Codi del Centre: 07006299Ctra. St. Antoni km 1,2

07800 Eivissa (Illes Balears)Tel.: 971 31 08 01/62 Fax: 971

19 03 47A/e:

iessablancadona@educacio.caib.es

Com escriure un article“La inspiració existeix però t’ha d’enxampar treballant” Pablo Picasso.

Tens tres minuts, nou-centes paraules com a màxim. El que no siguis capaç d’exposar

en aquet temps relatiu, oblida’t, pocs continuaran llegint. Així, comença pensant abans

d’escriure què vols comunicar, a qui et dirigeixes exactament, el to i el tipus de

llenguatge que utilitzaràs en conseqüència. L’elecció del títol i el tractament del text

són importants elements del marketing literari.

Quan comuniques, et pots plantejar tres objectius bàsics: informar o demostrar, valorar

o criticar o bé, provocar o enardir. Però, a més a més, i sobre tot, hauràs de ser amè,

entretingut. Sigui com sigui, una comunicació té, generalment, tres parts. Si de

moment segueixes aquest esquema bàsic i sobre tot practiques, no dubtis que

augmentaràs la teva eficàcia.

La introducció, un paràgraf, dos com a molt. L’objectiu és captar l’atenció. Pots

començar amb una anècdota, un exemple, o per la conclusió si has triat la direcció

inductiva. Si la teva trajectòria és deductiva la conclusió anirà al final dels arguments.

La segona fase és el contingut crític, a on desenvoluparàs el nus del que pretens

comunicar. Atenció l’ordre o seqüència en que presentes els continguts (estructura) i

sobre tot, claredat i precisió. No facis paràgrafs de més de sis línies, fan por. Ni frases

complicades que s’hagin de llegir dues vegades. De sis a nou paràgrafs poden ser la

orientació per aquesta fase.

La tercera i última fase és el tancament. L’atenció va decaient, així que destaca el

missatge principal, resumeix les claus o si vols llença el repte als teus lectors. Sigues

breu, un o dos paràgrafs com a màxim. Un final dolent pot espifiar, un bon article.

La universitat invisible, un grup d’experts californians que han revolucionat las regles

de la comunicació, sosté que, en la comunicació escrita, perdem un 38% del significat

corresponent a la comunicació no verbal. També afirmen que el silenci és

comunicació, en la teves mans està que el que escriguis sigui més bonic que ell. Sort.

Venut per 350.000 dòlars el guant del primer 'Moonwalk' del Rei del Pop

Es convertiria en un dels senyals d'identitat artística de Jackson

EFE

Nova York Ult. Act. 23/11/2009 00:52

El guant que el cantant Michael Jackson lluïa a la mà esquerra quan el 1983 va portar

al món per primera vegada el mític Moonwalk, que després es convertiria en un dels

seus senyals d'identitat artística, s'ha venut per 350.000 dòlars a Nova York.

La casa de subhastes Julien's Auction havia valorat inicialment aquesta peça, un dels

records més valuosos de la història del pop, entre 40.000 i 60.000 dòlars. Tanmateix,

el gran interès ha fet que el preu augmentés progressivament fins que un comprador

ha fet la proposta definitiva.

Aquesta peça està feta de pell i porta pedres precioses d'imitació. El Rei del Pop, que

va morir el passat 25 de juny als 50 anys, la duia en la seva interpretació de Billie Jean

durant una celebració que va ser retransmesa per televisió, i després la va regalar a

Walter Aurenja, baixista dels Commodores.

Durant la licitació també han sortit a la venda altres guants de l'artista, entre els quals

un de completament cobert de cristalls de Swarovski negres i daurats que ha arribat

als 40.000 dòlars. Entre els més de 60 objectes de Jackson subhastats a Manhattan

també ha despertat gran expectació el Mercedes Benz del 1985 que el cantant va

adquirir per al seu ranxo de Neverland i que després va regalar a un familiar. El

comprador ha pagat 85.000 dòlars per aquest automòbil,

UN MICROSCOPI DE LA MIDA D'UN CAMP DE

FUTBOLEscrit per Michele Catanzaro    20/10/2009 15:45

Un gran edifici en forma de cargol s’acaba d’ultimar a prop de Cerdanyola del Vallès. La construcció amaga un anell de 268 metres de circumferència. A l’interior de l’anell, correran electrons a la velocitat de la llum, donant 100.000 voltes cada segon. Quan aquestes partícules es mouen així produeixen una llum especial, d’una puresa única. Els científics planifiquen fer servir els valuosos raigs, emesos per les partícules esbojarrades, per escorcollar tot tipus de coses: des de cèl·lules humanes fins a quadres gòtics. Amb aquesta llum, es pot escrutar allò que cap microscopi podria arribar a veure.

