Apunts Harmonia

7/23/2019 Apunts Harmonia

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-harmonia 1/10

HARMONIA

2015/2016

[FECHA]

[NOMBRE DE LA COMPAÑÍA][Dirección de la compañía]



Cadències ...................................................................................................................................... 2

Roda d’acords ................................................................................................................................ 2

Quadre d’acords i inversions ......................................................................................................... 3

1r curs ............................................................................................................................................ 3

Acord triada de sensible (VII) ........................................................................................................ 3

Intervals prohibits ......................................................................................................................... 3

Cant Donat .................................................................................................................................... 3

Normes sobre moviments melòdics i harmònics .......................................................................... 4

Normes moviments harmònics ................................................................................................. 4

Normes de 5ª i 8ª paral·lela .................................................................................................. 4

Normes de 5ª i 8ª directa ...................................................................................................... 4

Enllaços acord en estat fonamental i 1ª inversió ...................................................................... 4 Enllaç de la sensible en 1ª inversió ........................................................................................... 4

Doble i triple xifrat .................................................................................................................... 4

Modulació ................................................................................................................................. 4

2n Curs........................................................................................................................................... 5

Acord triada en 2ª inversió 6/4 ..................................................................................................... 5

Acord de 7ª de Dominant (V) ........................................................................................................ 5

Acord de 7ª de Dominant a la modulació – anàlisis i harmonitzacions .................................... 5

Acord 7ª de VII (Sensible) .............................................................................................................. 6

Acord m 7ª de VII (sensible) a la modulació ............................................................................. 7

Acords de 7ª diatònics, de prolongació o espècie ........................................................................ 7

Funcions .................................................................................................................................... 7

Inversions i xifrats ..................................................................................................................... 7

Supresions i duplicacions .......................................................................................................... 7

Preparació i resolució ................................................................................................................ 7

Seqüència o Sèrie de 7ª diatòniques ............................................................................................. 7

9ª de Dominant (V)........................................................................................................................ 8

Xifrats ........................................................................................................................................ 8

Disposició de la 9ª de V ............................................................................................................. 8

Preparació i resolució (M i m) ................................................................................................... 8



Sols el tenor pot estar a més d’una octava de distància del baix. Entre les altres veus no pot

haver més d’una octava.

Quan hi ha un # en el xifrat vol dir que la tercera es la sensible o està alterada. Si apareix #5 la

5ª serà l’alterada.

Els sostinguts es xifren quan no apareixen en l’armadura. .

El interval de 4ª augmentada està prohibit en harmonia clàssica.

En la contrucció d’encadenament, cal no fer sincopes rítmiques.

Cadències

Les cadències conclusives poden ser autèntiques (V-I), plagals (IV-I) o imperfecta (altres – I) osuspensiva semicadència sobre qualsevol acord i Trencada o evitada (V-VI).

Per a que una cadència siga perfecta ha de reunir 3 condicions:

- Que els dos acords estiguin en estat fonamental

- Que la I estiga en temps fort i

- que entre la soprano i baix hi haja una octava

En el moment que no es complixca una d’aquestes normes la cadència serà imperfecta.

Aquesta música que estudiem és de l’època de Hayden, Mozart, Bethoveen, Chopin, Lizt...

Roda d’acords



Quadre d’acords i inversionsFona 1ª inv 2ª 3ª inv

Triada 5 6 6/4

Triada de sensible 5 +6/3 6/+4

Triada incomplet 3 o 8

7ª de V 7/+ 6/5 +6 +4

7ª de VII M 7/5 +6/5 +4/3 +2/4

7ª de VII m 7 +6/5 +4/3 +2

7ª diatònics 7 6/5 4/3 2

9ª de V M 9/7/+ 6/7/5 4/+6/5 2/+4/3

9ª de V m 9/7/+ 6/7/5 +6/5/4 3/+4/2

1r curs

Acord triada de sensible (VII)-

Acord de 5ª disminuïda

-

Alterar la sensible en el mode menor

-

En estat fonamental dupliquem la 3ª

-

Resol en Tónica (I). La 5ª dis3ª (I)

Intervals prohibits-

En mode Major 4ª aug entre IV i VII

-

EN mode menor 4ª aug entre IV i VII i entre VI i II estan prohibits.

