Apunts 2n Educació Física (Web)

7/27/2019 Apunts 2n Educaci Fsica (Web)

1/15

EL BSQUET(I)

ON ES JUGA?

El bsquet es practica en un camp rectangular de 28m x 15m de mitjana.

QUINA S LA SEVA HISTRIA?

Va ser inventat el 1891 per Jones Naismith, que era un sacerdot canadencdedicat a lensenyament als EEUU. Era professor de cultura fsica de laTraining School de Massachussets, i va idear el bsquet cercant un esportque es pogus practicar a lhivern en un local tancat. El bsquet es vaconixer a Europa grcies als soldats americans que participaven a la

Primera Guerra Mundial. Va assolir categoria desport olmpic als jocs deBerlin, al 1936. A Espanya es va comenar a practicar el 1922. LescolapiEusebi Milan el va aprendre a Cuba i el va ensenyar als seus alumnes delcollegi Sant Antoni de Barcelona.

QUINA S LA SEVA TCNICA?

Botar, passar i llanar. Aquestes sn les tres accions fonamentals que unjugador de bsquet ha de dominar.

El botPer desplaar-se pel camp quan tenen la piota, els jugadors lhan danar fentbotar acompanyant-la amb la m. Les dues maneres bsiques sn:

- Bot alt: anomenat tamb davanada, que sutilitza per crrer moltrpid i avanar cap a la cistella contrria.

- Bot baix o de protecci: serveix per protegir la pilota quan elsdefensors sacosten perillosament per apoderar-sen.

La passadas la tcnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el campsense necessitat de fer-la botar. Sempre es f entre dos jugadors. Hi hamolts tipus de passades. Les bsiques sn:

- Passada de pit: Com ho indica el seu nom, la pilota surt impulsada desdel pit amb les dues mans en direcci al jugador que lha de rebre.

- Passada en picat: es fa com lanterior per amb un bot intermedi.- Passada per sobre el cap: les mans se situen per sobre el cap per

passar la pilota.


2/15

Hi ha una acci tcnica directament relacionada amb la passada quesanomena assistncia. Es produeix quan un jugador rep una exellentpassada dun company de manera que queda en una posici immillorable perencistelllar.

El llanament ( o tir)s lacci tcnica mitjanant la qual un jugador llana la pilota amb laintenci dencistellar-la. Hi ha diverses maneres de tirar:

- llanament fonamental: el jugador agafa la pilota amb dues mans, pernoms la impulsa amb una.

- Llanament lliure: s el llanament que es practica desprs duna faltapersonal. Es realitza sense oposici.

- Lentrada a cistella: fent les dues passes que et permet el reglament.- Lesmaixada: acci espectacular que es realitza quan el jugador espenja de la cistella.

La paradaConsisteix a aturar-se amb la pilota a les mans desprs de botar o rebre unapilota. Hi ha dues maneres:

- parada en un temps: sagafa la pilota quan tots dos peus sn a terra.- parada en dos temps: sagafa la pilota mentre els dos peus arriben a

terra, un desprs de laltre.

El pivot s lacci en que el jugador que t la pilota a les mans gira enqualsevol direcci mantenint en tot moment un peu fix a terra. El peu sobreel qual un jugador pivota sanomena peu de pivot. Quan la parada ha estaten un temps, es pot utilitzar el peu que ms convingui. En canvi, si la paradaha estat en dos temps, el peu de pivot s sempre el primer que sha posat aterra.

QUINA S LA SEVA TCTICA?

En el joc 5x5, els jugadors sespecialitzen en diferents posicions dacordamb la seva alada i la seva habilitat tcnica:

- Base (1): s el ms hbil botant i passant la pilota. Tamb t un bonllanament.

- Escorta (2): jugador amb caracterstiques de base i aler.


3/15

- Aler (3): bona tcnica i llanament exterior. Fan les entrades acistella i les passades als pivots.

- Pivot (4,5): jugadors ms alts de lequip. Sn els responsablesdagafar el rebot quan la pilota no entra a la cistella. Han de llanar

b de prop i ser rpids i hbils en els moviments de peus.

QU HAS DE SABER DEL REGLAMENT?

