ESCULTURA GÒTICA

Escultura gtica

33/17. Portada principal Ntre Dame, Pars

34 /no. Portada de Sarmental (1240), Burgos

Catedral de Burgos

Portalada del Sarmental

3. Escultura gtica

Toledo

3.ESCULTURA GTICA

La tcnica utilitzada en lescultura gtica s la talla, encara que el material

utilitzat varia.

Les escultures de lexterior estan realitzades en la mateixa pedra del

parament i les imatges interiors en

pedra (marbre, alabastre, o be materials

ms cars en talles petites) o en fusta.

3.1. Caracterstiques

Als sepulcres sutilitza la pedra i el bronze.

Les composicions escultriques del gtic sn

molt diferents de les

romniques i presenten

caracterstiques

diferencials.

Realista. Desig de realisme fruit de les idees de Sant Francesc, que predica que tot ser creat per Du s digne

de ser representat tal como s, sense necessitat de

deformar-lo ni espiritualitzar-lo. El fort carcter simblic,

que va caracteritzar lescultura romnica, s substitut en el gtic per la naturalitat i el realisme.

Representaci de la naturalesa, muntanyeses, flors, animals, arbres, tot el que s obra de Du (afectar no tan

sols al paisatge, sin a la roba, rostres, etc).

Carcter ms hum: proporci, expressi de sentiments,

bellesa serena. Els ssers divins

ja no sn deshumanitzats, insensibles.

Sn la imatge viva de lamor i del dolor. Es continua representant la

Verge amb el Nin i el Crucificat.

3.1. Caracterstiques diferencials

Volum: Hi ha una evoluci en la supeditaci de lescultura al marc arquitectnic, per la qual les

figures escultriques dels

brancals cada cop tenen ms

volum, fins arribar a ser gaireb

escultures exemptes. Amb aix

tamb es guanya en realisme.

Moviment: Respecte al ritme, les figures de lescultura gtica somplen de vida, adopten trets personals, mostren actituds i gestos variats i

guanyen en humanitat, tot abandonat el

hieratisme i la geometritzaci de letapa romnica (cerquen el moviment en les representacions).

3.1.Caracterstiques diferencials

Prtic Reims (s. XIII):

LAnunciaci i la Visitaci (naturalisme).

Les figures, al contrari del romnic, comencen a relacionar-se entre elles fins a formar escenes amb sentit propi, com el grup de la Visitaci de la

faana de la catedral de Reims.


En relaci a la textura, el relleu ha evolucionant respecte al romnic. Les

figures estan ms treballades, el

tractament de les vestimentes

evoluciona, un tractament ms

clssic, cada vegada ms realista; les

robes es tornen senzilles, descassos plecs, i de composici clara i

grandiosa amb plecs voluminosos i

corbats.


Es crea un tipus de rostre triangular, de barbeta aguda. A finals de segle

XIV i meitat del segent, sallarguen les figures, que descriuen corbes;

les vestiments perden la serenitat

primitiva i apareixen amb plena

sinuositat curvilnia. En la segona

meitat del segle XV, les formes

precisen un major naturalisme,

procurant individualitzar els rostres

que es converteixen en veritables

retrats.

Referent al color, lescultura realitzada en fusta sol ser policromada, en canvi la realitzada en pedra es solia deixar amb el color natural

del material utilitzat, tot i que shan trobat restes de policromia en alguns timpans.



Funci essencialment decorativa, sense abandonar la dinstrucci dels fidels. Per, la imatge de Du ja no s terrible i justiciera, com

en el Romnic, sin paternal, amable, propera i misericordiosa; s

un Deu damor.

Romnica:

transmet eternitat,

solemne majestat,

allunyament dels

humans, imposa

respecte. Sobre

collidora.

Gtica: dolor,

bellesa, desitjos

de viure, sapropa als humans.


3.1. Caracterstiques La TEMTICA continua essent bsicament religiosa, tot i que

adquireix un carcter ms narratiu. Es mantenen les fonts

iconogrfiques usades en el romnic.

Temes dominants:

La Crucifixi (Crist crucificat clavat amb tres claus).

La Mare de Du amb el Nen (Verge dialogant o jugant amb el nin) seran els motius ms habituals.

Encara que tamb adquireixen importncia la vida dels sants (hagiografies) o escenes de la seva vida com els seus miracles

i els seus martiris.

Es conforma el tema de La Pietat (nou), i els sepulcres.

Temes que, tamb, apareixen en els retaules de les capelles.

El tema omnipresent del romnic, la imatge de Du en el Judici Final, es continua utilitzant.

HUMANITZACI

DELS TEMES LA VERGE

EL CRUCIFICAT

SANTS (Hagiografies)

Toledo (XVI) Lle

Temes preferits

3 claus

Els Crists gtics

pateixen, mouen a la

compassi.

Temes preferits

CRIST-JUTGE

INTERCESSORS

LA VERGE

PIET (nou)

AMPLIACI DE

TEMES TEMES RELIGIOSOS

AMPLIACI

DE TEMES

TEMES PROFANS

BESTIARIS (grgoles)

ESCENES DE GNERE

PAISATGES

RETRATS

Alfons X el Savi i Violant dArag

Catedral de Burgos

Iconografia Simita la naturalesa: MN SENSIBLE

Apareixen:

EL RETRAT I EL PAISATGE

AMPLIACI DE TEMAS

NOVES FONTS ICONOGRFIQUES

FONTS

ICONOGRFIQUES

HAGIOGRAFIES.

EVANGELIS APCRIFS.

La LLEGENDA DAURADA de Iacopo della Voragine (finals del segle XIII).

TEATRE LITRGIC (finals del segle XV).

BBLIA PAUPERUM.

Temes

preferits

3 claus

Els Crists gtics

pateixen, mouen

a la compassi.

En el tema de la Passi, el Crucificat s la viva representaci del dolor i el patiment propis

dun hum i inspira compassi a qui el contempla (al contrari al cos impassible del

romnic), sha aprimat, malferit apareix amb el cos retorut de dolor. El cos no est rgid, sin

desplomat. Pretn emocionar. Un sol clau

subjecta els peus, el que facilita el moviment del

maluc. La corona de rei s substituda per la

corona despines. Els cabells es mostren caiguts i dels costats oberts brolla sang.