-

2ª aug entre VI i VII. S’ha d’augmentar ½ to la VI per crear l’escala menor melòdica al

ascendre i al descendre desalterar el VI i VII grau.

-

Al menor tant en el VI com en el VII es duplica la 3ª.

-

Entre III i VII 5ª augmentada.

-

Els intervals melòdics augmentats estan prohibits

Cant DonatDonada la veu del soprano podem pensar que aquesta nota és la fonamental, la 3ª, la 5ª, la 7ª

o la 9ª de l’acord. Per això cal:

- Reconeixer la tonalitat

- El 1r i últim acord és el I en estat fonamental

-

Marcar les cadeències o possibles cadències-

Elaborem el baix per mov. Melòdic contràri

- Intervals en baix i soprano de 8ª, 5ª, 3ª, 7ª o 9ª

- Intervals melòdics entre el baix de VII i 8ª prohibits

- Xifrar el baix

- Omplir les veus del contralt i tenor

- En una 4ª entre soprano i baix hiposarem un 6/4

- Si hi ha una 3ª entre baix i soprnao pot ser fonamental o 1ª inversió

- El baix pot fer un bot fins a una 6ª menor

- Evitar fer semicadències sobre una 7ª de V (al classicisme no s’utilitza)

-

Si hi ha un 6ª entre baix i soprano, acord en 1ª inversió- Quan la soprano no es mou el baix pot ascendre o descendre



-

Normes sobre moviments melòdics i harmònicsEls moviments melòdics es produeixen per:

-

Moviment paral·lel. Mateixa direcció i simetria armònica- Moviment directe. Mateixa direcció però sense simetria harmònica

- Moviment contràri.

- Moviment oblic

- Els mov mel aug estan prohibits (ja que en la época eren molt racistes i sonava moro...)

però poden haver-ne si se resolen per moviment contrari.

-

Les veus es mouen per 2ª i 3ª excepte el baix que pot fer qualsevol excepte 7ª i 8ª.

-

L’uníson es resol per mov contrari o oblic.

Normes moviments harmònics

Normes de 5ª i 8ª paral·lela- Estan prohibides per moviment directe i contrari

- Prohibit 2 unisons seguits

- Si la segona 5ª és aug o dis no hi ha 5ª paral·lela

Normes de 5ª i 8ª directa

No es poden formar una 5ªJ o 8ª quan el soprano fa bot melòdic.

- En l’acord de primera inversió on la 3ª està al baix (xifrat:6) i en VII (+6/3) dupliquem la

fonamental però

- Si la 3ª és la I, IV o V (grau tonal) del to principal també es pot

- Al VI del mode m i al VII del M i m dupliquem la 3ª

Enllaços acord en estat fonamental i 1ª inversió

- Quan hi ha un 5-6, 6-6 o 6-5 mantenen nota en comú i/o s’unixen pel camí més curt

- EL moviment contrari al baix és per als enllaços 5-5. Podem no mantindré la nota en

comú i fer moviment contrari al baix.

- El VI grau duplica la 3ª per evitar 2ª augmentada.

Enllaç de la sensible en 1ª inversió

De VII a I la sensible a la tònica. La 5ª dis resol a la 3ª descendentment i la 3ª cap a la que falte.

Doble i triple xifrat

- El doble xifrat o triple és quan hi ha 2 o 3 acords en una veu del baix

- Es duplica la veu del baix

- Sols una veu fa una nota diferencial (en 5-6, 6-5)

- Si la 6ª de l’acord s’altera es marca #6 i si es la fonamental 6/#.

Modulació

És el canvi de tonalitat. Es fa afegint alteracions accidentals. Es modula a tonalitats veïnes i

mitjançant un acord pont o comú.



2n Curs

Acord triada en 2ª inversió 6/4

- Es xifra

excepte en el VII grau del mode M i m on apareix la sensible en un interval de

4ª

.

-

Es col·loca en temps feble

-

La veu del baix accedeix mitjançant moviment conjunt

- Es duplica el baix (en la 1ª inversió “6” es duplica la fonamental)

-

Un 6/4 no pot formar una semicadència

Hi ha 3 tipus d’acords:

-

6/4 d’amplificació on hi ha un doble o triple xifrat. El 1r i l’Últim són el mateix acord.

Una veu es manté en comú i la resta es mou per moviment melòdic conjunt a mode de

bordadura o floreig.

