Art gòtic
Transcript of Art gòtic
ART GÒTIC
CONTEXT HISTÒRIC
ÀMBIT ECONÒMIC: augment producció agrícolaaugment demogràficeconomia de mercat urbanarevitalització de les ciutatsnova classe social: burgesiagremiscomerç internacional (M. Mediterrani i M. Nord i Bàltic)
ÀMBIT SOCIAL: majoria població pagesaestament privilegiat: noblesa i clergatburgesiaEsglèsia: noves ordes (dominics i franciscans)
ÀMBIT POLÍTIC: fase construcció d'Europa Corts, Estats Generals, Parlaments, Ajuntaments, consells municipals
ÀMBIT CULTURAL: universitats
LÍMITS GEOGRÀFICS I CRONOLOGIA
- APAREIX A L'ILE DE FRANCE
- DIFUSIÓ PER TOTA EUROPA OCCIDENTAL
CRONOLOGIA:
-PROTOGÒTIC: 2ª MEITAT S.XII
- GÒTIC CLÀSSIC: S. XIII-XIV
-GÒTIC TARDÀ: S. XV
ARQUITECTURA
RELIGIOSA: LA CATEDRAL
-IMATGE DEL REGNE DE DÉU SOBRE LA TERRA, UNA IMATGE DEL CEL
-CHARTRES, PARÍS, AMIENS, REMS, LLEÓ, STA. Mª DEL MAR
CARACTERÍSTIQUES
- PLANTA BASILICAL
torre
Nau lateralNau lateral
Nau central
transeptecreuer
Girola o deambulatori
Absidioles o capelles radials
absis
-UTILITZACIÓ ARC APUNTAT (OGIVAL) I VOLTA DE CREUERIA
La volta de creueria : conformada per l'encreuament, o intersecció, en diagonal de dos arcs ogivals.
clau
plementeria
Arc formerArc faixó
nervis
ARCBOTANTS: és un element estructural exterior amb forma de mig arc que transmet part de l'empenta de les voltes sobre un contrafort adossat al mur d'una nau.
CONTRAFORT: és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi a l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
PINACLE: és un element arquitectònic en forma de con, punxegut fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts.
VITRALL: vidriera de colors. Combina vidres policromats units mitjançant tires de metall, plom.
ROSASSA
ARQUITECTURA CIVIL
CASTELLS, PALAUS URBANS, LLOTGES COMERCIALS
BELLVER
PALAU DE LA GENERALITAT
LLOTJA DE PALMA
ESCULTURA GÒTICA
- Escultura integrada en el marc arquitectònic i exempta
- Materials: pedra, fusta, ivori
- Tendència al naturalisme
- Exterior: PORTALADES ( tres obertures; les figures de les arquivoltes es disposen en la direcció de l'arc; timpà organitzat en registres horitzontals; columnes substituides per estàtues).
Catedral d'Amiens Catedral de Chartres
ICONOGRAFIA
- JUDICI FINAL
- ESCENES DE LA VIDA DE CRIST I SANTS
- IMATGES DE LA VERGE
- ESCENES FANTÀSTIQUES EN LLOCS SECUNDARIS
Àngel somrient, catedral de Reims, s. XIII Verges. Catedral de
Magdeburgo
Catedral de Burgos, s. XIII Catedral de Bamberg
Verge blanca, Toledo
Quimera, Notre Dame
MONUMENTS FUNERARIS
- TENDÈNCIA A LA INDIVIDUALITAT
-DESENVOLUPAMENT DEL RITUALS FUNERARIS: SOLEMNES I SOCIALS
- TIPOLOGIES: AÏLLATS (REIS O SANTS) O ADOSSATS A MURS
- NATURALISME ( RETRAT DEL DIFUNT)
Sepulcre de Sancho Sánchez, Catedral de Tudela
Catedral Vella, Salamanca
PINTURA GÒTICA
PERIODITZACIÓ
- GÒTIC LINEAL O FRANCOGÒTIC. 2ª meitat s. XII- XIII. No es conserva gaire pintura. Vitralls
- ITALOGÒTIC. S. XIII .TRECENTO. S. XIV. Influència bizantina. Evolució: models de natura
- GÒTIC INTERNACIONAL. 2ª meitat S. XIV-XV. Barreja entre francogòtic i italogòtic.
