GòticArquitectura Castella-Lleó

Arquitectura Gòtica als Regnes HispànicsPenetració del Gòtic:

• Edificacions cistercenques.

• Influències culturals entre França i Espanya.

• L’austeritat impedeix l´ornamentació, però afavoreix els avenços tècnics.

Edificacions cistercenques

• La irradiació de l’orde del Císter en els territoris hispànics va començar el 1140.

Espanya

S. XIII CLÀSSIC

Castella i Lleó.Relacions amb França.Catedrals de Burgos, Toledo, Lleó.

S. XIVMANIERISTA IMEDITERRANI

Aturada de l’afany reconqueridor. Castella perd la seva vitalitat constructiva.El centre del gòtic es trasllada al Llevant. Gòtic Mediterrani.

Catalunya, València, Aragó, Balears: Imperi comercial del Mediterrani.

Barcelona, Palma, Girona

S. XVFLAMÍGER IARQUITECTURA CIVIL

Castella recupera la seva vitalitat costructora.Salamanca, Sevilla.

Corona d’Aragó: Destaquen edificis civils: Llotja de la Seda i de Palma.

Castella. Fase clàssica (s XIII)

• S’ introdueixen al regne de Castella les formes del gòtic francès clàssic, en virtut de les estretes relacions del rei Ferran III amb la cultura francesa.

• Burgos, Toledo i Lleó.

CATEDRALD’ÀVILA (1172)

Primera catedral gòtica d’Espanya, començada cap el 1157 sota la direcció del mestre Fruchel, i finalitzada en el segle XIV.És al mateix temps església i fortalesa.

• La VOLTA DE CREUER : un esquelet de nervis canalitza les forces cap a un punt concret:

la clau.

Catedral d’Àvila Clau de volta

SEGLE XIII : PERÍODE CLÀSSIC

• Alçat tripartit.

• Tribunas tendència a desaparèixer.

• Capçaleres un gran desenvolupament.

• Nau central s’eleva considerablement.

• Volta de tercelets i les sexpartides.

• Arcbotants gran

desenvolupament.

•CARACTERÍSTIQUES

GÒTIC CLÀSSIC EN ESPANYA

TOLEDOLLEÓBURGOS

CATEDRAL BURGOS

• La primera d’estil gòtic francès construïda en Espanya.

• La façana principal està emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles són obra de Juan de Colonia.

Planta de creu llatina, 3 naus, transsepte sobresurt molt, i girola amb trams trapezoidals i triangulars i amb capilles radials. Sobre el creur s’aixeca un cimbori octogonal.

•Tres naus, absis poligonal, i girola amb capelles radials.

•Transsepte

sobresurt.

Catedral de Burgos• Es construeix sobre una església romànica.

• Façana típica gòtic clàssic.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)Catedral de Burgos

Els nombrosos afegits dificulten la lectura formal, tot i que alguns són magnífics exemples del gòtic flamíger.

CATEDRAL DE TOLEDO

• Es va construir de 1227 a 1493 en el emplaçament de l’antiga mesquita. És coetània a la de Burgos.

• Els arquitectes foren Martín i Petrus Petri, Juan Guas i Enrique Egas

• És la de menor imitació francesa

•Té planta de saló (transsepte que no sobresurt en planta) amb 5 naus, d’altura desigual (escalonada exteriorment), i amb capilles laterals, i doble deambulatori.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)Catedral de Toledo

Catedralde Toledo• L’alçat interior presenta només dos nivells (arcades I finestrals), excepte a la capçalera, on hi ha un trifori cec.

Toledo• S’inspira en la de París.

• La seva doble girola és molt característica.

•Té major nombre de capelles radials al deambulatori.

• Una torre a la façana.

• 5 naus (fet particular).

Toledo

• Interior de la catedral de Toledo.

• Nau principal i cor.

Toledo

Catedral de Lleócomençada 1255-1302

• Té la tipologia gòtica francesa més pura en: planta, alçat, esperit de l’edifici, desmaterialització i vitralls.

• Gran unitat estilística a tot el conjunt.

• La més lluminosa i esvelta de les catedrals espanyoles.

