Arquitectura del segle XX

II part

Manual d’història de l’art. Curs 2n de batxillerat, editorial Castellnou.Muñoz Molina, Julián. El arte contemporáneo. Ed. Acento, Madrid 2000 (pàg. 79-89)

Text: https://sites.google.com/site/artsartistes/1-arquitectura-del-segle-xx

L’arquitectura orgànica

El pare de l’arquitectura orgànica és el nord-americà Frank Lloyd Wright qui es formà a l’escola de Chicago i fou deixeble de Louis Sullivan.

Parteix de les premisses funcionalistes i valora les noves tecnologies, però considera que la part més important d’una casa són els interiors, per la qual cosa l’edifici es projecta de dins cap en fora, i l’exterior depèn de la distribució dels diferents espais i habitacions, integrant-se amb el paisatge.

Els seus dissenys s’adapten a les desigualtats del terreny en clar rebuig a la simetria i a tot esquema formal preconcebut.

Frank Lloy Wright (1869-1959)

Característiques de l’arquitectura de F. Lloyd Wright:

• Utilització de la línea hotitzontal• Baixes proporcions, relacionades amb el sòl• Integració de l’edifici en el paisatge• Planta oberta• Trenca amb la tradició arquitectònica de les cases de camp americanes de

planta cruciforme.• Admiració per l’arquitectura japonesa

Organicisme: cerca la integració de les construccions en el medi, mitjançant elements naturals i tenint-ne en compte la finalitat i els destinataris. Utilitza les innovacions que permeten els nous materials.

El terme arquitectura orgànica es deu a L. Sullivan: “Les parts estan referides al tot i el tot a les parts”. Sensació de continuïtat i integració.

En una primera època realitza les anomenades "Cases de la Praderia“ amb mòduls rectangulars que s’organitzen com a blocs al voltant d’un espai central on es troba la xemeneia, per això es crea un espai interior continu.

“Amaba la pradera de modo instintivo, por su extraordinaria sencillez: los árboles, las flores, el mismo cielo, un contraste excitante. Me daba cuenta de que, en la pradera, cualquier altura parece muy grande: cualquier saliente cobraba una importancia enorme, mientras que la anchura era menos importante… Yo tenía la idea de que los planos horizontales de las casas formaban parte del suelo. Y comencé a poner por obra esta idea”.

F. Lloyd Wright

Anys més tard realitza la seva famosa Casa de la Cascada, on la naturalesa s’incorpora al disseny fins a tal punt que l’aixeca sobre un corrent d’aigua.

Dins, els interiors són confortables i la llum no penetra de forma directa a l’habitatge; per això es serveix d’alerons horitzontals molt volats que tanmateix permeten gaudir de l’entorn en totes direccions.

Wright assumeix el joc de volums geomètrics, però amb gran intuïció i llibertat.

Casa Kaufman, F. Lloyd Wright, 1937, Pensylvania

A finals dels anys quaranta, comença a interessar-se per les formes corbes, i realitza la seva gran i discutida obra: el Museu Guggenheim de Nova York, entre 1943 i 1959, caracteritzat per una gegantesca rampa helicoide de sis pisos.

L’espai està il•luminat per una gran cúpula central. Aquesta estructura es tradueix a l’exterior en un impressionant con invertit.

La influència de Wright en l’arquitectura contemporània és decisiva.

Casa Kaufman, 1935 – 1937

Materials de construcció: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini

Context històric:

• Època d’entreguerres

• Crac del 1929

• F. D. Roosevelt president dels EUA

• New Deal (John Keynes)

“(…) seguramente no hay nada que se pueda comparar con la armonía y la simpática expresión del principio de serenidad y reposo que se produce mediante la combinación del bosque, río y roca con los elementos de la construcción. Pese a que la música del río está siempre presente, no se presta atención a ningún ruido. Se oye las cascadas igual que se oye la quietud del paisaje”.

En la seva construcció es va tenir en compte l’acústica, els colors i l’harmonia amb l’entorn.

Anàlisi formal

Elements de sustentació i elements sustentats

• Construida damunt una roca• Tres plantes• Volades • Murs exteriors sense funció de càrrega (“mampares”)• Bigues en l’estructura interna• Els espais s’articulen al voltant de l’eix vertical que forma la

xemeneia• Els materials fomenten l’integració de l’edifici en l’entorn natural• Tots els elements verticals de la casa són de pedra autòctona• Els elements horitzontals són de formigó armat

Espai exterior i espai interior

• l’edifici es projecta de dins cap en fora• Planta inferior: sala d’estar, la base de la llar de foc és roca viva• Segona planta: dormitoris amb terrassa pròpia• Tercera planta: estudi• Les terrasses es projecten en dues direccions formant un angle de

90º (una es project sobre la cascada i l’altra coincideix amb la direcció del riu).

• Volades pintades de color clar, per reflectir la llum.• L’interior ampli produeix una senssació de tranquilitat i senzillesa• Una escala condueix fins el curs del riu• Un ca´mí semicircular porta a la casa de convidats• Mobiliari construït en sèrie• Cap element decoratiu o mobiliari obstaculitza la visió de l’exterior• La casa queda integrada en la natura (fins i tot roques i arbres

formen part de l’espai interior).

Accès al Centre Parroquial de la ciutat de Seinäjoki, Alvar Aalto, 1959

Influències de l’organicisme

Pavelló espanyol de l’Exposició Universal de Brussel·les del 1958, J. A. Corrales i R. Vázquez Molezún

Influències de l’organicisme