Pintura Gòtica – Segona part

Gòtic Internacional i Pintura flamenca

Pintura gòtica d’estil internacional

• Es manifesta especialment en els ambients refinats i mundans de l’alta burgesia i nobiliari de les corts de França, Borgonya i Bohèmia. A França el trobam en les miniatures realitzades per al Duc de Berry a finals del segle XIV.

Miniatures realitzades pels Germans Limbourg per al llibre “Les molt riques hores del Duc de Berry”. Veim un

cromatisme viu, pero no estrident i un naturalisme bastant trivial.

L’estil gòtic internacional en els Tapissos. El més famos és el

d’Angers (França) dedicat a l’Apocalipsi. A les imatges podem veure “La Bèstia de la mar” i “Sant

Miquel lluitant amb un drac”.

L’estil internacional a Catalunya. Suposa un enrequiment de l’italogòtic. Lluís Borrassà n’és

l’introductor. Establert a Barcelona, però nascut a Girona, la seva pintura és d’una gran intensitat cromàtica. Predel.la amb Crist i dos sants del

Museu de Vic.

Jaume Cabrera (Verge amb Àngels) i Ramon de Mur (Escenes del Judici Final i de l’Infern) són altres dos pintors

italianitzants influits i marcats pel gòtic internacional a Catalunya. Les dues obres les podem admirar al Museu

de Vic.

Amb BERNAT MARTORELL l’estil internacional assoleix la seva màxima expressió. Fotos:

Fragments de predel.la amb El Martiri de Santa Eulàlia (Museu de Vic).

El gòtic internacional a Mallorca. L’introductor és Francesc Comes, pintor actiu entre 1392 i 1415,que

s’havia iniciat com a pintor a València. Sant Jordi i el drac (Museu de Mallorca). Paisatge detallat, abundància de

daurats i riquesa dels vestits.

Francesc Comes. Sant Jaume.- Detall del rostre de Sant Vicens (Museu de Mallorca).Figures equilibrades de proporcions i actituds (com

assenyala l’especialista Josep Gudiol).

En aquest període de finals del segle XIV i primera meitat del XV (Període del Gòtic Internacional) molts pintors valencians treballaren a l’illa i molts artistes mallorquins aprengueren i perfeccionaren les seves habilitats pictòriques a la ciutat de València, un centre urbà en plena puixança econòmica, per a després tornar a Mallorca i dedicar-se a pintar retaules per a parròquies i convents. Possiblement els anònims Mestre de Santa Eulàlia i el Mestre de Monti-Sion aprengueren l’ofici amb mestres valencians.

L’obra de dos pintors anònims: El Mestre de Monti-Sion i el Mestre de Santa Eulàlia. Retaule de Nostra Senyora

de Monti-Sion, amb la presentació de Maria al temple, Sant Blai bisbe, Santa Magdalena, Santa Llúcia, i Sant Antoni Abad i La Dormició de la Verge (Església de sta

Eulàlia)

Mestre de Monti-Sion. Les taules votives de la Verge de la Misericòrdia i de La

Crucifixió de 1406. Realitzades per agrair que la mortandat no hagués estat més gran amb les inundacions

que van haver a Palma el 1403.

Segona etapa del Gòtic Internacional a Catalunya . Jaume Huguet. Sant Jordi (1446)

(MNAC) i els Sants Abdó i Senén (1459-60) (Església de Santa Mª de Terrassa).

La segona etapa del gòtic internacional a Mallorca. Rafel Mòger. Retaule de Santa

Pràxedis, Sant Jordi i Sant Vidal de la Capella de Santa Anna de l’Almudaina

Rafel Mòger. Sant Jordi i Sant Vidal. Retaule de la Capella de Santa Anna (La

Almudaina de Palma)

Rafel Mòger. Santa Margalida (Catedral de Palma).- Bisbe d’un pintor anònim mallorquí de la

capella del Castell de Perelada (Girona).

GÒTIC INTERNACIONAL A CASTELLA-LLEÓ. A mitjans del s. XV Níccolo Florentino (Dello Delli) pinta el

retaule més grandiós del gòtic castellà-lleonès a la catedral de Salamanca. 53 composicions complementades amb

una pintura al fresc a la volta de forn de l’àbsis.