ART GÒTIC: LLEÓ

• La façana occidental i principal té dues grans torres acabades en xapitells, rosassa central, i triple pòrtic.

Les dues torres, rematades amb agulles, donen més verticalitat i ascensionalitat a l’edifici.

Catedral de Lleó

Planta de la Catedral de Lleó

PLANTA:

• Basada en la de Reims, la llargada més reduïda (9 trams a Reims, 5 a Lleó).

• Cos longitudinal de 3 naus.

• Ampli transsepte de 3 naus.

• Capçalera (2 trams rectes).

• Girola i sis capelles radials poligonals.

Claristori(més desenvolupat)

Trifori

Arcades

Alçat de la Catedral de Lleó

ALÇAT INTERIOR:

• Mostra els tres nivells típics del gòtic clàssic: arcades, trifori o tribuna, finestrals o claristori.

• Les finestres claristori són molt grans, i el mur s’hi redueix a les traceries que actuen com a suport dels vitralls.

Evolució gòtic clàssic (s. XIII)

Catedral de Lleó

• La lluminositat queda reforçada per grans obertures al mur occidental: la rosassa i una línia de finestrals.

Catedral de Lleó

• Volta de creueria simple, els seus nervis es continuen en fines columnetes adossades als pilars, que baixen fins el terra, remarcant, així, la divisió vertical en trams.• Les torres sobresurten del cos general de l’edifici, i deixen aïllat el cos de la nau central amb la rossasa.

CATEDRAL DE LLEÓ

• Segueix el model de les catedrals franceses de Reims, Amiens i Chartres. És el model més perfecte d’arquitectura gòtica a Castella.

• Les tres portalades, molt atrompetades, i separades per estrets arcs apuntats, contenen un dels millors conjunts escultòrics del gòtic castellà.

• Les tres naus molt altes.

• Importants vitralls decorats (127 finestres i 57 òculs).

• Esplèndida lluminositat.

• De minsa influència posterior per la complexitat de la tècnica constructiva. • La qualitat de la pedra l’ha deteriorada bastant, i algunes peces escultòriques s’han hagut de retirar de la intempèrie per preservar la conservació.

LLEÓ

Segle XIV: PERÍODE MANIERISTA (A GÒTIC MEDITERRANI)

• Austeritat.

• Major amplada de la nau central.

• No es sol marcar el creur en planta.

• El trifori és pràcticament inexistent.

• Façanes simples.

• Predomini del mur sobre el van, cosa per la qual tenen menys il·luminació i, generalment, menys arcbotants.

•Torres poligonals que solen acabar en pla.

• Absis poligonals.

• Rosasses d’influència cistercenca.

• Mediterrani.

Segles XV - XVI :GÒTICO FLAMÍGER

• Edificis grans, senzills i molt ornamentats.

• Es fusionen el fust i el capitell.

• Voltes s’omplen de nervis secundaris.

• Tot tipus d’arcs.

• Típica decoració vegetal entre la que destaquen “la cardina” i les magranes, que es combinen amb figures animals.

• Abunda el treball amb el trepà.

Segle XV:

El gòtic final es anomenat gòtic flamíger o florit (de tendència ornamental barroca). Es construeixen edificis de grans dimensions i sense destacar excesivament les diferències d’altura entre les naus.

En aquest segle l’art gòtic alcança la seva plenitud, tant en les construccions religioses com en les civils, en bona mesura suscitat per la necessitat de les corones d’afirmar el seu domini territorial, i sobretot a partir del darrer terç del segle, quan els Reis Catòlics pretenen crear un estat modern unificat.

SEGLE XV (a Castella):

Avanços decoratius, no estilístics ni tècnics. A Castella i Andalusia les voltes seran molt

complicades en la seva traceria. Molt adornat. Voltes estrellades, amb tercelets i arcs conopials

en abundància. Sevilla, Salamanca i Segòvia.

Volta estrellada

Volta de creueria que posseeix altres nervis secundaris a més dels arcs que es creuen.