Temes preferits

i ampliaci de

temes

El dolor de la Passi en el Crucificat, creix amb la presncia de la Mare de Du, que rep el cos mort del seu Fill, tot conformant el grup de la Pietat (tema nou

molt trgic, on al dolor de la mort de Jess safegeix el dolor de la Mare que ho contempla).

En lloc de la Sedes

Christi bizantina,

apareix amb sentiment

hum, la Verge es

comunica amb el Nin.

En el tema de la Verge amb el Fill, Maria es mostra en el seu aspecte ms maternal; ja no s tan sols el

tron de Du, sin la mare que es comunica amb el

seu fill, el mira, lacarona i hi juga.


Catedral de Lle. Situada al trencallums de la

portalada central.

Maria, com a figura amable i prxima, ha substitut el

pantocrtor majestus de lalta edat mitjana. Representaci amb

un fort naturalisme.



Sha perdut la tradicional posici frontal en el centre i

domina lalegria.

Alguna de les faanes del transsepte sol estar

dedicada a un Sant

relacionat amb lesglsia concreta (hagiografies).

Nous llocs FAANES

CRESTERIES

TORRES XAPITELLS

ARCBOTANTS

PINACLES

CIMBORIS

EXTERIORS

INTERIORS

Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i lescultura es trasllada a:

RETAULES

CADIRAM DEL COR

SEPULCRES

TRONES (PLPITS)

Llocs: Els espais de lescultura, a les esglsies gtiques, segueixen essent les portades, capitells de claustres, grgoles (subordinaci a larquitectura), per tamb, sepulcres, retaules, talles exemptes, s a dir, sinicia el procs dalliberament de lescultura respecte a larquitectura, que culminar al Renaixement, i apareixen alguns canvis:

3.1. Caracterstiques: ESPAIS

a) La portalada continua essent un

lloc essencial del relleu escultric, com

en el romnic, per ara lescultura presenta ALGUNES DIFERNCIES

DEL ROMNIC.

A DIFERNCIA DEL ROMNIC:

a) La portalada: Espai ms abundant:

es generalitzen les tres grans obertures

atrompetades, amb arquivoltes i suports

(brancals o muntants), a ms shi afegeixen faanes en els braos del

transsepte.

ESPAIS

Catedral de Burgos


a) La portalada: Les figures escultriques sn ms independents del marc

arquitectnic, per exemple, sovint les columnes dels brancals (jambas)

evolucionen fins a arribar a ser escultures exemptes, essent substitudes per les

esttues-columnes, i sn ms naturalistes.

ESPAIS

Catedral de Burgos

LAdoraci dels Mags

ESPAIS

Catedral de

Burgos

Alfons X el Savi i

Violant dArag

ESPAIS

Dosseret: Element arquitectnic decoratiu,

volat en forma de volta, situat

horitzontalment damunt una esttua

o un sepulcre adossat a la paret.

Peanya o pedestal:

Peu de poca alada que suporta

una columna, una esttua, un vas o

un altre element decoratiu.


a) La portalada: Les esttues-

columnes solen aparixer damunt

duna mnsula i cobertes per un dosseret (doselete).


a) La portalada:

- El timp ja no es decora

amb una nica escena, sin

que sol estar dividit en

registres o franges

horitzontals (escenes ms

versemblants).

- Normalment, el timp acull el

tema principal; el Judici Final,

la vida de la Mare de Du o

dels sants.

- Al mainell sol aparixer la Mare de Du, Crist, o el sant local i, fins i tot,

bisbes (ex. Catedral de Burgos, tal vegada, el Bisbe Maurici, no s sap amb

seguretat).

- Els brancals es reserven als apstols.

- Les arquivoltes somplen de figures que segueixen la direcci dels arcs.

ESPAIS

Crist acompanyat de tetramorfs, smbols dels 4 evangelistes, en el timp (ngel, lle,

bou alat, guila).

Tot i que el tema del pantocrtor resultava, en certa manera arcaic, cal reconixer el

naturalisme propi de lpoca.

ESPAIS


a) La portalada:

- Les figures escultriques de les

arquivoltes (apstols, sants,

msics...), no tenen la disposici

radial del romnic, sin que segueixen

la corba o direcci dels arcs.

ESPAIS

Cadascuna de les rosques o motllures, que formant una srie darcs concntrics, decoren larc de les portades medievals en el seu parament exterior, i recorren la corba de larc en tota la seva extensi i acaben en la imposta, solen arrancar dun brancal del prtic i acabar a laltre.

ESPAIS

Prtic gtic i el gablet: Element decoratiu, front calat i

acabat en un angle molt agut, se sol

collocar a la part superior dels

principals arcs duna faana, i la fa ms estilitzada.

ESPAIS

Nous llocs FAANES

CRESTERIES

TORRES XAPITELLS

ARCBOTANTS

PINACLES

CIMBORIS

EXTERIORS

INTERIORS

Els murs deixen pas als vitralls en les grans obertures i lescultura es trasllada a:

RETAULES

CADIRAM DEL COR

SEPULCRES

TRONES (PLPITS)


b) Els retaules van adquirint una importncia progressiva i sn narratius, doncs

ens conten una histria. Durant el gtic la pintura mural va perdre espai i

inters, ja que els murs podien ser substituts en bona part per vitralls. En

desaparixer la pintura de les parets es va concentrar en els retaules

ESPAIS

Cimabue.

Escola

romana


b) Retaules: Un retaule s un conjunt

descenes escultriques o pictriques emmarcades, situades al mur darrera

un altar, i que narren la vida del sant al

qual es dedicava laltar o representen altres temes religiosos.

ESPAIS

ESPAIS


b) Retaules. Consta de diverses parts: Bancal o predella (s el cos baix, que t

la missi de servir de pedestal). Si s doble, linferior sanomena sota-bancal. El cos del retaule est dividit horitzontalment en pisos o cossos (1r, 2n , 3r...) i,

verticalment, en carrers. El guardapols i, finalment, ltic.

