Apunts Patrologia i Patrística

8/19/2019 Apunts Patrologia i Patrística

http://slidepdf.com/reader/full/apunts-patrologia-i-patristica 1/127

PATROLOGIAI

PATRÍSTICA

Centre d'Estudis Teològics de Mallorca

2015 – 2016, Segon

Pere Antoni Amer Canelles

Patrologia i Patr!stica, "r# Antoni$%es&s "ols



PATROLOGIA I PATRÍSTICA

ÍNDEX

UNITAT 2....................................................................................................................................................1

2#1# ntroducci(######################################################################################################################################12#2# Didaché##########################################################################################################################################2

2#2#1# "escri)ci( i *istòria###############################################################################################################22#2#2# Estructura################################################################################################################################22#2#+# Continguts###############################################################################################################################+

2#+# E)!stola a corintis de Climent rom###############################################################################################+2#+#1# "escri)ci( i *istòria###############################################################################################################+2#+#2# Estructura################################################################################################################################+2#+#+# Continguts###############################################################################################################################-

2#-# gnasi d'Antio.uia##########################################################################################################################-2#-#1# "escri)ci( i /istòria################################################################################################################-2#-#2# Continguts###############################################################################################################################5

2#5# Policar) d'esmirna##########################################################################################################################62#5#1# "escri)ci( i /istòria################################################################################################################6

2#6# Pa)ies d'/ier)olis##########################################################################################################################

2## E)!stola de ernaeu######################################################################################################################2##1# "escri)ci( i /istòria################################################################################################################2##2# Continguts###############################################################################################################################

2#3# El )astor d'/ermes##########################################################################################################################3

2#3#1# "escri)ci( i /istòria################################################################################################################32#3#2# Estructura################################################################################################################################32#3#+# Continguts#############################################################################################################################10

UNITAT 3..................................................................................................................................................12

+#1# ntroducci(####################################################################################################################################12

+#2# 4uadrat#########################################################################################################################################1++#2#1# "escri)ci( i /istòria##############################################################################################################1+

+# Ar!stides###########################################################################################################################################1++#+#1# "escri)ci( i /istòria##############################################################################################################1+

+#+#2# Contingut##############################################################################################################################1++#-# Arist( de )ela################################################################################################################################1-

+#-#1# "escri)ci( i /istòria##############################################################################################################1-

+#5## Sant %ust!######################################################################################################################################1-+#5#1# "escri)ci( i /istòria##############################################################################################################1-+#5#2# ra######################################################################################################################################15




+#5#+# Teologia################################################################################################################################15

+#6# TaCi, el siri##################################################################################################################################16+#6#1# "escri)ci( i *istòria#############################################################################################################16+#6#2# Continguts#############################################################################################################################1

+## Milciades######################################################################################################################################1

+#3# A)olinar d'*ier)olis####################################################################################################################1

+## Atangores d'atenes######################################################################################################################1+##1# "escri)ci( i /istòria##############################################################################################################1+##2# Continguts#############################################################################################################################13+##+# Teologia################################################################################################################################1

+#10# Teò7id d'antio.uia#######################################################################################################################1+#10#1# iogra7ia i /istòria##############################################################################################################1+#10#2# ora#####################################################################################################################################1+#10#+# Teologia##############################################################################################################################20

+#11# Melit( de sards###########################################################################################################################20+#11#1# iogra7ia i /istòria##############################################################################################################20+#11#2# Teologia###############################################################################################################################20

+#12# E)!stola a diognet#######################################################################################################################21+#12#1# ra i /istòria#####################################################################################################################21

+#1+# *8rnies########################################################################################################################################21

+#1-# Mrtirs########################################################################################################################################21

UNITAT 4..................................................................................................................................................23

-#1# 9iteratura anti/er8tica###################################################################################################################2+

-#2# reneu de 9i(################################################################################################################################2--#1#1# iogra7ia i /istòria################################################################################################################2--#1#2# ra######################################################################################################################################2--#1#+# Teologia################################################################################################################################25

-#+# 9iteratura a)òcri7a del nou testament###########################################################################################23-#+#1# nter)olacions cristianes antigues en els a)òcri7s de l'AT####################################################23-#+#2# E:angelis a)òcri7s#################################################################################################################2-#+#+# ;ets a)òcri7s dels a)òstols####################################################################################################2-#+#-# A)ocali)sis a)òcri7s##############################################################################################################2

-#+#5# Cartes a)òcri7es dels a)òstols###############################################################################################2-#-# /eretgies /aituals########################################################################################################################+0

-#-#1# Eionisme#############################################################################################################################+0-#-#2# Mona.uianisme#####################################################################################################################+0-#-#+# Suordinacionisme###############################################################################################################+0-#-#-# A)olinarisme#########################################################################################################################+1




-#-#5# Marcel d'Arsina#####################################################################################################################+1-#-#6# Arrianisme#############################################################################################################################+1-#-## Mite <alentini= gnosticisme################################################################################################+--#-#3# Montanisme##########################################################################################################################+-#-## "onatisme#############################################################################################################################+

UNITAT 5..................................................................................................................................................38

5#1# ntroducci(####################################################################################################################################+3

5#2# Tertuli##########################################################################################################################################+35#2#1# iogra7ia i descri)ci(############################################################################################################+35#2#2# Escrits###################################################################################################################################+5#2#+# Teologia################################################################################################################################--5#2#-# Antro)ologia#########################################################################################################################-65#2#5# Cristologia############################################################################################################################-5#2#6# Mariologia#############################################################################################################################-

5#2## Eclesiologia###########################################################################################################################-5#2#3# 9a )enit8ncia i el )oder de les claus#####################################################################################-35#2## Eucaristia##############################################################################################################################-35#2#10# Escatologia##########################################################################################################################-

5#+# Sacili sari##################################################################################################################################-5#+#1# ntroducci(############################################################################################################################-5#+#2# res#####################################################################################################################################505#+#+# "octrina################################################################################################################################5-

UNITAT 6..................................................................................................................................................57

6#1# ntroducci(####################################################################################################################################56#2## els inicis de la literatura llatino$cristiana a roma#########################################################################5

6#+# Minuci ;8li>#################################################################################################################################53

6#-# *i)òlit de roma#############################################################################################################################56#-#1# iogra7ia i /istòria################################################################################################################56#-#2# ra######################################################################################################################################56#-#+# Teologia################################################################################################################################616#-#-# *A?###################################################################################################################################62

6#5# @o:aci#########################################################################################################################################626#5#1# iogra7ia###############################################################################################################################62

6#5#2# ra######################################################################################################################################6+6#5#+# Teologia################################################################################################################################6-

UNITAT 7..................................................................................................................................................65

#1# ntroducci(####################################################################################################################################65

#2# Panteno#########################################################################################################################################65




#+# Climent d'Ale>andria####################################################################################################################66#+#1# iogra7ia###############################################################################################################################66#+#2# Escrits###################################################################################################################################66#+#+# Teologia################################################################################################################################6

#-# rigines########################################################################################################################################6#-#1# iogra7ia###############################################################################################################################6#-#2# Escrits###################################################################################################################################0#-#+# "octrina################################################################################################################################+

#5# Amonni#########################################################################################################################################6

5# "ion!s d'Ale>andria##########################################################################################################################5#1# iogra7ia i /istòria#################################################################################################################5#2# res#####################################################################################################################################

#6# Teocnost########################################################################################################################################3

## Pieri##############################################################################################################################################3

#3# Pere d'Ale>andria#########################################################################################################################3

## Assi.ui##########################################################################################################################################

UNITAT 8..................................................................................................................................................80

3#1# ntroducci(####################################################################################################################################30

3#2# Traumaturg###################################################################################################################################313#2#1# iogra7ia i /istòria################################################################################################################313#2#2# ra######################################################################################################################################31

3#+# ;irmili de cessarea######################################################################################################################31

3#-# Metodi##########################################################################################################################################323#-#1# iogra7ia i *istòria###############################################################################################################32

3#5# Sest %uli A7ric##############################################################################################################################3+3#5#1# iogra7ia###############################################################################################################################3+3#5#2# Escrits###################################################################################################################################3+

3#6# Pau de Samosata###########################################################################################################################3-3#6#1# iogra7ia i /istòria################################################################################################################3-

3## 9luci d'Antio.uia########################################################################################################################353##1# iogra7ia i *istòria###############################################################################################################35

3#3# "oroteu d'Antio.uia#####################################################################################################################35

3## Pm7il de Cessarea#######################################################################################################################363##1# iogra7ia###############################################################################################################################363##2# Escrits###################################################################################################################################36

UNITAT 9..................................................................................................................................................87




#1# Monos Egi)cians#########################################################################################################################3#1#1# Antoni###################################################################################################################################3#1#2# Pacomi##################################################################################################################################3#1#+# Macari l'Egi)ci####################################################################################################################3#1#-# E:acri Pontid########################################################################################################################33

#2# Ale>andre d'Ale>andria################################################################################################################33

#+# Atanasi##########################################################################################################################################3#+#1# iogra7ia###############################################################################################################################3#+#2# ra######################################################################################################################################0#+#+# Teologia################################################################################################################################1

#-# Sera)i( de Tmu!s##########################################################################################################################+#-#1# ntroducci( i iogra7ia##########################################################################################################+#-#2# Escrits###################################################################################################################################+

#5# "!dic el cec###################################################################################################################################-

#5#1# iogra7ia *istoria###############################################################################################################-#5#2# res#####################################################################################################################################-#5#+# Teologia################################################################################################################################5

#6# Ciril d'Ale>andria##########################################################################################################################6#1# iogra7ia i introducci(###########################################################################################################6#2# Escrits###################################################################################################################################3#6#+# "octrina################################################################################################################################

## Escri)tors de l'Bsia Menor#########################################################################################################100

#3# Eusei de @icom8dia##################################################################################################################100

## Marcel d'Ansira##########################################################################################################################100##1# ntroducci( i iogra7ia########################################################################################################100##2# ra####################################################################################################################################101

#10# asili d'Ansira##########################################################################################################################101#10#1# iogra7ia i *istòria###########################################################################################################101

UNITAT 10..............................................................................................................................................102

10#1# ntroducci(################################################################################################################################102

10#2# asili, el gran############################################################################################################################10210#2#1# iogra7ia i *istoria###########################################################################################################102

10#2#2# Escrits###############################################################################################################################10+10#2#+# "octrina############################################################################################################################10-

10#+# regori @aciansD######################################################################################################################10510#+#1# iogra7ia###########################################################################################################################10510#+#2# Escrits###############################################################################################################################10610#+#+# "octrina############################################################################################################################106




10#-# regori de @ia########################################################################################################################1010#-#1# iogra7ia i *istòria###########################################################################################################1010#-#2# Escrits###############################################################################################################################1010#-#+# Teologia############################################################################################################################103

10#5# Eusei de Cessarea###################################################################################################################1010#5#1# ntroducci(########################################################################################################################1010#5#2# res#################################################################################################################################10

10#6# Ciril de %erusalem#####################################################################################################################11010#6#1# ntroducci(########################################################################################################################11010#6#2# ra###################################################################################################################################111

UNITAT 11...............................................................................................................................................112

11#1# Amròs de mil#########################################################################################################################11211#1#1# ntroducci(########################################################################################################################11211#1#2# "octrina#############################################################################################################################11+

11#2# %eroni#########################################################################################################################################11+11#2#1# ntroducci(########################################################################################################################11+11#2#2# res#################################################################################################################################115

11#+# Agust!########################################################################################################################################11511#+#1# ntroducci(########################################################################################################################11511#+#2# res#################################################################################################################################116

11#-# regori Magne##########################################################################################################################11611#-#1# ntroducci(########################################################################################################################116

ANNEX....................................................................................................................................................119




UNITAT 2PARES APOSTÒLICS

2#1# @TF"GCCH

S'anomenen Pares A)ostòlics els escri)tors cristians del Primer segle i del comenament del , l'en$

senament dels .uals es ressò directe de la )redicaci( dels A)òstols, D )er.u8 els conegueren directa$

ment o D )er.u8 escoltaren la )redicaci( dels dei>eles dels a)òstols# IT# "ols= J4uan estudia:a,

s'anomena:a KPare A)ostòlicK a l'escrit, no a l'autor#L

9a denominaci( de Pares A)ostòlic a)arei> sore el s# N< i en )rinci)i es re7eria a 5 escri)tors

eclesistics=

• ernaeu

• Climent Fom

• gnasi d'Antio.uia

• Policar) d'Esmirna

• *ermes#

Posteriorment s'/i a7eg! la Carta a "iocnet i Pa)ies d'*er)olis# A l'8)oca Moderna s'/i aunta la "i$

dac/D# l9 contingut d'a.uestes ores tD un clar carcter )astoral, tant el seu contingut com el seu estil

s'acosta als llires del @ou Testament#

En ells /i troam continguts de la Fe:elaci( com tamD de la Tradici(# Pro:enen de l'Bsia menor, de

S!ria i de FomaO )er tant, donen una imatge com)let!ssima del )anorama cristi tot ust mort %esucrist#

Gn tret molt caracter!stic d'a.uestes ores Ds el seu caire escatològic= es considera imminent la segona

:enguda de Crist, el .ue causar l'a)arici( de mo:iments /er8tics i d'/eretgies#

Per altra anda, el record de la )ersona de Crist Ds encara molt :iu, )er les relacions directes dels au$

tors d'a.uests escrits am els a)òstols# s a dir, la )ersona de %es&s im)act tant en els seus a)òstols

.ue Ds molt )roale .ue .uan els a)òstols )redicaren %es&s am tanta emoci( .ue a7ectaren a l'audito$

ri, car el record de %es&s era molt :iu#

1




Els autors dels Pares A)ostòlics, a di7er8ncia del .ue 7aran els a)ologetes no intenten donar una e>$

)osici( cient!7ica i sistemtica de la 7e# Els seus escrits s(n mDs unes declaracions )ro:ocades )er cir$

cumstncies concretes .ue no unes de7inicions doctrinals# Ai>! i tot, )resenten una cristologia astant

uni7orme= Crist Ds el ;ill de "Du )ree>istent .ue )artici) en la creaci( del m(n# E:oluci( teològica=

1# Mentre %es&s Ds :iu, se'l considera /ome#

2# Am la se:a mort i resurrecci(, se'l considera ;ill de "Du#

+# Am el )as del tem)s se'l considera )ree>istent i )art!ci) de la Creaci(#

2#2# DIDACHÉ

2#2#1# "ESCFPCH *STQFA

El manuscrit on es tro a.uest escrit l'anomena JEnsenana dels 12 a)òstolsL, tot i .ue el t!tol

com)let Ds JEnsenament del Senor a tra:Ds de l'e>egesi dels 12 a)òstolsL# s el document mDs im$

)ortant del )er!ode immediatament )osterior als a)òstols# s la 7ont mDs antiga .ue tenim de la legisla$

ci( eclesistica# Es :a con8i>er el 133+ .uan el metro)olita grec de @icom8dia, ;iloteu, la )ulic a$

sant$se en un manuscrit grec del Patriarcat de %erusalem# 9a Didaché Ds una colRlecci( de )rece)tes mo$

rals, d'ensenaments sore l'organitaci( de la comunitat i reglaments de les 7uncions lit&rgi.ues# Mos$

tra una e>celRlent :isi( de la :ida cristiana del s# #

2#2#2# ESTFGCTGFA

Es di:idei> en 16 ca)!tols, en 2 )arts )rinci)als=

1# <a del ca)!tol 1 al 10# S(n instruccions lit&rgi.ues#

– "el ca)!tol 1 al 6 d(na l'es.uema )er intruir als catec&mens i )resenta les regles morals

sota 2 camins= el del D i el del mal#

– "el ca)!tol al 3 )arla soretot del a)tisme# Parla tamD del )arenostre#

– Els ca)!tols i 10 s(n la )regria eucar!stica mDs antiga .ue conei>em# TamD )arla de

la Jcon7essi( )&lica des)rDs del a)tismeL I7et molt im)ortant, car en tem)s )osteriors

es su)rimir a.uesta 7ont de )erd( en )ro del a)tisme com a sola 7ont de )erd(#

2# <a del ca)!tol 11 al 15# S(n oser:acions disci)linries#

2




+# El darrer ca)!tol, a mode de conclusi(, tracta de la )arusia del Senor i dels deures .ue se'n

deri:en )el on cristi#

2#2#+# C@T@GTS

En .uant a la erar.uia, )arla d'episcopoi i de diaconoi# TamD )arla de )ro7etes, )erò )er res )arla

de )re:eres# Parla de l'olaci( de treallar i del deure de l'almoina I)erò sols es )ot donar a a.uell .ue

est inca)acitat )er a treallar# 9a data de com)osici( oscilLla entre l'an 100 i el 150 a la S!ria rien$

tal#

En .uant a l'eclesiologia, no nomDs es re7erei> a l'EsglDsia com a assemlea dels 7idels sin( .ue tam$

D )arla de JPole de "DuL# A mDs, d(na 2 notes de l'EsglDsia= la unitat i la santedat#

En .uant a l'escatologia, es centra en la )arusia i diu .ue els cristians s'/an de reunir so:int )er )re$

)arar$s'/i#

2#+# EPST9A A CF@TS "E C9ME@T FMB

2#+#1# "ESCFPCH *STQFA

9le:at d'algun escrit del @T a.uesta Ds l'ora mDs antiga de la literatura cristiana# El motiu .ue d(na

lloc a la carta de Climent :a ser .ue la comunitat de Corint / /a:ia 7ortes dissensions= a.uelles 7accions

.ue a Sant Pau /a:ia /agut de comatre, ressorgei>en# Alguns Io:es i dones s'/a:ien reelRlat contra

l'autoritat eclesistica i /a:ien de)osat els titulars dels seus o7icis I)re:eres i dia.ues# @omDs una !n7i$

ma minoria resta:a 7idel als sacerdots de)osats# Climent :olia aturar el con7licte i re)arar l'escndol

.ue s'/a:ia donat als )agans#

Es su)osa .ue alguns dels cristians de Corint a:isaren al ise de Foma, malgrat 7os un na:egant#

Per ai>ò el ise de Foma, des)rDs de Sant Pere, decid! inter:enir# ;ou el )rimer co) .ue un ise

inter:enia en una diòcesis .ue no era la se:a#

2#+#2# ESTFGCTGFA

1# ntroducci(# "el ca)!tol 1 al +#

3




2# Primera Part# "es del ca)!tol - al +6#

+# Segona Part# "es del ca)!tol + al 61#

-# Feca)itulaci(# "es del ca)!tol 62 al 65#

2#+#+# C@T@GTS

"(na - ensenaments )rinci)als=

9'EsglDsia de Foma cerca 7er de mediadora a una altra EsglDsia sense /a:er estat re.uerida,

el .ue ens conduei> a )ensar am una )reemin8ncia d'a.uesta EsglDsia#

Els Ca)s eclesistics s(n anomenats episcopoi i diaconoi# Alguna :egada durant la carta, al

conunt d'amd(s gru)s se'ls anomena prebiteroi# En a.uest )unt s'e>)lica am claredat .ue

la comunitat no els )ot destituir del seu crrec, car el seu )oder no deri:a de la comunitat,

sin( dels A)òstols# 9'acte mDs eminent del seu ministeri Iel del presbiteroi Ds l'anomenat

Jo7erta de l'olaci(L IEucaristia#

En a.uesta carta /i troam el testimoni mDs antic de la )ersecuci( de @er( i del martiri de

Pere i Pau#

9a secci( .ue )recedei> a la conclusi( contD una magn!7ica )regria lit&rgica on es mostra

la solRlicitud de l'EsglDsia Fomana )er tota la cristiandat#

"ata del 5$6 i 7ou com)osta sota la )ersecuci( de "omici# TamD se li /an atriuUt una Segona

carta als Corintis i dues cartes ad Virgines Ien llat! s'a)lica a /omes i a dones indistintament# La Sego$

na Carta als Corintis, tot i no ser de Climent, Ds la )redicaci( cristiana mDs antiga .ue ens /a arriat#

9es cartes ad Virgines rebutgen la co/aitaci( e>tramatrimonial d'ells i elles, car en a.uell tem)s ron$

da:a la idea d'un monestir mi>t#

2#-# @AS "'A@T4GA

2#-#1# "ESCFPCH *STQFA

<a ser el Segon ise d'Antio.uia, 7ou condemnat a les 7eres ai> el regnat de Tre# ;ou conduUt des

de S!ria 7ins a Foma )er a so7rir el martiri# En a.uest :iatge :a com)ondre cartes, 5 d'elles adreades

a les esglDsies .ue /a:ien en:iat delegats a a saludar$lo= E7es, Magn8sia, Trlia, ;ilad8l7ia i Esmirna#

4




TamD n'en:i una al ise Policar) d'Esmirna i la mDs im)ortant l'en: a la comunitat de Foma# 9es

tres )rimeres d'a.uestes cartes 7oren escrites a Esmirna

2#-#2# C@T@GTS

9'economia di:ina1 Ds la idea central# Per gnasi, "Du :ol allierar el m(n i la /umanitat de l'escla$

:atge del )r!nce) d'a.uest m(n# Segons gnasi, "Du /a anat )re)arant el m(n a tra:Ds dels )ro7etes )er

tal de )oder$lo sal:ar#

A.uesta sal:aci( es com)lei> totalment en %esucrist# 9a cristologia d'gnasi de7ensa tant la di:initat

com la /umanitat de %esucrist# Crist )er ell, Ds etern i in:isile# Per altre costat, ell ataca 7ortament al

dossetisme2# 9a cristologia d'gnasi tD com a ase Sant Pau, )erò enri.uida )er Sant %oan#

Ell anomena l'EsglDsia com el lloc del sacri7ici IEucaristia# TamD l'anomenen medicina d'immorta$

litat, ant!dot de la mort i :ida eterna en %esucrist# Parla de ises, )re:eres i dia.ues# Per ell, el ise re$

)resenta el PareO el diaca re)resenta %esucrist i els )re:eres, el senat a)ostòlic#

s el )rimer de tots els )ares .ue anomena als cristians colRlecti:ament am el nom JEsglDsia Catò$

licaL# El ise, )er ell, Ds soretot el mestre res)onsale de la 7e# Estar en comuni( am el ise signi7i$

ca assegurar$se contra l'error i contra l'/eretgia# s tamD el gran sacerdot# Sense el ise, no /i /a ni

a)tisme, ni ágape3, ni Eucaristia, ni matrimoni# El matrimoni, )er gnasi, simolita el :incle etern de

Crist am la se:a es)osa, l'EsglDsia#

s el )rimer testimoni .ue tenim d'un autor no rom .ue reconei> el )rimat rom# Per ell, l'esglDsia

de Foma )residei> en la caritat les demDs esglDsies#

Misticisme de Sant gnasi=

1 mitaci( de Crist# Si :olem :iure la :ida de Crist i )er tant la :ida de "Du, l'/em d'imitar, se$uint les se:es :irtuts i )rinci)is, de la matei>a manera .ue Crist /a imitat el Pare

2 Martiri# En el martiri, :eu la imitaci( )er7ecta de Crist# Ser dei>ele :ol dir estar dis)ost a

1 Econo!" #!$!n"% 4uan "Du es mani7esta al )ole )er a la sal:aci(2 &o''()!'(% Teologia gnòstica )er la .ual %esucrist no tD un cos :ertader, sin( 7antasmal, una a)arena+ Ágape% JAmorL, els cristians es reunien i 7eien 7esta aans de l'Eucaristia

5




sacri7icar la :ida )er CristO :ol dir ser :ertaderament /ome# Ai>ò Ds la teologia !lica de la

imatge i la semlana#

+ n/aitaci( de Crist en nosaltres# El cristi Ds theoforós IJ)ortador de "DuL, christoforós

IJ)ortador de CristL i naoforós IJ)ortador del tem)le en el .ue /aita CristL#

- Ser en Crist# Sols Ds )ossile si els cristians s(n una sola cosa am el seu ise )er medi de

la 7e, de l'oedi8ncia i soretot, )er la )artici)aci( del culte di:!#

2#5# P9CAFP "'ESMF@A


Policar) 7ou ise d'Esmirna# TenguD una gran :eneraci(, )ro:a de la .ual Ds .ue en un moment do$nat, el ise de Foma li ced! la )resid8ncia de l'Eucaristia# "'ell o sore ell, tenim dos documents=

1 Tenim el martiri de Policar) a una carta de l'esglDsia d'Esmirna dirigida a la comunitat de ;ilo$

m8nia I;r!gia en la .ue es narra molt detalladament el martiri de Policar)O data del 156# s el

document mDs antic .ue tenim d'un martiri indi:idual# "uu la 7irma d'un cert Marci( i :a ser es$

crit molt )o.uet des)rDs de la mort de Policar)# S'/i troa la idea .ue el martiri Ds la imitaci( de

Crist, .ue consistei> en assemlar$nos a Ell, en el so7riment i en la mort#

A.uesta carta Ds el document mDs antic .ue tenim del culte als mrtirs# 9a )regria .ue es des$

criu Ds im)ortant )er la do>ologia trinitria -# A.uesta )regria Ds tamD un testimoni de l'antiga

)regria cristiana#

2 9a carta als cristians de ;ili)s, els 7ili)encs# reneu diu .ue Policar) :a escriure moltes cartes a

les comunitats del seu entorn, tot i .ue sols conser:am a.uesta# s una 7idel e>)osici( de la

doctrina de l'organitaci( i de la caritat de l'esglDsia d'ales/ores#

En .uant a la doctrina, de7ensa l'encarnaci( i la mort de %es&s en creu en contra de 7alsos ense$

naments# En .uant a l'organitaci(, )arla de ise Itot i .ue Ds cert .ue no l'anomena directa$

ment, de )re:eres i de dia.ues# En .uant a la caritat, recomana 7ortament l'almoina Iantigament

- &o*o+o,!" T-!n!)-!"% en grec tD dues acce)cions= a )ini(, lòria# 4uan es diu do>ologia trinitria, 7a alRlusi( a donar glòria al Pare, al;ill i a l 'Es)erit Sant

6




es distingia entre la )ersonal i la institucional#En .uant a les relacions EsglDsia$Estat, ell dema$

na )regries )&li.ues )er a l'autoritat ci:il Ical tenir en com)te .ue ell demana ai>ò en tem)s

de )ersecuci(#

2#6# PAPES "'*EFBP9S

Pa)ies /a:ia escoltat la )redicaci( de Sant %oan i era amic de Policar)# "e7ensa:a el milRlenarisme 5#

Tot i .ue segons Eusei, la se:a ora era molt mediocre, Ds im)ortant )er.u8 contD l'ensenament dels

dei>eles dels a)òstols# 9a se:a ora s'anomena:a Exegesi de es paraues de !en"or i 7ou com)osta

sore el 1+0# TD com a 7onts els E:angelis i la tradici( oral# Ens /a arriat soretot in7ormaci( dels

E:angelis#

2## EPST9A "E EF@AEG

2##1# "ESCFPCH *STQFA

Tota la e)!stola Ds mDs a:iat un tractat teològic# @o /i troam ca) dada )ersonal, ni de l'autor ni del

destinatari# 9a 7inalitat de l'autor Ds ensenar el conei>ement )er7ecte Ila gnosi i la 7e#

2##2# C@T@GTS

El te>t es di:idei> en 2 )arts, una teòrica i una )rctica=

1 9a )art teòrica :a des del ca)!tol 1 7ins al 1 i tD un carcter dogmtic# "es del ca)!tol 1 7ins

al 5, l'autor descriu la 7inalitat de la se:a ora, .ue Ds en la 7e tenir un conei>ement )er7ecte#

<ol ensenar el :alor i el sentit de l'Antic Testament# Els /ereus s'/an enganat )er.u8 /an

cercat sols el sentit literal#

2 "es del ca)!tol 13 7ins al 21 descriu el cam! de la :ida i de la mort, el )rimer l'anomena

JCam! de la llumL i el segon, JCam! de les teneresL# El cam! de la llum :e donat )er molts

)rece)tes morals i en can:i, en el cam! de les teneres, e>)osa un catleg dels di:ersos :icis

i )ecats#

En .uant a la doctrina, tracta els segVents )unts=

5 /!++(n"-!'(% /eretgia )rò)ia d'a.uesta 8)oca .ue de7ensa:a l'a)ocali)si sore l'an 1000

7




a Pree>ist8ncia de Crist

El a)tisme d(na a l'/ome l'ado)ci( 7ilial i im)rimei> a l'nima la imatge i la semlana di $

:ina# El a)tisme )er altra anda, trans7orma la criatura de "Du en tem)le de l'Es)erit Sant#

c 9a celeraci( del diumenge en lloc del dissate ueu# 9a ra( .ue d(na Ds )er.u8 Ds el dia de

la resurrecci(

d 9a :ida del )r:ul, tant aans com des)rDs del nai>ement est )rotegida )er la llei#

9'autor torna a ser milRlenarista# @o se sa) .ui Ds, tot i .ue la tradici( diu .ue Ds l'a)òstol ernaeu#

Per l'estil )arei> .ue 7ou com)ost a Ale>andria entre el 11 i el 1+3#

2#3# E9 PASTF "'*EFMES


A.uest llire conta les re:elacions .ue el seu autor tenguD a Foma de )art de dues 7igures celestials#

9a )rimera 7igura era una dona :ella i la segona, un ngel sota l'a)arena de )astor# Semla .ue .uan

*ermes escriu a.uest llire, el seu germ Pius Ds el ise de Foma I)er tant, a.uest llire s'/a de situar

entre el 1-- i el 155# 9'autor Ds de )roced8ncia /eraica#

2#3#2# ESTFGCTGFA

A.uesta ora Ds un serm( sore la )enit8ncia de caire a)ocal!)tic# El llire es di:idei> en + )arts=

A# Visions# Va des de cap$to % fins a &

1 9'esglDsia se li a)arei> com una dona :ella .ue li recomana )enit8ncia#

2 9a :ella li d(na un llire .ue /a de 7er circularO on es recomana la )enit8ncia i s'anuncia una

imminent )ersecuci(#

+ 9a :ella li 7a :eure la construcci( d'una torre# Totes les )edres .ue no ser:ei>en s(n reuta$

des# E:identment, la torre re)resenta l'EsglDsia i les )edres, els cristians#

- Sota l'a)arena d'un drac, *ermes :eu els mals i les )ersecucions .ue estan )er :enirO mals

.ue no a7ectaran els cristians 7els# 9a :ella s'/a con:ertit en una o:e es)osa .ue )romet

grans del!cies als .ui li s(n 7idels#

8




5 s el )as entre la )rimera i la segona secci(# A)arei> un ngel sota l'as)ecte de )astor .ue

garantei> i dirigei> el conunt de la missi( )enitencial# Anuncia els seus manaments i les se$

:es )aroles#

'# (ana)ents*

1 9a 7e, el temor del Senor i la tem)erana#

2 Sim)licitat de cor i innoc8ncia#

+ 9a sinceritat

- 9a )uresa i la conducta a guardar en el matrimoni i en la :iudetat#

5 Paci8ncia i domini d'un matei>#

6 A .ui creure i a .ui mens)rear# 9'ngel de la ust!cia i l'ngel de la ine.uidat#

TDmer "Du i no tDmer al dimoni#

3 ;er el D i e:itar el mal

Els dutes#

10 Potenciar l'alegria i reuta la tristor i el )essimisme#

11 Feutar els 7alsos )ro7etes

12 "eure d'arraassar del nostre cor tot desig dolent i om)lir$lo de ondat i d'alegria#

C# +ar,boes# Les cinc pri)eres són preceptes )oras#

1 s la .ue anomena als cristians estrangers en el m(n#

2 m)osa al ric atendre al necessitat#

+ E>)lica )er.u8 Ds im)ossile a la Terra distingir el ust del )ecador#

- Parola dels arres :ius i dels arres morts#

5 Parola .ue demana deunis )&lics#

6 Mostra l'ngel de l'engan i de la gola i s'anuncia la duraci( del cstig#

S'anuncia .ue *ermes )atei> )els )ecats de la se:a 7am!lia

3 9'EsglDsia a)arei> com un gran )reeoner Iarre am molta :italitat i en la .ual les ran$

9




.ues estan a7egides al tronc ICristians s(n :itals )er.u8 estan units a Crist#

Es torna a donar la :isi( de l'EsglDsia com una torre#

10 9'ngel de la )enit8ncia ad:ertei> a la se:a 7am!lia .ue es )uri7i.ui de tot mal#

2#3#+# C@T@GTS

%# +enit-ncia#

E>istei> una )enit8ncia segona des)rDs del a)tisme# Ca) )ecador n'est e>clòs, ni l'im)ur ni

l'a)òstata# 9a )enit8ncia /a de ser immediata i /a de )roduir una correcci( de la conducta# 9a 7i$

nalitat de la )enit8ncia Ds la )etanoia6, .ue e>igei> una :oluntat d'e>)iaci( a tra:Ds del cstig

:oluntari i del deuni, acom)anat de )regries .ue demanen el )erd( dels )ecats# 9'EsglDsia Ds

la instituci( necessria )er a la sal:aci(# 9a usti7icaci( no nomDs /a de )roduir la )uri7icaci(,

sin( .ue tamD /a de )roduir la santi7icaci(#

.# Cristoogia#

Em)ra els noms de JSal:adorL, J;ill de "DuL i JSenorL# Es reconei>en sols dues )ersones di$

:ines I0#0, el Pare i l'Es)erit Sant Ino com a tercera )ersona sin( com a segonaO Ds el ;ill# Peca

d'ado)cionisme= el Sal:ador, en la se:a naturalesa /umana, Ds el ;ill ado)tiu de "Du Idins la

/istòria de la teologia ai>ò succeir ai> el nom de Jado)cionisme /is)nicL#

3# Ecesioogia#

9'EsglDsia Ds la )rimera de totes les criatures# s la torre m!stica i est 7onamentada sore la

roca .ue Ds el ;ill de "Du# Cal tenir en com)te .ue entenen )er EsglDsia com a Jmisteri de sal$

:aci( de l'/omeL#

4uant al a)tisme, no s'admet ning& a l'EsglDsia .ue no sigui atiat# El a)tisme Ds un segell

.ue d(na la :ida, Ds a dir, l'entrada al Fegne de "Du#

"istingei> entre ores oligades i gratuUtes# Parla d'es)erits .ue in7luei>en en el cor de l'/ome#

9'adulteri, si /i /a )enediment, es )ot )erdonar, )erò l'ad&lter no es)ot tornar a casar# Autorita

6 Metanoia: can:i de l'estructura mental

10




I7ins a.uell moment esta:a )ro/iit un segon matrimoni )er :iudetat# Anomena :irtuts= 7e,

contin8ncia, senillesa, ci8ncia, innoc8ncia, re:er8ncia i l'amor#

11




UNITAT 3PARES APOLOGETES I /RTIRS

+#1# @TF"GCCH

9a 7inalitat dels P# A)ologetes Ds entrar en contacte am la cultura i am el m(n de la ci8ncia# 9'am$

ient era /ostil al cristianisme, i 7ront a ell, )rengueren )ostura a.uests escri)tors del s# # 9'estat consi$

dera:a un delite ca)ital contra el culte o7icial l'ad/esi( al cristianisme# Els :eien com una amenaa al

domini o7icial de Foma# Per ai>ò, la cultura )agana reacciona molt 7ortament contra l'EsglDsia nai>ent#

