DISSABTE14 DE SETEMBRE DEL 2013

Selecciód’articles

sobre la Diadade la premsa

internacionalmés

influent

COM ENSVEU EL MÓN

THECATALAN

WAY

PERE

VIRG

ILI

.

02 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

La miradadel món La Via Catalana s’ha fet sentir arreu. La premsa

internacional ha posat de nou Catalunya sota els focus.Els articles es mouen entre la fascinació i l’escepticismepel futur de la reivindicació independentista

Centenars de milers de persones van feronejarbanderesiesvandonarlesmansdimecresaCatalunya,unamostradela

voluntat popular que els polítics catalans es-peren que faci revifar la seva aposta per la se-paració de la regió més forta d’Espanya.

Lacadenahumanaesvafereldiaenquèelsset milions i mig de catalans celebren la sevadiadanacional.L’anypassatcentenarsdemi-lers de persones es van reunir el mateix dia aBarcelona, al nord-est del territori espanyol,en el que va convertir-se en l’esdevenimentindependentistamésimportantdelahistòriafins avui. [...] La voluntat sobiranista de Ca-talunyasegueixsentunadelesprincipalspre-ocupacions de l’executiu de Madrid. [...]

Dimecres passat, davant d’un grup de cor-responsalsestrangers,Masvareconèixerque“hi ha un full de ruta català, perfectament de-limitat, que s’està seguint pas per pas”, en di-reccióalacreaciód’unestatpropi.Aquestfullde ruta “passa per les urnes”, va afegir.

Lamanifestaciódel’anypassatvacatapul-tarMasalprimerpladelpanoramapolítices-panyol.Aquellamanifestacióesvaorganitzarper mostrar el sentiment d’insatisfacció i lavoluntatsobiranistadesprésqueRajoyesne-guésanegociarunnouconcerteconòmicpera Catalunya. Els membres del govern català(els quals, en les converses del dia a dia, par-len d’Espanya com si fos un país a part) es-tandeciditsaferrealitatlessevesaspiracionsindependentistes.

El revés patit per Mas al novembre, quanels votants el van castigar per haver desviatl’atenció de les polítiques d’austeritat adop-tades pel govern català i per la greu situacióeconòmicaqueafectaelpaís,lihaconceditunbaló d’oxigen inesperat. Això també l’ha obli-gat a centrar-se en l’enrevessada política ca-talana i a formar coalició amb altres partitspolítics que comparteixen els seus anhels se-paratistes però no l’agenda econòmica.

Mas i els seus socis de coalició parlamen-tària s’han compromès a celebrar un referèn-dum l’any que ve, però no és tan evident si po-dran fer-ho, ni tampoc quina forma prendràla consulta.

Molts dels participants a la cadena de di-mecres,algunsamblabanderagrogaiverme-lla de Catalunya, es mostraven convençutsque tard o d’hora els seus polítics organitza-ranunreferèndumsobrelaindependènciadela regió.

“La primera vegada que voti, vull que si-guiperlaindependència”,declaravaJuditBu-xeda, que acaba de fer-ne 18, l’edat mínima

per votar a Espanya. “Els catalans volem go-vernar i decidir com promoure la nostra his-tòria, llengua i cultura sense que Espanya ensdigui com hem de fer-ho”, va assegurar.

Mas ha deixat la porta oberta de cara a fu-tures negociacions amb Madrid, malgrat lanegativa de Rajoy a cedir en cap aspecte.Després de trobar-se aquest mes de setem-bre amb Rajoy a Madrid (en el que se supo-sava que havia de ser una reunió secreta),Mas va insinuar que es podrien organitzarunes eleccions autonòmiques catalanesque, com a molt tard, se celebrarien a finalsdel 2016, en lloc de complir la data límit del2014 per al referèndum, a què s’havia com-promès amb els seus socis de coalició pro in-dependentistes.

Adornadaambidealsdegranvolada,ladis-puta entre els governs de Madrid i Catalunyase centra en una qüestió molt més mundana:sis’hauriadereduironolapartdelpressupostestatal destinada a Catalunya, una part gensmenyspreable per a una economia general-ment acabalada com és la catalana.

Alhora, la mala gestió del govern català so-bre les seves pròpies finances ha centratl’atenció de la societat i els mitjans. Els polí-tics catalans estan implicats en diversos es-càndols de corrupció vinculats a la bombollaimmobiliàriaquevaesclatarl’any2008.L’anypassat l’executiu de Mas va ser incapaç decomplir l’objectiu de dèficit marcat per Ma-drid, alhora que intentava reduir el deute pú-blic en uns 50.000 milions d’euros.

A Barcelona, la capital catalana, s’hi vanfer dues cadenes, una de les quals encerclavala Sagrada Família, la basílica inacabadad’Antoni Gaudí. Un gran nombre de perso-nes es van aplegar també en algunes de lesplaces més importants de la ciutat. “A Espa-nya i arreu del món, algunes persones deienque el clam independentista de l’any passatestava desapareixent i morint, però això (lacadena humana) és una manera molt visualde demostrar que no és així, en absolut”, as-senyalava Alfred Bosch, cap del partit Es-querraRepublicanadeCatalunyaalCongrésespanyol,quefatempsquelluitaperaconse-guir la independència.

Mentre milers de persones arreu del terri-toricatalàfinalitzavenelsactescommemora-tius de manera pacífica, un grup de radicalsd’extrema dreta van assaltar la Delegació dela Generalitat a Madrid i van llançar-hi gas la-crimogen, amb un balanç final de cinc perso-nes lleument ferides, segons informaven elsmitjans de comunicació espanyols.e

Hundreds of thousands of peoplewaved flags and joined handsacross Catalonia on Wednesday, in

a show of popular force that Catalan le-aders hope will revive their push for Spa-in’s economically most powerful region tosecede from the rest of the country.

The human chain was formed on whatCatalonia’s 7.5 million inhabitants cele-brate as their national day. Last year,hundreds of thousands gathered on thesame day in Barcelona, in northeasternSpain, in what was the largest separatistevent to date. [...] The separatist push inCatalonia remains one of Madrid’s maindomestic challenges.

On Wednesday he told a briefing of fo-reign correspondents that “there is a Ca-talan road map that is perfectly establis-hed and that we’re following step bystep,” all the way toward forming a newstate. That road map “goes through theballot box,” he added.

Mr. Mas shot to the forefront of Spa-nish politics with last year’s demonstrati-on, organized as a show of popular dis-content and separatist aspiration afterMr. Rajoy refused to grant Catalonia thefavorable fiscal treatment it demanded.Catalonia’s leaders, who in conversationtalk about Spain as if it is a separate coun-try, remain determined to succeed in the-ir separatist push.

Mr. Mas’s setback in November, whenvoters punished him for shifting attenti-on away from his government’s unpopu-lar austerity measures and other pressingeconomic issues, gave him unexpectedbreathing space. It also forced Mr. Mas tofocus on Catalonia’s messy internal poli-tics and form a coalition with lawmakerswho share his separatist ambitions butnot his economic agenda.

He and his parliamentary coalitionpartners say they are committed to hol-ding a referendum next year, but theirability to stick to that pledge is far fromcertain, as is the shape that vote will take.

Many participants in Wednesday’s hu-man chain, some wearing the red and ye-llowflagofCatalonia,saidtheytrustedthattheir politicians would eventually force areferendumontheregion’sindependence.

“I want my first-ever vote to be one forindependence,” said Judit Buxeda, whorecently turned 18, the minimum votingage in Spain. “We want to be in charge and

decide how to promote our own history,language and culture without being toldby Spain how to do it.”

Mr. Mas has recently left the dooropen for further negotiations with Ma-drid, despite Mr. Rajoy’s refusal to cedeany ground. This month, after holdingwhat was meant to be a secret meetingwith Mr. Rajoy in Madrid, Mr. Mas sugges-ted that a Catalan vote might end up ta-king place as late as 2016, in the form ofa regional election, rather than meetingthe 2014 referendum deadline to whichhe agreed with his pro-independence co-alition partners.