ESPAIS

RETAULES

La zona baixa ms propera al terra: bancal o predella; s un cos baix, que t la missi de servir de pedestal. Si s doble, linferior sanomena sota-bancal.

Pisos o cossos, els cos del retaule es divideixen horitzontalment en els carrers (1r, 2n , 3r...), el central ms ample).

El cos central: tema principal de lobra.

Les zones verticals: carrers, que es subdivideixen: "cases o encaixaments, compartiments caixeta, on estan els relleus.

Escenes separades per

entre carrers.

Polsera o guardapols: part superior, mena de dosseret, s lelement que sobresurt i emmarca el retaule per protegir-lo de la pols.

tic s el nom que rep el pis superior, que corona el carrer central.

ESPAIS

La zona baja: banco o predela; tico: parte superior (polvera o guardapolvo).

El cuerpo central: tema principal de la obra.

Las zonas verticales: calles, que se subdividen en:"casas o encasamientos o encajamientos.

Escenas separadas por entrecalles.

Pisos o cuerpos, partes en que se dividen horizontalmente las calles (el central ms ancho.).

ESPAIS


c) Les cadires del cor. El cor s la part de

lesglsia destinada al clergat menor, que acompanyava amb els seus cntics les

celebracions religioses. El cor pot estar

situat al centre de la nau central, als peus

de la nau central o en algun lloc elevat.

Les misericrdies eren peces a les cadires del cor,

afegides a la part inferior, i que noms eren visibles

quan el seient estava plegat i servia perqu els

canonges sasseguessin dissimuladament durant les pregries en qu havien destar drets.

El cadiram (sillera) del cor solia estar

decorat amb relleus: la

fusta dels braos, els

respatllers i les

misericrdies.

ESPAIS

Cadiram del Cor de la Catedral dAlbi (s. XIII-XIV), Frana (ubicat a la nau central).

ESPAIS

Giovanni Pisano: Plpit de

lesglsia de SantAndrea (1300), Pistoia. Relleus del cicle de la vida de

Jess, infncia, crucifixi i Judici Final.

ESPAIS

d) Els capitells dels claustres es decoren amb temes iconogrfics, en canvi, els

capitells de linterior, en quedar reduts, ja no es decoren o es decoren amb una franja contnua.


Catedral de Barcelona (ss. XIV-XV).

ESPAIS

e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar tamb en el gtic i es va convertir en

un dels gneres escultrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent

del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un

mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major

sensibilitat cap a la mort. Lartista ms destacat s Claus Sluter i la seva obra ms important el Sepulcre de Felipe el Atrevido. T forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. s de marbre negre, amb figures adossades de marbre

blanc, cada una de les quals s un autntic retrat.


Sepulcre de Felipe el Atrevido, Claus Sluter, Palau Ducs de Borgonya, Dijon

ESPAIS


ESPAIS

NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passi i mort de Crist.

- Representaci del difunt damunt del llit.

- Individualisme: lhome enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.

- Seguici de monjos portant el sarcfag (grups escultrics molt freqents).

ESPAIS

ESPAIS

3.2. Evoluci de lEstil 1 ETAPA (SEGLE

XIII): "GTIC

CLSSIC

2 ETAPA (SEGLE XIV): "MANIERISME".

ESTIL INTERNACIONAL

3 ETAPA: CLAUS SLUTER

1 ETAPA,

SEGLE XIII:

Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES: CHARTRES

PARS

AMIENS

REIMS

En ESPANYA sesculpeixen les portalades de LLE i BURGOS.

"GTIC CLSSIC"

2 ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL

INTERNACIONAL

Lescultura arquitectnica (o subordinada a larquitectura) perd protagonisme i sinicia la gran poca de lescultura exempta amb imatges de la

Verge, els sants i retrats de

donants.

La bellesa idealitzada i abstracta del perode anterior

es substitueix per una bellesa

"real": Apareix el RETRAT.

Es multipliquen els plegats.

Sallarguen i sencorben les figures.

Es substitueix all irreal del romnic, ms propi duna cultura monstica, per un intent dapropament a la realitat, ms propi duna cultura urbana.

2 ETAPA (S. XIV): "MANIERISME". ESTIL

INTERNACIONAL


La Visitaci (naturalisme).

3 ETAPA Es desenvolupa el SEPULCRE monumental (esdevindr el gnere

escultric principal: major sensibilitat

per la mort) i els RETAULES.

CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir

en Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant

Pau Porta Mirador-, i lngel Custodi La Llotja-).

Obres: Sepulcre de Felipe el atrevido, sobre un llit de marbre negre, i les figures adossades, de

marbre blanc, sn un autntic retrat. I

el Pou de Moiss.

3.3. ESCULTURA GTICA FRANCESA Frana compta amb els ms notables i primerencs exemples,

amb els quals influir en la resta de pasos europeus.

Les primeres escultures gtiques van aparixer en el segle XII, per no ser fins el segle XIII quan es realitzin les grans

portalades de les catedrals.

Hi sn freqents el tema del Judici Final, amb la particularitat que el sever Pantocrtor rompanic dna pas a un Du

bondads (el Div Mestre) i a les escenes de la vida de la Mare

de Du. Aix ho mostren els grups escultrics de les portalades

del transsepte de la catedral de Chartres i la portalada principal

de la catedral de Notre-Dame de Pars.

1 ETAPA,

SEGLE XIII:

"GTIC CLSSIC"

PORTADES

FRANCESES

CHARTRES

PARS

AMIENS

REIMS



Catedral de Chartres

NtreDame de Chartres

Els Prtic de Chartres (1191-1220)

PRTIC REIAL de chartres

La decoraci plstica es basa en el pensament de lescolstica medieval (dinspiraci neoplatnica). En les portalades hi podem trobar representacions de la glria de Crist Salvador, els Tetramorfs, temes marians com: LAnunciaci, la Visitaci i la presentaci de Jess al temple, i el Judici Final.

ALAT FAANA PRINCIPAL

Romnic final a Frana.

Triple portada amb arcs ja apuntats de la

Catedral de Chartres.

FAANA PRINCIPAL CHARTRES

Timp del

Pantocrtor i

timp de la Verge

amb el Nin.