PINTURA FLAMENCA

ELS GERMANS VAN EYCK, HUBERT i JAN SÓN ELS VERTADERS

FUNDADORS D’AQUESTA ESCOLA

HUBERT VAN EYCK.Calvari i Judici Final

Hubert Van Eyck. Naixement de Sant Joan Baptista.- Les Tres Maries al Sepulcre

(Museu de Rotterdam).

Jan Van Eyck. El retaule de l’Anyell Místic

(TANCAT).- Església de Sant Bavó de Gant. Detalls del profeta Zacaries i de la sibil.la.

Jan Van Eyck. Políptic tancat. Anunciació

Van Eyck. Polític de l’Anyell Místic (tancat). Grisalla de Sant Joan Baptista i de

Sant Joan Evangelista.

Van Eyck. Políptic de Sant Bavó (Retaule tancat). Els donants (Joducus Vydt i la seva

dona Elisabeth Borluut).

Políptic de l’Anyell Místic obert (1432). Jan Van Eyck

Detalls del Políptic de Sant Bavó (obert) Abel mort pel seu germà Caín; Ofrena de Caín i Abel; Adam i Eva.

Jan Van Eyck. Políptic de l’Església de Sant Bavó de Gant. Déu, Adam i Eva.

Jan van Eyck. Políptic de l’Anyell Místic. La Verge i Sant Joan Baptista. Déu jutge coronat amb

la tiara papal al mig de tot dos.

Jan Van Eyck. Retaule políptic de l’Anyell Místic (obert). Els angels cantaires i els àngels músics.

Retaule de l’Adoració de l’Anyell Místic. Taula central de les cinc de la part baixa del políptic, on

hi ha més abundància de personatges.

Panell central de l’Adoració de l’Anyell Místic. L’alta burgesia i l’alt clergat acudeixen a adorar a l’Anyell, que està envoltat d’àngels i te a sobre a

l’Esperit Sant.

Políptic de l’Anyell Místic. Reis, Alta noblesa i Cavallers acudeixen a adorar a Crist

(l’Anyell Místic). Detallisme màxim d’armadures, vestimentes i paisatges (propers o llunyans).

Jan Van Eyck. Políptic de l’Anyell Místic. Ermitans i peregrins es dirigeixen a adorar l’Anyell. El paisatge dona unitat al conjunt.

Jan Van Eyck. Díptic de l’Anunciació. (1435 -1441). Museu Thyssen - Bornemisza

de Madrid. Oli sobre taula.- Grisalla.

VAN EYCK. La Verge del Canonge van der Paële. Museu de Bruges.

Jan van Eyck. La Verge del Canonge van der Paële. Detalls.

Jan Van Eyck. La Verge del Canceller Rolin (Conseller del Duc de Borgonya). Museu del

Louvre.

Jan Van Eyck com a retratista. L’home del clavell .- La dona de Van Eyck

Jan Van Eyck. Retrats de personatges de la burgesia.Tymotheos (el músic Gilles Binchois) de la National Gallery de Londres i Jean de Leeuw

del Kunst Museum de Viena.

Jan Van Eyck. L’home del turbant vermell i Retrat del mercader Arnolfini.

Jan Van Eyck. El Matrimoni Arnolfini (1434). National Gallery de Londres.

Els dos personatges són Giovanni Arnolfini, ric mercader italià instal.lat als Països Baixos, i la seva esposa Giovanna. El retrat és per a commemorar les seves noces. El mercader pren amb una mà la de la seva dona, i amb l’altra fa senyal d’acceptació. La parella vesteix amb el luxe típic de la gent de l’alta burgesia del segle XV. Es troben a la cambra nupcial moblada amb un llit amb dosser.A l’esquerra veim una tauleta amb fruites col.locades baix una finestra. Al fons podem observar una butaca i part d’un moble, ambdós coberts amb tela. També es veu la capçalera del llit matrimonial. Hi ha un mirall de vidre convex, al seu costat un rosari i una inscripció (Johannes de Eyck fuit hic,1434. Jan Van Eyck hi va ser). Penjada del sostre, i centrant la composició hi ha una làmpada amb una espelma solitària encesa. Per terra, en desordre, hi veim els socs de fusta que utilitzaven els burgesos d’aquella època per anar per casa. Als peus de la núvia, un canet falder en primer terme. La dona acota el cap amb modèstia mentre contempla el marit

