ArqueoMontsec

8/8/2019 ArqueoMontsec

1/21

29

9 9Pgs. 29-50

Universitat de LleidaISSN: 1131-883-X

www.rap.cat

Introducci

La serralada del Montsec es troba situada a cavallde les comarques del Pallars Juss al nord, la Noguerapel sud i la Ribagora oriental per loest. La serras eminentment calcria i mesura uns 40 quilme-tres amb una orientaci E-W i es troba tallada entres punts pels rius Noguera Ribagorana, NogueraPallaresa i Boix, que ormen sengles grans congosts,Mont-rebei, Terradets i Pas Nou doest a est respecti-

vament. Cadascun daquests cossos independents repun nom propi, el Montsec de Rbies (entre Terradetsi el Pas Nou), el Montsec dAres (entre Terradets iMont-rebei) i el Montsec de lEstall (a lArag).

En un sentit ms ampli, la serralada es troba enuna zona de confuncia de diverses zones de pasnatural; per un costat els dos grans rius esmentats

Ce travail rvise lhistoire de lactivit archologique dans leursdirentes maniestations, depuis larrive des pionniers de la re-cherche la n du xixe sicle jusqu lactuel projet de recherche,en passant par les activits damateurs avant ltablissement duService dArchologie. Cet article se concentre sur la cordillre duMontsec et quelques zones prochaines, tout en laissant part lazone aragonais o, pour plusieurs motis, la recherche a t majeuredepuis les centres de recherche.

On considre aussi les matriels sans contexte archologique

(dexcavations anciennes et ramassages de matriel) qui peuventaider crer un schma chrono-culturel dans cette zone. Finalement,le nouveau projet de recherche sur le Montsec est prsent, avecdes rsultats prliminaires de la grotte Colomera, de la grotte duMort et de la balma de la Massana, tous les trois situs SantEsteve de la Sarga et trs proches de laxe central quil conormele Congost de Montrebei dans cette zone.

Mots cl: historiographie, chronologie relative, Prpyrenns duLleida, grotte Colomera, grotte du Mort, balma de la Massana.

en una direcci N-S/S-N, que connecta les planes de

Lleida amb la Conca de Tremp i els primers contra-orts pirinencs. Per altra banda, la tamb propera vall del Segre pot unir aquesta zona amb daltres demeridionals i del nord-est.

Aquest actor geogrc, juntament amb la presnciaal Montsec dun important conjunt/sistema crstic quees refecteix en les grans cavitats existents a la zona,ha acilitat en part una riquesa arqueolgica importantque abraa gaireb totes les poques prehistriquesi histriques. Alhora, aquests ets han provocat queles coves i altres jaciments de la serra hagin estatreqentades per estudiosos i acionats de diversesdisciplines des de la darreria del segle xix.

Els projectes de recerca sistemtics i destinats ala prehistria no han estat abundants ni duradorsen aquesta zona, per aquest motiu la gran majoria

En aquest treball es repassa la histria de lactivitat arqueolgicaen les seves dierents maniestacions, des de larribada dels pionersde la recerca en dierents mbits a nals del segle xix ns a lactualprojecte de recerca, passant per les activitats dacionats abans delestabliment del Servei dArqueologia. Se centra bsicament enla serralada del Montsec i algunes zones properes, tot deixant debanda la zona aragonesa on, per diversos motius, la recerca haestat major des dels centres de recerca.

Saproita per repassar els materials descontextualitzats

(dexcavacions i/o recollides de material antigues) que poden ajudara crear un esquema cronocultural per a aquesta zona. A lltim,es presenta el nou projecte de recerca del Montsec, amb resultatspreliminars de la cova Colomera, de la cova del Mort i de labalma de la Massana, tots tres situats a Sant Esteve de la Sargai molt propers a leix vertebrador que conorma aqu el Congostde Montrebei.

Paraules clau: historiograa, cronologia relativa, Prepirineu deLleida, cova Colomera, cova del Mort, balma de la Massana.

F. Xavier OmsAmlia BargallJuan Manuel Lpez-GarcaJuan Ignacio MoralesMireia Pedrolex Sol

Larqueologia prehistrica a la serralada

del Montsec, des del segle xix fns a lactualprojecte de recerca


2/21

30

F. Xavier Oms et al., Larqueologia prehistrica a la serralada del Montsec, des del segle xix ns a lactual projecte de recerca

Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X

de jaciments de la zona, tot i ser coneguts per lacomunitat cientca dantuvi, no han rebut un tracteadequat i es troben, en gran part, molt aectats perles accions de urtius.

Historiografa. La histria de larecerca al Montsec i rodalia

Des de la darreria del segle xix es comencen adocumentar els primers treballs que duna manerao una altra es poden relacionar amb larqueologia(Fullola i Cebri 1996). En aquest context es publicalany 1880 una ressenya sobre lestaci troglodtica deSusterris a la vena conca de Tremp, que relacionaamb els monuments drudics descoberts per MonerSiscar lany 1872 a la zona de Senterada (els primersmeglits publicats a Catalunya), aix com amb altarsnaturals identicats en aquells temps a Frana (MirCasases 1880). Un salt qualitatiu en la recerca es pro-dueix amb larribada a aquestes terres del geleg LlusMaria Vidal, que aegeix un component ms cientc

i humanista a les seves recerques, eliminant termes/temes com drudics o celtes, prousament utilitzatsen aquells anys (Gmez-Alba 1992; Lpez 2001). En

el decurs dels seus treballs a la regi, Vidal va visitarla cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga), la covadel Tabac (Camarasa), la cova Joan dOs (Tartareu) ola cova Negra de Trag entre daltres (Vidal 1894a).Alguns daquests jaciments, a partir de les dades deVidal i Bosch Gimpera (1915-1920), apareixen a al-gunes de les primeres obres de sntesi de la histriade Catalunya (Rovira i Virgili 1922), sota lepgra degrup o cultura de les coves.

Poc desprs, Serra Vilar, durant les seves activitatsal Prepirineu central catal va treballar a la cova delsPicalts (Vilanova de Mei), on, a part de materials assi-milables amb moments calcoltics i de ledat del Bronze,

va recuperar algunes restes de cermiques impresesdel Neoltic antic que aparentment estaven barrejadesamb daltres materials (Serra Vilar 1923).

Ms tard, durant la primera meitat del segle xx,de nou la cova Colomera apareix esmentada com aestaci prehistrica a dierents publicacions daquestmoment (Serra Rols 1930; Jordana 1936: 114).En lobra de Serra Rols, a ms, es puntualitza la

Colomera com un exemple immillorable de jacimenten cova adient per al desenvolupament de la vidaprehistrica, i apareix dins un mapa de poblament

Fig. 1. Localitzaci de la serra del Montsec.


3/21

31 Revista dArqueologia de Ponent 19, 2009, 29-50, ISSN: 1131-883-X


rupestre del congost de Mont-rebei, juntament ambla cova Negra de Cor (Serra Rols 1930: 58) (g.2). Poc desprs, en una altra obra de sntesi, alguns

jaciments del Montsec com ara la cova dels Picalts,la cova Colomera i la cova Negra de Cor aparei-xen assenyalats en un mapa sobre poblament durantledat del Bronze en terres lleidatanes (Maluquer deMotes 1945: 230).

les poques estratigraes existents a Catalunya del IIImillenni, amb una successi de nivells que abracendes del Neoltic nal verazi ns al Bronze inicial,amb un moment estraticat Calcoltic/Campaniorme.Des dun punt de vista actual, es podria discutir la

validesa real daquesta estratigraa, tot i aix s encarautilitzada per la comunitat cientca (Martin 2003;Martin et al. 2003). Del Forat Negre de Serradell es

va publicar un recull de materials arqueolgics que

semblen indicar que es tractaria duna cavitat ambuna clara unci sepulcral, atribuble potser a la dar-reria del III millenni (Maluquer de Motes 1950a).Els treballs a la cova de les Llenes dEriny orenmenys intensos encara. Shi documentaren restes decermiques amb cordons digitats pertanyents a unmoment indeterminat de ledat del Bronze, a partduns materials prousament impresos que shan desituar en el Neoltic antic. A ms, i sense restes apa-rents dantropitzaci, shi documenta un nivell ambauna plistocena (Ursus no determinat) (Maluquerde Motes 1950b).

De tornada al Montsec, a la darreria de la dcada

dels anys seixanta (1969) el doctor Maluquer de Motesva dur a terme una excavaci arqueolgica a la covadels Muricecs (Llimiana), al bell mig del congost deTerradets, juntament amb els seus deixebles EmiliJunyent i Josep Guitart, i lacionat Josep de la Vega.Malauradament, els resultats daquesta excavaci noes van publicar de orma completa per motius di-

versos. Els pocs detalls coneguts procedeixen dunapublicaci dinicis de la dcada dels anys vuitanta(De la Vega 1981), on es presenta una estratigraadel vestbul de la cova i els corresponents materialsarqueolgics associats. Destaca un nivell basal ambauna plistocena que sembla pertnyer a moments no

antropitzats de la cova, entre els quals destaquen lapantera i ls. Un altre nivell, parcialment suprajacental primer, amb indstria ltica daparena paleolticarealitzada majoritriament sobre quarsita, que com

veurem ms endavant es va denir anys desprscom a pertanyent a un Mosteri no denit (Fullola iBartrol 1991) i a lltim uns retalls i una sitja ambmaterials ms recents i que es poden inserir dins ledatdel Bronze (vas polpode, apndix de bot, cordonsimpresos digitats...), destrals polides i parts passivesde molins, la majoria dels quals es van exhumar delinterior duna ossa/sitja. En la mateixa publicacies a reerncia a la troballa, uns anys abans (dcada

dels anys cinquanta) dun dipsit de metalls compostper una destral de revores i catorze braalets debronze. Anys ms tard es va ressenyar aquet conjuntde orma ms acurada (Gallart 1991: 173).

