Arquitectura gòtica

( Segles XII al XVI )

Text i fotos:

JULI JURADO GALLARDO

Arquitectura gòtica

L’art gòtic és un art burgès fet per atendre els gusts de les corporacions de mercaders

Reflecteix una espiritualitat més humana

És un art importat de França

Nôtre Dame de Paris

L’església necessita espais més grans per accollir un major nombre de fidels: les catedrals

Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja

Catedral de Burgos

La Llotja de Palma

El municipi un indret per a les seves reunions : l’Ajuntament

Els reis, els rics burgesos i els nobles de les ciutats es construeixen palaus i per les zones rurals proliferen els castells, com a lloc de defensa i de residència alhora.

Ajuntament de Manresa

Palau de l’Almudaina Castell de Bellver

Per tant, cinc importants tipus d’edificis defineixen l’arquitectura gòtica a finals de l’Edat Mitjana:

la catedral, la llotja, l’ajuntament, el palau i el castell.

ALBERT CATALAN:

ALBERT CATALAN:

Elements principals que configuren la catedral gòtica:

En primer lloc l’arc apuntat (ogival)

A l’època final del gòtic també s’utilitza l’arc conopial

• A continuació la volta de creuer : un esquelet de nervis canalitza les forces cap a un punt concret:

la clau.

Catedral d’Àvila Clau de volta

Les voltes es tornen més lleugeres. Cada tram és independent, i està separat pels arcs faixons.

Els arcs col·locats en sentit longitudinal de la nau es diuen formers.

Amb aquest tipus de voltes es poden cobrir espais majors.

Normalment les voltes tenen quatre o sis plements (quatripartides o sexpartides). A l’època flamígera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i es fan de forma estrellada (Volta de tercelets)

Volta quatripartida: dos arcs es creuen (d, e)

Volta de tercelets (catedral de Salamanca)

Volta sexpartida

Els murs deixen d’ésser elements de sustentació i s’estableixen quatre nivells: l’inferior, arcades i soports; el segueix, amb un sentit ascendent, la galeria o tribuna. Per damunt aquesta està el trifori, i finalment el claristori o vitralls

Organització interna de la paret d’una catedral gòtica:

1 i 2. Traceries; 3. Claristori; 4. Trifori; 5. Arc de descàrrega; 6. Galeria o tribuna;

7 i 8. Capitells; 9. Pilastres; 10. Pilar cilíndric.

Pilar

Els pilars que aguanten les voltes són en principi cilíndrics amb columnetes adosades i capitells, després poligonals amb motllures arrodonides -baquetons- (desapareixen els capitells).

Interior de la catedral de Barcelona

 

La planta de la catedral gòtica és normalment basilical amb transsepte (nau transversal a la principal) que pot sobresortir o no. També és freqüent la creu llatina, però amb el transsepte més centrat que a les esglésies romàniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor .

Reims AmiensChartres Laon

Plantes de catedrals franceses

Cor de la catedral de Zamora

  L’àbsis es fa més gran i complicat amb absidioles poligonals o semicirculars. Es tracta de la capçalera de l’edifici on apareix una girola o deambulatori (nau per darrera l’altar), a la qual donen capelles radials.

Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis

Presbiteri de la catedral de Barcelona

Un altre element, molt representatiu de l’exterior de les catedrals de l’estil gòtic, és l’arcbotant o arc boterell, la missió del qual és transmetre la força lateral de les voltes cap els contraforts o estreps, que estan coronats amb un pinacle.

A la façana de la catedral hi sol haver una triple portalada que es correspon amb la nau principal i les dues laterals. Les portes són atrompetades com les romàniques amb decoració escultòrica al timpà. La forma apuntada de l’arquivolta es completa, moltes vegades, per un gablet (motllure angular que li serveix de coronament). En el trencallum o mainell apareix el Sant Titular o la Mare de Déu baix un dosseret. Portada del Sarmental

(Catedral de Burgos)

Portalada del Mirador (Catedral de Palma)

La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera, actualment al Museu de la Catedral,

estava al mainell d’aquesta portalada

Dues torres rematades amb agulles donen més verticalitat i ascensionalitat a l’edifici.

Catedral de León

La importància mística de la llum la manifesten els vitralls, però especialment la rosassa, espai buit circular de gran tamany situat a la part superior de la façana i/o de l’àbsis, decorat amb traceria calada geomètrica.

Rosassa de la catedral de Palma

Rosassa de la catedral de París

Rosassa de la catedral de Palma

Plànol de la Catedral de Ciutat de Mallorca

Planta de la Catedral de León

Les catedrals, els convents i els monestirs tenen claustres (patis quadrats amb porxades d’arcs i una font enmig), on recen els canonges, els frares i els monjos i monges.

Claustre del Monestir de Pedralbes(Barcelona)

Claustre de la Catedral d’Oviedo

Els passadissos del claustre (crugies)

estan separats del pati per arcs amb diferents

tipus de traceries.

A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gòtic molt recarregat -el flamíger- que és la darrera etapa

i que dura fins als inicis del segle XVI quan es comença a imposar el nou art procedent d’Itàlia : el Renaixement

Catedral gòtica flamígera de Sevilla

Podem dir, per acabar, que una catedral gòtica és una meravella d’esveltesa,

de matemàtica constructiva (calcular totes les forces, per poder contrarestar-les,

era fonamental) i de llum hàbilment matisada pels colors de les vidrieres.

Arquitectura gòtica( Segles XII al XVI )

© Juli Jurado Gallardo, 2003