L’arquitectura a concurs?

Índex1. Legislació1.1 Legalitat1.2. Llei de contractes i codi tècnic d’edificació1.3. Recerca

2. Sistema de concurs2.1. Idoneïtat2.2. Adjudicació directa

3. Modalitat de concurs3.1. Concursos d’idees3.2. Concursos oberts3.3. Concursos restringits3.4. Drets d’autor3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra

4. Oportunitats professionals4.1. Arquitectes joves i reconeguts

5. Convocatòria5.1. Brífing

6. Criteris d’adjudicació6.1. Cost6.2. Temps6.3. Transparència en l’adjudicació

7. Tràmits i documentació7.1. Documentació administrativa i burocràcia

8. Jurat8.1. Composició del jurat

6814

2024

3034445054

60

66

727882

90

98

Introducció

2

Des del seu naixement, el FAD ha estat sinònim d’espai de debat crític, però sempre constructiu i rigorós, en l’àmbit del disseny i l’arquitectura. Seguint en aquesta línia, en els últims anys hem recopilat diverses opinions expertes per tal de contribuir a aquest debat i generar coneixement al voltant dels diferents temes relacionats amb la professió, i ho hem fet en el marc del projecte FAD. Xarxes d’Opinió.

Els darrers mesos, ens hem ocupat de reflexionar i recollir opinions al voltant d’un tema d’actualitat i d’una importància cabdal per a les nostres professions: els mecanismes d’adjudicació per concurs dels encàrrecs d’arquitectura i de disseny. D’una banda, hem abordat els concursos d’arquitectura, i de l’altra, els concursos en les altres disciplines del disseny. Ho hem fet per separat perquè es tracta d’àmbits de naturaleses, característiques i problemàtiques diferents, i això fa que requereixin ser abordats de manera independent. El consens que podem trobar al voltant d’un determinat aspecte en els concursos d’arquitectura pot ser que no es doni en el cas dels concursos en les altres disciplines del disseny. Així i viceversa.

Seguint la línia editorial de FAD. Xarxes d’Opinió, publiquem la part corresponent als concursos d’arquitectura sota el títol L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura. Pròximament, publicarem la part corresponent als concursos en les altres disciplines del disseny.

Aquest llibre neix de la voluntat de difondre públicament la reflexió que hem realitzat i recollit al FAD sobre els concursos d’arquitectura. Es tracta d’un material sorgit de les entrevistes que vam fer a diversos experts en la matèria al llarg de l’any 2011, totes sota un mateix guió. Partint d’aquest guió, el llibre s’estructura sobre la base de les diferents entrades del tema dels concursos —legislació, modalitat de concurs, criteris d’adjudicació, tràmits i documentació, jurat, etc.—; i per a cada entrada s’han transcrit únicament els fragments més destacats de la persona entrevistada i s’explicita quins altres experts hi estan d’acord. La idea és poder oferir una visió àmplia i àgil de l’estat de la qüestió, és a dir, de l’opinió general dels diferents aspectes que cal tenir en compte en matèria de concursos d’arquitectura. Posteriorment, a cada bloc temàtic s’incorpora un apartat anomenat En resum..., que recull de forma sintètica aquestes opinions expertes.

Per acabar, aquesta publicació no pretén aportar cap gran teorització sobre els concursos d’arquitectura, sinó subratllar els aspectes, tant positius com negatius, d’aquests a partir de les coincidències o divergències d’opinió entre les diferents persones entrevistades i, sobretot, convertir-se en un element que aporti propostes realistes per tal de millorar els aspectes més problemàtics.

Miquel Espinet, president del FADSílvia Farriol, presidenta d’ARQUIN-FAD

L’arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura

3

Participants

Beth Galí

Arquitecta

Conxita BalCells

Arquitecta

enriC Massip-BosCh

Arquitecte

Ferran saGarra

Arquitecte. Director de l’Escola Tècnica

Superior d’Arquitectura de Barcelona

(ETSAB)

Gonçal Marquès

Cap del Departament d’Habitatge de

l’Incasòl

lluís CoMerón

Degà del Col·legi d’Arquitectes de

Catalunya

Miquel espinet

Arquitecte i president del FAD

oriol BohiGas

Arquitecte i urbanista

Joan lluís quer

President i conseller delegat de Gestió

d’Infraestructures de GISA

JoaquiM pasCual

Director de Serveis Tècnics del

Patronat Municipal de l’Habitatge de

l’Ajuntament de Barcelona

Josep Bertran

Arquitecte. Director de l’Escola Tècnica

Superior d’Arquitectura de la Universitat

Rovira i Virgili (ETSA-URV)

sílvia Farriol

Arquitecta, presidenta d’Arquinfad

viCente Guallart

Arquitecte. Gerent d’Hàbitat Urbà i

Arquitecte en cap de l’Ajuntament de

Barcelona

1.Legislació

1.1 Legalitat

6

«En general, els concursos convocats per les institucions públiques s’adapten més o menys a la Llei de contractes del sector públic.»

«L’Administració compleix estrictament la Llei de contractes del sector públic.»

«Hi ha descontrol quan les que convoquen concursos són institucions privades, que es poden adaptar a la llei o no i, evidentment, moltes no ho fan.»

Sílvia Farriol

Sílvia Farriol

Joan Lluís Quer

Compartit per:

Gonçal Marquès Conxita BalCells lluís CoMerón

Compartit per:

Gonçal Marquès JoaquiM pasCual


7

«La llei genera les seves pròpies necessitats de saltar-se-la.»

En general, els concursos convocats per les administracions públiques s’adapten a la Llei de contractes del sector públic, però algunes convocatòries privades no la respecten.

Enric Massip-Bosch

En resum...

Compartit per:

Ferran saGarra

1.2 Llei de contractes i codi tècnic d’edificació

8

«Tenim una Llei de contractes de l’Estat que, òbviament, no està pensada per a l’arquitectura; és una llei genèrica que preveu qualsevol forma de contractació i no reflecteix específicament el que són els contractes d’arquitectura ni fa la sensació que els comprengui. El marc legislatiu no és adequat per orientar bé aquests concursos d’arquitectura.»

«Necessitaríem una llei millor, però tampoc no hauríem de confiar que la llei resolgui els problemes. Cal fer també pedagogia i treball en positiu per generar la situació més òptima possible per a l’arquitectura dins el nou escenari legal.»

Lluís Comerón

Lluís Comerón

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Miquel espinet

oriol BohiGas

enriC Massip-BosCh Conxita BalCells

Ferran saGarra

Josep Bertran

Beth Galí

Compartit per:

JoaquiM pasCual


9

«L’aplicació de la Llei de contractes del sector públic proporciona transparència però també comporta una certa rigidesa, la qual cosa es percep, dins del món de l’arquitectura, com una dificultat afegida.»

Joan Lluís Quer

Compartit per:

enriC Massip-BosCh JoaquiM pasCual

«Estic d’acord amb el manifest del COAC, però arriba molt tard. Els col·legis d’arquitectes i el Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya haurien d’haver rebutjat el sistema de concursos actual fa quinze anys, o com a mínim esmenar-lo o adaptar-lo als casos d’arquitectura.»