While couched in high-minded ideals,muchoftherecentfeudingbetweenMadridand Catalonia has centered on the moremundane issue of whether relatively afflu-entCatalonia’ssomewhatoversizeshareofthe national budget should be reduced.

Atthesametime,Catalonia’sownfinan-cial mismanagement has come under thespotlight.Catalanpoliticiansareentangledin corruption scandals linked to the cons-tructionbubblethatburstin2008.Lastye-ar, the government of Mr. Mas failed tomeet the budget deficit target set by Ma-drid. It has also been struggling to reduceabout $66 billion in public debt.

In Catalonia’s largest city, Barcelona,there were two separate human chains,one circling the Sagrada Familia, the unfi-nished basilica built by Antoni Gaudí. Lar-ge crowds also gathered in some of Barce-lona’s main squares. “Some people in Spa-in and around the world were saying thatthe separatist impulse of last year wasdying down or changing, but this is a veryvisual way to show that this is far from be-ing the case,” said Alfred Bosch, leader inthe Spanish Parliament of the left-leaningEsquerra Republicana de Catalunya party,which has long pushed for independence.

While the mass gathering came to a pe-aceful end in Catalonia, a group of extre-mists, using tear gas, attacked a Catalancultural center in Madrid in the early eve-ning, leaving five people lightly injured, ac-cording to Spanish news reports.e

Els catalans s’agafende la mà per fer pressióper la independència

Linking Hands, Catalans Press Casefor SecessionRaphael Minder

12/09/2013USA / THE NEW YORK TIMES

Adornada amb idealsde gran volada, la disputase centra en el pressupostestatal dedicat a Catalunya

THE CATALAN WAY

03ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013

Dimecres centenars de milers d’inde-pendentistes catalans es van agafarde la mà per formar una cadena hu-

mana de 400 quilòmetres i fer així pressióa favor de la seva causa, però els espera unrepte organitzatiu més difícil: obtenir el su-port necessari per organitzar un referèn-dum de secessió. [...]

El govern català calcula que 1.600.000persones es van situar al llarg de carreteres,platges i carrers per formar la cadena, que esva desplegar des dels contraforts dels Piri-neusfinsalmarMediterrani.Elshelicòptersdelestelevisionssobrevolavenelrecorreguti, si hi havia algun forat, no semblava gaireperceptible a les seqüències de vídeo. A Bar-celona l’ambient era festiu. [...] Els manifes-tants,vestitsambelscolorsgrocivermelldela bandera catalana, arribaven amb un mis-satgeperaMadrid.Unanoiaportavauncar-tell que deia “Catalunya no és Espanya”.

Fa molt que Catalunya, la regió més ricai industrialitzada d’Espanya,afirma que el govern centraldiscrimina la seva llengua i cul-tura, alhora que recapta un vo-lum d’ingressos fiscals moltméselevatqueelsdinersretor-nats en inversions. La dolorosarecessió que viu Espanya ha in-tensificat els conflictes sobrel’escassetatderecursosihaati-atlesflamesdelsecessionisme.

[...] La setmana passada, enuna entrevista radiofònica, vasemblarqueMasesdesdeiadelcompromísdeconvocarlacon-sulta l’any vinent, al·legant queno esperava que el govern cen-tral l’autoritzés, i plantejava lapossibilitat de convocar unes

eleccions el 2016 que també permetrien alsvotants pronunciar-se sobre la independèn-cia i tindrien la força d’un referèndum.

Els comentaris de Mas van provocar lesqueixes dels membres del segon partit mésimportant del Parlament de Catalunya, Es-querra Republicana (ERC), que té un histo-rialendefensadelaindependènciamésllargque no pas la Convergència i Unió (CiU) deMas, una força més moderada. Totes duesformacionsvanforjarunaaliançapolíticadeconveniència –que inclou el compromísconjunt de convocar el referèndum– des-prés que, en les eleccions del novembre pas-sat, ERC veiés com augmentava el seu nom-bre d’escons, mentre que CiU en perdia.

Davant les crítiques del moviment inde-pendentista,Masesvaretractarivaafirmarque el referèndum tindria lloc el 2014 “sí osí”. [...] Parlar d’un ajornament és un sacri-legiperalsindependentistes.“Normalmentla història l’escriuen els que saben aprofitarles finestres d’oportunitat abans no es tan-quin”, afirmava Elisenda Paluzie i Hernán-dez, independentista i professora d’econo-mia a la Universitat de Barcelona.

Altres analistes assenyalen que, tot i queArtur Mas ha intentat enfilar-se a l’onadaindependentista, no controla aquest movi-ment, que és força dispers.

“Aquest moviment sempre ha estat mésaviat cosa de la gent que no dels polítics”, diuJoan Serra, portaveu de l’Assemblea Nacio-nal Catalana, la principal de les 14 entitatsciutadanesquehanorganitzatlacadena.De-fineix la protesta de dimecres com “una pro-va de força” i una demostració de capacitatd’organització.Elsindependentistesvandis-senyar una aplicació de mòbil per mantenirinformats els participants i van desplegardrones per fer fotografies. [...]

A Madrid, on el moviment independen-tista es veu amb recel, la televisió estatal vaoferir una cobertura superficial de la cade-na humana. Va presentar imatges en direc-tedelsmanifestantsalllargdelacadenadu-rant uns quatre minuts, quan es van agafarles mans, i després va tallar amb una infor-mació borsària i una notícia sobre la com-memoració de l’11-S a Nova York. L’11 de se-tembredel’anypassatelsindependentistesvan criticar durament la televisió estatalperquè va emetre la informació sobre unamanifestació d’aproximadament un milióde catalans com a cinquena notícia del dia.

EnunincidentaMadrid,uns15manifes-tants contraris a l’independentisme van ir-rompre en una delegació cultural catalanacridant “Catalunya és Espanya”. [...].

Alguns catalans que s’oposen a la inde-pendència han dit que seria un error donarmassa importància a l’acte de dimecres. Elsmanifestants són “una minoria hipermo-bilitzada”, i els mitjans de comunicació ca-talans favorables a la independència ampli-fiquenlasevaveu,afirmaJoaquimColl,his-toriador de la Universitat de Barcelona. Diuque el sentiment contrari a Madrid sorgit aCatalunya com a reacció davant la llarga re-cessió econòmica espanyola es pot compa-rar amb el sentiment contrari als immi-grantsial’euroquehaaparegutenaltrespa-ïsos europeus castigats per la crisi.e

Hundreds of thousands of pro-inde-pendence Catalans joined handsto form a nearly 250-mile human

chain Wednesday to press their cause,but a tougher organizational challenge li-es ahead in lining up support for a seces-sion referendum. [...]

Catalan government officials estima-ted some 1.6 million people lined up onhighways, beaches and city streets alongthe length of the chain, which ran fromthe foothills of the Pyrenees Mountainsto the Mediterranean Sea. TV helicoptersflew over the route, and if there were anygaps in the chain, they didn’t appear to besignificant in video footage. In Barcelona,the atmosphere was festive. [...] The de-monstrators, decked out in Catalonia’syellow and red colors, came with a mes-sage for Madrid. One young girl held a signreading “Catalonia is not Spain.”

Catalonia, Spain’s wealthiest and mostindustrialized region, has long assertedthat the central government discrimina-tes against its language and culture whi-le draining off much more in tax revenuethan it returns in investment. Spain’s pa-inful recession has intensified the dispu-tes over scarce resources and fanned se-cessionist flames.

[...] In a radio interview last week, Mr.Mas appeared to back off a pledge to holdthe vote next year, saying he didn’t ex-pect the central government to permit it.Instead, he offered the option of holdinga parliamentary election in 2016 thatwould also allow voters to take a positionon independence and would carry theforce of a referendum.

Mr. Mas’s comments provoked grum-bling from members of the second-lar-gest party in Catalonia’s parliament, theRepublican Left of Catalonia, or ERC,which has a longer history of backing in-dependence than Mr. Mas’s more mains-tream Convergence and Union Party, orCiU. The two parties have fashioned a po-litical alliance of convenience?which in-cludes a joint pledge for the referen-dum?since the ERC gained seats and theCiU lost some in parliamentary electionsin November.

