PINTURA GÒTICA. TRECENTO

193
Pintura gòtica Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) M Assumpció Granero Cueves

Transcript of PINTURA GÒTICA. TRECENTO

  • Pintura gtica Histria de lart

    IES Ramon Llull (Palma)

    M Assumpci Granero Cueves

  • 4.Pintura gtica

    Van der Weyden

    La Magdalena

    Simone Martini

    Anunciaci

    Giotto di Bondone

    Crist mort

    Jan Van Eyck

    El matrimoni Arnolfini

  • ART GTIC

    Hubert i Jan van Eyck (germans)

    Adoraci de lAnell Mstic o

    Polptic de catedral de Sant Bav

  • 4. La pintura gtica

    Jan van Eyck

    Lhome del turbant vermell

  • 4.1.Caracterstiques

    1) Funci decorativa de temples, principalment, per tamb dajuntaments, palaus, castells (particulars)

    2) La pintura mural perd importncia, ja que el seu lloc locupa la vidriera, excepte a Itlia. Durant lestil gtic gaireb desapareix la pintura mural, per la progressiva reducci dels murs en larquitectura, ara ocupats per amples finestrals.

    Tampoc es podien pintar les voltes ogivals a causa de la seva gran alada, que farien molt difcil el seu gaudiment des de baix. Itlia s lnic lloc on es continua realitzant pintura mural, ja que en els seus temples, els murs segueixen tenint una funci de suport arquitectnic important.

    Mestre de Sant Mateu

    Retaule de Sant Mateu i Sant

    Francesc (1377)

    de la Catedral de Palma

  • 4.1. Caracterstiques

    Sutilitzen altres SUPORTS com:

    Pintura sobre taula: Retaules (dptics,

    trptics, polptics).

    Llibres o codis miniats (Scriptoria a les

    miniatures).

    Vitralls de colors.

    Tapissos (parets dels castells).

    3) Suports. La vidriera fa que la

    pintura es reservi i...

  • 4.1. Caracterstiques

    3) De la pintura sobre taula romnica,

    que decorava el frontal de laltar, es passa al trptic, format per tres taules,

    i al polptic, compost de moltes taules

    articulades, les laterals mbils per

    tancar el conjunt. En el s. XIV simposa el gran retaule rgid i amb moltes

    taules, encara que tamb es pinta sobre

    taules individuals.

  • 4.1. Caracterstiques

    4) La temtica segueix essent religiosa,

    preferentement, tot i que els temes profans

    i quotidians (escenes costumistes)

    aniran augmentant i apareixer el retrat.

    Els temes sn semblants als de lescultura i pretenen emocionar, s una pintura

    emotiva que tracta de suscitar els

    sentiments mitjanant un dibuix expressiu

    i uns colors forts o brillants. Matrimoni Arnolfini

    Jan van Eyck

  • 4.1. Caracterstiques 5) Tcniques.

    Susa especialment el tremp, que utilitza lou com aglutinant dels pigments,i permet realitzar minuciosos detalls, amb colors molt brillants.

    En el segle XV, a Flandes (cap el final de la Baixa Edat Mitjana) amb la pintura flamenca es difon la tcnica de loli sobre llen o taula (innovaci, grcies als Van Eyck).

    El fresc a Itlia.

    La Verge del Canceller Rolin (1435)

    Jan van Eyck Taula (66 x 62 cm)

    Muse du Louvre, Pars

  • 4.1. Caracterstiques 6) Caracterstiques formals.

    Abandonament de la rigidesa.

    Ms expressivitat i realisme. Les figures tendeixen a ser ms naturals i expressives que les romniques. Mostren sentiments, estats dnim.

    La deposici de la creu o El

    davallament

    (c. 1435)

    Roger van der Weyden

    Oli sobre taula de roure (220 x 262 cm)

    Museu del Prado. Madrid.

  • 4.1. Caracterstiques

    Lescenari pot ser natural, per s ms freqent larquitectnic i, en algunes ocasions linters per les persones els du a

    prescindir del fons, llavors s

    daurat com en el bizant, i

    presenta les figures planes o

    ingrvides.

    6) Caracterstiques formals.

    Busca el realisme i procura reflectir el mn circumdant, i es comena a substituir el fons

    neutre i daurat per espais paisatgstics.

  • 4.1. Caracterstiques

    6) Caracterstiques formals.

    Presenta un colorit variat, amb tonalitats. s, en definitiva, una pintura cromtica,

    naturalista, narrativa i dramtica.

    Deposici de la creu

    Van der Weyden

    Van der Weyden

    La Magdalena

  • 4.1. Caracterstiques

    AUGMENT DEL REALISME.

    PAISATGE.

    RETRAT.

    NATURALESA MORTA.

    ENRIQUIMENT ICONOGRFIC.

    PINTURA:

    - CROMTICA.

    - NATURALISTA.

    - NARRATIVA.

    - I DRAMTICA.

  • 4.2. EVOLUCI ESTIL

    4) FLAMENC (XV). Primitius flamencs.

    1) GTIC LINEAL

    (Franco-gtic o estil

    vidriera,

    final XII i XIII-XIV)

    2) ITALO-GTIC (1250-1400).

    Primitius italians

    3) INTERNACIONAL o CORTES (1375-1425)

    Destaquen dues escoles: els primitius italians i els

    primitius flamencs. I quatre etapes:

  • 4.2.1.- GTIC LINEAL

    (Franco-gtic o Estil vidriera,

    segles XII-XIII-XIV)

    Tipus de pintura inspirada en les vidrieres, por aix seran importants les lnies del dibuix que limiten les superfcies acolorides amb vius colors (tra negre gruixut que recorda lemplomat dels vitralls).

    Interessa la lluminositat del color pla, ms que les gradacions o matisos tonals.

    Sovint el fons encara s daurat o monocrom, i ressalta les figures.

  • Predomina el naturalisme (el mateix que en escultura), per els temes

    sn tractats amb senzillesa i certa ingenutat, amb la finalitat de qu el contingut hi arribi millor a lhome vulgar: la qual cosa el fa un art idealitzat que intenta atreure lespectador.

  • Vitralls

  • Vidriera Destaquen els vitralls de:

    - Saint Chapelle, Pars.

    - Catedral de Lle, Espanya.

    - Catedral de Canterbury, Anglaterra.

  • Vitralls de la Catedral de Lle i

    de la Catedral dvila.

  • i rosasses

  • Rosasses de Ntre-Dame

    i de la Sainte Chapelle de Pars.

  • Miniatures

    Destaquen les que illustren les

    Cantigas de Santa Mara.

  • Miniatures

  • Miniatures

    En les miniatures destaquen els enquadraments arquitectnics, la seva riquesa cromtica i els fons dor.

    Sn exemples: les Bblies historiades per la seva riquesa iconogrfica i els Salteris:

    Reina Blanca de Castilla.

    San Lus.

  • Pintura de transici del romnic al gtic

    Escenes de temtica cavalleresca pintades

    damunt fusta. Museu de Mallorca.

    CONTEXTUALITZACI : Balears

  • Estil franco-gtic o gtic lineal. Detalls del Martiri de

    Santa rsula de lEsglsia de Sant Francesc de Palma. Fragments del retaule.

    CONTEXTUALITZACI : Balears

  • Estil franco-gtic. Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca).

    Procedeix de la Capella dels Templers. Estil gtic lineal: la lnia

    predomina encara sobre el volum. Cromatisme viu, colors plans,

    temes senzills.

    CONTEXTUALITZACI : Balears

  • Pintura mural del gtic lineal. Assalt a Medina

    Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix

    del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

  • Transici del Romnic al gtic. Escola castellana. Crucifixi i Pantocrtor

    (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional

    dArt de Catalunya (MNAC).