CATEDRALS

• CATEDRAL DE SEVILLA

• CATEDRAL DE SALAMANCA (1512) Juan Gil Hontañón

• CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525) Juan Gil Hontañón

• CATEDRAL DE CÒRDOVA

– Hernán Ruiz El Viejo

– A l’interior de la Mesquita de Còrdova

• CATEDRAL DE SARAGOSSA (1490)

• CATEDRAL DE MÚRCIA

CATEDRAL DE SALAMANCA (1512 )

Juan Gil Hontañón

CATEDRAL DE SEGÒVIA (1525)

•Juan Gil Hontañón

Sevilla

Iniciada el 1402. Conserva part de

les estructures musulmanas.

Es caracteritza per les seves grans dimensions i per les seves estructures musulmanas.

• La planta és de 5 naus de 9 trams, amb capillas laterals entre els contraforts. S’obrin amb voltes de nervadura senzilla, excepte en el creuer.

Catedral de Sevilla

Segle XV

• A la segona meitat del segle XV sorgeix un estil gòtic molt recarregat -el flamíger- que és la darrera etapa, i que dura fins als inicis del segle XVI, quan es comença a imposar el nou art procedent d’Itàlia : el Renaixement.

Catedral gòtica flamígera de Sevilla

CATEDRAL DE SEVILLALa darrera de les grans catedrales gòtiques i la tercera de la cristiandat per les seves mides, després de Sant Pere

del Vaticà i de Sant Pau de Londres.

ESCOLES ARQUITECTÒNIQUES• ESCOLA DE TOLEDO

• ESCOLA DE BURGOS

• Les obres realitzades per aquestes escoles són conegudes com estil “REIS CATÒLICS” o “estil Isabelí”.

• Hi destaquen mestres d’obres flamencs, francesos i alemanys, entre ells cal esmentar els arquitectes i escultors Juan Guas, Simón de Colonia, i Gil de Siloé, que practicaren amb preferència aquest estil.

ESTIL “REIS CATÒLICS” o “ESTIL ISABELÍ”

• És una variant del gótic flamenc - borgonyó, amb influències de l’art mudèjar.

• En arquitectura, les esglésies tenen tendència a la unificació de l’espai, eliminant la distinció entre les naus i el transsepte; també es caracteritzen per la ubicació del cor en alt, als peus de l’església.

• Les cobertes es compliquen, i abunden les de nervis que es decoren també amb escuts o altres motius, i les estrellades que, fins i tot, presenten una traceria calada.

• En la decoració escultòrica és on aquest estil s’expressà amb major personalitat i fastuositat. L’ornamentació, que sol ser exuberant i plena de detallisme, s’exten per totes les parts de l’edifici, però mostra preferència, encara, per les portades i les portes; oculta l’estructura arquitectònica (influència mudèjar).

• Los temes són heràldics, apareix l’escut dels Reis Catòlics amb el jou (yugo) i les fletxes o les seves inicials (F I), que es barreja amb la decoració, el tema del “salvatge”, cobert tot de pèl o vestit completament amb fulles o molsa (musgo), cordons franciscans, cadenes,conxes, mitges boles, rosetes, escriptura…, (influència de l’Alhambra).

ESCOLA DE TOLEDO

HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES JUAN GUAS ENRIQUE EGAS

HANNEQUIN DE BRUSSEL·LES

• Acaba la torre de la catedral de Toledo (graciós artifici de pinacles) i realitza la porta dels lleons i els monuments funeraris de “Don Álvaro de Luna” i “San Ildefonso”.

Iniciador en Espanya de l’estil flamíger.

JUAN GUAS “PALACIO DEL DUQUE

DEL INFANTADO”

“SAN JUAN DE LOS REYES”

Arquitecte i escultor espanyol, mort en Toledo en 1496. És considerat el màxim representant de l’estil gòtic isabelí o estil Reis Catòlics.

“PALACIO DEL DUQUE DEL INFANTADO”

• Petit palau senyorial que té una façana coberta amb pedres llaurades en punta de diamant, i rematada per una galeria oberta.

•Guadalajara

“SAN JUAN DE LOS REYES” Toledo

• Toledo.

• Planta de saló amb una nau molt ampla i capelles entre contraforts, no sobresurt el transsepte en planta.

• Destaca la llanterna i, especialment, l’abundant ornamentació del creuer.

• Encarregat per la reina Isabel, commerorar batalla Toro (1476)

ENRIQUE EGAS

•Arquitecte i escultor

(cap el 1455-1534).