Romnic final

(Transici al gtic)

Prtic reial de

Chartres.

El Portal Royal en el front occidental

Detall de la portada occidental o del Reial Portal, completat en 1150. Aquesta clebre escultura mostra la transici del romnic al gtic.

Its celebrated sculptures show the transition from Romanesque to Gothic.

ESCULTURA DE CRIST EN MAJESTAT EN EL PRTIC REIAL

Romnic final.

Esttues de sants del brancal.

Prtic Reial de la Catedral francesa de Chartres

Esttues dels brancals (jambas) de la part esquerra del prtic central: (desquerra a dreta) Melchizedek, Abraham amb Isaac, Moiss, Samuel, i David.

ESTTUES COLUMNA DEL VELL TESTAMENT: REINA I DOS REIS

- Les esttues-columna a la

portada occidental sn del segle XII i

sn completament hiertiques, com

les del romnic.

- Per, les de la FAANA NORD, les

figures de patriarques i profetes de

lAntic Testament, del segle XIII, tenen ms moviment i estan millor

elaborades.

- Reflecteixen la uni de la

monarquia amb lesglsia.

REINA I REIS EN EL PORTAL REIAL

ESTTUES COLUMNES DELS SANTS MART, JEREMIES I GREGORI

OEST: DETALL PRTIC REIAL

PRTIC NORD

Prtic nord de Chartres

Timp

Mainell o

Trencallums

(parteluz)

Arquivoltes

Brancals

(jambas en

derrame)

ESCULTURES DEL PRTIC NORD

Les figures de patriarques i profetes, de lAntic Testament, del segle XIII, que es troben en aquesta faana nord, tenen ms moviment i

estan millor elaborades.

FAANA SUD

Mirada de prop a la torre sud, de gran elegncia, fou construda en 1140.

Timp del prtic central de la faana sud: Dormici, Assumpci i Coronaci de la Verge Maria.

Ntre Dame, Pars

3.3. Escultura i arquitectura gtica francesa

La faana principal s del prototip francs, amb un esquema en forma

d'H. S'ordena en tres carrers verticals que corresponen a les tres grans portalades i en quatre pisos.

2

1

3

4


El pis inferior est completament ocupat per les tres grans obertures

atrompetades i cobertes amb arquivoltes, en les quals es desenvolupen

conjunts escultrics.

Prtic de la Verge, rodejada de sants i reis, composici estaturia del segle XIII.


Sobre el trencallums de la porta principal, s'obri el timp dividit en tres parts: a

la primera es representa el Limb (limbo) dels Justos, a la segona Els elegits i, a la darrera, el Senyor mostrant les ferides de les seves mans, acompanyat dels

ngels que sostenen els smbols de la Passi.

Limb dels Justos

Els elegits

Senyor acompanyat dels ngels

Les arquivoltes apuntades estan plenes de figures que recullen la disposici de l'arc. Per tota la faana hi ha nnxols que contenen escultures de profetes i sants.


Damunt de les portalades hi ha la Galeria dels Reis, amb 28 esttues

dels reis d'Israel, avantpassats de Crist.

En el tercer pis, el carrer central

est ocupat per la gran rosassa

de ms de 10 metres de

dimetre amb magnfics vitralls ,

mentre que als laterals s'hi

troben finestres geminades.


El roset oest emmarca a la Verge en un medall de rics vermells i blaus.

Finestres geminades


De la faana principal (oest) destaquen les llegendries grgoles (chimires),

que es dissimulen amb la galeria superior entre les torres.

De les faanes laterals, destaquen els dos

rosetons (sud i nord) del transsepte. El

roset sud, amb la imatge de Crist, t 13

m de dimetre. El nord, amb una imatge de

la Verge rodejada per personatges de

l'Antic Testament, t 21 m de dimetre

Faana sud Roset Nord


Per sobre del pis de la rosassa hi ha una galeria d'arcades amb traceries que

amaga la teulada. Finalment dues torres quadrades coronen els carrers laterals

(69 m). La torre sud cont la famosa campana Emmanuel de la catedral.


0


NTRE DAME. PARS

En la faana principal sobrin 3 portes molt atrompetades, separades per pilastres, i molt decorades amb escultures; a sobre una galeria que es correspon amb la de linterior; a damunt queda la galeria de Reis i, en un registre superior, la gran rosassa.

AMIENS EXTERIOR

Catedral de Reims (s.XIII)

Tres prtics. El

central s ms

ample i alt.

Roset central

Torres

Elements de la faana principal (Oest)

Galeria

Catedral de Reims

Sentit de verticalitat

aconseguit per:

Arcs apuntats portades.

Pels contraforts amb sants i coronats per pinacles.

Gablets.

Torres.

Finestres geminades.



3.3. Escultura gtica francesa

A Frana tamb sn importants els grups de LAnunciaci i la Visitaci de la catedral de Reims, com a exponents de les dues tendncies caracterstiques:

lestilitzada en lescena de LAnunciaci i la que recull les influncies clssiques, visibles en la Visitaci.

Lngel del somriure, de Reims (XIII)

denota el triomf del naturalisme gtic

enfront del antinaturalisme de lalta edat

mitjana.


LAnunciaci (naturalisme).

Es substitueix all irreal del romnic, ms propi duna cultura monstica, per un intent dapropament a la realitat, ms propi duna cultura urbana.


La Visitaci (naturalisme).

"MANIERISME". ESTIL INTERNACIONAL


2 ETAPA (S. XIV):

En el segle XIV, els artistes se centren en els sepulcres i en la decoraci de capelles i altars,

encarregats per eclesistics i burgesos benestants.

Lescultura sallibera de larquitectura i les figures sallarguen i es relacionen ms entre elles tot buscant una major naturalitat amb un creixent realisme.


s el moment de lescultor flamenc CLAUS SLUTER,

representant de lescultura borgonyona en la segona

meitat del segle XIV.

3 ETAPA

"CLAUS SLUTER"




CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir en

Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant




el Pou de Moiss.