In the face of criticism from the inde-pendence movement, Mr. Mas retreatedfrom what he told the radio interviewerand said the referendum will occur in2014 “one way or another.” [...] Talk of

delay is anathema to independence ac-tivists. “Normally history is decided bythose who know how to use windows ofopportunity before they close,“ said Eli-senda Paluzie i Hernández, an indepen-dence backer who is dean of economicsat the University of Barcelona.

Other analysts point out that while Mr.Mas has tried to ride the pro-independen-ce wave, he doesn’t control the diffusemovement.

“This is a movement that’s always be-en more about average people than aboutpoliticians,“ said Joan Serra, spokesmanfor the Catalan National Assembly, the lar-gest of some 14 citizens groups that orga-nized the chain. He called Wednesday’sprotest “a show of strength” and a de-monstration of organizational capacity.Pro-independence forces developed aphone app to keep participants informedand deployed drones to photograph it. [...]

In Madrid, where the inde-pendence movement is vie-wed warily, the chain protestreceived cursory coverage onstate television. It showed li-ve shots of protesters alongthe chain for about four minu-tes after they joined hands,then cut to a stock-market re-port and a story on the 9/11remembrance in New York.Last Sept. 11, independenceactivists widely criticized sta-te television for making amarch by about one millionCatalans its fifth-most impor-tant story of the day.

In one incident in Madrid,approximately 15 anti-sepa-ratist demonstrators burst into a Catalo-nian cultural office shouting “Catalonia isSpain“. [...]

Some Catalans who oppose indepen-dence said it would be mistaken to giveWednesday’s demonstration too muchweight. The protestors are “a hyper-mobi-lized minority” whose voice is further ampli-fied by pro- independence Catalan media,said Joaquim Coll, a historian at the Univer-sity of Barcelona. He said the anti-Madridsentiment that has surged in Catalonia inresponse to Spain’s long recession is com-parable to the anti-immigrant or anti-eurosentiment that has emerged in some othercrisis-battered European countries.e

Els separatistes catalans aconsegueixenuna gran manifestació, peròel referèndum és més difícil

Catalan Separatists Pull Off ProtestBut Referendum Is HarderMatt Moffett

12/9/2013USA / THE WALL STREET JOURNAL

A Madrid, onel movimentindependentistaes veu ambrecel,la televisióestatal va oferiruna coberturasuperficialde la cadenahumana

THE CATALAN WAY

CRISTINA CALDERER

04 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

Els catalans van sortir dimecres enmassa a reclamar els seus drets coma nació. L’any passat, en la comme-

moració de la derrota del 1714 en mans de laCorona en la Guerra de Successió espanyo-la, els separatistes catalans van prendre fí-sicament Barcelona sense trencar ni un vi-dre. Aquest any es van agafar les mans enuna cadena humana des dels Pirineus finsa la frontera amb València (de parla catala-na).Elproblemanodesapareixerà.Laqües-tió és si es pot resoldre polí-ticament abans no esdevin-gui una crisi constitucional.

Tot i l’aclamada transi-ció d’Espanya de la dicta-dura franquista a la demo-cràcia,encaranos’haacon-seguit una llar plurinacio-nalprouconfortableperalspobles culturalment i lin-güísticament diferents. Ai-xòdesconcertamoltsespa-nyols i irrita molts catalansi bascos –l’arrel del proble-ma–. Es tracta de poblesamb una identitat profun-dament arrelada, que es remunta a seglesenrere. L’Espanya democràtica els va do-nar poders reals. Però, per apaivagar elsnacionalistes espanyols, també es va ator-gar alguna forma d’autogovern a 15 regi-ons. Es va crear una insostenible bonan-ça financera per als interessos locals a totel país, sense abordar de ple els drets his-tòrics de catalans o bascos.

El separatisme català va agafar embran-zida després de la sentència del TribunalConstitucional del 2010 que va tombar les

millorespactadesenl’Estatutd’Autonomiaacordat tant pel Parlament català com perl’espanyol. La crisi financera ha augmentatla sensació de greuge; Catalunya és un grancontribuent net al pressupost d’Espanya,mentrequeelsbascostenenautonomiafis-cal. El president espanyol, Mariano Rajoy,va rebutjar, fa un any, la demanda catala-na d’un tractament similar. Quan el presi-dent català, Artur Mas, va convocar elecci-ons anticipades com a resposta i va acabar

perdent escons, Rajoy vatreure pit. Però van ser elsseparatistes els que van ob-tenir la majoria en aquesteseleccions. I l’esquerra fede-ralista també creu que elscatalans haurien de tenirdret a decidir el seu futur.Probablement tenen raó,però caldria anar pas a pas.

Espanyols, catalans ibascos –que volen donar unnou impuls als seus drets el2015– han de tornar a laidea de convivència. Aques-ta paraula evocadora de la

coexistència entre jueus, cristians i musul-mans en el món precastellà d’Al-Àndalusno és anacrònica. L’Espanya plurinacionalnecessita un federalisme asimètric, queatorgui a les minories nacionals prou dretsi espai per mantenir-se dins la família.

Rajoy i Mas estan començant a teniraquesta conversa –espero que no siguimassa tard–. Això pot semblar un con-flicte postmodern, però el nacionalismeté una forma perillosa de frustrar les ex-pectatives.e

Catalans on Wednesday turned out invast numbers to lay claim to theirrights as a nation. Last year, com-

memorating their 1714 defeat by thecrown in the War of the Spanish Succes-sion, Catalan separatists physically tookover Barcelona without breaking a paneof glass. This year they linked arms in ahuman chain from the Pyrenees to theirborder with (Catalan-speaking) Valencia.This problem is not going away. Thequestion is whether itcan be resolved politica-lly before it turns into aconstitutional crisis.

Despite Spain’sacclaimed transitionfrom Franco’s dictators-hip to democracy, it stillhas not fashioned acomfortable enoughplurinational home forculturally and linguisti-cally distinct peoples.This puzzles lots of Spa-niards and angers manyCatalans and Basques –the root of the problem.

These are peoples with a deep-rootedidentity going back centuries. Democra-tic Spain gave them real powers. But tomollify Spanish nationalists, some formof home rule was awarded to 15 other re-gions. This created a financially unsustai-nable bonanza for local interests acrossthe country, without squarely addressingthe historic rights of Catalans or Basques.

Catalan separatism took off after aconstitutional court ruling in 2010

struck down enhancements to its statu-te of autonomy agreed by both the Ca-talan and Spanish parliaments. The fi-nancial crisis has added to the sense ofgrievance; Catalonia is a big net contri-butor to Spain’s budget, while the Bas-ques have fiscal autonomy.

Mariano Rajoy, Spain’s prime minister,turned down a Catalan request for simi-lar treatment a year ago. When Artur Mas,the Catalan president, called a snap elec-

tion in response and lostseats, Mr Rajoy gloated.But separatists won amajority in that election,and a federalist left alsothinks Catalans shouldbe given the right to de-cide their future. That issurely right. But firstthings first.

Spaniards, Catalansand Basques – who plana push for greaterrights in 2015 – need torevisit the idea of con-vivencia. This evocati-

ve word, for the coexistence of Jews,Christians and Muslims in the pre-Casti-lian world of al-Andalus, is no anachro-nism. Plurinational Spain needs anasymmetric federalism that gives nati-onal minorities rights and space enoughto stay inside the family.

Mr Rajoy and Mr Mas are starting tohave this conversation – hopefully nottoo late. This may look like a postmodernconflict. But nationalism has a dangerousway of confounding complacency.e

La qüestió catalanaCatalan questionEditorial

13/9/2013UK / FINANCIAL TIMES

THE CATALAN WAY

It is a monument to defeat. On Sep-tember 11th, Catalonia’s national day,newly uncovered ruins of old Barcelo-

na were exposed three centuries afterthe Catalans l ost a war against Spain’snew king. The Diada was celebrated thisyear by hundreds of thousands of peo-ple forming a 400km (250-mile) humanchain across Catalonia, imitating the1989 Baltic Way chain demanding inde-pendence from the Soviet Union.