Miquel Espinet


10

«La Llei s’ha de reformar.» Enric Massip-Bosch

Compartit per:

JoaquiM pasCual Miquel espinet oriol BohiGas lluís CoMerón Conxita BalCells Ferran saGarra Josep Bertran

Beth Galí

«Els nostres representants del gremi han fet una tasca nefasta quant als concursos. El Col·legi i el Consell Superior en particular han demostrat ser bastant impotents. Jo no dic que sigui per les persones, sinó com a sistema; no es garanteix res i això ens ha portat a una situació d’atzucac.»

Ferran Sagarra


11

«Cal buscar mecanismes de flexibilització que permetin assolir els objectius finals de la llei i no pas l’aplicació d’aquesta. El que és important és que una llei assoleixi els objectius per als quals s’ha generat.»

Enric Massip-Bosch

«El codi tècnic no és garantia de res, cada vegada hi ha més normatives per complir, i de vegades contradictòries.»

Sílvia Farriol

«S’hauria de simplificar i establir criteris generals necessaris i obligatoris.»

Sílvia Farriol

12

– La Llei de contractes del sector públic no està pensada per a la professió arquitectònica. És una llei genèrica que preveu qualsevol forma de contractació i no reflecteix específicament el que són els contractes d’arquitectura.

– Com que el marc legislatiu no comprèn la realitat dels concursos d’arquitectura, no és adequat per regular-los.

– La llei actual s’ha de reformar, però sense confiar que la nova llei resolgui per si mateixa la situació de la professió arquitectònica. A més, cal pedagogia i treball en positiu per generar la situació més òptima per a l’arquitectura dins del nou escenari legal.

– La nova llei no ha de ser tan rígida. Calen mecanismes de flexibilització més orientats a assolir els objectius finals de la llei que no pas a l’aplicació estricta d’aquesta. L’important és que la llei possibiliti els objectius per als quals s’ha generat.

En resum...


13

– El codi tècnic d’edificació no garanteix res, i a vegades incorpora normatives contradictòries.

– El codi tècnic d’edificació suposa un excés de normatives per complir.

– Aquest codi s’hauria de simplificar notablement i limitar-lo a establir criteris necessaris i obligatoris.


1.3 Recerca

14

«La recerca en arquitectura és important i costa molt convèncer les autoritats que això és així. En general hi ha un procés de degradació de la professió arquitectònica i els marges de benefici ja no permeten a l’arquitecte fer una recerca personal, de valor, que era el que abans permetia que després es dediqués a la docència. Ja no tenim temps de reflexionar i, per tant, ja no ens podem formar com a professors en la pròpia professió.»

«Estaria bé que un percentatge determinat de tota la inversió de les administracions es dediqués a explorar noves vies. Ara ens trobem que els models d’escola o de centres

Ferran Sagarra

Enric Massip-Bosch

15

d’assistència primària són obsolets i no hem pogut experimentar amb models diversos, no hem tingut el procés d’assaig-error que ens ha de permetre avançar. Jo crec que els concursos en aquest aspecte poden ajudar.»

«Seria interessant, sobretot per a les escoles d’arquitectura, que les administracions convocants tinguessin uns dossiers amb les propostes presentades a diferents concursos i que es poguessin posar a disposició de les escoles, i que fins i tot fos obligatori que els arquitectes que han guanyat el concurs el poguessin explicar en fòrums d’estudiants perquè aquell coneixement no es

Josep Bertran

Compartit per:

Beth Galí

JoaquiM pasCual


16

quedés limitat a un àmbit d’interès local sinó que arribés a futurs professionals de l’arquitectura.»

Compartit per:

Beth Galí

JoaquiM pasCual

– Els models actuals en matèria d’arquitectura són obsolets (escoles, centres d’assistència primària, etc.) i la situació actual no permet experimentar amb models diversos segons el procediment assaig-error que permet el progrés i l’avenç.

– La nova llei hauria de preveure que un percentatge determinat de tota la inversió de les administracions públiques es dediqués a la recerca per explorar aquestes noves vies.

– La nova llei hauria d’establir que les administracions convocants de concursos posessin a disposició de les escoles d’arquitectura dossiers amb les propostes presentades per tal que aquestes fossin motiu d’anàlisi, reflexió i debat per part dels futurs professionals de l’arquitectura. Aquest

En resum...

1.3 Recerca

17

fet recalcaria la importància de la recerca de nous models en matèria d’arquitectura.

– Aquesta recerca permetria que l’arquitecte es formés com a docent en la pròpia professió i pogués exercir com a tal.


2.Sistema de concursos

2.1 Idoneïtat

20

«Jo crec que els concursos són una bona eina. Actualment a Barcelona hi ha un centenar de despatxos d’arquitectura, amb arquitectes que tenen entre quaranta i cinquanta anys, fins i tot molt més joves, que s’han beneficiat d’aquest sistema. Tota la seva activitat professional s’ha fet a partir de concursos. Aquest sistema ha donat una qualitat arquitectònica no icònica però sí de servei, i s’ha fet ciutat.»

Conxita Balcells

«A partir de cert import la llei obliga a convocar un concurs, i aquest ha anat disminuint amb el temps; actualment és molt baix. L’arquitectura ja és prou lenta per si mateixa, i amb aquest sistema es fa eterna.»

Sílvia Farriol

Compartit per:

Josep Bertran Ferran saGarra enriC Massip-BosCh

JoaquiM pasCual

21

«Als anys vuitanta, a l’Ajuntament de Barcelona vam aplicar una tipologia mixta de concursos. Demanàvem als veïns que triessin un arquitecte per reformar una plaça, el COAC en buscava un altre, l’Ajuntament un altre, etc., i fèiem un concurs. El guanyador feia el projecte en concret, però als altres se’ls adjudicaven altres places.»

«Si fóssim una societat democràticament sana, no caldrien concursos. S’haurien d’organitzar processos participatius i rotacionals entre el conjunt d’arquitectes d’un determinat territori per garantir un nivell de qualitat

Oriol Bohigas

Beth Galí


22

mínimament bo. Mataríem dos pardals d’un tret: treballarien més arquitectes d’una forma equitativa i, a més, la qualitat mitjana de la professió seria més alta del que és ara. Estem molt lluny d’aconseguir el grau de democràcia real; per tant, els concursos encara representen un mal menor. Potser ha arribat el moment de reelegir certes pràctiques de les bondats del pensament anarquista per assolir la democràcia real que reclama un sector de la societat actual.»

2.1 Idoneïtat

23

– El sistema de concursos allarga encara més el procés arquitectònic.

– No obstant això, el sistema de concursos és una bona eina, ja que fins a l’actualitat ha permès a nombrosos despatxos d’arquitectura tenir encàrrecs. La ciutat s’ha construït basant-se en aquest sistema, que ha permès una qualitat arquitectònica no icònica, però sí de servei.

– Existeixen mecanismes que permetrien un sistema de concursos més àgil. Les entitats que preveuen fer més d’un concurs poden fer una convocatòria per tal de seleccionar una llista d’arquitectes o d’equips per poder anar fent els encàrrecs sense necessitat de nous concursos.

En resum...


2.2 Adjudicació directa

24

«Abans els polítics s’arriscaven i encarregaven projectes a un equip d’arquitectes. El polític decidia realment. En canvi, avui dia ningú no assumeix cap risc i cap responsabilitat. El «príncep», ja que té el poder, l’ha de saber exercir i, si no, que no ho sigui. La seva obligació és prendre bones decisions, no diluir responsabilitats i prendre tan pocs riscos com sigui possible.»