El gran anell de Cerdanyola es diu ALBA i és un sincrotró. Aquest dispositiu és, per als científics d’avui, allò que va ser el microscopi per als investigadors del segle XIX. Però un microscopi cap en una taula de laboratori, mentre que un sincrotró és gran com un camp de futbol. Gràcies al microscopi, científics de fa dos segles van descobrir el món dels microbis i dels bacteris. Els d’avui, volen endinsar-se en un món molt més petit: observar l’interior de les cèl·lules, fabricar robots 10.000 vegades més petits que un cabell humà o descobrir obres d’arts amagades darrere de subtils capes de pintura.

El sincrotró, un microscopi molt especial

Tot això és possible gràcies a la llum de sincrotró, una radiació tan pura i subtil que penetra en els indrets més amagats de la matèria. Quan unes partícules carregades són accelerades, irradien aquesta llum tan especial. Aquesta radiació es produeix a la natura en fenòmens violents i de gran energia a l’espai. Els científics fabriquen gran màquines com ALBA per produir-la de manera artificial i perquè es pugui fer servir. Per aconseguir-ho, es disposen al voltant del gran anell una sèrie d’obertures que filtren els raigs de llum. Després, es projecten aquests raigs contra un objecte. Estudiant com la llum travessa l’objecte, s’aconsegueixen reconstruir els detalls més subtils de la seva estructura.

Imatge aèria del sincrotró Alba a finals de setembre del 2009.

El primer d’aquests dispositius, pensats per accelerar partícules a velocitats extraordinàries, es va fabricar l’any 1947 als laboratoris d’investigació de l’empresa nord-americana General Electrics. Des de llavors, s’han construït més de mig centenar de sincrotrons a tot el món i s’han succeït els descobriments més inesperats.

Per exemple, a començaments d’aquest any, els científics que treballen en el sincrotró que es troba a Grenoble (França) van decidir escorcollar amb la llum de la seva màquina un crani fòssil, que va pertànyer a un animal semblant a un tauró, que vivia fa 300 milions d’anys. Amb gran sorpresa, van descobrir que a dintre dels ossos s’havia fossilitzat també el cervell de l’animal, el més antic trobat fins ara. L’any 2007, un equip del sincrotró nord-americà de Stanford va descobrir un manuscrit amagat en les pàgines d’un llibre de pregàries medieval. En irradiar-lo amb la llum de sincrotró, van veure que el text que es podia llegir s’havia escrit damunt d’un altre text molt més antic (un comentari sobre un llibre d’Aristòtil) després d’esborrar el segon i rentar el pergamí.

Imatge de l'interior del sincrotró Alba a finals de setembre del 2009.

Escorcollar les cèl·lules humanes

Un dels experiments més capdavanters que es durà a terme a ALBA serà utilitzar la llum de sincrotró per observar el petit món que s’amaga en una cèl·lula humana. “El sincrotró permet radiografiar els orgànuls i altres components de la cèl·lula”, explica Eva Pereiro, responsable de l’experiment. “Així mateix, permet estudiar les diverses etapes d’un procés biològic –segueix- per exemple es podria estudiar tota la seqüència de com un virus entra en una cèl·lula”.

ALBA entrarà en funcionament a finals de l’any 2011, però les peces clau es van acabar de muntar al setembre, i a començaments de desembre els primers electrons assoliran l’enorme velocitat necessària perquè el dispositiu funcioni. El conjunt de les infraestructures del laboratori ocupen 6 hectàrees i 300 km de cables li proporcionen connectivitat. Una llosa de formigó d’un metre de gruix disposada sota tot l’edifici li dóna estabilitat. Una central elèctrica funciona només per garantir energia a la màquina. Quan estigui en funcionament, ALBA serà la instal·lació científica més cara i gran a

Espanya i la més meridional d’aquests tipus a Europa.