ARQUITECTURA I CULTURA - thatc.upc.edu · PDF fileEl curs s’estructura en exposicions...
3
1. Abans de l’escriptura. Després de l’escriptura. El naixement de l’escriptura i de la ciutat. Hi haurà un final per a l’escriptura? Perquè escriure encara? 2. Epigrames i inscripcions. Pedres, paraules i primers poemes sobre la ciutat Escriptura, relat i memòria ARQUITECTURA I CULTURA ___ Marta Llorente Pedro Azara Cúpula de l’església de Sant Salvador de Khora (s. XI-XII, XIV), actual Kariye Müsezi, Istanbul. Fotografia: Marta Llorente. El text literari i l’espai habitat: Formes de la memòria textual. Marta Llorente. La literatura, la memòria escrita, recull l’experiència de l’espai habitat. Abans de l’escriptura, la paraula va ser guardada en l’àmbit d’una memòria oral que encara permet sentir el seu poder als primers textos escrits. Però la paraula pronunciada desapareix del món si no crea l’estratègia per establir una forma de representació escrita: una tècnica de escriptura. L’escriptura és una forma de registre del llenguatge, una forma de represen- tació, que des del seu origen té cura d’una multitud de funcions. Amb el pas del temps, el text, ja sigui inscrit o escrit, va transformant el seu sentit en la multiplicitat de lectures que atrapa. Es converteix molts cops en l’única font que permet comprendre el sentit de l’experiència del fet d’habitar, ja sigui l’espai propi o l’espai compartit per la comunitat. Aquest curs planteja algunes lectures de textos, antics i contemporanis, que permeten reconstruir aquesta forma de memòria de l’espai. El contingut del curs consisteix en la reconstrucció d’alguns paisatges de la memòria d’habitar. L’objectiu és reconèixer les estruc- tures i les formes que adopta el text en aquelles lectures que permeten establir una determinada reconstrucció de la memòria. El curs s’estructura en exposicions teòriques acompan- yades de lectures de textos compartides. Mite i arquitectura. Pedro Azara. A l’assignatura s’estudien alguns mites, escrits o il•lustrats, de les principals cultures antigues mediterrànies que es re- fereixin a déus i herois constructors, als seus gestos i a les seves gestes, amb l’objectiu d’intuir l’“imaginari arquitectò- nic”, la imatge de l’arquitecte i de la seva obra subjacents, i valorar si aquestes imatges es relacionen amb el nostre propi possible imaginari. Es comentaran algunes figures de cultures politeistes (Enki a Mesopotàmia, Ptah a Egipto, Apol·lo a Grècia) i mono- teistes (Tomàs al cristianisme), a partir de textos i d’imat- ges. 3. La ciutat maleïda, la ciutat com a utopia i paradís. L’emancipació del mite i la creació de la literatura moderna 4. Nostàlgia i crítica de la ciutat a l’època de la industrialitza- ció. Venècia, París, Nova York. Teoria dels gèneres. La creació de la novel•la, simfonia urbana. La poesia urbana contemporània. 5. Nous relats, noves cròniques, nous paisatges de la desolació. Fragmentació de la unitat narrativa. Crítica de la idea de gènere.
Transcript of ARQUITECTURA I CULTURA - thatc.upc.edu · PDF fileEl curs s’estructura en exposicions...
1. Abans de l’escriptura. Després de l’escriptura.El naixement de l’escriptura i de la ciutat. Hi haurà un final per a l’escriptura?Perquè escriure encara?
2. Epigrames i inscripcions. Pedres, paraules i primers poemes sobre la ciutatEscriptura, relat i memòria
ARQUITECTURA I CULTURA___Marta LlorentePedro Azara
Cúpula de l’església de Sant Salvador de Khora (s. XI-XII, XIV), actual Kariye Müsezi, Istanbul. Fotografia: Marta Llorente.
El text literari i l’espai habitat: Formes de la memòria textual. Marta Llorente.