«No entenc per què ha de ser obligatori que hi hagi concursos.»

Sílvia Farriol

Sílvia Farriol

Compartit per:

Ferran saGarra Miquel espinet

Compartit per:

Miquel espinet oriol BohiGas Conxita BalCells

25

«Que s’agafi els professors de les escoles, o la gent que ha tingut un premi FAD, com es va fer amb la Vila Olímpica, o que es valori l’historial, etc., i s’encarregui de forma directa.»

«Si l’Administració pública tingués uns objectius clars al voltant de com ha de ser una ciutat, hauria de saber amb quins tècnics vol treballar. Triar directament els tècnics en funció d’aquest objectiu em semblaria lícit, però és evident que això és perillós i també podria donar peu a casos de corrupció, és a dir, que la tria es fes per interessos personals. Als anys vuitanta, en els primers anys de la democràcia, s’encarregava a dit, i em

Sílvia Farriol

Beth Galí

Compartit per:

Beth Galí


26

sembla que van treballar més despatxos d’arquitectes que no pas ara; la feina estava més ben repartida.» Compartit per:

sílvia Farriol

«S’haurien de potenciar encara més les excepcions que la llei preveu d’adjudicació directa, combinat amb mecanismes que n’asseguressin la transparència i l’argumentació.»

Oriol Bohigas

Compartit per:

Conxita BalCells JoaquiM pasCual

2.2 Adjudicació directa

27

– El sistema de concursos a vegades pot esdevenir un mecanisme perquè els responsables públics no assumeixin cap risc ni responsabilitat.

– Si l’Administració pública tingués uns objectius clars al voltant de com ha de ser una ciutat, sabria amb quins tècnics vol treballar.

– Escollir directament els tècnics en funció d’aquests objectius a vegades podria ser legítim. Per tant, s’haurien de potenciar encara més les excepcions d’adjudicació directa que la llei preveu, sempre combinat amb mecanismes que n’asseguressin la transparència i l’argumentació.

En resum...


3. Modalitat de concurs

3.1. Concursos d’idees

30

«A vegades passen coses molt absurdes. Si tu ets un arquitecte que ha treballat durant deu anys amb un programa funcional, i has anat fent avantprojectes i bàsics, pot ser que, quan surti l’executiu, l’ajuntament convoqui un concurs i et quedis fora. L’ajuntament ha invertit en un bé cultural, i en el moment en què ha de treure rendiment d’aquesta inversió, l’hi ha de donar a un altre que no té tota aquesta informació perquè no fa deu anys que hi treballa. Això és absurd. Té sentit que si aquest equip ho ha fet bé no tingui l’executiu?»

Conxita Balcells

«Generar obligacions contractuals a partir

Gonçal Marquès

Compartit per:

JoaquiM pasCual

31

«Els concursos d’idees poden fins i tot estar oberts a altres disciplines més enllà de l’arquitectura.»

«Els concursos d’idees com a element explorador poden ser una eina vàlida, però resulten d’una necessitat molt específica; com a procés generalitzat no tenen sentit.»

d’una situació prèvia d’indeterminació no té sentit. Els concursos d’idees serveixen per enriquir aquesta indeterminació i, moltes vegades, per plantejar un concurs posterior on pots incloure les persones que han aportat idees en aquest procés.»

Josep Bertran

Josep Bertran

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Conxita BalCells Josep Bertran Ferran saGarra lluís CoMerón Beth Galí

enriC Massip-BosCh

Compartit per:

Ferran saGarra lluís CoMerón enriC Massip-BosCh

JoaquiM pasCual


32

– Els concursos d’idees com a element explorador poden ser una eina vàlida, ja que generar obligacions contractuals a partir d’una situació prèvia d’indeterminació no té sentit. Els concursos d’idees serveixen per enriquir aquesta indeterminació i resulten, doncs, d’una necessitat molt específica. Com a procés generalitzat no tenen sentit.

– En el procés d’exploració podrien participar altres disciplines més enllà de l’arquitectura.

– Sovint un concurs d’idees pot donar peu a plantejar un concurs posterior. En aquest concurs s’haurien d’incloure les persones que han treballat en aquest procés.

En resum...3.1. Concursos d’idees

33


3.2. Concursos oberts

34

«Tot i els nombrosos inconvenients dels concursos oberts, poden tenir sentit en casos molt específics, però només com a forma minoritària.»

Gonçal Marquès

«Un concurs obert no seria el més recomanable, però si té un bon jurat pot ser fantàstic.»

«Els concursos oberts són una estafa, només beneficien a qui els convoca. Els convocants

Vicente Guallart

Sílvia Farriol

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Miquel espinet oriol BohiGas

enriC Massip-BosCh

Conxita BalCells

Ferran saGarra

Josep Bertran

lluís CoMerón

Beth Galí

Compartit per:

JoaquiM pasCual Miquel espinet oriol BohiGas enriC Massip-BosCh

Conxita BalCells

Ferran saGarra

Josep Bertran

lluís CoMerón

Beth Galí

35

s’aprofiten dels participants des de tots els punts de vista.»

«Els concursos oberts són una oportunitat per als arquitectes més joves; el problema és que el valor negatiu que sempre han tingut, és a dir, molts arquitectes treballant per a un sol guanyador, actualment és insostenible. Abans, a un concurs obert, s’hi podien presentar vint o trenta arquitectes; actualment se n’hi poden presentar cent o cent vint. Això és un despropòsit, perquè estadísticament vol dir que guanyaràs un concurs de cent, i això és gairebé impossible d’assumir pels arquitectes.»

Lluís Comerón

Compartit per:

oriol BohiGas

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Joan lluís quer Gonçal Marquès Conxita BalCells Josep Bertran

Ferran saGarra Beth Galí


36

«L’esforç, el cost i la intensitat de tanta gent que es presenta als concursos oberts et provoca malestar. Són perillosos en aquest sentit, ja que hi ha una despesa exagerada, tant econòmica com d’il·lusió, sobretot en una situació com l’actual.»

«Abans, presentar-te a un concurs obert podia ser una oportunitat per entrar a l’elit arquitectònica, però ara parlem de concursos molt més vulgars. El fet de guanyar-los implica aconseguir l’encàrrec, que acostuma a ser bastant rònec, o simplement que et donin la publicació, etc. Ara ja no hi ha promotors o arquitectes importants que es dediquin a mirar els resultats dels concursos, perquè n’hi ha tants

Conxita Balcells

Ferran Sagarra

Compartit per:

Miquel espinet enriC Massip-BosCh

sílvia Farriol Ferran saGarra Josep Bertran

lluís CoMerón Beth Galí

JoaquiM pasCual


37

«Ara s’ha arribat a l’extrem que la gent paga per presentar-se a concursos oberts. Els concursos s’han convertit en un negoci. Hi ha gent que n’organitza per guanyar-se la vida, no perquè vulgui fer res. Que la gent s’hi presenti demostra que hi ha alguna cosa que funciona profundament malament.»

«Els concursos oberts a Alemanya són gairebé de denúncia perquè et demanen quatre pissarres de Din A0. Això és una feina excessiva per a un concurs obert.»

i sobre tantes ximpleries que no interessa gaire.»