Durada dun partit: 4 parts de 10 minuts. En cas dempat, prrroga de 5.Sempre ha de guanyar un equip.Jugadors: 5 a la pista i 7 a la banqueta. No hi ha lmit de canvis.Puntuaci: dins de 625m, 2 punts. Ms enll de 6,25m, 3 punts. Llanament

de personal, 1 punt.Inici del partit: Salt entre dos jugadors dins del cercle central. Els altresjugadors es reparteixen com volen per fora del cercle.Eljugador que t la pilota a les mans no pot: moure els peus sense botarla pilota, botar la pilota amb les dues mans alhora, parar de botar i tornar abotar-la.Un jugador t 5 segons per passar, botar o fer un llanament amb la pilota.Un equip t 8 segons per passar al camp contrari i no pot tornar al seu campde defensa una vegada passada la lnia de mig camp: ser camp enrera.

Un equip t 24 segons per fer un llanament a cistella.Un jugador no pot estar ms de 3 segons a la zona de lequip contrari, sensepilota.Quan un jugador acumula 5 faltes personals, queda eliminat del partit.

COM ATACAR?

Un contra un: s la manera ms bsica datacar. A la teva edat convdaprendre-la molt b per desprs passar a les situacions ms complexes:

2x2, 3x3..fins a 5x5.

COM DEFENSAR?

La defensa individual: sanomena aix perqu a cada jugador se li assigna elmarcatge dun jugador contrari.


4/15

LESCALFAMENT

QU S LESCALFAMENT?

Podem definir lescalfament com el conjunt dexercicis que es porten aterme de manera prvia a la prctica esportiva, per millorar el rendiment idisminuir el risc de patir una lesi. Timagines crrer una cursa de velocitatsense escalfar prviament? De ben segur els resultats serien mot negatius:faries un temps pitjor i, a ms, et podries lesionar. Sempre has de pensarque quan els msculs i els tendons estan freds, les possibilitats de patiralguna lesi sn molt elevades. A ms, pensa que has de condicionarcorrectament el cor per passar de 60 pulsacions per minut......a 200!!! s un

canvi molt violent i conv preparar-lo b.

QUINS OBJECTIUS PERSEGUEIX?

1. Activar la funci de laparell respiratori: es respira ms rpid i msprofundament. Els pulmons captaran ms aire de lexterior, ilorganisme podr extreure loxigen necessari per a lesfor.

2. Activar la funci del cor i de laparell circulatori (artries, venes icapillars): el cor batega ms de pressa i els batecs sn ms potents.Aix circula ms sang pels vasos sanguinis i ser possible portar msoxigen als msculs que treballen.

3. Augmentar la temperatura corporal : ho notem perqu comencem asuar i la pell senvermelleix. La musculatura, que es va escalfant, esmour amb facilitat i ser ms difcil que es lesioni.

4. Preparar les articulacions i els msculs: amb lescalfamentlubrifiquem les articulacions (com si els posessim oli) i estirem elstendons i les fibres musculars.

COM SHA DE FER ?

Distingim tres parts fonamentals en lescalfament :

1a PART : EXERCICIS GENERALS


5/15

Sanomenen aix perqu poden ser comuns a qualsevol escalfament,independentment de lactivitat que shagi de practicar. Sn, a ms, exercicismolt dinmics.Han de realitzar-se :

- De manera suau (recorda que es tracta de lescalfament).- En desplaament (corrent, saltant...)- Movent totes les parts del cos ( cames, braos, cintura, esquena.....)

Quan ja hem augmentat la temperatura corporal i el nostre cor batega msrpid, ja podem passar a la segona part.

2a PART: EXERCICIS DE FLEXIBILITATAra es tracta destirar-nos! Amb aquests exercicis ajudarem la

musculatura, els tendons i les articulacions a realitzar desprs un treballintens.Has de practicar estiraments de:

- Lesquena.- Les espatlles i les extremitats superiors.- Els malucs i les extremitats inferiors.

3a PART : EXERCICIS DEL TEU ESPORTEn aquesta part realitzars accions similars a lesport que hagis de

practicar tot seguit. Aix, el corredor de velocitat realitzar esprints curts,la jugadora de bsquet realitzar passades i llanaments a cistella, i eltennista dedicar un temps a fer sacades, volees,........

RECORDA:

Desprs dhaver patit una lesi, has de prendre precaucions i prepararlescalfament amb molta cura.

Si lescalfament s fonamental abans diniciar la classe dEF, tamb ho s elretorn a la calma o la relaxaci en acabar-la. Fes exercici molt suau irealitza estiraments. Desprs, una bona dutxa tajudar a relaxar-te.