Per e>em)le, 9uci de Samosata, el 10 escriu De (orte +eregrini/ on es riu de l'amor 7ratern dels

cristians i del seu mens)reu de la mort# ;rontone de Cirta, a Horacio, es riu dels cristians# Però sore$

tot, el .ui 7a mDs mals als cristians Ds Cels, am Logos Aethes ataca la 7e cristiana com un conglomerat

de su)ersticions i 7anatismes#

"a:ant a.uesta situaci( cultural, els a)ologetes es 7i>aren + oectius=

1 Estudiar com con7utar les cal&mnies /aituals i en )articular, a.uells .ue acusa:en l'EsglDsia de

ser un )erill )er l'Estat# Asseguren .ue la 7e re)resenta la conser:aci( i el enestar del m(n, am

ai>ò no sols miren el D de l'em)erador, sin( tamD de tota la ci:ilitaci(#

2 E>)osen l'asurd i la immoralitat del )aganisme, dels seus mites i de les se:es di:initats# IP# E>,

de7ensen la idea .ue els seus dDus s(n /omes di:initats i .ue s(n dDus immorals# "e7ensen els

dogmes relatius a la unitat de "Du, al monoteisme, a la di:initat de Crist i a la resurrecci( de la

carn#

+ El )aganisme no )osseei> la :eritat )er.u8 nomDs actua am la ra( /umana , mentre .ue el cris$

tianisme, a mDs de la ra( /umana, )osseei> el Logos di:!, .ue Ds la matei>a ra( di:ina .ue s'/a

7et carn en Crist# "emostrant racionalment la 7e, els a)ologetes )osaren els 7onaments de la ci$

8ncia teològica, 7oren els )rimers teòlegs de l'EsglDsia

Am ells comena la cristianitaci( de l'/elRlenisme# Am ells, es )resenta el cristianisme com a la

religi( de la :eritat# Farament els a)ologetes es 7onamenten en els miracles de Crist, sin( .ue es 7ona$

mentaran en la se:a antiguitat com a motiu de crediilitat Ien lloc de asar$se en els )ensadors grec,

12




.ue eren mDs antics .ue Crist, /o 7eren am els antics )ro7etes= MoisDs###

Per ells, l'EsglDsia Ds el )la de sal:aci( .ue "Du tD des de sem)re# 9a religi( cristiana, )artint de

MoisDs, es mostra com la mDs antiga de les religions i 7iloso7ies# Curiosament, els a)ologetes es mos$tren com els m>ims de7ensors de la lliertat de consci8ncia#

+#2# 4GA"FAT

+#2#1# "ESCFPCH *STQFA

s el mDs antic dels a)ologetes# Eusei ens diu .ue adre una discurs a "riade# 9'&nic .ue ens /a

arriat d'ell, s(n unes l!nies .ue Eusei ens transmet#

+# AFST"ES

+#+#1# "ESCFPCH *STQFA

9a se:a a)ologia Ds l'a)ologia mDs antiga .ue conser:am# El 133, es )ulic un manuscrit del s# N

escrit en arameu i .ue es titula:a A 0e)perador Adri, C-sar/ de part d0Ar$stides/ e fiosof atenenc# El

133, es tro una cò)ia sencera de l'a)ologia en siriac#

+#+#2# C@T@GT

9a introducci( descriu el ser di:! segons els )lanteaments estoics# Ar!stides arria al conei>ement

del creador a tra:Ds de la contem)laci( d'allò creat# Per ell Ds )ossile descriure els atriuts de la di:ini$

tat almens )er :ia negati:a # A.uest conei>ement de "Du ens auda a sos)esar les antigues religions#

A.uesta ora di:idei> als /omes en - categories=

1 rars= adoren els - elements, .ue no s(n dDus, sin( ores se:es

2 recs= adoren certs dDus .ue )er les se:es deilitats mostren .ue no s(n di:ins#

+ *ereus= merei>en res)ecte, )er.u8 la se:a conce)ci( de la natura di:ina Ds mDs )ura i la se:a

moral es su)erior# Els seus )rolemes, )erò, s(n 2=

!" n(,")!$"% en el cristianisme )rimitiu /i /a dues :ies )er )arlar de "Du= la :ia cata7tica, de les negacions I"Du noDs ai>ò i la :ia a)o7tica, :ia de les a7irmacions

13




✗ "onen mDs im)ortncia als ngels .ue a "Du matei>

✗ "onen mDs im)ortncia als as)ectes e>terns del culte .ue a l'adoraci( :ertadera

- Cristians= a.uells .ui tenen una :ertadera idea de "Du# Feconei>en "Du com a creador i autor

de totes les coses en el seu ;ill &nic i en l'Es)erit Sant# A.uests /omes s(n un )etit ramat, )erò

s(n la raa .ue s'im)osar al m(n corrom)ut i .ue du la )enora I)rim!cia de la immortalitat

+#-# AFSTH "E PE9A

+#-#1# "ESCFPCH *STQFA

s el )rimer dels a)ologetes .ue de7ensa el cristianisme contra el udaisme# s l'autor d'una ora

astant im)ortant= Discussió de 1assó i +apisc a prop2sit de Crist # Malauradament, Ds una ora .ues'/a )erdut, )erò Ds la )rimera ora .ue relata una discussi( Ide religi( entre un cristi i un ueu#

r!gens ens comenta .ue Wels atac molt 7ortament a.uesta a)ologia )er la inter)retaci( alRlegòrica

.ue 7a de l'AT# Segons Arist(, totes les )ro7ecies messini.ues es com)lei>en en %es&s# 9'ora acaa

am la rendici( del ueu da:ant el cristi I)els seus arguments i demana el a)tisme#

;ou com)osta mDs o mens sore el 1-0 a Ale>andria#

+#5## SA@T %GST


El mDs im)ortant dels a)ologetes del s# # @ai>D a ;l:ia @e)olis Iantiga ciutat de Si.uiem# Son

)are i sa mare eren )agans# Estudi am un estoic, des)rDs am un )eri)at8tic i am un )itagòric# El

.ue mDs el :a atreure 7ou el )latonisme, )erò .uan conei> el cristianisme, creu /a:er troat la :eritat#

9a se:a recerca de la :eritat, Ds el .ue el :a moure sem)re# Es con:ert! a E7es i la se:a :ida ser una

de7ensa continuada del cristianisme# r! escola a Foma i entre els seus alumnes tenguD un altre a)olo$geta, Taci# El seu ad:ersari Ds el 7iloso7 )ag anomenat Crescente# ;ou deca)itat el 165#

Ens /an arriat + ores se:es= dues s(n a)ologies contra els )agans i un dileg am el ueu Tri7(

14




+#5#2# FA

"i:erses a)ologies, escrites entre el 1-3 i el 161#

1 <a adreada a l'em)erador Antonino Pio i tD 63 ca)!tols# A la introducci( )rega a l'em)erador .ue )ersonalment tengui cura dels cristians i els audi ell matei># TD una )art )rinci)al .ue es

di:idei> en dues seccions=

a# Ca)s -$12= condemna com s(n tractats els cristians

# Ca)s 1+$6= descriu la doctrina i el culte cristi :olent usti7icar el cristianisme#

2 "ileg am Tri7(= a)ologia mDs antiga .ue ens /a arriat en contra dels ueus, s'/a )erdut la in$

troducci( i gran )art del ca)!tol -# s )osterior a les altres dues a)ologies# 9'argument Ds el se$gVent= Ds una discussi( .ue es )rodu! a E7es i dur + dies am el ra! Tar7on# TD 1-2 ca)!tols#

Parts=

a# Ca)s $-= e>)osa el )unt de :ista del cristi sore l'AT

# Ca)s -3$103= usti7ica l'adoraci( de Crist com a "Du

c# Ca)s 10$1-2= demostra .ue les nacions .ue creuen en Crist i seguei>en la se:a llei s(n

el :ertader )ole elegit de "Du

+#5#+# TE9A

1# @oci( de "Du= tendei> al )latonisme# "Du Ds el sense origen, l'innominat, li deim J)areL )er.u8

Ds el creador # @ega l'omni)res8ncia sustancial del Pare .ue /aita les regions .ue estan mDs

amunt del Cel, Ds transcendent# El )ont .ue s'estalei> entre el )are i els /omes, Ds el Logos# s

una )ot8ncia de "Du .ue emmen d'Ell i cre el m(n# Es mostra suordinacionista3# El Logos

nomDs a)arei> com)letament en Crist, )erò una lla:or se:a es troa en tot ser /um Ia.uesta

lla:or Ds la ra( /umana# Per ai>ò, a7egei> %usti, els antics 7ilòso7s eren antics cristians i a7egei>encara mDsO dins la 7iloso7ia )agana s'/i troen elements de :eritat#

2# 9a com)araci( entre Maria i E:a# s el )rimer autor .ue al )aralRlelisme )aul! entre Adam i

3 So-#!c!on!'(= /eretgia .ue considera el ;ill suordinat al Pare, Ds a dir, in7erior al Pare

15




Crist /i a7egei> el )aralRlelisme E:a Maria#

+# En .uant a ngels i dimonis, )arla del culte als ngels# A7irma .ue s(n de natura es)iritual )erò

cos anleg a l'/um# 9a caiguda dels ngels es )roduei> )er tenir relacions se>uals am les do$nes# Per a %ust!, la relaci( entre ngels i dones origin els dimonis# Per ell, els /eretges, s(n els

instruments dels dimonis#

-# El )ecat original# %ust! a7irma .ue tots )ortam un )ecat original, )erò .ue tots som cridats a la

deU7icaci(#

5# a)tisme i Eucaristia= descriu la lit&rgia del a)tisme i l'Eucaristia i la se:a descri)ci( Ds la mDs

antiga .ue conser:am# nsistei> .ue en l'Eucaristia es diuen les matei>es )araules de %es&s# El

a)tisme, .ue Ds una aluci(10, )erdona els )ecats, regenera i or les )ortes de l'Eucaristia Iell

)arla de )ortes en sentit 7!sic# S'/a de )arlar a en a.uell tem)s d'una lit&rgia semi$7i>a, .ue

)rescriu certs elements regulars )erò tamD dei>a lloc a la com)osici( )ersonal del )re:ere# El

dia de l'Eucaristia Ds el diumenge )er 2 motius= )er.u8 a.uest dia "Du cre el m(n i )er.u8

Crist ressuscit de la mort i )arla de Jsacri7ici es)iritualL, re7erit a l'Eucaristia#

6# Escatologia= es mostra milRlenarista# 9es nimes dels morts :an als in7erns 7ins a la 7i del m(n#

9a &nica e>ce)ci( s(n els mrtirs, .ue :an directament al Cel# TamD en els in7erns, les nimesdels ons estan se)arades de les nimes dels dolents i a s'e>)erimenta o cstig o )remi

+#6# TACB, E9 SF


@ai>D a S!ria dins una 7am!lia )agana# ;ou dei>ele de %ust!# "es)rDs de moltes recer.ues, desco$

rei> .ue la doctrina cristiana re)resenta la &nica doctrina :ertadera# 9a se:a con:ersi( es )roduei> a

Foma# Feuta .ualse:ol ti)us de 7iloso7ia )agana Irecordem .ue el seu mestre )arla del Logoi Esper

)aticoi#

&(!c"c! TheoPoiésis% JCreaci( de "DuL# Per ccident, la Sal:aci( de l'/ome consistei> en ser /ome en )lenitudOmentre .ue )er rient, la Sal:aci( de l'/ome consistei> en estar com)letament instaurat en Crist, Ds a dir, sent ona )er$sona#

10 A+c!% an#

16




4uan retorna a S!ria, 7unda la secta dels encratites )er.u8, segons ell, el cristianisme no reuta:a

su7icientment la cultura )agana# Feutgen el matrimoni com adulteri, la carn Ds )ecat i a l'Eucaristia

can:ien el :i )er aigua#

+#6#2# C@T@GTS

Tenim dos escrits de Taci=

A Discurs as grecs# ;ou escrit 7ora de Foma, )roalement des)rDs de la mort de %ust!# s un es$

crit e>tremista .ue reuta la totalitat de la cultura grega# A.uesta ora es di:idei> en .uatre

)arts=

1# Cosmologia cristiana#2# "emonologia11 cristiana#

+# Estudi de la cultura grega a la llum del cristianisme

-# "emostraci( de la su)erioritat de la cultura cristiana

'4 Diatessaron= Ja tra:Ds dels .uatre Iconcordana entre els - e:angelisL# TenguD un &s o7icial a

la lit&rgia de l'EsglDsia sir!aca i 7ou com)ost )roalement des)rDs del seu retorn a l'rient#

+## M9CA"ES

*em )erdut totes les se:es ores, de les .uals sols en saem el nom#

+#3# AP9@AF "'*EFBP9S

TamD sols en saem el nom#

+## ATA@BFES "'ATE@ES+##1# "ESCFPCH *STQFA

s l'&nic autor cristi de tots els tem)s .ue de7ensar la resurrecci( dels animals# s mDs 7a:orale a

la cultura grega .ue @otaci i domina molt millor la llengua .ue %ust!# s el mDs elo.Vent de tots els

11 &(ono+o,!"% estudi d'ngels i dimonis

17




a)ologetes cristians# Prcticament nos saem res de la se:a :ida, sols saem de la se:a ora#

+##2# C@T@GTS

A !5pica a fa6or des cristians# ;ou escrita ca) al 1 i :a adreada als em)eradors Marc Aureli

Anton! i 9usi Aureli Comodo# Est escrit en un to moderat# 9a com)osici( est molt ordenada#

E>)osa .ue els cristians so7rei>en inustament contra tota llei i contra tota ra(# Con7uta les + /e$

retgies /aituals .ue /i /a:ia contra els cristians=

1# Ateis)e= si no creien en la religi( o7icial de l'im)eri eren acusats d'ateus

7efutació= Els cristians no creuen en dDus, )erò creuen en "Du

2# Canibais)e= s'acusa:a als cristians de menar$se el ;ill de "DuO els )agans els acusa:en demenar$se nins#

7efutació= Els cristians no s(n can!als= tenen mDs res)ecte a la :ida .ue els )agans,# asta$

ria la 7e en la resurrecci( dels cossos )er im)edir menar carn /umana#

+# Incest = s'acusa al Pare de tenir el ;ill am Maria

7efutació= l'acusaci( d'incest no Ds mDs .ue )roducte de l'odi del :ici contra la :irtut# 9es

idees cristianes sore el matrimoni i la :irginitat mostren .uina estima tenen els cristians )er

la castedat#

!obre a resurrecció des )orts# Partei> de les )ro:es de la ra(# TD dues )arts=

1# Primera )art= tracta de "Du i de la resurrecci(# "iu .ue ni la sa:iesa ni la omni)ot8ncia ni la

ust!cia di:ina s'o)osen a la idea de la resurrecci(

2# Segona )art= tracta de l'/ome i la resurrecci(# 9a resurrecci( Ds necessria )er a la naturalesa

/umana, car l'/ome Ds creat )er a l'eternitat i tamD )er.u8 est com)ost )er cos i nima#

A.uesta unitat de cos i nima /a de ser recom)osta des)rDs de la mort )er.u8 l'/ome :is.ui )er sem)re# Tercera ra(= Ds inust .ue nomDs l'nima rei el cstig o el )remi, car /om .uan

)eca )eca en cos i nima#

18




+##+# TE9A

;ou el )rimer .ue intent una demostraci( cient!7ica del monoteisme# ntenta )ro:ar la unitat de

"Du des de la relaci( .ue s'estalei> entre e>ist8ncia de "Du i es)ai#

"e7inei> la di:initat del Logos i la se:a unitat essencial am el Pare# s dels )ocs autors

d'a.uesta 8)oca .ue e:ita el suordinacionisme# Ell diu= J9'Es)erit )rocedei> del Pare com el

raig de llum del SolL, e>em)le .ue tendr un gran &s )osterior#

Creu en l'e>ist8ncia dels ngels# s tamD dels )rimers .ue )ostula la ins)iraci( de la Sagrada

Escri)tura )er )art de l'Es)erit Sant# Per ell, la :irginitat Ds un dels maors 7ruits de la moral

cristiana# 4uan )arla del matrimoni, a7irma .ue la 7inalitat del matrimoni Ds la )rocreaci(O

n'a7irma tamD la se:a indissoluilitat i anomena el segon matrimoni com a adulteri decent

Iconce)ci( .ue a ccident /a arriat 7ins ara# A7irma tamD .ue el 7etus Ds un ser#

+#10# TEQ;" "'A@T4GA

+#10#1# FA;A *STQFA

;ou el sis8 ise d'Antio.uia# "e )ares )agans, reD educaci( /elRlenista, estudi la Sagrada Escri)$

tura i ai>ò, essent gran, el )ort a con:ertir$se#

+#10#2# FA

Sols ens conser:am + am el matei> nom= Ad Autoicu) IAutoli era un amic seu )ag i escriu en

contra de les se:es o)inions# Els com)os mDs o mens sore el 130 i en ells de7ensa el cristianisme#

En el )rimer llire de7ensa l'ess8ncia di:ina# "iu= Ja.uesta ess8ncia di:ina sols la )oden :eure els

ulls de l'nimaL, e>)ressi( molt usada )osteriorment# Parla tamD de la di7er8ncia d'/onor .ue /i /a en$

tre "Du i l'em)erador

En els segon llire contra)osa els ensenaments dels )ro7etes als ensenaments dels 7ilòso7s )agans#

En el tercer llire mostra la su)erioritat del cristianisme en el )la moral#

19




+#10#+# TE9A

1# s el )rimer .ue em)ra la )araula 8rias )er designar la uni( de les tres )ersones di:ines en "Du

Itot i .ue Jtr!adaL no Ds el matei> .ue JtrinitatL#

2# "istingei> entre Logos endiathetos i Logos profori9ós# El )rimer Ds el Logos a l'interior del

Pare, mentre .ue el segon Ds el Logos .ue surt del Pare, Ds el Logos a )ronunciat# A.uesta di7e$

r8ncia donar lloc, )er e>em)le en Fa//ner a )arlar de Trinitat immanent I"Du en si matei> i

trinitat econòmica I"Du en .uant mani7estat, a tra:Ds de la creaci(, a tra:Ds de %es&s o a tra:Ds

de l'Es)erit#

+# %ust! i reneu )ensen com ell i no creuen .ue la immortalitat de l'nima sigui una )ro)ietat de la

se:a natura, sin( .ue creuen .ue Ds una recom)ensa )er /a:er oeUt els manaments de "Du#

+#11# ME9TH "E SAF"S

+#11#1# FA;A *STQFA

Gna de les 7igures mDs :enerades del s# # ;ou ise de Sards i dirig! a Marc Aureli una a)ologia a

7a:or dels cristians# "'a.uesta /omilia sols ens .ueden un )arell de 7ragments#

"e7ensa la solidaritat del cristianisme a l'im)eri# Per ell, l'im)eri uni:ersal i el cristianisme s(n Jger$

mans de lletL# 9a religi( cristiana Ds una 7ont de enedicci( )er a l'im)eri#

+#11#2# TE9A

1# *i troam la idea de la di:initat i de la )ree>ist8ncia de CristO la idea .ue s'/a encarnat en una

:erge, la idea .ue l'allierament de Crist inclou el )ecat, el dimoni i la mort i es descriu la ai$

>ada als in7erns#

2# Am ell comena a )ostular$se la .Vesti( del )ecat original# En .uant a l'EsglDsia, ell l'anomena

Jdi)òsit de la :eritatL#

20




+#12# EPST9A A "@ET

+#12#1# FA *STQFA

Est escrita com una carta .ue s'adrea a un )ag I"iognet# s del comenament del s# #

Per una anda critica la idolatria dels )agans i )er l'altra, critica el culte dels ueus#

Ca)s $3 )arla de l'origen di:! de la 7e cristiana, .ue 7ou re:elada )el ;ill de "Du# TamD diu .ue si

"Du tarda en :enir, Ds )er.u8 la /umanitat nots la necessitat de sal:aci(#

+#1+# *XF@ES

Escriu la com8dia dels 7ilòso7s )agans# 9'autor intenta ridiculitar la 7iloso7ia )agana# "enuncia lescontradiccions .ue e>)li.uen l'e>ist8ncia de "Du, del m(n i de l'nima# Pertan al s# #

+#1-# MBFTFS

El mDs im)ortant Ds saer .ue les )rimeres actes dels mrtirs es situen entre els millors 7onts .ue te$

nim de la /istòria de les )ersecucions# 9es actes dels mrtirs es llegien a la comunitat en la celeraci(

lit&rgica de l'ani:ersari de la mort# "es del )unt de :ista /istòric )odem distingir tres gru)s=

A Processos :erals o7icials dels triunals I)agans# @omDs a.uest gru) es )ot anomenar acta o

gesta ),rtir IJactes o 7ets dels mrtirsL# *i )ertanen=

• Actes de Sant ust! i els seus com)ans

• Actes dels mrtirs escilitans I)roale .ue /agi estat re$escrit )er Tertuli# "ocument mDs

antic .ue tenim de l'EsglDsia a7ricana# Primer document )ro:inent d'B7rica escrit en llat!#

• Actes de Sant Ceri#

"eclaracions dels testimonis oculars contem)oranis# S'anomenen +assionis o (artiria#

• Policar) I156

• Carta de les EsglDsies de <iena de ;rana contant a les esglDsies d'B7rica i de ;r!gia la )er$

secuci( de 9i( del 1

21




• Persecuci( de Per)8tua i ;elicitat= conta la )ersecuci( de 5 catec&mens# *i /a idees com el

segon a)tismei )roalement 7oren escrites )er Per)8tua i Stur Iel cate.uista

• ;ets de Car), Pa)il i Agadon!s

• ;ets d'A)olRlini

C 9legendes de mrtirs com)ostes am la 7inalitat d'edi7icar els 7idels molt des)rDs dels esde:eni$

ments# Coma document, no tenen ca) 7onament /istòric

• Martiri de Santa nDs

• Martiri de Santa Cecilia

• Martiri de ;elicitat i dels seus 7ills

• Martiri de Sant 9loren

• Martiri de Sant Seasti

• Mrtirs de Palestina

22




UNITAT 4ETERO&OXES I ECLESISTICS

-#1# 9TEFATGFA A@T*EFXTCA

9'EsglDsia es de7ens de 2 maneres contra la )ro)aganda gnòstica# Per una )art, l'autoritat, .ue :a

reaccionant am l'e>comuni( dels /eresiar.ues12 i am la )ulicaci( de cartes )astorals destinades a il$

luminar la 7e dels creients# Per l'altra anda, reaccion a tra:Ds dels teòlegs, .ue e>)osaren els errors

dels /eretges i e>)licaren la :ertadera doctrina 7onamentant$se en l'Escri)tura i en la Tradici(# Ai>! sor$

gir una literatura anti$/er8tica de la .ual en )er:iu molt )oca cosa#

A Escrits pontificis i episcopas de s# II contra heretgies i cis)es#

1 Escrit del Pa)a "euteri IYYY# s el )rimer .ue re7uta l'/eretgia montanista en un escrit

2 Escrit de papa Victor$ I I13$13# EscriguD di:erses cartes contra al contro:ersista )as$

.ual1+# E>comunic a Teodot de ianci )er.u8 ensena:a .ue %es&s 7ou un sim)le /ome i

.ue esde:D "Du nomDs des)rDs de la Fesurrecci(#

+ :efer$ I1$21# Segons )tat de Mile:i, ens els seus escrits de7ens la 7e catòlica contra

els /eretges# *i)òlit ens in7orma .ue an en contra la Saeli Iun )uto /eretge .ue de7ensa

.ue la Trinitat sols era una )ersona# Ai>ò s'anomena saelianisme#

- Dion$s de Corint # Tots els dei>eles de Marci( intentaren 7alsi7icar les cartes de "ion!s )er$

.u8 a.uestes cartes :an en contra del gnosticisme Ii el marcionisme n'era una rancaZ i con$

tra el montanisme#

5 Sera)i( d'Antio.uia# ;ou el :uit8 ise d'Antio.uia# 9a se:a carta a Pons tracta l'/eretgia

montanista# A una altra carta diu .ue l'E:angeli de Sant Pere Ds a)òcri7 i .ue no )ro:e dels

seus maors i .ue si D el seu conunt Ds ortodo>e, tD unes certes idees dossetes# A una altra

carta retreu a un )ersonatge /a:er 7allit en la 7e i ado)tat en el culte /ereu#

Con7utaci( teològica de les /eretgies# 9a con7utaci( teològica es )ro)osa:a sem)re dos oec$

tius= e>)osar els errors dels /eretges i e>)osar correctament l'ensenament dels a)òstols i dels

12 (-('!"-c"= a.uell .ue 7a una /eretgia1+ Con)-o$:-'!" ;"'<"+= YYY

23




seus successors sore "Du, sore la creaci(, sore l'/ome, sore l'encarnaci(, sore la sal:aci(#

9a maor )art de tractats sore ai>ò s'/an )erdut# Ens .ueden uns 7ragments d'*egesi) i l'ora

d'rineu de 9i(#

1 *egesi) nai>D a rient i arri a la 7e a tra:Ds del udaisme# s )roale .ue 7os un /ereu

/elRlenista# ;eu un :iatge .ue el )ort des de Corint 7ins a Foma durant el )onti7icat del

)a)a @iset# *i .ueda 7ins al )a)a 9auteri# An a Foma en motiu de l'alarmant e>tensi( de

l'/eretgia gnòstica i ell :olguD adoctrinar$se en les esglDsies mDs im)ortants#

En tornar a rient escriguD Hipo)ne)ata# Era una ora com)osta )er 5 :olums en contra

del gnosticisme# 9a maor )art dels 7ragments .ue es conser:en 7an re7er8ncia a la )rimiti:a

EsglDsia de %erusalem#

2 rineu de 9i( Ds el teòleg mDs im)ortant del s# #

-#2# FE@EG "E 9H

-#1#1# FA;A *STQFA

@ai>D entre el 1-0 i el 160# 9a se:a ciutat nadiua Ds Esmirna# "ei> Bsia i se n'an a la lRlia# El

1 Ds en:iat a Foma am la carta de conciliaci( )els montanistes# A Foma esde:D ise# 4uan el Pa)a<!ctor e>comunic tot l'rient, torn a escriure una carta su)licant .ue es retorns la comuni( Ireneu

era orientalZ# "es)rDs d'ai>ò, mor! mrtir Iai>ò no /o saem )er ell#9a se:a gran 7amiliaritat am la

tradici( a)ostòlica I7ou dei>ele de Policar) .ue /a:ia estat dei>ele de %oan li 7ou un gran 7onament

en la se:a lluita contra l'/eretgia gnòstica# "e les nomroses ores .ue escriguD en grec, sols ens /an

arriat 2#

-#1#2# FA

a Ad6ersus Haeresies/ en contra de les /eretgies# Fecerca i con7utaci( de la )retesa )erò 7alsa

gnosi# Primer ens descriu la doctrina gnòstica i des)rDs la con7uta#

1# El )rimer llire descriu la doctrina gnòstica

2# El llire segon con7uta la gnosi :alentiniana i marcionita am arguments d'error#

24




la se:a doctrina# Per tant, ai>ò Ds una nota contra els /eretges# Els /eretges, no sent successors dels

a)òstols, no )osseei>en el carisma de la :eritat#

Sore el )rimat rom, a7irma .ue )ot donar la llista de la successi( e)isco)al de totes les esglDsies7undades )els a)òstols, )erò diu .ue seria massa llarg i )er ai>ò es con7orma donant la llista de la seu

mDs gran, mDs antiga i mDs coneguda )er tots i .ue 7undaren a Foma els dos gloriosos a)òstols Pere i

Pau#

Ell a7irma= am l'esglDsia de Foma, Ds necessria, )er mor de la se:a mDs )otent )rinci)alitat .ue

tota esglDsia /i con:ergei>i# s a dir, tots a.uells .ue de )er tot s(n 7idelsO )er.u8 en a.uesta esglDsia

els 7idels de tot el m(n /i /an conser:at totes a.uelles coses .ue con7ormen la tradici( dels a)òstols#

5. Eucaristia

Sore l'EucaristiaO admet decididament la )res8ncia real del cos i de la sang de nostre senor %esu$

crist# Ell deduei> la resurrecci( del cos /um del 7et .ue s'/agi nodrit del Cos i de la Sang de Crist# El

)a i el :i es consagren am una e)!7lesi1-# 9'Eucaristia tD un carcter sacri7icial#

6. Cànon e la !!EE

En .uant a l'Escri)tura, el canon de la SSEE d'rineu com)r8n els .uatre E:angelis, les cartes de

Sant Pau, els 7ets dels A)òstols, les cartes de sant %oan, l'A)ocali)si, la Primera carta de Sant Pere i el

)astor d'*ermes# Tenen el matei> carcter d'ins)iraci( .ue l'AT# 9a canonicitat de l'escrit de)8n no sols

de l'a)ostolicitat sin( tamD de la tradici( eclesial

". #ntropologia

En .uant a l'antro)ologia seguei> la idea )latònica de l'/ome= l'/ome tD cos, nima i es)erit# s molt

di7!cil, tant en ell com en la resta dels a)res, saer si a.uest es)erit Ds la )art mDs im)ortant de l'/ome o

Ds sim)lement l'Es)erit de "Du .ue /aita en ell# 9a rece)ci( i conser:aci( d'a.uest es)erit de)8n de la:oluntat i de la conducta moral de l'/ome# 9a matei>a e>ist8ncia de l'nima de)8n de la se:a conducta

sore la terra, car l'nima no Ds immortal )er naturalesa, la inmortalitat Ds una .Vesti( de desen:olu)a$

ment moral# Ser inmortal si Ds agradale al seu credo#

1- E;=+('!= in:ocaci( de l'Es)erit Sant

27




$. !oteriologia i Escatologia

Soteriologia= tot /ome tD necessitat de sal:aci( i Ds ca)a de sal:ar$se# El 7ill de "Du /a allierat a

l'/ome de Satans, del )ecat i de la mort# Tot i esser ell riental, no em)ra mai el mot deificació/ ell no

:ol con7ondre els l!mits entre /ome i "Du# s el )rimer .ue estalei> una di7er8ncia 7erma entre i)ago

i si)iitudo# 9a i)ago Ds allò .ue l'/ome DsO imatge de Crist# 9a si)iitudo Ds allò .ue l'/ome /a d'arri$

ar a ser i /o /a de 7er am l'Es)erit Sant#

9a sal:aci( de la )ersona es realita en nom de Crist, )er l'EsglDsia i )els seus sagraments# Pel a)$

tisme, l'/ome renei> a "Du# s el )rimer de tota la literatura cristiana en ser testimoni del a)tisme d'in$

7antsO a)tisme .ue es com)ren sols si es atia tota la 7am!lia sencera#

En .uant a l'escatologia, l'anticrist Ds el contra)ost demon!ac de Crist i Ds el re$ca)itulador de tota

maldat#

-#+# 9TEFATGFA APQCF;A "E9 @G TESTAME@T

El @T no d(na ca) in7ormaci( sore la o:entut de %es&s, sore la :ida i la mort de sa mare o sore

els :iatges msisioners dels a)òstols# @o estrana doncs, .ue la imaginaci( dels 7idels /agi :olgut om$

)lir a.uests uits# Am la 7inalitat d'instruir els 7idels, els autors de les llegendes es )rengueren tota lli $

ertat# Però tamD els /eretges escrigueren sore a.uests )unts desconeguts )er tal de recolar les se:esdoctrines# "'a.uesta manera a)arei> tota una literatura no canònica .ue es )resenta en moltes 7ormes#

En un )rinci)i, ap2crif signi7ica:a JamagatL, car no esta:en a l[aast de tot/om degut al seu carc$

ter misteric$religi(s# Per troar cr8dit entre els 7idels, a.uests 7idels )renen nom d'algun a)òstol o dei$

>ele de %es&s# 4uan 7ou coneguda la 7alsedat d'a.uesta atriuci(, la )araula ap2crif comen a signi7i$

car 7alsedat# s :era .ue alguns d'a.uests escrits )resenten miracles in:entats, detallats 7ins a l'asurd#

Tot i ai>!, alguns d'a.uests escrits s(n im)ortants )er.u8 ens )resenten tota una manera de )ensar dels

cristians )rimers#

-#+#1# @TEFP9AC@S15 CFSTA@ES A@TGES E@ E9S APQCF;S "E 9'AT

El .uart llire d'Esdres, el llire de @oc, el testament dels Patriar.ues, l'a)ocali)si de aruc

15 In)(-;o+"c!= en un llire .ue a e>istei> s'introduei> alguna altra cosa

28




-#+#2# E<A@E9S APQCF;S

1# E:angeli dels *ereus= era l'E:angeli .ue em)ra:en els eionites# Sant %eroni el considera:a

l'original /ereu Itot i .ue est escrit en arameu am aecedari /ereu#

2# E:angeli dels Egi)cis#

+# E:angeli dels Eionites

-# E:angeli segons Sant Pere

5# E:angeli de @icodem

6# ProtoE:angeli16 de %aume

# E:angeli de Toms, .ue sols .ueda arrelat a la in7ncia de %es&s

3# *istòria de %ose)

-#+#+# ;ETS APQCF;S "E9S APQST9S

Si els e:angelis intenten com)letar la :ida de %e\us, els 7ets dels a)òstols intenten com)letar el. ue

saem dels a)òstols=

1# Actes de Pau

2# ;ets de Pere

+# Actes dels a)òstols Pere i Pau

-# ;ets de %oan, Andreu, Toms, Tadeu###

-#+#-# APCA9PSS APQCF;S1# A)ocali)si de Pere

2# A)ocali)si de Pau

+# A)ocali)si de Toms

-# A)ocali)si de Maria

-#+#5# CAFTES APQCF;ES "E9S APQST9S

1# E)!stola dels a)òstols

2# E)!stoles a)òcri7es de Sant Pau# 9'e)!stola als 9aodiceus, esmentada )er Pau#

+# E)!stola als ale>andrins#-# Tercera carta als Corintis

5# Cartes entre Pau i S8neca

6# Cartes a)òcri7es de dei>eles de Sant Pau= e)!stola de ernaeu o e)!stola de Titus#

16 Proto= ]9AT̂ JPrimerL# 4uan s'em)ra en un E:angeli, 7a re7er8ncia a la /istòria d'Adam i E:a

29




-#-# *EFETES *ATGA9S

-#-#1# E@SME

Ai>! es denominaren, eionites, un nomre gran de sectes udeo$critianes, caracteritades )er l'ac$ce)taci( de %es&s com un sim)le /omeO un l!der carismtic, )erò sim)le /ome# <i:ien en con7ormitat

am la llei ue:a i reuta:en Pau# reneu Ds els )rimer s .ue els anomena com /er8tics, i diu .ue em$

)ra:en l'E:angeli de Sant Mateu Iel mDs ueu de tots .uatre# r!gens a7irma .ue a /a:ia eionites a

Egi)te i .ue ebionita signi7ica J)oreL# Celera:en l'Eucaristia am )a cim# @o e>ist! mai ca) )erso$

natge anomenat Eion#

-#-#2# M@A4GA@SME

@'/i /a un d'/er8tic i un .ue no /o Ds# A.uest mot, )on;ui,, el )rimer .ue l'em)r 7ou Tertuli )er

anomenar a Pr>ees i als )atri)acians# El mona.uianisme Ds /er8tic .uan duu la unicitat de "Du a l'e>$

trem# "el mona.uianisme sorgei>en corrents /er8ti.ues .ue )ro:enen de l'asolutitaci( del )rinci)i

ueu del "Du &nic# E>em)les d'/eretgies )ro:inents del mona.uianisme=

a Ado)cionisme, .ue consistei> en .ue %es&s, de nai>ement, no Ds "Du, )erò ser un /ome am

tants :alors morals .ue "Du l'arriar a ado)tar com a 7ill seu#

@ei> a Foma de la m de Teodot de isanci# ;ou continuat )er Artem(, )er Pau de Samosata#

Modelisme= "Du Ds una sola )ersona, )erò a :egades es )resenta com a Pare, de :egades com a

;ill i de :egades com Es)erit SantO )erò Ds una sola )ersona#

"onar lloc al )ari)acianisme, .ue comenar am un )ersonatge anomenat @oet a Esmirna so$

re 7inals del s# # A Foma 7ou de7ensat )er E)!gon, Cleomens, Pr>ees i Saeri# Per ai>ò,

a.uest )ari)acianisme tamD s'anomena saerianisme # Consistei> en a7irmar .ue en la creu

l'&nic .ue )atei> Ds el Pare#

-#-#+# SGF"@AC@SME

Es conei> am a.uest nom a la tend8ncia de segles 2 i + a considerar Crist com a ;ill de "Du in7erior

30




al Pare# Es asa en alguns 7ragments dels E:angelis# TamD es recola en tota la doctrina )latònica del

de)iurg #

-#-#-# AP9@AFSME

<e d'A)ollinaire de 9aodiceaO .ui 7ou un /ome .ue lluit contra l'arrianisme# Molt amic de Sant Ata$

nsi# Consistei> en considerar al Logos di:! .ue 7a d'nima /umana a %es&s# ;eu .ue el credo @icena$

Constano)olitno no sols diguD Js'encarnL , sin( .ue digui Js'encarn i es :a 7er /omeL, )er tal de no

dei>ar ca) dute#

-#-#5# MAFCE9 "'AFS@A

Consistei> en .ue el ;ill sorgir de la sustncia del Pare de cara a la Trinitat econòmica, no a la Tri$nitat immanentO i .uan la creaci( i la sal:aci( arriin a la )lenitud, .uan tot /agi estat sotm8s al Pare, 7i$

nalment es sotmetr al ;ill i es dissoldr dins la sustncia del Pare# Per ai>ò, en el credo es diu Ji el

seu regnat no tendr 7iL#

-#-#6# AFFA@SME

*i /aguD un moment .ue tot/om 7ou arri, mens una sola )ersona, Atanasi# 9'arrianisme en:aei>

tot el segle .uart# Per altra )art, el cardenal @e_man Ianglic es con:ert! al catolicisme des)rDs de lle$gir la lluita d'Atanasi contra l'arrianisme#

Arri nai>D a Alen>adria ca) al 260# ;ou dei>ele de 9uci d'Antio.uia# <a estar in:olucrat en el cis$

me Malesi# En el +20 el troam com a sacerdot molt in7luent de l'EsglDsia de aucalis# "i7on idees

molt )ersonals sore la Trinitat .ue el )ortaren a .ue el seu ise Ale>andre el condemns, de la matei$

>a manera .ue /o :a 7er un concili de ises egi)cis#

9a se:a ora, d'a.uest )er!ode, tenim alguns 7ragments de 8aia IJan.uetL# Arri intentar e>)licar l'E:angeli des de Plat(# 9'escriguD, de la matei>a manera .ue totes les /eretgies, en :ers# Gns ans des$

)rDs en:i una carta a Constant!

