Art romànic arquitectura

EL ROMÀNIC:ARQUITECTURAJÚLIA LÓPEZ VALERA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

1) L’ARQUITECTURA és la principal expressió artística, escultura i pintura es subordinen a ella.

2) INFLUÈNCIES: destaca la influència romana i paleocristiana, però també hi ha influència dels pobles germànics, orientals (bizantines) i musulmanes.

3) PERDURABILITAT: a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen edificis de PEDRA amb afany de perdurar per a sempre, rebutjant materials lleus i la fusta.


4) Tendència a la MONUMENTALITAT: si bé comença com una arquitectura bastant modesta, tendirà a gradualment a la grandiositat, perfeccionant-se i resolent els seus problemes tècnics inicials a la recerca de major altura i llum. Els monestirs juguen un paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.


5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA, amb proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.


6) POCA LLUM en els interiors: els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS.

http://www.romanicoaragones.com/3-Somontano/HU-PalReal%20G10-Camp.JPG


7) El MATERIAL de construcció fonamental és la PEDRA, treballada pels picapedrers, especialment els carreus dels murs (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de canó i aresta). Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es construeix amb carreus regulars i aparell isòdom (fileres de carreus de la mateixa alçada i de la mateixa mida). Cal esmentar que el primer romànic encara va utilitzar la coberta d’encavallada de fusta.

http://www.panoramio.com/photos/original/3489461.jpg


8) Els edificis eren construïts per quadrilles itinerants: els arquitectes i picapedrers són ANÒNIMS.


9)TIPOLOGIA EDIFICIS

Arquitectura religiosa

Arquitectura civil

Altres construccions

ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.

CASTELLS o MURALLES.

TORRES CAMPANAR.


9)TIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura religiosa serà la més important, destacant les ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS.

9)TIPOLOGIA EDIFICIS: * L’arquitectura civil, mostra del poder dels senyors feudals, també va ser molt important en el seu moment, però s’ha conservat pitjor: els CASTELLS (Loarre a Osca) o altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/67/%C3%81vila_24-8-2002.jpg


9)TIPOLOGIA EDIFICIS: * Altra construcció nova seran les TORRES que faran la funció de CAMPANAR.


10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT:

1. Els MURS són GRUIXUTS i robustos, fets de grans carreus de pedra, sense a penes VANS per a poder sostenir el pes de les voltes de pedra (finestres petites i estretes, a mena d’espitlleres atrompetades, “saeteras”).

* Els murs solen estar reforçats per CONTRAFORTS exteriors per suportar millor el pes. Predomina el macis a causa de la falta de confiança en la seguretat de l’edifici i els interiors obscurs, amb un esperit de recolliment.



* Prefereixen els PILARS a les columnes, o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME, sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat), i les pilastres.



* Les COLUMNES s’utilitzen menys (sobretot es fan servir en els claustres dels monestirs), tenen base i presenten fustos tant llisos com estriats, i el seu diàmetre sol ser desproporcionat respecte a l’altura, és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és baixa i grossa.


10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT: * Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració (geomètrica, vegetal), però destaquen els que presenten escultura figurativa, tant passatges i personatges de la Bíblia com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti).


11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS:

ARC de MIG PUNT, pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. ARCS



ARCSA les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics (ARQUIVOLTES).


També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERETS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta).

ARCS




VOLTES

La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts.

ARESTA.

MITGES VOLTES CANÓ,QUART d’ESFERA ,QUART de CANÓ.

http://www.romanicoaragones.com/3-Somontano/HU-PalReal%20G08-Camp.jpg

http://www.eniac.es/usuarios/juanf/bovedas.htm



Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la península algunes són nervades, copiant les califals.

De mitja taronja o

cúpula sobre trompes De mitja taronja

o cúpula de petxines


CÚPULES en els CREUERS sobre TROMPES.CÚPULES en els CREUERS sobre PETXINES.



Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines).




La diferent alçada entre la nau central i les laterals permet il·luminar la nau central directa o indirectament. D’aquesta manera l’alçat interior de la nau central s’articula en dos pisos: l’arcada de separació i les finestres; en època tardana les finestres poden ser substituïdes per una galeria (TRIFORI) o, fins i tot, se superposen els trifori i les finestres.

Als temples també es construiran TRIBUNES: una mena de pis sobre les naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la nau principal.

http://www.thais.it/architettura/romanica/schede/scm_00122_uk.htm



De vegades fan ESPADANYES: prolongacions verticals del mur amb obertures per a les campanes.

ARQUITECTURA RELIGIOSA: ESGLÉSIES I MONESTIRS

ESGLÉSIA

1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en l’església com a edifici urbà).2) FUNCIÓ: servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc de reunió, i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).