Els dies que fa ms fred i has de practicar exercici, s molt important queet tapis b i dediquis ms temps a totes les parts de lescalfament. Recordaque el fred s un enemic de lesportista.


6/15

HANDBOL (I)

On es juga?

Lhandbol es juga en una pista de 40X20 m. Les porteries fan 3 m dampleper 2 m daltura.

Com es juga?

Objectiu del joc: consisteix a introduir la pilota en la porteria de lequipcontrari. Guanya lequip que aconsegueix ms gols. En algunes competicions,s adms lempat com a resultat final.Jugadors: cada equip s compost de 12 jugadors, dels quals 7 sn els que

juguen a la pista (6 de camp i el porter).Inici de partit: es realitza un sorteig. En el moment de comenar, tots elsjugadors han de ser en la meitat de camp prpia.Puntuaci: cada vegada que la pilota traspassi totalment la lnia de porteriasaconsegueix un gol.Duraci: es juguen dues parts de 30 minuts.

Qu diu el reglament?

ACCIONS QUE POTS FER

- Llanar a porteria des de dins lrea, sempre i quan hagis saltat sensetrepitjar la lnia i llancis la pilota abans de tocar a terra.

- El porter, dins lrea de la seva porteria, no comet falta si realitzapassos, dobles o sost la pilota ms de tres segons.

- Quan un porter, com a conseqncia dun rebuig, fa que la pilota surtiper la lnia de fons per darrera la porteria, ell mateix la posar denou en joc. En canvi, si la pilota s tocada per un altre jugador delcamp defensor, sexecutar un llanament de crner.

ACCIONS QUE NO POTS FER

- Tocar la pilota per dessota el genoll, a excepci del porter.- Passos: es realitzen quan fas ms de tres passos amb la pilota a les

mans. Per desplaar-te has de fer-la botar.- Dobles: quan, desprs dhaver parat de fer botar la pilota, tornes a

fer-la botar. Per s que pots fer encara tres passos.


7/15

- 3 segons: quan tens agafada la pilota, disposes de tres segons perpassar-la, llanar-la o fer-la botar.

- Trepitjar la lnia de 6 metres o entrar a lrea de porteria, a excepcidel porter.

- Passivitat: es castiga amb aquesta falta lequip que perd temps itarda massa a fer un llanament a porteria.FALTES ANTIREGLAMENTRIES

- No pots empentar, subjectar ni donar cops a un adversari. Tampoc lipots impedir el pas amb els braos o les cames, per s amb el tronc.Totes les faltes se saquen des del mateix lloc en qu shan coms.

- Llanament de falta: si la falta ha estat comesa entre les lnies de 6i 9 metres, se serveix un llanament franc des de la lnia de 9 m. Elsdefensors han de collocar-se en la lnia de 6 m.

- Penal: s un llanament lliure des de 7 m. Es comet quan realitzes unafalta antireglamentria a un adversari que t la pilota i s en unaclara situaci de gol, quan els defenses entren dins lrea de porteriao quan un jugador passa la pilota al seu porter que est dins lrea.

FALTES ANTIESPORTIVES

Sn les faltes antireglamentries especialment agressives o intencionades.Agafar el contrari per lesquena o el coll, donar-li cops o empentar-lo moltfort en sn alguns exemples.Segons la gravetat se sancionen de les maneres segents:

- Amonestaci: lrbitre mostra la targeta groga.- Exclusi: lequip es queda amb un jugador menys durant dos minuts.- Expulsi: el jugador que acumula tres exclusions no pot tornar a jugar

el partit. Un altre jugador ocupa el seu lloc desprs de dos minuts.- Desqualificaci: quan un jugador realitza una acci molt greu, ha

dabandonar el terreny de joc. El seu lloc locupar un altre jugadordesprs de dos minuts.

Quina s la seva tcnica?

COM HAS DAGAFAR LA PILOTA

Excepte en la recepci, de la qual en parlarem a continuaci, la majoria de

vegades haurs dagafar la pilota amb una sola m.


8/15

- Agafa-la corbant el palmell de la m i els dits tot adoptant la formade la pilota.

- Separa b els dits per intentar abastar la major superfcie possible.- Aprn a moure-la en totes direccions....procurant que no et caigui!!!

LA RECEPCI I LA PASSADA

Quan rebis la passada dun company, has de procurar que la pilota no caigui aterra. Daix depn la velocitat del joc del teu equip i ....... a ms, evitarsque te la prenguin.

