ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.

Art Gòtic

Arquitectura europeaHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)M Assumpció Granero Cueves

Resum

Art Romànic

Alta edat mitjana: Romànic

Antecedents

• Art carolingi.

• Creació del Sacre Imperi Romà Germànic.

• Domini del catolicisme a Europa.

Art romànic• Entre els ss. XI-XII.

• Art d’unitat internacional amb particularitats locals.

• 1054 Cisma d’Orient: Desmembració política d’Europa.

Arquitectura

• Creació ordes religiosos (Cluny).

• Es creen rutes de pelegrinatge (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la).

• Les creuades.

ArquitecturaElements formals:• Volta de canó i d’aresta.

• Planta de creu llatina 1, 3 ó 5 naus.

• Murs gruixats i ús de contraforts.

• Obscuritat a l’interior.

• Estructura molt pesant.

Monestirs / esglésies

• Ús extensiu dels campanars.

• Unió del claustre al temple, i distribució de les habitacions per a diferents usos (sala capitular, refectori, etc.).

Monestirs / esglésies

• Timpans decorats i/o portades.

• Escultures per a decoració de façanes.

• Desenvolupament de capitells sense ordre.

Monestirs / esglésiesContingut:

• Sentiment religiós opressiu.

• Submissió de l’home per complet als misteris de Déu.

• Seguiment de regles físiques i morals inviolables.

Escultura• Subjecta a la decoració arquitectònica.

• Menys rígida que la bizantina.

• No té proporcions reals.

• Tema religiós: Temor de Déu i del més enllà. Escenes bíbliques.

Pintura

Al fresc o sobre taula:

• Decoració edificis.

• Escenes religioses.

• Afany moralitzant i didàctic.

PinturaMiniada => llibre:• Colors plans.

• Poca preocupació per la perspectiva o les proporcions reals.

Transició art romànic al gòtic

Baixa edat mitjana• Les creuades.

• Afebliment de l’ideal imperial.

• Consolidació monarquies locals.

• Sorgiment de ciutats i de la burgesia.

Baixa edat mitjana

• Canvi de pensament.

• Filosofia escolàstica: Raó. Món com a entitat dinàmica.

• Reneix lentament el comerç.

Art GòticArquitectura europea

L’art gòtic s’estén des de mitjans del segle XII fins al segle XV. Prenent el gòtic francès com a model podem distingir tres o quatre grans etapes, segons classificacions, que varien segons els països.

Cronologia (4 segles, ritmes diversos)

• 2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic primerenc. - 1res catedrals, Île de France, i Abadia de Saint Denis. - Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats

arquitectòniques).

• S. XIII: Fase clàssica o gòtic ple. • S. XIV: Desenvolupament i difusió de l’estil

per tot Europa. - Variació gòtic meridional o llevantí.

• S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions ornamentals).

- Gòtic flamboyant (França). - Gòtic perpendicular (Anglaterra). - Flamíger o isabelí (Castella). - Manuelí (Portugal).

– Terme gòtic: emprat per 1ª vegada pels tractadistes del Renaixement, amb sentit pejoratiu (bàrbars gots). El Renaixement, d’inspiració clàssica, el consideraven superior. Georgio Vasari: “Vida pintors, arquitectes i escultors més il·lustres” (1542-1550).

– Segle XIX es produeix una revalorització d’aquest període: Moviments historicistes i romàntics alemanys reivindiquen l’art com una tradició pròpia, d’origen nacional.

– Viollet-le-Duc (s. XIX): Gran canvi, volta ogival tret diferenciador.

– Causes naixement gòtic, més complexes.

Denominació

Mapa extensió art romànic des de París

El gòtic va tenir una major extensió geogràfica que l’estil romànic, del que deriva per evolució, però aquesta evolució va ser tan extrema que va portar a solucions no només diferents sinó totalment oposades. Les condicions socioculturals que van fer del gòtic un art totalment diferent de l’esperit romànic són les següents:

Circumstàncies culturals, polítiques i econòmiques

1. Evolució del pensament teològic i filosòfic. Aristòtil i Sant Tomàs.

2. Escolàstica.

3. El despertar de l’humanisme. Sant Francesc d’ Assís, en el segle XIII, ens transmet una nova dimensió de l’home. Atenció a la natura i als animals. En endavant el cos no serà un miserable suport de l’ànima, sinó una meravellosa obra de Déu que cal respectar.

4. Nova estructura socioeconòmica. A partir del segle XIII i desprès de les croades:

. S’obren noves rutes cap a l’est. . Es desenvolupa un comerç creixent. . Sorgeixen nous esquemes laborals (canvis sistema conreu). . Va creixent una manufactura artesana que comença a concentrar molta

gent a les ciutats. . Es van configurant els gremis. . Una nova figura apareix: el burgès, que ajudarà a construir les grans obres,

religioses i civils.

5. La reforma cistercenca.

Sant Bernat de Claravall.

.Innovacions de caire espiritual (nova espiritualitat).

.Instruccions precises sobre les noves construccions (promotors del gòtic).

Circumstàncies culturals, polítiques i econòmiques

Coincidència Gòtic amb canvis notables

a Europa

- Decadència del SIRG. - Decadència feudalisme.

- Consolidació poder monarquies.

- Auge del comerç: Croades.

- Ressorgir de les ciutats.

- Aparició nova classe social burgesa.

- Renovació del saber: Universitats.

- Nova espiritualitat, més humanitzada i pròxima a la natura (nous ordes mendicants de franciscans i dominics).

- 1348/1350: Expansió pesta negra, les repercussions negatives generaran noves formes de vida.

Abadia de Saint Denis

Característiquesarquitectura gòtica

L’ARQUITECTURA gòtica es caracteritza pels seus enormes desitjos d’elevació i de llum. Els elements que faran possible aquestos ideals seran l’arc ogival, la volta de creuria, els pilars compost amb bossellets, els contraforts.

Característiquesarquitectura

gòtica

Nou concepte de l’espai. Verticalitat i lleugeresa de les seves estructures.

