Art romànic pintura15 16

EL ROMÀNIC: PINTURA

Z

JÚLIA LÓPEZ VALERA

http://pantocrator.cat/veure_mapping_sant-climent-de-taull/

1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.

PINTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).


3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya, mobiliari litúrgic).


Encara que també podem trobar pintura sobre fusta (bigues) i miniatures als llibres, a més dels tapissos.

4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica (Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor, especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes (Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...


En la part inferior cilíndrica es representen figures aïllades de Sants, Apòstols o Profetes, estilitzats, frontals i separats per columnes, i en els murs laterals històries religioses amb temes de l’Antic i el Nou Testament.

5) Absència de perspectiva i tendència a crear fons MONOCROMÀTICS en lloc de paisatges o arquitectures de fons (BIDIMENSIONALITAT), és a dir, el fons sol ser llis, tan sols en alguna ocasió es representa algun arbre o fragment d’edifici, però és més freqüent que el fons aparegui subdividit en amples franges horitzontals de colors plans, com a Catalunya.


5) Perspectiva jeràrquica: quan més important és el personatge més gran se’l representa. Jerarquització espacial: el tema més important figura a l’ absis, envoltat per personatges secundaris del mateix tema, mentre els murs laterals es reserven a altres escenes de l’Antic i el Nou Testament, que s’han de llegir d’esquerra a dreta, i de dalt cap a baix (Bíblia en imatges).


6) Valor NARRATIU (contar una història) i simbòlic (simbolisme romànic: iconografia).7) HORROR VACUI: tendència a omplir tot l’espai compositiu.


8) SIMETRIA compositiva, JUXTAPOSICIÓ de figures i tendència a l’ ESQUEMATISME (composicions simples i regulars).


9) Els CONTORNS de les figures es delimiten amb línies de dibuix molt gruixudes i fosques, negres o vermelles (predomini del DIBUIX), cosa que accentua la sensació de pintura plana, tot i que hi ha un intent de donar volum a algunes parts del rostre mitjançant unes taques vermelles, molt característiques, en els pòmuls i en la barbeta.

10) Els COLORS s’apliquen de forma plana o uniforme (grans taques de color), però tenen una àmplia VARIETAT cromàtica de poques tonalitats, però intenses, SENSE BARREGES, NI MATISOS TONALS.

11) La LLUMINOSITAT pictòrica a partir del mateix color (és interior, no exterior: no hi focus de llum ni ombres): llum simbòlica i espiritual.


12) IRREALISME, ANTINATURALISME i SIMBOLISME, MONUMENTALISME: no es persegueix representar la realitat, sinó transmetre el missatge de la manera més clara possible, exagerant les parts considerades importants davant la resta. Totes les figures són simbòliques i tenen la mateixa expressió al rostre.

13) Absència de moviment (HIERATISME), proporcionalitat i perspectiva: és un art de composicions estàtiques i rostres inexpressius, hieràtics i semblants entre ells, sensació plana, exempta de volum. La figura humana és, com la bizantina, espiritualitzada i frontal.


PINTURA MURAL

El trobem a Catalunya, per contacte amb la Llombardia i el sud de França.

ESTIL ITALOBIZANTÍ. Escola catalana.

PINTURA ROMÀNICA:ESTILS PRINCIPALS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

ESTIL ITALOBIZANTÍ

Característiques: pintura més hieràtica i frontal, sense efectes espacials ni volumètrics, amb allargament i estilització dels cossos, i obsessió per la simetria (espiritualitat i monumentalitat).

PINTURA MURAL


ESTIL ITALOBIZANTÍ PINTURA MURAL

Exemples: 1.- SANT CLIMENT DE TAÜLL (1123). 2.- SANTA MARIA DE TAÜLL (1123)


ESTIL ITALOBIZANTÍ PINTURA MURAL L’absis està dedicat al Pantocràtor.

La intensitat expressiva dels gestos i, en especial, ... el rostre en el que destaquen els ulls penetrants i terribles, subratllats per taques circulars, la qual cosa converteix aquesta obra en una de les més importants de tot l’art romànic (aplicar totes les característiques de la pintura romànica).


ESTIL ITALOBIZANTÍ PINTURA MURAL

SANTA MARIA DE TAÜLL (1123): l’absis està dedicat a la Verge amb el Nen adorat pels Reis Mags.