"CLAUS SLUTER"

e) El sepulcre amb relleus es va desenvolupar tamb en el gtic i es va convertir en

un dels gneres escultrics principals. Podien ser exempts, amb la figura jacent

del difunt sobre la tapa i envoltat per estatuetes, o els sepulcres adossats a un

mur. Aquesta escultura es va cultivar en els segles XIV i XV, degut a la major

sensibilitat cap a la mort. Lartista ms destacat s Claus Sluter i la seva obra ms important el Sepulcre de Felipe el Atrevido. T forma de llit funerari sobre el que descansa el difunt. s de marbre negre, amb figures adossades de marbre

blanc, cada una de les quals s un autntic retrat.



ESPAIS

NOU SENTIT DE LA MORT:

- Passi i mort de Crist.

- Representaci del difunt damunt del llit.

- Individualisme: lhome enfrontant-se al moment decisiu, sol davant el Judici Final.

- Seguici de monjos portant el sarcfag (grups escultrics molt freqents).

ESPAIS

ESPAIS

Claus Sluter: El pou de Moiss (1400),

Muse Archologique, Dijon. Volum,

corpulncia, majestuositat i

naturalisme. Sluter atorga personalitat

i individualitat als personatges i defuig

de lestereotip.

Claus Sluter: El pou de

Moiss (1400), Muse

Archologique, Dijon. Volum,

corpulncia, majestuositat i

naturalisme. Sluter atorga

personalitat i individualitat

als personatges i defuig de

lestereotip.

Claus Sluter: El pou de

Moiss (1400), Muse

Archologique, Dijon.

3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica

1) SEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella. Tanmateix no podem parlar descultura plenament gtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lle. Tamb es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de lascensi de lnima. A ms, es desenvolupen les imatges exemptes, daquestes la tipologia ms corrent s la Mare de Du amb el Nen als braos.

4.- ESCULTURA ROMNICA

4.3.- Portalada: Exemples

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88). El

Mestre Mateo tanca el cicle romnic i comena el gtic. Es conserva lentrada primitiva del temple.

3.4. PRECEDENTS



7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88).

Els rostres dels personatges tenen una expressi amable i bondadosa.

Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i

Moiss (brancal esquerre)


Les figures presenten formes plenes i en algunes es distingeix una expressi somrient

(profeta Daniel), que ja anuncia el gtic.



Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss (brancal esquerre)



Expressi somrient (profeta Daniel), que ja anuncia el gtic.

Profetes Jeremies i Daniel (brancal esquerre)


7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13. PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i taller, 1168-88)

Profeta Daniel

somrient

(brancal

esquerre)




Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i sant Joan (brancal dret)




Apstols Santiago i sant

Joan (brancal dret)

Apstols sant Pere, sant Pau, Santiago i

sant Joan (brancal dret)




Particularment bella s la figura de Santiago, assegut sobre larbre de Jess en el trencallums central.

Apstol Santiago (mainell)

7) CATEDRAL SANTIAGO. FITXA 13.

PRTIC GLRIA (Mestre Mateo i

taller, 1168-88).

En el timp es representa lApocalipsi de sant Joan (MAIESTAS DOMINI)

amb superposici de frisos.



MAIESTAS DOMINI




MAIESTAS DOMINI




Ancians de lApocalipsi amb instruments (detalls).


En els brancals, davant les columnes, i conversant entre ells per parelles, es troben els

apstols i profetes, que constitueixen la part ms bella i aconseguida del prtic.

Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i Moiss

(brancal esquerre)



Apstols sant Pere, sant Pau,

Santiago i sant Joan (brancal dret)


Les figures estan individualitzades i trobem en elles varietat de postures, de plegats i una

major cura en el tractament dels cabells.



Apstols sant Pere, sant Pau,

Santiago i sant Joan (brancal dret) Profetes Jeremies, Daniel, Isaes i

Moiss (brancal esquerre)

1.A) CASTELLA (s. XIII). Cal tenir en compte la influncia i la collaboraci, en el segle XIII, descultors i decoradors procedents dels pasos europeus, Frana i Alemanya.

La millor collecci escultrica daquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la faana de EL SARMENTAL, conjunt escultric amb el Pantocrtor, el Tetramorfs i els apstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Subia.

A Lle tamb hi ha una collecci important daquest segle XIII, en sn exemples Els tres Reis i LAnunciaci (connexions amb les figures dAmiens), com tamb la Verge Blanca.

3.4. Escultura gtica Castella (s. XIII)

Catedral de Burgos

34. Portalada del Sarmental

Catedral de Lle

La Verge Blanca

ESPANYA LLE

BURGOS

34/no. Portada de Sarmental (1230-40), Burgos

CATEDRAL BURGOS

Catedral de Burgos La primera destil gtic francs construda en Espanya (iniciada s. XIII).

La faana principal est emmarcada por dues torres rematades per agulles calades, aquestes agulles (ja del s. XV) sn obra de Juan de Colonia.

1.- INTRODUCCI

Catedral de Burgos

34/no. Portalada del

Sarmental

CATEDRAL BURGOS

PORTADA SARMENTAL. BURGOS

Ms antiga portada esculpida del gtic castell (s una nica portalada en el bra sud del transsepte de la catedral, que es correspon amb la nau transversal).

Per elegncia i dignitat deutora i emparentada amb Chartres i Amiens.

PORTA DEL SARMENTAL 1230-40, talla, pedra, autor

Desconegut dorigen francs, probablement, relacionant amb un dels

mestres que treballaren en Amiens.

PORTA DEL SARMENTAL (1230-40) Es tracta duna portada gtica decorada amb escultures en alt

relleu o dembalum rod, per adossades, amb un interessant

programa iconogrfic.

Est realitzada en pedra i els diferents grups escultrics

sadapten al marc arquitectnic, que s el de la tpica portada

atrompetada duna catedral gtica.

Totes les escultures acusen frontalitat (miren lespectador) i la composici s molt reposada i

jerrquica.

Encara que s possible que tota la faana estigus policromada, ara no

queden restes de color. 1.- INTRODUCCI

PROGRAMA ICONOGRFIC: Crist acompanyat de Tetramorfs, smbols dels 4

evangelistes, al centre del timp (ngel, lle, bou alat, guila), i als vrtex del timp els 4

evangelistes escrivans. Tot i que el tema del pantocrtor resultava, en certa manera arcaic, cal

reconixer el naturalisme propi de lpoca.