-

6/4 d’unió es produix per moviment melòdic conjunt de la veu del baix i el primer i el 3r

són del mateix grau però en diferent estat. Una veu es mou contrària al baix, una altra

a mode de bordadura o floreig i un altra es manté en comú.

- 6/4 cadencial és l’unic que pot estar en temps fort de compàs i prepara una cadència.

Ha de recaure sobr el 1r grau (tònica) i l’acord que continua un 5nt grau (dominant).

Acord de 7ª de Dominant (V)S’afig una 3ª superior a l’acord triada sobre el V grau. Els intervals són de 3ªM, 3ªm i 3ªm (5ªM

i 7ªm) en mode M i m. La 3ª és la sensible i s’ha d’alterar en el mode menor.

Poden aparèixer 3 inversions. En estat fonamental es xifra mitjançant el

. En 1ª inversió

mitjançant el

en 2ª inversió en +6 i en 3ª en +4.

En estat fonamental (

) podem suprimir la 5ª i dupliquem la fonamental de l’acord. En un altra

inversió no es pot suprimir.

La 7ª de l’acord resol descendentment a la 5ª i la sensible ascendent a la tònica. I sempre cap a

l’acord de 1r grau o tònica o cap al 6xt grau superdominant.

Quan l’acord de 7ª de V està invertit es presenten els acords complets

Quan l’acord de 7ª V complet en estat fonamental i resol en el I grau i al final d’un exercici,haurem de triplicar la fonamental de l’acord de Tònica (es xifra amb un 3 ja que no hi ha 5ª).

Quan resol al VI grau dupliquem la 3ª de la superdominant per evitar 5ª seguides.

Acord de 7ª de Dominant a la modulació – anàlisis i harmonitzacions

La tonalitat es defineix com “un conjunt de sons, el funcionament del qual està governat per un

so principal anomenat Tònica”.

Les tonalitats veïnes son aquelles que tenen una sola alteració de diferència entre elles. Les de

DoM són FaM, SolM i les seues relatives menors LAm, Rem i Mim.

Les tonalitat llunyanes són les no veïnes.



Les tonalitats homònimes son aqulles de modalitat distinta construïdes sobre una mateixa

tònica. X ex. DoM i Dom.

La modulació és “el procés armònica pel qual es canvia de Tonalitat o de Mode durant el

transcurs d’una obra, amb la finalitat d’aconseguir contrastos dinamisme, moviment, color,

varietat en un tot tonal ben organitzat i amb relació a un pla detrminant que té el seu centre degravetat al to principal”.

El tipus o Classes de Modulació venen donades segons el Procediment o Gènere empleat

(Modulació diatònica, Cromàtica o Enharmònica), o bè, per la seua Conseqúència Tonal o de

Duració (Modulació definitiva, Modulació passatgera o d Tonicalització i Acords préstecs).

Els moviments melòdics poden ser diatònics, cromàtic o enharmònics. Per graus conjunts,

disjunts o armònics (directe, paral·lel o oblicu).

La modulació diatònica es serveix d’un moviment melòdic diatònic en totes i cada una de les

veus que componen l’acord. Quasi sempre posseirà un Acord Pont, Pivot o en Comú.

Normalment, s’empra per a modular cap a tonalitats veïnes o Homònimes.

La modulació cromàtica i enharmònica es basen en un moviment cromàtic o enharmònic d’una

nota o varies per provocar el canvi de tonalitat. Aquestes s’utilitzen per modular cap a Tonalitat

llunyanes. Aquestes les analitzarem però no crearem o realitzarem l’armonia.

L’acord de 7ª de V a la modulació diatònica l’usarem per provocar la modulació cap a la nova

tonalitat. L’acord en comú o Pont anirà abans de l’acord de V de la nova tonalitat.

Acord 7ª de VII (Sensible)Afegim una 3ª a l’acord triada sobre el VII grau. El mode M i m tenen diferent contrucció

intervàlica. El mode “ M” té 3ªm+3ªm+3ªM (5ªdis i 7ªm) mentre que el “m” té 3ªm+3ªm+3ªm(5ªdis i 7ª dis).

El xifrat que s’utilitza al mode M és

i al m 7.

La fonamental d’aquest acord és la sensible per tant, s’ha d’alterar.

Aquest acord sempre resoldrà en la Tònica (1r grau) i aquest últim duplicarà la 3ª. (do mi mi

sol).