Els Reis Mags tenen edat decreixent, però no denoten diferències de raça ni color (la iconografia del rei negre és bastant posterior, és del segle XV).


ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.

Se’n deriva de les miniatures dels llibres, i és un estil més naturalista i detallista, té capacitat narrativa i és més realista (representa a vegades el paisatge), amb una mica més de moviment i espontaneïtat, i amb fons clars (és més “amable”). Manca la grandiositat i el dramatisme de l’anterior.

PINTURA MURAL


ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL

Exemples: ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE MADERUELO (segle XII, Segòvia).Presenta semblances estètiques amb santa Maria de Taüll. En el mur de l’entrada destaquen les escenes del Gènesi: la creació i el pecat original.


ESTIL FRANCO ROMÀNIC. Escola castellana.PINTURA MURAL

ExemplesFRESCOS DE LA CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (segle XII). Influència francesa i en un estat de conservació magnífic.

SAN ISIDORO DE LLEÓ (segles XI-XII). Distingim tres partes: la portada del segle XI, l’església del segle XII i el Panteó dels reis Sança i Ferran del segle XII.

FRESCOS CRIPTA o PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LLEÓ (s. XII). La tendència narrativa de l’escola castellana destaca principalment en l’escena de l’Anunciació de l’àngel als pastors.

L’escena desenvolupada en un ambient bucòlic, està plena d’alegria i dinamisme: les figures àgils i vives semblen solcar l’espai, expressant diferents reaccions, un sorpresa, alegria l’altre. Els animals també es troben en diferents situacions. Tota l’escena és producte d’una gran naturalitat poc freqüent.


INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes

animals d’influència oriental.

Exemples: SAN BAUDILIO DE BERLANGA (finals segle XI, Sòria).

PINTURA MURAL

Es caracteritza per la seva originalitat temàtica, donat que les pintures representades no són de tema religiós, sinó que es tracta d’escenes de cacera.


INFLUÈNCIA MOSSÀRAB (o islàmica): es tracta de pintures apocalíptiques basades en els Beats mossàrabs o de temes

animals d’influència oriental.

PINTURA MURAL

Exemples:ESGLÉSIA DE SAN ROMÁN DE TOLEDO (principis segle XIII)


PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ

Sobre taules de fusta, també, es pintaren obres notables, però és un gènere més delicat, de proporcions més reduïdes, i que no té la força expressiva poderosa dels frescs murals. Pintura centrada entorn als frontals de l’altar.


PINTURA SOBRE TAULA ESTIL ITALOBIZANTÍ

El model més freqüent és el FRONTAL, denominació que, modernament, comprèn dos tipus d’obres, l’antependium, que es col·locava davant l’altar i el retaule, que es disposava sobre la taula de l’altar.

El FRONTAL o ANTEPENDIUM, que cobria la part davantera de l’altar, podia ser una peça d’orfebreria o marbre (en les esglésies més riques) o bé frontal de fusta decorat amb pintures.


ESTIL ITALOBIZANTÍ

L’altar se situava sota un BALDAQUÍ, moble de fusta que podia ser de dos tipus: com a petit templet amb quatre arcs sobre columnetes, o com a plafó situat en posició inclinada mitjançant bigues de fusta.

PINTURA SOBRE TAULA


ESTIL ITALOBIZANTÍ

Menys freqüent és el RETAULE (RETRO TABULA) o estructura de fusta pintada que se situava a la part posterior de l’altar. Antependis, baldaquins i retaules són les tres peces del mobiliari litúrgic de pintura sobre fusta, amb tècnica semblant al fresc, però que en la fusta s’havia de preparar amb un revestiment de roba i de guix que donava un resultat semblant a l’arrebossat de les parets.

PINTURA SOBRE TAULA


ESTIL ITALOBIZANTÍ

La iconografia era semblant. Les taules es solien dividir en tres carrers, en el central es representava el Pantocràtor o la Verge, però eren més abundants, en els dos carrers laterals, les escenes d’històries religioses del nou testament, i vides i martiris dels sants a qui es dedica l’església.

PINTURA SOBRE TAULA


ESTIL ITALOBIZANTÍ PINTURA SOBRE TAULA

ExemplesFRONTAL ANTIPEDIUM DE LA SEU D’URGELL o DELS APÒSTOLS (començament del segle XII, MNAC de Barcelona).