Ferran Sagarra

BethGalí


38

«És important que hi hagi concursos oberts, ja que són una oportunitat per als que inicien la carrera professional. Molts de nosaltres hem començat les nostres carreres presentant-nos a infinitat de concursos oberts, tant aquí com a l’estranger. Per als arquitectes sèniors, els concursos oberts són com una mena de termòmetre: no et valoren pel teu currículum sinó per la proposta concreta que has presentat. Si els guanyes, això és un estímul.»

«Els concursos oberts tenen el problema que no possibiliten el diàleg entre el client i l’arquitecte, que és un diàleg imprescindible per a un bon resultat arquitectònic. És impossible que el jurat, si

BethGalí

Oriol Bohigas


39

no és un tècnic especialista, pugui fer-se una idea de la proposta només amb els documents que es demanen; per tant, l’adjudicació es farà per aparences, qüestions purament econòmiques, etc., però no s’entrarà en profunditat en la proposta.»

«Els concursos haurien de ser oberts en la primera fase i anònims. En la segona fase no haurien de ser anònims, amb la possibilitat d’argumentar el teu projecte, que evidentment hauria de ser remunerat.»

Oriol Bohigas

Compartit per:

Conxita BalCells


«El que s’ha de fer és demanar sempre el mínim possible, allò bàsic, perquè el jurat pugui fer-se una primera idea del

Josep Bertran

40

tema, i posteriorment, en convocatòries més restringides, desenvolupar el tema sempre de forma remunerada.»

«Per evitar l’excés de propostes en els concursos oberts, s’haurien d’introduir criteris limitadors. L’experiència no crec que fos un bon criteri, perquè no és sinònim necessàriament de bona arquitectura, però caldria trobar fórmules que combinin llibertat de participació i restricció d’aquesta llibertat per disposar d’un nombre raonable de projectes.»

Josep Bertran

Compartit per:

JoaquiM pasCual


41

«Els concursos oberts poden ser una oportunitat per als arquitectes més joves.»

«Hi hauria d’haver concursos oberts només si fossin lleugers, barats, senzills, immediats, frescos i on no haguessis de presentar un excés de documentació.»

«S’hauria de dimensionar adequadament allò que es demana en funció de l’objectiu que es planteja.»

Josep Bertran

Miquel Espinet

Enric Massip-Bosch

Compartit per:

JoaquiM pasCual Joan lluís quer

Gonçal Marquès

viCente Guallart enriC Massip-BosCh

Compartit per:

Miquel espinet

oriol BohiGas

Conxita BalCells Ferran saGarra

Josep Bertran

lluís CoMerón

Beth Galí

Gonçal Marquès

JoaquiM pasCual


42

– Els concursos oberts poden tenir sentit en casos molt específics. És imprescindible, a més, que les propostes presentades les analitzi un jurat competent i de qualitat.

– Els concursos oberts constitueixen una gran oportunitat per als arquitectes joves. Presentar les propostes de forma anònima, a més, contribuiria encara més a aquesta igualtat d’oportunitats.

– Els concursos oberts tenen l’inconvenient que no possibiliten el diàleg entre client i arquitecte.

– El principal problema d’aquesta tipologia de concurs és l’excessiva despesa de temps, diners, esforç i il·lusió, que no es veu recompensada. No és un sistema sostenible, sobretot en una situació de crisi com l’actual.

– Tot i la desproporció entre aquest esforç i la recompensa, en el context actual es poden presentar cent o cent vint propostes per concurs. Aquest excés de propostes impossibilita una anàlisi atenta del jurat i limita encara més les possibilitats de l’arquitecte.

En resum...3.2. Concursos oberts

43

– S’hauria de dimensionar adequadament la relació esforç-benefici. Els concursos oberts haurien de demanar el mínim de treball possible perquè el jurat pugui fer-se una idea general de la proposta.

– S’haurien d’incorporar criteris limitadors per tal de reduir el nombre de propostes presentades i fer més viable aquesta modalitat de concurs.

– Si es volgués que es desenvolupessin més algunes de les propostes presentades, s’hauria de fer a través d’un procediment restringit i remunerat.


3.3. Concursos restringits

44

«Els concursos restringits tenen els seus propis riscos. La batalla es troba en el procés de selecció: s’han de seleccionar els arquitectes amb criteris adequats.»

Lluís Comerón

«L’aportació econòmica que reps per aportar un avantprojecte normalment és molt escassa.»

«Els concursos tancats són els menys dolents possibles, ja que s’evita que hi hagi desenes d’arquitectes treballant de franc.»

Sílvia Farriol

Sílvia Farriol

Compartit per:

oriol BohiGas JoaquiM pasCual

Compartit per:

JoaquiM pasCual Miquel espinet Conxita BalCells enriC Massip-BosCh

Compartit per:

JoaquiM pasCual Gonçal Marquès Miquel espinet oriol BohiGas

enriC Massip-BosCh Conxita BalCells

Ferran saGarra Josep Bertran

lluís CoMerón

45

«A GISA som partidaris d’aquest tipus de concursos i així ho fem en la majoria de casos. Els arquitectes interessats en un concurs determinat es presenten i, segons uns criteris, que són públics i transparents, es fa una tria de sis o set arquitectes als quals es demana una proposta gràfica més treballada que es remunera. Hauríem d’intentar fer sempre concursos tancats.»

Joan Lluís Quer

«S’hauria d’aplicar el barem orientatiu que dóna el COAC, però no és obligatori.»

«Jo, com a arquitecte, entenc que la compensació econòmica de les propostes

Sílvia Farriol

Joaquim Pascual


46

no guanyadores hauria de ser més gran, però com a responsable públic entenc que l’Administració té uns límits, encara que des del Patronat Municipal de l’Habitatge estem intentant augmentar-los una mica.»

«Si et conviden a participar en un concurs restringit, la remuneració ha de ser adequada, com a mínim ha de cobrir els costos de la proposta.»

«L’Administració t’ajuda econòmicament, però no et paga ni de bon tros la totalitat del cost de presentar un projecte arquitectònic. A mi m’agradaria que l’Estat em

Josep Bertran

Conxita Balcells

Compartit per:

Miquel espinet

JoaquiM pasCual

3.3. Concursos restringits

47

desgravés aquest diferencial com a I + D. Cal buscar solucions com aquesta, no li pots demanar a un ajuntament el que no té.» Compartit per:

enriC Massip-BosCh


48

– Els concursos restringits resolen el principal problema dels concursos oberts. El treball es remunera i, per tant, s’evita que l’arquitecte hagi de treballar de franc.

– Aquesta remuneració, però, és insuficient en molts casos.

– Caldria augmentar aquesta remuneració, sigui establint l’obligatorietat dels barems orientatius del COAC o bé, atès el caràcter limitat de l’Administració, buscant solucions alternatives, com ara mesures fiscals.

– El debat en aquesta tipologia de concursos se centra en la selecció d’arquitectes que entren a concursar. S’ha d’explicar amb quins criteris es basa aquest procediment de selecció, que ha de ser transparent.

En resum...3.3. Concursos restringits

49


3.4. Drets d’autor

50

«De vegades passa que els convocants declaren el concurs desert, llavors recullen les idees que els agraden més i encarreguen el projecte a un altre arquitecte.»

Sílvia Farriol

«El collage amb què algunes entitats convocants pretenen agafar idees d’aquí i d’allà i acabar fent una mena de Frankenstein utilitzable, a més de ser reprovable des del punt de vista de la propietat intel·lectual, moltes vegades és una pràctica negativa perquè cada projecte té una idea força, i la barreja de molts projectes no necessàriament dóna com a resultat una cosa tant o més bona que alguns projectes concrets.»