Van Eyck expressa en aquesta pintura el realisme més acurat. El pintor domina la perspectiva. En la composició crea uns efectes tridimensionals, donant la sensació que podem penetrar dins el quadre (les línies de fuga les aconsegueix gràcies a les posts de fusta del terra i a les bigues del sostre). El mirall convex també ajuda a crear profonditat, reflectint uns personatges.Tres grans taques de color predominen: el marró de la túnica de l’espós, el verd poma del vestit d’ella i el vermell de la tela dels mobles.

Van Eyck. Els Esposos Arnolfini. Detalls. Les mans agafades i el ca són símbols de fidelitat. Les sabates pel terra recorden que els

esposos estan descalços tocant terra sagrada amb els peus (com Moises al Sinaí).

La Làmpada i el mirall. Detalls del quadre de Van Eyck “El Matrimoni Arnolfini”.

Robert Campin, Mestre de Flemalle. És un altre gran retratista, coetani de

Jan Van Eyck. Retrat d’home amb turbant vermell i Dona amb vel blanc.

Robert Campin. És també un especialista de la temàtica religiosa, amb una qualitat tècnica

semblant a la de Van Eyck. Tríptic de l’Anunciació.Col.leció de la Princesa Merode.

Robert Campin.- Dues grisalles.Sant Jaume el major i la Verge (Museu del

Prado).- La Trinitat (Flemalle).

VAN DER WEYDEN és un altre gran pintor d’aquesta primera generació d’artistes gòtics

flamencs del segle XV. Gran retratista. Retrats de dones del Museu de Berlin-

Dahlem.

Van der Weyden. Retrats de Felip el Bo de Borgonya.

Van der Weyden. El Davallament. Museu del Prado. Situa als personatges d’aquesta escena

evangèlica en un espai sense temps, en un àmbit teatral.

Van der Weyden. Detalls del Davallament del Prado. Els protagonistes manifesten un gran dramatisme gestual.

Pintors flamencs de la 2ª Meitat del segle XV

• Petrus Christus

• Hans Memling

• Gérard David

• Joachim Patinir

• Hyeronimus Bosch El Bosco

Petrus Christus (1420-1472). Retrat d’un momjo cartoixà i d’una Dama.

Petrus Christus. Judici Final – Anunciació – Lamentació davant Crist Mort.

Hans Memling (1436-1494). Pintor de Bruges, però d’origen alemany. Característiques: gust pel

detall i interés pel paisatge. Arqueta relicari de Sant Úrsula (Bruges).

Hans Memling. Detalls dels panells de l’arqueta de Santa Úrsula. Sortint de Basilea.

Assassinat de la Santa.

Memling. Dues versions del mateix tema: L’Adoració dels Reis d’Orient.Una a Bruges

(Flandes), l’altre al Prado de Madrid.

Memling retratista

Gérard David (1460-1523). Mestre de la ciutat de Bruges(Flandes, Bèlgica). “Adoració

dels mags”. Pinacoteca de Munich.

Patinir. Va pintar a Anvers (Flandes), on va morir el 1524.El motiu religiós no és més que una excusa per ser

desenvolupar amplíes visions del paisatge. Dues obres del Prado: Tentacions de Sant Antoni i La Llacuna Estigia.

Hyeronimus Van Aken (Bosch) EL BOSCO (1450-1515).

• Figura capital de l’art flamenc en el moment final del món medieval, un món popular i satíric. És un home de gran imaginació i inventiva fantàstica, creador d’un estil personalísim,que utilitza un llenguatge figurat i simbòlic. Amb una intenció moralitzadora critica actituds, amb freqüència emprant formes capritxoses i enigmàtiques.

EL BOSCO. Tríptic del Carro del Fenc (Museu del Prado). El Pecat

original.- La bogeria humana simbolitzada en el carro del fenc .- L’Infern.