A partir de la dcada dels anys setanta i vuitantasinicia lactivitat del Grup de Recerques EspeleolgiquesMediterrnia. Aquest grup dacionats a larqueologiai a lespeleologia encapalat pel membre de lADAHUB(Associaci de Diplomats en Histria i Arqueologiade la Universitat de Barcelona) Josep de la Vega, vacentrar la seva activitat prpiament a la serralada delMontsec i la major part dels materials arqueolgicsoren publicats a la revista Mediterrnia, editada pel

mateix grup, en un volum dels quals es presenta unamonograa de la serra (De la Vega 1981). Aquest grupva realitzar treballs (excavaci o captaci de materials

Fig. 2. Croquis del Congost de Mont-rebei, segons SerraRols, 1930. Escala aproximada: 140.000.

A la zona nord del Pallars Juss, durant la dcadadels anys quaranta, inicia la seva activitat larquelegi proessor universitari Joan Maluquer de Motes, queou el primer que va endegar la recerca ms o menyssistemtica al Prepirineu de Lleida. Aquesta activitates vei iniciada concretament a la zona de les vallsde Serradell (Maluquer de Motes 1988). Durant aquellperode es van dur a terme les excavacions al ForatNegre de Serradell (Maluquer de Motes 1950a), ala cova de les Llenes dEriny (Maluquer de Motes1950b) i sobretot a la cova de la Toralla (Maluquerde Motes 1949). En aquest darrer jaciment es dugue-

ren a terme els treballs arqueolgics ms intensos.Daquesta campanya i la posterior publicaci es con-serva i encara perdura amb utilitat cientca una de


4/21


5/21



Esteve de la Sarga) desprs que shi denuncis lactivitat de detectoristes de metalls. Es van dur a termequatre sondejos a dierents zones de la cavitat per talde poder conixer el grau de destrucci del jacimenti tamb extreure un esquema estratigrc (Padr iDe la Vega 1989). Malauradament, aquesta excavacii la posterior publicaci no van complir els objectiusinicials, i resultaren de nou, com la publicaci de 1981(De la Vega 1981), un simple inventari de materials

arqueolgics procedents del jaciment. Es va presentarun esquema estratigrc a posteriori, a partir de lesrestes documentades de cada rasa, amb importantsbarreges de materials dpoques molt dierents. Elmateix equip va publicar uns anys ms tard unes pos-sibles pintures prehistriques a linterior de la cavitat,denides com una crvola parcial i restes de duesgures ms (Padr i De la Vega 1985). Poc desprs,durant la revisi per al Corpus es van descriure comunes simples taques de carbonats, dorigen natural.

En segon lloc, durant els anys 1995 i 1996, elSERP (Seminari dEstudis i Recerques Prehistri-ques) de la Universitat de Barcelona va excavar la

cova dels Muricecs (Llimiana). Lequip, dirigit perJ. L. Maya, J. M. Fullola i M. . Petit, va eectuardues campanyes per conixer el grau daectaci del

jaciment, resseguir els antics sondejos de lexcavaciMaluquer de 1969, la permanncia o no de nivellsde ledat del Bronze i conixer i delimitar els nivellspertanyents al Paleoltic mitj (Fullola et al. 1998).

Durant aquestes campanyes es va comprovar queels nivells de ledat del Bronze del vestbul estavenprcticament esgotats i que dins de la cavitat no estrobaven estraticats (tan sols es trobava una nacapa de material arqueolgic) i que els nivells paleo-ltics resten encara per ser excavats en gran part, tot

i que en una extensi reduda.Durant els treballs de camp a Muricecs, es va

prestar especial atenci a delimitar i analitzar lesactuacions arqueolgiques anteriors, actor que vaer possible restar validesa a lestratigraa presenta-da per aquella pretrita excavaci encapalada perMaluquer de Motes (comentari personal dArtur Ce-bri). Tanmateix, les indstries ltiques mosterianesconservades de la campanya de 1969 es trobavenrealitzades majoritriament sobre quarsita, al mateixtemps que el conjunt semblava clarament seleccionat(Fullola i Bartrol 1989); la auna recuperada mos-trava espcies pertanyents tant al Plistoc mitj com

al Plistoc superior i Holoc, tota barrejada i sensecap dierenciaci ni senyalitzaci de procedncia(comentari personal de Jordi Rossell).

Altres activitats dutes a terme a la serra del Montsecshan vist refectides en algunes publicacions i notciesallades. Per exemple, una intervenci arqueolgicaa la balma de Moror (a la Carta Arqueolgica delmunicipi de Castell de Mur) dirigida per AssumpciVila i Cludia Plana (Universitat Autnoma de Bar-celona) lany 1989. Sembla que aquesta intervenciou encarregada pels Serveis Territorials de Lleidapel et que es va observar que en aquesta balma eslocalitzava molt material ltic en supercie, daparena

paleoltica. No sen coneix ni cap memria cientcani cap article.

Per altra banda, es coneixen algunes publicacionsque presenten materials del Montsec i zones properes.Destaquen els treballs monogrcs de Maya (1984) iRovira (1976) sobre vasos polpodes. En ambds tre-balls apareix el vas de la cova dels Muricecs, mentreque en el segon saegeix lexistncia dun vas daquesttipus procedent de la cova Colomera que es troba enel ons del Museu Arqueolgic de Catalunya, i quehi s ingressat en una data indeterminada anterior a

1974. En aquest sentit destaca un article sobre ma-terials del Neoltic antic de diversos jaciments, comla cova del Pas de la Lloba (Llimiana), de la covadel Coscoll (Fontllonga), entre daltres (Rovira i Cura1992). Tot i que part dels materials es troben dipositatsa lInstitut dEstudis Ilerdencs (Rodrguez i Gonzlez1982), la gran majoria tenen un origen de troballa iuna deposici incerta, tot i que segurament es tractiduna collecci procedent del Museu dArqueologiade Catalunya o b duna collecci particular.

Per altra banda, lAssociaci Cultural la Roureda(dArtesa de Segre) ha localitzat en els darrers anysuna srie de meglits a la mateixa zona on ja es

coneixien la Lloella del Llop I i II i Son Joaquim, iels ha incorporat a la Carta Arqueolgica del termede Vilanova de Mei (la Noguera), entre els qualses troben el del Cogull, el de Cingles de Cber, elde Costa Llobera, el de Montad, el de Rbies o el dePas. Tots ells semblen correspondres amb el tipus decambra simple, tot i que ns ara no sen coneixenmaterials associats (Camats 2004). Aix mateix, shapublicat un estudi sobre la uncionalitat sepulcralde la cova Guitarr (Tartareu) a partir de materialsdipositats al museu local, i que els autors situenen el III millenni cal ane o en moments una micaanteriors (Graells i Escuder 2001). Recentment ha

aparegut la notcia sobre la troballa, als ons delMuseu de Valls, dun nou dipsit de bronzes in-dit procedents de la cova dels Muricecs, recuperatper part dun grup espeleolgic a la darreria de ladcada dels anys seixanta (Gallart 2006). Com enel cas de laltre dipsit, la cronologia del conjuntse situa a la darreria del Bronze mitj o inicis delBronze nal. A lltim, shan publicat en els darrersanys uns gravats rupestres al cam del coll dAres(Sant Esteve de la Sarga), consistents en cupulior-mes, reguerons, antropomors i algunes creus. Lacronologia del conjunt, per, resta incerta com enla majoria daquests gravats a laire lliure (Fbregas

i Pasques 2004).

Cronologia relativa

En el passat es varen er algunes sntesis on jaes publicaven alguns resultats, basats sobretot en lestroballes anteriors a la dcada dels anys setanta pertota la zona lleidatana (Maya 1977). A partir de lesexcavacions i troballes posteriors que shan realitzati publicat sobre la serra del Montsec i les zones msproperes es pot establir un esquema cronocultural,que malauradament es basa en gran part en restesdescontextualitzades, sobretot pel que es reereix als

materials presentats a la monograa centrada en laserra del Montsec publicada per Josep de la Vega(1981).


6/21

34



Fig. 3: Alguns dels jaciments esmentats al text: 1. CovaColomera; 2. Cova Negra de Cor; 3. Balma de Moror; 4.Cova dels Muricecs; 5. Cova del Pas de la Lloba; 6. Covadel Gel; 7. Cova Negra Matasolana; 8. Taller Hostal Roig;

9. Cova dels Mosquits; 10. Cova dels Picalts; 11. El Cogulli Taller del Barranc de lguila; 12. Zona de meglits delMontsec de Rbies; 13. Cova dels Gueguins; 14. Cova del

Coscoll (ont: ICC. Modicat)

Les restes ms antigues documentades al Montseces localitzen a la cova dels Muricecs (Llimiana), ona partir dels materials exhumats a la campanya deMaluquer de Motes de 1969 i desprs de lestudi deFullola i Bartrol (1989; 1991), es poden considerarcom a pertanyents al Paleoltic mitj. Altres troba-lles com les de la balma de Moror, identicadesinicialment del Paleoltic superior no han pogut serdeterminades desprs de lexcavaci arqueolgica, enpart per manca de morotipus clars i en part permanca destratigraa aparent (comentari personal deRaquel Piqu).