The organisers were less clear aboutthe Catalan aim, some calling it a directdemand for independence, otherssaying it was just a demand for a refe-rendum that the Popular Party (PP) go-vernment of Mariano Rajoy in Madrid re-fuses to sanction. Polls show just overhalf of Catalans back independence,but that a whopping 80% want a refe-rendum.

An independence march in last year’sDiada caught politicians by surprise.The Catalan president, Artur Mas, pled-ged to call a vote in 2014, exactly 300years after Philip V’s troops squashedthe Barcelona revolt and also whenScotland votes on independence fromthe United Kingdom. But with Mr Rajoyblocking even a non-binding referen-dum, Mr Mas may now postpone his“consultation” until 2016.

His plan to turn the regional election

that year into a “plebiscitary vote” isfraught with problems. Catalans canhardly be expected to elect a new go-vernment to run health care, educationand social services solely on the issue ofindependence. Mr Mas and Mr Rajoy ha-ve held talks to try to break the de-adlock. But the Catalan president holdsout little hope of success.

Mr Mas, who backs independence buthas coalition partners who do not, maynow wait. A general election in 2015could see Mr Rajoy ousted or weakened,and perhaps needing support from MrMas’s Convergence and Union in Ma-drid’s parliament. Or the Socialists mayreturn to power. They favour constitu-tional reform that would create a fede-ral state. But such a change requires PPsupport. A further complication is thatthe separatist Catalan Republican Leftparty, which props up Mr Mas’s minoritygovernment in Barcelona, could force anearlier regional poll.

A banner over the ruins of old Barce-lona says its defenders promised to “winor die”. They lost and Philip V took awaymost of Catalonia’s self-government. Arecovery in Spain may yet pop the inde-pendence bubble. But Madrid’s intransi-gence on the referendum could pump itup again. Catalans and Spaniards badlyneed a new understanding.e

És un moment de derrota. L’11 de se-tembre, dia nacional de Catalunya,es van exposar, tres segles després

que els catalans perdessin la guerra con-tra el nou rei d’Espanya, les ruïnes del’antiga Barcelona, descobertes fa moltpoc. La Diada va celebrar-se aquest anyamb centenars de milers de persones for-mant una cadena humana de 400 quilò-metres a través de Catalunya, imitant laVia Bàltica del 1989, que va demanar laindependència de la Unió Soviètica.

Els organitzadors catalans, però, teni-en menys clar el seu objectiu. Alguns de-manaven directament la independència,però d’altres simplement feien una cridaa celebrar un referèndum que el governdel Partit Popular de Rajoy rebutja peril·legal. Les enquestes mostren que pocmés de la meitat dels catalans donen su-port a la independència, però ni més nimenys que un 80% volen un referèndum.

Una marxa independentista durantl’última Diada va agafar els polítics persorpresa. Artur Mas es va comprometrea convocar una votació el 2014, exacta-ment 300 anys després que les tropes deFelipVesclafessinlarevoltadeBarcelonai també quan Escòcia voti si vol indepen-ditzar-se del Regne Unit. Però amb Rajoybloquejant fins i tot un referèndum novinculant, Mas pot ser ara qui ajorni la“consulta” fins al 2016.

El seu pla de convertir les eleccions au-tonòmiques aquell any en “un vot plebis-citari” està ple de dubtes. No es pot espe-rarqueelscatalansescullinunnougovernque gestioni el sistema sanitari, l’educacióielsserveissocialsbasant-seúnicamentenlaqüestiódelaindependència.MasiRajoyhanmantingutconversesperintentarsor-tir del punt mort, però el president catalàté poques esperances d’èxit.

Mas, que dóna suport a la independèn-cia–adiferènciadelsseuscompanysdeco-alició–,potoptararaperesperar.Rajoypo-dria perdre a les eleccions generals del2015, o sortir-ne prou afeblit per necessi-tar el suport de CiU al Congrés. O els so-cialistespodrientornaralpoder.Ellsestana favor d’una reforma constitucional percrear un estat federal. Però un canvi aixírequereix el suport del PP. Un problemaaddicional és que els separatistes d’ERC,que són un puntal al govern en minoria deMas, forcin eleccions anticipades.

Una pancarta sobre les ruïnes del Bornrecordaqueelsseusdefensorsvanprome-tre“guanyaromorir”.VanperdreiFelipVva acabar amb la major part de l’autogo-vern de Catalunya. Una recuperació eco-nòmica encara podria fer esclatar la bom-bolla de la independència. Però la intran-sigència de Madrid a un referèndum la po-dria tornar a inflar. Catalans i espanyolsnecessiten una nova entesa.e

Res a perdre, excepte les cadenesNothing to lose but their chains14/9/2013UK / THE ECONOMIST

PlurinationalSpain needs anasymmetricfederalism thatgives nationalminorities rightsand spaceenough to stayinside the familiy

A l’Espanyaplurinacional calun federalismeasimètric que donia les minoriesnacionals prouespai i dretsper mantenir-sedins la família

05ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY

Quan han sabut que faltava gent a laregió del delta de l’Ebre per com-pletar la cadena humana, que el di-

mecres 11 de setembre havia de travessartot Catalunya de nord a sud, no van dub-tar ni un sol instant. Perquè la Via Catala-na per la independència fos un èxit i capdels trams dels 400 quilòmetres de recor-regut quedés buit, centenars de catalansvan agafar dies de vacances i van agafarel cotxe per fer 100, 200 i fins i tot 300 qui-lòmetres en cotxe cap a l’extrem sud deCatalunya.

“Per accelerar el procés de secessió, ésfonamental que el món sencer compren-gui i vegi que Catalunya desitja ser inde-pendent”, ha declarat Xavi Puig, un cata-là de 38 anys que va recórrer 275 quilòme-tres amb la seva dona embarassada de 7mesos i el seu fill de 4 anys des de Tore-lló, al nord, fins a Alcanar, l’últim munici-pi de Catalunya abans de la ComunitatValenciana.

La manifestació organitzadaper la Diada, la festa nacional deCatalunya, va esdevenir unanova demostració de força delsindependentistes, després de ladel 2012, quan va aplegar propd’un milió de persones a Barce-lona. L’Assemblea NacionalCatalana (ANC), una potent as-sociació a favor de la indepen-dència, va decidir aquest copprendre com a exemple la ViaBàltica, una gran cadena huma-na de 600 quilòmetres que vareunir prop de 2 milions d’esto-nians, letons i lituans per recla-mar la seva independència de laURSS l’agost del 1989. “Espe-rem que el resultat sigui també

positiu per a nosaltres”, va afirmar JaumeMarfany, vicepresident de l’AssembleaNacional, que no tem comparar el jou so-viètic amb l’actual estat de les autonomi-es espanyol.

Crescuts després de l’experiència del2012, que va conduir Artur Mas a convo-car eleccions anticipades i a anunciar unreferèndum d’autodeterminació per al2014, els independentistes estan con-vençuts que sortint massivament al car-rer venceran les últimes reticències del

president del govern català. “Hem aprèsde l’any passat que quan un vol, un pot:els polítics ens escolten i s’alcen en con-seqüència a les nostres demandes”, ex-plica Cristina Gutiérrez, una militant.

Si el govern central es nega a donar unmarc legal a la consulta del 2014, Mas haalertat que convocarà eleccions autonò-miques el 2016 que tindran el valor d’unaconsulta sobre la secessió. “Massa tard”,responen els independentistes. “Catalu-nya no pot ser més transigent, ha arribata un límit, econòmicament”, insisteixJaume Marfany, fent al·lusió a l’argumentsegons el qual Espanya abusa dels recur-sos de Catalunya.

Però el risc és veure com el movimentva prenent força. Sobretot si la recupe-ració econòmica es confirma. Tal comprofessa el diputat d’Esquerra Republi-cana de Catalunya (ERC) Alfred Bosch,“la crisi no és el motor de l’independen-tisme, tot i que n’és un poderós carbu-rant”. Segons el Centre d’Estudis d’Opi-nió català, el 47% dels catalans són par-tidaris de la independència, enfront del25% de fa tres anys.