  • Perode franco-gtic. La illustraci de

    manuscrits amb miniatures. Selecci dimatges de les Lleis Palatines. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.

  • Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de

    Mallorca, Jaume II. El camarlenc i dos cambrers

    netegen i ornen la cambra reial, i a laltre veiem la taula del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gtic lineal.

  • Miniatura del Breviculum de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.

  • 4.2. EVOLUCI ESTIL

    4) FLAMENC (XV). Primitius flamencs.

    1) GTIC LINEAL

    (Franco-gtic o estil

    vidriera,

    final XII i XIII-XIV)

    2) ITALO-GTIC (1250-1400).

    Primitius italians

    3) INTERNACIONAL o CORTES (1375-1425)

    Destaquen dues escoles: els primitius italians i els

    primitius flamencs. I quatre etapes:

  • 4.2.2.- PINTURA DEL TRECENTO ITALIANA //

    ITALO-GTIC (1250-1400) o PRIMITIUS ITALIANS

    A) ESCOLA ITALIANA (DUCENTO, fase prvia)

    Reben el nom de PRIMITIUS ITALIANS els pintors

    residents en Itlia durant els segles XIII i XIV. Varen

    mantenir la influncia bizantina en la representaci

    de Verges i Crist en actitud immbil. Aquesta forma

    de pintar es coneixia amb el nom de pintura a la

    Maniera Greca (bizantina i espiritualitzada). s letapa inicial de la pintura gtica, a la que corresponen els

    mosaics i les pintures de:

    Crucificats de Giunta Pisano ()

    JACOPO TORRITI

    PIETRO CABALLINI

    GIUNTA PISANO

    En el segle XIII la pintura va evolucionant. El dolor de

    Crist es fa patent en la creu, els seu cos es dobla i els

    peus estan clavats amb un sol clau, com es pot veure

    en els...

  • CRIST MORT, LAMENTACI O PLANY SOBRE CRIST MORT

    O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTO DI BONDONE.

    CAPELLA DELLARENA SCROVEGNI. PDUA. ITLIA.

    19

    2v

  • GTIC

    16.- Catedral de Chartres, mestre de Chartres

    17.- Ntre-Dame de Pars

    18.- Catedral de Palma (molts arquitectes, segons poques, i

    escultors). 1 (2005, setembre); 2 (2010, setembre); 3 (2012, setembre).

    19. Giotto: Crist mort. 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).

    20.- Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini. 1v (2014, setembre).

    21.- El Bosch: Jard de les Delcies

    NDEX

  • 1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)

    1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES

  • 1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)

    1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES

  • B) PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO-GTIC

    En el segle XIV (Trecento) la pintura gtica italiana va tenir dos centres artstics importants, que van desenvolupar formes pictriques amb unes caracterstiques particulars. Dues escoles en la Toscana:

    A) Florncia: Cimabue (Cenni di Peppo) i Giotto di Bondone.

    B) Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini i, tamb, germans Lorenzetti.

    Durant lEdat Mitjana, Itlia manifestar una forta personalitat artstica que la diferenciar de la resta dEuropa degut, sobretot, a tres circumstncies:

    Supervivncia de tradici tardoromana.

    Forta influncia bizantina.

    I adaptaci particular del gtic.

    Aquestos tres trets donen com a resultat un estil nou, ja que en Europa la pintura estava relegada als retaules, vitralls i miniatures; per aquesta ra, ser en la pintura mural on es produiran les principals aportacions del realisme pictric itali.

    Aquesta trajectria culmina a finals del segle XIII i durant el XIV (Trecento) amb la figura de Giotto di Bondone.

    1.- CONTEXT 1.1- INTRODUCCI

  • 1.- INSERCI EN EL CONTEXT HISTRIC (1 pt)

    1.1.- INTRODUCCI 1.2.- CONTEXT HISTRIC. ESCOLA de FLORNCIA: PRIMITIUS ITALIANS (TRECENTO) o ITALO. GTIC. CARACTERSTIQUES

  • Tcnica ms utilitzada: fresc sobre mur, tot i que tamb van realitzar algunes obres amb tremp sobre taules de fusta.

    Les composicions introdueixen, encara de forma molt esquemtica, un fons de paisatge.

    Figures comenaven a ser expressives, reflecteixen el dramatisme en les seus rostres, fet poc usual a lpoca.

    Caracterstica ms revolucionria: pintar figures molt naturals i realistes, santicipen a la pintura renaixentista.

    Composicions perden simetria (figures collocades en postures ms naturals).

    Importncia del dibuix (contorns clarament delimitats).

    Colors encara plans (1res obres). Per, desprs, sintroduren certs matisos que donen major volum.

    Intents de crear una perspectiva intutiva, amb lobjectiu de crear lefecte de la tercera dimensi. Per crear una sensaci de profunditat no noms utilitzen la superposici de figures, sin que tamb utilitzen el fons de paisatges i edificis pintats. Aquests intents de reflectir la profunditat no es veuran culminats fins el RENAIXEMENT, quan es va descobrir la PERSPECTIVA LINEAL.

    B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) o ITALO-GTIC

    Maiest de Cimabue () 1.2.- CARACTERSTIQUES

  • Tot i el gran naturalisme de les seves obres, la llum encara s inexistent.

    Lnica llum s la llum divina de les aureoles dels personatges representats.

    Respecte al ritme, les figures tenen una gran mobilitat i dinamisme.

    Les figures presenten gestos individualitzats, estan captades en mig de gestos naturals, interactuant entre elles: parlant, xerrant, expressant dolor....

    Els temes que van treballar van ser religiosos, ja que els clients de lpoca eren bsicament els membres del clergat.

    B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) o ITALO-GTIC

    Sant Francesc expulsant els dimonis de la

    ciutat dArezzo, Giotto di Bondone () 1.2.- CARACTERSTIQUES ESTIL

  • 19. CRIST MORT, GIOTTO

    19. LAMENTACI

    SOBRE CRIST

    MORT O EL

    SANT

    ENTERRAMENT

    - 1305-1306

    - Pintura: fresc.

    - 200 x 185 cm.

    - Capella

    dellArena o Scrovegni,

    Pdua, Itlia.

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

  • CRIST MORT, LAMENTACI O PLANY SOBRE CRIST MORT

    O EL SANT ENTERRAMENT (1305-1306). GIOTTTO DI BONDONE.

    CAPELLA DELLARENA SCROVEGNI. PDUA. ITLIA. 19

  • FITXA TCNICA (documentaci general) 1 (2006, setembre); 2 (2010, juny).

    catalogaci i anlisi formal Ttol Crist Mort, Lamentaci per Crist Mort, o el Sant Enterrament

    Pintor Giotto di Bondone (1266 1337)

    Cronologia 1305-1306 (capella Scrovegni comenada el 1303)

    Estil Italo Gtic, Escola de Florncia (Primitius italians, Trecento)

    Localitzaci Capella dellArena Scrovegni. Pdua. Itlia

    Tcnica i suport Pintura al fresc

    Dimensions 200 x 185 cm

    Tema Pintura religiosa: Desprs de la deposici de la creu

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • CAPELLA

    dellArena, SCROVEGNI

    - Lobra principal de Giotto s aquesta srie de pintura mural al

    frescs que va pintar per decorar

    aquesta Capella de lEsglsia de lArena en PDUA. Sn 38 pintures que relaten diverses

    histries evangliques.

    - En 3 registres separats per

    franges i medallons a la volta de

    can de la capella, es relaten

    histries de la vida de Jess,

    Maria, santa Aina i sant Joaquim

    (sants i profetes).

    - Al mur daccs el Judici Final.

    - El scol pintat imitant el marbre

    amb temes allegrics (Virtuts o

    Vicis).

    - La famlia Scrovegni (Arso o

    Enrico, senyors de Pdua), rics

    terratinents, encomanen el conjunt

    per a la Capella familiar.