En canvi, les restes (cermiques en la majoriadels casos) que poden ser atribudes al Neoltic isobretot a ledat del Bronze espurnegen tota la zona(Martin 1992a; Martin 1992b; Martin 1992c; Martini Vaquer 1995).

Els vestigis del Neoltic antic, tot i que no sngaire nombrosos, es troben presents a la serra delMontsec. A la cova Colomera (Sant Esteve de laSarga) es van exhumar ragments de cermiquesimpreses i inciso-impreses. Entre daltres materials,es documenta un bol hemisric de nanses de cin-ta, curtes i massives. Consta duna decoraci de 13ranges horitzontals prop de la vora, que combinen

la incisi i la impressi de Cerastoderma edule, odalgun element de pressi de tra irregular. Alhoracont un grup de ranges verticals de actura similar,combinant tamb les incisions i les impressions. Calpuntualitzar que en ambds grups les lnies incisessn ms nombroses que no pas les impreses. Tamb esdna un perl globular de recipient mitj, amb vorarecta i llavi rod amb impressions elaborades ambun objecte prim i consta duna decoraci impresa abase de motius rectangulars ora irregulars, en dosgrups de ranges horitzontals (De la Vega 1981). Calressaltar la presncia dun ragment cermic de petitesdimensions que presenta una decoraci a base dun

ter de motiu solar imprs que De la Vega arma queest realitzat amb petxina. Hi ha, a lltim, eectiusa la Colomera com ara un vas hemisric amb una

ranja de vuit lnies incises o b impreses arrossegadesi altres ragments ms petits que semblen mostrar unmotiu molt similar.

A la cova del Pas de la Lloba (Llimiana) i a lacova del Coscoll (Fontllonga-Camarasa) es documenteninteressants restes daquest grup (Rovira i Cura 1992).En la primera trobem ormes globulars amb llavisapuntats o arrodonits amb proundes impressionsdempremta rectangular i triangular juntament amb

cordons llisos parallels, que aparentment semblendecoracions plstiques; tamb destaca lexistncia dunapea globular amb el coll destacat i dierenciat de lapanxa, amb dues nanses collocades diametralment imugrons asimtrics en el centre de la panxa. Mentreque a la segona podem trobar ormes hemisriquesi/o pseudogobulars, amb decoracions a base de sriesdimpressions verticals (ormant lades compactes) quearribarien des del coll o el llavi ns a 3/4 de la pea.A la cova de lOr (Fontllonga) es documenta un petitlot de materials cermics amb ragments decoratsmitjanant les decoracions impreses i plstiques (Dela Vega 1981). A la cova Negra de Matasolana (Gavet

de la Conca) i a la cova del Gel es documenten al-gunes restes cermiques que presenten cordons llisosque semblen mostrar motius ortogonals. Finalment,de la balma del Coll de Porta (Vilanova de la Sal)procedeix un recipient gaireb sencer, es tracta dun

vas mitj-gran amb el collet destacat acompanyat depetites nanses diametrals i un cord llis petit al voltant.Quant a la resta del cos es reprodueix un esquemasimilar, amb nanses de cinta diametrals en nombrede dos, amb dos cordons llisos parallels de seccisubcircular. El ons del recipient s quasi apuntat,acusadament cncau (De la Vega 1983; Als 1990).Tot i que ambds autors situen aquest recipient en el

NAE, la morologia general del recipient i els cordonsllisos han de er recular aquesta atribuci.En un moment que es pot situar en el Neoltic antic

evolucionat i el Neoltic mitj, destaquen eectius decrestes del grup Molinot a la cova del Gel (Llimiana),a la cova Colomera (Martin 1992c; Martin i Vaquer1995) i tamb a la cova del Pas de la Lloba (Rovirai Cura 1992). Altres materials es poden considerarans amb el grup Montbol, amb nanses tubulars ala cova del Foric (Als de Balaguer) (Rovira i Cura1992) i a la cova de les Llenes (Maluquer de Motes1950b) (Martin 1992c). Aix mateix es documenten

vasos de petita mida amb una carena molt suau i

molt baixa a la cova Colomera que es pot situar dinsel Neoltic mitj, aix com una orma oberta tipusplat que recorda horitzons xassians que es troba tanta la cova Negra de Cor (ger) (De la Vega 1981)com a la cova del Foric (Rovira i Cura 1992).

Del Neoltic nal es documenten moltes restesa gran part de les coves daquesta zona, tot i quela ragmentaci del registre pot no ser claricado-ra envers la seva dierenciaci amb els vestigis delBronze inicial (Martin 1992d). Destaquen les restesde pastilles repujades a la cova Negra de Corc (Petit2001) i a la cova Colomera, cermiques amb cordonsllisos parallels a la cova Colomera o els ragments

que tenen doble mugr superposat i/o doble cord ala cova Negra de Matasolana i la cova del Gel (Dela Vega 1981). s molt interessant, per, la presncia


7/21


8/21

36



Fig. 5. Materials cermics del III-II millenni cal ane a la serra del Montsec. 1, 2, 7, 10, 11, 12, 20 cova Colomera (De la

Vega 1981); 3, 15, 21 cova Colomera (Oms, 2007); 4, 22 cova Negra Cor (De la Vega 1981); 5, 6 cova Negra Matasolana(De la Vega 1981); 14, 17 cova del Gel (De la Vega 1981); 18, 19 Son Joaquim; 9 Lloella del Llop II; 13, 16 Espluga Negra(Benseny et al. 1993).


9/21



deectius amb decoraci a base de triangles incisos ala cova Colomera, que es poden inserir dins el grupTreilles-Ferrirres (Gallart i Ribes 2001).

Dins el III-II millenni cal ane (Neoltic nal-Calcoltic-Bronze inicial) (Maya i Petit 1995; Martin

et al. 2003), destaquen els vestigis campaniormesi del grup del nord-est. Per una banda les restesdocumentades a la Lloella del Llop II (Vilanova deMei), on hi ha ragments de Campaniorme ZM-H

(Rodrguez i Gonzlez 1982; Petit 2001), i tamb ala cova Colomera nhi ha restes (De la Vega 1981),que es poden adscriure dins el Campaniorme piri-nenc (Martin i Vaquer 1995), molt present tamb ala cova de la Toralla (Maluquer de Motes 1949). Lesrestes epicampaniormes es documenten a lEsplugaNegra (Vilanova de Mei) juntament amb una puntade Palmela (Benseny et al. 1993), a la cova Colomeraamb eectius que presenten decoraci en ranges deboquique (Oms 2007) combinades amb decoracionsimpreses en espiga. A la cova de la Platja (Llimia-na) es documenta un conjunt de materials que, toti ser poc signicatius en lmbit cermic, es poden

inscriure dins la utilitzaci com a espai sepulcral perla cavitat (De la Vega 1981), un cas similar succeeixamb la cova Guitarr (Graells i Escuder 2001) i, enpart, amb alguns materials de la cova del Coscoll(Rodrguez i Gonzlez 1982).

Per altra banda, altres materials signicatius quees poden adscriure al Bronze inicial, a ms delsmaterials genrics daquest perode que es trobenmolt presents a totes les coves de la serra (De laVega 1981), sn alguns ragments amb apndix debot a la cova Colomera, a la cova dels Muricecs,al dolmen de Son Joaquim i a la cova dels Picalts(Espejo 2001); empremtes destora a la cova Negra de

Cor, a la cova Colomera (De la Vega 1981) i a lacova Joan dOs de Tartareu (De la Vega 1968); o un

vas tretrpode llis hemisric a la cova dels Muricecs(Maya 1983; Rovira 1976) i un possible vas trpodede secci carenada amb impressions irregulars ala cova Colomera, que mai no ha estat publicat deorma acurada (Rovira 1976: 132).

Sobre els materials ms genrics del Bronze inicialhi ha molts eectius presents a gran part de covesdel Montsec. Podem trobar els mugrons en superpo-sicions o escampats regularment pel coll o vora delrecipient; els mamellons i sobretot les llengetes espoden combinar amb cordons llisos i ormar un tipus

de carena intermdia i alta. Sen localitzen a la covaColomera, a la cova del Gel, a la cova dels Mosquits(Tol), a la cova Negra de Matasolana, a lEsplugaNegra, a la cova Negra de Cor i a la cova dels Pi-calts (Vilanova de Mei). Cordons impresos i cordonsimpresos mltiples, generalment arcits de ditades oinstruments que imiten una impressi ms o menysdigital. Sen troben a la cova Negra de Matasolana,a la cova dels Muricecs, a la cova Colomera, a lacova del Gel, a la cova Negra de Cor o a la covadels Mosquits, entre daltres. Del grup de rugositatso supercies/insercions irregulars, nhi ha a la covadel Tabac (Camarasa), a la cova Colomera, a la cova

Negra de Matasolana i a la Cova dels Mosquits (Tol)(De la Vega 1981; Padr i De la Vega 1989).

Pel que a a lunivers del Bronze nal-primeraedat del Ferro, els materials tamb sn nombrososi generalment ms cils de dierenciar que no pasen moments anteriors. Les ormes cermiques mshabituals sn els perls bicnics, amb carenes vives,llavis exvasats i/o en doble bisell, supercies brunyidesi les decoracions ms esteses sn les dacanalats, toti que a ms es documenten puntualment ragmentsamb decoraci de pua metllica. Sen poden localit-

zar a a la cova del Gel, a la cova dels Mosquits, ala cova dels Picalts, a la cova Negra de Cor, persobretot a la cova Colomera i especialment a la covaNegra de Matasolana (De la Vega 1981) i a la covadels Gueguins (Garcs et al. 2005).