3) S’ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).

ESGLÉSIA4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC:

* La planta de creu llatina simbolitza Crist. I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símbol del cos místic de la cristiandat.

* La façana dels peus marca el trànsit, l’entrada en la comunitat cristiana.

* Les naus representen l’espai terrenal, el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida.

* El creuer l’àmbit de transició. L’espai central quadrat als evangelistes.

* En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però la mitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial.

* Els pilars són els apòstols i profetes.

* Els murs són els fidels.

* La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració.

* Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservat només als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients.


5) Vocació MONUMENTAL: fins i tot les esglésies petites eren grans per a la gent del poble.

ESGLÉSIA


ESGLÉSIA

6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMS GEOMÈTRICS bàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de les naus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la qual es construeix tot el temple.


7) DECORACIÓ. L’exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica de múltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo, bolles, baquetons, arcs cecs, faixes o bandes llombardes ..., etc.).

ESGLÉSIA


8) TIPUS PLANTES

BASILICAL

CREU LLATINA

CENTRALITZADA (circular o poligonal)

ESGLÉSIA


8) TIPUS PLANTES

Presa de l’art paleocristià i preromànic (que derivaven de la planta de la basílica romana), és la més utilitzada en les esglésies parroquials, i consisteix en una nau rectangular principal o central (més ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a cada banda per formar una església d’una, tres o cinc naus) i que acaba en la capçalera amb l’altar major i l’absis semicircular.

BASILICALESGLÉSIA


Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb bisbe, i model més característic del romànic ple: és el resultat d’afegir una o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes) perpendiculars a l’eix longitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera, formant una creu llatina (símbol de Crist).

8) TIPUS PLANTES

CREU LLATINAESGLÉSIA


PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ: - Saint Martin de Tours.- Saint Marcial de Limoges- Sainte Foy de Conques - Saint Sernin de Toulouse- Catedral de Santiago de Compostel·la

8) TIPUS PLANTES

CREU LLATINAESGLÉSIA


ESGLÉSIA

8) TIPUS PLANTES

D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades.

S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i als baptisteris italians. La majoria d’exemples tenen caràcter funerari: - Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerària, Navarrra)- Capella funerària de Torres de Río (Navarra)- Església templària de la Vera Cruz (Segòvia)

CENTRALITZADA (circular o poligonal)ESGLÉSIA


Orientada a l’OEST, presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’arc de triomf romà, però religiós) i ATROMPETADA. Les arquivoltes, quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfície esglaonada, que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants (jambas). En el centre de la porta pot haver una columna o pilar, el trencallums o mainell (parteluz) .

9) PARTS del TEMPLE

FAÇANA


9) PARTS del TEMPLE

FAÇANA

Estava molt decorada i solia estar flanquejada per DUES TORRES (campanars, que s’aixequen als peus del temple); la forma d’aquest cos occidental (o MACÍS OCCIDENTAL) deriva del WESTWERK carolingi (façana amb dues torres quadrades entre les qual n’hi ha un vestíbul a mena de nàrtex, damunt del qual es disposa una tribuna). D’altres temples adopten diverses solucions i tenen una única torre situada a l’extrem oriental, cosa molt freqüent al romànic llombard i català, per exemple, Sant Climent de Taüll.


9) PARTS del TEMPLE

El NÀRTEX o ATRI: nau transversal situada a l’entrada a manera de vestíbul.


9) PARTS del TEMPLE

NAUS

Lloc destinat als fidels, poden ser una, tres o cinc.

Les naus LATERALS, separades de la central per arcs FORMERETS, podien tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el matroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central, el TRIFORI.


http://www.thais.it/architettura/romanica/schede/scm_00122_uk.htm

TRANSSEPTENAU TRANSVERSAL

9) PARTS del TEMPLE

CREUER


És la nau o conjunt de naus transversals que creuen les naus longitudinals just abans d’arribar a la capçalera, donant-li al temple forma de creu llatina.

És el punt on es creuen la nau central de l’església i la nau del transsepte, és el punt més important del temple, el més il·luminat, on estan l’altar major i el presbiteri (espai reservat per als clergues).

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

La CAPÇALERA és el remat del temple, amb forma semicircular i en direcció est (ABSIS).


Desapareix el gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI. Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a l’exterior, tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES.

9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA

En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis. Exemples:- Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona).- Sant Martí de Fròmista (Palència).


9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI

Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.


La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES.

9) PARTS del TEMPLE TEULADA


9) PARTS del TEMPLE


La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida comunitària, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat, el que seguia una norma).

MONESTIR


Al segle X, la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny, va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els ja existents, que contribuïren a impulsar l’extensió del romànic.