Llenguatge expressiu: Naturalisme.

Simbolisme de la Llum.

Vista de les voltes del transsepte i de la nau central de la Catedral de

Nôtre Dame, París.

La Catedral gòtica

La catedral és l’edifici més representatiu de l’arquitectura gòtica.

El nom de catedral prové de càtedra, seient del bisbe.

La catedral és la seu de la diòcesi.

Catedral de Lleó

La Catedral gòtica

La seva ubicació determinarà el nucli principal de la ciutat. La plaça que la precedeix solia servir com a lloc de mercat i al voltant seu sorgiran els edificis més representatius de l’organització ciutadana.

La catedral esdevindrà un element decisiu en la morfologia de la ciutat, i arribarà a condicionar el traçat de al ciutat, amb carrers que sortiran radialment des de la catedral o que l’envoltaran.

La Catedral gòtica

Catedral d’Àvila

La catedral dominava la imatge urbana, ja que sempre és l’edifici més gran i més alt de la ciutat.

Les grans dimensions de les catedrals gòtiques permetien donar cabuda a tota la població per assistir a les diverses celebracions.

La construcció d’aquestes immenses catedrals podia durar segles.

Els bisbes eren, normalment, els que tenien la iniciativa d’aixecar les catedral.

Els diners necessaris s’obtenien per subscripcions populars, aprofitant el sentiment pietós de l’època, o del monarca.

En aquest sentit, alguns historiadors han associat aquestes construccions amb el poder reial a França, lloc on va néixer l’estil gòtic.

La Catedral gòtica

Nôtre Dame de París

Característiques Catedral gòtica

El pilar compost amb bossellets és un dels principals elements de suport.

Les càrregues o pressions laterals que exerceixen els nervis de les noves voltes de creueria són recollides i conduïdes al terra mitjançant els pilars fasciculats, quadrangulars o cruciformes, als quals es van adossant fines columnes circulars anomenades bossellets, que recullen cada un dels nervis.

1. Elements de suport

Aquesta multitud de columnetes són tan primes que és impossible llaurar capitells, cosa per la qual no tenen capitells individualitzats, sinó que es coronen tots els bossellets amb una franja horitzontal decorativa, que els engloba a tots.

El mur deixa de tenir funció de suport.

1. Elements de suport

AlçatPilars:

cruciformes i fasciculats, composts per bossellets (fines columnes que recullen els nervis).

Trifori: perd la importància que tenia al romànic.

Claristori: zona del desnivell de les naus on s’obren grans finestrals.

Els pilars que aguanten les voltes són en principi cilíndrics amb columnetes adossades i capitells, després poligonals amb motllures arrodonides (bossellets o “baquetones”, desapareixen els capitells).

Interior de la catedral de Barcelona

a) Arc ogival és un arc apuntat (o ogiva).

- És una estilització de l’arc de mig punt.- Està format per dos segments de cercle, que es tallen o es sustenten mútuament l’un amb l’altre.- No és una invenció gòtica, ja havia estat utilitzada per l’arquitectura islàmica d’orient en el segle IX, però ara es generalitza el seu ús.

2. Elements sostinguts

En primer lloc l’arc apuntat (ogival) A l’època final del gòtic també s’utilitza l’arc conopial

2. Elements constructius sostinguts

Arc Apuntat o Ogival: composat per dues porcions de corba que formen un angle en la clau.

L’arc ogival suposa un canvi estètic de l’arc de mig punt propi del romànic i, a més, resulta més eficaç que el de mig punt perquè les seves empentes desvien millor les forces obliqües o verticals de la volta.

a) Arc ogival és un arc apuntat (o ogiva).

- Amb el pas del temps, arc apuntat evoluciona amb el Gòtic, del model inicial, anterior al segle XII, van apareixent altres formes com el carpanell, el conopial, l’escarser i el mixtilini.


En primer lloc l’arc apuntat (ogival) A l’època final del gòtic també s’utilitza l’arc conopial

Ogival

Carpanell Conopial

Escarser

Mixtilini

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada)

- És la intersecció de dues voltes de canó apuntades o dos arcs ogivals que es creuen, entre els quals descansa la plementeria.- És una derivació de la volta d’aresta romànica amb la diferència que on abans hi havia dos arcs de mig punt entrecreuats ara hi ha dos arcs apuntats que es creuen diagonalment.- La diferència, a part de la forma, està en què l’arquitecte gòtic descompon la creuria en els nervis i la plementeria.



- La carcassa de la volta ogival està formada pels dos arcs que es creuen diagonalment (s’anomenen nervis creuats o nervis principals), i pels arcs faixons i formerets que delimiten l’espai lateralment. - La plementeria són els panys de carreus de pedra que es troben entre els nervis d’una volta ogival.



- La volta ogival representa un gran avanç tècnic, ja que mitjançant aquests sistema el pes de la volta es concentra en quatre punts concrets, els quatre extrems.

- Això permet obrir finestrals en els murs ja que aquests no sustenten la volta.

- Els murs només tindran la missió de tancar l’espai.


b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus: - La volta ogival més senzilla és la quatripartida, formada per dos arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 4 plements. - La volta ogival sexpartida està formada per tres arcs apuntats que es creuen diagonalment amb 6 plements.- La volta ogival octopartida té les mateixes característiques que la volta sexpartida, però ara se li afegeix un altre nervi col·locat longitudinalment la qual cosa dóna lloc a 8 plements.


Creueria simple

Ogival

Sexpartida

Traceria caladaFlamígera

b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus: - Després se li afegiran nervis asimètrics que formen la volta de tercelets.- Finalment, la volta estrellada està formada per un entramat de nervis entrelligats que vist des de baix té forma d’estrella. - La màxima complicació és la volta de ventall anglesa.


b) Volta de creuria ( ogival o de nervis o nerviada) Diversos tipus: - Segons la col·locació, els nervis de la volta estrellada reben diferents noms. - Les lligadures són els nervis que uneixen la clau principal amb els vèrtexs dels nervis corbats. Els tercelets són els nervis que uneixen els angles de la volta amb les claus secundàries. Les diagonals són els nervis que uneixen diagonalment els vèrtexs de la volta passant per la clau principal. Finalment, hi ha els nervis corbats que només passen per les claus secundàries.