El projecte de recerca actual

Lany 2005 es va iniciar un projecte unitari derecerca des de dos grups de recerca (SERP, de laUniversitat de Barcelona i IPHES, de la UniversitatRovira i Virgili) localitzat a la mateixa serralada delMontsec, en part dins de la nca del congost de

Mont-rebei, propietat de la Fundaci Territori i Pai-satge de lObra Social de la Caixa de Catalunya, enel terme de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss).Des daquest moment shan iniciat un total de tres

jaciments, dels quals un ja era conegut dantic (covaColomera), mentre que els altres dos sn indits (covadel Mort i balma de la Massana). A partir de lany2009 siniciaran, a ms, un conjunt de prospeccionsentre el congost de Mont-rebei i el coll dAres queens han de permetre augmentar el nombre de jaci-ments potencialment interessants i subjectes a serexcavats en el utur. Tot aix ens ha de permetreestablir un esquema cronoestratigrc complet per

a aquesta zona, aix com un conjunt destudis in-terdisciplinaris al ms extens possible.

Fig. 6. Situaci dels jaciments del projecte envers el MontsecdAres (Font: ICC. Modicat).

Els tres jaciments es troben relacionats no nomsper la mateixa serra i les seves valls, sin tamb perleix vertebrador que representa la Noguera Ribagor-ana. Aquest mbit connecta les planes del sud (planade Lleida i serres marginals) amb la plana de Mont-rebei i la conca de la Noguera al nord, aix com lesconques de Tremp al nord-est. Aix mateix, el Mont-


10/21

38



sec dAres en la seva cara nord (una caractersticasimilar es dna al Montsec de lEstall i al Montsecde Rbies) compta amb un nombre molt importantde valls i petites planes que articulen el territori ensentit nord-sud cap als ons de barranc (per exemplela molt important vall que baixa del coll dAres) idesprs en sentit oest des del coll de Fabregada capal congost de Mont-rebei (Noguera Ribagorana) icap a lest des daquest mateix punt cap al congostde Terradets (Noguera Pallaresa). Aquesta xarxa decomunicaci que ormen les planes i les barrancadesorma un sistema de comunicaci tant en sentit N-Si S-N com en E-W i W-E. En aquest marc es trobenels jaciments aqu treballats. La cova Colomera s unestabliment en vall principal, amb una caractersticanotable de zona de pas i que mostra un importantcomponent de mobilitat N-S/S-N. Els altres dos jaci-ments es troben en valls secundries i la seva unciroman encara poc precisa a lespera de lampliacide les tasques arqueolgiques en curs, per mostrensens dubte una alta antropitzaci i ocupaci del medi,comunicant les planes de la zona dAlsamora amb laplana baixa de Mont-rebei i la Noguera Ribagorana,amb un component de mobilitat E-W/W-E (g. 7).

En tots els casos es dna un accs directe (< 30 m) aun riu o curs daigua estable o semiestable, i alhora auns recursos orestals importants tant dobaga com de

solana, sobretot en el cas de la cova del Mort i de labalma de la Massana. En el cas de la cova Colomera,per, aquest accs es veuria restringit per la mateixainaccessibilitat de la cova en poques de pluja o dedesgel (quan la Noguera Ribagorana impediria elpas pel congost de Mont-rebei).

Cova Colomera

Aquest s el primer jaciment que es va comenara treballar a la serra i, alhora, una de les coves quehavia estat ms reqentada de tota la serra del

Montsec en anys precedents.Els treballs es van iniciar lany 2005 amb lobjectiude conixer el grau daectaci del jaciment i intentarestablir una estratigraa on es poguessin relacionarels rics i nombrosos materials que se nhavien extret(De la Vega 1981; Padr i De la Vega 1989).

Des daquell moment shan obert dos sondejos, CEi CV (Colomera Est i Colomera Vestbul) (g. 9), quehan proporcionat una complexa successi de nivellsarqueolgics de tipus umieren tota la seqncia delsondeig CE, s a dir, nivells destabulaci de ramats(Oms et al. 2008) (g. 8). Aquests nivells sn ruitde lamuntegament dexcrements dels ramats i el seu

posterior incendi, amb una nalitat de desineccii eliminaci de parsits en un espai on conviurienhumans i animals.

Fig. 7. Articulaci dels tres jaciments envers la part ms occidental del Montsec dAres (Font: ICC. Modicat).


11/21



Aquest tipus de dipsit es veu representat per unspaquets de combusti (nivells) ormats per dierentscapes que denominem cies, amb un desenvolupa-ment lateral variable que, tot i que sn coetnies,respon a dierents graus daectaci pel oc. Aix, les

cies superiors daquests nivells sn sempre blanquesi/o grises (amb un alt component de cendres i ma-terials arqueolgics i biomaterials molt malmesos),

mentre que les cies subjacents sn ms osques (derubaectats ns a colors marrons) ns a una ciesbasal que acostuma a ser negra o molt osca on elsmaterials arqueolgics no es presenten gaireb maiaectats pel oc.

Aquest tipus de sedimentaci es dna en el sondeigCE, on en lactualitat sexcaven 36 m2. Els nivellsarqueolgics sassenten amb una inclinaci moderada

Fig. 8. Cova Colomera (1: inici campanya de 2005; 2: testimoni de lestratigraa parcial al sondeig CE) (otograes X. Oms).


12/21

40



sobre el tals que procedeix del vestbul de la cavitat,per aquest motiu i a causa de les dierents cotes quehi ha entre els nivells en aquests moments no espot establir un continuum entre els nivells ms altsi els ms baixos. Per aquest motiu la nomenclaturade nivells s en alguns casos provisional, sobretotpel que a als nivells que es troben en la part altadel tals (A i Asup) respecte als que es troben en lapart baixa (CE12, CE13-CE14 i CE15), i, per tant, es

desconeix lexistncia de nivells intermedis. Fins arahem documentat els segents nivells:

- Asup: nivell documentat durant la darrera cam-panya dexcavacions i redut ns avui a uns pocsquadres, nicament els que sn en una cota ms alta.En la gran majoria de quadres no sha localitzat ob perqu no es va sedimentar en aquelles zones o bperqu sha erosionat. A partir dels materials semblacorrespondres amb una ocupaci dun moment avanatde ledat del Bronze inicial, la panplia cermica estroba representada per ragments de cordons impre-sos (amb digitacions), carenes llises i impreses, unragment dapndix de bot, entre daltres. Aquesta

aproximaci cronolgica es veu corroborada per unadataci realitzada sobre llavor.

- A: nivell documentat tamb a la part alta deltals (com Asup) en una zona de 6 m2, amb unapotncia major que el nivell suprajacent. Els mate-rials arqueolgics indiquen una ocupaci del Neolticnal-Calcoltic, amb presncia de materials cermicsans al Verazi, al grup de Trilles-Ferrires i al grupFontbouisse, ja documentats anteriorment tots ells aterres lleidatanes, per sense un context arqueolgicable com s el de la cova Colomera (Gallart i Ribes1988; 2001).

- Fossa EE1: localitzada al quadre W33, perorant

els nivells neoltics CE12, CE13-CE14 i el nivell plis-toc CE15. Es tracta duna ossa cilndrica tipus sitja,de 89 cm de prounditat amb un dimetre mxim de74 cm. Els materials arqueolgics i les dues data-cions disponibles situen lamortitzaci de la ossa enel Bronze antic, concretament en el trnsit entre elIII i el II millenni cal ane, amb restes cermiquesepicampaniormes i una punta de sageta dos ambaleta i peduncle entre daltres materials (Oms et al.en revisi).

- CE12: nivell documentat en gran part de la zonabaixa (8 m2), que mostra una ocupaci pertanyent alNeoltic antic epicardial.

- CE13-CE14: aquests nivells suniquen en un desol en el seu desenvolupament en la seqncia, peraquest motiu es consideren el mateix. Tot i que esconserva la nomenclatura inicial, ja que en la pre-sentaci del jaciment (Oms et al. 2008) es van tractar

individualitzadament. Les restes tant del nivell CE12com del nivell CE13-CE14 tenen molt poques die-rncies morolgiques i decoratives, presenten potserms elements plstics en el CE12 que en el subjacentCE13-CE14. Tanmateix, els ndexs de cermiques im-preses sn sempre molt majoritaris en ambds nivellsrespecte a les cermiques amb decoraci incisa. Situ-em els dos nivells en el Neoltic antic cardial nal oepicardial antic, tenint en compte tant els materialsarqueolgics com les datacions ja disponibles.

Per altra banda, existeix un nivell de base, el CE15,que es correspon ja amb una sedimentaci pleistocenai no ha presentat ns ara materials arqueolgics queens permetin aproximacions cronolgiques ni ha estatdatat radiocarbnicament. Lestudi dels micromamersrecuperats, per, ha perms situar el nivell dins elPlistoc superior nal Lpez-Garca 2008).

Pel que a al sondeig CV presenta una successide nivells en crosta la majoria dels quals estan ren-tats i no presenten materials arqueolgics. Lexcepcila representa el nivell CV10, que tot i estar tambcarbonatat compta amb nombrosos materials arqueo-lgics que podem situar al Neoltic antic cardial nalo epicardial antic (cardial arrossegat, impressions iincisions barroques en ranja horitzontal, i ns i totuna representaci parcialment gurativa consistenten un motiu solar molt similar a un ragment ex-humat en les antigues excavacions i/o recollides deDe la Vega).