És sobre aquesta onada que surfeja Ar-tur Mas. Amb el risc que se l’emporti. Enun any, el seu partit, Convergència Demo-cràtica de Catalunya (CDC), ha perdutonze escons al Parlament i ha hagut d’es-tablir un pacte amb ERC, que actualmentapareix com el favorit en certs sondejos.Ha perdut el suport de grans empreses,que li han manifestat que malament queveuen la independència, tenint en comp-te que la meitat de les exportacions cata-lanes es destinen a la resta d’Espanya. “Jono tinc confiança en Artur Mas –assegu-ra Joan Hernández, de 48 anys, procedentde Vilafranca del Penedès–. Ell pertanya la dreta burgesa i si Madrid fa conces-sions en el pla econòmic, abandonarà laindependència”.

Després d’haver enviat una cartaaquest juliol a Mariano Rajoy, proposantcinc escenaris per organitzar un referèn-dum el 2014, Artur Mas s’ha reunit en se-cret amb el cap del govern espanyol a fi-nals d’agost. De manera encoberta, lesnegociacions han començat. Catalunyaja ha aconseguit que Madrid fixi un ob-jectiu de dèficit públic asimètric entreregions, cosa que li ha suposat un bene-fici. El govern central ha de renovar elsistema de finançament de les autono-mies el 2014 i podria oferir a Catalunyapagar menys per la solidaritat amb les al-tres regions.

Artur Mas podria aleshores transfor-mar el referèndum per la independèn-cia en una simple consulta popular so-bre les diferents formes d’estat possi-bles. Però, en públic, manté un discursexaltat, fins al punt de comparar la llui-ta per la independència amb la de Mar-tin Luther King pels drets dels afroame-ricans. Una comparació que agrada.Carlos Bernet, treballador del sectorelèctric, i Andreu Roig, del sector de laconstrucció, dos dels 30.000 voluntarisde l’ANC, assenyalen que “al principi haestat difícil mobilitzar la gent, peròaquests últims dies les nostres oficineshan estat tot el dia plenes: la gent ha en-tès que dimecres és un gran dia per a lanostra història”.e

Quand ils ont su qu’il manquait dumonde dans la région du delta del’Ebre pour compléter la chaîne hu-

maine qui devait, mercredi 11 septembre,traverser du nord au sud toute la Catalog-ne, ils n’ont pas hésité un instant. Pour quela Via Catalana, la Voie catalane vers l’in-dépendance, soit un succès et qu’aucunmaillon du parcours, long de 400 km, nemanque, des centaines de Catalans ontposé des jours de congé et pris leur voi-ture pour faire 100, 200, parfois 300 kmvers la pointe sud de la Catalogne.

«Pour accélérer le processus desécession, il est fondamental que le mon-de entier comprenne et voie que la Cata-logne souhaite être indépendante», no-te Xavi Puig, un Catalan de 38 ans qui afait 275 km avec sa femme enceinte de7 mois et son fils de 4 ans depuis Torello,au nord, pour se rendre à Alcanar, la der-nière ville du sud avant la Communautévalencienne.

La manifestation organisée pour la Di-ada, la fête de la Catalogne, se veut unenouvelle démonstration de force des in-dépendantistes, après celle de 2012 quiavait rassemblé près d’un million de per-sonnes à Barcelone. L’Assemblée natio-nale catalane (ANC), puissante associati-on en faveur de l’indépendance, a cettefois décidé de prendre exemple sur la «voie balte », une grande chaîne humai-ne de 600 km qui avait rassemblé près de2 millions d’Estoniens, de Lettons et de Li-tuaniens réclamant leur séparation del’URSS en août 1989. « Nous espéronsque le résultat sera aussi positif pournous », affirme Jaume Marfany, vice-pré-sident de l’ANC, qui ne craint pas de com-parer le joug soviétique au système es-pagnol décentralisé.

Forts de l’expérience de 2012, qui avaitconduit Artur Mas à convoquer des électi-ons anticipées et à annoncer un référen-dum d’autodétermination en 2014, les in-dépendantistes sont convaincus qu’ensortant massivement dans la rue, ils vain-cront les dernières réticences du prési-dent du gouvernement catalan. «Nousavons appris l’an dernier que quand onveut, on peut : les politiques nous écou-tent et agissent en conséquence», résu-me Cristina Gutierrez, une militante.

Si le gouvernement central s’oppose àdonner un cadre légal à la consultation de2014, M. Mas a prévenu qu’il convoque-rait en 2016 des élections régionales àvaleur de plébiscite sur la sécession.«Trop tard», répondent les indépendan-tistes. «La Catalogne ne peut tenir da-vantage, elle est arrivée à une limite, éco-nomiquement», insiste M. Marfany, re-prenant l’argument selon lequel l’Espag-ne pille les ressources de la Catalogne.

Mais le risque est surtout de voir lemouvement s’essouffler. Surtout si la re-prise économique se confirme. Comme enconvient le député de la Gauche républi-caine indépendantiste catalane (ERC) Al-fred Bosch, «la crise n’est pas le moteurde l’indépendantisme, mais il en est unpuissant carburant». Selon le Centred’étude d’opinion catalan, 47 % des Cata-lans sont favorables à l’indépendance,contre moins de 25 % il y a trois ans.

C’est sur cette vague que surfe M.Mas. Au risque d’être emporté. En un an,

son parti, Convergence démocratique deCatalogne, a perdu onze sièges au Par-lement, et a dû nouer un pacte avec ERC,qui apparaît aujourd’hui favori dans cer-tains sondages. Il a perdu le soutien desgrandes entreprises, qui lui ont dit toutle mal qu’elles pensent de l’indépen-dance, alors que la moitié des exportati-ons catalanes ont pour destination lereste de l’Espagne. «Je n’ai pas confi-ance en Artur Mas, assure ainsi Joan Her-nandez, 48 ans, venu de Vilafranca delPenedès. Il appartient à la bourgeoisiede droite et si Madrid fait des concessi-ons sur le plan économique, il abandon-nera l’indépendance.»

Après avoir envoyé une lettre en jui-llet à Mariano Rajoy, proposant cinqscénarios pour organiser un référendumen 2014, Artur Mas s’est réuni en secretavec le chef du gouvernement espagnolfin août. En coulisse, les négociations ontdébuté. La Catalogne a déjà obtenu queMadrid fixe un objectif dedéficit public asymétrique se-lon les régions, qui lui abénéficié. Le gouvernementcentral doit rénover le systè-me de financement des auto-nomies en 2014 et pourraitlui offrir de payer moins pourla solidarité avec les autresrégions.

M. Mas pourrait alorstransformer le référendumsur l’indépendance en unesimple consultation populai-re à choix multiple sur lesdifférentes formes d’Etatpossibles. Mais en public, ilmaintient un discours exalté,allant jusqu’à comparer la lut-te pour l’indépendance avec celle deMartin Luther King pour les droits desAfro-Américains. Des propos qui plai-sent. Carlos Bernet, employé dans le sec-teur électrique, et Andreu Roig, dans laconstruction, deux des 30 000 volontai-res que compte l’ANC, soulignent qu’«audébut, cela a été difficile de mobiliser lesgens, mais ces derniers jours, notre bu-reau est toujours plein: ils ont comprisque mercredi est un grand jour dans no-tre histoire».e

Una cadena humana de 400 kmper una Catalunya independent

Une chaîne humaine de 400 kmpour une Catalogne indépendanteSandrine Morel

12/9/2013FRANCE / LE MONDE

Es diu queEspanya abusadels recursosde Catalunya.Però el risc ésveure com elmoviment vaprenent força sila recuperacióeconòmicaes confirma

CÈLIA ATSET

06 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara

Centenars de milers de persones esvan manifestar a Catalunya perun estat independent. Amb tot,

l’escissió d’Espanya difícilment con-vertiria aquesta terra en un lloc millor.

Centenars de milers de catalans esvan agafar de la mà per manifestar-seper un estat català independent. El quea primera vista unia les persones erenles seves cares radiants. I qui anava apreguntar pels seus sentiments rebia

una resposta contundent. Ells tenienla pell de gallina, sentien amor per Ca-talunya, orgull de Catalunya. Una jor-nada històrica, en això tothom hi esta-va d’acord. Tota la felicitat que van ex-perimentar havia de valer molt la pena.Quins van ser els motius que els vanportar al carrer? Marcar en el mapa eu-ropeu una nova frontera. Per això se’lsvan eriçar els pèls dels braços. Com siuna nova frontera convertís el món enun lloc millor.