La literatura, la memòria escrita, recull l’experiència de l’espai habitat. Abans de l’escriptura, la paraula va ser guardada en l’àmbit d’una memòria oral que encara permet sentir el seu poder als primers textos escrits. Però la paraula pronunciada desapareix del món si no crea l’estratègia per establir una forma de representació escrita: una tècnica de escriptura. L’escriptura és una forma de registre del llenguatge, una forma de represen-tació, que des del seu origen té cura d’una multitud de funcions. Amb el pas del temps, el text, ja sigui inscrit o escrit, va transformant el seu sentit en la multiplicitat de lectures que atrapa. Es converteix molts cops en l’única font que permet comprendre el sentit de l’experiència del fet d’habitar, ja sigui l’espai propi o l’espai compartit per la comunitat. Aquest curs planteja algunes lectures de textos, antics i contemporanis, que permeten reconstruir aquesta forma de memòria de l’espai. El contingut del curs consisteix en la reconstrucció d’alguns paisatges de la memòria d’habitar. L’objectiu és reconèixer les estruc-tures i les formes que adopta el text en aquelles lectures que permeten establir una determinada reconstrucció de la memòria.
El curs s’estructura en exposicions teòriques acompan-yades de lectures de textos compartides.
Mite i arquitectura. Pedro Azara.
A l’assignatura s’estudien alguns mites, escrits o il•lustrats, de les principals cultures antigues mediterrànies que es re-fereixin a déus i herois constructors, als seus gestos i a les seves gestes, amb l’objectiu d’intuir l’“imaginari arquitectò-nic”, la imatge de l’arquitecte i de la seva obra subjacents, i valorar si aquestes imatges es relacionen amb el nostre propi possible imaginari.
Es comentaran algunes figures de cultures politeistes (Enki a Mesopotàmia, Ptah a Egipto, Apol·lo a Grècia) i mono-teistes (Tomàs al cristianisme), a partir de textos i d’imat-ges.
3. La ciutat maleïda, la ciutat com a utopia i paradís.L’emancipació del mite i la creació de la literatura moderna
4. Nostàlgia i crítica de la ciutat a l’època de la industrialitza-ció. Venècia, París, Nova York.Teoria dels gèneres. La creació de la novel•la, simfonia urbana. La poesia urbana contemporània.
5. Nous relats, noves cròniques, nous paisatges de la desolació.Fragmentació de la unitat narrativa. Crítica de la idea de gènere.
Bibliografia general: El text literari i l’espai habitat: Formes de la memòria textual.
Abrams, M.H., Natural supernaturalism: tradition and revolution in Romantic literature, 1971 (tr.cast.: El Romanticismo: Tradición y revo-lución. Madrid: Visor, 1992)
Auerbach, E., Mimesis: Dargestelle Wirklichkait in der Abendländis-chen Literatur, 1942 (tr.cast.: Mimesis: La representación de la realidad en la literatura occidental. México: F.C.E., 1950)
Bakhtine, M., Esthétique et théorie du roman. Paris: Gallimard, 1978
Béguin, A., L’âme romantique et le rêve: Essai sur le romantisme alle-mand et la poésie française, 1939 (tr.cast.: El alma romántica y el sueño. México: F.C.E., 1993)
Bourdieu, P., Les règles de l’art: genèse et structure du champ littéraire, 1992 (tr.cast.: Las reglas del arte. Génesis y estructura del campo litera-rio. Barcelona: Anagrama, 1995)
Borges, J. L., “Prólogos con un prólogo de prólogos”, 1975, “Textos cauti-vos”, 1936-1949 i “Biblioteca personal”, 1985. En: Obras Completas, vol. IV. Barcelona: Emecé, 1996
Bloom, H., The Western canon: the books and school of the ages, 1994 (tr.cast.: El canon occidental: La escuela y los libros de todas las épocas. Barcelona: Anagrama, 2005)
Calatrava, J. i Nerdinger, W., ed., Arquitectura escrita. Madrid: Círculo de Bellas Artes, 2010.