Josep Bertran

51

«Jo he guanyat un concurs d’un projecte bàsic i s’ha fet un altre concurs per al projecte executiu, de manera que altres persones han fet el projecte. Això no té cap sentit.»

Oriol Bohigas

«Els drets d’autor, que tant es defensen en altres àmbits (Llei Sinde, SGAE, etc.), no es controlen en el cas dels arquitectes. Algunes vegades ha passat que els autors del concurs guanyador no realitzen l’obra sinó que ho fa una altra persona que agafa les idees del guanyador o fins i tot dels finalistes. Tot és possible, els arquitectes estem totalment desprotegits.»

Miquel Espinet

Compartit per:

Miquel espinet JoaquiM pasCual enriC Massip-BosCh

Compartit per:

oriol BohiGas sílvia Farriol Josep Bertran Beth Galí

JoaquiM pasCual enriC Massip-BosCh


52

– Els drets d’autor, que tant es defensen en altres àmbits, s’obliden en el cas de l’arquitectura. Els arquitectes es troben totalment desprotegits en matèria de propietat intel·lectual.

– Aquesta manca de protecció s’il·lustra amb el fet que, a vegades, els autors guanyadors d’un concurs no realitzen l’obra sinó que ho fa una persona externa a aquest procés de concurs que utilitza les idees d’aquests autors, fins i tot dels finalistes. Altres vegades, alguns convocants han declarat el concurs desert i posteriorment han encarregat alguna de les idees presentades a un altre arquitecte.

– Agafar idees de diferents arquitectes i encarregar-les a un altre, a més de ser moralment reprovable, no acostuma a generar una arquitectura de qualitat.

– És necessari i urgent que s’elaborin mecanismes perquè l’arquitecte pugui reivindicar la seva autoria i es posi fre a aquest tipus de pràctiques.

En resum...3.4. Drets d’autor

53


3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra

54

«A Suècia el concurs té el valor d’un avantprojecte, i com a tal se li reconeix l’autoria. En cas que guanyi, el projecte s’ha de realitzar. I si no es així, o no es realitza tal com està previst, hi ha la possibilitat de demandes. Si juguem a concursos, juguem-hi de debò.»

Miquel Espinet

«La contractació conjunta d’arquitecte i obra permet la col·laboració conjunta entre el dissenyador i el constructor, i les sinergies d’un treball conjunt poden aportar la màxima potencialitat a un projecte. És un tipus de concurs molt específic que pot tenir sentit en alguns casos.»

Gonçal Marquès

Compartit per:

JoaquiM pasCual

55

«Actualment es convoquen concursos d’arquitecte i constructora, és a dir, on l’arquitecte s’ha de presentar necessàriament amb una constructora. Aquest fet, tot i que els contractes són a preu tancat i, per tant, l’Administració guanya una certa delimitació dels costos, limita molt les possibilitats d’aconseguir una arquitectura de qualitat. L’entitat convocant perd el control final d’aquell edifici i a l’arquitecte se li exigeix el paper de vetllar per la qualitat de l’acció pública, però no se li paga per fer aquest paper.»

Enric Massip-Bosch


56

– La proposta seleccionada en qualsevol concurs hauria de tenir el valor d’un avantprojecte i, com a tal, s’hauria de realitzar. Si no és així, hi hauria d’haver la possibilitat de demandar a l'entitat convocant.

– La contractació conjunta d’arquitecte i obra permet la col·laboració conjunta entre el dissenyador i el constructor, de manera que s’estableixen sinergies derivades d’aquest treball conjunt que poden aportar la màxima potencialitat a un projecte. A més, fixa els costos del projecte arquitectònic.

– Aquesta contractació conjunta, però, també té inconvenients, com ara la pèrdua de control sobre l’edificació per part de l’entitat convocant, que fa que l’arquitecte hagi de vetllar per la qualitat d’aquesta. És un tipus de concurs molt específic que només pot tenir sentit en alguns casos.

En resum...3.5. Obligacions contractuals i contractació conjunta d’arquitecte i obra

57


4. Oportunitats professionals

60

«Nosaltres hem intentat donar entrada també a gent jove, sobretot als segons de despatx, que tenen experiència però no tenen gaire obra perquè no l’han firmada ells. Es poden tenir especialment en compte per a obres de menys envergadura o fer concursos específics per a gent jove.»

Gonçal Marquès

Compartit per:

sílvia Farriol Miquel espinet

4.1. Arquitectes joves i reconeguts

«No em sap greu que vinguin arquitectes reconeguts, però tots els pastissos grossos se’ls enduen ells, això em sembla vergonyós, no hi ha dret.»

«A l’hora d’adjudicar un concurs es prioritza l’obra realitzada. Jo crec que també

Sílvia Farriol

Oriol Bohigas

«Els criteris de solvència i de currículum que exigim en els concursos impossibiliten que els arquitectes joves s’hi puguin presentar. Tots sabem el potencial que tenen els arquitectes joves per innovar i desenvolupar la professió arquitectònica, així que hauríem de poder incloure’ls-hi. És un deure que hauríem d’afrontar no només els arquitectes, l’àmbit tècnic, sinó també els advocats, l’àmbit jurídic.»

Joaquim Pascual

61

s’hauria de meritar l’obra realitzada en el procés d’estudi; així, els arquitectes joves tindrien les oportunitats que mereixen. Cal trencar el mite que el mal estudiant és el bon arquitecte.»


62

«Enlloc està escrit que els concursos restringits no puguin ser també canals per incorporar joves. Es podrien plantejar concursos restringits amb un segment de participants que entressin per quantitat d’obra, un altre per qualitat d’obra i un altre per idees. Això podria constituir una porta oberta per a l’accés de joves arquitectes. Això, però, és difícil d’encaixar amb la Llei de contractes del sector públic.»

Lluís Comerón

Compartit per:

JoaquiM pasCual

– Sovint els arquitectes reconeguts obtenen els millors encàrrecs o entren en concursos restringits a causa del seu prestigi.

– L’explicitació dels criteris amb els quals se seleccionen els participants d’aquests tipus de concursos contribuiria a fer més transparent i democràtic l’accés a aquests.

En resum...

4.1. Arquitectes joves i reconeguts

63

– Els criteris de solvència i de currículum requerits per optar a la majoria de concursos impossibiliten que els arquitectes més joves s’hi puguin presentar.

– En la modalitat de concursos restringits la invisibilitat dels arquitectes joves es fa més evident.

– A causa del conegut potencial que els arquitectes joves tenen per innovar i desenvolupar la professió arquitectònica, s’haurien d’establir mecanismes tècnics i jurídics que permetessin la incorporació d’aquest segment als concursos professionals.

– Més enllà de la solvència i el currículum, el fet de valorar la idea de la proposta presentada seria un possible mecanisme per incorporar el segment jove als concursos professionals.

– En alguns concursos restringits es podria fins i tot establir que un segment de participants optessin a concursar exclusivament per aquest requisit.

– Per a obres d’envergadura i complexitat limitada, es podrien fer concursos específics per a gent jove.


5. Convocatòria

5.1. Briefing

66

«En general la informació que es dóna per preparar els concursos acostuma a estar bastant bé, i sovint es poder fer consultes abans de presentar-t’hi.»