    2.1.- UBICACI

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • CREACI DUN ESPAI CONVINCENT

    En un espai bidimensional, Giotto creu necessari representar un espai tridimensional: cosa per la qual va emprar varis RECURSOS perqu lull capti les tres dimensions.

    PROFUNDITAT: La resoldr amb lombrejat de les figures. Aquest ombrejat tamb dna volum a les

    figures.

    MONUMENTALITAT: Simplifica les figures al mxim i aix

    adquireixen major volum.

    PAISATGE: Apareix com un marc real, on es representen les figures, i

    els fons plans sn substituts. Els

    seus paisatges sn molt

    esquemtics (urbans o rurals) i,

    fins i tot, a menor escala que les

    seves figures per creen ja un

    marc convincent on Giotto

    desenvolupa les narracions.

    CAPELLA dellArena, SCROVEGNI

    2.1.- ESPAI

  • Adoraci dels reis mags. Giotto di Bondone

    Capella dels Scrovegni

  • Adoraci dels reis mags (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone

    Capella dels Scrovegni

  • Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la

    Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el Sant Enterrament, a sota la, Resurrecci de Lltzer. Capella Scrovegni, Pdua (1306).

  • CAPELLA

    dellArena, SCROVEGNI

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Fugida a Egipte i Baptisme de Crist.

    Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc

    esquemtic i convencional.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess,

    la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Joaquim expulsat del Temple.

    Primera escena del cicle de la

    capella Scrovegni.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant

    Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta

    Daurada.

    Lautor dna volum i modela les formes com si descultures es tracts.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Encontre de sant Josep amb els pastors.

    El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Rentada de peus de Crist als apstols i Traci de Judes.

    Els personatges transmeten sentiments.

  • Captura o

    Prendimiento Giotto di Bondone

    Capella Scrovegni

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels

    personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Frescos de lesglsia de la Santa Croce de Florncia.

    Sant Francesc renunciant als bens paterns

    i mostrant els estigmes.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc

    a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.

    El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Pintura mural de la Baslica de la Santa Croce de Florncia.

    Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el sold dEgipte.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Mort de Sant Francesc Capella Bardi en Esglsia de La Santa Croce, Florncia 1320.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Esglsia de la Santa Croce de Florncia. Capella Bardi.

    Mort de Sant Francesc.

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • El fresc de Giotto s una obra pictrica que representa la deposici i el dolor dun grup de persones davant el cos mort i jacent de Jess (immediatament desprs del davallament de

    la creu), envoltat dels personatges testimonis de la Passi: la Verge (que rep el cos del seu fill i

    el besa amorosament), acompanyada de les tres Maries (Maria Salom, Maria de Cleofs i

    Maria Magdalena), amb aureoles bidimensionals i daurades, Sant Joan (el deixeble estimat,

    que obri el braos en pattica actitud), i Sant Josep dArimetea i Nicomedo, contemplen lescena amb continguda emoci, amb un cel completament ple dngels.

    19. LAMENTACI SOBRE EL CRIST MORT 2.3.- TEMTICA ICONOGRFICA

  • 19. LAMENTACI SOBRE EL CRIST MORT

    Pintura feta al FRESC, tcnica que requereix gran rapidesa en el treball, cosa que va afavorir la simplificaci de la seva composici.

    En aquesta obra existeix ja un espai creat per lombrejat (volum i profunditat). Per a reforar aquesta sensaci dna a les seves figures monumentalitat. Figures amb els contorns de lnies ntides i precises, que els donen un modelat i volum molt real.

    LLUM de procedncia ambiental, la cont la mateixa obra i les ombres que reflecteix ajuden a crear volum. La gama cromtica es clida, amb colors vius (apropament al naturalisme).

    2.4.- TCNICA

  • 19. EXPRESI DEL SENTIMENT

    Introdueix en els seus personatges reaccions psicolgiques (EXPRESSI DE

    SENTIMENTS), que se suposa existeixen entre les diferents persones

    representades; i ho aconsegueix mitjanant les gesticulacions.

    2.4.- TCNICA

  • Magdalena.

    La Verge abraa el

    seu fill mort (dolor

    callat i contingut).

    Sant Joan obre els braos cap endarrere amb

    un gest angoixat (intens dolor).

    Un gran dramatisme, demostrat a travs del gest pattic dels personatges. 2.4.- TCNICA

  • RECURSOS EFECTISTES Personatges asseguts desquena (illusi ptica), donat que lespectador sent ms prximes aquestes figures (sensaci de profunditat).

    2.4.- TCNICA

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOCRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • MARC PAISATGSTIC - Encara s molt esquemtic i es subordina al fet narrat, perqu el paisatge muntanys i rocs (el

    Glgota?), despullat de vegetaci (noms nhi ha un arbre sense fulles a lesquerra dels personatges o a la nostra dreta), no guarda relaci amb la figura humana,

    per les figures s tenen totes la mateixa proporci.

    - Uns contorns muntanyosos sintueixen en el fons. s la iniciaci de representar, de manera naturalista,

    uns personatges reals amb un context real (el paisatge).

    - Se supera, aix, lestil tard bizant i es recupera la tradici artstica clssica.

    - Ls del paisatge i duna perspectiva vacillant (figures monumentals desquena) s considerat un artifici illusori inventat per Giotto, precursor de

    Massaccio i Piero de la Francesca (de la perspectiva).

    2.5.- MARC PAISATGSTIC

  • A la part superior de la composici, sobre un cel

    blau intens, 10 ngels regirats (contorsionados)

    comparteixen el dolor de lescena inferior.

    ngel doblegat (damunt de Sant Joan) eleva la meitat del seu cos i deixa la resta en segon pla.

    2.5.-.- MARC PAISATGSTIC

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL; ASPECTES ICONOGRFICS (2 pt)

    2.1.- UBICACI DE CRIST MORT: CAPELLA dellARENA SCROVEGNI 2.2.- CREACI DUN ESPAI CONVINCENT 2.3.- TEMTICA ICONOCRFICA 2.4.- TCNICA 2.5.- MARC PAISATGSTIC 2.6.- COMPOSICI

  • Est simplificada al mxim, evitant

    tot all anecdtic i

    els petits detalls,

    amb la finalitat de

    no distreure

    lespectador del tema central.

    Jess s leix central, i al seu

    voltant es disposen

    la resta de les

    figures. Agrupant

    els personatges:

    dos a la dreta, tres

    figures femenines

    en el centre, altres

    tres rodegen el cos

    de Crist i, altre grup

    indefinit a

    lesquerra.

    ngels plorosos en un moviment

    descendent que

    convergeixen en

    Jess.

    2.6.- COMPOSICI

  • 2.6.- COMPOSICI Figures assegudes

    immbils (en

    contraposici a

    Sant Joan).

    COMPOSICI ORIGINAL: No

    presenta simetria,

    escena principal a

    lesquerra, dna ms naturalisme i

    credibilitat.

    El monticle en pendent refora el

    centre datenci de lobra, ja que es

    perd de vista just

    darrere de les

    dones, que

    envolten la Verge.

  • La tensi continguda i la intensitat emotiva de la composici mostren la gran decisi de Giotto, a ms de conferir personalitat prpia als personatges (tant en fisonomies com en gestos).

    Representa en posici obliqua a les figures, menys els dos de la dreta (Sant Josep dArimetea i Nicomedo) i larbre (nics referents verticals de la composici).

    Natura en dol, un arbre mort en la cspide del monticle (ms dramatisme).

    Contrast entre les actituds serenes dels personatges de la dreta i lactitud patidora de la resta.