Calvino, I., Perché leggere i classici, 1991 (tr.cast.: Porqué leer los clási-cos. Barcelona: Siruela, 2009
Canetti, E., Das Gewissen der Worte, 1974 (tr.cast.: La conciencia de las palabras. México: F.C.E., 1992)
Cercas, J., El punto ciego. Las conferencias de Weidenfeld 2015. Barcelo-na: Random House, 2016
Chartier, R., ed., Histoire de la lecture dans le monde occidental, 1997 (tr.cast.: Historia de la lectura en el mundo Occidental. Madrid: Taurus, 1998)
Delumeau, J., Une histoire du paradis, vol. I: Le jardin des délices, 1992; vol. II: Mille ans de bonheur, 1995; vol. III: Que reste-t-il du paradis ?, 2000 (tr.cast.: Historia del paraíso. Madrid: Taurus, 2005)
Duch, Ll., “III. La ciudad: el espacio y el tiempo humanos”. A: Antropo-logía de la ciudad. Barcelona: Herder, 2015
Eliot, T. S., The Use of Poetry and the Use of Criticism, 1939 (tr.cast.: Función de la poesía y function de la crítica. Barcelona: Tusquets, 1999)
Eliot, T. S., On Poetry and Poets, 1957 (tr.cast.: Sobre Poesía y poetas. Barcelona: Icaria, 1992)
Ferrater, G., Sobre el llenguatge. (ed. póstuma) Barcelona: Quaderns Crema, 1981
Forster, E. M., Aspects of the Novel, 1927 (tr.cast.: Aspectos de la novela. Barcelona: Debate, 1993)
Foucault, M., De lenguaje y literatura. Barcelona: Paidós, 1996
Fraser, R., Blood of Spain: an oral history of the Spanish Civil War, 1979 (tr.cast.: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la guerra civil española. Barcelona: Crítica, 2007)
García Calvo, A., Del lenguaje. Zamora: Editorial Lucina, 1979
García Lorca, F., Escribe a su familia desde Nueva York y La Habana, 1929-30. Madrid: Ministerio de Cultura, 1978
García Lorca, F., Poeta en Nueva York, 1929-30. Madrid: Cátedra, 1987
Gelb, I. J., A Study of Writing, 1952 (tr.cast.: Historia de la escritura. Barcelona: Alianza, 1993)
Gil de Biedma, J., El pie de la letra. Ensayos 1955-1979. Barcelona: Crítica, 1980
Gnisci, A., ed., Introduzione alla letteratura comparata, 1999 (tr.cast.: Introducción a la literatura comparada. Barcelona: Crítica, 2002)
Gordimer, N., Writing and Venid. The Charles Eliot Norton Lectures, 1994 (tr.cast.: Escribir y ser. Barcelona: Península, 1997)
Hall, Edward T., The hidden dimension, 1966 (tr.cast.: La dimensión oculta. Enfoque antropológico del uso del espacio. Madrid: Instituto de estudios de administración local, 1976)
Hall, P., Cities of tomorrow: an intellectual history of urban planning and design in the twentieth century, 1988 (tr.cast.: Ciudades del ma-ñana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ediciones del Serval, 1996)
Haarmann, H., Universalgeschichte der Schrift, 1991 (tr.cast.: Historia Universal de la escritura. Madrid: Gredos, 2001)
Hurtado, A., ed., Memorias del Pueblo, Madrid: La Esfera de los libros, 2004; Barcelona: RBA, 2005.