Lestudi acurat de lestratigraa i de les datacionsradiocarbniques disponibles (una o ms per a cadanivell, exceptuant el nivell CV10, don no shan recu-perat mostres orgniques, ni de vida curta ni de vidallarga) sest preparant per a un treball monogrc.

Nivell Reerncia laboratori Mostra datada Dataci BP 12C/13C Rtio Calibraci 2

Asup Beta - 240550 Triticum a/d 328040 -23.9 o/oo 1660 - 1460

EE1 OxA-17732 Triticum a/d 365930 -24.08 o/oo 2170 - 1930

EE1 Beta-241704 Triticum a/d 363040 -24.5 o/oo 2130 - 1890

Taula 2. Algunes de les datacions disponibles per a la cova Colomera (nivells de ledat del Bronze), calibrades mitjanant elprograma CalPal07.

Fig. 9. Planta de la cova Colomera amb les zones dactuacirepresentades (planta modicada de Padr i De la Vega 1989)


13/21



Cova del Mort

Es tracta duna diclasi que sobre en la ormacide gresos de lAreny, ormaci de gresos i calcareni-tes localment bioclstiques del Maastrichti. Deet, orma part de lentramat crstic que caracteritzalesmentada ormaci. T un recorregut lineal de 91metres i una orientaci nord-est/sud-oest amb unaconstant inclinaci nord. La boca dentrada actualno es correspon amb la que seria la seva entradanatural i cal remarcar-ne la dicultat daccs. Enshem dintroduir per un orat que mesura uns 0,35

0,40 m i baixar per un pou duns 2,5 m de proun-ditat. A partir daqu podem continuar a peu alatamb lexcepci dalguns trams ns al ons actual dela cova, ns a la que sha anomenat sala blanca, elrecorregut de la qual es troba collapsat. No presentagaireb mostres dactivitat hdrica i tampoc no hihem documentat mostres dactivitat antrpica dpocahistrica i ns a lactualitat.

La ra duna primera intervenci arqueolgicalany 2007 ou la documentaci en supercie duncrani hum i restes de macroauna i un parell deragments de cermica a m en una de les sales delseu recorregut (g. 10.1). Seectu un primer sondeig

d1,5 per 1 m (G/H-27) en aquest indret (g. 10.2).En vista dels resultats obtinguts, decidrem dur aterme una nova campanya dexcavacions lany 2008

amb un segon sondeig d1 per 2 metres (H-19/20) ala sala immediatament precedent a lanterior, s adir, ms propera a lentrada de la cavitat (g. 11),per tal de conixer-ne la dinmica sedimentolgicai arqueolgica.

Ara per ara, els dierents estudis i analtiques sobreaquests primers treballs es troben en curs i el queaqu presentem s preliminar. Ens hauran de permetredilucidar una possible relaci a nivell estratigrchoritzontal entre els elements anteriorment citats iels resultats dambds sondejos. Al primer sondeig,G/H-27, hi hem documentat una acumulaci de cen-dres i carbons de potncia considerable (uns 20 cm),recoberta per una capa de concreci carbonatada quealhora tamb lha aectat. Lanlisi micromorolgicaest en curs. No hi hem documentat ni elementsltics ni cermics i solament escassos ragments demacroauna a les cotes superiors. En canvi, destaquenlabundncia de carbons, alguns dels quals de dimen-sions considerables, i la presncia de ragments deusta calcinada calcicada. Disposem duna primeradataci C14 per AMS sobre un ragment de carbde Pinus tipus sylvestris (pi roig).1

Amb excepci de lacumulaci de cendres i carbons,

al sondeig G/H-27, sota una primera capa supercial

1. Identicaci taxonmica dE. Allu, IPHES, 2007.

Fig. 10. Cova del Mort (1: sala del Crani en el seu estat inicial; 2: sala del Crani amb el Sondeig G/H-27 iniciat; 3: salaBlanca, part terminal de la cova) (otograes M. Pedro).


14/21

42



trobem un sediment vermells estril producte dela disgregaci/dissoluci de les mateixes parets dela cavitat, de matriu na amb nduls de carbonatabundants. s en aquest sondeig on recuperaremsupercialment el crani i la mandbula humans irestes de macroauna. Ni al llarg del recorregut de lacavitat ni en cap dambds sondejos hem obtingut msrestes ssies humanes. Malgrat que no conservessinconnexi anatmica, lestat de conservaci de cranii mandbula s similar i sn compatibles per criterisdedat i mida, et que ens indica que probablementpertanyen al mateix individu. Es tracta dun individusubadult dentorn als 7 anys 9 mesos dedat segonsla seva dentici i sinclou dins la categoria dinantil II(Garcia-Guix 2007). Pel que a al sexe, malgrat trac-tar-se dun individu inantil, a partir dels carctersde la mandbula, una cop restaurada (Sol 2008),podem dir que s un individu mascul. Ara ens tro-bem a lespera de la dataci i de lestudi antropolgicdenitiu, per tal de donar una interpretaci sobreaquestes restes humanes allades, les quals podrienben b correspondre a un nivell sepulcral que encarano hem localitzat i que tenim tan ben documentaten les cavitats del nord-est peninsular.

En el segon sondeig (H-19/20), hem documentatun nivell orgnic que presenta la inclinaci nord del

recorregut de la cova. Est perceptiblement carbonatati bioturbat per arrels que penetren des de lexterior.Aix mateix, cont blocs de dimensions mitjanes igrans. Hi hem documentat abundants carbons i rag-ments de cermica a m. La presncia de restes deauna ha resultat mnima. Una valoraci preliminardel material cermic ens mostra un conjunt en elqual sobserva una clara dicotomia entre, duna ban-da, recipients de majors dimensions, de vores entornels 20-30 cm de dimetre i bases planes, amb lessupercies engrutades, mentre que internament snacurades; en alguns casos, presenten dobles llengetes,la primera a la vora i algun cord llis horitzontal.

Per altra banda, tenim ormes de mida ms petita,dentorn als 10 cm de dimetre, amb les parets msnes i les supercies brunyides. Sn ormes corbessubesriques o b carenades, amb la carena baixa ialgun petit mugr. Destaca un ragment inorme ambdecoraci campaniorme tipus pirinenc de trianglesincisos. El conjunt cermic en si ens indica un horitzdel bronze inicial, a cavall entre el III i II millennisaC i es pot perectament relacionar amb els ragmentsrecuperats en supercie durant la campanya anterior.Aix mateix, hem recuperat un bol llis hemisricde cermica a m ubicat en una escletxa dun poulateral a loest de la sala del crani.

Finalment, tamb hem de determinar la relaci detots aquests elements amb una srie de traces negresesquemtiques que hem documentat a les parets de

la cavitat, al llarg del seu recorregut ms enll de lasala del crani i els carbons disseminats en el seusl. Algunes daquestes traces clarament ens mostrenuna intencionalitat en la seva realitzaci. Han estatmostrejades en la darrera campanya de treballs arqueo-lgics i esperem poder disposar aviat de datacionsradiocarbniques. Tradicionalment, shan relacionatamb contextos del bronze.

Pel que a a les restes ssies de macroauna (entreles quals nhi ha de crvol, suid i ovicapr) recupera-des supercialment al llarg del recorregut de la cova,no semblen daportaci antrpica i el seu estudi estroba en curs.

Per concloure, esperem poder establir quin o quinshan estat els usos de la cova durant la prehistria iposar-la amb relaci a la resta de cavitats del Mont-sec dAres (Maluquer 1949; De la Vega 1981), moltesde les quals mostren materials cermics similars co-menant per la cova Colomera (Padr i De la Vega1989; Oms 2007).

Balma de la Massana

La balma de la Massana s el darrer jacimentiniciat a la zona. Es troba situat al Montsec dAres imolt proper tant a la cova Colomera com a la cova

del Mort. Durant diverses visites realitzades en elpassat shavia observat labundncia principalmentdindstria ltica en supercie, per no ha estat nsa lany 2008 quan sha plantejat una primera inter-

venci sistemtica.El jaciment es localitza en el marge dret del bar-

ranc de la Massana, a uns 675 metres dalada snm;es tracta dun petit abric rocs excavat en uns delsbancs de calcria de les ormacions del Mastrichti.El et ms destacable i que ms ha determinat laintervenci, a banda de labundncia de material ob-servat, s laparent amplitud del dipsit sedimentari,

ja que labric est reomplert gaireb ns al sostre per

un conus que pot superar els 10 metres de potncia.Si es conrms la presncia de restes arqueolgiquesen dierents nivells del dipsit es podria disposar dela seqncia ms llarga existent al territori ns ara.

A causa de les petites dimensions en planta delsnivells superiors del jaciment, es va decidir plantejarun sondeig inicial de 3 1 m per tal dobservar lasuccessi cronostratigrca. Aquest es va centrar enla lnia de les G, amb numeraci 11, 12 i 13 denord a sud, i es documentaren en aquesta primeracampanya dos nivells arqueolgics.