    2.6.- COMPOSICI

  • 3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)

    3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES

  • GIOTTO di BONDONE

    (1266 1337) GIOTTO ns el mxim representat de lescola florentina. Fou deixeble de Cimabue. Encara que Giotto s un pintor de tradici

    bizantina, ser un veritable revolucionari, amb

    un llenguatge pictric que va revolucionar la

    histria de la pintura, anticipant-se al

    Renaixement.

    Fins al segle XIII la pintura bizantina havia influt molt en la pintura gtica italiana, sobretot

    pels fons daurats, el hieratisme de les

    formes i per les figures planes, sense volum,

    molt poc realistes.

    Giotto va trencar amb aquesta influncia bizantina i va anticipar els valors que

    desenvoluparien posteriorment en el

    Renaixement.

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

    MAIEST (Verge amb nin envoltada

    de sants), pintura sobre taula.

    Convencionalismes: mirada cap els

    espectadors, juxtaposici o fons

    daurat.

    Novetats: Volum i profunditat.

    3.1.- BIOGRAFIA I OBRES

  • GIOTTO di BONDONE

    (1266 1337)

    Va ser pintor, arquitecte i escultor.

    Firma les seves obres i s el primer que inicia la campanya de reivindicaci de les Arts

    Plstiques com a tema de lesperit, ms que com a tasca material.

    T, a ms, importncia sociolgica, donat

    que fou un pintor que, socialment va gaudir de

    gran popularitat i duna bona situaci social, i va participar en assumptes mercantils, essent amic

    dels banquers de lpoca (Bardi, Scrovegni, Peruzzi...) i dels personatges importants. Fou

    sollicitat, realitzant importants encrrecs, pels

    franciscans, pels Papes, els Visconti, els Anjou i

    pels reis. Lloat per cronistes de lpoca, com Dante.

    Va entrar a treballar en el taller del pintor Cimabue, representant duna pintura que sinspira en models bizantins. Per Giotto, en el seu estil, comenar a introduir innovacions

    pictriques molt aviat: la seva pintura s dun fort realisme i audcia.

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

    3.1.- BIOGRAFIA I OBRES

  • GIOTTO DI BONDONE (1266 1337) Parteix, per a crear la seva pintura, no de la imatge

    ideal de la realitat, sin de la imatge ptica que

    tenim della: Intenta donar existncia real a les coses que poden ser captades por la nostra mirada.

    Accentua lexpressi dels rostres i els gestos de les mans,

    tractant de representar els estats

    dnim, que coneixem per la nostra experincia psicolgica, s a dir,

    crea dinamisme, que t una

    intensitat excepcional a les llances

    de la Captura de Jess.

    Trenca amb la tradici i dna expressivitat i dramatisme als

    seus personatges, que cobren

    volum, i acaba amb la frontalitat

    representant figures girades

    desquena.

    Intenta la profunditat disposant les figures en plans successius.

    A ms, capta el paisatge i la perspectiva.

    Captura o

    Prendimiento (La besada del trador Judes) Giotto di Bondone

    Capella Scrovegni

  • GIOTTO DI BONDONE (1266 1337)

    Valora els buits per a qu els personatges tinguin espai per a

    moures.

    Introdueix detalls naturalistes (flors, animals).

    EN RESUM, UN ESTIL PLE DINNOVACIONS: realisme, volum, acaba amb frontalitat,

    profunditat, espais buits

    perqu personatges es moguin,

    elements de la naturalesa,

    gestos Giotto di Bondone La fugida a Egipte (1305)

    Capella degli Scrovegni, Pdua

    3.1.- BIOGRAFIA I OBRES

  • 3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)

    3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES

  • CREACI DUN ESPAI CONVINCENT

    EXPRESSI DEL SENTIMENT

    Les caracterstiques esmentades les aconseguir grcies a:

    PINTURES MURALS:

    - Decoraci Baslica Major dAssis, dedicada a Sant Francesc, encara

    prolongaci del romnic, no estil

    madur. Imaginaci, flors, animals,

    antecedent Crist Mort.

    - Capella Scrovegni, Pdua. Major

    perfecci. Temes: Vida de Jess, la

    Verge, Santa Anna i Sant Joaquim.

    Desapareix la jerarquitzaci, perqu

    shumanitzen els dus. Crist Mort (fitxa 19).

    - Capella Bardi de lesglsia de Santa Croce, Florncia. Estil

    plenament format, destaca lescena de la mort de Sant Francesc.

    PINTURES SOBRE TAULA:

    - MAIEST (Verge amb nin envoltada

    de sants).

    PROFUNDITAT

    MONUMENTALITAT

    PAISATGE

    Giotto di Bondone

    Mort de Sant Francesc Capella Bardi Esglsia de La Santa Croce, Florncia, 1320.

    OBRES La major part de les seus obres sn

    murals o sobre taula.

    3.1.- OBRES

  • MAIEST (Verge amb nin envoltada

    de sants), pintura sobre taula.

    Convencionalismes: mirada cap els

    espectadors, juxtaposici o fons

    daurat.

    Novetats: Volum i profunditat.

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

    GIOTTO di BONDONE

    (1266 1337)

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc

    a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.

    El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc

    a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.

    Compartint la capa amb un pobre i, dreta, expulsant els dimonis de la ciutat dArezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

  • Donaci del

    mantell

    Giotto di

    Bondone

    (1297)

    Esglsia

    Sant

    Francesc

    dAssis,

    en Assis

  • CAPELLA

    dellArena, SCROVEGNI

  • Adoraci dels reis mags. Giotto di Bondone

    Capella dels Scrovegni

  • Adoraci dels reis mags (observeu el Cometa Halley, Estrella de Betlem). Giotto di Bondone

    Capella dels Scrovegni

  • Diferents frescs de Giotto di Bondone. Dalt esquerra la

    Fugida a Egipte, a la dreta el Crist mort o el Sant Enterrament, a sota la, Resurrecci de Lltzer. Capella Scrovegni, Pdua (1306).

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Fugida a Egipte i Baptisme de Crist.

    Els personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc

    esquemtic i convencional.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess,

    la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Joaquim expulsat del Temple.

    Primera escena del cicle de la

    capella Scrovegni.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant

    Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La trobada de sant Joaquim i santa Aina a la Porta

    Daurada.

    Lautor dna volum i modela les formes com si descultures es tracts.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Encontre de sant Josep amb els pastors.

    El pintor potencia la caiguda de les vestimentes, sobretot, a la part inferior del cos.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Jess, la Verge, santa Anna, sant Joaquim

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    Rentada de peus de Crist als apstols i Traci de Judes.

    Els personatges transmeten sentiments.

  • Captura o

    Prendimiento Giotto di Bondone

    Capella Scrovegni

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    a la Capella Scrovegni, de lEsglsia de lArena de Pdua.

    La Besada del trador Judes, Captura o Prendimiento. El llenguatge plstic s majestus i rotund, els gestos dels

    personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de lescena.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Frescos de lesglsia de la Santa Croce de Florncia.

    Sant Francesc renunciant als bens paterns

    i mostrant els estigmes.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Escenes dels Frescos de la vida de Sant Francesc

    a lEsglsia de Sant Francesc a Assis.

    El Sant renuncia als bens paterns. A laltre fresc t un somni on veu un palau ple darmes.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Pintura mural de la Baslica de la Santa Croce de Florncia.

    Sant Francesc predicant davant el papa Honori III i entrevistant-se amb el sold dEgipte.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Mort de Sant Francesc Capella Bardi en Esglsia de La Santa Croce, Florncia 1320.

  • Giotto di Bondone (1266-1337)

    Esglsia de la Santa Croce de Florncia. Capella Bardi.

    Mort de Sant Francesc.

  • 3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)

    3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES

  • El seu mestre fou Cenni di Peppo,

    CIMABUE, gran

    pintor dobra i vida desconegudes.