Normalment les voltes tenen quatre o sis plements (quatripartides o sexpartides). A l’època flamígera (finals del segle XV, inicis del s. XVI) es compliquen i es fan de forma estrellada (volta de tercelets)

Volta de tercelets (catedral de Salamanca)

Voltes de ventall. Abadia de Bath Voltes estrellades. Catedral de Sevilla

Al final del gòtic, la volta de creueria evoluciona, multiplica els nervis i permet formar figures com estrelles o ventalls.

EVOLUCIÓ D’ARCS I VOLTES

c) Arcbotants - La volta exerceix, també, pressions laterals, especialment, la de la nau central, que és més elevada que les laterals, i aquestes són conduïdes a través dels arcbotants als estreps o contraforts.

- Per tant, els contraforts són arcs que uneixen els angles de les voltes ogivals amb els contraforts exteriors. Solucionen el problema de com traslladar el pes de les voltes a l’exterior en els temples de tres o més naus, ja que els pilars amb bossellets eren insuficients.


c) Arcbotants

- En les catedrals més altes es van arribar a utilitzar un doble arcbotant superposat.

- A l’arcbotant superior solen aparèixer gàrgoles, figures escultòriques amb formes d’animals monstruosos amb la finalitat d’expulsar per la boca l’aigua de la pluja.

-També estan coronats per pinacles.

2. Elements sostingutsArcbotant

Pinacle

Contrafort

Creueria

Trifori

ESTÈTICA: Tenien una funció decorativa, accentuant l’efecte ascendent de la catedral (EMBELLEIX I ACCENTUA VERTICALITAT).

ESTRUCTURAL: una funció constructiva, ja que amb el seu propi pes exercia una força verticals sobre el contrafort que ajudava a contrarestar la descàrrega dels arcbotants (ÉS A DIR, SERVEIX DE CONTRAPÈS PER A L’EMPENTA DE L’ARC BOTARELL O ARCBOTANT).

2. Elements sostingutsd) Pinacles. Són petites torres gòtiques acabats en punta situades sobre els contraforts (element arquitectònic o torreta de forma cònica o piramidal punxant), que té doble funció.

- Cal destacar la verticalitat. La catedral gòtica és de línia vertical, fet que produïa en l’home una sensació d’ascensió cap al cel a la vegada que mostrava a l’home la seva petitesa davant Déu. - Les columnes de les catedrals es van allargar i van subratllar la verticalitat de l’edifici. L’alçada va augmentar fins a extrems aleshores inconcebibles.

3. Espai exterior

- Pel que fa a les façanes es desenvolupament àmpliament; no tan sols la principal, sinó també les del creuer.

- Sobre les portades la decoració s’estén amb generositat; són com les romàniques atrompetades (abocinadas), però les arquivoltes no són semicirculars, sinó ogivals i solen acabar amb unes característiques motllures anguloses que es col·loquen sobre els arcs de les portalades, anomenades gablets.

- En el brancals (jambas) les estàtues es protegeixen mitjançant dosseret (“doseletes”).

3. Espai exterior

Portada del Sarmental (Catedral de Burgos)

La Catedral gòtica de Lleó

- La façana principal acostuma a estar flanquejada per torres cobertes, normalment amb terrasses o amb agulles, estructures de forma cònica i estreta, que poden estar calades.

- Al mateix temps, aquestes torres campanar adquireixen una dimensió desmesurada i consten de varis cossos que disminueixen progressivament de volum i de forma fins el remat agut carregat d’ornamentació de forma piramidal.

3. Espai exterior

Nôtre Dame de París

Catedral de Burgos

4. Espai interior

- A l’interior és molt important remarcar la lluminositat. El predomini del mur sobre l’obertura, propi de l’arquitectura romànica, desapareix amb el gòtic. El mur perd la seva funció de suport principal per passar a ser un simple tancament de l’edifici.

Catedral de Lleó (s. XIII)

Sainte Chapelle (s. XIII). París. I

4. Espai interior

- Això va permetre obrir en els murs grans finestrals coberts per vitralls (panells de vidre policromat) que deixaven passar molta llum.

- L'humanisme incipient empenyia a l’home cap a la claror per alliberar-se de les tenebres, les parets es van cobrir amb vitralls que contribuïen a augmentar l’espiritualitat i a encendre l’amor en els homes.

- Les catedrals gòtiques van traduir, fidelment, aquesta espiritualitat característica del segle XIII, que cercava la llum i que tenia un anhel permanent d’elevació.

4. Espai interior

- Pel que fa a l’alçat la nau central és més alta que les laterals (excepte en les de planta de saló) i els contraforts permeten sostenir-la.

- Les tribunes romàniques són substituïdes per una estreta galeria oberta a l’interior del temple (i més tard també a l’exterior) anomenada trifori.

4. Espai interior

- Sobre el trifori es disposa una altra filera de finestres anomenada claristori per a augmentar la claredat.

Volta sexpartida

Trifori

Nervis

Arcada

Claristo

ri

• Traceria: Decoració arquitectònica de pedra formada per línies i figures geomètriques que decoren finestrals, rosasses, arcs, ogives gòtiques…

Els passadissos del claustre (crugies) estan separats del pati per arcs amb diferents tipus de traceries..

Finestrals per tal de decorar el van que formen, es varen construir en el seu interior una o vàries columnetes. En els primers temps la traceria es limitava a un o varis òculs circulars tangents, després es varen enriquir.

4. Espai interior

Traceria amb òculs Traceria calada

- Sol ser basilical, amb tres o cinc naus longitudinals i una tranversal (transsepte) al creuer, que es pot allunyar de la capçalera fins a arribar a situar-se en el centre de l’església.