2.- ICONOGRAFIA

Maiestas Domini en un setial, al centre del timp, m dreta beneint i esquerra amb el llibre dels Evangelis sobre els genolls.

Smbols Tetramorfs, i la figura dels evangelistes asseguts en sengles escriptoris, vestits amb hbit de monjo i escrivint llurs respectius evangelis (el

Nou Testament, dictat pel Redentor).

2.- ICONOGRAFIA

Sant Marc al costat del lle; sant Lluc al del brau; a nivell superior (tamb asseguts i escrivint sobre els seus escriptoris), sant Joan sobre lguila, i sant Mateu junt a lngel.

2.- ICONOGRAFIA

Les plomes en les mans i els corns per mullar tinta a la dreta. Iconografia que es repetir en la faana meridional (o de la Revelaci) de la catedral de Lle, i

que prov de la tradici de lart bizant i carolingi.

2.- ICONOGRAFIA

Perspectiva jerrquica (la mida dels evangelistes inferior a Crist).

A la llinda, a sota el timp i en una disposici poc habitual, els Apstols, coberts per un dosseret corregut, format per arquets trevolats.

2.- ICONOGRAFIA

El timp est delimitat dins el mur per 3 arquivoltes. La primera decorada amb una filera dngels i serafins que, portant ciris, adoren al Creador; en les dues restants, i disposats en la direcci de larc, els reis bblics i els 24 ancians de lApocalisi (noms nhi apareixen vint-i-tres i un ngel serafin), i els cors o instruments celestials. Totes les figures es sustenten sobre

peanyes que, a la vegada exerceixen la funci de dosserets de les

immediatament inferiors.

2.- ICONOGRAFIA

Portada de Sarmental (1230-40), Burgos 2.- ICONOGRAFIA

Les figures del brancals sn posteriors (ss. XVII i XIX). Els brancals es composen dun scol i dues galeries superposades darcs cecs. La inferior sense decoraci escultrica, amb dobles columnes adossades, mentre a la

superior les columnes sn simples i estan decorades amb escultures de

Moiss, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.

2.- ICONOGRAFIA

Portada de Sarmental (1230-40), Burgos

A la superior les columnes sn simples i estan decorades amb escultures de Moiss, sant Pere, sant Pau, i altres personatges no identificats.

Per, les figures del brancals sn posteriors (ss. XVII i XIX).

2.- ICONOGRAFIA

La identificaci de la figura del trencallums ha estat molt controvertida, els especialistes no coincideixen en fixar

el nom del bisbe, possiblement el bisbe Maurici (sota el

seu pontificat es va iniciar la construcci de la catedral,

i dacord amb el costum francs dincorporar els personatges relacionats amb la construcci, en els

projectes iconogrfics dels seus edificis, s possible sigui

ell), o b, algun bisbe sant, la relquia del qual es

guarda en la catedral?.

Lescultura original s al claustre, in situ nhi ha una cpia.

Sobre el dosseret que el cobreix, apareix lAnyell Mstic, motiu iconogrfic tret de lApocalipsi (molt en consonncia amb els 24 ancians i lexaltaci al Verb o paraula de Du).

2.- ICONOGRAFIA

Leix de simetria divideix el conjunt i subratlla la importncia de dues figures: el Crist del timp i el bisbe del mainell.

Al voltant de Crist, que presideix el timp, es disposen la resta dels personatges, obligats a adaptar-se al marc arquitectnic.


3.- COMPOSICI

Aix, larc apuntat fa que els escrivans corben llurs

cossos.

I les arquivoltes fan que les figures superposades

segueixin la corba dels arcs,

dacord amb el costum gtic i en contra del romnic, que

preferentment obligava a

seguir la orientaci de les

diferents dovelles de les

arcades. 3.- COMPOSICI

Les figures, encara frontals i rgides com les romniques, ja

presenten una humanitzaci gtica,

en relacionar-se entre s i

desenvolupar activitats concretes.

Els rostres tenen trets diferenciats i les vestimentes

accentuen les lnies corbes a

partir dels plecs, i afavoreixen

el corporetat (volum).

3.- COMPOSICI

La iconografia del TIMP (missatge apocalptic) sembla una mica arcatzant, i relacionada amb models romnics del Prtic Reial de Chartres, excepte les

figures dels evangelistes com escrivans i els apstols, que han rebut un

tractament ms realista que la resta dimatges.

3.- COMPOSICI

Els apstols, presenten una frontalitat que contrasta amb el moviment del seus caps, sostenen llibres i conversen amb els companys, altres amb mirada

distreta semblen meditar.

3.- COMPOSICI

La major part descultures sn prcticament exemptes i sintegren en larquitectura mitjanant elements com les peanyes (que fan funci de dosserets a les inferiors).

3.- COMPOSICI

Entre el timp i la llinda, el dosseret corregut fa de base a lescena central i de remat al fris dels apstols; la seva decoraci de castellets remet a la

muralla de Du o a la Jerusalem celestial. Dinmiques ones marines separen

els escrivans, que coronen el timp, i contrasten amb la immobilitat de les

figures.

3.- COMPOSICI

Les escultures caminen cap el NATURALISME i sallunyen de labstracci romnica, tot i que encara estan cenyides a lesquema compositiu tradicional romnic (jerarquitzaci al marc i a

Crist). Lestil es mou entre una certa solemnitat i el NATURALISME dels apstols de la llinda i

dels evangelistes escrivans.

4.- SIMBOLISME

4.- SIMBOLISME

La PORTA DEL SARMENTAL burgalesa sha demmarcar en levoluci produda en el segle XIII (procedent de la influncia de les catedrals

franceses), a partir del canvi de funci que tenien els conjunts escultrics de

les portalades, ja NO eren un AVS SEVER al fidel, que penetrava al temple, que

ladvertia del que li esperava si no observava rigorosament la doctrina (escenes del Judici Final, prpies del romnic, etc.), sin que, amb naturalitat, les

escultures ornamentaven ledifici on era rebut el fidel, on se lacollia i sel CONVIDAVA a accedir a la glria celestial, present a linterior del temple (el mn celestial saproxima al terrenal i es fa ms accessible al feligrs). Les escultures, aleshores, van guanyar en NATURALISME i en INDEPENDNCIA

respecte del marc arquitectnic i generaren ALTS RELLEUS que semblaven

escultures EXEMPTES, amb una MAJOR LLIBERTAT envers el cnon i un

GRAN SENTIT NARRATIU. Crist, tot i la crrega romnic i la certa idealitzaci,

esdev una Crist jove i conciliador, misericordis, ms comunicatiu i

accessible. Canvia la idea de lhome-Du i sallunya del Du-home romnic.