Una escissió de Catalunya de la res-ta d’Espanya no convertiria tampocCatalunya en un lloc millor. Els cata-lans ja no tindrien cap rei més i el FCBarcelona ja no es podria tornar a en-frontar al Reial Madrid a la lliga espa-nyola. Pel que fa a la resta de coses, Ca-talunya continuaria sent tan democrà-tica tan jurídico-estatal, tan adineradai tan corrupta com ho és ara com a partd’Espanya.

Els separatistes catalans parlen dela seva llibertat com si visquessin avuien dia sense aquesta llibertat. Per ai-xò es dibuixa ràpidament un somriu-re sobre els seus rostres quan pensenen la fundació d’un estat propi. L’espe-rit del nacionalisme s’ha escapat del’ampolla. I no hi tornarà mai més.e

THE CATALAN WAY

ACòrsega, al País Basc, a Bèlgica, aEscòcia o a Catalunya: molts eu-ropeus volen el seu propi estat.

La qüestió va sobre identitat i llengua,però cada cop més sovint també sobrediners. [...]

Catalunya: cadena humana contraMadridAmb una cadena humana, que havia decobrir 400 quilòmetres, els catalans esvan manifestar dimecres per la indepen-dència. La Via Catalana ha de mostrar al’opinió pública mundial com és de seri-

osa (per als catalans) la creació d’un estatpropi. Justament fa un any 1,5 milionsdels 7,5 milions de catalans ja es van ma-nifestar per desvincular-se d’Espanya.Els comparativament parlant adineratscatalans consideren que Madrid sen’aprofita, ja que any rere any han de pa-gar al govern central més ingressos fis-cals dels que reben de tornada.

El conflicte entre Catalunya i el go-vern central s’aguditza cada cop més desdel 2006. Els catalans es van designar asi mateixos com a “nació” en l’Estatutd’Autonomia aprovat llavors. El conser-vador Partit Popular (PP), que actual-ment està al govern de Madrid, ho vaportar davant el Tribunal Constitucio-nal. Quatre anys més tard els catalansvan haver d’esborrar aquest terme del’Estatut. De seguida es va convocar eljuliol del 2010 una primera manifestaciómassiva, un mar de banderes de ratllesgrogues i vermelles.

“Som una nació, nosaltres decidim”,aquest va ser el lema. Encara aquell ma-teix any Artur Mas, de la nacionalista-burgesa CiU, va prendre el poder. Enaquell temps la crisi econòmica cada copes va estendre més també a la rica Cata-lunya. El juliol del 2012, Mas va exigir delprimer ministre espanyol Mariano Ra-joy una millor compensació financeraper a Catalunya, Rajoy s’hi va negar. Masva convocar eleccions de manera antici-pada i des de llavors es va posar al capda-vant de la idea separatista: “Un divorci famal, però l’alternativa és pitjor”.[...]e

Auf Korsika, im Baskenland, in Belgi-en, Schottland oder Katalonien: Vi-ele Europäer wollen einen eigenen

Staat. Dabei geht es um Identität undSprache, aber immer häufiger auch umGeld. (...)

Katalonien: Menschenkette gegenMadridMiteinerMenschenkette,die400Kilometerlang werden sollte, demonstrierten die Ka-talanen am Mittwoch für Unabhängigkeit.Die“viacatalana”sollderWeltöffentlichkeitbeweisen,wieernstesihnenmitderBildungeines eigenen Staates ist. Genau vor einemJahrdemonstriertenbereits1,5Millionender7,5 Millionen Katalanen für eine Loslösungvon Spanien. Die vergleichsweise wohlha-benden Katalanen sehen sich von Madridübervorteilt, da sie Jahr für Jahr mehr Ste-uereinnahmen an die Zentralregierung ab-führen, als sie zurückerhalten.

Der Konflikt zwischen Katalonien undder Zentralregierung spitzt sich seit demJahr 2006 immer mehr zu. In einem da-mals verabschiedeten Autonomiestatutbezeichneten sich die Katalanen als “Na-tion”. Die konservative Volkspartei (PP),die derzeit die Regierung in Madrid stellt,zog vor das Verfassungsgericht. Vier Jah-re später mussten die Katalanen diesenTerminus aus dem Statut streichen.Prompt kam es im Juli 2010 in Barcelonazur ersten Massendemonstration, einemMeer aus rot-gelb gestreiften Fahnen.

“Som una naciò, nosaltres decidim” –“Wir sind eine Nation, wir entscheiden”,

Europeus que es volen escindirde la seva pàtria

Europäer, die sich vom Mutterlandabspalten wollenPavel Lokshin / Ute Müller

11/9/2013DEUTSCHLAND / DIE WELT

Katalanischer Nationalismus12/09/2013DEUTSCHLAND / BERLINER ZEITUNG

Hundertausende demonstriertenin Katalonien für einen unabhän-gigen Staat. Dabei würde die Abs-

paltung von Spanien das Land wohlkaum zu einem besseren Ort machen.

Hunderttausende Katalanen habensich bei der Hand genommen, um für einenunabhängigen katalanischen Staat zu de-monstrieren. Was die Menschen auf denersten Blick einte, waren ihre strahlendenGesichter. Und wer sie nach ihrenGefühlen befragte, erhielt starke Antwor-ten. Sie spürten Gänsehaut, Liebe zu Ka-talonien, Stolz auf Katalonien. Ein histo-rischer Tag, darin waren sich alle einig. Alldas Glück, das sie empfanden, wäre einergrößeren Sache wert gewesen. Weswe-gen waren sie auf die Straße gegangen?Um auf der europäischen Landkarte eineneue Grenze einzuzeichnen. Deswegenrichteten sich ihnen die Härchen auf denUnterarmen auf. Als wenn eine neue eu-ropäische Grenze die Welt zu einem bes-seren Ort machen würde.

Eine Abspaltung Kataloniens vom RestSpaniens würde noch nicht einmal Kata-lonien zu einem besseren Ort machen. DieKatalanen hätten keinen König mehr undder FC Barcelona würde nicht mehr in derspanischen Liga gegen Real Madrid antre-ten. Ansonsten bliebe Katalonien so de-

Martin Dahms

mokratisch, so rechtsstaatlich, so wohlha-bend und so korrupt wie jetzt als Teil Spa-niens.

Die katalanischen Separatisten redenvon ihrer Freiheit, als lebten sie heute inUnfreiheit. Deswegen huscht ein Lächelnüber ihr Gesicht, wenn sie an die Grün-dung eines eigenen Staates denken. DerGeist des Nationalismus ist aus derFlasche entwichen. Er wird nicht mehrzurückkehren. e

Nacionalisme català

so das Motto. Noch im selben Jahr über-nahm Artur Mas von der bürgerlich-na-tionalistischen CiU die Macht, damalsgriff die Wirtschaftskrise immer mehrauch auf das reiche Katalonien über. ImJuli 2012 forderte Mas von Premier Ma-riano Rajoy einen besseren Finanzaus-gleich für Katalonien, Rajoy weigertesich. Mas rief vorzeitig Neuwahlen ausund setzte sich fortan an die Spitze derseparatistischen Idee: “Eine Scheidungtut weh, aber die Alternative ist schlim-mer”. (...) e

DAVID RAMOS / GETTY IMAGES

PERE VIRGILI

07ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY

Va serunaprovadeforçamoltreeixi-da la que els nacionalistes catalansvan voler per ahir, dia de la Diada, la

festa nacional de Catalunya. Desenes demilers de persones van participar en unacadena humana que va anar desplegant-se a partir de les primeres hores de la tar-da al llarg de tota la costa, que va des de lafrontera francesa, al nord, fins a la divisò-ria amb el País Valencià, al sud. Quatre-centsquilòmetresdemansunidesambunsol lema, el sí en el referèndum per la se-cessió que Artur Mas, president de la Ge-neralitat–l’autonomiaregionalcatalana–,ha promès de convocar l’any vinent, peròque el govern central de Madrid es nega aautoritzar.