    GIOTTO desenvolupar la

    tcnica del mestre:

    Acaba amb el fons

    dor com smbol celestial, i relaciona

    el volum del cos

    hum amb lespai, amb la seva realitat

    terrenal, aix,

    abandona la

    solemnitat, el

    hieratisme i

    convencionalismes

    de lestil bizant, cosa que seria un

    pas decisiu en la

    evoluci de la

    histria de lart.

    3.2.- MODELS I INFLUNCIES

    19. CRIST MORT, GIOTTO

  • Aquest aspecte ha suscitat

    polmica.

    Per a alguns autors, la

    incorporaci de la

    natura i de les

    vibracions de

    lnima humana en lart de Giotto, sn reflex dall predicat per Sant

    Francesc dAssis (mort el 1226).

    Per a altres ja respon a

    lHUMANISME, com a concepte

    que el

    Renaixement

    sencarrega dafirmar i de difondre, amb el

    qual lhome torna a ser

    protagonista de

    la Histria i ho fa

    dins la Creaci.

    3.2.- MODELS I INFLUNCIES

    19. CRIST MORT, GIOTTO

  • B.1) ESCOLA de FLORNCIA (TRECENTO) CIMABUE

    (1240-1302): s el 1r exponent de lescola de Florncia, mestre de Giotto.

    Acusa encara influncia bizantina (fons daurat i mirada cap a lespectador), per les seves figures tenen ms volum i perden la frontalitat.

  • Com veiem en la seva Verge amb el Nin

    o en Majestat (Maiest) (), del Museu dels Uffizi de Florncia, on el pintor

    treballa amb daurats i visions frontals.

    CIMABUE

    (1240-1302)

  • MAIEST (Verge amb nin envoltada

    de sants), pintura sobre taula.

    Convencionalismes: mirada cap els

    espectadors, juxtaposici o fons

    daurat.

    Novetats: Volum i profunditat.

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

    GIOTTO di BONDONE

    (1266 1337)

  • O en el Pantocrtor de labsis del Duomo de Pisa, on encara es nota la inspiraci bizantina.

    CIMABUE (1240-1302)

  • I en la Crucifixi (pintura mural) de lesglsia de Sant Francesc dAssis,

    obra dintens dramatisme.

    CIMABUE (1240-1302)

  • 3.- JUSTIFICACI DE LESTIL. MODELS I INFLUNCIES (1 pt)

    3.1.- BIOGRAFIA DE GIOTTO DI BONDONE (1266-1337) I OBRES 3.2.- MODELS I INFLUNCIES

  • Des daquesta ptica, els frescos de la Capella Scrovegni

    serien lexpressi del gust burgs i anti-senyorial del

    patriciat dItlia.

    El brillant cromatisme, caracterstic de lescola florentina, s deutor del bizant

    (amb hbils efectes lumnics que

    fan tctils els volums) i la pintura

    florentina de Giotto combina

    tradici romana amb conceptes

    gtics, i els personatges

    prefiguren els de Massaccio i

    Miquel ngel.

    s a dir, Giotto di Bodone camina cap al Renaixement, cosa que es pot apreciar, fcilment, en la naturalitat de les figures i la seva gran expressivitat, perqu resulta visible el

    sentimentalisme, la capacitat damar i patir dels personatges, intensitat expressiva i sentit dramtic que caracteritzen lescena, un tema que Giotto ha representat des de lptica purament humana, com si fossin els seus venats els que sn representats:

    DIGNIFICANT LA NATURA, SENSE CANVIAR-LA, FA SANTS ALS HOMES I HUMANS A

    LES DIVINITATS.

    3.2.- MODELS I INFLUNCIES

  • 19. CRIST MORT, GIOTTO

    B.1) ESCOLA DE FLORNCIA (TRECENTO)

  • B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

    Sentit lric, aristocrtic, i aferrats a la tradici, s a dir, ...

    Apogeu de lestil tradicional bizant.

    Influncia del gtic francs.

    Les figures sn ms blanes i curvilnies.

    Elegncia lleugera, sentit preciosista, decorativisme i grcia caracteritzen aquesta escola.

    Es diferencia i es contraposa a lestil de lescola florentina giottesca, carregada duns tons forts i de dramatisme.

    Guidoriccio da Fogliano, 1328.

    Fresc. Palazzo de Siena.

    Simone Martini

    Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

  • Aquesta escola s una sntesi entre el record de la influncia bizantina i el naturalisme que va introduir Giotto en lescola de Florncia.

    La tcnica ms utilitzada per aquesta escola va ser el tremp sobre fusta, tot i que tamb es van realitzar diverses obres sobre mur mitjanant el fresc.

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC Maiest del Duomo de Siena

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    Siena es caracteritza per continuar utilitzant els fons daurats dherncia bizantina (encara que amb el temps anirien desapareixent), pel gest inexpressiu de les figures i per una major naturalitat en els rostres i en les figures, en general, respecte a lestil romnic, tot i que de vegades es continua collocant a les figures de forma frontal.

    Les composicions, que continuen essent bastant simtriques, es caracteritzen per la tendncia a complicar-les, acumulant moltes figures i elements anecdtics que afecten a la claredat narrativa.

    El dibuix mant la seva importncia, ja que les figures apareixen clarament delimitades amb una fina lnia negra.

    Respecte a la perspectiva, hi ha intent per crear una certa sensaci de profunditat amb la simple juxtaposici de figures i plans, de forma encara poc natural.

  • B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC

    Anunciaci Simone Martini (Siena 1284 Aviny 1344) ()

    La llum s inexistent, noms es pot parlar duna llum simblica en les aureoles que envolten el cap de les figures religioses.

    Els colors no sutilitzen de forma plana com en la pintura romnica, hi ha una certa gradaci que permet crear un cert volum en les figures, encara que tot i aix les figures continuen tenint moltes vegades una aparena bastant plana. El color daurat del fons, bastant present en les primeres obres daquesta escola, poc a poc, va anar desapareixent.

    En quant al ritme, les figures no tenen la rigidesa de les pintures bizantines o romniques, apareixen amb una major nombre de postures diferents, tot i que, en general, la sensaci de moviment en aquestes pintures es fora reduda.

  • B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO) o ITALO-GTIC

    Les figures solen aparixer ordenades de forma bastant simtrica.

    Els temes eren tots religiosos, la qual cosa s fcil de comprendre tenint el compte el context histric, en el qual lesglsia tenia un important paper en aquella societat feudal i havia esdevingut el principal client dels artistes.

    Maiest del Duomo de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    Madonna Ruccellai

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

  • DUCCIO DE BUONINSEGNA (1250/60 -1319)

    MAIEST del Duomo de Siena

    s el millor representat daquesta escola. Prefereix per la lnia bella enlloc de la massa slida. Les seves obres ms destacades sn Madonna Rucellai i la Maiest (enorme tauler de fusta apasat que va realitzar per a la Catedral de

    Siena).

  • Madonna Ruccellai, Uffizi

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

  • Taula central del polptic.

    Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

    Lobra de La Majestat s una taula de fusta pintada per les dues cares. En una apareix la Madonna i a laltra escenes de la Passi.

    En lescena de la Madonna veiem que la Verge, a ligual que en la pintura romnica, continua tenint una posici central i s de major grandria que la resta

    de figures per destacar la seva importncia (JERARQUITZACI).

  • Taula central del polptic.

    Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

    Apareix envoltada dngels i sants, collocats de forma simtrica a banda i banda, formant diverses fileres de caps amb aureoles.

    La Verge aguanta entre els seus braos al Nen amb una postura ms maternal que no en el romnic.

  • Taula central del polptic. Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

    Detall dels sants i els ngels que adoren a la Verge.

  • Taula central del polptic.

    Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

    Detall de la predella de la Maiest de Duccio () La Matana dels Innocents.