Dedicat al Pantocràtor i als apòstols. Té tres carrers, en el central apareix el Pantocràtor dins de la màndorla o ametlla mística, que s’ha dividit en dues i seu sobre elles. En els carrers laterals es representen els apòstols, en superposició de frisos.

És una obra bastant jeràrquica. Crist és d’una mida major per a denotar la seva importància.



Exemples: FRONTAL DE SANTA JULITA I SANT QUIRZE DE PEDRET, procedent de l’Església de Durro (MNAC de Barcelona). La Verge amb el Nen dins la màndorla, al centre del frontal



Exemples: FRONTAL DE SANTA MARIA D’AVIÀ (finals s. XII- 1ª 1/2 s. XIII)

Dedicat a la Verge. Als costats apareixen quatre compartiments, on es representen escenes de la vida de la Verge com l’Anunciació o el Naixement.



Exemple: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANTA MARGARIDA DE SESCORTS (Museu de Vic). Enmig la Verge Theotokos dins la màndorla. Al voltant escenes del martiri de Santa Margarida.



Exemples: FRONTAL ANTIPENDIUM DE SANT MARTÍ DE TOURS (Museu de Vic).


ESTIL ITALOBIZANTÍ

L’altar se situava sota un BALDAQUÍ. Els baldaquins no són tan nombrosos com els frontals i es conserven molt pocs. Eren com a petits pavellons o templets que emmarcaven i cobrien l’altar. Baldaquí de Toses i detall del de Tost (1200). MNAC.

PINTURA SOBRE TAULA


MINIATURES A LLIBRES

Els precedents són preromànics (The Book of Kells a Irlanda, comentaris de l’Apocalipsi del Beat de Lièbana del mossàrab de la Península).

Es pinta sobre pergamins de pell de vedella, cabra o ovella. Gran colorit i fàcil de copiar a les parets o taules. Són importants les Bíblies catalanes de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll.

CODEX HISTÒRICO - JURÍDIC. Pàgina del “Libro de los Testamentos”, llibre notarial de Don Pelayo, bisbe d’Oviedo, que conté 87 documents de donació i de privilegis que els reis d’Astúries i Lleó, i els papes varen donar fins al s. XII a la Catedral d’Oviedo.



Il·lustració del CODEX CALIXTINUS o LIBER SANCTI JACOBI (obra d’Aimeric Picaud) sobre sant Jaume i la seva intervenció miraculosa a favor dels exèrcits cristians peninsulars.



BÍBLIA DE SANT ISIDOR DE LLEÓ (1162). Moisés i els jueus fugint d’Egipte, i passant la Mar Roja. I també, Daniel i els lleons.


TAPISOS BRODATS

TAPÍS DE LA CREACIÓ. Catedral de GIRONA.


• La pintura del romànic també tenia una doble funció: DECORATIVA i DIDÀCTICA:– Decorava l’interior de les esglésies (l’altar i els frescos) amb escenes i personatges bíblics.– Les figures i les imatges es convertiren en els llibres on la població cristiana podia llegir i

conèixer els elements de la seva religió.• Les pintures romàniques tenen una, però tècnicament eren molt senzilles. GRAN

FORÇA EXPRESSIVA• Tècniques:

– Pintures al fresc (a les parets, a l’absis de les esglésies).– Taules de fusta.– Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos).

• Motius:– Pantocràtor (Crist en majestat) i Verge Theotokos.– Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS PINTURA:

PINTURA: FRESCS

• FRESCOS- En els murs i absis.- Gran força expressiva.

- Senzillesa.- Sense volum ni profunditat.

- Disposició frontal.- Predomini blau i vermell.

- Pantocràtor (Maiestas Domini) i Mare de Déu amb el Nen envoltats de la màndorla o ametlla mística.

PINTURA: FRESCS Adam i Eva

Pantocràtor

Pantocràtor i evangelistes

Mare de Déu amb el Nen

Anunciació

http://www.oronoz.com/imagenes/marcadas/imagenes01/013470.jpg

PINTURA SOBRE TAULA

• TAULES:

- Situació:* Al frontal dels altars* Capçalera de les esglésies

- Material: fusta

PINTURA: MINIATURES• IL·LUSTRAVEN I DECORAVENELS LLIBRES. • Tipus de llibres:

- Bíblia- Beats

- Llibre de les hores

Art romànic pintura15 16

Education

Transcript of Art romànic pintura15 16