Arri )artei> de la doctrina trinitria d'r!gens, .ue considera el Pare, el ;ill i l'Es)erit Sant com tres

31




/i)òstasis distintes entre si i suordinades l'una a l'altraO tot i .ue tenen una sola naturalesa# En reacci(

contra el saelianisme, s'accentua el suordinacionisme= el Pare Ds asolutament transcendent res)ecte

del ;ill, .ue li Ds in7eriorO el ;ill Ds distint del Pare no sols )er /i)òstasi sin( tamD )er naturalesa, tam$

D Ds "Du, )erò d'una glòria in7erior al Pare# El ;ill, tot i .ue Ds anterior a tot tem)s, Ds )osterior alPare# Arri accentua el 7et .ue el Pare Ds anterior Itot i .ue en l'eternitat ai>ò no es )ot donarO no acce)$

ta .ue el ;ill /agi estat engendrat de la matei>a sustncia del Pare, de 7et en un )rimer moment, Arri

a7irma .ue el ;ill 7ou creat )el Pare# El ;ill Ds l'&nica criatura creada directament )el PareO la resta de

criatures del m(n s(n creades )el ;ill#

9'arrianisme 7ou condemnat a Ale>andria, )erò tro de7ensors a rient, 7ora d'Egi)te= alguns ises

dei>eles de 9luci Imestre d'Arri, )er e>em)le Eusei de @icomea i Eusei de Cesarea# Constant! in$

tent acaar am la )ol8mica en:iant ssi de Còrdo:a1, )erò no )oguD arreglar res# Per ai>ò, l'em)era$

dor orden con:ocar el concili de @icea I255 en el .ue /i )artici)aren uns 250 ises# Els )artidaris

d'Ari .uedaren derrotats )er la coalici( .ue es don entre els orianistes moderats Iel ca) era Ale>an$

dre i el )artit dels monar.uians# 9a 7(rmula .ue el Concili em)r 7ou Jdel matei> ser, de la matei>a

sustnciaL# Tot/om 7irm, e>ce)te Arri i dos ises de 9!ia#Poc tem)s des)rDs, 7oren de)osats de la

se:a seu#

A.uesta 7(rmula :a satis7er als mona.uians, )erò no als orientals, )er.u8 la 7(rmula )arla:a d'una

sola /i)òstasi# A.uest descontent :a a7a:orir la reacci( dels seguidors d'Arri, .uan el +23, tant Eusei

com Teocnides :aren ser re/ailitats# "'a.uesta manera Constant! comena a donar un gir a la se:a )o$

l!tica# %a l'an +2, un concili reunit a Antio.uia i .ue )residia Eusei, :a condemnar i de)osar a Eusta$

ci,de manera .ue es comenaren a lle:ar d'enmig tots els ad:ersaris d'Arri# A Atanasi i a Marcel se'ls

desterr# 9'an ++, mor Constant! ila di:isi( de l'im)eri entre Constant, ccident i Constanci, rientO

su)os un gir# Els ises ortodo>es, 7idels a @icea, :aren tornar a la se:a seu, )erò Constanci :a )ren$

dre )osicions am Eusei i dels anti$nicens i olig de nou als ises ortodo>es a dei>ar les se:es seus#

Foma, en can:i, es )os al costat dels desterrats i ai>! un Concili de Foma del ++1 :a restalir a Ata$

nasi i a Marcel i acus a tots els orientals d'arrians# Els orientals res)ongueren am un concili a Antio$

.uia el matei> an i tornaren a treure els ises dels seus lloc# s im)ortant a.uest concili )er.u8 :aren

1 O''! #( C-#o"= ise de C(rdoa .ue )resid! tots els s!nodes i concilis del s# <

32




redactar una 7(rmula de 7e .ue )arlar de les + )ersones )erò no de la 7(rmula anterior, o)ousius#

A.uesta no:a 7(rmula, a rient :a aconseguir un gran consens entre els ortodo>es i els semi$arrians# El

+-+, el )a)a uli :a con:ocar un concili a Srdica i con:oc rientals i ccidentals )er aconseguir un

acord# Tots acaaren e>comunicant$se els uns als altres#

El +-6, Constanci, urgit )el seu germ Constant, autorit .ue Atanasi torns a la se:a seu# El +50

mor Constant, de manera .ue els eu germ :ol unir tot l'im)eri i uni7icar$lo religiosament# Ai>!, + con$

cilis ccidentals, Arles I+5+, Milan I+55 i eciers I+56 :aren inclinar l'e)isco)at ccidental a con$

demnar Atanasi i )er.u8 s'/i :a o)osar el )a)a de Foma, 7ou desterrat# Mentre Atanasi seguia )rocla$

mant l'onousius nic8, Aesi i Aunomi )ro)osa:en les tesis de l'arrianisme radical#

El +5, uns ises )ro/iiren .ue es )arls de les 7(rmules arrianes Io)ousius i o)o"usios#El +53,el concili d'Ansiria )roclama l'o)o"usius contra el )ret8s saialianisme de l'o)ousius )er sal:ar la di:i$

nitat del ;ill i )er sal:ar la di:ersitat del Pare# Gn concili del +53 :a sancionar Iacce)tar la 7(rmula de

7e del concili d'Antio.uia del +-1 llegida a la llum del o)o"usious# A )artir d'a.uest moment es con:o$

caren dos concilis )er al +5= els occidentals es reuniren a Fimini i els orientals a Sadeucia# El +53, a

Sirmi, es :a di7ondre una no:a 7(rmula de 7e com a document de treall dels 2 concilis# A.uesta 7(rmu$

la de 7e )ro/iia el terme ousia Isustncia, car a.uest terme no era !lic, i es :a de7inir el ;ill com

ho)oos IJsemlant al PareL, alerta semlant no Ds igual#

El Concili de Sad8ucia :a ser el triom7 del o)o"usious, els orientals seguiren am la se:a, mentre

.ue els occidentals /o acce)taren, de7inirel el ;ill com a semlant al Pare i )ro/iiren l'&s del terme

ousia# Gn Concili a Constaninola al +60 d(na la ra( a Fimini i condemna els o)o"useans i els ado$

meus#

Constanci mor! el +62 i el succe! %uli l'a)òstata, el .ual es desinteress de la .Vesti( i lle: el des$

terrament a tots els ises desterrats# ccident comena a reaccion sota l'in7lu> d'lari de 4uotiers#

Am Amrosi, ise de Milan, triom7a @icea# El +62, Atanasi, a Ale>andria con:oca un Concili i 7a

a)ro:ar mesures moderades i )er reunir a tots els )artits anti$arrians torna a )ro)osar l' o)ousious# El

+6+, Antio.uia, un gru) de ises o)o"usians i o)os a7irmaren o)o"usious )erò e:itaren arriar a un

acord am Atanasi#

33




A Antio.uia, els anti$arrians esta:en di:idits en 2 comunitats= Paul! guia:a el gru) dels .ue de7ensa$

:en @icea i Maleci el gru) dels o)o"usians# A.uests 2 gru)s entraren en comuni( entre si )erò no am

Atanasi# El cisme s'agreu )er.u8 ccident es decant a 7a:or de Paul! i rient a 7a:or de Malesi#

A )artir del +60, la )osici( dels arrians s'agreu, )er.u8 a)areguD el )rolema de l'Es)erit Sant#

A.uells .ue de7ensa:en l'o)o"usus no tengueren ca) )rolema, dient .ue l'Es)erit Sant era de la matei$

>a sustncia am el Pare i am el ;ill# Els arrians radicals Iadomeus de ca) de les maneres acce)taren

.ue 7ossin de la matei>a sustncia# Els o)ousians, sustncia semlant, tengueren )rolemes# Els

adomeus creien .ue era una creatura l'Es)erit Sant# A.uests 7oren anomenats pneu)ato)acos13 i )oc

des)rDs macedonians Iarrianismee>trem a)licat a l'Es)erit Sant#

<alent, germ de l'em)erador <alentini es )os de costat dels arrians i castig els o)ousians i elso)o"usians# @o:ament Atanasi i Maleci 7oren desterrats# Gn gru) d'o)o"usians :aren entrar en comu$

ni( am el ise de Foma i :aren 7irmar el credo de @icea# Gn altre gru) no /o acce)t i rea7irm la 7e

d'Antio.uia de l'an +-1# A.uesta situaci( comena a esclarir$se entre el +0 i el +3 grcies a asili de

Cesarea i Ca)adòcia, .ue /o dei> tot )re)arat )er.u8 el +31, am el segon concili ecum8nic, Constan$

tinola O es :enci de7initi:ament a rient l'arrianisme# asili es decant a 7a:or de Maleci i en contra

de Paul!, .ue esta:a recolat )el )a)a "ams i )er Amròs# asili :a entendre l' o)ousius com una sola

sustncia i + /i)òstasis i am ai>ò tots els o)ousius i els o)o"usius /i :aren estar d'acord#

Però ai>! com a rient .ueda su)erat l'arrianisme, a ccident es )roduei>en les in:asions rars i

com .ue els rars eren arrians, l'arrinisme a ccident durar mDs tem)s# @omDs al s# < el )ole r$

ar es con:ert! al catolicisme#

-#-## MTE <A9E@T@B= @STCSME

*i /aguD moltes escoles gnòsti.ues# "'alguna manera <alent! intenta resumir el mite gnòstic# 'itos

signi7ica en grec aisme# 9'aisme es n generat, immens, in7init, in:isile, etern# Al comenament solse>istei> bitos i no /i /a res 7ora d'ell# Con:iu eternament am el seu silenci I si<e 'itos desita mani7es$

tar$se 7ora d'ell i de)osita dins el seu silenci a.uest desit# "e si<e sorgei> el gnous i la :eritat# =nous Ds

igual al Pare en tot i Ds l'&nic .ue el conei>er i a )artir d'a.u! es generen tots els altres eons= cada eon

13 Pneu%ato%acos= a.uells .ue 7an l'/eretgia de l'Es)erit

34




tD al se:a )arella / 6eritat am gnous# nous i :eritat conceen )er un costat el m(n i la se:a )arella

:ida i )er un altre costat l'/ome i la se:a )arella EsglDsia# Cadascuna d'a.uestes generacions s(n eons#

M(n i :ida tenen )ithios i )ixis, agerathos i gnosisO autofies i ]###PGTAMEF"A^, )onoses i )acarea# 9A descend8ncia d'/ome i eSglDsia ser +ar,citus i pistis/ patricos i epis/ )etricos i agape, aei

nus i sinesis/ eclesiasticus pacariotes, teetus i sofia# >ous :ol comunicar a tots els altres el seu conei$

>ement del )are, de bitosO )erò inter:D sa mare si<e i l'/i /o im)edei># 9a mDs o:e dels eons, sofia es

reelRla i sense el seu com)an intenta con8i>er el )are# !ofia cau dins l'aisme i no aconseguei> el

seu )ro)òsit de con8i>er el Pare si Horus no l'/aguDs audada# 9a creu audar a la sa:iesa# Horus con$

:en a !ofia d'aandonar la se:a inclinaci( i el )atiment de no /a:r aconseguit el .ue es )ro)osa:a#

A.uest )atiment s'anomena enti)esis# A.uesta reelRli( de !ofia dur la )au a tot el Pare#

"'a.uest )atiment Isegona :ersi( conce) una 7amella i !ofia li amaga la se:a condici(# !ofia )lena

de tristor :ol retornar al Pare# Tots els altres eons i de manera molt es)ecial =nous )reguen al Pare )er

ella# El Pare en:ia a Horus .ue la netegi del mal i un co) neta, la restituei> a la se:a )arella# Ara D,

Horus aga7a enti)esis, l'a7an de So7ia i el so7riment .ue l'/a acom)anada, i /o treu 7ora del )leno)le#

=nous decidei> estailitar el penope i )er e:itar .ue ai>ò torni a )assar genera ell una no:a )arella=

Crist i l'Es)erit Sant, .ue e>)li.uen als altres eons tot el .ue gnous sa) del Pare i els ensena .ue la in$

cognosciilitat del Pare Ds la causa de la se:a eterna e>ist8ncia i el seu conei>ement Ds el .ue 7a sorgir

als eons# Crist els e>)lica .ue la naturalesa del matrimoni dels eons e>)lica com Ds el Pare i l'Es)erit

Sant els ensena a donar grcies i els du a la tran.uilRlitat#

Ara .ue /an estat instruUts els eons tots s(n iguals i cadascun d'ells )osa el millor de si matei> i sor$

gei> %es&s, el Sal:ador, Crist, la Paraula# )er ell creen un cos d'ngel# "'a.u! sorgei> el dossetis)e#

Enstitesi /a estat e>)ulsada 7ora del )lenome# s una criatura a:orti:a# Els eons s'em)lanen i dema$

nen a Crist .ue la 7ormi# A.uest Crist, conduit )er Horus, 7ormar la se:a ess8ncia# A )artir d'a.uest

moment, ella sos)irar sem)re# El seu )atiment es 7a de cada :egada maorO )er una )art tD la tristor de

no aconseguir el .ue s'/a:ia )ro)osat, tD )or de )erdre la :ida i )atei> )er la se:a ignorncia Ino sa)

.ui Ds ella ni .uin Ds el sentit de la se:a e>ist8ncia# Patei> mDs .ue sa mare I!ofia#

Ella tD desig de con:ersi( a Crist# El resa constantment i 7inalment ell li en:ia %es&s, el Sal:ador# ;i$

35




nalment, el )are, +itos, li /a donat )oder sore tots els eons# A.uest, I%es&s es )resenta am molts n$

gels )ortadors de llumO la 7orma en conei>ement i la netea de tot el .ue li /a dei>at el )atiment# %es&s,

del )atiment d' Aca)o?, en 7a una massa sòlida .ue estar 7ormada )er una )art )els )atiments i )er altra

)art )er la ca)acitat dels sentiments#

*a:ent estat allierada, conce) tres coses#

1# "el seu )atiment, conce) una natura material#

2# "e la se:a con:ersi(, conce) una natura animal#

+# "el seu Jesser imatgeL de Crist, car Ds Crist .ui l'/a 7ormada, ella en conce) una natura es$

)iritual#

Ella no )ot 7ormar mDs .ue una natura animal, de la .ual en surt el de)iurg , )erò en la se:a 7orma$

ci(, sense saer$/o ni un ni l'altre Ini ella ni el de)iurg ella /i )osa lla:ors de la se:a naturalesa es)iri$

tual# El de)iurg/ )er tant, :iur en un e>ili etern i organitar les sustncies e>iliades am ellO sustn$

cies materials i animals# A )artir d'a.uestes sustncies crear el cel i la terra# Crea els arcoontes Iels

sers )rimers i sore ells /i )osa el seu tron# Crea set cels, un )er cada ngel i ell matei>, es seu en el

seu tro i )ensa Jno /i /a mDs dDu .ue oL i es )ro)osa crear l'/ome#

A l'/ome, el 7ar de tres )rinci)is= mat8ria )rimordial I)atiment, )enediment, mat8ria animal i lla$

:ors de mat8ria es)iritual, .ue li :enen de sa mare i .ue ell desconei># Ai>! sorgei>en + ti)us d'/omes

Idi:isi( de Sant Pau=

Els /omes !lRlics, re)resentats )er Ca!n i .ue no tenen ca) )ossiilitat de sal:aci(

Els /omes )s!.uics, re)resentats )er Ael# Segons tots els /eretges, els )s!.uics seran els catò$

lics# A.uests tenen una certa, )erò no )lena, )ossiilitat de sal:aci(#

Els /omes es)irituals, re)resentats )er Set# Sem)re seran sal:atsO 7acin el .ue 7acin#

;inalment, el )lenome Itots els eons decidei>en estendre la sal:aci(, la )lenitud .ue ells tenen a tot

l'uni:ersO de manera .ue Aca)o? Ds la )rimera .ue Ds sal:ada# Aca)o? entra en el )lenome i 7ar )are$

lla am %es&s, l'&nic.ue no en tenia# "a'.eusta )arella en sorgiran 7ruits# El de)iurg )uar al lloc on

36




/a:ia estat sa mare i en a.uest moment conei>er .ui Ds sa mare i tot el .ue /a succeUt# Ell :oldria no

/a:er$/o saut, car en a.uest moment comena el seu )atiment#

En .uant als /omes, els es)irituals Ignòstics, entraran al )lenome des)rDs de dei>ar l'nima al de)iurg i seran les )arelles dels ngels# Els )s!.uis, arriaran i estaran al lloc del de)iurg O en ai>ò consis$

tei> la se:a sal:aci(# Els $@ics es .ueden sense sal:aci(#

-#-#3# M@TA@SME

Elseu nom :e de Mont, )ensador d'Bsia menor# Per ells, la sal:aci( de %esucrist Ds molt )rò>ima,

%esucrist /a de :enir a i )er tant, tot i .ue en un )rimer moment el seu dogma Ds id8ntic al catòlicO a un

segon moment tendran una e>ig8ncia 8tica desmesurada Ideunis terriles, reuig del matrimoni, llar$

gues :etles d'oraci(, cerca del martiri i )osen tota la se:a con7iana en els /omes es)irituals, .ui )odran

)erdonar )ecats en lloc dels ises#

-#-## "@ATSME

<e del nom de "onat, el seu creador# Creuen en una esglDsia es)iritual a.u! a la Terra 7ormada )els

santsO de manera .ue els )ecadors no 7ormen )art de la construcci( de l'EsglDsia# A7irmen .ue sols la

se:a EsglDsia Ds la :ertadera i .ue totes les demDs s(n 7alses# Pro7essen el traduccionisme I/eretgia .ue

a7irma .ue ne la uni( de l'/ome am la dona, el )rimer de)osita un semen material i un semen es)irti$ual, .ue crea l'nima# TamD de7ensen el )elagianisme, /eretgia .ue a7irma .ue %es&s sols d(na e>em$

)le, sols es com)orta com a mestre, no com a Sal:ador, car Ds cada )ersona .ui s'/a de sal:ar a si ma $

tei>a am el seu )ro)i es7or#

37




UNITAT 5L>ESGL?SIA A@RICANA

5#1# @TF"GCCH

Els inicis de l'EsglDsia a7ricana s(n consideralement tardans, ai>! i tot a)ort a la literatura i a la te$

ologia cristiana de l'antiguitat un contingut astant mDs im)ortant .ue el de l'EsglDsia romana# "e 7et,

ai>! com a rient la gran EsglDsia ser Ale>andriaO a ccident ser l'EsglDsia de Cartago#

9'EsglDsia de Cartago don al cristianisme llat! el )ensador mDs original del )er!ode d'aans de @i$

cea# TamD el ise Sari i altres dos teòlegs laics, Arnoi i 9actanci# 9a tradici( diu .ue B7rica :a re$

re l'E:angeli de Foma, tot i .ue no est )ro:at# El .ue s! .ue Ds cert Ds .ue durant molt tem)s els cris $

tians a7ricans giraren la mirada ca) a Foma com a model# Com a Foma, a B7rica l'E:angeli 7ou )rime$

rament )redicat en grec#

9es actes dels mrtirs e>ilitans Ds el document en llat! )ro:inent d'B7rica mDs antic .ue tenim# ;oren

considerats amort e 1 de uliol de l'an 130# A.uestes actes )arlen d'una traducci( almens )arcial del

@T al llat!# Per altra anda, ans mDs tard Tertuli ens in7orma de .ue /i /a una traducci( llatina de tota

la !lia tot i .ue Ds una traducci( no o7icial# El .ue s! .ue Ds cert Ds .ue ans mDs tard, a tra:Ds del

ise Sari saem .ue a /i /a una traducci( o7icial de la !lia al llat!#

El .ue s! .ue Ds cert Ds .ue tant teològica com lit&rgicament, B7rica ado)t el llat! com a llengua o7i$

cial molt aans .ue Foma#

5#2# TEFTG9B

5#2#1# FA;A "ESCFPCH

El seu nom Ds 4uint Se)tini ;lorent Tertuli# <a nDi>er a Cartago ca) a l'an 155# Sem)re s'/a:iacregut .ue son )are era un centuri( de la cort )reconsular# Era de 7am!lia )agana# TenguD una sòlida

7ormaci( ur!dica i :a esde:enir un reconegut ad:ocat a Foma# 9a se:a con:ersi( es )roduei> ca) al

10 i )oc des)rDs s'estal! a Cartago# Tot d'una )os tota la se:a 7ormaci( ur!dica#, 7ilosò7ica i literria

al ser:ei de la 7e cristiana# %eroni diu .ue tamD :a ser )re:ere, tot i .ue no Ds :era#

38




9a se:a acti:itat literria :a des del 1+ 7ins al 220# 9'in7lu> dels escrits .ue com)osa durar molt de

tem)s# Ca) al 20, els seus escrits comencen a tenir in7lu8ncies montanistes# En a.uest mo:iment :a

esde:enir el ca) d'una secta im)ortant, coneguda am el nom de tertulianisme# A.uesta secta romandr

acti:a 7ins al s# <# Mor! am )osterioritat al 220#

A )art d'Agust!, Ds el mDs im)ortant i original escri)tor eclesistic en llengua llatina# Semla .ue :a

.uedar im)ressionat de l'/eroisme dels mrtirs cristians# 9a de7ensa de la :eritat 7ou la clau de :olta de

la se:a de7ensa del cristianisme i dels seus atacs al )aganisme i a l'/eretgia#

Per ell, tot el )rolema del cristianisme i del )aganisme Ds resumei> en la di7er8ncia entre 6era et

fasa di6initas# 4uan Crist 7unda la no:a religi(, tD com a intenci( conduir la /umanitat i anar ca) al

conei>ement de la :eritat# s la :eritat el .ue distingei> )agans i cristians, creu .ue la :eritat )ersua$dei> am el seu ensenament# En .uant al seu estil d'escriure, Ds un estil molt )ersonal tot i oser:ar

els tradicions literries del seu tem)s# 9es se:es ores mostren la se:a 7amiliaritat am les t8cni.ues de

la retòrica= )re7erei> les 7rases reus a les llargues, estima l'ant!tesi i es com)lau en els ocs de )araules,

crea )araules com JtrinitatL#

5#2#2# ESCFTS

<a escriure en llat! i grec# Tota l'ora grega s'/a )erduda, sols en conser:am alguns noms# "e l'orallatina en .ueden +1 llires#

%# Escrits Apoog-tics

a Ad >ationes# S(n dos llires# El )rimer :ol mostrar .ue la ust!cia .ue s'a)lica als cristians

)er )art de l'im)eri Ds inusta# El segon llire Ds una cr!tica a la religi( )agana i ataca les

creences )aganes sore els deus# ntenta )ro:ar .ue les di:initats )aganes s(n in:encions

/umanes#

b4 Apoogeticu)# El mDs im)ortant# S'adrea a les autoritats del m(n )ag en general soretot a

go:ernadors de les )ro:!ncies romanes# @o sols els ataca sin( .ue a mDs intenta con:8ncer$

los# "iu .ue sols la ignorncia i l'odi )ermeten les )ersecucions als cristians# "emana la lli$

ertat de religi( i nega .ue el cristianisme sigui sols una sola 7iloso7ia, sin( .ue Ds una :eri$

39




tat mani7estada )er "Du#

c4 De testi)onio ani)e IEl testimoni de l'nima# %a a l' Apoogeticu) /a:ia escrit una 7rase

.ue deia .ue l'nima era )er naturalesa cristianaO ell )erò, :ol recollir el testimoni de l'nima

.ue encara no /a estat )er:ertida )er l'educaci( )er demostrar l'e>ist8ncia de "Du i els seus

atriuts# 9a naturalesa, .ue Ds la mestra de l'nima li ensena .ue ella Il'nima Ds imatge de

"Du# "'a.uesta manera, l'nima cristiana signi7ic el reconei>ement es)ontani del creador,

.ue )er una )art )ro:e de la contem)laci( de l'uni:ers i .ue es mani7esta en els e>)ressions

.uotidianes dels /omes#

d4 Ad !capua) I"irigit a Sca)ula# Sca)ula Ds el )rocònsol d'B7rica# Comen a )erseguir els

cristians ia llan`ar$los a les 8sties i Tertuli diu .u8 Ds un dret de l'/ome l'elecci( de reli$

gi(#

e4 Ad6ersos 1udeos IContra els ueus# 9'ocasi( .ue d(na lloc a a.uest llire Ds la dis)uta )&$

lica .ue es don entre un cristi i un ueu al @ord d'B7rica# Parei> ser .ue la guan el

ueu# Tertuli es :eiD am l'oligaci( d'inter:enir editant un llire re7utant la religi( ue:a#

.# 8ractats poe)istes

a4 +rescripció des heretges# Ell donar + )rescri)cions# Prescriure Ds .uan un delit )assa de

llarg# Tertuli a)lic a.uest conce)te del dret rom al m(n del cristianisme# ;ou com)ost so$ re l'an 200# A l'an del llire d(na una llista de +2 /eretgies, llista .ue tradicionalment

s'/a considerat resum d'una ora d'*i)òlit I!intag)a#

• !lia# Els /eretges sorgei>en des)rDs dels cristians# Tertuli a7irma .ue els /eretges no

)oden em)rar$la )er usti7icar les se:es )ostures, car la !lia Ds dels cristians, .ue s(n

anteriors als /eretges#

• Els )rimers en )redicar l'E:angeli s(n els a)òstols#

• 9es EsglDsies mDs antigues s(n les 7undades )els a)òstols#

b4 Ad6ersus (arcione)# Marci( de7ensa la teoria dels 2 dDus= el "Du de l'AT, Iel "Du creador,

el "Du dolent, .ue /a de utar i el "Du del @T Iel deu o, .ue sal:a# Per ai>ò, Marci( re$

uta tot l'AT i del @T sols es .ueda am una )art de l'E:9luc i am una )art de les cartes de

40




Sant Pau# s la tercera redacci( .ue tenim, car li :aren roar# 9a )rimera re:isi( :a a7egir el

llire segonO la segona re:isi( :a a7egir el llire tercerO la tecrera re:isi( .ue 7a a7egei> els

altres dos# Fedactat entre el 20 i el 212# S(n 5 llires=

• En el )rimer con7uta el dualisme entre el "Du de l'AT i el "Du del @T# "emostra .ue

a.uesta doctrina est en cotnra de la matei>a ess8ncia de "Du#

• En el segon demostra .ue el "Du creador i el "Du sal:ador s(n el matei>#

• En el tercer reuta la cristologia de Marci(#

• El .uart i cin.u8 llire criti.uen .ue l seu E:angeli es 7aci de retalls, car aga7a sols el

.ue li interessa#

c4 Ad6ersus Her)ogene)# *ermògenes es demana )er la .Vesti( del mal i re7le>iona dient .ue

si el mal no )ot estar endDu /aur d'estar en la )asta am la .ue ell crea# Per tant, 2 /eretgi$

es=

• Eternament /i /a el "Du creador i la mat8ria )rimera am la .ual "Du crea Ien la .ue /i

a/ el mal# Per Tertuli, el .ue 7a .ue "Du sigui "Du Ds l'eternitat# Per tant, si de:ora "Du

/i /a una mat8ria eterna a )artir de la .ual ell crear, )er tant, /i /a 2 dDus, no 1#

• *eretgia medie:al coneguda am el nom de J*eretia CtaraL, catarisme# Sant ernatlluit molt en contra# Consistei> en creure .ue la creaci( Ds dolenta, .ue a contD el mal

Iai>ò :a en contra del 8nesisZ#

En a.uesta ora a)arei> el conce)te de la creaci( ex nihio# *ermògenes, da:ant la creaci(,

es )lantea el )anteisme o la creaci( a )artir d'una altra sustncia eterna# Tertuli, da:ant ai$

>ò, a7irma .ue "Du crea des del no$res i .ue la creaci( )ro:D de la :oluntat de "Du#

d4 Ad6ersus Vaentinianos# "escriu el mite :alentini I:eure nosticisme

e4 De 'aptis)o# TD una im)ortncia cadal )er la /istòria de la lit&rgia de la iniciaci( cristiana

i )er l'estudi del sagrament del a)tisme i de la con7irmaci(# s l'&nic tractat ante$nic8 dedi$

cat a un sagrament# <a contra la secta dels cainites# Es :a escriure entre el 13 i el 200#

41




f4 !corpiace IFemei contra el :er! dels escor)ins# Escrit el 21+,.uan es don una de les )erse$

cucions mDs 7ortes dels cristians )er )art de Sc)ula, el )rocònsol# En a.uest moment, sor$

gei> una secta gnòstica .ue sostD .ue el sacri7ici de la :ida, da:ant la )ersecuci(, "Du no

l'e>igei># El remei contra a.uests gnòstics Ds el martiri#

g4 De Carne Christi# 9lire sore la carn de Crist# Felaci( estreta am un altre llire de Tertu$

li, La 7esurrecció des )otrs# Tots 2 intenten )ro:ar la resurrecci( de la carn# E:identment,

a.uest llire :a en contra del dossetisme# 9'ora tD - sects gnòsti.ues en el seu )unt de mira=

la de Marci(, la d'A)elRles, la de as!lides i la de <alent!# Tot el tarctat :ersa sore tres )ro$

lemes=

• Fealitat de la carn de Crist#

• "'on )ro:e a.uesta carn

• "e .uina es)8cies Ds

%es&s :a :iure i morir en una :ertadera carn /umana# "'a.uesta manera, reuta Marci(#

TamD reuta, com sostenia A)elRles, .ue sigui Ila se:a carn de la sustncia dels ngels ni

tam)oc acce)ta, com sostD <alent!, .ue sigui d'una sustncia es)iritual# 9a carn de Crist :a

ser en tot semlant en la nostra lle:at del )ecat# Ara D, a7irma .ue a.uesta carn, la de Crist,no :a nDi>er de semen /um# Els gnòstics de7ensa:en .ue Crist /a:ia nascut o a tra:Ds de la

<erge o am la <erge, )erò mai de la <erge# Per ai>ò, )er de7ensar la :ertadera maternitat de

Maria, arria a negar la Virginitas in partu# ;ou escrit entre el 210 i el 212#

h4 De resurreccione carne) o De resurreccione )ortuoru)# 9a constituci( de l'antro)ologia

actual Ds el ca)!tol 22 de la E, ca)!tol .ue no cita ca) Sant Pare, e>ce)te Tertuli )er

a.uesta ora# 9a intro d'a.uest tractat reunei> tots a.uells .ue neguen la resurrecci( de la

carn= els )agans, els saduceus i els /eretges i demostra la inconsist8ncia del seu ensena$ment# Comena am una 7rase la)idria= J9a resurrecci( dels morts Ds el contingut de la 7e

dels cristiansL#

i4 Ad6ersus +raxea)# ;ou escrit el 21+# Ell a Ds )lenament montanista en a.uest tractat# Acu$

42




sa Pr>ees de modelista Io )atri)aci# "escriu com Ds el "Du trinitari# s el tractat mDs gran

sore Trinitat# "e 7et, Agust!, en el seu De 8rinitate es 7ar 7am(s )er la se:a analogia )sico$

lògica I9'estructura )sicològica de l'/ome Ds una estructura trinitria, tD ment i memòria, de

les .uals se'n deri:en intelRlig8ncia i :oluntat# A ni:ell di:!, Pare Ds la ment, 9ogos intelRli$g8ncia i ES, )roducte de la :oluntat## Ai>ò /o aga7a del llire de Tertuli# "e7ensa la unitat

i la trinitat#

n:enta el conce)te J)ersonaL# ;ins a.uell moment, s'em)ra:a una )araula grega .ue signi$

7ica:a JmscaraL# Ai>ò )ermet di7erenciar de )ersonatges, car el Pare no )ot 7er de )erso$

natge de ;ill# Ai>! i tot, no )ot esca)ar d'un cert suordinacionisme#

<4 De Ani)a# s el segon mDs llarg# s una con7utaci( de doctrines errònies# @o acce)ta .ue ala immortalitat de l'anima s'/i )ugui arriar )er 7iloso7ia sin( .ue s'/i arria )er re:elaci(

di:ina# 9'nima, com "Du matei>, Ds un cos Itot i .ue de ti)us es)iritual# Escrit entre el

210$21+# Fe7erint$se a Crist, el nou Adam, d'ell en creu en sorgei> una no:a E:a Icar del

costat de Crist mort en creu, de la llanada del soldat, sorgei> sang i aigua, sagraments .ue

t'incor)oren a l'EglDsia, a)tisme i Eucaristia, l'EsglDsia

3# Escrits de discipina )ora i asc-si

a4 As (,rtirs

b4 De !pectacuis

c4 De cutu fe)inaru)

d4 L0oració

e4 La paci-ncia

f4 La penit-ncia

g4 A a se6a dona

h4 Exhortació a a castedat

i4 (onoga)ia

43




<4 E 6e de es Verges

94 La corona

4 La fuga en a persecució

)4 La idoatria

n4 E di<uni en contra des ps$;uics

o4 La pudicitia

p4 E pai

5#2#+# TE9A

Se l'anomena el 7undador de la teologia occidental i )are de la nostra cristologia# Ai>ò Ds e>agerat

)er.u8 Tertuli no constru! ca) sistema ni organit els articles de la 7e ni els assign un lloc# Ell no

cerca conciliar la 7e i la ra( ni la religi( am la 7iloso7ia# "E totes maneres s'/a d'anar alerta a inter)re$

tar una 7rase se:a, Jcrec )er.u8 Ds asurdL, car s'/a d'entendre com Jcrec )er.u8 el misteri de "Du no

es )ot racionalitarL#

a 8eoogia i fe# @ega tota relaci( entre teologia i 7e# A :egades )arla com si tota sa:iesa /umana