- La nau central sol ser més elevada que les laterals, i les tribunes del segon pis, que en el romànic s’empraven per a contrarestar les pressions laterals, es fan innecessàries en el gòtic, per l’ús d’arcbotants, i es transformen en una simple galeria o trifori, i el mur exterior es substituït per grans finestrals.

- En algunes esglésies gòtiques el transsepte no sobresurt de l’amplada del temple.

- Les innovacions apareixen a la capçalera, que disposen de presbiteri, girola senzilla o doble, i absidioles radialment disposades.

- Altra variant de la planta és la capçalera, que abans era semicircular i ara sol ser poligonal, ja que damunt d’elles es recolzen millor les voltes de creueria, així com els grans vitralls.

5. Planta església gòtica

5. Planta• Basilicals/Creu llatina.• Tres zones d’entrada.• S’amplia la zona de

l’absis i el braç longitudinal.

• Capçalera amb deambulatori i molts absis menors o capelles radials.

• Coberta amb volta de creueria (menys l’absis que és poligonal).

• El transsepte (creuer) es desplaça cap els peus (centralitzat) o queda inserit, sense destacar.

5. Planta: Segueix disposició romànica, però major desenvolupament capçalera.

• Arc ogival o apuntat

• Volta de creueria. Clau

• Nervi i plementeria

• Pilars cruciformes

• Columnes altes obossellets

• Gàrgoles i pinacles

• Rosasses

• Trifori i clarestori

• Vitralls

• Contraforts o estreps

• Arcbotants

• Gablet i dosseret

• Torre llanterna

Resum arquitectura

Cimbori vist des de l’interior. És una torreta que s’alça sobre el creuer.

Aquest cimbori és octogonal. Com el creuer és quadrat s’aixecat sobre TROMPES.

Trompa

Espai interior

- Les catedrals gòtiques van seguir utilitzant els mateixos temes decoratius que les catedrals romàniques: geomètrics, vegetals (típica és la cardina o la fulla del cardo), animals, figures humanes.

-La diferència és que en el gòtic es treballen les formes de manera més natural, més realista.

- La decoració de la catedral gòtica es concentra en uns determinats llocs els retaules, les cadires del cor, les portalades i el vitrall dels finestrals.

6. Decoració de les catedrals


- El vitrall és un bastidor de fusta o metàl·lic amb vidres, utilitzat en portes, finestres.

- Malgrat que, segons els pares de l’església, els vitralls ja existien a les basíliques paleocristianes, fou en el gòtic que adquireixen el seu màxim desenvolupament.

• Vitralls: és una composició formada por vidres de colors pintats i coberts per esmalt que s’uneixen mitjançant varetes de plom.

• Els vitralls substitueixen a la pintura mural, que s’havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic, però que en el gòtic quedà como un art complementari.


- Fases realització un vitrall:

1.- Fer dibuix amb motiu a representar.

2.- Crear vidre fonent potassa i sílice en un forn, alhora que s’hi afegeixen òxids metàl·lics, durant fusió, per acolorir-los.

3.- Retallar vidres amb un ferro roent, seguint forma i dimensions del patró. Tot seguit es pintaven els detalls (rostres, cossos, plecs dels robes...), i s’introduïen novament en el forn per tal que la pintura penetrés en la pasta vítria.

4.- Col·locar les peces de vidre en l’emplomat o xarxa de plom, fet mitjançant tires de plom de secció en forma d’H, soldades entre elles.


- Els vitralls també s’utilitzaven en les rosasses, que eren obertures circulars recobertes de vitrall , que il·luminen els peus del temple (o la capçalera).


- El vitrall dins les catedrals gòtiques té una doble funció simbòlica.

- Per un costat, la llum de colors suggereix la presència intangible de Déu, que il·lumina la seva església.

- Per altra part és una metàfora: el sol entra i surt pel vitrall sense rompre’l, a l’igual que va quedar intacta la Verge Maria després de la concepció i el naixement de Crist.

• Rosassa: finestral circular, amb traceria calada i vidres de color, situat a gran altura a la façana d’una església.

Rosassa de la catedral de Palma

- L’arquitectura religiosa fou la que més es va prodigar durant el gòtic; tanmateix és important la construcció civil.

- Aquesta va créixer paral·lelament a l’apogeu de les ciutats, encara que prengués de l’eclesiàstica molts dels seus elements característics, com la volta de creueria, l’arc ogival, la traceria de les finestres, etc. - Així, tot i que els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i grata en els entorns rurals, és en els palaus urbans, residències dels nobles i de l’alta burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat desenvolupament.

-Especialment, en aquells llocs on més es va desenvolupar el comerç i on es va crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder econòmic, com les ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena, i les ciutats flamenques com Bruixes.

- També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com ajuntaments i llotges. Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres de comerç. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de Venècia, l’Ajuntament de Bruixes, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de València.

2.2. Arquitectura civil gòtica2.2. Arquitectura gòtica civil

(Segles XII al XVI )

2.2. Arquitectura civil gòtica

- L’arquitectura religiosa fou predominant durant el gòtic; però també fou important la construcció civil.

- L’edificació civil va créixer paral·lelament a l’apogeu de les ciutats, i prengué de l’eclesiàstica molts dels seus elements característics: la volta de creueria, l’arc ogival, la traceria de les finestres, etc.

- Els castells es perfeccionen i permeten una vida més còmoda i grata en els entorns rurals; però serà en els palaus urbans, residències dels nobles i de l’alta burgesia, on es produeixen majors innovacions i s’assoleix un elevat desenvolupament.


2.2. ARQUITECTURA CIVIL

EUROPEA

- Emergirà, especialment, en aquells llocs on més es va desenvolupar el comerç i on es va crear una burgesia pròspera desitjosa de mostrar el seu poder econòmic, com les ciutats italianes de Florència, Venècia i Siena, i les ciutats flamenques com Bruges.


Els reis, els rics burgesos, i els nobles de les ciutats es construeixen palaus urbans, i per les zones rurals proliferen els castells, com a lloc de defensa i de residència alhora.