La gran abundncia de restes que sha documentatno ha perms de moment prounditzar tot el que

shavia plantejat inicialment en el dipsit. Tot i aix,i de manera preliminar, sha documentat lexistnciade dos nivells arqueolgics postpaleoltics on sha

Nivell Reerncialaboratori

Mostra datada Dataci BP 13C/12CRtio

Calibraci 2

EC-1 Beta-240554 Pinus sylvestris 475050 BP -23.6 o/oo 3720 - 3320

Taula 3. Dataci del ogar del sondeig G/H-27. Calibrada mitjanant el programa CalPal07.


15/21



Fig. 11. Planta i seccions de la cova del Mort, amb la representaci dels sondejos iniciats entre 2007 i 2008 (CentreExcursionista de Vallirana).

recuperat principalment gran quantitat de restesdindstria ltica, cermica, auna, juntament ambalguns elements ornamentals com ara diverses denesde collaret de materials variats.

Des de linici de lexcavaci no es van documentarrestes provinents dintrusions subactuals, per la qualcosa un cop excavada la primera capa ms super-cial, aectada bsicament per la presncia de jaosde senglars, es va comenar a coordenar i individu-alitzar tot el material, denominant-lo nivell 1. Aquestnivell es correspon bsicament a blocs calcarenticsde racturaci de la paret, i percolacions de sorresde disgregaci tamb de la mateixa paret amb una

racci orgnica molt important. Lateralment sestnper tota la supercie del sondeig, tret de la part NWdel quadre G11, on ja es va identicar prcticamenten supercie el nivell 2. Aquest est ormat per sor-res i llims de coloraci groguenca. La proporci deles raccions varia, s ms sorrenc prop de la paret(G11) i ms llims a la part sud del sondeig (G13).Al quadre G12, tot i haver baixat 1,10 m no shapogut trobar el contacte entre el nivell 1 i el nivell2, et que ens planteja que el nivell 2 pugui trobar-se retallat o erosionat en aquesta zona, ja sigui percauses antrpiques o taonmiques. Aquest planteja-ment sintentar corroborar mitjanant lexcavaci en


16/21


17/21



extensi de les properes campanyes. El nivell 2 vaser excavat uns 50 cm al quadre G11, mentre que aG13 noms va ser destapat i es recuper el materialde contacte. Els materials coordenats es corresponenbsicament a indstria ltica, mentre que la cermicaapareix de manera ms allada. Per la seva banda larestes ssies recuperades pertanyen aparentment aanimals de talla ms gran que els del nivell 1.

Desprs daquesta primera campanya, i en base als

carcters tipolgics de les cermiques recuperades,el nivell 1 sembla correspondres amb un episodidocupaci del Neoltic antic amb cermiques im-preses i elements plstics. Per al nivell 2 no es potproposar encara cap atribuci cronocultural, a causade lescassa supercie excavada. Lexcavaci en exten-si dels nivell ja documentats, durant les segentscampanyes es continuar amb laproundiment delsondeig per tal de comprovar la possible existnciadocupacions humanes de cronologia paleoltica, asens ara desconeguda en aquesta part del Montsec, i ams, per a establir una seqncia paleoambiental queserveixi de reerncia i complement per als dierents

treballs realitzats dins dels projectes dintervencionsal Montsec.

Breu estat actual del coneixement

Gran part de les dades obtingudes en el passat dela serra del Montsec van ser recollides sense criterisarqueolgics moderns i, per tant, no sn de granutilitat en el marc actual de recerca. Aquest coneixe-ment s nicament til com una guia per interpretarla potencialitat dels registres del Montsec.

Altres zones ms o menys properes s que hanestat ms treballades des de centres de recerca, des

del Paleoltic mitj ns al Bronze nal i la primeraedat del Ferro. La roca dels Bous (Sant Lloren deMontgai) comprn les ocupacions datades ms anti-gues a la regi, durant el Paleoltic mitj (mosteri)(Martnez-Moreno et al. 2006). Es tracta dun granabric rocs amb la presncia de diverses unitats ar-queolgiques que semblen mostrar palimpsestos desls docupaci ormats per nombrosos ogars. Lacova Gran de Santa Linya tamb presenta nivellsmosterians, per tamb pertanyents als inicis delPaleoltic superior i del Mesoltic, ns i tot comptaamb nivells poc caracteritzats, ns ara, del Neolticnal i edat del Bronze (Martnez-Moreno et al. 2008).

La cova del Parco (Als de Balaguer) s un altre jaciment clssic en la regi. Situat, com la roca delsBous, al costat del riu Segre. Compta amb dos mbitsdexcavaci (sector cova i sector abric) que semblensincrnics i complementaris, on shan documentattant nivells neoltics (noms a la cova), com, sobretot,nivells epipaleoltics i del Paleoltic superior nal moltrics, centrat aquest darrer en ocupacions estacionalsmagdalenianes amb gran nombre de ogars (plans ien cubeta) i zones de talla (Petit 1996; Mangado et

al. 2006-2007). Recentment, des del CEPAP sha ex-cavat la cova sepulcral del Forat de la Conqueta (lesAvellanes-Santa Linya), on shan exhumat nombroses

restes humanes juntament amb aixovars clars del IIImillenni, on destaca la presncia de Campaniorme.Aquest escenari de recerca augmenta quantitativa-

ment a la part aragonesa, on els centres de recerca(Museo Provincial de Huesca i Universidad de Zaragoza)han desenvolupat una important tasca arqueolgicams o menys propera a la zona de Mont-rebei, ambalguns exemples com els abrics de Forcas I i ForcasII a Graus. Es tracta de dues balmes quasi venes ambnivells arqueolgics complementaris que abracen des delPaleoltic superior ns al Calcoltic. A Forcas I es docu-menten nivells del Paleoltic superior nal (Magdaleni)

i Epipaleoltic macroltic, mentre que a Forcas II esdocumenten nivells mesoltics tardans i del Neolticantic cardial i estructures dpoques posteriors. s espe-cialment interessant la priori seqncia de continutatentre els darrers caadors-recollectors (nivell 4) i elsprimers neoltics de la zona (nivell 5) de Forcas II,en qu segons els seus investigadors es documentennivells de contacte entre ambds grups (Mazo i Utrilla1999). Un altre jaciment aragons prou interessant sla cova del Moro dOlvena; es tracta duna complexacavitat amb com a mnim dos mbits on sha duta terme excavacions arqueolgiques. Per una bandales Cmaras Ineriores on es documenten nivells des

del Bronze nal ns al Neoltic recent, mentre quea les Cmaras Superiores es dna un nic paquetestraticat que es correspon amb una ocupaci delNeoltic antic amb cermiques impreses no cardialsi una dataci prou arcaica (Baldellou i Utrilla 1999;Utrilla 2002). Un jaciment que mostra unes decora-cions en les cermiques molt similars a la cova delMoro per amb dates ms recents s lespluga de laPuyascada, que presenta dos nivells epicardials, undantic i un altre de recent, amb decoracions impresesi plstiques (Baldellou 1987; Baldellou i Utrilla 1999).Altres moments documentats a la zona s lesmentatnivell basal de la Cmara Ineriorde la cova del Moro

dOlvena amb una cronologia del Neoltic recent, peramb presncia de cermiques impreses. Un nivell/retall amb presncia de cermica campaniorme alabric de Forcas II (Mazo i Utrilla 1999) i nivellsdel Bronze antic i Bronze nal a la cova del MorodOlvena (Utrilla i Baldellou 1996).

De tornada a Lleida, al sud del Montsec, en lazona de contacte entre les primeres estribacionsprepirinenques i la plana lleidatana, es documentala Colomina de Gerb, poblat i necrpoli emmarcabledins el GSC-III, durant la darreria del Bronze nal ila primera edat del Ferro (Lpez 2001).

El projecte de recerca arqueolgica iniciat lany 2005a la serra del Montsec t com a objectiu poder esta-blir un esquema cronoestratigrc i una reconstruccipaleoetnolgica i paleoambiental daquesta zona delPrepirineu de Lleida des del Pleistoc superior nalns a lHoloc (Neoltic i edat del Bronze). Aquestsobjectius sestan veient acomplerts actualment amblexcavaci dels tres jaciments descrits abans, queomplen o previsiblement ompliran en part aquestampli lapse cronolgic. Aix, la balma de la Massa-na inicia la seva seqncia al Neoltic antic, la cova

Colomera presenta actualment una llarga seqnciadocupaci que abraa des del Neoltic antic epicardialns a la darreria del Bronze inicial (els anteriorment


18/21

46



esmentats Bronze antic i Bronze mitj) i la cova delMort mostra una reqentaci centrada en el IV-IIImillenni i resta del Bronze inicial.

A mesura que vagin desenvolupant-se les campa-nyes arqueolgiques i que es presentin tots els estudis

programats saniran complint tots els objectius prees-tablerts que han de venir a cobrir un ampli buit queregna ns ara a la recerca de les terres prepirinenquesoccidentals, com a mnim per aquestes cronologies.

Agraments

Els treballs arqueolgics a la serralada del Mont-sec no serien possibles sense la collaboraci i elpatrocini de la Fundaci Territori i Paisatge, delObra Social de la Caixa de Catalunya, del ServeidArqueologia i Paleontologia del Departament deCultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitatde Catalunya i, a lltim, tamb de lajuntament de

Sant Esteve de la Sarga.La topograa de la cova del Mort ha estat realit-

zada pel Centre Excursionista de Vallirana. En ToniAsensio i en Marc Vallmanya ens van acompanyar enlexploraci de la cova posant a la nostra disposicitot el material necessari.

La nostra tasca no seria possible sense la gentque ens a ms cil el nostre treball al Montsec,sobretot en Toni Nievas. A lltim, un agrament sin-cer a tots aquells que collaboren en les campanyesdexcavaci.