/aguDs de ser eliminada de l'esglDsia )er.u8 ell diu .ue la sa:iesa /umana, )retenent con8i>er la:eritat la corrom)# En el 7ons ell no est en contra de la ra(, car est 7et )er "Du i no )ot ser do$

lentaO ell est en contra de tot a.uests mon gnòstic i /er8tic .ue sols em)ren la racionalitat# Ell

d'alguna manera el .ue )retDn Ds antici)ar allò .ue :endr a l'Edat Mit= JcrecL )er.u8 crec ra$

ons sore les )ro)osicions de la 7eO o no raon )er creure en "Du, sin( .ue )er.u8 crec en "Du

raon# 9es raons necessries Ds a.uell marc en el .ue es d(na la 7e )er.u8 es raonen les )ro)osi$

cions de la 7e

El matei> Sòcrates, Ds considerat un corru)tor de la o:entut, )er no )arlar del miserale Aristò$til# Ai>! elsnomena, "ee 7et ell admet .ue de :egades la 7iloso7ia s'acosta a la :eritat i soretot,

la 7iloso7ia estoica# "e 7et, el seu conce)te de "Du, al se:a noci( d'nima, a mDs d'un gran nom$

re de )rece)tes morals, testimonien la de)end8ncia de Tertuli res)ecte dels estoics# 4uan /i

/a concordncia enter l'EsglDsia i els 7ilòso7s, Ds )er.u8 a.uests /an aga7at les idees de la !lia

44




.ue )ertanen als cristians# En darrer terme els 7ilòso7s s(n res)onsales de les /eretgiesO )er ai$

>ò els anomena els J)atriar.ues dels /eretgesL#

8eoogia i dret# Ell d(na mDs im)ortncia als arguments ur!dics .ue als 7ilosò7ics# Als )ersegui$dors, els demana res)ecte a les lleis i normes aut8nti.ues# "e 7et el dret ins)irar la se:a gran

de7ensa de l'EsglDsia, .ue Ds la )rescri)ci(# s el dret .ue mana# 9es relacions entre "Du i l'/o$

me# "Du Ds l'autor de la llei, Ds el utge .ue la 7a a)licar# El )ecat, el .ue 7a Ds anar en contra de

la llei#

c !oterioogia# Ell a7irma .ue el temor de "Du Ds dues coses= el 7onament de la sal:aci( i a :ega$

des l'instrument de la sal:aci(# "Du troa la se:a satis7acci( en el m8rit de l'/ome# Mentre re$

neu conce) la sal:aci( com economia di:ina, Tertuli considera .ue la sal:aci( Ds Jdisci)linade la sal:aci(L .ue )ro:e de "Du )er mediaci( de Crist )erò .ue Ds l'/ome .ue l'/a d'a)licar

I"Du ens sal:a, )erò l'/ome s'/a d'a)ro)iar a.uesta sal:aci(

d4 7egua idei ICredo# S'a)lica la )araula JcredoLa a.uells credos deri:ats de concilis# PE tErtu$

li, el conce)te de Fegula ;idei es con7on am el conce)te de :eritat# El credo Ds la :eritat 7ona$

mental# Ell d(na tres 7egua idei# A mDs del contingut de la 7egua idei d(na di:erses notes=

1# 9'antiguitat# Pro:e dels inicis de l'E:angeli i Ds anterior a tota /eretgia#

2# 9a regla comina al 7e en el "Du &nic am l'economia trinitria# 9'economia no Ds )luralitat

ni la dis)osici( de la trinitat es )ot entendre com a di:isi( de la unitat# 9a trinitat deri:a de

la unitat i la regula# Ai>ò Ds el 7onament de la :eritat#

+# nse)arailitat de les )ersones di:ines, .ue s(n distintes )erò no di:erses# 9a di7er8ncia tD

un tronc com&O la di:ersitat, no# "istinci( re.uerei> un tronc com&, )er ai>ò les )ersones di$

:ines s(n distintes )erò s(n de la matei>a sustncia# A.uesta regla 7ou estalerta )el "Du

in:isile#-# A.uesta 7egua idei tD :alor de )rescri)ci( )er les 7ormulacions mDs antigues, )er les mDs

recentscom )er les mens nomroses#

e4 8rinitat # 9a )rinci)al a)ortaci( de Tertuli a la teologia es troa tant en el cam) de la doctrina

45




trinitria com en el de al cristologia# En el De pudicitia )arla de la trinitat d'una sola di:initat=

Pare, ;ill i Es)erit SantO )erò la se:a millor e>)ressi( de la trinitat la troam a l' Ad6ersus pra

xia# E>)lica la com)atiilitat d'unitat i trinitat a )artir de la unicitat de sustncia# Presenta el

Logos com un altre res)ecte al Pare en el sentit de la )ersona, no de la sustncia#

9'antiga distinci( de Teò7il d'Antio.uia entre Logos endiatethos Logos profori9ós el 7a conce$

re una generaci( del ;ill gradual de manera .ue la nati6itas )er7ecta seria sols el moment de la

creaci(# Ai>!, el Logos, seria etern, )erò no el ;ill# "E 7et, ell en al se:a trinitat mostra una gran

suordinacionisme# El Pare Ds tota substantiaO el ;ill Ds portio totius ;ue deri6atio I)orci( i de$

ri:aci( del tot i l'Es)erit Sant seria una deri:aci( i )orci( de la )art del 7ill#

9es + imatges clssi.ues .ue Tertuli em)r sore la Trinitat a /a:ien estat em)rades en la tra$dici(= la imatge del sol, el PareO el raig, el ;illO la 7lamada, l'Es)erit Sant# 9as egona imatge .ue

ens d(na Ds la 7ont, el riu i el llitO )erò el riu s(n les + coses, no s(n coses di:erses, )erò s! di7e$

rents# ;inalment, )arla d'un arre= l'arrel, el tronc i el 7ruit, )erò l'arre /o Ds tot#

En .uant a la )roced8ncia del ;ill res)ecte del Pare, les )ro)osicions .ue em)ra s(n= a I;ilius a

Patri / ex I;ilius e> Patri# En .uant a les )re)osicions .ue em)ra res)ecte de l'Es)erit Sant s(n=

a IS)iritus a Pater# En .uant a la )roced8ncia de l'Es)erit res)ecte al ;ill, sem)re Ds ex o per

Ie> ;ilio, o )er ;ilio# Ai>ò signi7ica .ue )er a Tertuli, l'Es)erit )ro:e del Pareo del ;ill, si D

de manera distinta# 9a 7ont darrera de l'ES Ds el Pare, )er ai>ò em)ra aO la )roced8ncia del ;ill

Ds una )roced8ncia diaconal, ai>ò signi7ica .ue l'ES auda .ue el ;ill )ro:engui del Pare, )erò

am una )roced8ncia instrumental, no 7ilial#

5#2#-# A @TFP9A

Per Tertuli, l'/ome, )er de7inici( Ds relaci( am "Du# Tant Ds ai>!, .ue en De )orte resurreccione)

arria a a7irmar .ue .uan "Du )asta:a el 7ang .ue seria l'/ome, a.uell 7ang a era /ome, car a es relaci$ona:a am "Du# Gns segles mDs tard, Agust! dir .ue l'ess8ncia de l'/ome ser la relaci( am "Du crea$

dor#

4uan "Du 7a l'/ome el 7a a imatge i semlana de Crist# Per tant, l'*ome Ds Crist, .ue :e de7init com

46




Jl'/ome mDs cert i mDs :ertaderL# Per Tertuli, la imatge Ds allò .ue l'/ome Ds, allò .ue si li lle:ssim

l'/ome dei>aria de ser /omeO mentre .ue la semlana Ds allò .ue l'/ome /a d'arriar a ser# 9a carn Ds

allò .ue duu la imatge de "Du, car la carn de l'/ome Ds l'&nic rece)tacle digne de rere l'es)erit de "Du#

9a semlana sols ser )er7ecta en l'eternitat# 9a semlana Ds la 7eina .ue l'es)erit 7a dins l'/ome )er 7er$lo semlant a %esucrist#

El )ecat no )ot 7er )erdre la imatge, car Ds allò .ue l'/ome Ds, )erò si .ue )ot 7er retrocedir la sem$

lana# Per Tertuli la carn arria a ser tan im)ortant .ue )ostula la c8lere 7rase Jla carn Ds la 7rontissa

de la sal:aci(L Ies re7erei> a la carn de Crist#

5#2#5# CFST9A

Tot i les se:es limitacions, la doctrina trinitria de Tertuli, d(na una )assa considerale res)ecte de

la teologia anterior# Alguna 7(rmula se:a Ds id8ntica al Concili de @icea# Ara D# 9'8>it de les se:es 7(r$

mules est lligat a la cristologia, .ue aga7a tots els m8rits de la se:a teologia i ca) dels seus de7ectes#

A7irma decididament dues naturaleses en Crist i una sola )ersona, no 7os .ue ca) moment con:ert!s

el di:! en /um ni allò /um en di:!# El Concili de Calcedònica a7irmar les 2 naturaleses en 1 sola )er$

sona i la 7(rmula del Pa)a 9le( est asada en Tertuli

5#2#6# MAF9A

Tertuli estal! la realitat de la /umanitat de Crist 7ent 7ora en el 7et .ue Ell )osseUa un cos no celes$

tial, sin( un cos carnal nascut de la matei>a sustncia de Maria# En contra dels /eretges, negar la :ir$

ginitat de Maria aans i des)rDs del )art, a .ue )er als /eretges, com .ue %es&s era un 7antasma /a:ia

)assat a tra:Ds de Maria sense rom)re###

TamD considera .ue els germans de %es&s s(n germans segons la carn# Tot ai>ò /o 7a )er remarcar

la carnalitat de %es&s# ;inalment, )ensa .ue Maria Ds la imatge de l'EsglDsia

5#2## EC9ES9A

E>)licant el Pare @ostre, diu .ue la )araula JPareL e:oca les )araules J;illL i JMareL, .ue Ds l'Es$

47




glDsia# TamD diu .ue els .ue nei>en )er )rimer co) de a)tisme, estenen els raos ca) a la mare .ue

Ds l'EsglDsia# A.uesta noci( de maternitat de l'Esgleia i la conser:ar tota la :ida, 7ins i tot en el seu )e$

r!ode montanista#

Per Tertuli, l'EsglDsia Ds el rece)tacle de la Fe:elaci( i .ui la custodia# @omDs ella Ds l'/ere:a de la

<eritat i dels escrits .ue la 7onamenten# Sols a ella li )ertanen les Escri)tures# 9'EsglDsia, )er Tertuli

est )ro7undament lligada a la 7e en la Trinitat= Jall on /i s(n tots +, /i Ds el seu cos .ue Ds l'EsglDsiaL#

Poc a )oc, am el montanisme, anir desen:olu)ant una idea d'EsglDsia massa es)iritual#, arriant a

l'/eretgia# Per e>em)le, ell escriu= Jall on /i /a +, s'/i troa l'EsglDsia, Ds a dir, els laicsL#

5#2#3# 9A PE@TX@CA E9 P"EF "E 9ES C9AGS

TD les matei>es contradiccions .ue la se:a doctrina eclesiològica# s el )rimer autor .ue ens descriu

la doctrina )enitencial de l'EsglDsia# Con7irma .ue /i /a un segon )erd( des)rDs del a)tisme# Consis$

tei>, essencialment, en la con:ersi( i en la satis7acci(O satis7acci( .ue e>igei> la con7essi( )&lica dels

)ecats# 4uan demana el )erd( di:!, el )ecador est sostingut )er la intercessi( de l'EsglDsia# 9a )assa

7inal del )rocDs Ds l'asoluci( )er )art del ise i la re$integraci( dins la sala on es reunei> la comuni$

tat# Sols un co) montanista, reser:ar a.uest )erd( als )ecats mDs lleus#

"istingei> entre )ecats es)irituals i )ecats NNN# Tots 2 estan suectes al udici de "Du# En l'8)ocamontanista no tendran )erd( ni la 7ornicaci( ni l'/omicidi ni la idolatria

5#2## EGCAFSTA

Sols en )arla e:entualment i em)ra termes com JEucaristiaL, JSacrament de l'EucaristiaL, Jsolemni$

tat dominicalL, J)at del SenorL, J)at de "DuL###

"iu .ue en ella s'entrega la carn, la sang i el cos de Crist# Parla d'Eucaristia com a sacri7ici# "iu .ue

durant el deuni, els cristians /an de )artici)ar de l'Eucaristia, )erò a.uell .ue 7a diuni, /a d'endur$se'n

Eucaristia a casa se:a i menar$se$la en acaar el deuni# 9liga la consagraci( a les )araules de la insti$

tuci(#

48




5#2#10# ESCAT9A

Tot i .ue el terme purgatoriu) no /i Ds mai als seus escrits, conei> el )atiment de l'nima des)rDs de

la mort# Sols els mrtirs e:iten a.uest )atiment# 9a intercessi( dels :ius )ot donar consol als morts#

Creu 7ermament en la Fesurrecci( de la Carn# Per ell ressuscitar tota carn, sent la matei>a .ue era i

ressuscitar !ntegrament Isi et manca un dit###

5#+# SAC9 SAFB

5#+#1# @TF"GCCH

Anomenat tamD Tasci# <a nDi>er d'una 7am!lia rica i molt culta# Es cre 7ama de on retòric i de

ona elo.V8ncia# Molt )rest es saci am la corru)ci( de la :ida )&lica i cerc coses mDs ele:ades#

Sota el )re:ere Sacili, es :a 7er cristi i don tots els seus ens als )ores# Molt )oc des)rDs de la se:a

con:ersi( el :aren ordenar i triar ise#

Sols duia un an .uan esclat la )ersecuci( de "eci, de la .ual s'amag en un cementeri# En a.uesta

)ersecuci(, )er )rimer co) 7oren oligats a sacri7icar tots els s&dits de l'im)eri# Poc des)rDs, es e>ecu$

tat el ise de Foma i el clero de Foma escri:! una carta anunciant la mort de ;erri I)a)a i la 7ugida

del ise de Cartago# Poc des)rDs, esde:enguD l'escndol de 9asi Ien llat!, caigutO molts cristians

com)raren el carnet d'a)ostasia tot i no renunciar a la se:a 7eZ Sari els diguD .ue e>ce)te cas de mort,no es reconcilis ning& 7ins .ue es 7aci un s!node al @ord d'B7ricaO )erò /i /aguD con7essors seglars,

con7essors .ue /an )artit )ersecuci( .ue reconcilia:en els laics#

;inalment, es decid! .ue tots els 9asi Iels del carnet serien admesos en la )enit8ncia i reconciliats

en l'EsglDsia almens en el moment de la se:a mort# "es)rDs d'ai>ò, comen una gran )esta i Sari

destac )er la se:a caritat am els malalts#

Malauradament, al 7inal de la se:a :ida, :a caure en la .Vesti( dels rebapti?andos, si alg& )ro:ed'una secta /er8tica cristiana, no cal .ue sigui atiat de nou des)rDs de la con:ersi( catòlica# Sari els

re$atia:a, Se li escriguD una carta molt s)era, )erò ell no :olguD amollar#

Comenada la )ersecuci( de <aleri, el )a)a Este:e mor! )er la 7e i a.uest co), Sari es )resent

49




:oluntari# Se l'e>ili un an i el 253 :a ser deca)itat a CartagoO el )rimer ise mrtir a B7rica#

5#+#2# FES

a Tractats

1# El )rimer esta adreat a "onat# s el mDs antic dels seus tractats i l'adrea a a.uest amic seu

)er narrar$li els mera:ellosos e7ectes .ue la grcia di:ina /a orat en la se:a con:ersi(#

2# De habitu 6irginu) IEl :estit de les :erges# 9a solRlicitud )astoral de les :erges )osant$les

en gurdia contra el m(n )ag# 9a :a escriure el 2- i el seu model Ds un llire de Tertuli,

De cutu fe)inaru)#

+# De Lapsi, com)ost el 251, des)rDs del seu retorn del cementeri# "(na grcies a "Du )el re$

torn de la )au, alaa els mrtirs i els dols )er a.uells .ue /an a)ostatat# "iu .ue de moment

no es reconciliUn els Lapsci i .ue els con7essors no intercedei>in )er ells, car sin(, no com$

)liran la )enit8ncia#

-# !obre a unitat de 0Esg-sia# "e tots els seus tractats, a.uest ser el .ue e>ercir un )a)er

mDs destacat en la /istòria de la teologia# Semla 7i>ar$se en el cisma .ue )ro:oc @o:eci

a Foma i tamD els .ue )rodu! ;elicissim a Cartago# Proalement a.uest tractat 7ou )uli$

cat el maig del 251, mentre es reunia el s!node# Segons ell, el cisme o l'/eretgia s(n )itors

.ue les )ersecucions, car com)rometen la unitat dels 7els, destruei>en la 7e i corrom)en la

:eritat#

Tots els cristians /an de )erse:erar en l'EsglDsia catòlica i no n'e>istei> mDs .ue una, a.uella

7undada sore Pere# @o /i /a sal:aci( 7ora d'a.uesta EsglDsia# A7irma Saeri, .ue no )ot

tenir "Du )er Pare a.uell .ue no tD l'EsglDsia )er Mare# ;ora de l'EsglDsia tam)oc /i /a mar$

tiri#

9a 7rase >ua Ecesia extra !aus Ds de Saeri i la troam en una carta se:a a uariam#

Saeri l'escriu no )er negar la )ossiilitat de sal:aci( als )agans, sin( )er negar la sal:aci(

a a.uells .ue )ertanen a l'EsglDsia i en :olen sortir# Molts, molts, molts autors al llarg de la

50




/istòria em)raran a.uesta e>)ressi( )erò no en el seu sentit originari#

9a .Vesti( del )are ;inni# A.uest senor 7eia escola a oston i lluit en contra de l'indi7e$

rentisme religi(s de @ort$Am8rica# Ensena:a .ue )er a sal:ar$se era necessria la )ertinen$a real a l'EsglDsia catòlica i .ue era admesa una )ertinena de desig, )erò /a:ia de ser un

desig e>)l!cit# Foma li :a 7er saer .ue no cali .ue 7os un desig e>)l!cit, sin( .ue )odia ser

un desig inconscient# Segu! ensenant allò, Fom l'e>comunic i es :a morir Ii )er tant, se$

gons ell, no es sal:#

El C< diu .ue a.uells .ue no /an reut la llum de l'E:angeli tenen )ossiilitats de sal:a$

ci( )er.u8 estan ordenats a l'EsglDsia d'un mode di:ers#

Per Saeri, .uan escriu ai>ò, es re7erei> als c-!')!"n' .ue con7ormen l'EsglDsia i la :olen

aandonar# Teològicament, el dogma de l'extra eccesia nua saus, s'/a d'entendre ai>!= %e$

sucrist Ds Sal:adorO uda no sal:a, Ma/oma no sal:a# "iu Sant Pau= J/a estimat la se:a Es$

glDsia i s'/a entregat )er amor a ellaL# Per tant, tot /ome .ue es sal:i, )ertani o no a l'Es$

glDsia, es sal:a )er %esucrist )erò grcies a l'EsglDsia# Si alg& no conei> l'EsglDsia )erò ora

segons a la llei natural, ser sal:at )er %esucrist, .ue es don a l'EsglDsia#

5# De do)inica oracione# Surt al re:iari i est aga7at de Tertuli# Escrit sore comenamentdel 252# Seguei> les )autes del De Bracione de Tertuli# A la introducci( tracta de la )reg$

ria en general i designa el Pare @ostre com la mDs e>celRlent# 4uan la recitam, Crist Ds in:o$

cat da:ant el trono celestial# So:int 7a re7er8ncia a la unitat # s el resum de tota la 7e cristia$

na i l'e>)ressi( +ater >oster mostra la nostra ado)ci( 7ilial reuda en el a)tisme# El pane)

nostru) ;uotidianu) Ds el matei> Crist a l'Eucaristia# ;inalment, tracta la t8rcia, la se>ta i la

nona com a moments de )regria en /onor a la trinitat# Acaa dient .ue el cristi )rega sem$

)re, dia i nit#

6# NNN Saeri diu .ue el :ertader mal del m(n Ds )roduUt )els )ecats dels )agans i )er la

se:a immoralitat# Am a.uest tractat# Am a.uest tractat s'a)ro)a a l' Apoog-tic i a !c,pua

de Tertuli#

51




# De )ortaitate)# S'escriu .uan comena a di7ondre's el terror de la )esta, am els morts

.ue im)lica# Saeli intenta donar sentit a l'e)id8mia# "iu .ue el cristi es distingei> del )a$

g en com a7ronta la 7i de la )rò)ia :ida# "iu .ue la mort )el cristi Ds el re)òs des)rDs de la

lluita# Els morts no s'/an )erdut, sols /an )artit )rimer# Est molt in7luenciat )er Cicer(, )er S8neca, )erò soretot )er la resignaci( estoica# "e7ensa la immortalitat i la 7elicitat eterna#

3# !obre 0obra i es a)oines# Tractat contem)orani a l'anterior i l'escriu )er e>/ortar als 7idels

a la )rctica generosa de l'almoina# 9a )esta n'/a:ia en:iat molts a la )oresa i a la indig8n$

cia# Saeri recorda als seus 7idels totes les grcies .ue /an reut de "Du# A continuaci( els

ensena l'e7iccia de les ones ores )er la sal:aci(# A7irma= JPer.u8 no /i /a ning& .ue

:is.uis sense .ual.ue 7erida a la consci8ncia, tot/om /a de )racticar la caritat# @i l'e>cusa

dels 7ills et )ot )ri:ar de l'e>ercici de la caritatL#

# De bono patiente# ;onamentada sore el De +atientia de TertuliO )recisament Ds l'ora .ue

mDs de)end8ncia tD de l'a7ric# Saeri enaltei> la )aci8ncia contra la indi7er8ncia /istòrica#

"iu .ue Ds un signe distintiu dels cristians# "iu .ue els 7idels la tenen en com& am "Du# En

ella la :irtut /i tD origen# 9'/ome o, )acient i /umil, Ds un imitador de "Du )are .ue so7rei>

am )aci8ncia els tem)les )agans, els !dols de la terra i els rituals sacr!legs# Per altra anda,

la )aci8ncia tamD Ds imitaci( de Crist, .ue :a saer )atir a l'/ora de la creu i de la )assi(#

9a introducci( ens 7a :eure .ue en realitat Ds un serm( com)ost en el )er!ode de la contro$

:8rsia a)tismal .ue el matei> Sari diu .ue el :a 7er l'an 256#

10# Ad ortunatu) o L0exhortació a )artiri# s un 7lorilegi1 !lic destinat a donar 7ora als

cristians en :ista de la )rò>ima )ersecuci(# Els te>tos !lics estan distriuUts en 12 ca)!tols#

Els )rimers ]1$5^, es re7erei>en a la idolatria i al culte del :ertader "Du, al cstig d'a.uells

.ue sacri7i.uen els !dols i a la colera de "Du .ue els amenaa# Fescatats am la se:a sang,

no /ens /em d'ante)osar a cFist ni dei>ar$nos em)ortat )er coses d'a.uest m(n ]^, sin( .ue/em de )erse:erar en la 7e i en la :irtut ]3^# 9a )ersecuci( tD la 7inalitat de )osar a )ro:a els

dei>eles de Crist ]^, )erò nosaltres no ens /em d'assustar, segurs com estam de la )rotec$

ci( di:ina ]10^# Si les )ersecucions /an estat )redites ]11^, tamD /o /a estat la recom)ensa

1 @+o-!+(,!% Fecull de cites

52




i la corona .ue es)eren els usts i els mrtirs#

@o se sa) molt D si )arla de la )ersecuci( de almo ]5+^ o la de "8cim ]50^ o la de <a$

leri ]25^# El )ersonatge a .ui adrea a.uest escrit, ;ortunat, semla .ue sigui el ise ;or$

tunat de Tucaori .ue )artici) del s!node del 25+#

11# A uir$/ 3 ibres de testi)onis# Com)ren una .uantitat de cites !li.ues reunides sota di7e$

rents t!tols# El )rimer llire Ds una a)ologia contra els /ereusO el segon, un com)endi de

cristologia# El )rimer llire tD 2- ca)!tols i el segon, +0# El tercer llire, tD una introducci(

)rò)ia, on Sari e>)lica .ue l'/a escrit )osteriorment als altres dos )er.u8 4uir! li /a de$

manat# s un com)endi de )rescri)cions morals i una guia )er la )rctica de les :irtuts cris$

tianes#

12# +er;u- es $dos no són déus# En la )rimera )art es )ro)osa demostrar .ue les di:initats )a$

ganes no s(n dDus, sin( 6eris reis a .ui se'ls /a triutat culte des)rDs de la mort )er.u8 ora$

ren gestes )rodigioses, se'ls dedicaren esttues i se'ls immolaren :!ctimes# Segons Saeri,

res usti7ica els lligams entre a.uestes )rcti.ues religioses i la glòria de Foma# 9a segona

)art intenta demostrar l'e>ist8ncia d'un dDu &nic, in:isile i incom)ressile# 9a tercera )art

Ds un com)endi de cristologia#

9'autenticitat de l'autoria de Saeri sore a.uest llire /a estat :astament discutida, )erò /i

/a dos testimonis .ue ens indi.uen .ue si Ds de Saeri, dos autors de l'EsglDsia riental=

%eroni i %ust!# El )rolema d'a.uest tractat Ds la manca de la )er7ecci( literria .ue troam

en els demDs Proalement Saeri escri:! a.uest llire .uan encara era un teò7id, un cristi

o:e .ue cerca:a arguments )er a dir$se a ell matei> .ue la 7e cristiana era :eratdera i .ue

els dDus .ue /a:ia :enerat eren 7alsos# Segur .ue no :a escriure a.uest llire )er )ulciar$lo#

1+# Ep$stoes# S(n el ressò dels )rolemes i de les contro:8rsies en .ue es moguD l'EsglDsia ca)

a la meitat del s# # En elles /i surten una s8rie de )ersonatges 7amosos )er a la )osteriori$

tat= @o:aci, Corneli i Este:e, ;irmili# 9a colRlecci( d'a.uestes cartes comen am el ma$

tei> Saeri# Ell en :a reagru)ar algunes, segons el seu contingut )er en:iar$les als seus ger$

mans en l'e)isco)at# Altres colRleccions de Saeri es :aren 7er am la 7inalitat de reedi7icar

53




en al 7e als 7idels# 9es edicions modernes /i )osen 31 cartes, 65 s(n de Saeri i les 16 res$

tants, o D s(n cartes adreades a ell o cartes adreades al clero de Cartago, d'entre les .ue

s'/i inclouen les de @o:aci#

Sols un manuscrit contD totes les e)!stoles, el Codex 8aurinenensis# Totes les cartes manco

dues, la 3 i la ++, totes duen el seu destinatari# Po.ues estan datades# Gna d'elles Ds l'escrit

.ue contD Extra eccesia) nua saus#

5#+#+# "CTF@A

%# Ecesioogia# Considera l'EsglDsia com a &nic cam! de sal:aci(# !aus extra eccesia) non est#

A7irma .ue ning& )ot tenir a "Du "Du )er )are si no tD l'EsglDsia )er mare# 9'EsglDsia Ds l'es)o$

sa de Crist, )er tant, no )ot ser tractada com una ad&ltera# Per Sari, el carcter 7onamental del'EsglDsia Ds la unitat# Com)ara l'EsglDsia am l'Arca de @o8, sense la .ual, ning& no es )odria

sal:ar# TamD com gnasi d'Antio.uia i com la Dida<é la com)ara a la multitud de grans .ue

7ormen un sol )a eucar!stic# 9a com)ara tamD a una nau .ue tD )er timoner al iseO tot i .ue la

se:a 7igura )re7erida Ds la de la mare .ue reunei> tots els 7ills en una sola 7am!lia# El cristi .ue

es se)ara de l'EsglDsia es condemna a mort# 9a unitat de l'EsglDsia re.uerei> la comuni( am el

ise, l'autoritat :isile .ue constituei> el centre de la comunitat# 9a comuni( de l'EsglDsia uni $

:ersal es 7onamenta en la comuni( de ises entre s!# Ells s(n els successors dels a)òstols, .ueeren els ises d'ales/ores#

.# E pri)at ro),# Est con:enut .ue el ise sols /a de retre com)tes a "DuO no reconei> al is$

e de Foma un )rimat de urisdicci( ni creu .ue Pere /agi reut un )oder su)erior als altres

a)òstols des del moment .ue escriu E ;ue 6a ser +ere/ ta)bé ho 6aren ser es de)és ap2stos#

Tot i ai>!, d(na les mDs altes alaances a l'EsglDsia de Foma )er la se:a im)ortncia en la unitat

de l'EsglDsia i de la 7e# Als seus ulls, la c,tedra +etri Ds l'eccesia principais i Ds el lloc d'origen

de la unitas sacerdotais# Però Foma no )ot legislar sore les altres EsglDsies# Ai>! i tot, en lescoses de mDs im)ortncia, ell consulta Foma# "iu ai>!= +ri)atus +etro datur et una eccesia et

cathedra una )onstratur et pastores sunt o)nes set grex unnus ostenditur ;ui ab apostois o)

nibus unani)i consensione pascatur# ui cathedra) +etri super;ue fundata eccesia est dese

rit/ in eccesia se esse confidit ]El )rimat Ds donat a Pere i mostra .ue /i /a una sola EsglDsia i

54




una sola ctedra# Tot som )astors, )erò es mostra una sola guarda, .ue Ds )asturada )er unnime

consens dels a)òstols# A.uell .ue aandona la ctedra de Pere sore la .ual s'/a 7undat l'EsglD$

sia, )ot con7iar a troar$se encara en l'EsglDsiaY^# Tots som )astors, l'&nica EsglDsia de %esucrist

Ds )asturada )er )astors .ue tenen un matei> consensO no es )ot troar en l'EsglDsia a.uell .ueaandona la ctedra de Pere#

3# 'aptis)e# Concorda am Tertuli en el a)tisme d'/eretges, mentre .ue di7erei> d'ell en el a)$

tisme de )r:uls= mentre Tertuli creia .ue s'/a:ia de retardar 7ins .ue els alRlots coneguessin

Crist, Sari creu .ue els alRlots s'/an de atiar immediatament, 7ins i tot critica el costum d'es$

)erar 3 dies )er atiar$los# Ell conei> tamD el a)tisme de sang# Com)artei> la idea .ue els

mrtirs entren directament al cel#

&# +enit-ncia# Ell :a de7ensar la )rctica tradicional de l'EsglDsia en7ront al rigorisme de @o:aci,

.ue no )erdona:a a ning& i en7ront de la la>itud del clero i dels con7essors del seu tem)s, .ue

)erdona:en tot/om# Mai en els seus escrits troa:a una distinci( entre )ecats )erdonales i )e$

cats im)erdonales# Tam)oc no )arla mai de + )ecats ca)itals# Segons ell, la )enit8ncia )&lica

com)orta + actes successius= la con7essi(, la satis7acci( i la reconciliaci(#

# Eucaristia# 9'e)sitola 6+, .ue es titula JSore el celerament del cale del SenorL antini8 de$

dicat e>clusi:ament a la celeraci( de l'Eucaristia# A.uesta e)!stola tD una im)ortncia ca)ital

)er a la /istòria del dogma# 9'escrit est totalment dominat )er la idea de Jsacri7iciL# "iu .ue

Jel sacri7ici del sacerdot Ds la re)etici( de la cena del Senor en la .ue Crist s'o7eria a ell matei>

al PareL# 9'&ltima cena del Senor i el sacri7ici eucar!stic de l'Esgl s(n la re)resentaci( del sa$

cri7ici de Crist sore la creu#

El :er Jre)resentarL )ot ser ortodo> o /er8tic# A la ai>a edat mita, es )rendr am el sentit

d'una re)resentaci( teatralO )er tant, la lit&rgia eucar!stica ser entesa com un auto sacramental

en .ue es 7a :eure a la gent el .ue :a )assar en el darrer so)ar i en la creu# Ai>ò Ds /er8tic# Tam$

D )ot signi7icar Jtornar a 7er )resentLO a l'Eucaristia es torna a 7er )resent l'&nic sacri7ici de

Crist a la creu# Sols am a.uesta acce)ci( del :er Jre)resentarL seria ortodo>#

9'eucaristia, )er )art de Sari, Ds anomenada do)inciae passionis et nostrae rede)tpionis sa

55




cra)entu)/ sagrament de la )assi( del senor i de la Fedem)ci(# Sari :eu en el )a sacramen$

tal un s!mol entre Crist i els 7idels i de la unitat de l'EsglDsia# 9a mescla de l'aigua i del :i tD el

matei> signi7icat# @o acce)ta la :alidesa de l'eucaristia 7ora de l'EsglDsia#

56




6#+# M@GC ;X9N

9'&nica ora .ue ens /a arriat d'ell Ds 0Bcta6i, l'&nica a)ologia com)osta a Foma durant totes les )er$

secucions# s un dileg# Ens /a arriat am el nom de Arnobi contra es pagans, )erò com diu %eroni,

Ds ora de Minuci#

1# s un dileg entre un cristi i un )ag .ue es denesn:olu)a a Foma i en el .ue tamD /i )ren

)art l'autor de l'ora# El model d'a.uesta ora s(n els dilegs de Cicer(# El discurs de Sicili Iel

)ag contra el cristianisme es )ot resumir en + )unts= en les coses /umanes, tot est sotm8s al

dute, i el dute Ds mDs mat8ria de )roailitat .ue de :eracitat, la intelRligencia de l'/ome Ds li$

mitada# ;ins i tot la idea d'un "Du creador i )ro:inent no s'im)osa )er ella matei>a# "e 7et, el

desordre del nostre m(n :a en contra d'a.uesta idea#

2# Per la ra( anterior, Ds millor seguir l'ensenament dels :ells i conser:ar els ensenaments .ue

ens /an transm8s i adorar els dDus .ue ens /an ensent a adorar des del r8s#

+# Per ai>ò els cristians no )oden reutar una religi( tan antiga i si /o 7an, es .ue s(n ateus# 9es

se:es idees sore un "Du &nic, sore la destrucci( del 7oc, de la immortalitat, de la resurrecci(

de la carn i de la recom)ensa o el cstig eterns, s(n idees asurdes

cta:i res)on am els segVents )unts=

a Tots els /omes /an estat creats am la 7acultat de raonar# "iu .ue Ds la natura .ue duu al udici,

no la ri.uesa# @o /em de dei>ar .ue una tradici( ignorant ens )erdi#

9'im)eri rom no s'/a im)osat )er la se:a religi( sin( )er la se:a :iol8ncia#

c 9es acusacions sore la conducta dels cristians s(n 7aules# 9a millor a)ologia .ue escriuen els

cristians s(n les se:es ores#

Semla .ue a.uest escrit de l' Apoog-tic i de Ad >ationes de Tertuli i )er tant, necessriament, /a

de ser )osterior al dC#

El segon llire .ue saem .ue :a escriure Ds De fato# Els )rimers a)ologetes )e.uen molt de la idea

58




.ue l'/ome de)8n d'un dest! .ue es troa escrit en les estrellesO creena .ue ens /a arriat 7ins als nos$

tres dies# En l'ora anterior, ens menciona a.uesta ora i diu .ue 'escriur )osteriormentO )erò com .ue

no ens /a arriat o saem si l'/a escrita o si s'/a )erduda#

6#-# *PQ9T "E FMA

6#-#1# FA;A *STQFA

r!genes :a sentir la )redicaci( d'a.uest )re:ere a Foma# Proalement :a ser el )rimer anti)a)a,