Sílvia Farriol

Compartit per:

Gonçal Marquès Conxita BalCells Josep Bertran JoaquiM pasCual

Compartit per:

JoaquiM pasCual

«Estaria bé que hi hagués l’obligació formal, per part de l’entitat convocant, d’incloure en les bases allò que és bàsic: disposar de documentació gràfica sobre l’emplaçament –fins i tot de la història del lloc–, i sobretot una concreció del programa i d’allò que s’espera de l’edifici amb criteris significatius o simbòlics respecte del paisatge, etc.»

Josep Bertran

«Nosaltres, com a Administració pública, hem de fer un bon concurs. Abans de convocar-lo, cal una reflexió prèvia perquè no hi hagi equívocs.»

«Per poder obtenir un bon projecte has de fer un bon encàrrec, ja que com més informació pots donar més garanties tens que el producte resultant s’adapti a les teves necessitats. Nosaltres a l’Incasòl lliurem l’emplaçament, el programa, un geotècnic, un plànol topogràfic, tota la informació urbanística, etc. A més, deixem un telèfon obert per resoldre qualsevol dubte.»

Joaquim Pascual

Gonçal Marquès

67

Compartit per:

Gonçal Marquès

Compartit per:

Miquel espinet, JoaquiM pasCual


68

«Si les bases dels concursos no estan ben concretades, aquests forats legals o ideològics es poden traslladar a la decisió final.»

Miquel Espinet

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Compartit per:

Miquel espinet JoaquiM pasCual

«Un programa fet només per un promotor no és vàlid; en la redacció de les bases hi han de treballar arquitectes perquè d’aquest diàleg en surti un bon brífing.»

Oriol Bohigas

– Per poder obtenir un bon projecte és imprescindible fer una bona convocatòria de concurs. L’entitat convocant ha de fer una reflexió prèvia sobre quines són les seves necessitats.

– És recomanable que, en el procés de redacció del brífing, hi participin arquitectes per tal d’adequar-lo al màxim als requeriments de la professió arquitectònica.

En resum...

5.1. Briefing

69

– El nivell de concreció del brífing és important. Com més concret sigui el projecte més s’adequarà a les expectatives. La falta de concreció, paral·lelament, atorga un paper excessivament destacat al jurat.

– En termes generals, la informació a la qual els arquitectes tenen accés per formular la seva proposta acostuma a ser satisfactòria.

– Seria molt recomanable obligar les entitats convocants a incloure en les bases dels seus concursos la documentació gràfica sobre l’emplaçament –fins i tot, si convé, la història d’aquest–, i sobretot una concreció del que s’espera de l’edifici amb criteris significatius o simbòlics respecte del paisatge, etc.

– Un altre aspecte que es podria valorar seria deixar sempre oberta la possibilitat que els arquitectes poguessin fer consultes abans de presentar-se al concurs.


6. Criteris d’adjudicació

6.1. Cost

72

«Nosaltres administrem diners públics; per tant, hem de ser sensibles respecte del que costa no només construir sinó també mantenir els edificis. Ara bé, intentem no traslladar aquesta pressió als nostres concursos, ja que, tot i que aquest factor es té en compte, guanya la millor proposta, no pas la més barata.»

Joaquim Pascual

Compartit per:

Gonçal Marquès

«La disminució del cost, basada en l’aplicació de materials sostenibles des del punt de vista del transport o la qualitat, efectivament pot ser un aspecte positiu sempre que no comporti baixades temeràries de qualitat. Els edificis de menor cost no tenen per què ser de menor qualitat,

Josep Bertran

«Els concursos que donen prioritat a la baixa econòmica són un error.»

«A la premsa ha sortit que el percentatge del cost dels projectes, en el total de la inversió de GISA, és d’un 1 %. Quin sentit té, doncs, que els arquitectes hagin de fer baixes d’un 10 o un 15 % quan això és una quantitat irrellevant

Beth Galí

Conxita Balcells

73

Compartit per:

sílvia Farriol

Ferran saGarra

Miquel espinet

lluís CoMerón

JoaquiM pasCual

Gonçal Marquès

Conxita BalCells

enriC Massip-BosCh

sobretot insistint en temes de sostenibilitat i materials i sistemes productius vinculats a l’entorn.»


74

dins la inversió en conjunt i, en canvi, pot fer trontollar un despatx d’arquitectura?»

Compartit per:

sílvia Farriol

Beth Galí

Compartit per:

Miquel espinet Conxita BalCells Beth Galí

Compartit per:

JoaquiM pasCual

«La majoria de concursos haurien de buscar l’objectiu de la qualitat arquitectònica; el que passa és que el mateix mecanisme del concurs perverteix aquesta possibilitat d’aconseguir-la, o no hi posa els recursos necessaris en temps, pressupost, etc.»

«Aquest sistema garanteix la ruïna econòmica dels professionals, és una carrera al suïcidi.»

Enric Massip-Bosch

Ferran Sagarra

6.1. Cost

«Sobre el paper tot es pot arreglar, però en el moment que comença l’obra comencen els problemes.»

«La millor manera d’invertir els diners públics és buscar l’excel·lència, no el més barat.»

Sílvia Farriol

Sílvia Farriol

75

Compartit per:

Ferran saGarra Conxita BalCells JoaquiM pasCual

Compartit per:

Beth Galí

JoaquiM pasCual

enriC Massip-BosCh


76

– La disminució del cost d’un projecte arquitectònic pot ser un element positiu sempre que no comporti baixades temeràries en la qualitat. Els edificis de menor cost, tant pel que fa a la construcció com al manteniment, no tenen per què ser de menor qualitat, sobretot si ens referim a aspectes de sostenibilitat, com ara materials i sistemes productius vinculats a l’entorn.

– No obstant això, donar prioritat a la baixa econòmica és un error. Aquest estalvi no té gairebé repercussió en el cost total del projecte i, en canvi, dificulta enormement la professió arquitectònica, que actualment es troba ja en situació de precarietat.

– Aquest suposat estalvi, a més, en molts casos no és real, ja que sovint els costos s’ajusten en excés per obtenir l’encàrrec i es produeix un desajust considerable amb els costos reals.

– Una arquitectura de qualitat no és compatible amb el fet de donar prioritat a la baixa econòmica. El cost és un factor a tenir en compte, però no pot condicionar l’adjudicació del concurs.

En resum...6.1. Cost

77


6.2. Temps

78

«Que l’empresa constructora es comprometi a executar l’obra en un termini que interessa l’Administració convocant és positiu, establir compromisos sempre és positiu. La baixada en el temps sempre és menys temerària que en el preu. Fins i tot si es vol fer un estalvi de debò, els processos d’obra s’han de fer tan de pressa com sigui possible, amb la major prefabricació possible i amb la major estandardització de solucions.»

«Cada vegada més s’adjudiquen concursos amb uns compromisos de menor temps, i això pot ser perillós.»

Josep Bertran

Ferran Sagarra

Compartit per:

Gonçal Marquès

Compartit per:

Beth Galí

JoaquiM pasCual

«El criteri de menor temps també és un error; com més ràpid és un projecte pitjor parada en surt l’arquitectura.»

«Parlar de temps és una fal·làcia; es constata que no hi ha ningú que controli si es fa en el temps previst i, a més, la pròpia dinàmica d’un projecte fa que hi hagi molts imponderables.»