ICONOGRAFIA ROMNICA HUMANITZACI GTICA

Iconografia arcaica: hieratisme

Crist (Portada Reial Chartres).

Naturalisme escrivans i apstols (coneixedors

dAmiens i Reims). Disposici convencional. Proporcionalitat cossos.

Major sentiment narratiu.

Inters ms definit per esttica i major

expressivitat.

Autcton: en cap catedral francesa apareix

simultniament els escrivans evangelistes (recollint la paraula de Du ) i el Tetramorfs

(coincidncia, treta de les miniatures, va ser

freqent en terres hispanes).

Apstols burgalesos tenen faccions populars,

despentinats i vesteixen robes de llana grossa

(diferent a les luxoses vestimentes de Reims).

5.- RESUM. SARMENTAL s considerada una portada gtica.

PORTA DEL SARMENTAL (1230-40) Lescultura es concentra en timp, arquivoltes, mainell i brancals (factura

ms tardana).

Respon a pautes estilstiques foranes i nhi ha diferncies entre zones, cosa que ha dut a considerar la presncia de

tres mestres distints. Un pel timp

(Maiestas i el Tetramorfs); un segon la

llinda; i un tercer, les escultures de les

arquivoltes.

Les connexions amb lart francs, immediatament anterior, sn indubtables,

cosa per la qual sha parlat del mestre del Beau-Dieu dAmiens.

No ho s, per lescultor del Maiestas Domini coneix molt b les realitzacions

daquesta catedral francesa, el mateix que lautor de la llinda est familiaritzat amb les portades del transsepte nord de la

catedral de Reims. 6.- AUTOR / S

7.- LA PORTA EN LENTORN DE LESGLSIA

Situada en la porta sud del transsepte, s un dels quatre accessos dentrada al temple i un exemple molt notable destatutria gtica.

Burgos s una de les catedrals de la Pennsula Ibrica on la influncia francesa s innegable.

Redueix el nmero de naus del transsepte (de les

tres usuals a nica nau).

Comenada per la capalera, sembla que a meitat segle XIII, ja estaven les dues faanes del transsepte. Ledifici est assentat sobre un terreny en desnivell (a peu del turonet del castell), i la faana del Sarmental est bastant ms baixa que loposada del nord, per ms alta que el carrer, per aix el tram descala.

El cos superior, de cronologia ms tardana, presenta una rosassa, coronada

per una galeria calada amb belles

traceries (arcs apuntats per parelles amb

culs lobulats en els carcanyols) i abundant

estaturia.

7.- LA PORTA EN LENTORN DE LESGLSIA


Els models francesos penetraren en la Pennsula Ibrica des de mitjans segle XIII, a

causa de les intenses relacions poltiques i

culturals de la monarquia hispana amb la

francesa.

En el marc dels projectes catedralicis de Burgos i Lle varen nixer dos tallers que

responien a les directrius dels mestres

francesos.

Un estil nou es va crear de la interacci entre les aportacions franceses i les pervivncies

locals.

La porta de El Sarmental, fruit del treball descultors francesos, s el testimoni ms antic de lescultura gtica en la Pennsula.

8.- CONCLUSI

Catedral de Burgos

Catedral de

Burgos

Alfons X el Savi i

Violant dArag

Alfons X el Savi i Violant dArag

Catedral de Burgos

Catedral de Burgos

LAdoraci dels Mags

1 ETAPA,

SEGLE XIII:

Es realitzen les grans PORTADES FRANCESES: CHARTRES

PARS

AMIENS

En ESPANYA sesculpeixen les portalades de BURGOS i LLE.

"GTIC CLSSIC"

La Catedral gtica de Lle

1.A) CASTELLA. Cal tenir en compte la influncia i la collaboraci, en el segle XIII, descultors i decoradors procedents dels pasos europeus, Frana i Alemanya.

La millor collecci escultrica daquest segle, la podem trobar a Burgos. A la porta sud del transsepte de la catedral hi ha la faana de EL SARMENTAL, conjunt escultric amb el Pantocrtor, el Tetramorfs i els apstols. Al claustre hi trobem la reina Beatriu de Subia.

A Lle tamb hi ha una collecci important daquest segle XIII. Sn exemples la Els tres Reis i LAnunciaci. Connexions amb les figures dAmiens. Tamb la Verge Blanca.


Catedral de Burgos

34. Portalada del Sarmental

Catedral de Lle

La Verge Blanca

LAdoraci dels Reis Mags, Pedro Campaa, Museu Catedralici, Lle.

3.4. Pintura gtica Castella (s. XIII)

LAnunciaci, Catedral de Lle.


Lle Toledo (XVI)

3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica

2) SEGLE XIII. Els precedents del nou estil els trobem en el Prtic de la Glria de la catedral de Santiago de Compostella. Tanmateix no podem parlar descultura plenament gtica fins a mitjan segle XIII, quan es decoren la portalada del Sarmental de la catedral de Burgos i la portalada de la catedral de Lle.

Tamb es van modelar nombrosos sepulcres, tant adossats com exempts, majoritriament recolzats sobre figures de lleons i amb escenes de ploraneres, donacions o representacions de lascensi de lnima. A ms, es desenvolupen les imatges exemptes, en qu la tipologia ms corrent s la Mare de Du amb el Nen als braos.

3.4. Escultura gtica Pennsula ibrica 2) SEGLE XIV. En aquest perode finalitza la decoraci de les grans catedrals

castellanes.