)erò com .ue mor! martir se li /an atorgat /onors de sant# Proalement no 7os ni rom ni llat!# 9a se:a

educaci( :a /elRl8nica i soretot ale>andrina# Escri:ia i )ensa:a en grec# S'interessa mDs )er les .Vesti$

ons )rcti.ues .ue no )er les cient!7i.ues# Es declara dei>ele d'rineu, car de7ensa l'EsglDsia contra el

modelisme )atri)aciO la se:a teologia est molt :iciada de suordinacionisme#

4uan el )a)a Cali>te :a alleugerir la )enit8ncia d'a.uells .ue /a:ien com8s )ecats mortals, ell l'acu$

s d'allunar$se de l'EsglDsia# TamD l'acus de saelianisme i ell am un gru) de com)ans es se)ar

de l'EsglDsia# El seu ise i ell 7oren desterrats a la illa de Sardena, on semla .ue /i /aguD una :erta$

dera reconciliaci(, car all /i moriren els 2 i els cristians d'a.uell lloc els enterraren en el matei> lloc#

El )a)a ;ari :a 7er .ue duguessin els cossos d'amd(s a Foma i els se)ult solemnement, una a la

cri)ta de Cali>te i l'altre en el cementeri de la :ia Tiurtina#

El 1551 es tro una esttua d'*i)òlit en la .ue la )art de darrera )orta escrites totes les se:es ores#

6#-#2# FA

"e molts )ocs conser:am el te>t original grecO car 7ou un cismtic i moltes ores se:es es cremaren

i )er.u8 es tiraren ores en grec )er.u8 la gent no les entenia#

%# +hiosofu)ena# S(n una con7utaci( de totes les /eretgies# S(n 10 llires# Els - )rimers tracten

la 7iloso7ia dels grecs# 4uant a la mat8ria i al m8tode, l'autor de)8n d'reneu# <ol demostrar el

carcter no$cristi dels /eretgesO )er ai>ò intenta cercar els lligams .ue unei>en les /eretgies a

la 7iloso7ia grega# Anomena i ataca +2 /eretgies#

.# L0Anticrist # ;ou com)ost sore el 200# <a adreat a un cert Teò7id# Molts dels seus contem)ora$

59




nis cristians considera:en l'im)eri rom com l'anticrist# Ell demostra .ue l'm)eri Fom Ds la

.uarta )ot8ncia de les :isions de "aniel i .ue des)rDs de l'im)eri Fom s! .ue :endr l'Anticrist#

s l'ora )atr!stica mDs llarga dedicada a l'Anticrist#

3# Co)entaris hexeg-tics# Comenta "aniel, el Cntic dels Cntics###

-# Tractats cronològics= s(n soretot 2=

a Cr2ni;ues# Escriu un llire .ue tracta la /istòria del m(n, des de la se:a creaci( 7ins a la

se:a 8)oca# "iu .ue /an )assat 5+3 ans des de la creaci( del m(n# Segons ell, /a:ia de

durar 6000#

Co)put pas;ua # Com)osta am la intenci( d'allierar l'EsglDsia del còm)ut ueu i calcular

de manera cient!7ica el dia del )leniluni de )rima:era# @o se'n :a sortir )er.u8 el 2+ els

seus resultats no es :aren a:enir am els 7ets astronòmics#

5# *omilies#

1# La tradició apost2ica# s la mDs antiga i lamDs im)ortant de les constitucions eclesisti.ues de

l'Antiguitat# Ens d(na un ritual rudimentari .ue 7i>a determinades regles i 7ormes )er l'ordena$

ci( i )er les 7uncions de la erar.uia, )er la celeraci( de l'eucaristia i )er l'administraci( del

a)tisme# A.uesta ora :a estar )erduda 7ins el 110 i 7ou com)osta el 215# ContD + )arts )rin$ci)als

– 9a )rimera )art est com)osta )er un )ròleg, )er la consagraci(, )er la lit&rgia eucar!sti$

ca, )er la enedicci( de l'oli i del 7ormatge i de les oli:es# "es)rDs seguei>en normai:es

i )regries )er l'ordenaci( de )re:eres i dia.ues# "es)rDs tracta dels con7essors, de les

:iudes, dels lectors, dels lectors, de les :erges, dels sudia.ues i dels senadors#

9a lit&rgia .ue descriu Ds anterior a ell# Si la )osa )er escrit Ds com a reaccions i inno:a$cions .ue s'/i /an 7et# Per tant, la lit&rgia descrita est en &s a Foma a la segona meitat

del segle segon# El candidat de la consagraci( d'un ise /a estat triat )el )ole i /i /an

d'assistir els ises de l'entorn, el )resiteri i tota la comunitat cristiana# Els ises im)$

soan les mans a l'elegitO els )re:eres /i assistei>en drets i en silenci# Tots )reguen )er.u8

60




l'Es)erit ai>i sore el candidat# Gn dels ises, diu l'oraci( consagratòria, .ue )osa l'ac$

cent sore la successi( a)ostòlica i sore el )oder de )erdonar )ecats# 9a lit&rgia euca$

r!stica .ue seguei> contD el canon mDs antic .ue conei>em#

– Tracta dels laics# Parla en a.uesta )art de normes .ue a7ecten als neocon:ertits, )er

e>em)le les arts i )ro7essions )ro/iides als cristians, dels catec&mens, del a)tisme, de

la crismaci( i de la )rimera comuni(# 9a descri)ci( dela)tisme contD el )rimer s!mol

cristi romO 7et )er + )reguntes# 9a con7irmaci(era con7erida am un acte netament dis$

tint del la:atori# Per la )rimera comuni( es )resenten + cales#

– 9a tercera )art tracta de di:erses )rcti.ues cristianes= d(na una descri)ci( de l'eucaris$

tia dominicalO regles sore el deuni, l'ga)e i la cerimònia de enedicci( de l'oli# Feco$

mana la comuni( diria a les cases, ai>! com la dilig8ncia en mani)ular l'eucaristia# "is$

tingei> entre el )a consagrat de l'eucaristia i el )a eneit de la enedicci(# Seguei>en

normes )er la se)ultura, la )regria del mat! i l'ensenament cate.u8tic# Al 7inal de

l'ora s'indi.uen= les /ores de la lectura es)iritual, de la )regria i de la senal de la creu#

6#-#+# TE9A

@o intenta 7er un sistema teològic# Es situa entre l'intelRlectual Irigenes i el contro:ersista Ire$neu# El .ue de :eritat l'interessa s(n els )rolemes d'ordre )rctic#

%# Cristoogia# A la matei>a l!nia .ue els a)ologetes %ust!, Atanores, Teò7il i Tertuli# @o sols com

Teò7il distingei> entre 9ogos endiat/etots i 9ogos )ro7oribos sin( .ue )resenta la generaci( del

<er com a .uelcom )rogressiu en + estadis# "iu .ue l'a)arici( del <er com a )ersona :e mDs

tard segons el moment i el mode 7i>at )el Pare# El tem)s .ue seguei> a la creaci( re)resen$

ta les dues 7ases de l'e:oluci( del 9ogosO el tercer moment Ds l'Encarnaci(, en el .ue )odem )ar$

lar del ;ill acaat# TamD a7irma .ue la generaci( del <er Ds un acte lliure, com el de la crea$

ci(# SostD .ue si "Du /aguDs :olgut, /aguDs )ogut 7er d'un /ome un dDu#

.# !oterioogia# S'ins)ira en la doctrina d'reneu# E>)lica .ue el 9ogos :a )rendre la carn d'Adam

)er reno:ar la /umanitat# Aga7ant la carn de l'/ome el restituei> a la /umanitat# El Sal:ador Ds

61




:ertaderament /ome i :ertaderament "Du# *i)òlit considera la Sal:aci( com una :ertadera di:i$

nitaci( de l'/ome#

3# Ecesioogia# Presenta dos as)ectes= err.uic i es)iritual# El )rimer, a7irma .ue l'EsglDsia Ds el:e/icle de la :eritat i .ue la successi( a)ostòlica constituei> la garantia del seu ensenament#

@o )arla mai de l'EsglDsia com a mare )erò s! com a es)osa de Crist# S'e.ui:oca en l'as)ecte es$

)iritual de l'EsglDsia, car creu .u8 Ds una societat com)ost acti:ament )els usts# Altres llocs,

:eu l'EsglDsia com una nau .ue 7a :ela ca) rient menada )er Crist com a timoner i diu .ue els

Manaments de Crist s(n les ncores d'a.uesta nau# A7irma .ue l'EsglDsia Ds la societat dels sants

.ue :iuen en la ust!cia#

&# 7e)issió des pecats# Creu .ue en re7orar les redem)cions eclesisti.ues# Tot i ai>!, no nega laca)acitat de )erdonar els )ecats )er )art del ise# @o est d'acord entre els matrimonis de do $

nes lliures i esclaus .ue Cali>te /a:ia concedit#

6#-#-# *A?

A *i)òlit de Foma se li atriuei> el document conegut am el nom de 7ragment Muratori# ContD el

canon del @T mDs antic .ue tenim# ;ou descoert i )ulicat el 1-0 )er 9udo:ico Antonio Muratori,

d'a.u! el nom del 7ragment# El seu llat! Ds incorrecte, i l'ortogra7ia de7ectuosa# A.uest 7ragment estmutilat al )rinci)i i al 7inal# Comena am una 7rase .ue es re7erei> a E:Mc# En total s(n unes 30 ret $

>es# Anomena els llires i a7irma la se:a )roced8ncia a)ostòlica#

A7irma l'/ereticitat de les cartes de Pau als 9aodiceus i als Ale>andrins# 9es e)!stoles de St# %oan i

de %udes no s'anomenen# 9'a)ocali)si de Pere Ds anomenat )erò am certes restriccions, tot i .ue s!

s'acce)ta l'a)ocali)si de %oan# Fecomana tamD, la lectura )ri:ada

6#5# @<ACB

6#5#1# FA;A

Curiosament /i /a una carta .ue a7irma .ue 7ou atiat )erò no con7irmat Ien a.uell moment es dona$

:en dos sagraments seguidament# Semla .ue era una )ersona am un status social molt ele:at# El 250

62




ocu)a:a un lloc molt in7luent dins el clergat rom# A Foma ocu)a una sede :acant# A l'e)!stola +0 a7ir$

ma .ue l'EsglDsia de Foma com)artei> )lenament el )arer del ise de Cartagosore els apsi# @o:aci

:ol ser ise de Foma, )erò .uan Corneli el 251 )ua el soli )a)al, li :a donar s!m)tomes de :oler con$

ciliar els apsi, @o:aci s'erigei> en cam)i( del rigorisme i demana .ue siguin e>comunicats )er sem$ )re# <a cercar + ises de Foma, els :a engatar i :a 7er .ue l'ordenassin# "'a.uesta manera es :a esten $

dre un cisme )er tot l'im)eri rom# ;ou el )rimer teòleg rom .ue )ulic llires en llat!# Els seus es$

crits s(n=

6#5#2# FA

1# De 8rinitate# Anterior al +50# Fe)resenta el )rimer contriuUt a la teologia de Foma en llengua

llatina# ;ortament asat i in7luenciat en l' Ad6ersus +raxea de Tertuli# s la millor i la mDs llar$ga ora de @o:aci# Fesumei> de manera clsscia la doctrina trinitria desen:olu)ada )er Teò$

7id d'Antio.uia, )er reneu, )er *i)òlit i )er Tertuli# Ai>! i tot s'/a de dir .ue la )araula 8rini

tas no a)arei> mai en tot l'escrit# Es 7onamenta en l'antic s!mol rom i el desen:olu)a en + arti$

cles#

a 9a introducci( Ds el ca)!tol )rimer# Parla del "Ducreador i descriu l'uni:ers#

9a )rimera )art Ica)s 2$3 e>amina l'ess8ncia de "Du i els seus atriuts# 9a segona )art ]$

23^, de7ensa les dues natures i la se:a uni( en Crist# Fe7ua les /eretgies de moda#

c 9a tercera )art tracta de l'Es)erit Sant, dels seus dons en l'EsglDsia i de la se:a ora en ella#

d 9a .uarta )art ]+0$+1^ demostra la unitat di:ina

e El darrer ca)!tol resumei> el )rolema de les relacions entre Pare i ;ill en relaci( a les /e$

retgies#

.# Dexibis <udaicis Iels aliments ueus# A.uest, Ds un dels tractats .ue Sant %eroni diu .ue @o:a$

ci :a escriure en contra dels ueus# <ol demostrar .ue les lleis alimentries /an de ser entesesen sentit es)iritual, segons les )araules de Pau# Ai>!, la carn de )orc signi7ica la :ida oscena

immunda# Pro/iint la carn de 7alc( i guila, la .ue )ro/iei> la 9lei Ds la :iol8ncia# Per contra,

el menar sant Ds la :ertadera 7e# ;ou escrit el 25+#

63




3# De !pectacuis# Condemna la )res8ncia dels es)ectacles )&lics# "iu .ue els es)ectacles .ue /a

de contem)lar el cristi s(n els de la creaci(, els de Crist sore el dimoni###

&# De bono pudificie Iel D de la castedat# Exhortació a la castedat )er a.uell .ue Ds memre deCrist# 9a contra)osa a la immod8stia# 9a castedat, )er @o:aci, tD + graus= la :irginitat, la conti$

n8ncia i la 7idelitat conugal#

6#5#+# TE9A

El tractat De 8rinitate) /a consolidat @o:aci com a teòlegO ado)ta el m8tode silRlog!stic )ro)i de

l'estooicisme i d'Aristòtil# A.uest m8tode tamD l'em)ra:en els seus contraris, els mona.uians# Seguei>

soretot els camins oerts )er Tertuli# Com els seus )redecessors, a7irma .ue el Logos 7ou sem)re G

am el Pare i 7ou en:iat )er Ell sols en un )er!ode determinat del tem)s en :istes a la creaci( del m(n#

9'autor est )reocu)at en suratllat la unitat di:ina I)er ai>ò mai em)ra el terme trinitas .ue demarca

mDs di7er8ncia .ue unitat# Per a.uest motiu seguei> l'error dels seus )redecessors i suordina el ;ill al

PareO ai>! Crist resta )er sem)re suecte al PareO Ds el sue missatger, l'ngel del gran consell, el ser:i $

dor del )are .ue sem)re l'oeei>#

TD tanta de )or del diteisme .ue accentua el suordinacionisme# Per mantenir la unitat di:ina, 7a del

Logos una mani7estaci( )ersonal del Pare i alg&, com el Pare re, diu .ue d'ordre tem)oral i transito$

ri# Com el ;ill Ds in7erior al Pare, tamD l'ES Ds in7erior al ;ill# @o arria com Tertuli a .uali7icar l'ES

de J)ersonaL# Segons ell, l'ES o)era:a de manera transitòria en els )ro7etes i de manera )ermanent en

els a)òstols# Am els seus toms, l'ES com)leta l'EsglDsia i es )resenta com l'in:iolada :eritat# 9'ES Ds

l'autor del nou nai>ement .ue es )roduei> en el a)tisme#

64




#+# C9ME@T "'A9ENA@"FA

#+#1# FA;A

Titus ;la:ius i MentO :a nDi>er a Atenes de )ares )agans ca) al 150# Esde:D cristi i 7eu llargs :iat$ges )er tlia, S!ria i Palestina# Cerca:a l'ensenament dels mestres mDs 7amosos d'a.uell moment# Pan$

t8 7ou el .ue mDs el :a con:8ncer# El :a succeir en la direcci( de l'escola cate.u8tica# 9a )ersecuci( de

Se)timi Set8 el :a 7orar a aandonar Egi)te i es re7ugi a Ca)adòcia# Mor! el 215 sense /a:er )ogut

tornar mai a Ale>andria#

#+#2# ESCFTS

Per )rimer co), la doctrina cristiana a7ronta les idees i les ores del seu tem)s# 9a se:a ora el su)o$

sa /ome de cultura :ast!ssima i im)ressiona no sols la cultura clssica .ue conei>O sin( .ue im)ressiona

molt el seu domini de les ores cristianes anteriors a ell# EntenguD molt D .ue l'EsglDsia no )odia e:i$

tar la lluita am la 7iloso7ia )agana si :olia dur a terme la se:a missi( educadora de tota la /umanitat#

Per ellO tota ci8ncia )ro7ana ser:ei> a la teologiaO .ue Ds el coronament de totes les :eritats .ue es

troen en les di:erses doctrines 7ilosò7i.ues#

%# +rotr-ctit IE>/ortaci(# El )rimer d'a.uests escrits Ds 0Exhortació as grecs, .ue tD com a 7inali$

tat la con:ersi(# Es )ro)osa con:8ncer als adoradors dels dDus de l'estu)idesa i de la indignitat

de les creences )aganes )er dur$los a la :ertadera religi(O a l'ensenament del Logos di:! .ue

des)rDs d'/a:er anunciat als )ro7etesO /a a)aregut en Crist# A.uest Logos sacia .ualse:ol e>)ec$

tati:a /umana, car concedei> la sal:aci( i la /umanitat#

A di7er8ncia de les a)ologiesO a.uest escrit demostra .ue Climent a no considera necessari us$

ti7icar el cristianisme de les cal&mnies dels seus or!gens# Creu .ue el Logos tD l'encrreg d'edu$

car a tra:Ds de tota la /istòria /umana# 9a 7inalitat .ue )erseguei> am a.uest escrit Ds entusias$mar els lectors i conduir$los ca) a una 7iloso7ia :ertadera, .ue ser la religi( cristiana#

.# E pedagog # ;ormat )er + llires, seguei> l'ora del +rotr-ctit # <a adreat atots a.uells .ue s'/an

dei>at ilRlusionar )el +rotr-ctit i s'/an con:ertit# El Logos esde:D educador )er ensenar als

66




cristians com /an de )ortar la se:a :ida# El Logos educa els seus 7ills am l'amor, no am el te$

mor, com 7eia l'AT# "Du comina l'amor am la se:eritatO la ust!cia :e de l'amor de "Du#

El segon llire )assa llista als )rolemes corrents de la :idaO ai>! com el )rimer s(n )rinci)isgenerals de moral i a.uest serien casos concrets de moral# ntenta contem)lar tots els as)ectes

de la :ida# En ca) moment demana .ue els cristians s'amaguin del m(n sin( .ue :ol .ue l'es)e$

rit cristi no s'amagui del m(n#

Acaa el Tercer llire am un /imne a "Du sal:ador, .ue )ossilement sigui l'/imne de l'escola

d'Ale>andria#

3# !tro)ata# Ell )assa d'una .Vesti( a l'altra sense ca) ti)us de lògica# S(n 3 llires .ue soretot

estudien les relacions entre la religi( cristiana i la ci8ncia )ro7ana# En el )rimer d'a.uests llires,

7a una cosa curiosa= de7ensa la utilitat de la 7iloso7ia )agana en contra de les oeccions cristia$

nes )er.u8 diu .ue la 7iloso7ia )agana Ds un do de "Du als )agans ai>! com la 9lei als ueus# Ai$

>! i tot, la 7iloso7ia no )ot sustituir a la Fe:elaci(#

Per ai>ò el segon llire Ds la de7ensa de la 7e contra la 7iloso7ia# El conei>ement de "Du sols Ds

accessile a tra:Ds de la 7e i a.uesta Ds el 7onament de tot conei>ement# Els altres llires con7u$

ten la gnosi i els seus 7alsos )rinci)is morals i religiosos# Per Climent, la )er7ecci( moral con$sistei> en la castedat i en l'amor de "Du#

El llire :uit8 no s'arri a )ulicarO s(n esorrans i a)unts em)rats )er 7er els altres llires

&# Escerpta 8heodoto i E)ogae +rofeticae# 9a )rimera s(n citacions gnòsti.ues i la segona, Ds un

comentari a Mc 10,1$+1 Iels rics es )oden sal:ar#

#+#+# TE9A

9a se:a ora marca tota una 8)oca# Se'l considera el 7undador de la teologia es)eculati:a# Mentre el

seu contem)orani reneu re)resenta la tradici( i sos)ita de .ualse:ol a)ortaci( de cultura circumdantO

Climent, en can:i, Ds l'iniciador d'una escola .ue es )ro)osa de7ensar i a)ro7undir la 7e am l'aut de la

7iloso7ia#

67




1# Doctrina de Logos# <ol edi7icar un sistema teològic )osant com a )unt de )artida i com a 7ona$

ment la idea del Logos# A.uest idea domina tot el seu )ensament i el seu raonament# El Logos

Ds el creador del m(nO el .ue :a mani7estar "Du a l'AT, a la 7iloso7ia grega i a la se:a matei>a

encarnaci(# Am el Pare i l'ES, 7orma la Trinitat di:ina# Per ell, )odem con8i>er "Du#

El Logos, .ue Ds la ra( di:ina, )er ess8ncia Ds el mestre .ue instruei> l'uni:ers sencer i el legis$

lador de la /umanitatO )erò Ds tamD el Sal:ador de la raa /umana i el creador d'una no:a :ida#

A.uesta :ida comena am la 7e i a:ana ca) a la ci8ncia i la contem)laci( i a tra:Ds de la cari$

tat, conduei> a la immortalitat i a la deU7icaci(# Crist, en .uant Logos encarnat, Ds "Du i /ome#

s el sol de ust!cia#

@o se'n surt am el seu sistema teològic )er.u8 ca) sistema teològic )ot )artir del LogosO totsistema teològic /a de )artir del Pare#

.# Ecesioogia Creu 7ermament en l'e>ist8ncia d'una sola EsglDsia uni:ersal, de la matei>a manera

.ue /i /a un sol "Du Pare, un sol <er "i:! i un sol ES# Ell l'anomena J9a <erge mare .ue d(na

als seus 7ills la llet del <er "i:!L# TamD l'anomena JEs)osa i mare del MestreL# Ella Ds l'esco$

la on %es&s ensena# 9es notes .ue la distingei>en de l'/eretgia s(n la /umilitat i l'antiguitat#

Creu 7ortament en la ins)iraci( di:ina de la SSEE#

9a erar.uia eclesistica com)r8n + graus= l'e)isco)at, el sacerdoci i el diaconat# Ai>ò Ds una

imitaci( de la erar.uia ang8lica# Els ngels tenen conei>ement es)ontani dels nostres )ensa$

ments i )regries .ue )orten da:ant "Du#

3# 'aptis)e# s un renDi>er i a la :egada una regeneraci(# Parla d'ado)ci( 7ilial i els termes .ue

em)ra s(n= segell, ilRluminaci(, anc, )er7ecci(, misteri# "iu .ue el a)tisme d(na la immortali$

tat#

&# Eucaristia# "iu .ue els sacri7icis cruents dels )agans no es corres)onen am la idea cristiana de

"DuO )erò ell conei> un sacri7ici de l'EsglDsia# Parla del carcter es)iritual de l'EsglDsiaO )erò

tamD )arla d'una olaci( material, la celeraci( de l'Eucaristia# Condemna l'&s de l'aigua en

lloc del :i# 9'Eucaristia Ds sacri7ici i nodriment )er a.uells .ue tenen 7eO Ds el nou aliment .ue

68




)ermet rere Crist i 7er$lo /aitar les nostres nimes# "istingei> molt D el .ue Ds la sang /uma $

na de Crist i la se:a sang eucar!sticaO la .ual )ro:oca un e7ecte santi7icador a .ui la eu#

# E pecat i a penit-ncia# El )ecat d'Adam consist! en no dei>ar$se educar )er "Du# Ai>ò s'/atransm8s a tots els /omes no a tra:Ds de la generaci( sin( com e7ecte d'un e>em)le >erec donat

)el )rimer )are# Pensa .ue sols un acte e)rsonal )ot contaminar l'nima# Els cstigs di:ins te$

nen tan sols una 7inalitat )uri7icadora#

Creu .ue ne la :ida d'un cristi /i /auria d'/a:er una sola )enit8nciaO a.uella anterior al a)tis$

me# Ai>! i tot est con:enut .ue "Du, am la se:a misericòrdia in7inita /a concedit una segona

)enit8ncia des)rDs del a)tisme i .ue sols es )ot aconseguir una sola :olta# 9'&nic )ecat im)er$

donale Ds el de l'/ome .ue reuta la con:ersi( i la reconciliaci(#

F# (atri)oni# "e7ensa el matrimoni contra els atacs de distintes sectes gnòsti.ues# Ell recomana el

matrimoni )er raons morals i com a deure am la )tria i am al m(n# 9a 7inalitat del matrimoni

Ds la )rocreaci( i a mDsO Ds un acte de )rocreaci( am el creador# nicament )er a.uest 7et, l'/o$

me esde:D imatge de "Du# A mDs, tD una segona 7inalitat= l'amor mutu, l'aud i l'assist8ncia rec!$

)roca .ue unei> els es)osos am un :incle etern# s una uni( es)iritual i religiosaO no sols car$

nal# @o /i )ot /a:er un segon matrimoni )er.u8 ni la mort trenca el )rimer# <alora la :irginitat

Ide 7et, ell no es :a casar mai )er amor del senor# "iu .ue el casat est en un )la su)erior al

cel#

#-# F@ES

#-#1# FA;A

Am ell, l'escola ale>andrina arria al )unt mDs alt# <a ser el mestre eminent i el mDs gran erudit de

l'EsglDsia antiga# "'ell saem moltes mDs coses .ue d'altres )ensador# El sis8 llire de la /istòria eclesi$

stica d'Eusei de Cesarea est dedicat a ell# 9a se:a 7am!lia era cristiana i ell, el maor de molts de ger$

mans# <a nDi>er sore el 135 a Ale>andria# Son )are :a morir mrtir a la )ersecuci( de Se:er, el 202# Si

sa mare no li /aguDs amagat la roa, ell no /aguDs mort mrtir# 9'estat li incaut tot el )atrimoni i ell es$

)os a ensenar )er tal de treure la 7am!lia enda:ant# 9a 7uga de Climent /a:ia dei>at l'escola cate.u8ti$

69




ca d'Ale>andria sense 7uncionar#

El ise "emeteri li :a con7iar l'escola d'Ale>andria al o:e rigines am 13 ans# <a guanar un

gran nomre d'ade)tes tant )els ensenaments com )er l'e>em)laritat de la se:a :ida# Ca) al 20+, inter$ )retant massa literalment Mt1,12O es :a sanar# 9a se:a carrera de )ro7essor es )ot di:idir en 2 )arts=

A "el 20+ al 2+1# s l'8)oca en .ue di:idei> l'escola Ale>andrina i en el .ue el seu )restigi crei>ia

de dia en dia# 9i com)arei>ien alumnes 7ins i tot del )aganisme i de l'/eretgia# En un )rimer

moment ensen els estudis )reliminars= dial8ctica, 7!sica, matemti.ues, geometria i astrono$

miaO a mDs de la 7iloso7ia )agana i de la teologia es)eculati:a# MDs tard, :a )assar a.uesta tasca

a *ercles i ell es dedic a la teologia i a la SSEE# 9a se:a tasca de )ro7essor s'intercal am

nomrosos :iatges# 4uan Carcarla sa.ue l'escola d'Ale>andria, ell )artei> ca) a Palestina# El ise de Cesarea :olguD .ue )redics da:ant els ises de PalestinaO el .ue l'indis)os da:ant el

seu ise "emetri# rigenes, oedient, torn a Ale>andria#

15 ans des)rDs, en un :iatge a r8cia, 7ent escala a CessareaO el ise Ale>andre, de %erusalem,

el :a ordenar# 4uan "emetri /o :a saer, saent .ue s'/a:ia automutilat, con:oc un s!node, el

d'Ale>andria, i l'e>comunic# Gn segon s!node, el 2+1, el :a engegar del sacerdoci# Però l'an

segVent, "emetri mor i rigenes deguD tenir 2 alegries= una, la mort del ise i l'altra, .ue com

a ise, audaren al seu antic audant, *ercles# Ell torna a Ale>andria, satis7et )er.u8 *ercles

el restaliria, )erò *ercles reno: l'e>comuni(# Partei> d'Ale>andria i )artei> ca) a Palestina,

Cessarea

El ise de Cessarea el con:id a 7undar una no:a escola de teologia a la se:a ciutatO escola .ue

rigenes regentar o dirigir durant 20 ans# Els estudis .ue s'/i 7eien eren calcats a l'antiga es$

cola d'Ale>andria# El 2+- /aguD d'anar altre co) a Aria )er corregir el ise erilRli# "urant la

)ersecuci( de "eci so7r! grans turments# Mor el 25+ am 66 ans, de les se.Veles dels turments#

#-#2# ESCFTS

9es grans contro:8rsies origenistes )ro:ocaren .ue es )erdDs gran )art de la se:a ora literria d'Ale$

>andria# "el .ue .ued, ens /a arriat no l'original grec sin( les traduccions llatines#

70




res e>eg8ti.ues=

%# Hoia Inotes# Sore el 9e:!tic, sore saUes, sore els Salms, sore el CoEdec i sore l'E:angeli

de %oan# Ca) d'a.uestes notes ens /a arriat sencera#

.# Ho)iies# *o deguD 7er sore tot els llires de la !lia, )erò sols ens /an arriat 20 sore %m i

una sore la Pitonissa d'Endor#

3# 8o)oi Icomentaris# Si a les /omilies intenta edi7icar als 7idelsO els comentaris intenta una e>e$

gesi cient!7ica# S(n una miscelRlnia de 7iloso7ia, notes /istòri.ues S'interessa soretot )el sentit

m!stic i no tant )el sentit literal# Tot i grans errors .ue tD, normalment sol ende:inar el sentit

)ro7und de les Escri)tures# @o ens /a arriat ca) comentari sencer, )erò )# e># ens /a arriat el

comentari de St# Mateu, de Sant %oan I3 de +2 llires###

&# res cate.u8ti.ues= Cataceso Icontra Cels# Seguei> )unt > )unt els comentaris de Cels, .ui

critica:a el cristianisme# rigenes a7irma .ue Crist s'a)ro)a )els miracles, )er les )ro7ecies i )er

la 7ora de l'ES .ue actua en els cristians# 9A 7e en Crist i la doctrina cristiana )ressu)osen la

grcia# Posa de relleu la cultura am)l!ssima .ue tenia rigenes#

5# Escrits dogmtics=

a +eriarchon Iels )rinci)is# s el )rimer sistema cristi de teologia i el mDs antic manual

dogmtic# 9'ora ens /a arriat am una traducci( molt lliure de Fu7!# "i:idit en - lires=

"Du, el M(n, la 9liertat i la Fe:elaci(# Pretenia estudiar els )unts 7onamentals de la doctri$

na cristiana# Per ell, la 7ont de tota :eritat religiosa Ds l'ensenament de Crist i dels a)òstols#

Per rigenes l'ensenament a)ostòlic .ueda 7i>at a la 7egua idei Icredo, )erò ell diu .ue

els a)òstols no donaren ca) argumentaci( )er mantenir les :eritats del credo ai>! com tam$

)oc digueren com es lliga:en les unes am les altres#

"istingei> els 2 elements de tota teologia= la Tradici( Iel .ue s'/a reut i el ProgrDs# A )ar$

tir d'a.u! es )resenta una teologia, una cosmologia, una antro)ologia i una teleologia#

A.uesta s!ntesi tendr gran in7lu8ncia sore tots els .ue li :endran darrere# El seu gran de$

71




7ecte :a ser moti:at )er la in7lu8ncia del )latonisme#

Disputa a)b Her,ces# s la relaci( com)leta d'una dis)uta real# 9es o)inions d'*ercles

sore la Trinitat /a:ien )ro:ocat in.uietuds en les seus germans en l'e)isco)at, .ue :aren re$c(rrer rigenes# 9'encontre es )rodu! a Aria sore el 2-5# *ercles era sos)it(s de mode$

lisme# A *ercles no li agrada:a l'e>)ressi( J"os di:insL .ue a rigenes li semla:a la sola

e>)ressi( :lida )er 7er :eure la di7er8ncia entre Pare i ;ill# rigenes recorrer a l'Escri)tura

)er mostrar com dos )oden ser G# rigenes mostr .ui era ell i en lloc d'en7onsar *ercles,

arri a un acord am ell, cercant una 7(rmula concreta#

c !obre a resurrecció# En tenim )ocs 7ragments, )erò segons Metodi, rigenes re7usa:a una

identitat material entre el cos ressuscitat i el cos /um#

d4 !tro)ateis# Per Eusei, saem .ue eren 10 llires i .ue l'ora /a:ia estat com)osta a Ale$

>andria# rigenes com)ara:a la doctrina cristiana am l'ensenament d'antics 7ilòso7s com

eren Plat(, Aristòtil###

6# Escrits d'ordre )rctica

a4 +erieuches# Com)ost sore el 2+-# El tractat consta de 2 )arts= la )rimera estudia la )regria

en general i la segona, un estudi sore el Parenostre#

b4 Exhortació a )artiri# Com)ost a )rinci)is de la )ersecuci( de Ma>imitrace, 2+5 a Palestina#

Consta de + )arts# 9a )rimera, a )artir d's23,$11 7a :eure .ue el martiri Ds un deure )er a

tot cristi, una e>ig8ncia# 9a segona )art )osa en alerta contra la idolatria i l'a)ostasia# 9a

tercera )art Ds )rò)iament l'e>/ortaci( al martiri#

c4 Corres)ond8ncia

i# iocaia/ el llire de )regria dels orientals, contD una carta d'rigenes al seu dei>ele

"eumaturg, escrita entre el 2+3 i el 2-+O en el .ue, )er una )art, li recomana .ue s'a)ro$

7iti de la 7iloso7ia /elRl8nica a 7a:or del cristianisme# Per altre anda, se l'ad:ertei> .ue

no ada)ti el cristianisme a l'/eretgia Icar ai>ò Ds 7ont d'/eretgia i recomana llegir cons$

72




tantment la SSEE#

ii# Tenim una carta adreada a uli l'A7ric, del 2-0# %uli /a:ia notat .ue a la !lia /erea

no a)arei>ia la /istòria de la casta Susanna, sin( .ue sols a)arei>ia al "aniel grec, )eròno a l'/ereu# "emana a rigenes si /a:ia de considerar a.uesta /istòria com a canònica

o no# rigenes li res)on .ue una /istòria Ds canònica o no no )er.u8 estigui escrita en

/ereu sin( )er.u8 l'EsglDsia la reconegui o no#

#-#+# "CTF@A

1# rigenes no re)etei> la ra( de Climent d'Ale>andria .ue 7onamenta:a el seu sistema teològic

sore la doctrina del Logos# El )unt de )artida d'rigenes Ds "DuO el "Du .ue /a creat el m(n,

.ue el sostD i .ue el go:erna# "Du Pare, en .uant ser asolut, Ds incom)rensileO sols es 7a com$

)rensile )er la mediaci( del Logos# <a molt alerta a antro)omor7itar la di:initat )erò diu .ue

a "Du se'l )ot con8i>er a tra:Ds de les se:es creatures de la matei>a manera .ue el Sol )ot ser

conegut a tra:Ds de la se:a llum#

.# 8rinitati# Con7uta el modelisme# *i /a .ui diu .ue rigenes era suordiancionista i /i /a .ui diu

.ue no# Segons rigenes, el ;ill no )rocedei> del Pare )er :ia de di:isi(, sin( .ue de la matei>a

manera .ue la :oluntat deri:a de la ra(O Ds a dir, )er un acte es)iritual# %a .ue en "Du tot Dsetern, tamD /o /a de ser l'acte de generaci(# "e la matei>a manera, la 7iliaci( de Crist no Ds )er

ado)ci( sin( )er naturalesa# Ai>!, doncs, la relaci( entre el ;ill i el Pare Ds d'unitat de sustncia

i Ds en a.uest conte>t, .ue rigenes in:enta a.uella 7amosa )araula .ue a conei>em, ho)ou

sius# @omDs "Du, el Pare Ds autotheos# El ;ill i l'ES s(n intermediaris enter el Pare i les creatu$

res# Ell# Pressu)osa un ordre err.uic a la Trinitat i colRloca l'ES com un grau in7erior al 7ill#