  • B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

    Detall duna obra de Duccio () ngels msics i ngels cantaires

    National Gallery de Londres

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

  • B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Petit trptic de Madonna i el nen amb quatre ngels a dalt

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    Probablement fou lartista ms influent de la Siena del seu temps i en la formaci de lestil gtic internacional. Inspirador de Simone Martini i els germans Ambrosio i Pietro Lorenzetti, entre daltres.

  • SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344)

    Un dels millors pintors del Trecento, destil ms avanat, el bizantinisme perd territori, encara que en les seves primeres

    obres va seguir utilitzant el fons daurat dinfluncia bizantina, per amb el pas del temps anir desenvolupant un major

    realisme.

    T sentit de lelegncia, i la influncia del gtic internacional fa que les seves figures abandonin rigidesa i esdevenen ms

    blanes i flexibles, els seus rostres ms graciosos i expressius.

    Obres que DESTAQUEN:

    MAIEST ANUNCIACI, sobretot, feta sobre taula. Condottiero GUIDORICCIO

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

  • B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

    Guidoriccio da Fogliano, 1328.

    Fresc. Palazzo de Siena.

    Simone Martini

    Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

  • s el moment de les ciutats-estat italianes (ss. XII-XIII),

    domini comer Mediterrnia

    oriental, inversi en art.

    Cisma dOccident desglsia catlica(1378-1417). Mort

    Gregori XI, dos papes

    simultanis: Urb VI a Roma, i

    Climent VII a Aviny, seu de

    Frana (1305-76) luxe,

    riqueses.

    1 obra reconeguda s un Gran fresc de la Majestat de

    Maria (1315), situada a la sala

    del Consell dels Ancians al

    palau comunal, Siena.

    MAIEST

  • MAIEST, SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344) Palau Comunal Consell Ancians (Siena)

    Imatge de la Verge, reina de la ciutat, ella que era la salvaci de Siena, va ser encarregada perqu presids les deliberacions.

    Caracterstiques: Gust pel color, ocres, cas del color terra torrada de Siena natural; tra net o ntid que fa destacar les figures i els objectes en l'espai. Un antecedent de lEscola de Siena va ser l'art dels miniaturistes de les abadies benedictines.

  • 1317 es traslladar a Npols, al servei de Robert dAnjou (pintures familiars, cortesanes i religioses).

    Pintar el fresc mural (1328) retrat del condottiero Guidoriccio da

    Fogliano en el Palau Pblic de Siena.

    Extraordinari retrat eqestre, en el qual destaca la figura grandiosa i

    solitria del condottiero (gran heroi de

    la ciutat de Siena) sobre un fons de

    paisatge evanescent.

  • Simone Martini (Siena 1284- Aviny 1344)

    Condottiero Guidoriccio da Fogliano

    (1328, fresc)

    Palazzo de Siena

    Sha discutit latribuci del Guidoriccio a Simone Martini, per la seva modernitat se lha considerat posterior.

    Per se sap que el retaule de LAnunciaci (1333) fou un encrrec posterior, per a la catedral de Siena en el qual ell

    execut la zona central i el pintor Lippo Memmi (el seu

    cunyat) les zones laterals.

    Mor a Aviny (desprs de servir molts anys al palau dels papes), seu d'una de les principals corts dEuropa, on el seu estil era ben acceptat, en canvi, no ho eren les innovacions

    de Giotto i de l'escola florentina.

    Segons la llegenda, a Aviny Martini hi pint el retrat de Laura, l'estimada de lamic Petrarca, el poeta, per no se sap si fou una invenci, perqu mai s'ha sabut si Laura era una

    dona real.

  • SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACI. Museu dels Uffizi de Florncia. Rostres idealitzats, ulls

    tpicament ametllats, lnia ondulant. Va ser el pintor que va

    difondre lestil de Siena per Europa.

  • ANUNCIACI SIMONE MARTINI

    (Siena 1284- Aviny 1344)

    Trptic. Part central ms alta: 184 alt x 114 cm ample. Laterals: 105 alt x 48 cm

    dalt.

    Remat darcs gtics.

    Part central ms ampla i important: Anunciaci. Obra de Simone Martini.

    Laterals i tondos obra de Lippo Memmi (cunyat).

    Esquerra: Sant Ansano, patr de Siena, du la bandera de la Resurrecci

    que simbolitza la victria sobre la mort, i

    la fulla de palma representa el martiri

    patit durant la seva mort.

    Dreta Santa Julieta: m amb la fulla de la palma, i en canvi, a laltra du una creu.

    Tondos profetes Jeremies, Ezequiel, Isaes i Daniel.

  • SIMONE MARTINI

    (Siena 1284- Aviny 1344)

    Escena (cambra interior) de

    distribuci clssica.

    Fons daurat, esdev paret de la cambra, sembla obrir-se a galeria

    exterior porticada.

    Terra de gradacions docres, dna sensaci de profunditat (paviment de

    marbre s la part visible de lhabitaci).

    Davant del fons daurat i sobre el terra, es troben els dos personatges

    principals.

    Esquerra l'arcngel Gabriel transmet seris el missatge a Maria, amb els

    abillaments tpics de les corts celestials

    i part de les seves vestidures ondejant

    al vent.

    Maria, personatge central de la dreta.

  • Al centre de la imatge: un gerro amb lliris,

    smbol de la puresa

    immaculada o virginitat

    de la Verge.

    A la part superior, sota larc apuntat central, el colom blanc de

    lEsperit Sant, en posici descendent, i

    rodejada pels caps de

    petits ngels querubins

    de quatre ales.

  • A lesquerre: Representaci dun ngel de coll llarg, de dits molt prims i allargats, lleugerament

    incurvat, que anuncia a Maria el dest que espera

    que accepti: ser la mare de Du.

    De la seva boca surten les paraules daurades de l'Evangeli de Sant Lluc: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum.

    A la m una branca dolivera, smbol de la pau.

    s una figura andrgina; els plecs flotants del seu mant indiquen, molt hbilment, la seva aparici, de

    sobte, que deixa a la Verge cohibida.

    Per la imatge tan refinada de larcngel, tan bell, tan civilitzat i tan ornamentat, que quasi t qualitat

    de joia, Simone ha estat considerat el major

    orfebre de la pintura.

  • A la dreta, la Verge asseguda i amb un llibre a la m, presenta un cnon molt allargat.

    Estava llegint i, sorpresa, retrocedeix en un moviment dhumilitat i confusi, a la mateixa vegada que es gira per veure el missatger. Maria, com un gest de temor, es tanca

    la capa del vestit.

    Sestableix una relaci entre tot dos personatges, la frase: Ave Maria, gratia plena, Dominus tecum escrita com sortint de la boca de lngel.

    La posici del cos de Maria desprn una nova expressivitat, igual que el rostre que manifesta un cert

    escepticisme davant les paraules de l'ngel Gabriel.

    El banc on es seu la Verge t profunditat, s a dir, t tres dimensions igual que el llibre sostingut en les seves

    mans, en el qual penetra la llum per les pgines

    entreobertes. Lexecuci s tan rigorosa (primorosa) que sembla, fins i tot, una miniatura.

  • La Verge ja no la presenta com la tpica silueta bizantina, per exemple de DUCCIO,

    sin que es una elegant dama com les que

    Simone Martini veu en el pas, fina, rossa, amb

    uns llavis d'expressi delicada, que du una

    corona real com si fos una reina, corona que

    es distingeix del nimbe daurat.

    Madonna Ruccellai

    Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) () Galleria degli Uffizi. Florencia

    Anunciaci

    Simone Martini (1284-1344)

    Museu dels Uffizi de Florncia

  • Totes les figures estan pintades sobre

    un fons de color

    daurat resplendent,

    que dota a tota lobra duna gran espiritualitat.

    Malgrat el fons daurat aconsegueix

    certa idea de

    PERSPECTIVA al

    collocar el gerro i un

    moble en el fons.