Supressió, duplicació i disposició: SI hem de suprimir, suprimirem la 3ª i duplicarem la 5ª (maila sensible ni la 7ª). En les inversions del mode Major, s’ha d’evitar col·locar a distància de 2n M

la sensible i la 7ª. En el mode menor estan en 2ª augmentada.

Preparació: En la 3ª inversió del mode M (+2/4) hem de preparar la 7ª de l’acord per a que vaja

lligada.

Resolució: La fonamental i 3ª de l’acord resoldrà de forma ascendent i la 5ª i 7ª descendent.

Acords presos de l’homònim menor: Quan l’acord major utilitza, de préstec, la 7ª de VII del

mode menor per donar color a l’harmonia.



Acord m 7ª de VII (sensible) a la modulació

Aquest acord té un gran poder tonal, una sorprenent capacitat de metamorfosi i és molt emprat

com a acord clau en els processos modulatoris. Sols existeixes 3 acords de 7ª disminuïda (LAm,

Sibm i Sim) els demés són enharmònics. Aquest acord és idoni per modular de forma

enharmònica i cromàtica (ho treballarem analíticament) i el treballarem en la modulació

diatònica.

Acords de 7ª diatònics, de prolongació o espècieAfegir una 3ª als acord triades sobre el I, II, II, IV i VI graus de mode M i m

En aquests acord hi ha més varietat intervàlica.

Funcions

- Subordinades: I(7ªM), III(7ªm) i VI(7ªM)

-

Subdominant:

-

En el mode M: I(7ªM), II(7ªm), III(7ªm), IV(7ªM) i VI(7ªM)

-

En el mode m: I (7ªM i 3ªm), II (7ªm i 5ªdis)), III (7ªM i 5ª aum), IV (7ªm) i VI (7ªM)

Inversions i xifrats

-

Estat fonamental 7, en 1ª inv 6/5, en 2ª inv (4/3) i en 3ª inv (2) sempre serà el mateix

per a tots.

-

Les possibles alteracions es marquen al xifrat. Per exemple 7/#5, (b6)/4/b3, 2/b4...

Supresions i duplicacions

-

Es pot suprimir una nota quan apareix en estat fonamental

-

Però no quan està en alguna inversió

-

Es suprimeix la 5ª, i dupliquem la fonamental o la 3ª

Preparació i resolució

No tenen resolució natural sinó que és una resolució imposada per l’ús, per la tradició o per

l’instint musical. Per tant tenen una dissonància que s’ha de prepara i resoldre

-

Preparar la 7ª per una nota del mateix valor rítmic. L’Acord anterior al de 7ª ha de

posseir la nota en comú que prepare la 7ª

-

La 7ª es resol per moviment conjunt descendent.

Seqüència o Sèrie de 7ª diatòniques

-

Decidim a quina intervàlica l’anem a seqüenciar i haurà de ser ferma i fixa.-

Les seqüències poden ser no modulants o modulants

-

La sèrie de diatòniques és un recurs habitual en les seqüències no modulants

- En general les 7ª s’introdueix com a retard

- Si estan en Estat fonamental, moltes d’elles tindran la 5ª suprimida i la fon duplicada.

El baix procedirà per 5ª asc o 4ª desc i el mode d’operar és un acord complet i el següent

incomplet de manera repetida.

- Els acords invertits han de presentar-se de manera completa

- Són fàcil d’enllaçar ja que tenen dues notes en comú i les altres per moviment conjunt

descendent.



9ª de Dominant (V)- Afegir una 3ª superior al 7ª de V i provocar una dissonància major. Té la mateixa

estructura intervàlica que 7ª de Dominant. Al mode M hi ha una 9ª M i al mode m una

9ª m. Entre 7ª i 9ª al mode Ma hi h a una 3ª M i al mode m una 3ªm.

- S’ha de suprimir la 5ª de l’acord

-

La 2ª inversió ha d’apareixer l’acord complet, és a dir, a 5 veus, perquè si s’elimina

qualsevol altra veu l’acord es deterior o deforma

Xifrats

9ª de V M 9/7/+ 6/7/5 4/+6/5 2/+4/3

9ª de V m 9/7/+ 6/7/5 +6/5/4 3/+4/2

La 4ª inversió és impracticable

Disposició de la 9ª de V

- Té que haver una distància real entre la fonamental i la 9ª de 9ª o major.