La recepci- Estira els braos i posa els palmells de les mans mirant cap a la pilota.- No vulguis aturar en sec la pilota. Esmorteeix-la amb una flexi suau

dels braos.- Subjecta-la amb les dues mans i acosta-te-la al pit.

La passadaHas devitar les passades bombejades. Sn preferibles les passades rpidesi tenses. Procura que ladversari no pugui intuir a qui vols passar la pilota (no

telefonar la passada). Dirigeix la passada al pit del company.La passada ms utilitzada s la frontal, i sha de fer:

- Aixeca el bra fins a lalada de lespatlla. La pilota ha destar situadaenlaire,darrera el cap. Aquesta posici sanomena armat.

- Des daquesta posici, gira fort el tronc, avana el bra i llana lapilota amb un cop de canell.

La passada tamb es pot realitzar daltres maneres: per darrera lesquena,de malucs, en pronaci.

EL BOT

Sutilitza per poder avanar. Per exemple, en una jugada de contraatac enque cal recrrer tota la pista fins a la porteria contrria. Per, fora delcontraatac, no susa massa, ja que s molt ms rpid fer circular la pilotamitjanant passades.

- No colpegis la pilota amb el palmell de la m, ni la facis botar davantels peus.

- Fes-la botar estirant el colze i el canell i desprs flexionant-lossuaument per esmorteir el rebot.


9/15

LES FINTES

Sn uns moviments en qu sintenta enganyar un jugador contrari. Lobjectiu

s aconseguir desmarcar-nos, passar la pilota o llanar a porteria.- Primer fes un moviment per provocar una reacci o un desequilibri del

teu defensor (engany).- Aprofita el seu desequilibri per realitzar lacci desitjada.

EL LLANAMENT

Lobjectiu del llanament s aconseguir el gol!!! Has de practicar tots tipusde llanaments: des de lespatlla, des de la cintura, en suspensi, rectificat,en caiguda.......... Com ms els dominis, ms gols marcars. Els que sutilitzenms sn :

Llanament amb suport- La mecnica s similar a la de la passada de lespatlla, per en la

posici darmat, has de girar ms lespatlla cap enrera i estirar ms elbra. Avana la cama contrria al bra de llanament.

- Amb un gir brusc del cos i projectant el bra endavant, llana lapilota tan fort com puguis.

Llanament en suspensis el que es realitza des de laire, desprs dun salt. Serveix per llanar perdamunt la defensa.

- Fes un salt potent enlaire amb la cama contrria al bra dellanament.

- Llana quan siguis ben enlaire, en el punt ms elevat, just per damuntles mans dels defenses.

Altres llanaments que pots fer : de maluc, rectificat, en caiguda.

Com atacar ?

SI TENS LA PILOTA..

- ......i no tens cap defensor a prop, llana a porteria !!


10/15

- ......i tens un defensor que et marca, intenta superar-lo fent botar lapilota, fent fintes, llanant per sorpresa, etc.

- ......i no pots lliurar-te de la defensa, juga la pilota amb un company.Fes-li una bona passada!

SI NO TENS LA PILOTA

Pots emprar aquestes tcniques:

- Ajuda: segueix els moviments del company que tingui la pilota. Potnecessitar ajuda i passar-te-la. Aix no significa crrer darrera lapilota! Separat del company a una distncia prudencial, no thienganxis massa.

- Desmarcatge: s un movimentque persegueix lliurar-se del marcatgedun defensor. Usa les fintes: corre cap a la porteria i tot seguittorna enrera, tot canviant de direcci per rebre la pilota.

-Com defensar?

EL JUGADOR QUE T LA PILOTA

El jugador contrari que t la pilota s molt perills: pot aconseguir un gol!!Per aix has daprendre a marcar-lo correctament:- Situat entre el jugador atacant i la porteria.- Aixeca el bra i posal davant el bra amb que latacant porta la pilota.

Aix aconseguirs frenar el llanament.- Posa-li laltre m a la cintura per impedir que avanci.

EL BLOQUEIG

s lacci defensiva consistent a bloquejar, aturar la pilota quan un atacantllana a porteria.- Situat entre el llanador i la porteria.- Aixeca els dos braos exactament en el moment en qu latacant

llanci a porteria.- Ajunta les mans i posa-les tan a prop de la pilota com puguis. Per no

fer-te mal, separa els dits i posals ben rgids.


11/15

Com s un equip dhandbol?