    El contrast, entre el fons d'or i les figures, dna contorn als objectes i als personatges, sobretot, a travs del tractament subtil i delicat de la lnia.

  • S'equilibra en una estructura simtrica, en la qual els dos

    personatges s'obren en sengles

    corbes divergents per a ampliar

    l'espai de la composici.

    Cal destacar com shan encaixat les dues imatges en la complicada

    forma del retaule:

    - Les ales de larcngel queden emmarcades per larc apuntat de lesquerre. - La figura de la Verge

    retrocedeix, per quedar protegida

    sota larc de la dreta. - Mentre lespai buit del mig somple amb el gerro i el colom.

    COMPOSICI

  • Les distncies entre els personatges i les mides sn ms realistes (comparades amb lobra de Lorenzetti).

    En les robes de la Verge es pot advertir un nou detallisme, a la zona inferior de lesquerra, la tela mostra un doblecs, grcies als jocs de llums i ombres.

    Daquesta manera podem veure com sobre els fons daurat entre lngel i la Verge, existeix laire per modelar lespai, s a dir, existeix una distncia que podem conixer, aix mateix podem sentir que el paviment esta fet duna pedra que podem, en un sentit figurat, trepitjar.

    Anunciaci de Lorenzetti (1344)

  • Martini, com tants de pintors gtics, encara no aconsegu reflectir-la de

    forma naturalista, si b al voltant de la

    Verge la llum est un poc ms treballada,

    sobretot en el llibre entreobert que du a

    la m dreta, per on penetra la llum en les

    seves pgines entreobertes.

    La resplendor de lor i del color s una metfora apta per a lAnunciaci de la Verge com ho va descriure Jacobo de la

    Vorgine: ..."el poder del Altsimo cay

    sobre ella mientras la luz incorprea de la

    divinidad tom cuerpo humano en ella, lo

    que la hizo capaz de llevar a Dios".

    El gust per la lnia calligrfica, per l'elegncia, caracteritza la pintura de

    Martini. L'elegncia es nota en la forma de

    pintar les ales, de collocar els dits, dels

    doblecs del vestit, etc.

    LLUM

  • SIMONE MARTINI (Siena 1284- Aviny 1344) Rostres ovalats i ulls allargats. Tota la

    composici respons a

    una concepci

    idealista que es

    manifesta en les

    formes gils i

    ondulades, aix com

    en la utilitzaci dels

    colors purs, sobretot

    el blau i rosa, que

    destaquen sobre lor del fons.

    Fins i tot, lespai entre les dues

    figures sembla

    tremolar amb la

    salutaci de lngel (Ave Maria, gratia

    plena).

    El lirisme que traspua sembla ms

    proper a les

    illustracions dels

    manuscrits francesos

    (miniatures) que no a

    les formes

    volumtriques de

    Giotto.

  • El gerro del trespol de tons daurats, situat al centre, davant la paret tamb

    daurada, cont 4 lliris de tija llarga

    amb petites fulles, que al final acaba

    en una srie de flors dun blanc resplendent, en forma de campaneta,

    i que resulten ser un esclat de llum i

    perfum que anuncia larribada de lestiu.

    LLIRI, flor de gran simbolisme a la mitologia grega i encara queda el

    sentit o smbol de bones intencions

    en la cultura popular.

    Coneguda com Lliri de Sant Josep, podria ser que Martini colloqus els

    lliris intencionadament, en el centre,

    per referir-se a la importncia del que

    seria lesps, duna mare verge, i pare putatiu del nin Jess, el qual naixeria

    per obra i voluntat de Du a travs de

    la intercessi de la Tercera Persona

    de la Santssima Trinitat, lESPERIT SANT, representat en forma de colom

    sobre Maria.

    SIMBOLOGIA

  • Petit arbre o BROT VERD evoca a Jess, que

    s lArbre de la Vida, smbol de la vida eterna, la qual va portar Crist quan va venir al mn, i amb la

    seva mort redemptora, en la creu, es va convertir

    ell mateix, en arbre de Vida, i per aix es va

    convertir en la perptua primavera d'esperana.

    Arbre de la Vida (segons Gnesi) va ser concedit a Adam en el parads, l'arbre del

    coneixement del b i el del mal, contenia el fruit

    prohibit, el qual va provocar sofriments desprs

    de la desobedincia dAdam i Eva, que dna lloc al moment del pecat original.

    El fet entronca, precisament, amb la tradici que explica aquest retaule, Jess va ser concebut

    sense intervenci de cap Home, i s per la de

    lEsperit Sant, Maria va romandre abans, durant i desprs de l'embars verge, per aix Jess va

    nixer lliure de pecat original.

    El cristianisme va donar un sentit cristi a antigues tradicions que empraven branques

    verdes, per exemple els egipcis usaven brots

    verds com expressi sagrada del triomf sobre

    la mort, pels romans les branques verdes eren

    signe de fertilitat, etc.

    SIMBOLOGIA

  • Madonna of the

    Annunciatio

    Simone Martini

    Panel of diptych

    Tempera on wood

    The Hermitage

    St. Petersburg,

    Russia

    El LLIBRE entreobert, que du a la m Maria, podria indicar que va ms enll del simple objecte decoratiu. Les dones burgeses de lpoca tenien accs a la cultura. Un exemple de dones cultes al segle XII podria ser

    Hildegard de Bingen, en el XIV Christine de Pisan, etc.

    SIMBOLOGIA

  • s continuador de Duccio a qui va superar.

    La seva pintura va evolucionar i ELL VA ESTENDRE:

    - Color de tradici bizantina, daurat al fons i aureoles

    (mosaics de Vencia o Ravenna).

    - Les caracterstiques de l'Escola sienesa:

    preciosisme, exquisidesa i gran sensibilitat.

    - Per el conjunt respira un aire modern, sn visibles

    les influncies del gtic francs: linealitat, plena de

    delicadesa, que entronca amb el gust i el refinament

    de la nova aristocrcia urbana.

    - Des d Aviny impact en la histria de la pintura (taula i miniatures, escoles franceses i flamenques), s

    antecedent i decisiu per a la difusi del gtic

    internacional.

    - Transforma el llen en un espai tridimensional:

    laire separava personatges i objectes.

    - Estilitzaci dels cossos (es diu que per influncia

    de la miniatura).

    - Amanerament de les figures.

    - Capacitat de fer percebre la magnificncia de les

    teles dels vestits.

    Simone Martini

    ESTIL

  • Retaule de l'Anunciaci

    reconegut com una de les

    obres mestres de la pintura

    gtica i, a ms, s una de

    les pintures ms influents de

    Simone Martini.

    Aquesta pintura elegant va tenir una mplia difusi per

    Europa, amb importants

    repercussions a Catalunya.

    Possiblement s lobra en la qual podem veure amb major

    claredat la dualitat

    dinfluncies en les quals es movia lartista, aix com, tamb, tmids precedents

    del Renaixement.

    MODELS I INFLUNCIES

  • B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Germans Lorenzetti () El major, Pietro, s pintor preferentment de Verges i en cre un tipus caracterstic: Representada tranquilla, plcida, ms b grossa, expressi suau de

    rostre rod i ulls rajats. El petit, Ambrogio, pinta sobretot composicions murals (quatre

    grans frescos allegrics) al Palau Pblic de Siena o lAjuntament: el Bon govern de la ciutat i del camp, i El Mal govern de la ciutat. Cal destacar que s la primera vegada que es

    representa la ciutat amb les seves gents, els seus carrers, costums, etc. La seva Verge de la

    llet va influir en Arag, molt lligat a Itlia.

    Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti

    Esglsia dArezzo

    Verge de la llet

    Ambrogio Lorenzetti

    Seminari de Siena

  • PIETRO LORENZETTI

    Germ major. Pintor preferentment de Verges, i en cre un tipus caracterstic:

    Representada tranquilla, plcida (apacible).