- GÒTIC FLAMENC. S. XV. Pintura detallista
PINTURA ITALIANA DEL TRECENTO
- Preocupació efectes espacials
- Estudi anatòmic de les figures pres de l'observació del natural
- Representació d'estats d'ànim mitjançant gestos i actituds dels personatges
- Valoració de la llum
- Matisació tonal dels colors
- Pintura al fresc, tremp d'ou.
- Destaquen dues escoles: Florència i Siena
ESCOLA FLORENTINA
GIOTTO DI BONDONE (1267-1337)
- iniciador de la pintura moderna
- domini de la representació espacial i volum
- introducció de fons de paisatge
- pren models del natural
La resurrecció de Llàtzer, Giotto
Cronologia: 1304-1306
Tècnica: Fresc
Suport: Mur
Localització: capells dels Scrovegni o dell’ Arena, a Pàdua.
Tema: passatge de l’evangeli.
Colors: pastel; destaca el blau
Composició: diferents plànols. Jesús té la mateixa mida (naturalisme); fons de paisatge
LA PINTURA FLAMENCA
- Tècnica: pintura a l'oli- Gran varietat cromàtica, colors vius- Pintura sobre fusta; poca mural- Detallisme: objectes, paisatges, personatges- Preocupació per aconseguir il.lusió espacial- Naturalisme, interès per la realitat- Es conserva la tradició medieval del simbolisme en objectes, colors, disposició de les figures.- Artistes destacats: Jan Van Eyck (Matrimoni Arnolfini); Hieronymus Van Aeken: ElBosch (El Jardí de les Delícies)
Matrimoni Arnolfini, Jan Van Eyck (1390-1441)1434.Tècnica: pintura a l'oliSuport:fustaDimensions: 84 (alt)X57 (llarg) cmLocalització: National Gallery, LondresÉs una obra encarregada per un matrimoni italià, Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami, comerciants italians instal·lats a Flandes, per decorar casa seva, deixar constància del seu casament.L'escena es situa en la cambra matrimonial. Cromatisme: vermell, verd i marró.Composició: tridimensional: terra, paret del fons, finestra i llit. Línies de fuita: taulons del terra i sostre.
SIMBOLISME
fidelitat
maternitat
Contacte Déu
riquesa
Presència Déu
unióbenedicció
passió
fertilitat
Jan Van Eyck va estar aquí, 1434Escenes passió de Crist
testimonis
"Johannes de Eyck fuic hic 1434"
Mirall: influència Velàzquez Las Meninas
Jardí de les delícies, El Bosch (1450-1516). 1510-1515
- Oli sobre fusta; 220 cm (alt)x 1,95 cm (llarg; taula central) i 96,5 cm (taules laterals)
- Museu del Prado, Madrid
- Tema: representació del paradís, jardí de les delícies i infern.
Al.ludeix al tercer dia de lacreació del món. Es representa un globus terraqui, amb la terra dins una esfera transparent, símbol de la fragilitat de l'univers. Només hi ha formes vegetals i minerals. està pintat en tons grisos, blancs i negres, el que correspon a un món sense Sol encara que també és una forma d'aconseguir un contrast amb el color interior, entre un món abans de l'home i un altre poblat per infinitat d'èssers.
Plafó esquerre: imatge del paradís. Últim dia de la creació amb Adam i Eva
Font de la vida
Déu representat com JesuscristArbre del Bé i del
Mal
Animals exòtics
Roca antropomorfa
Taula central: Jardí de les Delícies: pecat,luxúria, dirigeix cap a la perdició, bogeria s'apodera de la humanitat. Món altament positiu; no pas del temps (ni nens ni ancians); felicitat.
Nus, grup, parella Fruita: plaer sexual
Eva
Panell dret: l'infern. Món oníric, demoníac, patiment, dolor
flames
Infern musical: música pecat
Retrat de l'artista??