Ajuntament de Manresa

Palau de l’Almudaina Castell de Bellver

També en les ciutats es van crear altres edificis civils d’estil gòtic com ajuntaments i llotges. El municipi necessitava un indret per a les seves reunions: l’Ajuntament.

L’església necessita espais més grans per acollir un major nombre de fidels: les catedrals.

Els comerciants han de menester un edifici per intercanviar les mercaderies: la llotja.

Catedral de Burgos

La Llotja de Palma

2.2. ARQUITECTURA CIVIL- Es conserven nombrosos edificis d’aquest període, donat que es van desenvolupar molt les importants institucions municipals i de comerç, destaquen les llotges, les drassanes, nombrosos palaus nobiliaris i eclesiàstics, els castells, els ajuntaments.

- Les llotges eren cases de contractació mercantil i centres de comerç. Com a exemples concrets podem nomenar el palau Ducal de Venècia, l’Ajuntament de Bruges, la Llotja de Palma de Mallorca i la Llotja de València.


Arquitectura civil: Palau del dux (ducal),Venècia • Casa veneciana, pòrtic inferior i galeria oberta, tercer pis massís amb finestres, interromput per un magnífic balcó a cada façana (1404-1442).

2.2. Arquitectura civil

Palazzo del Comune,

Siena

Gòtic civil italià

Els palaus comunals es caracteritzen per l’aspecte de fortalesa i les grans torres quadrades que dominen la ciutat.

Destaquen: la Llotja de panys de Yprés de planta rectangular amb coberta a dues aigües, amb pendent, i en la part central s’aixeca una grossa torre, a la qual es subordinen les quatre petites torretes dels costats.

2.5. Arquitectura gòtica en Flandes

2.5. Arquitectura gòtica en Flandes

També de planta rectangular allargada i estreta, amb coberta a dues aigües molt apuntada i grans torres són els Ajuntaments de Brussel·les, Lovaina i Bruges.

Flamenques: També l’Ajuntament de Bruges i la llotja d’Ypres, i religiosos, la catedral

d’Ambers.

2.2. Arquitectura civil:

Ajuntament de Brussel·les

2.2. Arquitectura civilClaustre Hospital de San Juan de los Reyes

LLOTJA

• LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)• LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)• LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),• LLOTJA DE SARAGOSSA

Edificis o lloc de reunió periòdica de comerciants per a realitzar els seus contractes sobre mercaderies, fletes i segurs marítims (mena de despatx d’agents del

comerç).

LLOTJA de valència

Arquitectura civil: Llotja i Consolat del Mar

Llotja de ValènciaInterior

LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494)

LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1426)

- Predomina el massís sobre el van.- Decoració és geomètrica i fantàstica. - Horitzontalitat i l’arc de mig punt.- Escasseja la llum: que li dóna un caràcter ...- misteriós, que suggereix recolliment i calma.

2.3. Diferències arquitectura

Gòtica Romànica- Plena de grans finestrals.- Decoració inspirada en la naturalesa.- Verticalitat i l’arc apuntat. - Llum entra en abundància pels amplis finestrals.- És com una exaltació de l’ànima de Déu.

2.4. Arquitectura gòticafrancesa

L’art gòtic és un art burgès, fet per atendre els gusts de les corporacions de mercaders.

Reflecteix una espiritualitat més humana.

És un art importat de França.

Nôtre-Dame de Paris

2.4. Arquitectura gòtica francesa (1/2 segle XII-XV)

Context històric:

• Naixement i irradiació: nord França.• Dinastia Capetos.• Aliança monarquia i església.• Monarquia i ciutats.• Llengües literàries nacionals.

Primer intent d’arquitectura gòtica: Abadia de Saint-Denis.

Etapes:

• Gòtic inicial (2ª ½ s. XII): Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.• Gòtic clàssic (XIII): Catedral de Chartres, Reims, Amiens.• Gòtic radiant, decoratiu, manierista (XIV): La Sainte Chapelle de París.• Gòtic flamíger (XV): La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet, impressionisme).

Fases (4 segles, ritmes diversos)

• 2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial. - 1res catedrals Île France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.

- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques).

S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.

• S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa.

- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de París. - Variació gòtic meridional o llevantí. • S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions

ornamentals). - Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaça en altura als peus de la nau. Diferències. - Gòtic flamboyant (França). La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).

- Gòtic perpendicular (Anglaterra). - Flamíger o isabelí (Castella). - Manuelí (Portugal).

Així com el romànic estarà molt influït per Cluny, l’estil gòtic ho estarà per la reforma de Císter.

2.4. Arquitectura gòtica francesa

La doctrina cistercenca prohibia qualsevol tipus de decoració i reduïa lárquitectura als elements estructurals.

Això permetia que els arquitectes es despreocupessin de lórnamentació i tinguessin en compte només les qüestions tècniques.

Així lénginyeria arquitectònica va avançar molt, durant la segona meitat del segle XII, i va assolir la maduresa durant el segle XIII.

La sala capitular: Espai generalment quadrat, on es celebraven les reunions monacals sota la presidència de l’abat.

El dormitori dels monjos.

La sala de treball dels monjos: Dotada d’amplis finestrals, ja que s’utilitzava no sols com estança, sinó como scriptorium o lloc on s’escrivien i copiaven els llibres (manuscrits) i documents. Solia ser l’únic lloc calfat per una xemeneia, i per això també rebia la denominació de calefactorium.

El refectori: Menjador dels monjos, en el qual es disposava un púlpit per a la lectura d’obres pietoses durant els menjars. Es trobava a la planta baixa amb accés des del claustre i tenia comunicació amb la cuina.

2.4. Arquitectura gòtica francesa:

Monestir

Abadia de Saint Denis


1) Els inicis. - El gòtic va néixer a la regió anomenada Illa de França, prop de París, en la primera meitat del segle XII.