Jakobson, R., Huit questions de poétique, 1977 (tr.cast.: Lingüística, poética y tiempo. Barcelona: Crítica, 1981)
Lázaro Carreter, F., Estudios de lingüística. Barcelona: Crítica, 2000
Le Corbusier, Quand les cathédrales étaient blanches, 1936 (tr.cast.: Cuando las catedrales eran blancas. Barcelona: Apóstrofe, 1999)
Lewis, C. S., The Allegory of Love, 1958 (tr.cast.: La alegoría del amor. Buenos Aires: Ed. Universitaria, 1969)
Lewis, C. S., An experiment in Criticism, 1961 (tr.cat.: Un experiment de crítica literaria. Barcelona: Quaderns Crema, 1998)
Llorente, M., La ciudad: huellas en el espacio habitado. Barcelona: Acantilado, 2015
Llorente, M., “La ciudad de la palabra literaria. La ciudad representada: espacio habitado y literatura urbana”. A: Topología del espacio urbano. Palabras, imágenes y experiencias que definen la ciudad. Madrid: Aba-da, 2014
Llorente, M., “El espacio de la mujer. Tres figuras históricas: la mal-dita, la cautiva, la soñadora”. A: AAVV, Oculto pero invisible: voces femeninas, Barcelona: Residència d’Investigadors CSIC, Generalitat de Catalunya, 2006
Llorente, M., “Ciutat, literatura i arquitectura. Sis moments de l’espai urbà traçats per la paraula literaria”. A: Carreras, C. i Moreno, S., ed., Llegint pedres, escrivint ciutats. Unes visions literàries de la ciutat. Lleida: Pagès Editors, 2009
Llorente, M., “Eros y arquitectura: la atmósfera espacial, construcciones de la memoria y del deseo”. A: Acebrón, J. i Solà, P., ed., Jardines secretos. Estudio entorno al sueño erótico, Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2009, pp 307-323.
Lopate, P., ed., Writing New York: A Literary Anthology. New Tork: The Library of America, 2008
Lotman, Y. M., Struktura khudozhestvennogo teksta, 1970 (tr.cast.: Estructura del texto artístico. Madrid: Istmo, 1988
Nabokov, V., Lectures on Literature, 1980 (tr.cast.: Curso de literatura europea. Barcelona: Círculo de Lectores, 2001
Nelken, M., Las escritoras españolas. Madrid: Horas y horas, 2010
Martin Gaite, C., Tirando del hilo. Madrid: Punto de lectura, 2007
Ong, W. J., Orality and Literacy. The Technologizing of the Word, 1982
thtac ETSAB
Bibliografia general: Mite i arquitectura.
Azara, P., Castillos en el aire: Mito y arquitectura en Occidente. Barcelo-na: Gustavo Gili, 2005
Azara, P., La reconstrucción del Edén: Mito y arquitectura en Oriente. Barcelona: Gustavo Gili, 2010
Azara, P., Cuando los arquitectos eran dioses. Madrid: Fundación Arquia, Los libros de la Catarata, 2015
Bottéro, J. i Kramer, S.N.: Lorsque les dieux faisaient l’homme. Mytholo-gie mésopotamienne. Paris: Gallimard, 1989. (tr.cast.: Cuando los dioses hacían de hombres: mitología mesopotámica. Madrid: Akal, 2004)
Detienne, M.: Apollon le couteau à la main: une approche expérimentale du polythéisme grec. Paris: Gallimard, 1998 (tr.cast.: Apolo con el cuchi-llo en la mano: una aproximación experimental al politeísmo griego. Madrid: Akal, 2001)
Frontisi-Ducroux, F.: Dédale: Mythologie de l’artisan en Grèce ancienne. Paris: La Découverte, 2000
Scheid, J. i Svenbro, J.: Le Métier de Zeus: mythe du tissage et du tissu dans le monde gréco-romain. Paris: Errance, 2003
(tr.cast.: Oralidad y escritura. Tecnologías de la palabra. México: FCE, 1996)
Paz, O., El arco y la lira. México: F.C.E., 1956
Paz, O., Sombras de obras. Barcelona: Seix Barral, 1983
Paz, O., Los signos en rotación. Barcelona: Alianza, 1971