El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI, qui va organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla (pobresa, castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món).

La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació agrícola, per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el delme, què eren obligats a pagar els camperols.

Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI, els monestirs posseïen la sisena part de la riquesa d’Europa, el que va provocar el nou moviment reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux, que reaccionà contra l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals (REFORMA CISTERCENCA del segle XI). L’orde de Císter serà capdavantera en la renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic.

HISTÒRIAMONESTIR


A tenir en compte que el monestir no és tan sol l’habitatge d’una comunitat religiosa, sinó un centre d’explotació agrícola, una autèntica senyoria eclesiàstica (el FEU del clergat).

MONESTIR


MONESTIR

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC

Centre ECONÒMIC

Centre RELIGIÓS

1) FUNCIONS


Centre RELIGIÓS: lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i consagrat a Déu.

1) FUNCIONS

MONESTIR


1) FUNCIONS

Centre CULTURAL I ARTÍSTIC: copien i conserven llibres (els monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola i/ o centre transmissor del saber.

MONESTIR


1) FUNCIONS

Centre ECONÒMIC: a més de les activitats econòmiques fetes pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual l’abat actua com a senyor feudal.

MONESTIR


2) La vida monàstica tenia una àmplia tradició, però serà la REFORMA CLUNIACENCA de la regla de sant Benet (ora et labora), amb un major rigor en l’aplicació, la que s’estendrà per tota Europa, construint monestirs AÏLLATS de la resta de la població. Els monestirs són com petites CIUTATS TANCADES on hi ha tot allò necessari per a la vida en ells.

MONESTIR


3) PARTS del MONESTIR

S’estructuren al voltant d’un CLAUSTRE quadrat o rectangular, porticat amb arcs de mig punt sobre columnes i sovint amb capitells historiats i amb jardí al centre, sent el lloc més important de l’edifici (símbol de la vida en comú, el recolliment i l’oració).

MONESTIR



Al costat del claustre estava l’ESGLÉSIA, i la resta de llocs importants: sala CAPITULAR, REFECTORI o menjador, BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM, DORMITORIS

MONESTIR



Més allunyats estaven la cuina, els estables, hospedatges per a pelegrins, forn, ferreria...

MONESTIR


Església i claustre són els dos espais on es conserven les novetats artístiques del romànic, perquè la resta del conjunt monàstic ha estat modificat.

4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirsMONESTIR


4) SIMBOLOGIA de l' ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs

ESGLÉSIA: el temple representa l’església triomfant.

MONESTIR


MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs

CLAUSTRE: és el Paradís on el homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això explica la preocupació per l’ornamentació dels claustres (CAPITELLS, COLUMNES, MÈNSULES...). En ells trobem mostres importants de l’arquitectura romànica.


5) MONESTIRS IMPORTANTS

* França - Cluny III (gran complex ciutat del segle XI).- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII).- Santa Fe de Conques (ss. XI-XII).

* Catalunya - Santa Maria de Ripoll (s. XI).- Sant Pere de Rodes (s. XI).- Sant Martí de Canigó (s. XI).- Sant Joan de les Abadesses (s. XII).- Sant Miquel de Cuixà

* Aragó - San Juan de la Peña (ss. XI-XII).

* Navarra- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII).

* Castella- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.


Santa Maria de Ripoll (segle XI)


Sant Pere de Rodes (segle XI)


San Juan de la Peña (segles XI-XII)


Santo Domingo de Silos (segle XI)

Santo Domingo de Silos (segle XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.


La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i fortaleses, que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del poble.

Pont llevadís à s’aixecava mitjançant

cadenes quan es volia aïllar

l’edifici, donava accés a l’única entrada i gran

porta de la muralla.

Fossat à rodejava el

castell i en cas de perill s’omplia d’aigua.

Passeig de ronda à passeig que recorria tot la

muralla des d’on els sentinelles vigilaven els

possibles perills.

Pati d’honor o d’armes à era el

nucli i estava envoltat per les

principals dependències: capella, cuina i

despenses.

ARQUITECTURA CIVIL: CASTELLS I OBRES D’ENGINYERIA

Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats.

Merlets à servien de

protecció als arquers que

defensaven el castell.

Masmorres à se situaven en el més

profund dels soterranis, eren

presons lúgubres, humides i obscures.

La torre del homenatge

Se situava en el pati d’armes. De 3 o 4 pisos era on vivia el senyor amb la seva família.


De ciutat emmurallades queden restes a les muralles d’Àvila.


PONT DE BESALÚ (S. XI)


Art romànic arquitectura

Education

Transcript of Art romànic arquitectura