorials medievals a

Mallorca. Castell de Capdepera i Almudaina d’Artà.

Castell de Santueri (Felanitx)

Torre de Canyamel i Torre de Son Fortesa.

Manacor: Torre dels Enagistes i Torre

de les Puntes.

Església de Santa Eulàlia.

Església de Santa Eulàlia: Absis i Portalada

principal.

Portalades gòtiques: la de Sant Nicolau i l’occidental

de la Llotja de Palma.

Art Gòtic

Mediterrani

Gòtic Mediterrani

MONUMENTS CIVILS:



Llotja de València

Llotja de Perpinyà

Castell de Bellver

Altra arquitectura gòtica de l’Illa de Mallorca



Palau de l’Almudaina

Les Torres o Porta de Serrans.

• Símbol del poder de la

ciutat de València. • Situades davant del

Pont de Serrans,

constituïen la porta

principal d’entrada a la

ciutat dels que

arribaven per els

camins d’Aragó i

Catalunya.

• Aixecades en el segle

XIV per Pere Balaguer,

tenen planta

pentagonal i están

rodejades per un fos.

Façana reinaixentista del Palau de la Generalitat de Catalunya

Plaça de Sant Jaume

Façana de la capella de Sant Jordi

Gòtic flamíger Pont entre el Palau de la Generalitat

i la Casa dels Canonges

Gàrgoles al pati dels Tarongers

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pati_dels_Tarongers

Galeria gòtica al primer pis obra de Marc Safont

Galeria gòtica del pati central

Vista aèria del Palau de la Generalitat Valenciana

Vista del Torreó Antic

des del carrer Cavallers

entrecreuament amb

carrer Serrans

• Vista de la

Generalitat des de la

plaça de Manises.

• S'observa la forma

rectangular de

l'edifici, amb els

respectius costats

menors també

rectangulars

RETORNAM…….


Gòtic civil. Palau de l’Almudaina

• El castell recull als seus murs la

història de les Illes des dels

assentaments megalítics.

• L'edifici, d'origen romà, és una

modificació de l’alcàsser musulmà

iniciada en 1281, i que es va

prolongar fins a 1343, durant els

regnats de Jaume II, fill de Jaume I

el Conqueridor, Sanç I i Jaume III.

L'Almudaina fou la seu del

regne mallorquí durant el

segle XIV, fins que va passar

a Aragó amb Pere IV en 1349.

Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada

(Loggia). Interior del saló del tron amb arcs

diafragma.

Palau de l’Almudaina de Palma:

Saló del Tron.

En acabar el gòtic peninsular, PODEM DIR...

... que una catedral gòtica és:

UNA MERAVELLA D’ESVELTESA,

DE MATEMÀTICA CONSTRUCTIVA (calcular

totes les forces, per poder contrarestar-les,

era fonamental) i...

... DE LLUM HÀBILMENT MATISADA

pels colors de les vidrieres.

Fi de l’edat mitjana

• Caiguda de

Constantinoble,

1453.

• Renaixement

italià.

ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI

Education

Transcript of ARQUITECTURA GÒTICA MEDITERRANI