-

En aquest cas es pertmet que les veus que contenen la 9ª i la fonamental estiguinseparades per més d’una octava.

- Al mode Major la distància de 7ª entre la sensible i la 9ª de V Major a no ser que la 7ª o

9ª vinga preparada. Al mode menor hi ha una 2ª aug i no se prepara.

Preparació i resolució (M i m)

- Quan l’acord està en estat fonamental no cal preparar-lo a no se ser que la 7ª i 9ª

estiguin a una 2ª (mode M)

- Es permet que les veus que canten la F i la 9ª accedeixen per mov directe i contrari

conjunt i disjunt.

- En qualsevol inversió s’ha de preparar la fonamental o altra nota de l’acord de 9ª de V

-

Resol en l’acord I o de manera anticipada i convertir-lo en 7ª de V.

Notes estranyes a l’harmoniaAquestes notes transfereixen un atractiu i flux melòdic a l’harmonia estàtica i fixa. Es situen fora

de l’òrbita de qualsevol acord i s’anomenen notes extranyes o d’adorn. Es classifiquen en

Melòdiques i Harmòniques.

Les melòdiques són produïdes des d’un punt de vista lineal i no vertical, no son part

constituient de l’acord, no distorsiones l’harmonia sinó que l’adornen i ornamenten i sonen a

posteriori. Aquestes són:

-

La nota de pas (np). Nota a l’acord que conecta per mov conj, diat o cromàtica asc o desdues notes del mateix acord o de diferent acord separats per un interval de 3ª. És la

mésutilitzada. Poden tindre qualsevol duració però les més usades són la mateixa i

menor duració que la nota real. Es col·loquen en temps o fracció feble, però les més

interessants van al temps fort.

- Bordadura o floreig (F). És una nota que succeix a una nota real per moviment conjunt

(a un to o un semitò) i torna a ella pel mateix procés, és a dir, de vaivé. Duració igual o

menor a la nota real i majoritàriament es col·loca en temps feble.

- Escapada (esc). És la nota que resulta de suprimir el final d’un floreig. S’aconsegueix per

moviment conjunt, es col·loca en la part feble i resol per mov disj de 3ª.

-

Appoggiatura (Ap). (podria ser inclosa en les harmòniques) Pot fer un bot melòdic omoviment disjunt, mov conjunt o ser la mateixa nota immediata anterior, es col·loca en



temps fort i desplaça la nota real a temps feble. Açò li otorga un accent expressiu amb

la major naturalitat que qualsevol altre adorn. Podria considerar-se com un retard sense

preparació. L’appoggiatura ha de resoldre a distància de tò o semitò. L’appoggiatura

melòdica s’ataca després de l’acord i es situa en temps feble. S’assemblarà prou al

retard però amb la diferència que el retard pot ser més breu , va preparada i lliga de

l’acord anterior. L’apoggiatura sol tindre una duració major a la nota anterior i a la reali no va lligada, però pot tindre la mateixa duració o, no habitual, menor.

-

Anticipació (ant). Nota que pertany a l’acord i sona immediatament abans de la

presentació de l’acord. S’aborda per moviment conjunt, es col·loca en temps feble i resol

en la mateixa nota a la mateixa altura.

Les harmòniques són notes que no pertanyen a l’acord, les quals afecten directament

l’estructura de l’acord, distorsionen l’harmonia i afecten a l’acord i sorgeixen en atacar

l’acord (temps fort):

- Retard (R). Agregació sonora que resulta de prolongar un o diversos sons de l’acord

anterior. Pot ser Simple (una nota) o Múltiple (diversos sons). El retard ve preparat del’acord anterior, desplaça en temps fort de compàs a la nota real i pot desplaçar la

fonamental o la 3ª tant asc (retard inferior/resolució superior) com descendentment

(retard superior/resolució inferior). El retard ha de formar una dissonància amb la nota

real, ha d’ocupar la part més forta i la nta sobre la que resol no es pot duplicar. El retard

s’ha de xifrar marcant a quina distància es troba del baix i al aparèixer i al resoldre, així

com també marcarem amb una línia longitudinal la seua duració. Si s’ubica a la veu del

baix marcarem la línia i l’estat de l’acord en el que resol.

- Nota pedal

Apunts Harmonia

Documents

Transcript of Apunts Harmonia