Beth Galí

Miquel Espinet

79

Compartit per:

Ferran saGarra JoaquiM pasCual

Compartit per:

JoaquiM pasCual


80

– Igual que el cost, el temps de construcció d’una obra arquitectònica és un factor que cal tenir en compte però que en tot cas no pot ser mai decisiu. – Donar una excessiva rellevància a aquest factor pot ser irresponsable i perillós i sovint té com a resultat la mala qualitat arquitectònica.

– Intentar establir el temps de construcció d’un projecte és dubtós, ja que no es pot exercir un control total sobre els factors que hi intervenen.

En resum...

6.2. Temps

81


82

Compartit per:

Gonçal Marquès JoaquiM pasCual

6.3. Transparència en l’adjudicació

«Potser la percepció no és aquesta, perquè hi ha molts ofertors i, actualment, pocs concursos, però nosaltres sempre garantim un accés igualitari i una resolució justa dels concursos.»

«No sembla que les adjudicacions directes encobertes siguin un problema absolutament generalitzat; és preocupant si passa, però no tenim constància que passi gaire.»

«Les decisions finals han de ser explícites. A l’Incasòl presentem i exposem totes les propostes presentades i oferim

Joan Lluís Quer

Lluís Comerón

GonçalMarquès

«La puntuació de diferents aspectes de cada proposta i la suma d’aquests punts per establir el guanyador em sembla totalment fora de lloc. És un sistema que facilita la feina al jurat però no permet la discussió teòrica de les propostes, que és el realment interessant i necessari. Calen mecanismes qualitatius i no pas quantitatius.»

«El jurat hauria de fer un informe o una exposició pública on defensés els seus criteris a l’hora d’adjudicar el concurs. Però com que hi ha tants concursos això és inviable.»

Oriol Bohigas

Oriol Bohigas

83

Compartit per:

enriC Massip-BosCh

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Compartit per:

sílvia Farriol Miquel espinet

viCente Guallart Beth Galí

JoaquiM pasCual

enriC Massip-BosCh

explicacions de per què hem triat la guanyadora.»


84

«Holanda és un cas molt particular: s’hi organitzen concursos restringits (per llei estan obligats a escollir entre tres despatxos) però abans ja saben amb quin arquitecte treballaran. Als altres dos se’ls hi comunica, normalment aquests hi estan d’acord perquè saben que un altre dia els tocarà a ells, i treballen just per acomplir l’expedient. Tot i ser il·legal, crec que és un sistema veritablement transparent i democràtic, amb totes les cartes a la vista. És un procés rotacional i gairebé treballen tots els arquitectes, que, a més, cuiden la qualitat. Amb aquest sistema han aconseguit que el nivell de l’arquitectura holandesa, de mitjana, sigui molt alt.»

Beth Galí


«A vegades surten concursos el mes d’agost amb quinze dies per entregar la documentació. És evident que aquests concursos estan donats. Convoquen el concurs perquè estan obligats a fer-ho però ja saben a qui l’han de donar, i a vegades amb tota la raó. El sistema és pervers.»

Sílvia Farriol

85

Compartit per:

Miquel espinet oriol BohiGas

Conxita BalCells Josep Bertran viCente Guallart

Beth Galí

Compartit per:

viCente Guallart

«Un dels millors sistemes és el francès; quan t’hi presentes saps a què jugues.»

«Els criteris de decisió del jurat són clars: s’adjudiquen punts a cada criteri i qui té més punts guanya, igual que en els concursos de bellesa. Aquest és un bon sistema.»

Ferran Sagarra

Vicente Guallart


86

«EL COAC sempre hauria de tutelar el procés i designar un arquitecte com a observador del concurs perquè actuï com a garantia de la correcció del procés i de la deliberació del jurat, com ja es fa de vegades.»

Josep Bertran

– L’adjudicació directa encoberta, tot i que no és una pràctica generalitzada, es produeix en alguns casos o, almenys, aquesta és la sensació que té la professió arquitectònica.

– En alguns casos una adjudicació directa podria estar justificada, però el compliment estricte de la llei fa que s’hagin de buscar mecanismes alternatius sovint poc transparents.

– Calen mecanismes que aportin transparència al sistema de concursos, amb un accés igualitari i una resolució justa d’aquests.

En resum...


– L’exposició pública de tots els projectes presentats i l’explicitació dels criteris pels quals s’ha optat per la proposta guanyadora seria un aspecte clau per avançar cap a aquesta transparència.

– La puntuació dels diferents aspectes de cada proposta i l’adjudicació del concurs a la més puntuada, si bé també pot augmentar la transparència, no permet la discussió teòrica d’aquestes, ja que és un mecanisme purament quantitatiu que oblida la part qualitativa de l’arquitectura.

– Seria desitjable que el COAC tutelés el màxim de processos de concurs possible designant un arquitecte com a observador perquè actuï com a garantia de la correcció de la deliberació del jurat.

87


7. Tràmits i documentació

90

Compartit per:

Ferran saGarra Josep Bertran Gonçal Marquès Miquel espinet oriol BohiGas enriC Massip-BosCh

sílvia Farriol

Conxita BalCells

Compartit per:

sílvia Farriol, Conxita BalCells

7.1. Documentació administrativa i burocràcia

«Cada vegada ens encolomen més coses, i l’arquitecte cada vegada té menys temps i menys recursos per projectar, que és la feina que hauria de fer.»

«Hi ha una dispersió de documentació que és estrafolària.»

«Arriba un moment que l’excessiva burocràcia acaba ofegant a qui l’ha de practicar, o sigui, els arquitectes. I, a més, això suposa un cost impensable en qualsevol activitat professional.»

Sílvia Farriol

Enric Massip-Bosch

Beth Galí

91

«França té una documentació única per a tots els concursos. Després, segons el concurs, et demanen que presentis més o menys feina, però tota la resta ja ho demostraràs quan ho hagis de demostrar. A Espanya fins i tot s’arriba a l’absurd de demanar garanties prèvies simplement pel fet de presentar-se a un concurs.»

Enric Massip-Bosch

Compartit per:

Josep Bertran

«L’excessiva documentació es podria resoldre amb una declaració prèvia de tots els concursants segons la qual compleixen tots els requisits i, en tot cas, només el guanyador posteriorment ho hauria de presentar, amb la conseqüent responsabilitat si no ho fes.»

Ferran Sagarra


92

Compartit per:

oriol BohiGas

«El Patronat Municipal de l’Habitatge ha intentat fer concursos simultanis, és a dir, tres o quatre projectes sota un mateix concurs, de manera que els arquitectes només han de presentar la fase curricular una vegada i no pas quatre, i, alhora, nosaltres només hem de mirar els currículums una vegada. Entenem que és una mesura d’eficiència per a ambdues parts.»

«El procés es podria simplificar, per exemple, si la primera proposta de l’arquitecte fos una cosa tan fàcil com enviar un correu electrònic on manifestaria interès per una licitació detallant la seva proposta. Alhora, la persona interessada hauria d’estar acreditada al

Joaquim Pascual

Joan Lluís Quer


93

Registre Oficial de Licitadors, que és a l’abast de les administracions. Cal, però, una modificació legal.»

Compartit per:

viCente Guallart lluís CoMerón Miquel espinet enriC Massip-BosCh

Compartit per:

Gonçal Marquès Conxita BalCells

Beth Galí

«El millor seria que a l’Administració, i als col·legis, es generessin models de concursos estàndard per a tothom, per ajudar totes aquestes entitats o administracions més petites que, sense mala intenció, cauen en errors que perjudiquen la professió arquitectònica. Tenim administracions prou potents (Diputació, GISA, Generalitat, col·legis, etc.) per plantejar aquest procés.»