F. Xavier OmsSERP. Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques.

Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia.Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001,

Barcelona

Amlia BargallIPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana

i Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili.Pl. Imperial Trraco, 1.

43005 Tarragona

Juan Manuel Lpez-GarcaBecari FIC. Institut Catal de Paleoecologia Humana i

Evoluci Social. Universitat Rovira i Virgili.Pl. Imperial Trraco, 1.

43005 Tarragona

Juan Ignacio MoralesIPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana i EvoluciSocial. Universitat Rovira i Virgili.

Pl. Imperial Trraco, 1.43005 Tarragona

Mireia PedroSERP. Seminari dEstudis i Recerques Prehistriques.

Departament de Prehistria, Histria Antiga i Arqueologia.Universitat de Barcelona, C/ Montalegre 6-8, 08001,

Barcelona

lex SolIPHES. Institut Catal de Paleoecologia Humana i Evoluci

Social. Universitat Rovira i Virgili.

Pl. Imperial Trraco, 1.43005 Tarragona

Taula 4. Datacions dalguns jaciments situats als voltants del Montsec, conques del Segre, alt Cinca i ssera/Isbena.

Jaciment Nivell i adscripci Reerncia laboratori Data BP

Roca dels Bous S1. Mosteri AA-6480 > 46900

Roca dels Bous R3. Mosteri AA-6481 388001200

Cova del Parco II. Magdaleni nal OxA 10797 1317560

Cova del Parco II. Magdaleni nal OxA 10798 1246060

Cova del Parco Ib,Ic. Epi Microlaminar OxA 8656 1143060

Cova del Parco Ia2. Epi Geomtric tard GiA 95563 10770110

Forcas I XIV. Magdaleni sup ? 13010320Forcas I IX. Epi Macroltic GrN-17785 971575

Forcas II 1b. Epi Macroltic Beta- 59997 865070

Forcas II 2. Epi Geomtric Gi-N-22686 724040

Forcas II 6. N. A. Cardial? Gi-N-22688 690045

Forcas II B Sup. N.A. Cardial Beta-59998 6090180

Cueva del Moro Cmaras Sup. N. A. Cardial? GrN-12119 6550130

Cova del Parco EE1. N.A. Epicardial Gr.N.20058 612090

E. Puyascada II. N.A. Epicardial CSIC 384 593060

E. Puyascada II. N.A. Epicardial recent CSIC 382 558070

Cueva del Moro Cmara In. C5. N. recent GrN-12117 516080

Forcas II Calcoltic GrN-22690 392030Cueva del Moro C. In. IIIb. Bronze antic GrN-12.115 353070


19/21



Als, C. (1990). Revisi dels materials arqueolgicsdel Museu Comarcal de la Noguera: el vas neolticdel Coll de Porta. La Noguera Estudis, 4: 5-9.

BAldellou, V. (1987). Avance al estudio de la Esplugade la Puyascada. Bolskan, 4: 3-47.

BAldellou, P. UtrillA, P. (1999). Le Nolithique enAragon. A: xxIV Congrs Prhistorique de France, Le

Nolitihique du Nord-Ouest mditerranen. Carcassone1994: 225-237.

Benseny, J., GAllArt, J. Ribes, J. (1993). Estudi delsmaterials del jaciment de lEspluga Negra (Sta. Mariade Mei). Grup de Recerques de les terres de Ponent,

xxxI Jornada de Treball. Artesa de Segre: 7-30.

BosCh GiMperA, P. (1915-1920). Resultat de lexploracide coves de Catalunya. A:Anuari de lInstitut destudisCatalans. Vol. VI. Barcelona: 473.

CAMAts, J. (2004). Sepulcres megaltics al Montsec.A: Torres Benet, M. (coord.). Megalitisme, gravats i

cupuliormes. Limaginari de lhome prehistric. Actesde la XXXIV Jornada de Treball, Homenatge a JosepM. Mir Rosinach. Artesa de Segre: 97-116.

de lA VeGA, J. (1968). Avance de los materialesarqueolgicos de la cueva de Joan dOs (Tartareu).Mediterrnia, 4-5.

delA VeGA, J. (1981). Aplec de documents arqueolgicsde les coves del Montsec i llur projecci a les comarquesi serres properes. Mediterrnia, 12.

de lA VeGA, J. (1983). Un exemplar del Neoltic AnticEvolucionat procedent de lermita de Montalegre(Vilanova de la Sal). Mediterrnia, 13. 17-20.

delA VeGA, J. (1988). Valoraci dels resultats obtingutsen les prospeccions arqueolgiques, en els cursos mitjansi alts dels rius Nogueres. A: VII Colloqui Internacional

dArqueologia de Puigcerd: Prehistria i Arqueologia

de la Conca del Segre. Puigcerd: 123-129.

Bibliografa

dez-Coronel, L. (1983). Restos de pinturas esquemticasen el Cogull (Vilanova de Mei, Lrida). (Miscellniahomenatge a Josep A. Tarrag). Ilerda, 44: 53-59.

EspeJo, J. M. (2001). La cermica con asas de apndicede botn: un nuevo estado de la cuestion. Pyrenae,31-32: 29-56.

FbreGA, A., PAsQues, J. (2004). Cupuliormes de SantEsteve de la Sarga. A: Torres Benet, M. (coord.).Megalitisme, gravats i cupuliormes. Limaginari delhome prehistric. Actes de la xxxIV Jornada deTreball, Homenatge a Josep M. Mir Rosinach. Artesade Segre: 117-122.

FullolA, J. M. BArtrol, R. (1989). La cueva de Muricecs(Llimiana, Pallars Juss) y el musteriense en el N.E.

peninsular.Anales de Prehistoria y Arqueologa, 6: 35-48.

FullolA, J. M. BArtrol, R. (1991). Aproximaci alsnivells paleoltics de la Cova de Muricecs (Llimianade la Serra). Collegats, 5. 83-98.

FullolA, J. M. Cebri, A. (1996). El paper de SalvadorVilaseca en la prehistria catalana. A: Figueras, A iMass, J. (eds.). Salvador Vilaseca. Una obra perdurable.Reus: Museu Comarcal Salvador Vilaseca: 21-38.

FullolA, J. M., MAyA, J. L., Petit, M. A. Cebri, A.(1998). Memria de les campanyes arqueolgiques

a la cova dels Muricecs (Cellers-Llimiana, PallarsJuss). Indita. Dipositada al Servei dArqueologia iPaleontologia del Departament de Cultura i Mitjansde Comunicaci. Generalitat de Catalunya. Barcelona.

GAllArt, J. (1991). Estudi preliminar del dipsit debronzes de la Cova de Muricecs. Collegats, 5: 99-111.

GAllArt, J. (2006). Notcia sobre un nou dipsit dela cova dels Muricecs de Cellers (Llimiana, PallarsJuss). Cota Zero, 21: 10-13.

GAllArt, J. Ribes, J. (1988). Un jaciment del Neoltic

a la comarca del Segri, A: 7 Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd, Prehistria i Arqueologia de la conca del Segre. Puigcerd: 59-66.


20/21

48



GAllArt, J. Ribes, J. (2001). La Balma del Clotar. Un jaciment del Neoltic Final-Calcoltic a Vall-Llebrera(Artesa de Segre, la Noguera). URTx, 14: 7-18

GArCiA Guix, E. (2007).Estudi antropolgic de les restesrecuperades a la Cova del Mort durant la campanya del2007. Inorme preliminar, indit. Museu dArqueologiade Catalunya. Barcelona.

GMez-AlbA, J. (1992). Llus Mari Vidal (1842-1922).Biografa. Museu de Geologia, Ajuntament de Barcelona.Barcelona.

Gonzlez, J. R., RodrGuez, J. I. (1984). Prospecciarqueolgica per la zona oriental del Montsec deRbies. Recerques de les terres de Ponent VI. Artesade Segre: 13-20.

GrAells, R., EsCuder, X. (2001). Avance al estudiode los materiales de la Cova Guitarr (Tartareu, LesAvellanes). Una nueva cueva sepulcral en el Montsec.

Bolskan, 18: 331-338.

JordAnA, C. A. (1936). Geografa de Catalunya. Vol.1, La ormaci i laspecte de Catalunya. LlibreriaCatalnia. Barcelona.

Lpez, J. (2001). LEdat del Bronze. A: La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fns als visigots.MAC i Museu de la Noguera. Balaguer: 62-96.

Lpez-GArCA, J. M. (2008). Evolucin de la diversidadtaonmica de los micromameros en la Pennsula

Ibrica y cambios paleoambientales durante el Pleistocenosuperior. Tesi doctoral. Departament dHistria i Histria

de lArt. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona.

MAluQuerde Motes, J. (1945). La provincia de Lridadurante el Eneoltico, Bronce y Primera Edad delHierro. Ilerda, V: 173-245.

MAluQuer de Motes, J. (1949). La Cueva de Toralla.CSIC (Monograas del Insituto de Estudios delPirineo 13). Jaca.

MAluQuerde Motes, J. (1950a). La cueva sepulcral delForat Negre de Serradell (Lrida). CSIC (Monograasdel Instituto de Estudios del Pirineo 15). Jaca.

MAluQuerde Motes, J. (1950b). La cueva de les Llenesde Eri (Lrida) CSIC (Monograas del Instituto deEstudios del Pirineo 16). Jaca.