Iue/, suordinacionista#

3# Cristoogia# rigenes enllaa la temtica del Logos am la del %es&s encarnat dels E:angelis#ntroduei> el tema de l'anima de %es&s i :eu en a.uesta nima )ree>istent el lligam entre el ser

in7init del Logos i el cos 7init de %es&s# IA)ollinaire de 9aodicea neg l'nima de %es&sZ

A )ro)òsit de l'encarnaci(, a7irma .ue la carn am la .u e entr l'nima de Crist )ro:enia d'una

73




:erge .ue )er ora de l'ES no /a:ia conegut )ecat# Per la se:a uni( am el Logos, l'nima de %e$

s&s no )odia )ecar# Per rigenes, la relaci( entre les dues naturaleses de Crist Ds e>tremadament

estreta, car 7orma un sol ser am el Logos# Postula la co)unicacio idio)atur = tot el .ue es )ot

dir de la )ersona /umana de %es&s es )ot dir de la )ersona di:ina de %es&s )erò no al re:Ds ] recordar es;ue)a pissarra i expicació i exe)pes DoG^# s el creador de molts termes cient!7ic$

tecnològics, com naturalesa, /i)òstasis, ousia###

&# (arioogia# Es diu .ue rigenes a)lic a Maria el t!tol de JMare de "DuL# TamD ensena la

maternitat uni:ersal de Maria#

# Ecesioogia# Anomena l'EsglDsia com a )ole dels creients# En ella /i :eu el cos m!stic de

CristO de la matei>a manera .ue l'nima :iu en el cos, el Logos :iu en l'EsglDsia .ue Ds el seucos# s la ciutat de "Du a.u! aai> a la Terra# Extra anc do)u) it est eccesia) ne)o sa6atur ,

7ora d'a.uesta casa, ai>ò Ds l'EsglDsia, ning& es sal:a# En l'EsglDsia es troa la doctrina i la sang

.ue Crist /a :essat > la nostra sal:aci(# 9a 7e dels /eretges no Ds 7e, sin( sim)le credulitat#

F# 'aptis)e i pecat origina # Ell testimonia la car8ncia del )ecat original i en el a)tisme de )ar$

:uls diu= tot el ser /um neo> am )ecat, i )er ai>ò la tradici( dels a)òstols ordena a)tiar els

nadons# 9a taca del )ecat original s'/a de rentar am aigua i es)erit# 4uant a la )enit8ncia i al

)erd( dels )ecats, a7irma moltes :egades .ue en sentit estricte, no /i /a mDs .ue un sol )erd(

dels )ecats= el a)tisme, car a tra:Ds d'ell se'ns d(na la 7ora i la grcia > triom7ar sore les )as$

sions# Ai>! i tot, e>istei>en medis )er otenir la remissi( dels )ecats comesos des)rDs del a)tis$

me= martiri, almoina, )erd( de les o7enses, almoina, carita, con7essi( a un sacerdot sem)re .ue

:agi )recedida de )enediment i de llgrimes, corres)ondran al sacerdot decidir si s'/an de )er$

donar )&licament o no# @o est gens clar .ue rigenes )ensi .ue es )ugin )erdonar els )ecats

mDs greusO almanco, un )re:ere am la se:a oraci( no )ot )erdonar els )ecats ca)itals#

# Eucaristia# "onam grcies de totes coses i menam el )a )resentat am acci( de grcies i )reg$

ries )els ens reuts i a.uests )ans, )er mit de la )regria, esde:enen un cos sant .ue santi7ica

a.uells .ue el reen am ona dis)osici(# A altres llocs, )arla de l'eucaristia com el cos del Se$

nor# Postula el carcter sacri7icial i e>)iatori de l'eucaristia# Certament, ell creu .ue el carcter

74




sacri7icial de l'eucaristia com cos de Crist Ds la inter)retaci( mDs corrent i .ue :a D a les ni$

mes mDs sim)les# En can:i la inter)retaci( simòlica .ue diu .ue el cos i la sang de Crist a l'eu$

caristia re)resenten l'ensenament de Crist .ue alimenta les nostres nimes Ds mDs digne#

# Escatoogia i preexist-ncia de es ,ni)es# 9a se:a doctrina escatològica s'anomena l'a)ocatasta$

si# Ai>ò Ds, la restauraci( uni:ersal de totes les coses .ue retornaran al seu estat )rimitiu )ura$

ment es)iritual# 9es nimes d'a.uell .ue /an )ecat a.u! aai>, des)rDs de la mort, so7riran un

7oc )uri7icador# En can:i, les nimes dels ons, entraran en el )arad!s, .ue ell entDn com una es$

)8cie d'escola on "Du donar la soluci( a tots els )rolemes de l'uni:ers# rigenes no )arla d'un

7oc etern, ni d'una )ena d'in7ernO tots els )ecadors seran sal:atsO els dimonis i el matei> Satanas

seran )uri7icats )el Logos# Gn co) 7et ai>ò, tendr lloc la segona :inguda de Crist i des)rDs, la

resurrecci( de tots els /omes am cossos no materials, sin( es)irituals# Teoria molt lligada a la

)ree>ist8ncia de les nimes#

Per ell, les nimes, s'encalentei>en )er l'amor de "DuO )erò es )oden anar re7redant )er a.uest

amor de "Du I)latonisme .ue el 7a e.ui:ocarZ i :an caientO i cauen dins cossos# @omDs .uan

l'nima s'/aur encalentit, )odran tornar a "Du# Però ai>ò e>igei> una creaci( in7inita de mons,

car l'eternitat no assegura .ue no tornar a caure#

J# Doctrina des antics de 0Escriptura# Ell no /i :eu un sim)le tractat de dogma o de moral en la

SSEEO sin( .ue /i :eu alguna cosa .ue est mDs :i:a= Ds el re7le> del m(n in:isileO Ds la Parau$

la de "Du, no un sim)le mot mort, )resoner del )assat sin( una )araula :i:a .ue s'adrea a l'/o$

me d'a:ui# El @T ilRlumina el :ell i a.uell, no re:ela la se:a )ro7unditat sin( a la llum de Crist#

s l'alRlegoria la .ue determina les relacions entre els 2 testaments# "istingei> + sentits a l'Es$

cri)tura= el sentit /istòric, el m!stic el moral# A.uests es corres)onen a les + )arts de l'/ome= os,

nima i es)erit#

El sentit m!stic re)resenta el sentit uni:ersal i colRlectiu del misteriO mentre .ue el sentit moral

re)resenta l'interior i indi:idual#

%K# Doctrina espiritua # rigenes est considerat com un dels grans m!stics de l'EsglDsia# TD una

noci( de )er7ecci( )eculiar# Per ell, el D maor, Ds esde:enir el mDs semlant )ossile a "Du i

75




)er ai>ò necessitam tant la grcia de "Du com els nostres es7oros )ersonals# 9a :ia millor )er

aconseguir$/o Ds la imitaci( de CristO )erò no tots /o )oden 7er# Ell aga7a la distriuci( de l'Es$

cri)tura .ue distingei> entre els a)òstols i la multitud .ue escolta:a la )araula de Crist# Eta)es

del conei>ement de Crist

i# El conei>ement d'un matei># 9a )rimera eta)a )er a.uells .ue /an decidit imitar Crist# A$

solutament necessari saer allò .ue /em de 7er, .u8 /em d'e:itar i .u8 /em de mantenir#

ii# 9a lluita contra el )ecat# El )ecat Ds l'ostacle .ue ens im)edei> arriar a la )er7ecci(# Pres$

su)osa la lluita entre les )er7eccions i el m(n, .ue s(n la causa del )ecat# 9 7inalitat d'a.uest

es7or Ds l'emanci)aci( total de les )assions# Per arriar$/i Ds necessari )racticar la morti7i$

caci( )er)etua de la carn# A.uesta lluita com)orta la ren&ncia al matrimoni# En a.uesta eta$ )a, ell )rescriu molts e>ercicis asc8tics= :etles, deunis, estudi de la SSEE i soretot la /umi$

litat#

iii# nicis de l'ascensi( es)iritual# Ai>ò com)orta la 7uga del m(n, la lluita contra els dimonis, la

con.uesta de la :irtut, les tem)tacions, els so7riments interiors, :isions .ue ens )ermeten

adintrar$nos en el misteri de "Du# "'alguna manera, /o de7inei> com l'ascensi( de l'nima al

seu mont Taor#

i6# Gni( m!stica am el Logos# 9a descriu a )artir de la 7igura d'un matrimoni es)iritual# 9a

se:a m!stica de la uni( am el 9ogos s'unei> a un sentit m!stic de la creu i del cruci7icat# El

on cristi /a de seguir Crist en els seus )atiments i en la se:a creu# El :ertader dei>ele Ds

el mrtir I gnasi d'Antio.uia# Si no /i /a martiri /i /a la mort es)iritual, a.uella .ue es

d(na a tra:Ds de la morti7icaci( i de la ren&ncia# A.uesta idea in7luenciar tota monstica

)osterior com a martiri es)iritual#

#5# AM@@

Semla .ue 7ou contem)orani d'rigenes i semla .ue :a escriure entre la concordana entre Moi$

s8s i %es&s# El tractat tD la 7inalitat de demostrar la unitat entre el @T i l'AT negada )els gnòstics, sore$

tot, )er Marci(# TamD :a escriure un Diatessaró IJa tra:Ds dels -L, E:angelis

76




5# "@S "'A9ENA@"FA

#5#1# FA;A *STQFA

;ou el mDs c8lere dels alumnes d'rigenes# ;ou successor d'*ercles tant a l'escola d'Ale>andriacom a l'e)isco)at d'a.uesta ciutat# @ei> dins una 7am!lia )agana rica i la se:a con:ersi( es )roduei>

com a resultat del seu amor a la :eritat# 9a )ersecuci( de "8cim l'oliga a 7ugir de la se:a ciutat# A la

mort de l'em)erador retorna a Ale>andria# Sota l'im)eri de <aleri 7ou e>iliat a 9!ia i mDs tard a Egi)$

te# Mor! durant el s!node d'Ale>andria I26-$265#

#5#2# FES

1# +erifphiseos I@aturalesa# Sota la 7orma d'una carta als eu 7ill Timoteu, con7uta el materialisme

e)icuric 7onamentat sore l'atomisme de "emòcrit i demostra la doctrina cristiana de la creaci(#

Argumenta a 7a:or de l'ordre de l'uni:ers i de la )ro:id8ncia di:ina contra l'e>)licaci( materia$

lista del m(n

2# Les pro)eses# El ise @e)ote go:erna:a la diòcesi d'Arsenoe i recorria a l'A)ocali)si )er 7o$

mentar les se:es tesis milRlenaristes# Fe7usa:a la inter)retaci( alRlegòrica d'rigenes# "ion!s an

a Sinoe, on tenguD un deat sore el milRlenarisme# A la 7i d'a.uesta discussi(, el ca) milRlena$

rista acce)t els arguments de "ion!s i es don )er :enut# Fetornat a Ale>andria, escri:! dosllires sore els arguments .ue /a:ia em)ratO en els .uals "ion!s nega .ue St# %oan sigui l'autor

de l'A)ocali)si#

+# Confutació i Apoogia# - :olums adreats al )a)a "ion!s de Foma, .ue li demana:a com)tes de

la se:a 7e trinitria# En a.uest tractat demostra la se:a ortodò>ia# 9es contro:8rsies esta:en re7e$

rides a les relacions entre Pare i ;ill

-# TamD en conei>em )art de la se:a corres)ond8nciaO com )er e>em)le=

a Carta a >o6aci,= li demana a ell i als seus seguidors .ue retornin a l'E i li demana .ue

a)rengui a ser misericordi(s am a.uells .ue /a:ien de7allit a les )ersecucions#

Carta a 'as$ides* li demana la durada de la 4uaresma, les condicions materials )er a )oder

77




rere l'Eucaristia

c Carta a a6i= .ui Ds el ise d'Antio.uia# Tracta sore el )erd( de l'a)ostasia i sore l'Euca$

ristia#

d Cartes +as;uas# ;ins al s# N, tots els ises d'Ale>andria guarda:en el costum d'en:iar a

tots els demDs ises d'Egi)te una carta am la data de Pas.ua i la data d'inici de la 4uares$

ma# A.uest anunci aga7a al 7orma d'una carta )astoral, e>/ortant a les comunitats cristianes

a oser:ar am dilig8ncia la 4uaresma i el tem)s )as.ual# Pel .ue saem, "ion!s 7ou el )ri$

mer .ue instaur a.uest costum

#6# TEC@STPossilement 7ou el successor de "ion!s a l'escola# 9a :a dirigir des del 265 al 23# Escriu una ora

.ue :e a ser una suma teològica de la doctrina d'rigenesO del .ual en recull soretot el seu suordina$

cionisme# Sols ens /an arriat 7ragments#

## PEF

Successor de Teocnost# So7r! )ersecuci( i turment i mor! a Foma# St# %eroni diu .ue :a escriure gran

nre# "'ores sore tot ti)us de .Vestions# Pieri a7irma .ue :a escriure un tractat sore el )ro7eta sees ialtres + ores, com un Tractat sore E:9l, un tractat sore la Mare de "Du i una :ida de Sant Pan7ili#

#3# PEFE "'A9ENA@"FA

;ou ise d'Ale>andria l'an +00 des)rDs d'/a:er dirigit l'escola cate.u8tica de la ciutat# So7r! )erse$

cuci( i mor! mrtir el +11# Am la se:a as8ncia Ide Pere, Maleci esta:a ensenorir de la se:a ciutat i

:a aga7ar tots els drets e)isco)alsO tot i .ue els )erdD al S!node del +05# A.u! es )rodu! el sisme de Ma$

leci# 4uan arria Arri a Ale>andria, els .ue el seguiran seran els de Maleci#

# Escrits

1# +eritheotethos# Sore la di:initat# 9es actes del Concili d'E7es20 contenen + 7ragments d'a.uest

20 +25 @icea "i:initat del ;ill, o)ousius#+31 Constantinole Acaa am l 'arrianisme i soretot tracta la di:initat de l'ES

78




tractat seu# Contra el suordinacionisme, a.uesta ora :ol )ro:ar .ue Crist era :ertaderament

"Du# nsistei> en les 2 naturaleses distintes de Crist# A un tractat seu,

2# +erisiches, comat la doctrina origenista de la )ree>ist8ncia de les nimes i del seu em)resona$ment en el cos degut a un )ecat anterior# Segons ell, a.uesta doctrina )ro:e de la 7iloso7ia i no

de la 7e#

+# +erianastasios Isore la ressurrecci(# En tenim + 7ragments en siriac# Feat rigenes# Esta$

lei> la identitat entre el cos ressuscitat i el cos material

-# +eri)etanoia Isore la con:ersi(# Carta )as.ual del +06 i admet a la )enit8ncia )&lica

a.uells .ue durat la )enit8ncia )&lica /an de7allit

5# !obre a +as;ua# Es re7erei> al deuni dels dies .uart i sis8 de la setmana Idm i d:, seguint %e$

s&s a l'E: s(n els dies .ue es deuna#

6# Carta as aexandrins sobre (aeci# Els )osa en gurdia contra a.uest i est escrita )oc des)rDs

de la )ersecuci( i 7a re7er8ncia a la carta dels Sagrats ises Mrtirs#

## ASS4G

s interessant saer .ue les EsglDsies d'Egi)te durant el s# < no em)raren al recensi( de la !lia

dels 9NN .ue rigenes /a:ia 7et# %eroni /o critica, car acusa l'autor d'/a:er 7et una inter)olaci( a s# A

mDs d'/a:er a7egit coses a l'original# El decret gelasi 7a re7er8ncia als e:angelis 7aricats )er Assi.ui i

els considera a)òcri7s# 9a religi( d'Assi.ui deguD ser sore el +00#

-+1 E7es Co)unicatio Idio)atur #-51 Calcedònia Gna )ersona I;ill, 2 natures= indi:isile, inse)arale, incon7usile i immutale#55+ Constantinole Condemna els + ca)!tols i acce)ta la 7e teo)as.uita IJun de la Trinitat /a so7ert a la creuL631 Constantinole 4Vesti( de la :oluntat= es :a dir .ue %es&s tenia 2 :oluntatsO indi:isiles, inse)arales###3 @icea # Tracta de les imatges religioses#

A.uests s(n els concilis cristològic$ecum8nics )ro)is de tota con7essi(#

79




UNITAT 8L>ESCOLA &E CESSAREA

3#1# @TF"GCCH

@o sols a Egi)te es :a 7er sentir la in7lu8ncia d'rigenes, les se:es doctrines es :aren di7ondre mDs all$

de les 7ronteres# Bsia menor, S!ria i Palestina esde:engueren un cam) de atalla entre els seus )artida$

ris i els seus contraris# "ues escoles :aren centrar al contro:8rsia= Cessarea de Palestina, 7undada )el

matei> rigenesO i Antio.uia de Siria, .ue sorgei> en o)osici( a la inter)retaci( alRlegòrica de l'Escri)$

tura#

A l'Escola de Cessarea Ds on an rigenes a l'e>ili del 2+2# 9'escola .ue ell 7und :a esde:enir des$

)rDs de la se:a mort el re7ugi de la se:a /er8ncia literria# 9es se:es ores :aren constituir el nucli 7o$

namental d'una ilioteca .ue el )re:ere Pn7il en :a 7er un centre d'estudis el ca) de la .ual )rosseguia

les in:estigacions d'rigenes# S'/i educaren Traumaturg i Eusei de Cessarea# Els )ares ca)adocis, tot i

.ue no estudiaren all, s! .ue reeren la in7lu8ncia de la teologia ale>andrina#

9'escola d'Antio.uia 7ou 7undada )er 9luci de Samossata l'an +12# Conceia a.uesta escola, una

atenci( diligent ca) al te>t i guia:a els alumnes ca) a la inter)retaci( literal i a l'estudi /istòric i grama$

tical de l'Escri)tura# 9a recerca es)iritual d'Antio.uia es centra:a en el sentit mDs directe# A l'altra esco$la, en can:i, cerca:en les 7igures de Crist# Els antio.uens acusa:en als ale>andrins de mitologitar l'es$

cri)turaO mentre .ue els antio.uens acusa:en els ale>andrins de carnalitar l'Escri)tura# Sota els ale>an$

drins /i troam a Plat(#

Tot i els seus )rinci)is modests, Antio.uia esde:D un gran centre d'estudi sota la direcci( d'Elionor

de Tars# El mDs gran dels seus alumnes 7ou %oan Crisòstom i el mDs e>tremista, Teodos de Mosu8stia#

Antio.uia, a causa del seu racionalisme :a esde:enir cau d'/eretgia# "e 7et, el seu 7undador, 9uci de

Samossata :a ser el mestre d'Arri#

80




3#2# TFAGMATGF

3#2#1# FA;A *STQFA

@ei> de 7am!lia )agana d'ele:ada )osici( el 21+ a Cessarea# Primer es :a anomenar Teodor i en ser atiat, regori# An a :iure am la se:a germana a Cessarea, on escolt rigenes i ai>ò li arat la

:ida# Ell i el seu germ, des)rDs de atiats, :aren .uedar 5 ans a Cessarea )er )oder 7er els cinc cursos

com)lets .ue o7eria l'escola d'rigenes# 9a :ig!lia de la se:a )artida, regori don les grcies a rige$

nes )el .ue s'anomena E discurs de Déu# Alguns ans des)rDs, :a esde:enir ise del seu )ole# Tant

:a treallar, .ue a la se:a mort, sols .uedaren un )etit gru) de )agans# "e 7et, els )ares ca)adocis del s#

< el :eneraran com a 7undador de l'EsglDsia de Ca)adòcia

3#2#2# FA

%# !obre a e# Com)on un s!mol, credo, .ue es re7erei> sols a la Trinitat )erò /o 7a de manera

molt )recisa

.# Ep$stoa can2nica# Adreada a algun ise i Ds el tractat de casu!stica mDs antic .ue tenim#

3# Estudi de 0Ecesiastés de !ao)ó# Fu7i i %eroni estan d'acord am .ue Ds de regori, tot i .ue /i

/a molta gent .ue l'atriuei> a regori @aciancD#

&# !obre a i a i)passibiitat di6ines Adreat a un cert Teo)om)o ens /a arriat am una :er$

si( sir!aca i Ds un dileg 7ilosò7ic entre l'autor i el destinatari sore la incom)atiilitat de la idea

de "Du i del so7riment# "iu .ue Ds im)ossile .ue "Du sigui suecte de )atiment )erò .ue "Du

Ds lliure en les se:es decisions# Am el seu )atiment in:oluntari, el ;ill /a :enut la mort i /a

demostrat la )rò)ia im)assiilitat#

3#+# ;FM9B "E CESSAFEA;ou ise de Cessarea de Ca)adòcia i 7ou contem)orani a regori# El :a con8i>er en el cercle d'ri$

genes# Tots dos com)artiren la matei>a admiraci( )er regori Taumaturg# Tots dos, ;irmili i Tauma$

turg )renen )art en el Concili de 263 .ue condemnar de7initi:ament a Pau de Samossata# "els seus es$

crits sols conser:am un Carta adreada a Saria sore el a)tisme d'/eretges# Pensa .ue s'/a de consi$

81




derar nul el a)tisme dels /eretges i )er ai>ò critica am :iol8ncia la )a)a Este:e, )er la matei>a ra(

.ue el criticar Sari, )er.u8 Ds la :eu de la Tradici(#

3#-# MET"

3#-#1# FA;A *STQFA

Gn dels ad:ersaris mDs eminents d'rigenes# ise de ;ili)os a Macedònia mor! mrtir a Calcide#

Molt engin(s am al llengua i on teòleg# Con7ut rigenes am la .Vesti( de la )ree>ist8ncia de les

nimes i am la se:a noci( es)iritualista de la resurrecci( dels cossos# <a escriure molt i ens /a arriat

molt )oc#

%# L0,pat o La 6irginitat # ntenta ser el )aralRlel cristi d'a.uell altre escrit de Plat( I E ban;uet #"eu :erges canten les alaances de la :irginitat, .ue Ds la )er7ecci( de la :ida cristiana i el

mode ideal d'imitar Crist# A la 7i Tecla, entona un /imne en /onor de Crist, l'es)òs i de la se:a

es)osa, l'EsglDsiaO EsglDsia .ue :e de7inida com a <erge i Mare# nic escrit seu .ue ens /a arri$

at en grec

.# La 6ountat # Sota 7orma de dileg, :ol demostrar .ue la lliure :oluntat de l'/ome com)orta la

res)onsailitat del mal# @o s )ot )ensar .ue el mal tengui la se:a 7ont en "Du# Tam)oc es )ot

)ensar .ue sigui una mat8ria increada i coeterna am "Du# Fe7usa la idea origenista d'una suc $

cessi( in7inita de mons i ataca el sistema dualista dels :alentinians#

3# !obre a 7essurrecció# Con7uta els + llires d'rigenes ore la resurrecci( en un cos es)iritual i

de7ensa la identitat entre el cos /um i el cos ressucitat# Fe7usa tamD d'rigenes, sore l'nima

)ree>istentO sore la carn com a )res( de l'es)erit i les se:es teories sore el dest! i la 7i del m(n#

Per ell, als inicis, l'/ome era immortal# 9a sal:aci( consistir en reuni7icar l'nima i el cos .ue

s'/an se)arat#

&# !obre a 6ida i es accions racionas# s una e>/ortaci( a contentar$se am els Dns .ue "Du

ens /a donat en a.uesta :ida i a )osar tota la nostra es)erana en el m(n :enidor#

# res e>eg8ti.ues=

82




a El )rimer tracta de la discriminaci( dels aliments i sore la somera del 9e:!tic

b4 AsisteiO )arla sore la le)ra

c nter)retaci( de Pro:eris+0,15 i del Salm13,2

F# Contra +orfiri# s el )rimer .ue re7usa els 15 llires de Por7iri .ue duien )er t!tol Contra es

cristians#

3#5# SEST %G9 A;FCB

3#5#1# FA;A

@ei> a %erusalem, 7ou o7icial de l'e>8rcit de Se)tini Se:er# <a )rendre )art en la cam)ana de l'em $

)erador contra la cam)ana de "ecesa# rganit una ilioteca )er l'em)erador Ale>andre Se:er i 7ou

un dels amics d'rigenes i mor! a Ema&s des)rDs del 2-0#

3#5#2# ESCFTS

%# Cronografia# n:ent de sincronia de la /istòria del m(n# Partei> des de la creaci( i arria al 221#

*an )assat 5500 ans aans del nai>ement de Crist i al Terra n'/a de durar 6000# Per tant, el

milRlenni del regne de Crist /a de comenar 500 ans des)rDs del seu nai>ement# S(n 5 llires#

.# Mestoi# IToms# s una ora am 2- :olums dedicada a l'em)erador Ale>andre Se:er i tracta de

tot, com una enciclo)8dia#

3# Dues cartes#

a Gna adreada a rigenes, .ue )osa en dute la /istòria de Susanna

Gna altra a Ar!stides, on tracta de conciliar les genealogies de %es&s .ue )resenta tant St#

9luc com Mateu#

83




3#6# PAG "E SAMSATA

3#6#1# FA;A *STQFA

s antio.u8 de meitat de segle tercer# Est dins un conte>t /istòric di7!cil )er l'im)eri rom, la con$7lu8ncia dels rars i dels )erses# "emetri, ise antio.u8, :a ser 7et )resoner )els )erses i mor!# Per

ai>ò, Pau )ua a l'e)isco)at antio.u8 el 260# En a.uell moment, mor tamD deto Irei de Palmira i

com a tutora dels 7ills d'deto, comena a regnar Wenòia en el regne de Palmira#

Wenòia :olguD organitar un regne om Foma, )erò de manera inde)endent de Foma# Es tenia en

com)te .ue Antio.uia Ds un mit grec, )erò als :oltants es )arla sir!ac# Pau Ds sir!ac )erò Ds ise

d'Antio.uia i esta:a recolat )el regne de Palmira# 9a :ida de Pau era escandalosa#

El 263 es :a )roduir un concili conra Pau# Gn ise :eUnat con:oca Pau al Concili d'Antio.uia i el

:aren acusar )er la se:a doctrina# Els ises :aren con:ocar Mel.ui( Ic8lere )ro7essor de doctrina )er

comatre Pau# Saem .ue en a.uest concili /i esta:en )resents Sari, regori Traumaturg, "ion!s

d'Ale>andria, *imeneo de %erusalem, Teotecno de Cesarea de Palestina, *eleno de Tars, @icomas i M$

>im de ostra#

Pau de Samosata era re)resentant de la cristologia ascendent21 en un moment im)ortant d'e>)ansi(

de la cristologia ale>andrina Idescendent22# Se'l :a condemnar )er /eretge i immoral# 9a not!cia

d'a.uest Concili ens Ds donada )er Eusei de Cessarea# Mel.ui( :a tenir molt di7!cil mostrar l'error de

Pau, )erò /o :a )oder 7er# "e la con7rontaci( Pau en :a sortir condemnat )er Mona.ui i 7ou de)osat

de ise#

"urant molt de tem)s, la contro:8rsia es :a olidar )er.u8 es :a )osar en dute .uan no es :a negar

l'autenticitat dels 7ragments .ue ens .ueden de la se:a escri)tura# En a.uells tem)s sorgei> el 7lorilegi

!lic2+, .ue comena am el tractat de Sant asili sore l'ES# Ara D, .uan nei>en a.uest 7lorilegis )er

con7utar doctrina contrria, tamD sorgei>en els 7alsos 7lorilegis#

Els )rimers grans 7alsi7icadors 7oren els a)olinaristes, .ue :aren di7ondre les se:es ores sota el nom

21 T. "'c(n#(n)% %es&s Ds /ome .ue es descorei> com a "Du, ai>ò )ot arriar a ado)cionisme22 T. #('c(n#(n)% "Du ai>a del Cel i es 7a /ome2+ @+o-!+(,! =+!c% aga7ar un tema i )osar cites de Pares sore a.uest tema

84




d'Atanasi# 9a .Vesti( de Pau tD de 7als .ue alguns 7ragments .ue conta:en la discussi( entre Pau i Mel$

.ui( es deia .ue eren 7alsos i .ue la discussi( no /a:ia e>istit mai# Ai>ò es deduei> .ue els 7ragments

de Pau tenen una terminologia a)olinarista, mentre .ue la discussi( d'A)olinaire es :a donar 100 ans

des)rDs de Pau# Per altra )art, la llengua am la .ue ens /an arriat a.uests 7ragments no Ds una llengua.ue coneguessin ca) dels 2 )rotagonistes# Tot i .ue ai>ò sigui ai>!, els te>tos s(n de Pau# Els te>tos de

Pau mDs .ue )rolemtica a)olinarista )resenten la )rolemtica mona.uiana#

3## 99GCB "'A@T4GA

3##1# FA;A *STQFA

;ou el 7undador de l'escola d'Antio.uia i nai>D a Samosata# Mor! mrtir el +12 am la )ersecuci( de

M>im# Ser mestre d'Arri )erò no se'l )ot considerar /eretge )er.u8 mor! mrtir i el martiri /o orra

tot# %eroni ens diu .ue :a escriure un tractat sore la 7e# Conei>ia l'/ereu i des del te>t original :a cor$

regir la :ersi( dels 9NN# TamD :a corregir la traducci( del @T )erò )rolalement sols :a 7er els -

E:angelis#

9a se:a intenci( .uan 7unda l'escola 7ou la inter)retaci( literal de les Escri)tures en contra dels e>$

cessos d'Ale>andria# A.uesta escola, )erò :a aga7ar una direcci( teològica un tant )articular .ue :a 7er

.ue sorg!s ArriO .ue si D tendr la se:a e>)ansi( a Alen>adria, les se:es arrels seran antio.uenes#

9'ado)cionisme de Pau de Samosata es )er)etuar am l'ensenament d'Arri en )etites :ariantsO de 7et

Arri, nega:a el carcter asolut de la di:initat de Crist# 9a di7er8ncia entre Pau de Samosata i Arri Ds la

segVent= Samosata de7ensa l'ado)cionisme )ur, "Du ado)ta un /omeO Arri de7ensa .ue "Du crea un

/ome, )er tant es situa de )art de les creatures, no de )art del creador#

3#3# "FTEG "'A@T4GA

Era un )re:ere molt erudit .ue :a e>istir sota l'e)isco)at de CirilO molt instruUt en /ereu i ci8ncies

)ro7anes#

85




3## PB@;9 "E CESSAFEA

3##1# FA;A

;ou un dels dei>eles mDs entusiastes d'rigenes i 7ou el mestre d'Eusei de Cessarea# @ei> a eritoI;en!cia# <a estudiar a l'escola d'Ale>andria# S'estal! a Cessarea, on rigenes /a:ia ensenat en el seu

segon )er!ode de la :ida# Aga)! el :a ordenar )re:ere i ell :a orir una escola teològica )er continuar

l'ensenament d'rigenes# ;ou torturat i em)resonat 7ins a la mort dia 16 de 7erer del +0+10#

3##2# ESCFTS

S(n sicament l'A)ologia sore rigenes# Cinc llires de Pn7il i un .ue 7ou a7egit mDs tard#

86




UNITAT 9CIUTAT I &ESERT. /ONABUIS/E PRI/ITIU

#1# M@%S EPCA@S

Ens troam dins un m(n on el cristianisme a Ds acce)tat i declarat mDs tard religi( o7icial de l'Estat#

S'/a de dir .ue el mona.uisme mDs antic s'o)os molt :i:ament a la conciliaci( i a l'aliana del cristia$

nisme am el m(n )ro7# Ara e, l'e>em)le de ises a:inents )romo:D la cordialitat am les relacions

en el cam) literari$cient!7ic# Am el tem)s, tamD els anacoretes i els monos entraren a les 7iles dels

antics escri)tors cristians i no nomDs com autor de regles monsti.ues de cartes, de sermons i de trac$

tats asc8tics

#1#1# A @T@

<a morir a l'edat de 105 ans el +56# @ai>D a *eracleo)olis IEgi)te# Ca) al 25 comena la se:a

:ida solitria# El 235 s'estalei> a la muntana del Pis)ir i des)rDs s'estalir a la muntana del foncil,

no llun del Mar Foig# Escri:! i dict les se:es llions al co)te, tot i .ue des)rDs es traduien al grec#

Com ores se:es tenim cartes .ue ens /an arriat en :ersions llatines i georgianes#

#1#2# PACM

Pare del cenoitisme2-# El +20 7und un monasteri a Ta:ernissi i mDs tard 3 mDs# Els :a dirigir tots

com Jaat generalL# Mor! el +-6# <a com)ondre la )rimera regla monstica# Se li atriuei> una cate$

.uesi sore un mono aUrat i una cate.uesi sore la )as.ua#

#1#+# MACAF 9'EPCB

Gn altre mono :a ser Macari l'Egi)ci, <a :iure 0 ans al desert dels ascetes# Se li /an atriuUt

a)otecmes25

, cartes, dues reus )regries, o)&scles i moltes /omilies# ntenta a tra:es de les /omilis iels o)uscles donar mitans .ue condues.uin a l'nima a la uni( am %es&s )er l'Es)erit Sant#

2- C(no!)!'(= :iure a un cenoi Ireuni( d'ermites .ue tenen alguna cosa en com&25 A;o)(c('= 7rases la)idries I.ue no tenen res)osta )ossile dels Pares del desert

87




#1#-# E<ACF P@T"

<a nDi>er a )orto, :a ser ordenat diaca# El +32, )er cercar la sal:aci( de l'nima aandona Cons$

tantinole i se'n an a %erusalem i mDs tard a Egi)te, on :a :iure entre les monos de la muntana de

Mitria# "ei>ele de Macai es guan el )a co)iant llires# El 55+, am el Concili de Constantinole

:a ser considerat anatema untament am rigenes i "!dic el Cec#

Per ai>ò, )er.u8 7ou considerat anatema, la maoria dels seus escrits 7oren cremats# ntent .ue els

monos :i:issin una m!stica i una asc8tica asada en els te>tos d'rigenes# res=

%# Antiretricos= :uit llires .ue s(n una colRlecci( de cites !li.ues contra els dimonis tem)tadors

.ue )assen re:ista als 3 ca)itals ca)itals#

.# (onachicós= colRlecci( de sent8ncies )rctic$gnòsti.ues# TD 600 .Vestions de la dogmtica .ue

ell tracta#

3# (ira de )on<os i )onges# 6 cartes

#2# A9ENA@"FE "'A9ENA@"FA

;ou un dels grans )rotagonistes del Concili de @icea# <a succeir A.uila a la Ctedra d'Ale>andria el

+12# <eu )erllongar$se el sisme meleci i el :eu com un )erill )er la 7e# Contra Arri reun! un concili el

+13 .ue condemns la se:a doctrina# Mor! el +21#

Segons E)i7ani e>istei> una colRlecci( de 160 cartes, )erò sols ens /an arriat 2 enc!cli.ues .ue 7an

re7er8ncia a la .Vesti( arriana# Teodoret de S!ria conser:a una carta adreada a un altre Ale>andre, is$

e de ianci .ue :a escriure el +2- )er )osar$lo en contra de l'arrianisme# Ale>andre diu clarament

.ue ell entDn .ue l'/eretgia d'Arri es remunta a 9luci d'Antio.uia i a Pau de Samosata#

Per altra anda, Sòcrates i elasi de Sisico citen una enc!clica adreada a tots els ises catòlics .ue

semla del +1 on diu .ue Eusei de @ocom8dia s'/a unit als a)òstates# "a:ant ai>ò, Ale>andre es :eu

am l'oligaci( de 7er un resum de la doctrina arriana Iel 7ill Ds creatura i ora del Pare, no Ds similar en

la sustncia del Pare i no Ds el seu :ertader <er segons la natura ni la se:a :ertadera sa:iesa# Sim)le$

ment Ds una creaci( del Pare# @omDs ausi:ament )ot ser anomenat <er i Sa:iesa# Alg& es deman si