El Bosco. Detalls del Carro del fenc. Tots volen pujar-se al carro inclús el Papa. Adalt uns amants escolten

música i llegeixen poemes, uns altres s’oculten cap al boscatge. Tot en presència del diable.

El Bosco. Tríptic del Jardí de les delícies (Museu del Prado), amb el paradís i l’infern

als panells laterals.

El Bosco. El jardí de les Delícies (Museu del Prado).

El Bosco. Un detall de la taula central del Jardí de les Delícies. Sembla ser que aquí el pintor cerca mostrar que el plaer sensual i la luxuria condueixen a la decadència humana.

El Bosco. El jardí de les Delícies. Detalls de l’Infern Musical, contrapunt de l’harmonia

celestial.

L’influència flamenca a Mallorca. Pere Niçard. El retaule de Sant Jordi

(Museu Diocesà).

L’influència flamenca a Mallorca. Pere Terrencs. Santa Aina, La Verge i el Nin. Museu de

Mallorca. Fins ara l’obra de Pere Terrencs es pensava que era de Martí Torner, un pintor

mallorquí actiu a València.

Pere Terrencs. L’Arcàngel Gabriel i la Verge de l’Anunciació. Museu de Mallorca.

Pere Terrencs (atribuit també a Martí Torner). L’Anunciació de la Seu de Palma.

Joan Desí, Mestre de Sant Francesc. Taula de l’almoina. Catedral de Palma.

Jesucrist entre quatre pobres i dos clergues.

Un pintor burgalès hispanoflamenc al qual trobam treballant a Mallorca: Alonso de Sedano. Sant Sebastià, patró de Ciutat. Catedral de Palma.

Dos pintors valencians hispanoflamencs: Joan Reixac i

Jacomart . Retaule de l’Adoració dels Reis i Sant Jaume i Sant Gil.

Un gran pintor català de la tendència flamenca:Lluís Dalmau. La seva obra: La

Verge dels Consellers.

La influència flamenca a Castella-Lleó. Arriba més tard que a la Corona d’Aragó. Primers autors: JORGE INGLÉS i FERNANDO GALLEGO. Del primer destacam La Marquesa de Santillana i del segón dues obres de la Catedral de Salamanca El Naixement de Jesús i Sant

Andreu.

Un autor flamenc a Castella-Lleó. Juan de Flandes. Anunciació (Museu de l’Església de Paredes de Nava, Palència) i Retrat de joveneta de la Galeria Thyssen de Madrid.

Hispano flamenc a Castella-LLeó. El Mestre d’Àvila i Alonso de Sedano (el mateix que

treballà a Mallorca). Del primer, Tríptic de l’Adoració dels Reis (Museu Lázaro Galdiano de Madrid), i del

segón, Decapitació de Sant Tomàs (Museu de Covarrubias, Burgos)

Hispano flamenc a Castella-Lleó. Bartolomé Bermejo (Santo Domingo de Silos, Museu del Prado) i Pedro Diaz de Oviedo (Retaule de la

Catedral de Tudela, Navarra).

Hispano-flamenc a Castella Lleó. PEDRO BERRUGUETE. Retaule major de

l’església de Santa Eulàlia de Paredes de Nava(1480).Detalls de la predel.la: dos reis de

Judà, Salomó i David.

Escenes del retaule de Berruguete de Paredes de Nava. Santa Aina, Sant Joaquim, Naixement de la Verge i els Pretendents de la

Verge Maria.

Berruguete: Anunciació (Paredes de Nava); Auto de fe del Tribunal de la Inquisició (Prado)

Influència flamenca a França: Jean Fouquet. Retrat de Carles VIIè, rei de França i La Verge amb el Nin.

Influència flamenca a Portugal: NUNO GONÇALVES. Políptic de Sâo Vicente.

Museu d’Art Antic de Lisboa.

Portugal. Nuno Gonçalves. Personatges d’edats i condicions socials diferents (prínceps,

capellans,monjos, cavallers) en torn a una figura santificada.

Nuno Gonçalves. Detalls del panell dit d’Enric el Navegant del Políptic de Sâo Vicente. El seu sentit del color, brillant i harmònic, la seva força expressiva i la

originalitat del seu realisme converteixen al pintor portuguès en un dels grans mestres del seu temps.