En un equip dhandbol, els jugadors sespecialitzen en posicions diferents enfunci de les caracterstiques fsiques i les habilitats tcniques.- El central (B): organitza i distribueix el joc des del centre de latac.- Els laterals (A i C): juguen al costat del central. Lajuden en la

distribuci del joc i dominen tot tipus de llanaments.- Els extrems (F i D): sn els que juguen ms a prop de les lnies de

banda i de fons. Sn molt rpids i poden tirar des danglesinsospitats.

- El pivot (E): s el que juga a prop de la lnia de 6 m, desquena a laporteria i enmig de la defensa contrria.

- El porter: s lencarregat devitar els gols. Ha de posseir una granvelocitat de reacci.


12/15

EL VOLEIBOL (I)

ON ES JUGA?

El voleibol es practica en un camp de 18x9 m.

QUINA S LA SEVA HISTRIA?

Va nixer el 1895 grcies a un instructor de preparaci fsica dels EEUU,William G. Morgan. Coneixedor del bsquet, invent un joc diferent, sensecontacte fsic i amb poc risc de lesions. Les primeres regles del voleibol

daten de 1896. Es va estendre rpidament per lAmrica del Nord, el Canadi les Filipines i, el 1908, arrib al Jap. Ms endavant arrib als pasos delExtrem Orient i, desprs, als de lEuropa de lEst. A lEuropa Occidentalarrib grcies a les tropes americanes de la Primera Guerra Mundial. El1949 van comenar els primers campionats mundials. El 1952 sintrodu lamodalitat femenina. Adquir categoria olmpica lany 1964, i encara laconserva avui dia.A Espanya, el voleibol va comenar a pacticar-se a les platges de Catalunyael 1920. Per no va ser fins al 1960 quan es fund la Federaci Espanyola de

Voleibol.

QUINA S LA SEVA TCNICA?

El voleibol s un dels esports ms espectaculars. Destaca per la sevavelocitat dels moviments i la seva tcnica peculiar, diferent de la dels altresesports que tamb necessiten habilitat en el maneig de la pilota.Les normes reglamentries daquest esport obliguen el jugador a picar la

pilota sense possibilitat dagafar-la. Aix pot resultar complicat al principi,fins que el jugador sacostuma a col.locar les seves extremitats superiors enla posici ms idnia per colpejar la pilota. Desprs, per, resulta ser unesport apassionant.

Les accions tcniques ms importants sn les segents:

PASSADA

s lelement tcnic fonamental per poder jugar en equip.


13/15

Passada davantbraos: es realitza colpejant la pilota amb els avantbraos.T una doble funci: inicialment serveix per evitar que la pilota toqui a terraquan lequip contrari acaba defectuar el servei (s, per tant, el primer tocde lequip); desprs, la pilota sha de dirigir cap al collocador.

Passada de dits: s laltre manera bsica denviar una pilota cap a unjugador: impulsant-la amb la punta dels dits. La practica, sobretot, elcollocador, i s el segon toc de lequip.

Rematada: s el tercer i darrer toc. La tcnica de la rematada s, potser,la ms difcil daprendre, perqu el jugador que la realitza ha de saltarenlaire preparant el bra que impactar la pilota i executar la rematada ensuspensi abans de tornar a tocar a terra.

Bloqueig: s una acci que serveix per defensar-se de la rematada. Larealitzen normalment un o dos jugadors que sn a prop de la xarxa.

Servei: s el cop que es dna a la pilota per iniciar el joc. El servei sconsiderat com un cop datac. Nhi ha de diferents tipus, segons el grau dedificultat. Els ms coneguts sn: servei baix, servei lateral i servei detennis.El primer que saprn s el servei baix. Es fa, igual que els altres tipus de

servei, amb el palmell de la m. Cal dir, per, que existeix el costum, entrela majoria de principiants daquest esport, dutilitzar el puny o el canell. Maino ha de colpejar-se la pilota amb aquestes parts del cos si es vol dirigirencertadament.

QUINA S LA SEVA TCTICA?

Els jugadors de voleibol collaboren entre ells per evitar que la pilota boti enel seu camp. Alhora, intenten crear jugades datac per fer botar la pilota enel camp contrari. Per aconseguir-ho, s important conixer com sorganitzensobre el terreny de joc. El camp es divideix en zones que han de serocupades pels jugadors a fi de cobrir tots els espais i evitar que la pilotatoqui a terra. Hi ha 6 zones, numerades de l 1 al 6 comenant pel costatdret del camp.