    Ms b grossa.

    Rostre rod i ulls rajats.

    Expressi suau.

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI) Verge amb el Nin, Pietro Lorenzetti

    Polptic de lEsglsia dArezzo (1320)

  • Verge entronitzada de Crotona (1320),

    Pietro Lorenzetti

    Nativitat de la Verge, Catedral de Siena (1342),

    Pietro Lorenzetti

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

  • LAnunciaci, Catedral de Siena (1344), Ambrogio Lorenzetti (darrera obra)

    Verge de la llet (va influir en Arag, molt lligat a Itlia)

    Ambrogio Lorenzetti

    Seminari de Siena (1330)

    B.2) ESCOLA de SIENA (TRECENTO ITALI)

  • AMBROGIO LORENZETTI (germ petit,

    pinta murals com els de lAjuntament)

    ALLEGORIES DE LA PAU.

    BON GOVERN DE LA CIUTAT.

    BON GOVERN EN EL CAMP.

    EL MAL GOVERN.

    1 vegada temes urbans.

  • Pinta quatre grans frescos allegrics al Palau Pblic de Siena

    sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la ciutat.

    El Bon Govern: Allegoria de la Pau

    AMBROGIO LORENZETTI

  • Pinta quatre grans

    frescos allegrics al

    Palau Pblic de Siena

    Allegoria del Bon Govern . El Camp i la Ciutat ben governats

    (detalls).

    AMBROGIO

    LORENZETTI

  • Pinta quatre grans frescos

    allegrics al Palau Pblic de

    Siena. Allegoria del Mal Govern . Entronitzada, al centre, la tirania com un dimoni. A sota les

    conseqncies de la tirania, la

    injustcia i els vicis del poble.

    AMBROGIO

    LORENZETTI

  • B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA) Siena: Duccio di Buoninsegna, Simone Martini, germans Lorenzetti i Taddeo di Bartolo.

    Taddeo di Bartolo s un pintor de finals del Trecento.

    Cstigs contra la luxria i contra lavarcia. Collegiata de Sant Gimignano

  • Un altre pintor siens: TADDEO DI BARTOLO. Decora les parets de lesglsia del poble tosc de Sant Gimignano amb els temes del Judici Final, el Parads i

    linfern. Aqu veiem el cstig infligit als pecadors en funci del seu pecat. Cstig contra els envejosos i els superbs.

    B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

  • Maiest de la Catedral (Duomo) de Siena Duccio de Buoninsegna (1250/60 -1319) ()

    Madonna Ruccellai

    Duccio de

    Buoninsegna

    (1250/60 -1319)

    Verge amb el Nin, Pietro

    Lorenzetti, Esglsia dArezzo

    Verge de la llet (va influir en

    Arag, molt lligat a Itlia)

    Ambrogio Lorenzetti

    Seminari de Siena (1330)

    Anuncioaci, Museu degli Uffizzi

    Simone Martini (1284-1344)

    B.2) ESCOLA SIENESA (TOSCANA)

  • Lintroductor fou FERRER BASSA, que va decorar la Capella de Sant Miquel del

    Monestir de Pedralbes.

    Detall de Sant Francesc i Santa Clara.

    B.3) MESTRES DINFLUNCIA ITALO-GTICA A CATALUNYA

  • Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen

    collaborar els dos germans (Jaume i Pere).

    La Verge i el Nin envoltada dngels s obra que Pere Serra va fer tot sol.

    B.3) ESTIL DINFLUNCIA ITALIANA A CATALUNYA

  • Pere Serra. Retaule de lEsperit Sant de la Catedral de Manresa. Detall de la taula central (La

    Verge a la Pentecosta) i de dues laterals.

    Riquesa cromtica, dolor i elegncia de les figures.

    B.3) ESTIL DINFLUNCIA ITALIANA A CATALUNYA

  • Joan Loert (Mestre dels Privilegis)

    Retaule del Martiri de Santa Eullia

    de la Catedral de Palma

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • Detalls del Retaule de Santa Eullia

    de la Catedral de Palma

    de Joan Loert.

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • El Papa Sant Silvestre o Sant Climent

    pintat per un pintor annim (1376). Mestre dAlar, Verge amb el Nin

    (1 meitat del s. XIV).

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana?).

    Predella de Sant Guillem i Santa Helena (1372).

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • Detall del Retaule de la Capella Descatlar

    (Sant Joan Evangelista, Santa Brbara, Santa

    Llcia i Sant Blai)

    Esglsia de Santa Eullia Mestre del Bisbe Galiana

    Retaule de Sant Pau

    Museu Dioces de Palma

    B.$) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • Mestre de Sant Mateu

    Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377)

    de la Catedral de Palma

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu

    i Sant Francesc del

    Retaule de la Seu.

    A sota i a la dreta

    Sant Francesc renuncia als bens paterns.

    B.4) ESTIL ITALO-GTIC A MALLORCA

  • El trasllat de la cort pontifcia a Avignon va tenir

    conseqncies importants per a

    la pintura, donat que all es

    reuniren artistes italians

    (Simone Martini) i francesos,

    que don lloc al naixement dun estil nou, que uneix lelegncia sinuosa i el preciosisme

    cromtic de lescola Sienesa, la serenitat de les creacions

    toscanes, i lesperit cavalleresc francs.

    A ms acudiran artistes flamencs i holandesos de les

    refinades corts de Pars i

    Borgonya.

    4.2.3.- ESTIL INTERNACIONAL o CORTES ( S. XV)

  • Caracterstiques Estilitzaci de les figures.

    Afecci a la lnia corba (plegats amb abundant moviment).

    Tendncia a introduir detalls, aparentment naturalistes, per amb significat simblic (influncia flamenca).

    Es representen, casi sempre als donants (retrats) i temes de la vida quotidiana.

    Es crea un tipus de paisatge mstic, ple de verdor, amb multitud de petites flors, on el Bon Jess sol jugar amb els ngels .

    Aquest estil representa lacabament del cicle evolutiu del gtic francs, donat que el

    segent estil (el gtic flamenc)

    reaccionar contra ell.

    Els grans mecenes seran la Cort francesa de Carles el Savi, i la

    dels seus germans el duc de

    Berry i el duc de Borgonya.

    Sobretot seran clients de la

    miniatura, ja que es faran decorar

    llibres molt luxosos que sn

    veritables quadres.

  • LOCHNER ADORACI DELS REIS

    JARD DEL PARADS

    De pintura de cavallet

    es conserva molt poca:

    Artistes ms destacats:

    - Gentile da Fabriano (Itlia).

    - Germans Limburg

    (miniaturistes, Frana).

    - Robert Campin (Flandes,

    transici).

    - Pennsula Ibrica: Ramon de

    Mur, Llus Borrass, Bernat

    Martorell i Nicols Francs.

  • GERMANS

    LIMBURG

    MOLT RIQUES HORES del Duc de Berry

  • 4.2.4.- GTIC-FLAMENC (PRIMITIUS FLAMENCS)

    La pintura s coetnia al desenvolupament del primer

    Renaixement en Itlia (parallelament

    al Quattrocento).

    Pintors de Flandes (XV). Professionals amb lents i durs aprenentatges.

    Clientela religiosa, per sobretot rebran encrrecs de burgesos i banquers, que detallaven amb precisi

    llurs comandes.

    Obres de petites mides per ornamentar cases particulars.

    Sovint trptics, laterals amb frontisses, que serviran de portes a la central, i les cares externes es pinten

    amb grisalles, que imiten lefecte duna escultura.

    Renaixement del Nord

    Gtic Flamenc a altre Ppt

  • Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gtico, Escultura

    Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

    Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

    BIBLIOGRAFIA