L’organització que ha convocat les cele-bracions de la Diada també aquest any,l’ANC (Assemblea Nacional Catalana), s’hainspirat en la cadena humana que van fermilers de ciutadans de les repúbliques bàl-tiques (Estònia, Letònia i Lituània) el 1989per exigir la independència de l’URSS. “Te-nim el dret a decidir”, va dir Mas mentre lacadena humana acabava en una gran ma-nifestació a la plaça Catalunya de Barcelo-na. “Avui –va afegir Mas– hem enviat unmissatge clar de la voluntat del poble”.

Fins al moment, també les enquestesdonen la raó als que fan pressió perquèse celebri un referèndum d’autodetermi-nació. L’última, publicada ahir [per l’11 desetembre] per l’observatori My Word pera la ràdio Cadena SER, assenyala que el52% dels catalans estarien a favor de la in-dependència, el 24% en contra, i un altre

20% estarien indecisos, i que en qualse-vol cas més del 80% de la població de Ca-talunya considera que la consulta popu-lar sobre la sobirania s’hauria de fer. Enaltres enquestes la majoria no excedeix el50%, però continua sent una majoria àm-plia a favor de la creació d’un nou estat.Si el govern central, a Madrid, continuaoposant-se a la consulta, el pla de Maspreveu celebrar les eleccions regionalsdel 2016 com un plebiscit per la Catalu-nya independent, amb un programa elec-toral que prevegi l’autodeterminació.

El continu augment dels catalans favo-rables a la secessió que s’ha donat en els úl-tims anys té en el seu rerefons, per des-comptat, la crisi econòmica, que ha tornataencendrelarivalitatambMadrid.Faanysque els catalans demanen al govern centralunnouacordfiscal,similaralquejaexisteixamb el País Basc, que li permetria recaptarimpostos directes i no haver de renegoci-ar cada any els fons que Madrid dedica a laregió. Després de l’educació i de la policia,quejaesgestionendemaneraautònoma,elpacte fiscal seria l’última concessió, i el go-verncentraltélafermaintenciód’evitar-la.Però potser és l’única manera de conteniruna marea secessionista que aspira a ferque la Diada, dia infaust en què es recordala conquesta de Barcelona el 1714 per lestropes borbòniques, esdevingui una “festade la llibertat”. La cadena humana ha dei-xat també un rastre al Parlament italià, onBossi i tots els diputats de la Lliga Nords’han posat una samarreta en solidaritatamb les reivindicacions catalanes.e

Una prova di forza ampiamente rius-cita quella voluta ieri dai nazionalis-ti catalani nel giorno della “Diada”, la

festa nazionale della Catalogna. Decine dimigliaia di persone hanno preso parte aduna catena umana che è andata dispiegan-dosi dalle prime ore del pomeriggio lungotutta la costa che va dal confine francese,a nord, fino a quello con la regione di Valen-cia, a sud. Quattrocento chilometri di ma-ni unite con un solo slogan, il «sì» al refe-rendum secessionista che il presidente de-lla Generalitat, l’autonomia regionale cata-lana, Artur Mas, ha promesso di convocarel’anno prossimo ma che il governo centra-le, a Madrid, si rifiuta di autorizzare.

L’organizzazionecheanchequest’annoha convocato le celebrazioni della Diada,l’Anc (Assemblea nazionale catalana), si èispirataallacatenaumanachenel1989re-alizzarono migliaia di cittadini delle re-pubbliche baltiche (Estonia, Lettonia e Li-tuania)peresigerel’indipendenzadall’Urss.«Abbiamo il diritto di decidere», ha dettoMas, mentre la catena umana si conclude-va con una grande manifestazione dellapiazza Catalunya di Barcellona. «Oggi – haaggiunto Mas– abbiamo lanciato un mes-saggio chiaro sulla volontà del popolo».

Anche i sondaggi danno finora ragionea chi preme per un referendum sull’auto-determinazione. L’ultimo, pubblicato ieri[per l’11 de setembre] dall’osservatorioMy Word per la radio Cadena Ser, rileva cheil 52% dei catalani sarebbero a favoredell’indipendenza, il 24% contrari, un al-tro 20% indecisi. Ma che comunque più

dell’80% degli abitanti della Catalogna ri-tiene che la consultazione popolare sullasovranità si debba comunque fare. In al-tri sondaggi la maggioranza non supera il50% ma rimane in ogni caso ampia a favo-re della creazione di un nuovo Stato. Se ilgoverno centrale, a Madrid, continuerà adopporsi al referendum, il piano di Mas pre-vede di celebrare le elezioni regionali del2016 come un plebiscito per la Catalognaindipendente, con un programma eletto-rale che preveda l’autodeterminazione.

Nel retroscena del consistente aumen-to negli ultimi anni dei ca talani favorevolialla secessione c’è ovviamente la crisi eco-nomica che ha riacceso la rivalità con Ma-drid. Da anni i catalani chiedono allo Statocentrale un nuovo accordo fiscale, simile aquello che già esiste con i Paesi Baschi, chegli consentirebbe di incassare direttamen-te le tasse e di non dover ogni anno rine-goziare i finanziamenti che Madrid versaalla regione. Dopo l’istruzione e la polizia,che sono già gestite in forma autonoma,l’accordo fiscale sarebbe l’ultimo strappocheilgovernocentralevuoleassolutamen-te evitare. Ma è forse anche l’unico modoper contenere la marea secessionista cheaspiraatrasformarela“Diada”dagiornoin-fausto, nel quale si ricorda la conquista diBarcellona nel 1714 da parte delle truppeborboniche, a “festa di libertà”. La catenaumana ha avuto uno strascico anche nelparlamentoitalianoconBossietuttiidepu-tati della Lega che hanno indossato una t-shirt di solidarietà con le rivendicazioni ca-talane..e

Una cadena humana de 400 kmCatalunya demana la independència

Una catena umana di 400 kmLa Catalogna chiede l’indipendenzaOmero Ciai

12/9/2013ITALIA / LA REPUBBLICA

Una manifestazione si è svolta ieri inCatalogna per chiedere un referen-dum sull’indipendenza dalla Spag-

na. Una richiesta, questa, duramente con-testata dal Governo centrale di MarianoRajoy. Il presidente della regione catala-na Artur Mas, di Convergència i Unió, è tor-nato ad affermare che “ogni soluzione pas-sa per le urne”. Confermando lo svolgi-mento lo scorso 29 agosto di una riunio-ne con il presidente del Governo centraleRajoy, i cui contenuti “devono restare se-greti”, Mas ha inoltre dichiarato di “non ve-dere la volontà politica” da parte di Madriddi rispondere ai bisogni della regione. Ilpresidente della Catalogna ha quindi riba-dito di voler proseguire il percorso legaleper organizzare un referendum sull’auto-determinazione nel 2014. Questa mattinail portavoce del governo catalano, Fran-cesc Homs, ha reso noto che entro la finedell’anno verrà con tutta probabilità deci-sa la data di svolgimento della consulta-zione popolare.

In una delle regioni più ricche dellaSpagna, la spinta indipendentista –che co-munque trova numerose voci avverseall’interno della stessa Catalogna– trovaancora una volta nella crisi economica

Ahir a Catalunya va tenir lloc unamanifestació per demanar un re-ferèndum per independitzar-se

d’Espanya. Una petició, aquesta, forta-ment qüestionada pel govern central deMariano Rajoy. El president de la regiócatalana, Artur Mas, de Convergència iUnió, va tornar a dir que “qualsevol so-lució passa per les urnes”. Confirmantque el 29 d’agost havia tingut una reunióamb Rajoy, el president del govern cen-tral, els continguts de la qual “s’han de

mantenir en secret”, Mas també va de-clarar “no veure voluntat política” deMadrid per satisfer les necessitats de laregió. Tot seguit, el president de la Gene-ralitat va reiterar la seva intenció de con-tinuar el curs legal per organitzar un re-ferèndum d’autodeterminació el 2014.Aquest matí, el portaveu del govern ca-talà, Francesc Homs, ha anunciat quemolt probablement abans de finalsd’aquest any s’haurà decidit la data dela consulta popular.