MAluQuer de Motes, J., CurA, M. (1981-1982). Lossepulcros megalticos de Vilanova de Mei (Lrida).Pyrenae, 17-18: 139-148.

MAluQuerde Motes, J. (1982). Hostalroig. Santa Mariade Mei. Ecavacions Arqueolgiques de Catalunya,1. 60.

MAluQuerde Motes, J. (1988). Mig segle de recerquesprehistriques a les valls del Noguera Pallaresa idel Segre, a les vores del Montsec A: VII Colloqui

Internacional de Puigcerd, 1986. Puigcerd: 17-24.MAnGAdo, Petit, M. A., FullolA, J. M., BArtrol, R.(2006-2007). El paleoltic superior nal de la covadel Parco (Als de Balguer, la Noguera). Revista

dArqueologia de Ponent, 16-17: 45-62.

MArtin, A. (1992a). Problemes de caracteritzaci delsgrups del Neoltic Antic, a travs del registre cermic.A: Ix Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd:

Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya, 1991.Puigcerd i Andorra: 66-67.

MArtin, A. (1992b). Lectura de la distribuci icaracteritzaci dels jaciments cardials. A: Ix Colloqui

Internacional dArqueologia de Puigcerd: Estat de lainvestigaci del Neoltic a Catalunya, 1991. Puigcerdi Andorra: 68-71.

MArtin, A. (1992c). Els grups Montbol a travs delsseus vestigis. A:Ix Colloqui Internacional de Puigcerd:

Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya, 1991.Puigcerd i Andorra: 135-138.

MArtin, A. (1992d). El neoltic nal. La recerca denous camins. El Verazi. A: Ix Colloqui Internacional

dArqueologia de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic a Catalunya. Puigcerd i Andorra: 179-284.

MArtin, A. (2003). Els grups del neoltic nal, calcoltici bronze antic. Els inicis de la metallrgia. Cota

Zero, 18: 76-105.

MArtin, A. i VAQuer, J. (1995). El poblament delsPirineus a lHoloc, del Mesoltic a ledat del Bronze.A: Bertranpetit, J., Vives, E. (eds.). Muntanyes i

poblaci. El passat del Pirineus des duna perspectivamultidisciplinria. Andorra la Vella: 35-73.

MArtin, A., Petit, M. A., MAyA, J. L. (2003). Culturamaterial, economia i intercanvis durant el III millenniAC a Catalunya. A: xII Colloqui Internacional

dArqueologia de Puigcerd. Pirineus i vens al 3rmillenni AC. De la f del neoltic a ledat del bronze

entre lEbre i la Garona, 2000. Puigcerd: 295-322.

MArtnez-Moreno, J., MorA, R., delATorre, I., CAsAnoVA,J. (2006). La Roca dels Bous en el contexto delPaleoltico Medio nal del Noreste de la PennsulaIbrica. A: J. M. Maillo, E. Baquedano (eds.). Miscelnea

en homenaje a Victoria Cabrera. Zona Arqueolgica,7. Vol I: 252-263.

MArtnez-Moreno, J., MorA, R., de lA torre, I. (2008).La Cova Gran de Santa Linya i el poblament humdel vessant sud dels Pirineus al Plistoc superior i alHoloc. A: Tribuna dArqueologia 2007. Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicaci. Barcelona: 69-92.

MAyA, J. L. (1977).Lrida prehistrica . Cultura Ilerdense.Lleida.

MAyA, J. L. (1983). Nuevos vasos polpodos pirenaicos

en Catalua. Trabajos de Prehistoria, 40: 59-84.


21/21

49Revista dArqueologia de Ponent 19 2009 29 50 ISSN: 1131 883 X


MAyA, J. L. Petit, M. A. (1995). LEdat del bronze aCatalunya. Problemtica i perspectiva de utur. A:

x Colloqui Internacional dArqueologia de Puigcerd.Cultures i Medi de la Prehistria a lEdat Mitjana.

Homenatge al Proessor Jean Guilaine 1994. Puigcerd-Osseja: 327-342.

MAzo, C. UtrillA, P. (1999). Les abris de las Forcas(Graus, Huesca). La transition de lpipalolithique

au Nolithique ancien, A: xxIV Congrs Prhistoriquede France, Le Nolithique du Nord-ouest mditerranen.Carcassonne: 239-246.

Mir CAsAses, A. (1880). Conca de Tremp. La estacitroglodtica de Susterris. A: Mir, A, Moner, J., Pleyande Porta, J. (1880). lbum Histric, Pintoresc iMonumental del Pirineu, 1880. Reedici de Garsineuedicions, 1996. Tremp: 59-80.

OMs, F. X. (2007). Estudi tecnomorolgic del comple cermic de la Cova Colomera (St. Esteve de la Sarga,Pallars Juss). Diploma dEstudis Avanats. Universidadde Barcelona. Barcelona.

oMs, F. x., bArGAll, A., ChAler, M., FontAnAls, M.,GArCA, M.s., lpez-GArCA, J. M., MorAles, J. i., nieVAs,t., rodrGuez, A., serrA, J., sol, A., VerGs, J. M.(2008). La Cova Colomera (Sant Esteve de la Sarga,Pallars Juss), una cueva redil en el prepirineo deLrida. Primeros resultados y perspectivas de uturo.A: M. S. Henndez, J. M. Soler, Lpez Padilla (eds.)

IV Congreso del Neoltico de la Pennsula Ibrica.Alacant, 2006. Ed. MARQ. Vol. 1: 230-237.

oMs, F. x., petit, M. A., Allu, e., bArGAll, A.,blAin, h. A., lpez-GArCA, J. M., MorAles, J. i.,

pedro, M., rodrGuez, A., sol, A. (en revisi). Estudiotransdisciplinar de la osa EE1 de la Cova Colomera(Prepirineo de Lleida): implicaciones domsticas ypaleoambientales en el Bronce Antiguo del NE de laPennsula Ibrica. Trabajos de Prehistoria.

pAdr, J. de lA VeGA, J., (1985). Hallazgo de pinturasrupestres en la Cova Colomera o de Les Gralles (SantEsteve de la Sarga, provincia de Lrida). A: xVIICongreso Nacional de Arqueologa: 127-134.

pAdr, J. de lA VeGA, J. (1989). Treballs arqueolgicsa la Cova Colomera. A: Ecavacions Arqueolgiques

durgncia a les comarques de Lleida. Excavacions

Arqueolgiques a Catalunya 9. Departament de Cultura,Generalitat de Catalunya. Barcelona: 5-68.

Petit, M. A. (1996). El procs de neolititzaci a la Valldel Segre. La Cova del Parco (Als de Balaguer). Estudide les ocupacions humanes del V al II millenni a.C.A: Monograes del SERP 1. Universitat de Barcelona.Petit, M. A. (2001). Els primers pagesos i ramaders. A:

La Noguera Antiga. Des dels primers pobladors fns alsvisigots. MAC i Museu de la Noguera. Balaguer: 46-62.

RodrGuez, J. I. (1982). La cueva sepulcral de el Forat

del Coscoll. Ilerda, XLIII: 255-266.

RodrGuez, J. I. Gonzlez, J. R. (1982). Los sepulcrosmegalticos en el Montsec de Rbies (Vilanova deMei). Ilerda, XLIII: 187-222.

RoVirA, J. (1976). Los vasos polpodos en Catalunyay el Pas Valenciano. Cuadernos de Prehistoria y

Arqueologa Castellonense, 3: 117-132.

RoVirA J. CurA, M. (1992). Observacions sobre alguns

materials del Neoltic Antic i Antic Avanat delPre-Pirineu de Lleida. A: Ix Colloqui Internacional

de Puigcerd: Estat de la investigaci del Neoltic aCatalunya. Andorra i Puigcerd: 123-129.

RoVirA i VirGili, A. (1922). Histria de Catalunya. Vol.1, Barcelona: 404-407.

SerrA rFols, J. de C. (1930).El poblament prehistricde Catalunya . Geograa General de Catalunya, Valnciai Balears, sota la direcci de Pau Vila. Enciclopdiade Catalunya. Barcelona.

serrA VilAr, J. (1923). El vas campaniorme aCatalunya i les coves sepulcrals eneoltiques. Musaeum

Archaeologicum Dioecesanum, Solsona: 81-83.

Sol, A. (2008). Neteja inicial dun crani i unamandbula de la Cova del Mort (St. Esteve de la Sarga,Pallars Juss). Inorme de Restauraci. Indit. IPHES.Tarragona.

UtrillA, P. (2002). Epipaleolticos y Neolticos delValle del Ebro. A: Badal, E., Bernabu, J., Mart,B. El paisaje en el Neoltico mediterrneo, Saguntum

Etra V: 179-208.

utrillA p. bAldellou, V. (1996). Evolucin diacrnicadel poblamiento prehistrico en el valle del Cinca-sera. El registro de Olvena y otros yacimientosprepirinaicos. Bolskan, 13: 239-246.

VidAl, L. M. (1894a). Les coves prehistriques de laprovincia de Lleyda. Butllet del Centre Ecursionista

de Catalunya, 4(13): 81-108.

VidAl, L. M. (1984b). Ms monumentos megalticos enCatalua. Memorias de la Real Academia de Ciencias

y Artes de Barcelona, 16: 279-300.

VidAl, L. M. (1911). Otros monumentos megalticosen Catalua. Memorias de la Real Academia de lasCiencias y Artes de Barcelona (3) 10 (1): 3-12.

ArqueoMontsec

Documents

Transcript of ArqueoMontsec