Els jugadors tenen un nom, segons la funci que realitzen durant el joc:


14/15

- DEFENSORS: juguen a la zona de defensa. Es responsabilitzen de lapilota quan aquesta arriba a les zones 1, 6 i 5. Utilitzen la passadadavantbraos per rebre el servei o la rematada de lequip contrari ienviar la pilota cap al collocador. Han de ser jugadors rpids, per

avanar-se a la pilota abans que no toqui a terra, i han de dominar lapassada davantbaos.- COLLOCADOR: com ho indica el nom, la seva funci consisteix a

collocar la pilota, amb la passada de dits, en una bona situaci perqupugui efectuar-se la rematada. Aquest jugador ocupa, generalment, lazona datac 3, situada al centre, per poder passar la pilota alsrematadors que es troben als dos costats. La caractersticafonamental daquest jugador s la destresa i el domini de la passadade dits.

- REMATADORS: sn els jugars que tenen la funci de finalitzar lesjugades datac amb una rematada. Destaquen principalment per lapotncia de salt i la fora per picar la pilota. Ocupen les zones 2 i 4.

La forma dorganitzaci que ms sutilitza per als principants en el voleibolsanomena collocador per torn. Cada vegada que lequip recupera el servei ifa la rotaci en el sentit de les agulles del rellotge, cada jugador tindr una

tasca a fer segons la zona ocupada: 5, 6 i 1 , defenses. 3, collocador i 4, 2,rematadors. El jugador que fa el servei s el de zona 1. Amb aquest sistemadorganitzaci tots els jugadors fan de defensor, collocador i rematador,sense especialitzar-se en cap funci en concret.

COM ES JUGA?

Duraci: un partit de voleibol es juga entre dos equips fins que un dels dosguanya tres sets. No hi ha lmit de temps. Lobjectiu de les jugades s ferbotar la pilota en el camp contrari.Els jugadors: cada equip el componen 12 jugadors, dels quals noms podenjugar 6 alhora.La pilota: s esfrica i dun color uniforme o diversos colors. Ha de ser decuir i la cambra pot ser de goma o un producte similar.Inici del partit: els jugadors se situen al seu camp en dues files de tres:els atacants, a la zona datac (prop de la xarxa), i els defensors, darrere. Eljugador que serveix la pilota ho fa desde darrere la lnia de fons.


15/15

Puntuaci: un equip marca punt cada vegada que aconsegueix fer botar lapilota en el camp contrari, o b si ladversari no aconsegueix tornar-la.Un set es guanya quan lequip aconsegueix sumar 25 punts i en t dos dediferncia sobre ladversari. En cas darribar a un cinqu set, aquest es

jugar a 15 punts, tamb amb una diferncia mnima de dos punts.Lequip que guanya el cinqu set guanya el partit per 3 sets a 2. Per guanyarel partit sempre shan dhaver guanyat tres sets ( 3-0, 3-1, 3-2).rbitres: controlen el partit dos rbitres. Tamb poden haver-hi jutges delnia.Anotador: sencarrega de fer lacta del partit on sanoten les puntuacions,els canvis de jugadors i els temps morts.

QU HAS DE SABER DEL REGLAMENT?

- Per passar la pilota al camp contrari un equip pot efectuar fins a trestocs. Si un equip ha fet un bloqueig, aquest no compta com a toc i, pertant, disposa encara dels tres tocs reglamentaris.

- Un jugador pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos. El recursdel peu, per, s lltim que sutilitza.

- Si la pilota, desprs de tocar-la el receptor, surt fora dels lmits delcamp i no toca a terra, encara es pot seguir jugant. s perms que un

altre jugador surti del camp i la colpegi.- Un jugador mai no pot tocar la pilota dues vegades seguides, excepte

desprs dun bloqueig.- Durant la realitzaci dun bloqueig els jugadors poden passar els

braos per damunt la xarxa, per sense tocar-la.- s perms que un jugador situat a la zona datac trepitgi la lnia

central que separa els dos camps, per no que la traspassi.- Mai no es pot tocar la xarxa.- Els entrenadors poden demanar dos temps morts en cada set.- El jugador que serveix pot fer-ho des de qualsevol punt de darrera la

lnia de fons i t 5 segons per posar la pilota en joc.

Apunts 2n Educació Física (Web)

Documents

Transcript of Apunts 2n Educació Física (Web)