Conxita Balcells


94

– La documentació exigida per optar a un concurs és excessiva i suposa, a més, un cost enorme per a la professió arquitectònica.

– Aquesta documentació varia segons l’entitat convocant.

– Tot això comporta que l’arquitecte hagi de dedicar bona part del seu temps a complir amb la burocràcia exigida per optar a un concurs i no a projectar la seva proposta.

– Hi ha mecanismes al nostre abast que permetrien millorar aquesta situació. La licitació electrònica, els registres de licitadors o els concursos simultanis, en què l’arquitecte només ha de presentar la documentació una vegada, permetrien no duplicar esforços en aquests processos.

– L’estandardització de la documentació que s’ha de presentar i el fet de postergar l’exigència de certes garanties només al projecte guanyador també simplificarien aquesta tasca.

En resum...


95


8. Jurat

8.1. Composició del jurat

98

«Em sembla bé que un jurat sigui pluridisciplinari i que s’hi incorporin especialistes en medi ambient, en sanitat, etc., segons l’edifici en qüestió. A més, els arquitectes a vegades també tenim els nostres propis vicis.»

«Els nostres jurats estan formats per arquitectes en un 90 %.»

«Normalment al jurat hi ha l’oficinista de torn, o el secretari administratiu, o el conseller delegat d’una societat que no saps ben bé què hi pinta… Hi ha molt pocs tècnics documentats i, per tant, no hi

Conxita Balcells

Joaquim Pascual

Oriol Bohigas

Compartit per:

Joan lluís quer Gonçal Marquès

Compartit per:

sílvia Farriol Ferran saGarra Miquel espinet Conxita BalCells Beth Galí

Compartit per:

JoaquiM pasCual enriC Massip-BosCh

Josep Bertran

«Si vols un jurat competent, el primer que has de fer és pagar-li.»

«És impossible que un jurat pugui avaluar cent projectes en una tarda.»

ha cap garantia que la resolució sigui justa.»

«La llei no estipula com ha de ser un jurat; per tant, no hi ha una manera única de fer-ho i cada concurs afronta aquest fet d’una manera diferent.»

Oriol Bohigas

Oriol Bohigas

Miquel Espinet

99

Compartit per:

Miquel espinet enriC Massip-BosCh

Compartit per:

JoaquiM pasCual

Compartit per:

sílvia Farriol Ferran saGarra Miquel espinet

Conxita BalCells Beth Galí


100

«És important conèixer el jurat. Jo crec que no hi ha cap competició al món en què no sàpigues qui és l’àrbitre. En el cas de l’arquitectura sovint no és així, i això hauria de ser il·legal. El jurat és el 80 % d’un concurs. Segons qui sigui, pots decidir de presentar-t’hi o no, i no perquè hi tinguis o no amistat, sinó perquè sabràs què és el que valoren més.»

«El jurat, més enllà de si és pluridisciplinari o no, ha de ser

«Exceptuant algunes entitats o algunes administracions, com ara el Patronat Municipal de l’Habitatge, majoritàriament el pes dels arquitectes en la decisió final del jurat és bastant mínim.»

Vicente Guallart

Vicente Guallart

Miquel Espinet

Compartit per:

oriol BohiGas sílvia Farriol enriC Massip-BosCh

Compartit per:

sílvia Farriol Ferran seGarra oriol BohiGas

Beth Galí


«Per acabar amb l’adjudicació directa encoberta, el que s’ha de fer és nomenar concursos amb jurats imparcials i amb independència. L’Administració convocant només ha de fer d’espectador de la deliberació del jurat tècnic, encara que, per descomptat, ha de poder fer observacions sobre aquesta deliberació.»

«Estaria bé que en els jurats hi hagués la figura d’un arquitecte estranger, que pugui tenir una visió més àmplia, diferent de la que tenim aquí.»

vàlid i competent. Hi ha una relació entre jurats de qualitat i propostes guanyadores de qualitat.»

Josep Bertran

Beth Galí

101

Compartit per:

sílvia Farriol Ferran saGarra

Josep Bertran

lluís CoMerón

Conxita BalCells

Beth Galí Miquel espinet

enriC Massip-BosCh


102

– La Llei de contractes no estipula com ha de ser un jurat d’un concurs d’arquitectura. Per tal d’evitar males pràctiques seria recomanable la regulació i normativització d’aquest.

– El jurat ha de ser sempre imparcial i independent.

– És indispensable que el jurat estigui conformat per una majoria d’arquitectes i tècnics competents per tal que la resolució sigui justa i de qualitat.

– Segons el tipus de projecte, és necessari incorporar al jurat especialistes d’altres disciplines. Evidentment, aquests perfils també han de ser reconeguts i de qualitat.

– És important que l’arquitecte que es presenta a un concurs sàpiga qui conformarà el jurat. Saber la persona que avalua els projectes és una informació rellevant a l’hora de decidir de presentar-se o no a un concurs.

En resum...


103

– Un especialista de qualitat que fa una bona feina exigeix compensació; per tant, el jurat sempre ha de ser remunerat.

– Si el jurat es remunera també se li pot exigir una anàlisi detallada de totes les propostes, la qual cosa necessita més temps del que normalment s’acostuma a deixar a la majoria de concursos.


104

CrèditsFAD. Xarxes d’opinió(www.fad.cat/xarxesopinio)

Junta direCtiva del Fad

President: Miquel espinet

Vicepresidenta: isaBel lópez

Tresorer: JauMe de oleza

Secretària general: Montse arnau

Vocals: eulàlia CoMa (vocal junta gestora)toni MiseraChs (vocal junta gestora)Jon Montero (vocal junta gestora)viviana nartozky (presidenta d'ADI-FAD)Álvaro soBrino (president d'ADG-FAD)sílvia Farriol (presidenta d'ARQUIN-FAD)MaGda polo (presidenta d'A-FAD)GaBriel roBert (vocal junta gestora)teresa rovira (vocal junta gestora)Mia serra (vocal junta gestora)Chu uroz (president de MODA-FAD)JoMi Murlans (gerent)

Direcció del projecteMiquel espinet

teresa rovira

Coordinació, realització i edició d’entrevistes i administració del webMarC trias

Suport i seguimentJordi torrents, departaMent de proJeCtes del Fad

L'arquitectura a concurs? Opinions sobre el sistema de concursos en arquitectura

Guió del tema i selecció d’entrevistatsMarC trias

oriol piBernat

Jordi torrents

Plantejament editorial de la publicacióteresa rovira

Jordi torrents

MarC trias

Transcripció d’opinions i edició de textosMarC trias

Disseny gràfic i maquetacióGuilleM periCay

Correcció de textosester arana

FotografiesMarC trias

Excepte: Beth Galí, de BB+GG ArquitectesJoan Lluís Quer, de GISAJoaquim Pascual, de Patronat Municipal de l'Habitatge de BarcelonaSílvia Farriol, de Soler – Farriol Arquitectes

©2012 FAD, Foment de les Arts i del Disseny

Crèdits

Un projecte del:

Amb lA col·lAborAció de:

L’arquitectura a concurs?

Documents

Transcript of L’arquitectura a concurs?