En una de les regions més riques d’Es-panya, el creixement del moviment in-dependentista –que en qualsevol cas témoltes veus adverses dins de Catalunyamateix– troba l’element desencadenant,una vegada més, en la crisi econòmica: laregió denuncia el que considera un trac-tament fiscal injust per part de Madridi una crisi del model polític de les auto-nomies, vigent a Espanya des que es varestaurar la democràcia als anys setan-ta. “Després de més de trenta anys de de-mocràcia, Catalunya és la regió que méscontribueix al producte interior brut i alcreixement econòmic espanyol i, alho-ra, la regió on la inversió pública és méspetita”, va dir Mas ahir.e

Manifestació independentistaa Catalunya

Manifestazione indipendentistain Catalogna

13/9/2013VATICANO / L’OSSERVATORE ROMANO

l’elemento scatenante: la regione denun-cia quello che a suo avviso è un trattamen-to fiscale iniquo da parte di Madrid e unacrisi del modello politico delle autonomie,in vigore in Spagna da quando è stata ri-pristinata la democrazia negli anni Settan-ta. “Dopo oltre trenta anni di democrazia,la Catalogna è la regione che contribuiscemaggiormente al prodotto interno lordoe alla crescita economica spagnola e do-ve l’intervento pubblico è minore” ha affer-mato ieri Mas.e

JOSÉ JORDAN / AFP

SOTA ELS FOCUS DE LA PREMSA MUNDIAL

THE CATALAN WAY

EXPRESSO/ PORTUGAL La independència de Catalunyaés una mala idea

Més enllà de l’impressionant cadena humana, l’im-pressionant nombre de catalans que estan a favordelaindependència(el52%,segonslesenquestes)i més enllà de totes les raons que pugui tenir Cata-lunyaperqueixar-sedelcentralismedeMadrid(queés un fet), la independència d’aquesta regió és unamala notícia per a Portugal i per a tot Europa.

Novallapenainvocarraonshistòriques,moltenvoga als segles XIX i XX, perquè les raons històri-ques,engeneral,amaguenraonshistòriquesante-riorsaaquestes.Perexemple,elRegned’Aragó,queva incloure Catalunya, era transfronterer i teniapartsqueavuisónfranceses–Narbona,CarcassonaifinsitotTolosa,perexemple–.Lacroadacontraelsalbigesos(ocàtars)vaacabarambelgranregneara-gonès i va limitar-lo a la frontera dels Pirineus.

Les raons històriques s’invoquen, normalment,com a causa, però no passen dels arguments. La ve-ritableraódelapopularitatdelaindependènciaaCa-talunya,emsembla,infeliçment,queésaquesta:ésunadeleszonesmésriquesd’Espanyaquenovolso-lidaritzar-se amb les que tenen més carències. [...]

A Txecoslovàquia, la separació de la RepúblicaTxecad’Eslovàquiatambévatransmetrelaideaque

els més rics (els txecs)deixavenenrereelsméspobres (els eslovacs). AEslovènia el cas no va di-vergir gaire quan es vaindependitzardeSèrbia.

I podríem seguir ambEscòcia i Flandes, i aixíconsagrar la descompo-sició d’una Europa quehavia de ser solidària,però on pocs han vetllatper la seva idea original.

És per això que per a Portugal i Europa la inde-pendència de Catalunya és una mala idea. És per ai-xò que no entenc gaire l’eufòria amb què molts por-tuguesos reben la notícia de la Via Catalana. ¿Pot-ser és perquè pensen que debilita Madrid? Però laveritatésqueensdebilitaanosaltresiatotEuropa,enunmomentenquènomésl’enfortimentdelcon-tinent i la solidaritat dels més rics amb els més po-bres és una esperança per a la crisi que vivim.e

LA NACIÓN / ARGENTINA Un ultimátum para Mas y Rajoy,que enfrentan distintos retos

Los independentistas catalanes dieron vuelta alreloj de arena. Con la masiva movilización del miér-coles le dieron un ultimátum tanto a Mariano Rajoycomo a Artur Mas. El sentimiento separatista, mo-derado hace unos años, empieza a vislumbrarsemayoritario al compás de las dificultades que Ma-drid y Barcelona encuentran para dialogar sobre loque es evidente: la incomodidad de Cataluña en elactual esquema del Estado español.

Presionado por el reclamo, Mas radicalizó haceun año su nacionalismo y pasó de pedir una refor-

ma fiscal a pregonar elEstado propio. Exigeque se permita a los ca-talanes votar en un ple-biscito si quieren o noseguir en España.

La respuesta de Ra-joy fue siempre la mis-ma: la Constitución no lopermite. Esa pared agi-gantó el malestar de loscatalanes que ven a Es-paña como una entidad

que se aprovecha de su riqueza, limita su idiomay desprecia su diversidad. Pero, ¿cuánto tiempopodrá mantener Rajoy esa postura? ¿Aceptará elriesgo de enfrentar una secesión unilateral, en me-dio de la dramática crisis económica de la que in-tenta sacar al país?

Mas está atrapado. Su coalición quedó atada auna alianza táctica con la izquierda republicana, losindependentistas más radicales. Ante ellos secomprometió a conseguir el plebiscito en 2014. Lamovilización de ayer le exige cumplir. [...]

La consigna de una “Cataluña libre” que sona-ba el miércoles en Barcelona gana fuerza al compásde la crisis económica e institucional que erosio-na a España desde hace 5 años. El independentis-mo consigue día a día sus pequeños triunfos; es unproyecto incierto, pero al menos es un proyecto.

El desafío que pesa sobre Rajoy es ofrecerlesa los siete millones de catalanes un nuevo desti-no común. La urgencia de Mas es que no lo devo-ren las expectativas que generó al embanderar-se con el sueño de la independencia.e

LE FIGARO / FRANCE Una cadena humanaper la independència catalana

Els independentistes encara són aquí. Un anydesprés de la manifestació massiva pels carrersde Barcelona, els partidaris de la secessió de Ca-talunya han aconseguit una nova demostracióde força. Malgrat la pluja intermitent, 400 qui-lòmetres, de nord a sud de la regió, s’han cobertd’una cadena humana. Centenars de milers depersones, vestides sovint amb una samarretagroga, que es venia a 12 euros per finançar l’or-ganització de la Via Catalana, segons la plata-forma organitzadora de la iniciativa, l’Assem-blea Nacional Catalana.

Amb samarretes, amb els colors sang i or dela senyera (la bandera catalana, que té quatrefranges vermelles sobre un fons groc), o ambla segona equipació del Barça, que també por-ta aquests colors i que fa furor entre els joves.Tots són símbols nacionals aquest dimecres: in-comptables banderes, esclar, però també him-nes patriòtics i sardanes (la dansa regional, quees balla en grup i en cercles). [...]

La seva reclamació és simple: la independèn-cia, per referèndum, un escrutini que segonsells hauria de coincidir amb el tricentenari de

la festa nacional el2014. José, 56 anys, diuque ja en té prou que“Espanya espoliï els ca-talans” i vol poder “de-cidir el seu futur”. Lesparaules es fan ressòdel discurs del presi-dent regional de Cata-lunya, sense que sapi-guem realment qui cor-re darrere de qui, si elspolítics o els electors.

Després de la Diada del 2012, Artur Mas ha pu-jat al cavall de l’independentisme. Després d’ha-ver cedit terreny polític als independentistesradicals d’Esquerra Republicana en unes elecci-ons que ell mateix havia decidit avançar, el pre-sident català no s’ha mogut de la seva posició.[...] El referèndum, diu Mas, haurà de preveu-re l’opció d’un “estat propi”, l’eufemisme habi-tual de CiU per parlar d’independència.e

Les raonshistòriquess’invoquencom a causa,però nopassen delsarguments

Elspartidaris dela secessióhan obtingutuna novademostracióde força

Mas estáatrapado.Su coaliciónquedó atadaa una alianzatáctica conEsquerra

Henrique Monteiro Martín Rodríguez Yebra Mathieu de Taillac

CATALUNYA PRESENTA CASAL CATALÀ LA PLATA ROGER ORRIOLS