Pintura Gòtica (1ª part)

• Gòtic linial o francogòtic

•Vidrieres o vitralls

•Trecento italià o italogòtic

Pintura de transició del romànic al gòtic. Escenes de temàtica cavalleresca pintades

damunt fusta. Museu de Mallorca.

Estil francogòtic o gòtic línial. Detalls del Martiri de Santa Úrsula de l’Església de Sant

Francesc de Palma.Fragments de retaule.

Estil francogòtic. Retaule de Sant Bernat (Museu de Mallorca). Procedeix de la Capella dels Templers. Estil

gòtic línial: la línia predomina encara sobre el volum.Cromatisme viu, colors plans, temes senzills.

Pintura mural de gòtic linial. Assalt a Medina Mayurqa. Campament del rei Jaume I. Procedeix

del Palau Aguilar de Barcelona (MNAC).

Transició del Romànic al gòtic. Escola castellana. Crucifixió i Pantocrator (1300). Autor Mahamud. Museu Nacional d’Art de

Catalunya.

Període francogòtic. La il.lustració de manuscrits amb miniatures. Selecció d’imatges de les “Lleis Palatines”. El Rei En Jaume II i Oficis palatins.

Escenes extretes de les Lleis Palatines del rei de Mallorca Jaume II. El camarleng i dos cambrers netejen i

ornen la cambra reial i a l’altre veim la taula del Rei. Mostra de miniatures de pintura de gòtic linial.

Miniatura del “Breviculum” de Thomas Le Meysier on apareix discutint i polemitzant amb Ramon Llull.

VIDRIERES O VITRALLS. Nôtre Dame de PARIS.

Rosasses de Nôtre Dame i de la Sainte Chapelle de París.

Vitralls de la catedral de Lleó i de la Catedral d’Àvila.

El Trecento. Pintura italogòtica

• Escola de Florència: CIMABUE, GIOTTO i ORCAGNA.

• Escola de Siena: DUCCIO, SIMONE MARTINI, GERMANS LORENZETTI (Pietro i Ambrogio) i TADDEO DI BARTOLO.

CIMABUE (1240-1302). Pantocrator de l’àbsis del Duomo de Pisa. Encara es nota la inspiració

bizantina.

CIMABUE. Verge en Majestat (Maestà) del Museu dels Uffizi de Florència, on el pintor treballa amb dorats i

visions frontals; i Crucifixió (pintura mural) de l’església de Sant Francesc d’Asis, obra d’intens dramatisme.

GIOTTO DI BONDONE. Verge de tots els Sants del Museu dels Uffizi i Crucifixió de l’Església de

Santa María Novel.la. Ambdues obres a Florència

GIOTTO. Tríptic Stefaneschi de la Pinacoteca Vaticana.

Giotto. Escenes de la vida de Sant Francesc a l’Església de Sant Francesc a Asis. El Sant

renuncia als bens paterns. A l’altre fresc té un somni on veu un palau plè d’armes.

Giotto (1267-1337). Frescos de l’església d’Asis. Compartint la capa amb un pobre i expulsant els

dimonis de la ciutat d’Arezzo. En el paisatge apareixen arquitectures i una certa perspectiva.

GIOTTO. Capella Scrovegni de l’Església de l’Arena de Pàdua. Fugida a Egipte i Baptisme de Crist. Els

personatges es mouen en un paisatge que els envolta, tot i que sigui un paisatge un poc esquemàtic i convencional.

Giotto. Capella Scrovegni de Pàdua. La trobada de Sant Joaquim i Santa Aina a la Porta Daurada.

L’autor dona volum i modela les formes com si d’escultures es tractàs.

Giotto. Capella Scrovegni. Encontre de Sant Josep amb els pastors. El pintor potencia la

caiguda de les vestimentes, sobre tot a la part inferior del cos.

GIOTTO Capella Scrovegni. Rentada de peus de Crist als apòstols i Traició de Judes. Els personatges transmeteten sentiments.

Giotto. Capella Scrovegni de Pàdua. La Besada del traidor Judes. El llenguatge plàstic és majestuós i rotund,

els gestos dels personatges desprenen tot el dramatisme i la intensitat de l’escena.

Giotto. Frescos de l’església de la Santa Croce de Florència. Sant Francesc renunciant als bens

paterns i mostrant els estigmes.