88




el ;ill de "Du )ot can:iar com can:ia el dimoni# @'/i /aguD .ue res)ongueren .ue s!, car si Ds creat, Ds

de natura mudale# TamD escri:! Jsore l'anima, el cos i la )assi(L#

En .uant a la se:a teologia, deguD estudiar molt D la doctrina d'Arri# A7irma .ue el ;ill de "Du no:a ser creat sin( .ue Ds generat )el Pare in:ariale i immutale, car Ds la imatge e>act!ssima del Pare#

E9 seu raonament Ds el segVent= si el ;ill Ds creat )el Pare, com /i )oguD /a:er un tem)s en el .ue el

Pare esta des)ro:eUt de Sa:iesaY El <er Ds el ;ill de "Du no )er ado)ci( sin( )er natura# Per a.uesta

ra(, Maria Ds :ertaderament Mare de "Du# El ;ill Ds el mediador unig8nit )er medi del .ual "Du Pare

duu l'uni:ers#

#+# ATA@AS

#+#1# FA;A

Succe! el +23 a Ale>andre i 7ou el mDs admirale de tots els ises d'Ale>andria# ;ou el :ertader de$

7ensor de la 7e de @icea# Els arrians el tengueren com el seu :ertader enemic i :aren 7er de tot )er )oder

acaar am ell# Cinc :egades :a ser desterrat de la se:a seu e)isco)al i )ass mDs de 1 ans a l'e>ili#

Molts de ises orientals :aren reutar l'o)ousius a causa d'una errònia inter)retaci(, arria:en a con$

7ondre l'ousia am l'/i)ostasi#

<a ser l'&nic .ue :a restar 7idel a la 7e de @icea# <a nDi>er a Ale>andria el 255, on :a rere una 7or$

maci( clssica i teològica# <a tenir una 7orta relaci( am els monos de l'Ata:aire# El seu ise Ale>an$

dre l'orden diaca el +1 i el :a 7er el seu secretari# Com a secretari l'acom)an al Concili de @icea#

"el comenament es :a o)osar als arrians i als melecians i .uan l'em)erador Constant! don l'ordre de

re$admissi( d'Arri i dels seus seguidors, ell no /o :a acce)tar# A )artir d'a.uest moment :aren so:inte$

ar les cal&mnies contra ell# El ++5 l'em)erador el :a e>iliar a Tre:eri#

4uan mor! Constant!, retorn a la se:a diòcesiO )erò un s!node )osterior el de)os# El )a)a %uli

l'e>cul)a i el s!node de Sardica del +-+ el reconei> com a ise leg!tim d'Ale>andria# Torna el +-6, am

la mort de regori de Ca)adòcia# Am la mort de Constanci, el seu )rotector, tot l'im)eri :a a mans de

Constant, el seu germO .ui el :a de)osar i al seu lloc /i :a )osar %ordi de Ca)adòcia# @o:ament /a de

dei>ar la diòcesi i es re7ugia entre els monos del desert, on /i roman sis ans# Am la mort de Cons$

89




tantO retorna Atanasi i el matei> an .ue retorna, :ol reconciliar els semi$arrians i aclarir mals entesos#

Per ai>ò con:oc un s!node a Ale>andriaO )erò com .ue a %uli, el successor de Constant, no :olia )re$

cisament ai>ò, el torna a e>iliar ai> el motiu de )ertorador de la )au i enemic dels dDus I)agans# %u$

li mor! l'an segVent, +6+# Torna Atanasi i el +65 torna a ser e>iliat )er l'em)erador d'rient# A.uestco), el )ole es :a alar i aconsegu! .ue Atanasi retorns al seu lloc# ;ou restalert el dia 1 de 7erer

del +66 i mor! el ++, moment en .u8 a Ds )resent

#+#2# FA

1# A)olog8tics i dogmtics

a Discurs contra es grecs i Discurs sobre 0encarnació # En realitat 7oren una sola ora# El )ri$

mer con7uta les mitologies, el culte i les creences del )aganisme# E>amina la natura del mal,el seu origen i la se:a /istòria i descriu la immoralitat i la ogeria de la idolatria en totes les

se:es :arietats# 9'nima /umana est em)arentada am "Du )er la se:a immortalitat i )er

ai>ò el )ot con8i>er a tra:Ds de la se:a creaci(#

El segon tractat intenta demostrar .ue no /i /a:ia remei )er la corru)ci( /umana i .ue no

era )ossile restaurar l'/ome si no era a tra:Ds de l'encarnaci(# E>)osa els errors de l'encar$

naci(, de la mort i de la resurrecci( de Crist i de7ensa la 7e cristiana en contra del )aganisme

i del udaisme# A.uest tractat Ds una e>)osici( clssica de soteriologia#

Escrits contra es arrians# Tres discursos .ue constituei>en la )rinci)al ora dogmtica

d'Atanasi# El )rimer resumei> la doctrina de Talia Iora d'Arri i de7ensa el carcter etern i

increat i immutale del ;ill de "Du i la unitat d'ess8ncia entre el Pare i el ;ill# El segon i el

tercer inter)reten els te>tos escri)tur!stics .ue es re7erei>en a la generaci( del ;ill i la rela$

ci( del ;ill am el Pare i a l'encarnaci(# Ell reuta l'e>egesi arriana i restalei> el :ertader

sentit de les escri)tures#

c De encarnacione et contra arrianus# s un intent de demostrar la di:initat tant de Crist com

de l'Es)erit Sant

2# Escrits /istòric$)ol8mics#

90




a Apoogia contra es arrians# Com)osta ca) al +5 i la causa 7ou .ue el )artit eusai Iarri$

ans d'Eusei de @icom8dia re)renia les antigues acusacions contra ell# Ell )er usti7icar$se

reunei> una colRlecci( de documents .ue com)renien les actes i les decisions dels s!nodes#

Apoogia a fa6or de Constanci# Es de7ensa del rumor .ue ell /a:ia incitat a Constanci contra

el seu germ Constant#

c Apoogia profuga# E>)osa les se:es raons de la 7uga i de no /a:er .uedat a lluitar#

d Historia )onasticu)# En el .ue tracta els esde:eniment succeUts del ++5 al +5# Mai /i /a$

guD ca) mono secular i els conta tot el )rolema dels arrians#

+# E>eg8tics

a4 Ep$stoa a (arce$ sobre a interpretació des !a)s

b4 Co)entari a !a)s/ a 0Ecesiastés/ a C,ntic des C,ntics i a =-nesi#

-# Asc8tics

a4 !obre a 6ida de !ant Antoni

b4 !obre a 6irginitat#

5# Sermons i Cartes= Sols /a sore:iscut en )art# 9es se:es cartes no s(n ni )ersonals ni )ri:ades,

re)resenten decisions o7icials i e.ui:alen als darrers tractats# S(n molt im)ortants )er la /istòria

de la contro:8rsia arriana i )el desen:olu)ament de la doctrina cristiana del s# <# S(n cartes de

7estes, de s!nodes, d'enc!cli.ues, dogmtic$)ol8mi.ues, asc8ti.ues#

#+#+# TE9A

Ell no Ds un teòleg cient!7ic# A)orta )ocs contriuts al )la es)eculatiu# @o :a desen:olu)ar ca) siste$

ma ni :a in:entar ca) terminologia i ai>! i tot la /istòria del dogma del s# < s'identi7ica am la se:a

:ida# El seu m8rit, )erò, Ds /a:er de7ensat la tradici( cristiana contra el )erill de la di:initaci( .ue su$

)osa:a l'/eretgia arriana# Ell, com a on dei>ele d'rigenes, em)ra les 7ormes i els termes del )ensa$

ment grecO )erò els om)l d'un contingut e>tret de la tradici( cristiana# Contra les tend8ncies racionalis$

91




tes dels seus ad:ersaris, ell )romou la )rimacia de la 7e sore la ra(# Si Atanasi em)ra la 7iloso7ia, /o 7a

)er esclarir l'ess8ncia de l'EsglDsia# <a 7er mDs .ue la sim)le de7ensa de la consustancialitat Io)ou

sius del ;ill, sin( .ue :a e>)osar la naturalesa i la generaci( del Logos am mDs 8>it .ue els seus )re$

decessors# <a )osar les ases )er al desen:olu)ament teològic dels segles 7uturs#

%# 8rinitat # Per.u8 Atanasi a7irma una trinitat no constituVida )er Creador i Creat , descarta la idea

de necessitat del Logos com intermediari )er la creaci( del m(n# Con7uta la doctrina arriana se$

gons la .ual "Du /auria :ist en crear la natura .ue a.uesta era inca)a de so)ortar la ma del

Pare i en conse.V8ncia /auria creat )rimer el ;ill com intermediari )er la resta de la creaci(# Ai$

>!, com Arri situa al Logos al costat de la creaci(, Atanasi el )osa al costat de "Du# Su)osa .ue

Ds engendrat i no creat i de la matei>a sustncia del Pare# Per ai>ò Ds totalment "Du i am el

Pare coma)rtei> la condici( de la di:initat# Ell, com altres autors, em)ra l'e>em)le de la 9lum i

del Sol# @o cau mai dins el suordinacionisme# El ;ill Ds )ro:inent de la naturalesa del Pare i de

la matei>a sustncia del Pare I/o)ousius# @o acce)ta en ca) moment .ue el ;ill sigui sem$

lant en la naturalesa del Pare Iho)o"usius )recisament )er.u8 Ds la matei>a sustncia#

.# 9'arrel de la doctrina atanasiana del Logos Ds la idea de la redem)ci(# Ell :a deri:ar la necessi$

tat de l'encarnaci( de la :oluntat redem)tora de "Du# @osaltres no /aur!em estat rescatats si "Du

no s'/aguDs 7et /ome ni si Crist no /aguDs estat "Du# El Logos assumint la naturalesa /umana

/a tei7icat la /umanitat, Ds a dir, /a :enut la mort no nomDs )er ell sin( )er a tots nosaltres# Si

Crist /aguDs estat "Du no )er natura sin( )er )artici)aci(, no /auria )ogut tornar la semlana

als /omes, car Atanasi diu JA.uell .ue )osseei> en )rDstec no /o )ot donar, car no Ds seuL

3# Cristoogia# Tot i .ue mantD la distinci( real entre la di:initat i la /umanitat des)rDs de l'encar$

naci(, ell accentua la unitat )ersonal am Crist# Tot allò .ue el Senor :a 7er com a "Du i com a

/ome )ertan a la matei>a )ersona# Ara D, s'/a d'a7irmar .ue ell no assigna un lloc im)ortant a

l'nima /umana de Crist# Com Arri i com A)ollinaire de 9aodicea Ds re)resentant de l'es.uemadel Logos Sar> Ia7irma .ue Logos /a /aitat una carn com si 7os tem)le# Tot i .ue Atanasi no

negar l'e>ist8ncia d'una nima real en %es&s, no en )arla# Per ell, la mort de Crist Ds la se)ara$

ci( del Logos Inima /umana de la carn# 9a unitat )ersonal entre la naturalesa di:ina i la natu$

ralesa /umana Ds la ra( )er la .ual )odem anomenar Maria JMare de "DuL# %a Atanasi )ostula

92




la co))unicacio idio)atur .F , .ue )ermet adorar Crist en la se:a naturalesa /umana#

&# L0Esperit !ant # El seu ensenament sore l'ES i la se:a identitat d'ess8ncia am el Pare seguei>

la l!nia de )ensament del ;ill= Ds a dir, /a de ser "Du )er.u8 si 7os creatura no tendria ca) )arti$ci)aci( di:ina# ].uin gru) anomena l'Es)erit Sant com a creaturaY @eumatoma> o macedoni$

ans^# Per.u8 l'ES 7orma )art de la Trinitat i a.uesta Ds /omog8nia, a.uest no Ds creat sin( .ue Ds

"Du i Ds /o)ousius al Pare com /o Ds al ;ill# El <er d(na a l'Es)erit tot allò .ue re) del Pare

# 'aptis)e# Considera in:alid el a)tisme donat )els arrians, car considera de7icient la 7e am

.ue atien i s(n atiats i ai>! /o recollir el Concili de @icea

F# Eucaristia# Parla dels escolans .ue )orten els )ans i el cale del :i i els )osen sore la taula# "iu

.ue 7ins .ue no comencen les )regries i les in:ocacions no /i /a mDs .ue )a i :i, )erò .uan

s'/an )ronunciat les grans i mera:elloses )regries, el )a esde:e el cos del senor %esucrist i el

:i esde:D la se:a sang# Celeraci( dels misteris# 4uan s'/an )ronuncit les )regries d'in:ocaci(,

el <er da:alla i el )a i el :i esde:enen el seu )ro)i cos#

#-# SEFAPH "E TMGS

#-#1# @TF"GCCH FA;A

"es)rDs d'/a:er estat el su)erior d'una colònia monstica :a esde:enir el ise de Tmu!s, al ai>

Egi)te# <a ser un gran erudit i 7ou conegut am el nom de schoasticus# Amic !ntim de St Antoni, 7ou el

con7ident de les se:es :isions i 7ou /ereu d'una de les )ells de molt( am les .ue Antoni es curia# 9a

se:a im)ortncia radica )er ser el destinatari de di:erses cartes d'Atanasi# "'a.uestes, les mDs im)or$

tants s(n les - cartes sore l'Es)erit Sant# El +56, Atanasi en:i Sera)i( i a - ises mDs )er con7itar les

col&mnies dels arrians# Sera)i( 7ou desterrat , :a so7rir com a con7essor i mor! el +62#

#-#2# ESCFTS

%eroni diu .ue :a escriure un e>celRlent tractat sore els mani.ueus, un altre sore els t!tols dels

salms i di:erses e)!stoles# El tracat sore Salms encara est )erdut, )erò recentment s'/a troat el dels

26 Co%unicatio iio%atur = tot allò .ue es )ot dir de l'/ome %es&s es )ot dir de "DuO )erò no tot allò .ue es )ot dir de "Du es )ot dir de l'/ome %es&s#

93




mani.ueus# 9a se:a /istòria Ds molt com)licada# 9a )rimera not!cia Ds un mansucrit del s# N< )erò

.ue sols contD una .uarta )art# MDs tard es :a descorir altre manuscrit del s# N i a )artir d'a.uest es :a

reconstruir .uasi tot le tractat# 9'an 12- a Montatos es :a troar una cò)ia sencera i lle:at de la )ri$

mera )lana, coincidei> )lenament am a.uell del s# N# En a.uest tractat /i troam la gran cultura deSera)i(, tot i .ue no :ol con7utar tot el sistema mani.ueu com 7ar Agust!, es centra en un )unt )rimor$

dial= am el dualisme I)rinci)i del D i del mal i am les oeccions .ue )osa:a el mani.ueisme a l'AT

i al @T# Tot i els grans :incles .ue els uniren, Sera)i( mai em)r la )araula o)ousiusO ell sols em)ra:a

la )araula se)bant O el ;ill Ds se)bant al Pare# Ell Ds un dels mDs antics testimonis del culte cristi a

les rel!.uies# Semla molt in7luenciat )er rigenes#

Tot i .ue Sera)i( consideri els aismes dels e:angelis com lloc de cstig i tortura, el seu )a)er Ds

ser:ir de remei )er als )ecadors

TamD /i /a Euco2gi Ieneir# ContD trenta )regries, de:uit re7erides a l'Eucaristia, set re7erides al

a)tisme i a la con7rmaci(, tres a l'ordenaci( i dues a la enedicci( dels olis i els 7unerals# 9es )regri$

es eucar!sti.ues estan 7ortament in7luenciades )er la Didaché#

#5# ""C E9 CEC

#5#1# FA;A *STFA

;ou un dels ca)s de l'escola d'Ale>andria del s#< i nai>D ca) al +1+# Esde:D cec als - ans# ;ou una

)ersona motl erudita tot i .ue mai an a l'escola ni a)renguD a llegir# ;ou un :ertader )rodigi de ci8ncia

enciclo)8dicaO )erò no 7ou ni rillant ni original# Els seus dei>eles mDs notales 7oren %eroni i Fu7!#

Sant Antoni l'an a :eure distintes :egades i Peladi li :a 7er - :isites en 10 ans# Mor! el +3, am 35

ans#

#5#2# FES

Segons Peladi, inter)ret )araula )er )araula tant l'antic com el @ou Testament# "e tota a.uesta )ro$

ducci( sols en resta una !n7ima )art, a .ue el +5+, el < Concili eneral de Constantinole condemn

r!genes, "!dic i A:ant Pòntic#

94




%# Libres sobre a 8rinitat # Com)ost entre el +1 i el +2# El conser:am sencer, car no /i /a ca)

in7lu8ncia origianista# Concorda am Atanasi am l'ho)ousius am la consustancialitat de les

+ )ersones di:ines# Feuta tot suordinacionisme i con7ita l'arrianisme i els macedonians# "els

tres llires, el )rimer tracta del ;illO el segon, de l'Es)erit Sant i el tercer, Ds un resum dels )ri $mers i con7uta les cites !li.ues em)rades )els arrians#

.# 8ractat sobre 0Esperit !anti# Sols en .ueda una :ersi( llatina traduUda )er Sant %eroni# Sant Am$

ròs em)r el te>t grec el +31 )er com)ondre el seu De !piritu !anto, el .ue 7ar .ue %eroni

l'acusi de )lagi# A di7er8ncia de la gent del seu tem)s, en la 7am!lia de %eroni s(n ilingVes, sai$

en grec i llat!# s un dels millors estudis sore l'Es)erit Sant del s <#

9a )rimera )art, mostra com l'Es)erit Sant no Ds una creatura sin( .ue Ds consustancial al Parei al ;ill# 9a segona )art e>aminar els te>tos de l'Escri)tura .ue con7irmen la doctrina catòlica i

.ue )ermeten con7utar les oeccions dels neumatòlegs# 9a :ersi( de %eroni Ds tant 7idel al grec

.ue sense tDmer$se'n, %eroni .uan co)ia, mantD les errades de citacions de "!dic#

3# Contra es )ani;ueus# S'/a conser:at en grec#

#5#+# TE9A

Se'l colRloca entre Atanasi i els rans Ca)adocis# s el testimoni d'una de les 8)o.ues de transici(

mDs im)ortants de la teologia# n7luit )er Atanasi i )er rigenes, la se:a ora )re)arar la cristologia de

Ciril d'Ale>andria Ia.uell .ue en el Concili d'E7es de7ensar la di:initat de %es&s

%# 8rinitat # *i /a una ousia, sustncia i tres hipostasees, /i)òstasis# Partint de l'e>ist8ncia d'una

sola sustncia en la trinitat, demostra .ue no /i )ot /a:er mDs .ue una sola o)eraci( de les tres

di:ines )ersones# A altres llocs de la se:a teologia deduir la unitat de sustncia a )artir de la

unitat d'o)eraci(# Per "!dic, /i /a unitat asoluta de natura, de :oluntat i d'o)eraci(#

.# Cristoogia# S'e>)lica molt millor .ue Atanasi sore l'nima /umana de Crist# nsistei> en .u8 la

/umanitat i la di:iniatat de %es&s no es mesclen )er 7ormar una tercera sustncia, sin( .ue la

se:a uni( no su)osa ni can:i ni con7usi(

95




3# >eu)atoogia# Com Atanasi, est con:enut .ue la doctrina de l'Es)erit Sant est !ntimament

lligada la del ;ill# Parla d'una dole )rocess( de l'Es)erit Sant2# 9a tercera )ersona de la Trinitat

no Ds una creatura, sin( .ue com el ;ill Ds increat, "Du i )er tant, igual .ue el Pare# Ell Ds imat$

ge del ;ill com a.uest /o Ds del Pare# ;ormula netament la doctrina del iio;ue.# En la sus$tncia de l'Es)erit Sant /i /a la )lenitud dels dons#

&# Ecesioogia# s el matei> Es)erit Sant .ui distriuei> les distintes grcies a l'EsglDsia 7undada

)er Crist# s )er medi d'ell .ue l'EsglDsia esde:D mare de tots#

# +ecat origina i baptis)e# Am el a)tisme en el %ord, %es&s ens /a allierat del )ecat )ro:ocat

)er la cul)a dels )rimers )ares# Tots els 7ills d'Adam /an /eretat a.uest )ecat )er transmissi(#

Els e7ectes del a)tisme s(n la )uri7icaci( del)ecat original i del )ecat )ersonal i l'ado)ci( coma 7ills de "Du# El a)tisme Ds asolutament necessari )er la sal:aci( a .ue la )er7ecci( d'una

:ida sense )ecat ens )ot sal:ar# 9'&nica e>ce)ci( a a.uesta norma Ds el a)tisme de sang, ora

del matei> Es)erit Sant# Fecorda .ue l'EsglDsia Catòlica en a.uells moments no acce)ta ni el

a)tisme dels montanistes ni dels eunomians#2

F# (arioogia# Anomena Maria JMare de "DuL# Proclama la se:a :irginitat en el )art i des)rDs del

)art i com Atanasi l'anomena Jsem)re :ergeL#

# Antropoogia# s on es nota mDs la in7lu8ncia d'rigenes# Admet tres )rinci)is en l'/ome, com

/o /a:ien 7et Plat( i com /o /a:ien 7et rigenes# Com rigenes, Ds creacionista, )erò tamD

mantD l'error de la )ree>ist8ncia de les nimes#

# Escatoogia# %eroni diu .ue com)artia la teoria de l'a)ocatastasi 7inal# Contra els mani.ueus

a7irma .ue el )ecat no Ds una ess8ncia sin( una situaci( accidental Icontra el mani.ueisme#

A7irma .ue el )urgatori acaa l'ora de )uri7icaci( del a)tisme#

2 &o+( ;-oc('' #( +>E';(-!) S"n)% dole )roced8ncia de l'ES, del Pare i del ;ill23 &ilio'ue: en el credo, Ji del ;illLO l'Es)erit Sant )ro:e del Pare i del ;ill2 Gna de les 7accions dels arrians

96




#6# CF9 "'A9ENA@"FA

#6#1# FA;A @TF"GCCH

"es)rDs de "!dic, /i /a una s8rie d'autors menors# 9a )rimera data .ue tenim d'ell Ds .ue l'an -0+acom)an el seu oncle a Constantinole i )artici) en la de)osici( de %oan Crisòstom al s!node de

4arsia# Semla .ue a )artir dels )reudicis del seu oncle, 7ins al -0 no :a )ermetre .ue es diguDs el

nom de %oan Crisòstom a la missa#

"e la se:a ora conser:am Disputa a)b Estori de Constantibobe, am la .ue ell es demostr com a

de7ensor de l'ortodò>ia# Estodi, dei>ele de l'escola d'Ale>andria, semla .ue /a:ia sostingut en els

seus sermons .ue Crist esta:a 7ormat )er dues )ersones= una di:ina, el Logos, .ue /aita en una )erso$

na /umana, l'/ome %es&s# Ai>ò d(na coma resultat la im)ossiilitat d'anomenar a Maria JMare de

"DuL# Ciril con7ut els arguments d'Estori en una carta )as.ual i )oc des)rDs distriu! la doctrina orto$

do>a en una llarga enc!clica als monos d'Egi)te# Ai>! no sols s'ens7rentaren dues escoles, sin( .ue tam$

D dues ciutats#

Tots dos a)elaren al ise de Foma Celest!, .ue des)rDs del s!node rom de -+0 don la ra( a Ciril i

li deman .ue comunics la se:a decisi( a Estori# Ciril, .uan re) la res)osta del )a)a, redact dote

anatemes+0 contra la doctrina d'Estori i les aunt a am la carta del )a)a# Amenaa a Estori d'e>comu$

ni( si en deu dies no es retracta# 9a &nica soluci( )er e:itar una ru)tura en l'EsglDsia riental 7ou con$

:ocar un concili general# Ai>!, tots els ises de l'im)eri 7oren con:ocats )er Teodoci Segon a la )ente$

costa del -+1 a E7es# A.u! :a ser .uan es :a de)osar, i e>comunicar a Estori i es :a condemnar la se:a

doctrina#

Ara D, si Estori erra en atriuir 2 )ersones, Ciril erra en atriuir sols una naturalesa a Crist# S'/a

d'oser:ar .ue els re)resentants d'Antio.uia no /a:ien )ogut arriar a E7es# 4uan s'entemen del .ue /a

succeUt, %oan d'Antio.uia de)osa i e>comunica Ciril# Teodoci, .uan se'n d(na com)te del .ue /a )assat,em)resona Estori i Ciril# Pocs tem)s des)rDs, Ciril retorna a Ale>andre com un nou Atanasi= la gent

sort! als carrers a rere'l# Estori es retir a un monestir#

El -++ /i :a /a:er la reconciliaci( de les dues seus# %oan d'Antio.uia acce)t la condemna de la doc$

+0 An")(('% e>comunions

97




trina de @estori )erò Ciril /aguD de 7irmar un credo# Molt mDs tard, entre el -+3 i el --0 Teodor de

Mosu8scia, antic mestre de @estori, torna a crear )rolemes am la matei>a doctrina i Ciril se n'/i an

de co) )er condemnar$lo# Però .uan arri, esta:a malalt de mort i a no el condemn# Mor! el ---#

#6#2# ESCFTS

s un dels mDs grans de la literatura cristiana dels )rimers segles# 9a se:a ora Ds :ast!ssima= ocu)a

deu :olums del Micne+1# 9es traduccions de la se:a ora es comenaren a 7er en :ida se:a# El seu estil

Ds )esat i sorecarregat# Es mostra com una )ersona )ro7unda am /ailitats es)eculati:es 7ortes#

;ins al -23 la se:a ora est dedicada a l'e>g8si !lica# A )artir del -23 es dedica a con7utar el nes$

torianisme+2# En .uant a l'e>egesi de l'AT, seguei> a l'escola d'Ale>andria, l'alRlegoriaO mentre .ue al

@T, seguei> un m8tode mDs literal

1# Co)entaris a 0A8 #

a4 Adoració i cute a Déu en esperit i 6eritat

b4 Co)entaris a IsaNes i a profetes )enors

.# Co)entaris a >8

a4 Co)entaris a E6 de Luc/ 1oan/ (ateu#

b4 rag)ents de co)entaris a 7o)ans/ .Corintis i a Hebreus

+# Escrits dog),tics contra arrianis)e

&# Escrits dog),tics contra nestorianis)e

a4

b4 De 7ecta ide

c4 Dot?e Anate)es contra >estori

d4 Apoog-tica adreGada a 0e)perador

e4 !choions sobre 0encarnació de 0unigenit

+1 /!cn(% )atrologia llatina+2 N(')o-!"n!'(= no:a /eretgia, atriuir 2 )ersones a %es&s#

98




f4 Contra a;ues ;ue no 6oen confessar ;ue a santa 6erge sigui (are de Déu

g4 Contra Diodor i contra 8eodor

h4 Contra nestorianis)e* +er;u- Crist és un

# Apoogia contra 1ui, 0ap2stata/ Cartes +as;uas/ Cartes +ersonas

#6#+# "CTF@A

El Pa)a Celest!, contem)orani seu, el :a anomenar Jon de7ensor de la 7e catòlica, /ome a)ostòlic i

)ro:ad!ssim sacerdotL i l'EsglDsia grega el considera l'autoritat su)rema en cristologia# Ciril a)orta a la

teologia no sols el contingut sin( tamD el sue )ro)i m8tode# "e 7et, Ds el )rinci)al re)resentant entre

els a)res grecs d'un ti)us d'argumentaci( escolstica# Com)leta les clssi.ues ro:es escri)tur!sti.ues

am les )ro:es )atr!sti.ues# En .Vestions trinitries ell soretot reunei> testimoniances del Pare i ai>ò

el duu a la )lenitud am la se:a dis)uta am @estori# s dels )rimers en atriuir la )ro:a de la ra(O

l'em)ra en contra dels arrians#

En .uant a Cristolgoia, a les se:es )rimeres ores, es limita a seguir la cristologia d'Atanasi am

l'es.uema de Logos !arx# ;ou a )artir del -2, -+0 .ue ell a)ro7und! la teologia# 9a se:a terminologia

se 7ar mDs clara i les se:es tesis mDs )recises# Ensena la uni( /i)osttica ++ i a7irma .ue si no s'admet

a.uesta 7(rmula, s'/aurien d'admetre dos 7ills# "iu .ue a.uesta uni( /i)osttica no trans7orma les dues

natures# "iu .ue la natura /umana encara .ue unida a la natura di:ina e>igei> una Jnima racionalL# 9a

millor com)araci( )er esclarir la uni( de les dues naturaleses de Crist ell la troa en les relacions .ue

s'estalei>en entre l'nima i el cos /um= tota )ersona Ds &nica tot i .ue estigui 7ormada )er dos ele$

ments, nima i cos# @o Ds )ossile se)arar les dues naturaleses des)rDs de la uni(#

9a se:a terminologia Ds molt de7ectuosa i 7ou la causa de molts malentesos, car ell em)ra:a la ma$

tei>a )araula )er indicar J)ersonaL i JnaturalesaL# 9a se:a 7(rmula la :a aga7ar d'A)ollinaire de 9ao$

dicea= Juna naturalesa del :er encarnatL# @o )arla mai de dues sustncies )er sal:ar la unitat del su$ ecte# Ser tasca del Concili de Calcedònia auntar el )ensament ale>andr! i )er altra, la teminologia an $

tio.uena= Jdues naturaleses en una sola )ersona i en una sola /i)òstasiL

Mariologia= Ciril, .uan anomena a Maria JMare de "DuL, no 7a mDs .ue dur a l'e>trem la co)unica

++ Un! !;o'))!c"% uni( de la naturalesa /umana i di:ina en la &nica )ersona del ;ill de "Du

99




cio idio)atur # Els nestorians l'anomena:en Jmare de CristL o Jmare de l'/ome %es&sLO tenien )or de

)erdre la /umanitat de %es&s#

## ESCFPTFS "E 9'BSA ME@F "es)rDs de la condemna d'Ale>andria el +13, Anabin cerca:a ai>o)lug a Bsia Menor, a @icom8dia#

Tro un 7ort recolament de )art d'una s8rie de ises molt in7luents i de )art de l'em)erador# 9a ma$

tei>a Bsia Menor :a :eure el +25 com es reunia un concili a @icea# s signi7icatiu com els ca)s dels

.uatre )artits arrians, tots eren d'Bsia Menor o almanco /i /a:ien :iscut#

Constant!i el seu successor Constanci restaren sem)re sota la in7lu8ncia d'Eusei de @icom8dia, )e$

rò tamD s'/a de dir .ue els tres grans doctors de l'EsglDsia riental .ue donaren a la Trinitat la se:a

7orma de7initi:aO els tres tamD 7oren de l'Bsia Menor

#3# EGSE "E @CMX"A

;ou el mDs gran amic d'Arri# Tots dos /a:ien estat alumnes de 9luci d'Antio.uia# Arri a ise de

@icom8dia i 7ou sem)re )rotegit )er Constana, la germana de l'em)erador# "es del comenament in$

tent sostenir Arri contra el seu ise# nter:enguD a @icea# Constant! l'e>ili a la lia durant ters me$

sos, 7ins .ue Constana el 7eu tornar#

En tornar, 7eu de)osar a Eusta.ui d'Antio.uia, Atanasi i Marcel d'Ansira# ati a Constant! i des)rDs

7ou ise de Constantinole# Mor! ca) al +-1, +-2# TenguD la cul)a .ue una contro:8rsia com l'arrianis$

me, .ue /aguDs )ogut .uedar dins els mits de l'Egi)te, es con:ert!s en una .Vesti( ecum8nica#

Com ora, sols tenim cartes= desta.uen la de Paoli, la d'Arri, la d'Atanasi i una carta als ises de

@icea#

## MAFCE9 "'A@SFA

##1# @TF"GCCH FA;A

%untament am Atanasi 7ou un dels grans de7ensors de la 7e ortodo>a @icea contra els arrians# El ++5

)ulica un tractat im)ortant contra Esteri de Ca)adòcia i a.uests dos tengueren una reacci( immediata#

100




Eusei )ulic un Contra (arceu) i un De Eccesiastica 8eoogia on acusa:a Marcel de saeli#

El )a)a %uli li deman una llarga )ro7essi( de 7e .ue 7ou considerada ortodo># Ai>ò )ermet .ue re$

torni a la se:a ctedra, al seu e)isco)at )erò )oc tem)s des)rDs Ds no:ament e>iliat# Mor! ca) al +- i elcanon del Segon Concili Ecum8nic de Constantinole al +31, el condemn )er /eretge#

##2# FA

El llire .ue li don totes les se:es desgrcies 7ou el tractat contra Esteri# Semla .ue )er ell, i ai>ò

:a en contra dels arrians, el <er sem)re /a e>istit, )erò sols esde:D ;ill en l'Encarnaci(# Per ell, sem$

la .ue sols e>istei>i la trinitat econòmica# Al )rinci)i, el <er sols e>istia en "Du i a la 7i sols e>istir

en "Du# Per tant, el <er Ds asolutament consustancial am el Pare )erò no generat i no Ds una )erso$

na# Sols el Crist, l'/ome "Du Ds una )ersona i merei> el nom de ;ill# Aans de l'Encarnaci(, "Du Ds una

monada I"Du Ds &nic, no tres#

De !anta Eccesia# Estudia les notes de la :ertadera EsglDsia, .ue )er ell, s(n= unitat, catolicitat i

a)ostolicitat# 9es sectes s(n mDs recent i d'e>tensi( limitada

#10# AS9 "'A@SFA

#10#1# FA;A *STQFA

El matei> s!node de Constantinole .ue de)os i e>ili Marcel, el ++6, design )er sustituir$lo a un

cert asili .ue /a:ia estat metge# Fe7ut l'ho)ousius/ )erò anatemit tots a.uells .ue no admetien la

semlana essencial del ;ill am el Pare, els ano)oios# Per la )au de l'EsglDsia, acce)t la 7(rmula del

s!node de Sirni= Ose)bant en totP# Ell, 7a :eure .ue si D a l'Escri)tura no /i com)arei> el terme ousia/

a.uest es soreentDn en tota ella#

El s!node occidental es :a reunir a Fimini i su)rim! a.uesta 7(rmula# 9'em)erador, 7eu 7irmar la 7(r$mula de Fimini, JsemlantL, a asili, a Estua.ui de Seaste i a 9euci de S!ssic# "'a.uesta manera, tots

els .ue eren mDs )ro)ers a la 7e catòlica, :aren ser desterrats, entre ells, asili# Mor! el +6- a l!dia#

S'/a de dir al seu 7a:or .ue, aans de mor!, re:oc al se:a 7irma a la 7(rmula de Fimini#

Escrits= Tractat sore la doctrina trinitria, Contra Marcel, Sore la :irginitat#

101




UNITAT 10PARES CAPADOCIS

10#1# @TF"GCCH

La situació havia ! "!#!st!$ $!"!i% Ca& a' s% I() *ua# c+"&a$!i,!# !'s ca&a+cis) *u! só# -.sica/

"!#t t$!s asi'i ! C!ssa$!a) G$!+$i !cia#s i G$!+$i ! ia% A' hi i#c'+u a' *u! +u 200

a#s !s&$s) i+#:s ;!$+&aita% <''s t$!s &+$ta$!# a' $+#t '=+-$a =Ata#asi i a' "+"!#t ! 'a "+$t !

asi'i) !$a "+'t &$+&!$a 'a vict>$ia s+-$! '=a$$ia#is"! a O$i!#t +u !' 381% <' s!u c+#t$i-ut a' &$+$s !

'a t!+'+ia) a 'a s+'ució !'s &$+-'!"!s c$istia#+/h!'?'@#ics) a 'a $!stau$ació ! 'a &au) i a '=!,&a#sió !'

