CONTEXT HISTÒRIC
Va néixer a França, a mitjan s. XII i es va
estendre per Europa Occidental a partir del
s.XIII, va ser essencialment urbana, impulsada
per la burgesia i el poder eclesiàstic. Va
comportar noves comportar construccións civils:
ajuntaments, palaus per a nobles i ,rics, llotges
per als mercaders, drassanes per construir
vaixells i universitats a més de grans temples i
catedrals. Va ser adoptat per l’Ordre del Cister,
la construcció dels seus monestirs.
ARQUITECTURA
Catedal de León
Porta
dels
Apòstols
de la
Catedral
de
València
Palau
de la
Genera-
litat de
Catalu-
nya.
Planta de la catedral gòtica
ABSIDIOLES:Petita capella de planta
semicircular o poligonal que trobam al
voltant de la girola en els estils romànic i
gòtic.
CREUER:l´espai quadrat, a vegades cobert
amb cúpula o
cimbori, on s´encreuen la nau central i la
transversal d'una
església. Té origen a les basíliques
paleocristianes i perdura
dins estils posteriors, romànic, gòtic, etc.
TRANSSEPTE:Nau transversal d'una església
que s'obri davant el presbiteri,
perpendicular a la nau principal.
NAUS CENTRALS/LATERALS:Espai comprès
entre murs o columnes i arcs en un edifici.
Les
esglésies cristianes consten d'una o més
naus.
Pot estar o en el centre o als laterals.
ARQUITECTURA·Arc apuntat o gval, més lleuger
que el de mig punt romànic.
·Volta de creueria, que resulta de
l’encreuament de dos arcs ogivals
que se sustenen sobre quatre punts
de suport.
·Arbotants i contraforts, estructures
que reforçaven els murs.
·Pinacles i fletxes, remataven els
contraforts i les torres.
·Portalada on estava ornamentada
amb figures i escenes escultòriques.
Sovint presentava una rosassa
rematada per un gablet.
gablet
rosassa
PINTURA
Italia.
Giooto di
Bondone
Maestá del Duomo de
Siena, obra de Duccio
di Buoninsegna, una de
las obras más famosas
de la pintura
italiana; temple sobre
madera, 214 x 412
cm Museo dell'Opera
Metropolitana del
Duomo, Siena.
Simeone Martini(1285–
1344). Temas oscuros y una
intensa emoción se vieron
cada vez más acentuadas
en el arte gótico tardío.
PINTURATenien grans finestrals, van reduir l’espai que el
Romànic concedia a la pintura mural al fresc i la
generalització de la pintura sobre taules de
fusta(retaules) i la pintura de vitralls.
Retaules darrere els altars sovint s’unien
dues o tres taules per formar un díptic i tríptic.
Temes basicament religiosos, ,are de Déu i
sants.
Estil major interès pel realisme i els fons
daurats es varen anar substituint per
arquitectures i paisatges.
Figures proporcions més naturals i es cercava
l’expressivitat.
Fons daurats
Major interés pel
realisme
Proporcions
més naturals
Expressivitat
(gestos i
rostres)
Fons daurats es
van anar
substituint per
arquitectures i
passatges
Expressivitat a través
dels gestos i dels rostres
Pas de pintura
romana a la gòtica
ESCULTURA
Estàtues del
pòrtic de la
catedral de
Reims,s.XIII
Veit Stoss: Altar
Rosenkranz, Liebfra
uenmünster
en Inglostadt.Gótico
tardío c. 1510.
Ángel de la
sonrisa, cate
dral de
Remis, siglo
XIII. Gótico
primitivo.
ESCULTURAVa continuar sent el principal element ornamental en façanes, timpans, arquivoltes i mainells d’esglésies i catedrals.
Tendència clara cap al realisme i els recursos següents :
·Més expressivitat i detallisme als rostres.
·Preocupació per mostrar el volum dels vestits i dels cossos.
·Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat.
·Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comensen a relacionar-se entre elles.
Materials: pedra, marbre, alabastre.
Retaules: majoritàriament en fusta policromada.
Mes expressivitat i detallisme als
rostres.
Preocupació per mostrar el volum dels
vestits i dels cossos.
Voluntat de
donar un cert
moviment a les
figures a través
de la gestualitat
Sentit
narratiu
en les
figures,
que
perden
l’estati-
cisme i
comen-
cen a
relacio-
nar-se
entre
elles.
Elements ornamentals/
púlpit del baptisteri de
Pisa
Gàrgola/gàrgola de la
catedral de Notre Dame.
Estàtues del pòrtic de a
catedral de Reims.