- Aquí es va crear la primera església gòtica, l’abadia benedictina de Saint-Denis, per iniciativa de l’abat Sûger.

Catedrals i abadies

El desenvolupament de l´arquitectura cistercenca coincideix amb la reforma de l´Abat Sûger a Saint-Denis.

Mapa de l´expansió del gòticSorgeix a França. Île de France. Sant Bernat de Clairvaux (impulsor

reforma cistercenca), i l’abat Sûger de l’abadia de Saint-Denis

Alleugeriment murs Saint-Denis

Vitralls


1) Els inicis. - La seva doble girola, amb capelles radials, i la seva capçalera oberta, lleugera i lluminosa, prefiguren ja un nou llenguatge que es desenvolupa en la segona meitat del segle en les catedrals de Laon, Noyon i sobretot, en la catedral de Notre-Dame de París.

Catedral de Laon Catedral Nôtre-Dame

Gòtic inicial o protogòtic (finals s. XII)LAON: Construïda abans de la CATEDRAL DE PARÍS, i després de SAINT DENIS i

NOYON. LAON va tenir importància històrica com etapa en el CAMÍ DE SANTIAGO.

No té girola i l’absis acaba en pla.

- Començada: 1163, es treballa sense interrupció durant s. XII, i ampliada XIII i XIV.

- Durant Revolució Francesa fou destruïda en part, i restaurada per Viollet-le-Duc (segle XIX).

Catedral Nôtre-Dame

PLANTA NÔTRE-DAME

- Basilical amb 5 naus i doble deambulatori.

- Capçalera força desenvolupada.

-Transsepte curt i no sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, igual a la nau central (32’5 m.).

- S. XIV s’afegiren capelles entre els contraforts, tant a les naus com a la girola.

Nôtre Dame. París. Capçalera

EXTERIOR

- Capçalera força desenvolupada.

-Transsepte curt i no sobresurt de planta, d’extraordinària alçada, igual a la nau central (32’5 m.).

- Alçada fa que vista exterior reflecteixi, clarament, forma de creu.

Nôtre - Dame

Plànol de catedral gòticaChartres

Plànol de catedral gòticaNôtre-Dame de París

Creuer sortintCreuer

no sortint

Doble girola

Torres

3 ò 5naus

3 portalades(A,B,C)

A

B C B C

A

Nôtre-Dame, París Catedral de Chartres

1ª Fasecirculars

2ª Fasepoligonals

SUPORTS: PILARS Característics pilars rodons, amb columnetes adossades, on descansen els nervis de les voltes.

INTERIOR: COBERTA NAU CENTRAL

Voltes de creueria sexpartides.

EVOLUCIÓ ALÇAT INTERIOR

• Al començament, estructurat amb 4 pisos: arcades, galeria o tribuna, un pis de finestres circulars i els finestrals.

• Reformes (s. XIII) eliminaren els òculs i s’ampliaren els finestrals, reducció a 3 pisos, més característic del gòtic clàssic: ARCADES, TRIBUNA I CLARISTORI.

• La restauració de Viollet-le-Duc, va recuperar l’alçat original en una part del transsepte.

NÔTRE-DAME

SUPORTS EXTERIORS NÔTRE-DAMEARCS BOTARELLS són un element clau, perquè a més de complir la funció estructural,

articulen els volums exteriors, i reflecteixen el ritme dels trams de les naus.

Nau centralmés elevada

Arcbotants

Contraforts

Pinacles

FAÇANA modelNôtre-Dame, París• Prodigi d’harmonia.• 3 carrers verticals, que es corresponen amb les 3 grans portalades, i en 4 alçades de pisos.• Pis inferior: 3 grans obertures atrompetades i cobertes amb arquivoltes (conjunts escultòrics).• Galeria de Reis: 28 estàtues reis Israel (avantpassats de Crist).• 3r pis: Carrer central amb gran rosassa (+10m), magnífics vitralls, devora finestres geminades. Per sobre, una galeria d’arcades amb traceries, que amaga la teulada.• 4t pis: Dues grans torres campanar emmarquen la façana, i coronen carrers laterals.• Els contraforts fan la divisió vertical en 3 cossos.• Construïda en varis segles.

Junt a SAINT DENIS, NOYON i LAON, forma part del primer grup d’esglésies que introduïren les innovacions arquitectòniques i escultòriques

del gòtic, que desprès es desenvoluparen en el gòtic clàssic en: CHARTRES, AMIENS i REIMS.


NÔTRE DAME. PARÍS

Segle XIII (s’aixequen les grans catedrals): Chartres, Reims i Amiens. En les tres catedrals s’observa la diferència d’alçària entre la nau central i les laterals, la ubicació del creuer gairebé en el centre, la supressió de la tribuna, el protagonisme dels vitralls, la presència de dues torres flanquejant l’entrada principal i l’amplitud de la capçalera.

Etapa Gòtic clàssic (s. XIII)

A la segona meitat del segle es produeix un increment de la decoració i les esglésies guanyen en esveltesa i lluminositat. Així, resulta significativa la Sainte-Chapelle de París, en la qual els murs han desaparegut, substituïts per immensos vitralls que arrenquen gairebé del terra.

Sainte-Chapelle, París

Catedral de Chartres (a FITXA 32)

Segle XIII La catedral de Chartres té:

- Major altura que totes les anteriors. - A façana, torres acaben amb agulles (chapiteles) de diferent època, el més sobri és de l’època de la construcció de la catedral i el més ornamentat del segle XV.

- El seu pòrtic és romànic.

- L’interior és molt espaiós i lluminós.

- Té tres naus, girola i tres altures.

Catedral de Chartres (a FITXA 32)

Pòrtic nord de Chartres

Timpà

Mainell oTrencallums(parteluz)

Arquivoltes

Brancals(jambas en derrame)

Catedral de Chartres

Catedral de Reims

La catedral de Reims

• És un dels més brillants exemplars de tot l’estil.

• La nau central es més baixa que la de Chartres, però el conjunt és molt major.

• El més bell és l’esplèndida façana, que segueix l’esquema de París.

