ARQUITECTURA GÒTICA

Context de l’art gòtic

• Expansió urbana, enfortiment del poder reial i consolidació de la burgesia.

• Canvis en l’Església i l’espiritualitat cristiana. Aparició dels ordes mendicants (franciscans i dominicans)

• Transformació de les mentalitats, sobretot després de la gran pesta de 1347-1350.

• Revalorització de l’artista.

ARQUITECTURA

CATEDRALS

L’arquitectura gòtica

• És allà on millor es manifesta l’originalitat de l’art gòtic.– Aplicació d’innovacions tècniques: arc apuntat o

ogival, volta de creueria i contrafort.

– Nou llenguatge expressiu al servei d’una nova espiritualitat (llum, verticalitat, proporcions).

• És un art essencialment urbà– La catedral com a edifici principal.

– Però també els nous edificis civils: palaus , ajuntaments, llotges, universitats, castells…

La catedral gòtica

• És l’edifici més emblemàtic de la ciutat fins a esdevenirel seu símbol.

• L’edificació de la catedral afavoreix el desenvolupamenttècnic i científic i actua com a motor de l’economia.

• La seva construcció s’inscriu en el marc del renaixement urbà:– Naixement de la burgesia– Aparició de les llibertats urbanes.– Desenvolupament del comerç i de la manufactura.– Aliança entre les oligarquies urbanes, l’autoritat reial i els

bisbes front a la vella noblesa feudal.

PLANTA

La catedral de Notre-Dame de Chartres.

IES M. ÀNGELS CARDONA

Àbsis

Naus laterals

Nau central

Absidioles

Presbiteri

Transsepte

Torres de campanes

Deambulatori ogirola doble

Creuer

Catedral de Reims Catedral de Chartres

Catedral de ToledoCatedral de Palma

ESTRUCTURA

Estructura de l’arquitectura gòtica

Pinacle

Contrafort

Arcbotant o arc boterell

Arc ogivalContrafort exterioro estrep

Volta de creueria ogival

ClaristoriContrafort

Arcbotants

Pinacle

TriforiArcs apuntats

Pilar fasciculat

Elementsestructurals

IES M. ÀNGELS CARDONA

Volta de creueria

Plementeria

Arc ogival

Nervi

Pinacle

Arcbotants

Nau central

Contrafort

Nau lateral

Elements sostinguts

VOLTA DE CREUERIA

Volta de creueria de la catedral d’Amiens

VOLTA DE CREUERIA

Catedral de Lleó

VOLTA DE CREUERIA

VOLTA DE CREUERIA

PILARS

Arcbotants o arcs boterells

ARCBOTANTS

CONTRAFORT

CONTRAFORTS

CONTRAFORTS

PINACLE

GÀRGOLES

GÀRGOLA

GÀRGOLA

FAÇANES

Torre

Arqueria

Agulla

Rosassa

Elementsescultòrics

Façana oest de lacatedral de NotreDame (París)

Catedral de Chartres

Catedral de Milà

Catedral de Lleó

Traceria

Gablet

INTERIORS

Verticalitat i llum:interior de lacatedral de Reims(França)

Catedral de Chartres

Organització delsinteriors, catedral deLaon (França)

Arcades deseparació de lesnaus

Galeria alta o tribuna

Trifori

Finestrals o claristori

VITRALLS I ROSASSES

Interior de la Sainte Chapelle (París).

Interior de la Sainte Chapelle (París).

Catedral de Lleó

Catedral de Lleó

catedral de Palma

LA SEU DE PALMAOcorre dues vegades a l’any, el 2/2 dia de la Candelària i l’11/11 festa de Sant Martí, es produeixaquest fenomen en el qual elsrajos del sol naixent incideixende manera directa en la gran rosassa (que és el més gran de tota la cristiandat) per posar el seu reflex a poc a poc just sota la rosassa de la façana principal donant lloc a l’anomenat“espectacle del vuit”.

El gòtic llevantí

• És conegut també amb el nom de gòtic català.

• Es troba als territoris de l’antiga Corona d’Aragó.

• Característiques:– Predomini del mur damunt dels vitralls.

– Major sobrietat decorativa

– Planta de saló

– Pilars poligonals

– Capelles entre els contraforts

– Atrofia dels elements aeris (arcbotants)

• Exemples: Santa Maria del Mar, catedral de Girona, catedral de Barcelona, catedral de Palma, etc.

CATEDRAL DE SANTA MARIA DEL MAR

Gòtic catala

Santa Maria del Mar. Deambulatori.

CATEDRAL DE PALMAGòtic català

Planta de la catedral de Palma

Torre del campanar

Portal de l’Almoina

Portal delMirador

Portal Major

Capella de la Trinitat(absis rectangular)

Catedral de Palma. Façana meridional.

CATEDRAL DE CIUTADELLAGòtic català

ARQUITECURA CIVIL

CASTELL DE BELLVER

Arquitectura civil

Castell de Bellver (Palma). Construït durant els primers anys del segle XIV com a palau fortalesa de Jaume II de Mallorca.

LLOTGESArquitectura civil

Llotja de Palma

Llotja de València

DRASSANESArquitectura civil

INSTITUCIONSArquitectura civil

Ajuntament de Brussel·les (s. XV) Palazzo della Signoria (Florència)

Palau de la Generalitat (Barcelona)

Venècia. Palazzo Ducale