Art gòtic judit

10
Treball de C. Socials. Fet per: Judith San Miguel ART GÒTIC Catedral de Burgos

Transcript of Art gòtic judit

Treball de C. Socials.

Fet per: Judith San Miguel

ART GÒTIC

Catedral de Burgos

CONTEXT HISTÒRIC

Va néixer a França, a mitjan s. XII i es va

estendre per Europa Occidental a partir del

s.XIII, va ser essencialment urbana, impulsada

per la burgesia i el poder eclesiàstic. Va

comportar noves comportar construccións civils:

ajuntaments, palaus per a nobles i ,rics, llotges

per als mercaders, drassanes per construir

vaixells i universitats a més de grans temples i

catedrals. Va ser adoptat per l’Ordre del Cister,

la construcció dels seus monestirs.

ARQUITECTURA

Catedal de León

Porta

dels

Apòstols

de la

Catedral

de

València

Palau

de la

Genera-

litat de

Catalu-

nya.

Planta de la catedral gòtica

ABSIDIOLES:Petita capella de planta

semicircular o poligonal que trobam al

voltant de la girola en els estils romànic i

gòtic.

CREUER:l´espai quadrat, a vegades cobert

amb cúpula o

cimbori, on s´encreuen la nau central i la

transversal d'una

església. Té origen a les basíliques

paleocristianes i perdura

dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.

TRANSSEPTE:Nau transversal d'una església

que s'obri davant el presbiteri,

perpendicular a la nau principal.

NAUS CENTRALS/LATERALS:Espai comprès

entre murs o columnes i arcs en un edifici.

Les

esglésies cristianes consten d'una o més

naus.

Pot estar o en el centre o als laterals.

ARQUITECTURA·Arc apuntat o gval, més lleuger

que el de mig punt romànic.

·Volta de creueria, que resulta de

l’encreuament de dos arcs ogivals

que se sustenen sobre quatre punts

de suport.

·Arbotants i contraforts, estructures

que reforçaven els murs.

·Pinacles i fletxes, remataven els

contraforts i les torres.

·Portalada on estava ornamentada

amb figures i escenes escultòriques.

Sovint presentava una rosassa

rematada per un gablet.

gablet

rosassa

PINTURA

Italia.

Giooto di

Bondone

Maestá del Duomo de

Siena, obra de Duccio

di Buoninsegna, una de

las obras más famosas

de la pintura

italiana; temple sobre

madera, 214 x 412

cm Museo dell'Opera

Metropolitana del

Duomo, Siena.

Simeone Martini(1285–

1344). Temas oscuros y una

intensa emoción se vieron

cada vez más acentuadas

en el arte gótico tardío.

PINTURATenien grans finestrals, van reduir l’espai que el

Romànic concedia a la pintura mural al fresc i la

generalització de la pintura sobre taules de

fusta(retaules) i la pintura de vitralls.

Retaules darrere els altars sovint s’unien

dues o tres taules per formar un díptic i tríptic.

Temes basicament religiosos, ,are de Déu i

sants.

Estil major interès pel realisme i els fons

daurats es varen anar substituint per

arquitectures i paisatges.

Figures proporcions més naturals i es cercava

l’expressivitat.

Fons daurats

Major interés pel

realisme

Proporcions

més naturals

Expressivitat

(gestos i

rostres)

Fons daurats es

van anar

substituint per

arquitectures i

passatges

Expressivitat a través

dels gestos i dels rostres

Pas de pintura

romana a la gòtica

ESCULTURA

Estàtues del

pòrtic de la

catedral de

Reims,s.XIII

Veit Stoss: Altar

Rosenkranz, Liebfra

uenmünster

en Inglostadt.Gótico

tardío c. 1510.

Ángel de la

sonrisa, cate

dral de

Remis, siglo

XIII. Gótico

primitivo.

ESCULTURAVa continuar sent el principal element ornamental en façanes, timpans, arquivoltes i mainells d’esglésies i catedrals.

Tendència clara cap al realisme i els recursos següents :

·Més expressivitat i detallisme als rostres.

·Preocupació per mostrar el volum dels vestits i dels cossos.

·Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat.

·Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comensen a relacionar-se entre elles.

Materials: pedra, marbre, alabastre.

Retaules: majoritàriament en fusta policromada.

Mes expressivitat i detallisme als

rostres.

Preocupació per mostrar el volum dels

vestits i dels cossos.

Voluntat de

donar un cert

moviment a les

figures a través

de la gestualitat

Sentit

narratiu

en les

figures,

que

perden

l’estati-

cisme i

comen-

cen a

relacio-

nar-se

entre

elles.

Elements ornamentals/

púlpit del baptisteri de

Pisa

Gàrgola/gàrgola de la

catedral de Notre Dame.

Estàtues del pòrtic de a

catedral de Reims.

Esper-ho que

us hagi

agradat

Final De La Presentació