Paz, O., Sor Juana Inés de la Cruz o las trampas de la fe. Barcelona: Seix Barral, 1982
Piaget, J., Six études de Psychologie, 1964 (tr.cast.: Seis estudios de psico-logía. Barcelona: Planeta, 1985)
Proust, M., Contre Sainte-Beuve. Souvenirs d’une matinée, 1909 (tr.cat.: Contra Sainte-Beuve. Records d’una matinada. Barcelona: Tusquets, 2005)
Proust, M., Les plaisirs et les jours. Pastiches et mélanges, 1924 (tr.cast.: Los placeres y los días: Parodias y miscelánea. Madrid: Alianza, 1975)
Proust, M., Sur la lecture, 1906 (tr.cast.: Sobre la lectura. Valencia: Pre-textos, 1989)
Quignard, P., Petits traités. Paris: Gallimard, 1990
Rexroth, Kenneth, Classics revisited, 1968 (tr.cast.: Cita con los clásicos. Logroño: Pepitas de Calabaza, 2014)
Riquer, M. de, Vidas y amores de los trovadores y sus damas. Barcelona: Acantilado, 2004
Sapir, E., Language: An Introducction to the Study of Speech, 1921 (tr.cast.: El Lenguaje. México: F.C.E., 1954)
Sarduy, S., Barroco. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1974
Saussure, F. de, Cours de linguistique général, 1916 (tr.cast.: Curso de lingüística general. Madrid: Alianza, 1987)
Sciascia, L., Morte dell’inquisitore, 1967. Bari: Laterza, 1978
Sebald, W. G., Unheimliche Heimat, 1995 (tr.cast.: Pútrida patria. Barce-lona: Anagrama, 2005,)
Sebald, W. G., Luftkrieg und literatur, 1999 (tr.cast.: Sobre la historia natural de la destrucción. Barcelona: Anagrama, 2003)
Sebald, W. G., Campo Santo, 2003 (tr.cast.: Campo Santo. Barcelona: Anagrama, 2007
Steiner, G., Grammars of creation: originating in the Gifford Lectures for 1990, 1990 (tr.cast.: Gramáticas de la creación. Barcelona: Siruela, 2005)
Sontag, S., On photography, 1977 (tr.cast.: Sobre la fotografía. Barcelona: Edhasa, 1996
Sontag, S., Against interpretation, 1966 (tr.cast.: Contra la interpreta-ción. Madrid: Alfaguara, 1996)
Sontag, S., Regarding the pain of others, 2003 (tr.cast.: Ante el dolor de los demás. Madrid: Alfaguara, 2004)
Todorov, T., Qu’est-ce que le structuralisme? Poétique, 1977. (tr.cast.: Poética estructuralista. Madrid: Losada, 2004)
Trías, E., Drama e identidad. Barcelona: Destino, 1993
Unamuno, M. de, Cómo se hace una novela, 1926. Madrid: Alianza, 1966
Valverde, J. M., “La conciencia del lenguaje”, 1980. A: Vida y muerte de las ideas. Pequeña historia del pensamiento occidental, Barcelona: Planeta, 1980; A: Historia de las mentalidades. Barcelona: Trotta, 2000
Valverde, J. M., La literatura. Barcelona: Montesinos, 1983
Valverde, J. M., El barroco. Barcelona: Montesinos, 1980
Valverde, J. M., Breve historia y antología de la estética. Barcelona: Ariel, 1987
Vigotsky, L. S., Myshlenie i rech, 1934 (tr.cast.: Pensamiento y lenguaje. Comentarios críticos de Jean Piaget. Buenos Aires: Fausto, 1993)
Wolf, V., A room of one’s own, 1929 (tr.cast.: Una habitación propia. Barcelona: Seix Barral, 1980)
Zumthor, Paul, La mesure du monde: représentation de l’espace au Mo-yen Age, 1993 (tr.cast.: La medida del mundo: Representación del espacio en la Edad Media. Madrid: Cátedra, 1994)
Universitat Politècnica de Catalunya UPC
Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació.
ETSABAv. Diagonal, 649, Edifici A. 08028 Barcelona.
Tel. 93 401 64 20
5 ECTSMés informació:
http://www.etsab.upc.edu
http://thatc.upc.edu
Assignatura optativa de la fase d’especialització.
Especialització en Teo-ria, història i cultura del MBArch : Màster Universi-tari en Estudis Avançats en Arquitectura - Barcelona.