• Representant de la darrere etapa del gòtic castellà, al mateix temps que altres arquitectes treballaven ja en l’estil renaixentista.

Mestre major de la catedral de Toledo.

• HOSPITALS.

• Catedral de Plasència (1498).

• Projecte per a una nova catedral de Granada.

HOSPITALS

• Va introduir la novetat de construir els hospitals amb planta de creu (i no amb l’antiga planta basilical), amb l’església en el centre i dos patis o claustres als costats.

• “Santiago de Compostela” (1501-1511).

• “Santa Cruz de Toledo” (1504-1515).

• “Granada” (1511- finals del segle XVI).

“CAPILLA DE LOS VÉLEZ”

CAPELLA

• És una fundació privada ordenada construir en aquest període, per Don Juan de Chacón, majordom de la reina, i es va acabar de construir en temps del seu fill que és el primer marquès dels “Vélez”.

• Ocupa l’espai de dues capelles en la girola, a més d’una sèrie de cases que n’hi havia adossadas a la catedral, la qual cosa fa que sobresurti bastant de l’estructura del temple.

• L’obra és atribuïda a Pérez López, encara que el mestre major de la catedral era Juan León.

CATEDRAL DE MÚRCIA

“CAPILLA DE LOS VÉLEZ”

• Es distribueix en tres pisos, separada per níxols, entre els que destaca aquell on apareix un crucificat (darreres), sota un arc trilobulat, decorat amb un fons de conxes marines.

• El darrer cos o pis té finestrals.

• La decoració desfigura les línies arquitectòniques:

- Motius vegetales: soques d’arbre, cardines, motius florals, magranes, etc.

-Elements heràldics, arcs llombards, conxes marines.

- Animals fantàstics: dragons, sirenes, etc.

- Mèsules amb els seus respectius dosselests per a col·locar figures que avui no hi són.

-“Putti” o Amorets ( figures de nins entremaliats (traviesos), grassonets, ambi amb ales, barrejats amb tota la decoració.

- Inscripcions amb lletra de caràcters gòtics.

EXTERIOR CAPILLA DE LOS VÉLEZ

• Dividida en tres cossos que s’aixequen sobre un sòcol llis.

• El primer té tres arcs de mig punt amb l’escut dels Vélez i dos “sustentants” coberts de vestimenta vegetal l’aguanten (“salvatges”).

• El segon està separat del primer per una cadena que ressalta del parament, hi apareixen aquí escuts i elms (yelmos) de la família.

• El tercer pis és un cos de llums on s’obrin finestres bessones.

ESCOLA DE BURGOS

JUAN DE COLONIA (padrí) SIMÓN DE COLONIA (pare) FRANCISCO DE COLONIA

(fill)

JUAN DE COLONIA

Va construir el primitiu CIMBORI (volta estrellada calada).

Xapitells de la catedral.

Mestre de la catedral de Burgos

SIMÓN DE COLONIA

Mestre de la catedral de Burgos CAPELLA DEL CONDESTABLE

SIMÓN DE COLONIA

ESGLÉSIA DE “SAN PABLO DE VALLADOLID”

COL·LEGI DE “SAN GREGORIO”VALLADOLID

És una façana retaule, amb arcs escarsers i conopials, i l’escut de Castellà i Lleó emmarcat per dues pilastres. Hermós pati amb columnes

helicoïdal i decoració de magranes.

FRANCISCO DE COLONIA

• Fill de Simón i nét de Juan.

• Encara que va desenvolupar la seva activitat en el s. XVI, va seguir treballant en l’estil gòtic, i no és va decantar per el nou corrent renaixentista.

• ”PORTADA DE LA PELLEJERÍA”

Podem dir, per acabar el gòtic peninsular, que una catedral gòtica

és una meravella d’esveltesa, de matemàtica constructiva (calcular totes

les forces, per poder contrarestar-les, era fonamental) i de llum hàbilment matisada

pels colors de les vidrieres.

ARQUITECTURA ACABADA…!!!

Punt i final

Fi de l’edat mitjana

• Caiguda de Constantinoble, 1453.

• Renaixement italià.