GIOTTO. Pintura mural de la basílica de la Santa Croce de Florència. Sant Francesc predicant davant el papa

Honori III i entrevistant-se amb el soldà d’Egipte.

Giotto. Església de la Santa Croce de Florència. Capella Bardi. Mort de Sant Francesc.

Andrea Orcagna. Pintor florentí de la primera meitat del s. XIV. Frescos de la basílica de la Santa Croce de

Florència (“Triomf de la Mort”) i del Cementiri de Pisa (“El Judici Final”)

Duccio. Madonna Ruccellai

El Trecento italià. Escola de Siena. DUCCIO. La “Maestà” de la Catedral de

Siena. Taula central de políptic.

Duccio. Detall dels sants i els àngels que adoren a la Verge. Maestà de la Catedral de Siena.

DUCCIO. Detall de la predel.la de la “Maestà” de Siena (Matança dels Inocents).- Detall d’una obra

de Duccio a la National Gallery de Londres (“Angels músics i àngels cantaires”).

SIMONE MARTINI (1284-1344). ANUNCIACIÓ. Museu dels Uffizi de Florència. Rostres idealitzats, ulls

tipicament ametllats, línia ondulant. Va ser el pintor que va difondre l’estil de Siena per Europa.

SIMONE MARTINI. Fresc mural del Palau Públic de Siena. “El Condottiero Guidoriccio da

Fogliano” (1329), general heroi de la ciutat.

Trecento. Escola de Siena. Germans Lorenzetti

(Pietro i Ambrogio). Verge amb el Nin de Pietro (Església d’Arezzo); Verge de la llet d’Ambrogio

(Seminari de Siena)

Ambrogio Lorenzetti. Pinta quatre grans frescos al.legòrics al Palau Públic de Siena sobre el Bon i el Mal Govern al camp i a la

ciutat. El Bon Govern: “Al.legoria de la Pau”

Ambrogio Lorenzetti. Palau Públic de Siena. Al.legoria del Bon Govern. El Camp i

la Ciutat ben governats (detalls).

Un altre pintor sienès: TADDEO DI BARTOLO. Decora les parets del església del poble toscà de Sant Gimignano amb els

temes del Judici Final, el Paradís i l’infern Aquí veim el càstic infligit als pecadors en funció del seu pecat. Càstic contra els envejosos i

superbs

Escola de Siena.Taddeo di Bartolo és un pintor de finals del Trecento. Càstics contra la luxuria i contra l’avarícia. Colegiata de Sant

Gimignano

Mestres d’influència italogòtica a Catalunya. L’introductor fou FERRER BASSA, que va decorar la

Capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes.- Detall de Sant Francesc i Santa Clara.

Estil d’influència italiana a Catalunya: Germans Serra. Al Retaule de Sigena varen col.laborar els dos germans (Jaume i Pere).- La Verge i el Nin envoltada d’àngels és

obra que Pere Serra va fer tot sol.

Pere Serra. Retaule de l’Esperit Sant de la Catedral de Manresa. Detall de la taula central (La Verge a la

Pentecosta) i de dues laterals. Riquesa cromàtica, dolçor i elegància de les figures.

L’estil italogòtic a Mallorca. Joan Loert (Mestre dels Privilegis). Retaule del Martiri

de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma.

Detalls del retaule de Santa Eulàlia de la Catedral de Palma de Joan Loert.

Mestre d’Alaró. Verge amb el Nin (1ª meitat del s. XIV).- El Papa Sant Silvestre o Sant

Climent pintat per un pintor anònim (1376).

Mestre de Santa Margalida (o del Bisbe Galiana?). Predel.la de Sant Guillem i Santa Helena (1372).

Mestre del Bisbe Galiana. Retaule de Sant Pau (Museu Diocesà de Palma).- Església de Santa Eulàlia. Detall del Retaule de la Capella Descatlar (Sant Joan Evangelista,

Santa Bàrbara, Santa Llúcia i Sant Blai).

Mestre de Sant Mateu. Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (1377) de la Catedral

de Palma.

Detalls de la vida i miracles de Sant Mateu i Sant Francesc del Retaule de la Seu. Abaix, a la dreta

Sant Francesc renuncia als bens paterns.