• Amb la finalitat d’accentuar la profunditat de tots els pòrtics estan ressaltats del plànol principal.

Catedral de Reims

Catedrals de Reims Catedrals de Laon

Catedral de Reims (s.XIII)

Tres pòrtics. El centralés més ample i alt.

Rosetó central

Torres

Elements de la façana principal (Oest)

Galeria

Sentit de verticalitat

aconseguit per:

– Arcs apuntats portades.

– Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.

– Gablets.

– Torres.

– Finestres geminades.

Catedral d’AmiensTé una façana que segueix l’esquema de la de París.

CATEDRAL DE NÔTRE-DAME D’AMIENS

Catedral d’Amiens

CATEDRAL DE NÔTRE-DAME

D’AMIENS

• Té planta de creu llatina, amb 3 naus, també 3 en el transsepte, nau central més elevada, i absis amb 7 capelles radials.

Catedral d’Amiens

L’alçat interior té 3 pisos, primer d’arcades (126 pilars amb columnes adossades), un trifori i un pis superior de finestres. Té volta de tercelets en el creuer.

Catedral d’Amiens

• En la façana principal s’obrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de l’interior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.

AMIENS EXTERIOR

• A l’exterior empra arcbotants, per la qual cosa adquireix major elevació i es poden obrir grans finestrals, fins i tot, en el trifori.

• Destaca, en el creuer la rosassa denominada “El finestral de foc”.

AMIENS EXTERIOR

Catedral d’Amiens

LaberintCatedral d’Amiens

3. Gòtic radiant, decoratiu i manierista (s. XIV)

• A partir de la segona ½ del s. XIII hi ha poc avenços tècnics i estructurals.

• L’alçada ja no és el principal objectiu.

• La desmaterializació del mur comença a ser

evident.

Fases (4 segles, ritmes diversos)

• 2ª meitat, finals s. XII: Fase protogòtica o gòtic inicial. - 1res catedrals Île France: Abadia de Saint Denis, Noyon, Laon, i Nôtre-Dame de París.

- Orde Císter a França 1098, expansió Catalunya (monestirs novetats arquitectòniques).

S. XIII: Fase clàssica, lanceolat o gòtic ple. - Senzill i robust; volta quatripartida amb punta de llança, arcs més apuntats i voltes de tercelets. Plantes en forma de T, capelles a la capçalera, transsepte i claustre amb dos pisos. Chartres, Reims, Amiens.

• S. XIV: Gòtic radiant, desenvolupament i difusió de l’estil per tot Europa.

- Esvelt, lleuger i molt ornamentat amb escultures. La Sainte Chapelle de París. - Variació gòtic meridional o llevantí. • S. XV-XVI: Gòtic tardà o flamíger (o fase barroca amb derivacions

ornamentals). - Molta ornamentació escultòrica. Arcs conopials i carpanells, amb ondulacions en forma de flama, volta en forma de estrella, columnes molt primes, gran altura de naus i torres. Les plantes tendeixen a ser quadrades, i d'una sola nau. El cor es desplaça en altura als peus de la nau. Diferències. - Gòtic flamboyant (França). La façana de la Catedral de Tours i Rouen (Claude-Oscar Monet (impressionisme).

- Gòtic perpendicular (Anglaterra). - Flamíger o isabelí (Castella). - Manuelí (Portugal).

Sainte-chapelle, París

Sainte-ChapelleParís

Construïda en un temps record (1242-1248) per ordre del rei Lluís IX, futur Sant Lluís de França, amb la finalitat de conservar-hi diverses relíquies, molt preuades de la Cristiandat, referents a la Passió de Crist: la corona d'espines i un tros de la creu. És un enorme reliquiari.

• Precisament Sainte-Chapelle vol dir “Capella Santa”, també fou la Capella Reial de l’Île de la Cité, en el centre de París.

• L’aspecte exterior no aparenta la grandiositat interior. Edificació gòtica petita, de finestres allargades, coronada per una agulla del segle XIX.

HISTÒRIA:

• Relíquies comprades pel rei a l’emperador de Constantinoble, i dutes a França el 1241 (la corona d’espines, part de la creu, el ferro de la llança, el sudari i altres relíquies del martiri de Crist).

• El rei va anar a rebre-les i va entrar descalç a París. Les va dipositar, provisionalment, a la capella de sant Nicolau.

• L’any següent començaria la construcció d’una capella digna d’aquest TRESOR: la Saint-Chapelle (1242-48).

Sainte-chapelle, París

Enclavada en el palau de Justícia, antic Palau Reial, és una capella gòtica de petites dimensions, en un estil de gran puresa, considerada un dels màxims exponents del gòtic “rayonnant”. Obra mestra concebuda com un preciós joier. En el centre de l’absis es troba un imponent reliquiari de plata i or.

• El projecte, probablement, de Pierre de Montreuil (Nôtre-Dame, Saint Denis). • Les vidrieres de profunds colors, rematades en pedra fistonejada, i l'excel·lent restauració dels murs i de les columnes, feta per Eugène Viollet-le-Duc amb Félix Duban i Jean-Baptiste-Antoine Lassus, atorguen una delicada bellesa a l'edifici.

Sainte-Chapelle

La capella inferior

• La capella baixa, dedicada a la Verge, suporta la capella alta (o superior).

• El sostre, sostingut per infinitat de columnes massisses, aguanta el pes de tot l'edifici; es va construir per la seva utilitat funcional i arquitectònica: permet alleujar al màxim la construcció de la capella alta, i suportar-ne tot el pes.

• D’altura relativament baixa, 6’60 m (part més elevada), dóna la impressió d’entrar en una cripta.

• Té planta de saló, 3 naus; la del centre més gran, i amb una gran riquesa de decoració policromada (summament colorista). El sostre de color daurat i blau.

• Se superposen dues capelles, la inferior accessible per a la gent comuna i el servei de palau, i la superior per a la cort del rei.