El conjunt escultric ms important es troba a Catalunya, on abunden els sepulcres i retaules. Podem destacar el sepulcre de larquebisbe Joan dArag, a la Catedral de Tarragona. Mort el 1334, era fill de Jaume II dArag i Blanca de Npols, el seu sepulcre es troba al presbiteri, emmarcat per pinacles ornamentats amb una excellent arquitectura gtica italianitzant; el sarcfag situat sobre dos figures de lleons, t un epitafi sobre el miracles del difunt, llaurat en la cara frontal, i es troba situat dins un profund arcosoli polilobulat amb la figura jacent de larquebisbe sobre la tapa, les mans creuades i el cap sobre un parell de coixins, i vestit amb el atributs episcopals.

Lescultura castellana, al segle XIV, aconsegueix la mxima plenitud.

Influncia borgonyona (Claus Sluter) i flamenca.

Substituci del naturalisme religis.

Nuclis dinfluncia: A partir de Lle, sarriba a crear una escola castellana a Burgos, Toledo i Sevilla.

3.4. Escultura gtica Castella (s. XIV)

Entre altres autors, destaca a Toledo: Sebastin de Almonacid amb el Sepulcre del Doncel de Sigenza.

Lle

Toledo Burgos

3.4. Escultura gtica Castella (s. XIV). Escoles: Lle, Burgos, Toledo Sevilla.




CLAUS SLUTER, influir en tot lOccident durant el segle XV. A Mallorca, el seu naturalisme influir en

Guillem Sagrera, Sant Pere i Sant




el Pou de Moiss.

s un dels millors perodes de lescultura a la Pennsula.

A ms, molts mestres estrangers treballaven per tot el territori marcant dues clares influncies: la francesa, a les regions centrals, i la italiana, a lrea de la Mediterrnia.

Lartista ms important va ser Gil de Silo, les obres del qual constitueixen un preludi del Renaixement.

La seva obra ms important s la tomba de lInfant Alfons, a la cartoixa de Miraflores, a Burgos.

Juntament amb els sepulcres, abunden els retaules i els cadirats dels cors.

3.4. Escultura gtica hispana (s. XV)

Els retaules podien ser dalabastre i de pedra, per foren ms abundants els de fusta, posteriorment daurats i policromats, decorats amb imatges i relleus de tema religis.

Un dels ms importants s el retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernndez.

3.4. Escultura gtica hispana (s. XV)

Retaule de la catedral de Sevilla realitzat per Pedro Dancart i Jorge Fernndez.

JANIN LOMBE fou l introductor de lestil Tres focus Burgos:

GIL DE SILO (s. XV): Imatges realistes a la Portalada del Colegio de San Gregorio de

Valladolid, retaule de Santa Anna a la Capella

del Condestable de la catedral de Burgos, al

conjunt de la Cartuja de Miraflores, a Burgos,

on es troba el Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Marc ric, gtic flamger.

Toledo: EGAS CUEMAN RODRIGO ALEMAN SEBASTIAN ALMONACID (sepulcre del Doncel de Sigenza).

Sevilla: LORENZO MERCADANTE

3.4. Escultura gtica Castella (s. XV)

Aconsegueixen un gran desenvolupament en forma de nnxols o

b exempts, amb esttues jacents o

orants; allats quan es tracta de reis o

adossats al mur desglsies sota un arcosoli i, de vegades, amb altres figures

com acompanyants.

Gran naturalisme: retrats.

Gil de Silo: Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Cartuja de Miraflores, Burgos. Marc ric,

gtic flamger.

Sebastin Almonacid

(sepulcre del Doncel

de Sigenza).

Cartuja de Miraflores, Burgos Gil de Silo: Sepulcre de linfant Alfons (final s. XV). Cartuja de

Miraflores, Burgos. Marc ric, gtic

flamger.

Segles desplendor de lescultura.

Existeix una escola catalana.

Retaules sobre pedra (no com els castellans que eren sobre fusta) i, tamb, sepulcres.

Segle XIV. Mestre Aloi (sepulcre de la capella dels Sastres de la Catedral de Tarragona). Jaume Cascalls (retaule de Cornell de Conflent). Jordi Joan (retaule de Sant Lloren a Santa Coloma de Queralt).

Segle XV. Influncia italiana i flamenca. Destaquen:

Guillem Sagrera (Sant Pere i Sant Pau, a la Seu de Palma, lngel Custodi, de la Llotja de Palma). Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona, retaules a la catedral de Tarragona). Pere de Sant Joan (Portalada de lEsglsia de Sant Miquel de Palma).

3.4. Escultura gtica Mediterrnia (s. XIV i XV)

Pere Joan (Sant Jordi del Palau Reial de Barcelona)

Guillem Sagrera

ngel Custodi (Llotja de Palma)

Guillem Sagrera

Sant Pere i Sant Pau (Seu Palma)

Pere de Sant Joan

Portalada Esglsia

Sant Miquel (Palma)

Bibliografia Julio Jurado. http://www.slideshare.net/julijurado Assumpci Granero. http://www.slideshare.net/baldufa8 M Victoria Landa Fernandez. http://www.slideshare.net/landa Mariano Rodriguez. http://www.slideshare.net/marobe http://www.slideshare.net/salvavila http://www.slideshare.net/maricarmearanda Prez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez analisisycomentario.blogspot.com/.../portada-del-sarmental-catedral-de.html - Publicado por JMLF. Etiquetas: 08. Arte gtico, Escultura

La Portada del Sarmental, por Enrique Valdearcos Guerrero La Puerta del Sarmental, ArteHistoria Fachada del Sarmental, Camino de Santiago: Burgos en Centro Virtual Cervantes Llacay Pintat, T. y otros: Prtico de El Sarmental, Artegrama. Historia del arte, Vicens Vives, Barcelona, 2003, pp. 148-149.

Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr Bennssar Coll, Bernat. El comentari de lobra dart. Conselleria Educaci i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triad Tur, J. R. i altres. Histria de lArt. Ed. Vicens Vives. 1 edici 2009. Salv Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002). www.artehistoria.jcyl.es http://es.wikipedia.org Wikimedia Commons www.enciclopedia.cat

ESCULTURA GÒTICA

Education

Transcript of ESCULTURA GÒTICA