"+#a*uis"! t!#$. u#a &$+u#a i#'u!#cia s+-$!t+t) a '=<s'sia #iv!$sa'%

asi'i s!$. !' $a# h+"! =acció) !' $a# &ast+$% G$!+$i ! acia#s s!$. !' $a# +$a+$% =!'') s+'s

Bua# C$is>st+" s! 'i ha ac+sta) #i# "s% G$!+$i ! ia s!$. !' $a# t!>'!%

10#2# AS9, E9 FA@

10#2#1# FA;A *STFA

;ou gran com organitador, com a ca), 7ou gran )er la se:a inter)retaci( de la doctrina cristiana i

)er la se:a de7ensa# Com a )are del mona.uisme oriental i com a re7ormador de la lit&rgia 7ou gran# @ei> el ++0 a Cessarea de Ca)adòcia, a una 7amosa 7am!lia cristiana# 9a se:a )rimera instrucci( li Ds

ensenat )er son )are, .ui era 7ill de Santa Macrina i /a:ia estat dei>ele de regori Taumaturg# 9a

se:a mare era 7illa d'un mrtir# A.uesta dona tenguD deu 7ills, tres dels .uals seran ises= asili, re$

gori de @ia i Pere de Seaste# 9a se:a germana esde:indr santa#

Ell an a escola a Cessarea, a Constantinole i a Atenes# ;ou en a.uesta darrera ciutat on es 7eu molt

amic de regori @iceansD# Torn d'Atenes ca) al +56 i comen la carrera d'orador, a la .ual renunci

)rest )er consagrar$se a "Du# Es 7eu atiar i em)renguD un llarg :iatge )er Egi)te, )er S!ria i )er Meso$

)otmia )er tal de troar els mDs ascetes, els monos mDs 7amosos# En tornar, re)art! tots els seus ens

als )ores i es retir a la soledat del desert#

Molt )rest, alguns com)ans se li a7egiren i duran :ida seno!tica Iser:eis comuns )erò cadasc& 7a

102




la se:a :ida# Senoi# regori @ecianse l'an a :isitar ca) al +53 i am ell, tots dos, com)ongueren la

iiocaia/ Antologia de te>tos d'rigenes# TamD escri:iren les 2 regles .e tendran in7lu8ncia decisi:a

)er al mona.uisme )osterior#

;und di:ersos monestirs# Eusei de Cessarea l'orden )re:ere el 26- i .uan a.uest mor! al +0, el

succe! a la diòcesi# Molt )rest es guan l'a7ecte del )ole, car el )rimer .ue 7eu 7ou 7undar /os)itals#

En contra de l'arrianisme, ell no es :a 7er )or da:ant l'em)erador <alente i a.uest, no es :a atre:ir a e>i$

liar$lo# Cerc el recolament d'Atanasi )er intentar millorar les relacions entre Foma i rient+-#

asili mor! el +# "os ans des)rDs, Constantinole restitu! la )au a l'EsglDsia= aca am l'arria$

nisme i am altres orcos de )ordor# +oas en 6inagre#

10#2#2# ESCFTS

1# "ogmtics# Tots els tractats dogmtics .ue ens /an arriat estan destinats a comatre l'arrianis$

me# Ai>!, )er e>em)le, l'

a Ad6ersus Euno)iu) Ds el mDs antic, com)ost entre el +6+ i el +65 i con7uta el ca) del )artit

dels anomeos+5# Critica .ue associen l'ess8ncia de "Du am l'actuar de "Du# "e7ensa la con$

sustancialitat de @icea, del Pare, del ;ill i de l'ES#

b4 L0Esperit !ant # "e7ensa la consustancialitat de tots tres i can:ia la tradicional 7(rmula

Jloria al Pare )el 7ill en l'Es)erit SantL, .ue 7ins ales/ores era la 7(rmula em)arada a ri$

ent )er Jlòria al Pare am el ;ill i en l'Es)erit SantP

2# Asc8tics

a4 Co@ecció de 30 regles o instruccions morals e>tretes de citacions del @T# Tot i .ue tracta de

la :ida del cristi en general a)unten mDs ca) a la :ida asc8tica#

b4 Dues reges )on,sti;ues# En la 7orma de )reguntes i res)ostes sore la :ida dels monos#

3# Tractats )edagògics#

+- Esta:en malament degut al sisme malesi= uns recola:en Paol! i altres a asili#+5 Anomeus= a.uells .ue de7ensen .ue no/i /a ca) igualtat entre el Pare i el ;ill

103




a4 Ad Aduescentes# Assenala la )ro)osici( cristiana 7ront a la cultura /elRl8nica# Per asili,

tot i .ue la cultura )agana tD un lloc molt in7erior .ue la SSEE, ell no la )ro/iei> als o:es#

"iu .ue els autors antics, si se'n 7a una ona selecci(, )oden ser molt &tils )er als o:es# Ell

no )assa )ena, ni )er la 7e ni )er la moral dels o:es# "iu .ue ells /an d'a)rendre a aga7ar lamel i a dei>ar el :er!#

-# *omilies i sermons#

5# 9it&rgia# Fe7 la lit&rgia# ntroduei> la no:a do>ologia# TamD introduei> dins el res dels mon$

os la )rima i les com)letes# TamD re7orm el cant#

10#2#+# "CTF@A

9'ensenament de asili est centrat sore la de7ensa de la doctrina de @icea contra els di:ersos )ar$

tits arrians# 9a se:a amistat am Atanasi es 7onamenta:a am .ue 7eien causa comuna# Ell, asili, reco$

nei> el )atriarca d'Ale>andria IAtanasi com a l!der de l'ortodò>ia, )erò tenguD el gran m8rit de su)erar$

lo i de contriuir en la )osada al dia de la terminologia trinitria i cristològica#

%# 8rinitat # El sue m8rit 7ou retornar els semi$arrians a l'EsglDsia i 7i>ar d'una :egada )er totes el

sentit de les )araules ousia i hip2stasi# s el )rimer en insistir en la di7er8ncia= una sola ousia i

di:erses /i)òstasis, la &nica 7orma acce)tale segons ell# 9a ousia Ds el com& i la /i)òstasi Ds el

)articular#

.# Esperit !ant # Talment, i ai>! /o 7ar Constantinole, ell, a ca) lloc anomena l'Es)erit Sant am

la )araula "Du# En els seus escrits s'assenala de manera im)l!cita tant la di:initat com la con $

sustancialitat de l'Es)erit Sant, .ue )rocedei> del Pare a Tra:Ds del ;ill#

3# Eucaristia# Testimonia la reser:a sacramental a les cases )er a &s )ersonal )er la comuni( diria

i la creena en la )res8ncia del cos i la sang del Senor#

104




esta:en d'acord# Ell es desanim i renunci# Torna a @acians, la diòcesis de son )are i l'administr 2

ans, 7ins .ue :a )oder consagrar un digne ise, un amic seu, Eulali# Es retir el +0 a casa se:a i all

mor!

10#+#2# ESCFTS

@o :a escriure ni ca) comentari !lic ni ca) tractat dogmtic# "'ell conser:am discursos, )oemes i

cartes# Ell Ds l'&nic )oeta cristi del s# <# Tant en )rosa com en :ers, es mostra com el gran orador .ue

sem)re :a ser= Ds a dir, )er7ecci( de 7orma i estil# -5 discursos reunits des)rDs de la se:a mort# En ells,

em)ra tots els recursos literaris )ro)is de l'oratori# Es di:idei>en en=

%# Es discursos teo2gics# "e7ensen el dogma eclesistic contra els eudamonians i macedonians#

El )rimer discurs Ds la introducci(, on ell estalei> les condicions necessries )er la discussi(

de les :eritats teològi.ues# El segon Ds la teologia )rò)iament dita# El tercer discurs demostra la

unitat de natura# El .uart con7uta les oeccions dels arrians contra la di:initat del ;ill# El cin$

.u8, de7ensa la di:initat de l'ES en contra els macedonians

.# E discurs .K i e 3.# "enuncien la )assi( .ue tenen els constantino)olitans )er les contro:8rsies

dogmti.ues

3# Es ser)ons apoog-tics#

&# Circu)st,ncies di6erses#

10#+#+# "CTF@A

Teològicament de)8n de asili, tot i .ue el millora, asili :2#0# A)ro7undei> la doctrina teològica,

tracta les 7onts de la teologia, les caracter!sti.ues del teòleg, )arla de la Eccesia Docens i la Eccesia

;ue apr-nO )arla de l'oecte de la teologia, de la 7e i la ra(, del )oder de l'EsglDsia de 7ormular de7inici$ons dogmti.ues#

%# 8rinitat # Es mou entre Saeli i Arri# nsistei> mDs .ue asili en la unitat, en la monar.uia i en

les relacions trinitries# "e 7et, la de7inici( de ;lor8ncia Ds de regori# asili /a:ia 7et la )ro)i$

106




etat de relaci( )rò)ia sols del ;ill, ell les estDn a les altres dues )ersones# Per altra anda, re$

gori introduei> les )ro)ietats de les + di:ines )ersones i diu .ue la )ro)ietat del Pare Ds agene

sia3F # 9a del ;ill seria genesis3 i la de l'ES, seria E9poreusis3#

10#-# FEF "E @A

10#-#1# FA;A *STQFA

@o 7ou un gran administrador com asili ni un gran orador com @acians# Ell 7ou un m!stic, un gran te$

òleg# @ai>D el ++5 i 7ou alumne del seu germ asili# <a esde:enir mestre de retòrica i es :a casar, )erò

sota la in7lu8ncia dels amics, entr a un monestir# El +1 :a esde:enir ise de @ia, una diòcesi su7ra$

garia de la del seu germ# Tot i .ue 7ou en contra de la se:a :oluntat, no :olguD dece)cionar el seu ger$

m com l'/a:ia dece)cionat el naciansD#

PrenguD )ossessi( de la diòcesi )erò es demostr 7ele 7ront a les inger8ncies )ol!ti.ues i la se:a ad$

ministraci( 7inancera 7ou un desastre# TenguD gran o)osici( dels /eretges, .ue l'acusaren de dissi)ar els

ens de l'EsglDsia# Per ai>ò, l'an +6 7ou de)osat )er un s!node de ises arrians# Gna :egada mort

Malente, el +3, torn i torn triom7alment# El +30 7ou ar.ueise de Seaste i des)rDs d'ell tamD /o

7ou el seu germ Pere# El +31, tenguD un )a)er relle:ant al Concili de Constantinole de:ora regori

de @acians#

El darrer .ue saem d'ell Ds .ue el seu nom a)arei> a un s!node del +-#

10#-#2# ESCFTS

a4 8ractats dog),tics* Contra Eunomi, Contra els a)olinaristes, Contra els )neumatoa, Sore la

Santa Trinitat, Sore la Santa ;e, Sore l'nima i la resurrecci(

b4 Bbres exeg-ti;ues= 9a creaci( de l'/ome, 9a :ida de Mois8s, la Pitonissa d'Entor , Sore el Pare

@ostre, Sore la <irginitat, Sore el nom i la )ro7essi( dels cristians, Gna :ida de Macrima,

c4 Discursos/ ser)ons i cartes*

+6 #genesia= no nascut, sense nai>ement+ (enesis= engendrat+3 E)poreusis= )rocedent#

107




10#5# EGSE "E CESSAFEA

10#5#1# @TF"GCCH

Se li diu De Cessarea )er.u8 7ou ise de Cessarea de Palestina# Gn! un gran inter8s )el )assat I)ri$mer cronista i ar>i:er de l'EsglDsia am una )artici)aci( molt acti:a a l'EsglDsia del seu tem)s# Ell :a

nDi>er el 26+, )roalement a Cessarea, lloc on r!genes /a:ia 7undat la se:a segona escola# "E 7et

:os /e de dir .ue des d'rigenes, la ciutat de Cessarea, tota la ciutat era un :ertader centre d'estudis#

;ou triat ise el 21+ i molt )rest es :eiD enmig de la crisi arriana# Ell es )ens )oder )osar d'acord

totes les )arts )erò ell mai :a ser conscient del 7ons de la doctrina arriana# Ell 7ou un gran /istoriador

)erò molt mal teòleg, tant Ds ai>!, .ue el s!node de Cessarea, sent ell ise, declar la doctrina arriana

ortodo>a i el +25 un s!node el :a e>comunicar IArri#

Continua la se:a laor de reconciliaci( al Concili de @icea, on deman .ue es )arls de la di:initat

del ;ill am termes !lics i no am ho)ousius# ;irm )er )or el credo del Concili )erò ell no /i esta:a

d'acord# Molt )rest, des)rDs del Concili, es :a 7er soci am Eusei de @icom8dia i al s!node d'Antio.uia

tots dos e>comunicaren Atanasi# <a escriure dos tractats contra Marcel d'Ansira# <a tenir una gran ad$

miraci( )er l'em)erador Constant! de .ui en 7ou conseller teològic#

10#5#2# FES

%# Hist2ri;ues# I)portants#

a Cr2ni;ues# 9a se:a )rimera ora# En a.uestes cròni.ues /i inclou= la /istòria dels caldeus,

taules cronològi.ues de la /istòria uni:ersal i sacra#

*istòria Eclesistica# S(n deu llires .ue conten esde:eniments i ells els :a a)untant un de$

:ora l'altre# Tracten des de la 7undaci( de l'EsglDsia 7ins a la derrota de 9icini el ++-# S'atura

a.u! )er.u8 des)rDs :e la cosa d'Arri i el no )illa una merda# ;inalitat=

✔ Presentar les llistes de ises de les comunitats mDs im)ortants# m)ortant )er assegurar

l'a)ostolicitat d'altres seus#

✔ Presentar els doctors i els autors cristians#

✔ Presentar els /eretges#

109




✔ Presentar el cstig di:! al )ole /ereu

✔ Contar les )ersecucions dels cristians

✔

Mostrar .ui eren els mrtirs cristians i la :ictòria dels cristians I+1+

c4 Es ),rtirs de +aestina# @o la conser:am

.# +aneg$rics Iores d'alaana de Constant$ #

3# Bbres apoog-ti;ues= Pre)araci( E:ang8lica i "emostraci( E:ang8lica

&# Bbres b$bicexeg-ti;ues= Comentari als Salms i Comentari a saUes

# Bbres dog),ti;ues= Contra Marcel i 9a Teologia Eclesistica It contra Marcel

F# Discursos/ ser)ons i cartes# <a estar a 7a:or sem)re d'ArriO )erò degut a .ue no )illa:a un )io#

;ormalment semla .ue 7ou arri, )erò no com)artei> el )ensament d'Arri, mDs .ue res, no en$

tenia mai res de teologia#

10#6# CF9 "E %EFGSA9EM

10#6#1# @TF"GCCH

A.uest, en un )rimer moment :a )ertner a la corrent Ho)o"usi, i mDs tard al corrent ho)ousi,#

Acasi de Cessarea el consgr ise de %erusalem el +-3# El concili de Seleucia de7ens la )ostura dels

ho)o"usians# El Concili de Constantinole :a aurar de la se:a )osici( )rimera, .ue en a.uells mo$

ments era .uasi macedoniana# Ai>!, el Concili con7irm la se:a ordenaci( e)isco)al#

Malauradament, la se:a teologia no can:i massa des)rDs d'aurar de l'arrianisme# Poc des)rDs de la

se:a ordenaci( e)isco)al, Ciril s'enemist am .ui l'/a:ia ordenat ise )er.u8 Ciril :ol inde)enditar la diòcesi de la d'Acasi i a.uest el 7a com)ar8i>er# TenguD molta )aci8ncia i no com)areguD mai# El +53

el :a destituir, )erò el +5, el Concili de Seleucida de)os a Acasi )er.u8 a.uest era ho)o"os3J )erò

com .ue Ciril era ho)oiousi, Isemlant segons la naturalesa )oguD retornar a la diocesi#

+ *o%o+os= El ;ill Ds semlant al Pare

110




Constanci s'un! als ho)o"ans i olig als s!nodes de Fimini i Seleucida a acce)tar la 7(rmula ho

)o"ana# Ciril /aguD de tornar a )artir a l'e>ili i tots els ises )ogueren retornar a la se:a diòcesi# Ciril

retorna a la se:a diòcesi i /i ser 7ins a la se:a mort, el +3# s un altre dels .ue )artici) a Constanti$

nole #

10#6#2# FA

9a se:a im)ortncia no radica en els seus escrits dogmtics sin( en les se:es cate.uesis a)tismals i

mistagògi.ues# En tenim 2- d'a.uestes cate.uesis#

9a )rimera Ds una )rotocate.uesi o discurs introductori al tem)s de )re)araci( immediata al a)tis$

me# Ens mostra la situaci( crei>ent de la ran EsglDsia al s# <# 9a moti:aci( e>terna /a de ser un in$

centiu )er la interna, .ue Ds la :ertaderament im)ortant )er rere la grcia a)tismal# Am a.uesta ca$

te.uesi es )re)ara la )artici)aci( als e>orcismes# Acaa am la inter)retaci( teològica del a)tisme

com un an de )uri7icaci( i am l'e>/ortaci( a edi7icar el Tem)le de Crist#

"e:uit cate.uesis tracten un )er un els articles de la 7e i els e>)li.uen del credo de l'EsglDsia de %e$

rusalem# 9es cate.uesis 1$+ s(n .Vestions si.ues com= el )ecat, la )enit8ncia )erd( i el a)tisme com

a )artici)aci( de la mort i resurrecci( del Senor# 9a .uarta i la .uinta )resenten el signi7icat de la 7e#

9a sisena )resenta el dDu G# "e la set a la nou )resenta el Pare creador omni)otent# "e la 10 a la 15, )resenta el ;ill des de l'Encarnaci( a la Parusia de la 16 a la 1 )resenta l'Es i a la 13 )resenta l'EsglD$

sia#

9es cinc darreres s(n cate.uesis mistagògi.ues 7etes en tem)s de Pas.ua i estan 7etes )er ell o )er

:entura )er %oan el seu successor am el material .ue ell li dei> i tracten= 1$+, a)tisme i con7irmaci(O

-$5, eucaristia#

111




UNITAT 11DOCTORS OCCIDENTALS

11#1# AMFQS "E M9B

11#1#1# @TF"GCCH

+u i'' !' &$!!ct! ! 'a G.'?'ia% ai, a T$v!$is !#t$! !' 337 i !' 339% A R+"a !stui. $!t>$ica i

$!t% <' 370) (a'!#t: I '=a#+"!#a &$!!ct! =<":'ia i Li$ia a"- s!u a Di'.% A''.) !' 371) "+$t !' -is-!)

!s va$!# !#$+#ta$ !'s cat>'ics i !'s a$$ia#s i !'' +u ac'a"at &+&u'a$"!#t c+" a -is-!) ac'a"at ta#t &!$

+$t++,!s c+" &!$ a$$ia#s% <'' u-t. acc!&ta$/h+) ca$ #i ta# s+'s !$a -atiat E'a !#t !s -atiava ta$) !''

!$a cat!cu"!#F%

Acc!&ta !' c.$$!c &!$> '=acc!&ta !s&$s =hav!$ $!&a$tit !' s!u &at$i"+#i a's &+-$!s i =hav!$/s! -ati/

at) a*u!st s !' ia *u! !' c!'!-$a" a Sa#t A"-$>s% +u +$!#at -is-!% T+t =u#a *u! +u +$!#at -is-!)

aa. u# sac!$+t cu't!) Si"&'ici. i u$a#t "+'ts =a#s a*u!st '=a#. +$"a#t s+-$!t+t !# 'a cu'tu$a c$is/

tia#a $!a% A"-$>s t!#$. u# $a# ava#tat!) !ut a *u! v!#ia ! a":'ia =+$!''a a'ta !$a -i'i#!)

sa-ia ''at: i $!c%

!ic. t+ta 'a via a '=!stui i a '=+ici &$+&i !' -is-!% Hs !' &$i"!$ &!$s+#at! i#s 'a hist>$ia !'

*u! sa-!" *u! #+ ''!ia !# v!u a'ta%

S=ha acusat A"-$>s =i#t!$v!#ci+#is"! &+':tic% Hs v!$a) va i#t!$v!#i$) &!$> s!"&$! &!$ !!#sa$ '=<s/

'sia% 3 &$+-'!"!s &+!# !i#i$ !' s!u actua$ &+':tic

1. Qüestió de l'altar de la deessa Victòria% A"-$ós v+'u +$"a$ !'s !"&!$a+$s !# 'a ! cat>'ica i

ai,: ac+#s!u: *u! !' 382 a*u!st !"&!$a+$ !s ''!va$ '=a'ta$ ! #a (ict>$ia ! '=au'a !' S!#at i

su&$i":s !' i#a#a"!#t !stata' !' &aa#is"!% # a# !s&$s) Au$!'i C:"ac !"a#. a' #+u

!"&!$a+$ *u! '=a'ta$ +s $!stitut% A"-$>s s=hi +&+s. a"- t+t!s '!s s!v!s +$c!s%

2. Basílica portiana (de porta, no de porc)% Busti#ia#a) 'a "a$! ! (a'!#ti#i. II) !$a a$$ia#a i !,i:

a' s!u i'' *u! !s +#.s a's a$$ia#s a*u!sta -as:'ica% L=!stat c+#c!: a's a$$ia#s !' $!t ! $!u#ió i

act! s!uit) !' iu"!#! ! Ra" !' 385) !'s s+'ats !#$!v+'ta$!# 'a -as:'icaJ &!$> #i A"-$>s #i

112




'a c+"u#itat c$istia#a !i,a$!# c!'!-$a$ 'a S!t"a#a Sa#ta i#s 'a -as:'ica% <'s s+'ats #+ v+'u!/

$!# v!ssa$ sa# i s! #=a#a$!# !' iv!#$!s Sa#t% +u !' &$i"!$ c+& *u! s=!"&$. missa &!$ $!!$i$/

s! a '=<uca$istia%

3. Problemes amb eodoci, !"i proclam# el cristianisme reli$ió o%icial. A T!ssa'>#ica u#a "u'ti/

tu s=ai,!c. c+#t$a '=!"&!$a+$ i !' "at.% T!++ci) c+" a $!v!#Ka) aa. u#a $a# "u'titu i !'s

c$!". vius i#s ' ci$c ! 'a ciutat% A"-$ós) *ua# h+ av sa-!$ 'i va $!t$!u$! !' #+ "ata$.sM i 'i

iu "!#t$! tu #+ acis &!#it@#cia &-'ica) #+ &+ts c+"-$!a$M) Kua#t/s! 'a via%

11#1#2# "CTF@A

T+ca t+ts !'s @#!$!s ! 'a 'it!$atu$a c$istia#a

C+" a -i'i#! *u! !$a) sa- aa&ta$ "+'t - 'a t!+'+ia $!a a 'a ''ati#a% !staca &!'s s!us !sc$its

sac$a"!#ta's i s+-$!t+t) ! t+ts 4) !'' s !' $a# +ct+$ ! Da$ia% L=a#+"!#a Sa#ta Da$ia i Sa#ta (!$!%

(a !!#sa$ ta#t 'a s!va "at!$#itat c+" 'a s!va vi$i#itat i !' !t *u! Da$ia siui i"at! ! '=<s'sia%

L!s s!v!s +-$!s !s &+!# ivii$ !#

1. &scrits ee$tics

2. &scrits cate!"tics

3. imnes

D+$: !' issa-t! sa#t) ia 4 =a-$i' !' 397

11#2# %EF@

11#2#1# @TF"GCCH

@ai>D a Estridon Iactual Eslo:enia el +-# ;ou de ona 7am!lia i )er ai>ò, a )artir dels trete ans,

/a:ent estudiat gramtica i retòrica a Foma, on 7ou condei>ele de Fu7!# All es :a 7amiliaritar am

els clssics llatins, el .ue el marc )er sem)re 7ins al )unt .ue ell es demana:a si no era mDs seleni

.ue no )as cristi#

;ou atiat sore el +63# Poc des)rDs, )artei> a 7er carrera a Tre:eris Ila seu im)erial, )erò el +0O es

113




retira am Fu7! i altres a A.uilea, on )ortaran :ida monacal# Molt )rest, dins el monestir, les coses no

anaren D )er cul)a de la se:a llengua a7ilada# Ell i Fu7! )artiren ca) a rient= Fu7! an ca) a Egi)te i

ell an al dese7t de Calc!s, on 7eu d'ermit durant 2 ans#

"es)rDs an a Antio.uia, on es dedic am cos i nima al grec i a l'/ereu i :a seguir les llions e>e$

g8ti.ues d'un )ersonatge .ue a /em :ist, A)ollinaire de 9aodicea# s en a.uest moment .uan %eroni

comena a estudiar la SSEE# Gn co) el )a)a "ams /aguD reconegut Paul! com a ise d'Antio.uia,

%eroni es dei> ordenar )re:ere )er a.uest, sota la condici( de no )erdre la se:a lliertat de mono= no

es :olguD lligar a ca) comunitat )astoral#

Molt )rest es trasllad a Constantinole, on sent! )redicar regori @eciansD, .ui l'entusiasm )el sue

m8tode inter)retatiu d'rigenes# TamD 7eu 7orta amistat am regori de @ia i am Am7ilo.ui d'coni#Treallar com autor dels antics, es)ecialment d'Eusei# El +32 se'n torna a Foma el s!node .ue /a:ia

con:ocat el )a)a "amas# "'a.u! es con:ertir en secretari i conseller# Per recomanaci( d'a.uest, el )a)a

"amas, comena la )re:isi( de les distintes traduccions )arcials de la !lia .ue circula:en a Foma#

Ell omen )els - e:angelis i els salms# El .ue :a 7er %eroni, ser el ess( de la <ulgata, anomenada

ai>! a )artir del s# N# Ell )art! del te>t /ereu, audat )er les :ersions d'A.uila i Simaco i de la !lia

dels 9NN .ue recull rigenes a la se:a Hexapa# A.uesta tasca li dur tota la :ida#

Tot i .ue la Vugata )ro:D en gran )art de %eroni, no 7ou l'&nic .ue /i inter:en!# El Concili de Trento

declar a.uesta :ersi( de la !lia com l'aut8ntica i el 1, %oan Pau , seguint el C< a)ro:a )er

tota l'EsglDsia llatina una re:isi( de la <ulgata anomenada neoVugata .ue a )artir da.uell moment ser

l'edici( o7icial de l'EsglDsia#

A Foma, 7ent monacat am altres, %eroni :i:ia a casa d'una :iuda rica anomenada Marcela# A.uesta,

tenia una 7illa, Paula i una neta, Austo.ui# Tot d'una .ue mor! el ise "amas, %eroni creguD .ue el suc$

ceia, )erò les males llengVes li 7eren la :ida im)ossile i am @ePaula i Eusto.ui )artei>en a Egi)te, on

ell seguir les llions de "!dim el Cec# ;inalment, s'estalei>en tots + a etlem,on 7unden un monestir

mascul!, tres de dones i tamD construUren una /ostatgeria )els )elegrins .ue ana:en a Terra Santa i una

escola, on ensenar %eroni# ;ou a.u! on %eroni escri:! De6idis Iustribus/ el )rimer tractat de )atrolo$

gia#

114




"es de etlem, sostindr les se:es tres c8leres dis)utes# Gna contra %o:eni, en la .ue %# "e7ensar

el monacat i la :irginitat# 9a segona dis)uta 7ou contra l'origianisme teològic# 9a tercera, NNN# Mor! el

1+ de setemre del -1O des)rDs d'/a:er :ist el seu monestir atacat )els )elagians, des)rDs d'/a:er :ist

Foma en mans dels gods i des)rDs de morir Paula i Eusto.ui#

11#2#2# FES

%# !!EE* Traduccions, comentaris i *omilies

.# Dog),tica

3# Historicobiogr,fi;ues

&# Ep$stoes

# 8raduccions

11#+# AGST

11#+#1# @TF"GCCH

@ai>D el +5- a Tagaste, @ord d'B7rica# El seu )are era 7uncionari im)erial# Sa mare, cristiana de tan

7ermes con:iccions .ue )el seus )recs, :a aconseguir .ue el seu /ome es atis ust aans de morir i

.ue els seus 7illsO tot i .ue no es atiassin, s! .ue tenguessin una educaci( cristriana# Comet els seus es$

tudis de retòrica a Cartago, on tenguD un 7ill, Adeodato#

TamD 7ou a Cartago on grcies a un llire de Cicer(, descorir l'amor o la 7iloso7ia i la :ida de

l'es)erit# A )artir d'a.uest moment, la se:a :ida ser una cont!nua recerca de la :eritat# Primer 7re.Vent

la secta dels mani.ueus, des)rDs, a a Foma, es :a 7er am els esc8)tics# A Mil, es :a adinsar dins el

)latonisme# <a ser en a.uesta ciutat .ue, em)Ds )er sa mare, :a anar a escoltar el ise, Amròs i del

.ue :a escoltar, ell es :a con:8ncer .ue el .ue )ensa:a sore dDu i sore l'nima, contra:ertia la doctri$

na de l'EsglDsia#

Però, el seu )ensament s'a)ro)ar de7initi:ament al cristianisme grcies a la lectura dels escrits de

Sant Pau, on /i troar els recursos intelRlectuals .ue l'audaran a lluitar contra el mani.ueisme# Ai>! i

tot, la se:a con:ersi( de co), no arriar 7ins .ue li contin la con:ersi( de Sant Antoni i de Mario <ic$

115




tor!# ;ou atiat )er Amr(s el +3# El +1 Ds ordenat )re:ere i .uatre ans mDs tard ell demanar un

tem)s )er estudiar# El +5 ser ordenat ise audant de <aleri

11#+#2# FES

Possilement sigui el cristi .ue mDs /agi escrit, escriu com a)ro7undiment de la doctrina cristiana i

)er lluitar contra els errors del seu tem)s, com el mani.ueisme, .ue dona:a una imatge 7alsa de "DuO el

donatisme, .ue )resenta:a una imatge errònia de l'EsglDsia# El mani.ueisme destaca )er.u8 /i /a 2

)rinci)is= el D i el mal# "onatisme= tots els .ue )ertanen a l'E s(n sants# El )elagianisme, .ue no

acerta:a a donar una imatge real de l'/ome# Pel )elagianisme, /om no tD )ecat original, es )ot sal:ar

)er les se:es )rò)ies 7orces i Crist no sal:a, sols d(na e>em)leO Crist Ds mDs mestre .ue sal:ador# ;i $

nalment, lluita contra l'arrianisme, .ue d(na una imatge de7ormada de %esucrist#

%# Ciutat de Déu# 9a :a escriure 7ront a l'acusaci( .ue el cristianisme tenia la cul)a de la decad8n$

cia de l'm)eri Fom# "istingei> entre /istòria secular i /istòria sagrada# @ega .ue l'm)eri Fo$

m sigui la realitaci( de les )romeses )ro78ti.ues, tal i com en a.uell moment es creia# 9a Ciu$

tat de "Du i dels *omes en a.uesta :ida no es distingei>en, )erò s! en l'escatologia#

11#-# FEF MA@E

11#-#1# @TF"GCCH

Per a molts, Ds el )a)a .ue )osa els 7onaments a )artir dels .uals l'EsglDsia es mour durant tota

l'Edat Mitana# @ai>D ca) al 5-0 i era de 7am!lia alta# Tenia ona 7ormaci( i tenia millor carrera# *a:ia

arriat a ser el m>im dignatari de Foma .uan tenia +2++ ans# Sotadament, al 5--, /o aandon tot i

7und un monestir, el )rimer de set, on es retir sense :oler ser$ne alaat#

El )a)a necessita un amai>ador a ianci i /i en:ia regori des)rDs d'ordenar$lo diaca# Pocs ans

des)rDs, el :a 7er tornar i no:ament el retira al Monestir de Sant Andreu# 9a )esta .ue es :a atre soreFoma el 50i .ue se'n :a endur el )a)a PelRlagi , :a 7er .ue regori, com a on diaca, sort!s del mo$

nestir i es dedics als mDs necessitats# Ai>ò li don una gran )o)ularitat# Per tant, no estrana .ue 7os

triat ise de Foma, consagrat el tres de setemre d'a.uest an, el 50#

116




Cinc tas.ues s(n les mDs relle:ants del seu )onti7icat=

1# Brganit?, a c5ria# Es )reocu) )er l'anomenat +atri)oniu) +etri Irentailita el bas/ .ue dei$

>a:en els morts > entrar al cel# "ict normes )er l'elecci( dels ises, :ol re7ormar la conductadel clero, im)ulsa s!nodes i reorganita isats#

2# 7eacions a)b 'i?anci# rcies al seu talant i a .u8 /a:ia estat amai>ador a ianci# Prole$

mes am ianci= el 7et .ue :olguD arriar a una )au am els 9omards, el .ue ianci no :a

entendre# El segon )rolema Ds .ue .uan el )atriarca de Constantinole, ilRleg!timament s'a)ro$

)ia del t!tol de )atriarca ecum8nic, ell, en lloc de lluitar )er de7ensar .ue era seu, se n'in:ent un

)el )atriarca de Foma

3# 7eacions a)b es Lo)bards# Eren els rars, )erò regori, saedor .ue isanci esta:a en7ora

i .ue en cas de )rolemes no li donaria aud, es :a a7anar a arriar a acords am ells i :a tenir

8>it, )er.u8 :a 7er .ue es atis el 7ill del rei Ail&, Adaloalt i am ai>ò su)rim! la )ro/iici( del

a)tisme catòlic entre els rars, car a.uests em)re eren arrians o semi$arrians#

&# La )issió de 'retan"a# Com eda conta, un dia, regori, mirant )er la 7inestra, :a :eure al

mercat uns /omes alts, rossos, de )ell molt lanca i deman .ui s(n# A )artir d'a.u!, ell :a aga$

7ar l'aad del Monestir de Sant Andreu i -0 monos i els en:i a e:angelitar el .ue ara anome$nam ran retana#

# Bbra iter,ria# A mDs d'/omil!es i comentaris e>eg8tics sore el Cntic dels Cntics, sore Ee$

.uiel i sore 1Fe i els E:angelis escri:! motles cartes, )erò les se:es + ores mDs im)ortants

s(n=

%# (oraia In<o, destinat als monos i ell em)ra els tres sentits de la SSEE# Segons el sentit li$

teral, JoL Ds la )ersona /istòrica a7ectada )el so7rimentO en el sentit alRlegòric, re)resentaCrist i a l'EsglDsia# En el sentit moral, re)resenta l'/ome i la se:a mis8ria# Seguei> 7ortament

Agust!, tot i .ue am)lia la lliertat /umana

2# Fegula Pastoralis# El .ue la regla de San enet ser )els monos, la de regori /o ser )el

117




clero secular durant tota l'Edat Mitana# s un intent d'edi7icar el )ole senill a tra:Ds del

model de :ida dels sants romans#

A.uest gran )astor de l'EsglDsia :a morir el 1+ de mar del 60-#

118




ANNEXLES ESCOLES

A+(*"n#-!n" DE. &( C(''"-(" An)!o<(n"

@!+o'o!" Plat(# El m(n real Ds el m(n de les idees Aristòtil# El m(n real Ds el m(n sensile#

E*:,('!' AlRlegòrica, el .ue ens diu el te>t no ens im)orta tant com allòal .ue es re7erei># Sentit es)iritual del te>t

Sentit literal#

C-!')o+o,!" Femarcar la di:initat, car Ds el .ue no es :eu, Ds tan sols unaomra de %es&s

*umanitat de l'/ome %es&s

C!:nc!(' Meta7!sica## Tot allò .ue no es :eu *istoricitat, 7ilologia, ar.ueologia, antro)ologia,

@n#"#o- rigenes 9luci de Samosata

G-"n' P(-'oFn"),(' @estori, )atriarca de Constantinole .ue 7ou condemnat

Apunts Patrologia i Patrística

Documents

Transcript of Apunts Patrologia i Patrística