• En principi, no es podia accedir a la capella alta més que per mitjà de les galeries superiors del palau, no es va contemplar construir una escala exterior, s’accedeix per una petita de caragol.

La capella superior• Alta i esmolada silueta (20 m d’alt), capella estreta, d’una sola nau, i coberta amb volta, que sembla lleugera donada l’esveltesa de les curtes columnes.

• Sobre cada pilastra s'aixeca l'estàtua d'un apòstol.

• Les parets van ser suprimides i reemplaçades per uns alts finestrals de vitralls policromats (670 m2, 15 vidrieres), que van gairebé des del terra fins a l’arrencada de les voltes, i ocupen la totalitat de l'espai, donant lloc a superfícies cristallades, por on es filtra la llum; vitralls separats per un conjunt de columnes de gran finesa (15), fins a un sostre policromat, en blau, amb estrelles.

• Les vidrieres amb escenes religioses, recorden el rei David o el rei Salomó, personatges situats a prop del rei francès.

Constitueixen un conjunt homogeni; els colors dominants són el vermell i el blau, que donen a la capella un colorit espectacular. Surts de l’escala obscura…, i una llum de tonalitats irreals t’envaeix.

Al teu voltant les vidrieres més antigues de la CITÉ (bona part del s. XIII).

• Les finestres de la nau, de 15,35 metres d'alt per 4,70 metres d'ample, estan dividides per quatre ogives, damunt de les quals hi ha una rosassa de 6 lòbuls i 2 quadri lòbuls (element en forma de trèvol de quatre fulles). Les finestres de l’absis, de 13,45 metres d'alt per 2,10 d'ample, només tenen dues ogives i 3 tri lòbuls-trevolat (element en forma de trèvol).

La Rosassa

• La rosassa (al costat sud), de 9 metres de diàmetre, representa l‘Apocalipsi. • Aquesta rosassa, les 15 vidrieres, i les escultures dels apòstols condensen l’art en molt pocs metres quadrats, enlluernant l’espectador.

Sainte-Chapelle• Les escenes de les vidrieres representen:

- el Gènesi- l‘Èxode- el Llibre dels Noms- el Llibre de Josuè- el Llibre dels Jutges- el Llibre d'Isaïes

• La capella inferior:

- Joan l'Evangelista i la infància de Crist- la Passió- la vida de Sant Joan Baptista- el Llibre de Daniel- el Llibre d'Ezequiel- el Llibre de Jeremies - el Llibre de Tobies- els Llibres de Judit i de Job- el Llibre d'Ester- els Llibres dels Reis- la història de les relíquies de la Passió

Sainte-Chapelle- Dos incendis (1630 i 1776).

- Vitralls, capella baixa, destruïts per crescuda del Sena en 1690.

- Revolució: desapareixen estàtues, mobiliari capella, tresors, i el reliquiari retirat per ser fos.

- Corona d’espines salvada i enviada a Nôtre-Dame. Perd, així, la seva funció (1803) original, convertida en arxiu.

- Restaurada (1840-1868): Felix Duban, Jean Baptiste Lassus i Emile Boeswillwald, aconsellats per Viollet-le-Duc (Nôtre-Dame).

- 2/3 del vitralls, capella alta, són els originals: CONJUNT MÉS COMPLET DEL VITRALL DEL SEGLE XIII.

VICISSITUDS DE LA HISTÒRIA

La planta de la catedral gòtica és normalment basilical amb transsepte (nau

transversal a la principal), que pot sobresortir o no.

També és freqüent la creu llatina, però amb el transsepte més centrat que a les esglésies romàniques. Al bell mig de la nau central sol estar el cor.

Reims Amiens Chartres Laon

Plantes de catedrals franceses

Anglaterra• Parteix del gòtic francès.

• S. XIV – Enfrontament amb França: Guerra dels 100 anys.

• Desenvolupa un llenguatge constructiu independent.

• Façanes caòtiques.

• Horitzontalitat.

• Multiplicació dels nervis de les voltes (ventall).

• Doble transsepte.

Catedral de Wells

Anglaterra

• Un dels exemples més destacats de l’anomenat “Early English”, és a dir, del protogòtic anglès, on s’uneixen les noves influències del gòtic francès i les tradicions anglo-normandes.

• En les parts realitzades a finals del segle XIII, la catedral presenta algunes de les característiques del denominat "decorated style“ com, per exemple, l’emmarcament dels arcs del creuer.

Catedral de Wells

Catedral de Wells

Itàlia• El gòtic italià guarda unes proporcions clàssiques, reminiscències de l’art heretat de grecs i romans, i que de vegades s’oposa a les característiques del gòtic clàssic francès.

• Predomina la nau única amb tendència a unificar l’espai i aconseguint la dimensió de l’espai-saló (naus mateixa alçada).

• Les vidrieres perden terreny en favor de la decoració mural pintada al fresc.

• Se cerca una estètica clàssica d’equilibri més a la mesura de l’home i no tan transcendental i metafísica.

Característiques principals:

• Classicisme.

• Absència arcbotants.

• Finestrals petits.

• Policromia.

4. Gòtic flamíger (s. XIV) Durant el segle XIV les guerres assolen el país, no n’hi ha innovacions tècniques, cosa que es vol compensar amb una major decoració, però no s’emprenen nous programes constructius, i la construcció se centra en els usos civils.

Posteriorment, el segle XV va donar pas a la característica decoració exuberant del gòtic flamíger, anomenat així perquè la decoració, de forma sinuosa, recorda les flames del foc, la qual cosa incrementa la sensació d’un gran carregament ornamental. És una època de canvis, d’inestabilitat i res n’hi ha més inestable que el moviment d’una flama.

Catedral de Rouen

Catedral de RouenClaude-Oscar Monet

Bibliografia M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpció Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda http://www.slideshare.net/landa Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

Fi de l’edat mitjana

• Caiguda de Constantinoble, 1453.

• Renaixement italià.

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero Cueves

ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.

Education

Transcript of ARQUITECTURA GÒTICA EUROPEA.