at...ment tot un simbol de la ciutat. M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem,...

,

IIIIIIlIII

lt

ll

+ .t

I

,

.Jl-!,1 ,il./l-..."" t'

rl\at

iA

MONOCRA

DF MOIIII

IIIS URBA\I;S'I. DIlL, VAII.S

Ln FnnlMoner6

NERA

Coordinaci6:'

Josep Cordi Serrat

Josep Ali6 Radui

Redacci6:

Bel€n Calder6n Ctonzilvez

Remon Boter de Palau Gallifa

Serveis Ticnics Territori i Medi Ambient

(Regidoria de Territori i Medi Ambient)

Correcci6:

Consorci per a la Normalitzaci6 Lingriistica

(Servei Local de Catah de Mollet)

@ Fills de Moret6, SA

@ AjuntameDt de Mollet de Va[es

Dipdsit legal F33.961-2000 - S\L

Edici6: Setembre del 2.000

Nombre d'exemplars: 2.000

r.s.B.N_ 8493160.tG7

MoNocRAIIEs URBANESDr MOI,I.F,T DEI,VAI,I,'S

PRESENTACI6

I. INTRODUCCIO

2. HISTORIA DE I-A. FARINERA MORETO

2.1. Els antecedens: Ca I'Alzina d'Olzinelles

2.2. Els fundadors

I-a serradora de Sant Marti de Provengals (1884)

l,a serradora i el moli a I'Estaci6 de Franga de Mollet del Vallis (1891)

2.3. I-a Farinera moderna

La fibrica de farina a I'Estaci6 de Franga (1909)

l,a Farinera de Santa Rosa (1918)

2.4. L-expansi6 del negoci

Abans de la Guerra Civil

I-a Guerra Civil

l,a postguerra: l,a creaci6 del Servicio Nacional del Trigo

I-a liberalitzaci6 i I'entrada al Mercat Comri

3. t-A. FAMILIA MORETO I MOI,I,ET DEI, VAI,I,ES

4. FUNCIONAMENT ACTUAL DE I-A FARINERA

4.1. La compra de la matdria primera i el transport

4.2. El procds productiu de la fibrica

4.3- I-a venda de la farina

)

Mo oGRAFIFJ uxBANEsDt MoIl,ET DEL VALLis

5. EI.s EDIFICIS

Introducci6

5.1 La flbrica de I'estaci6 de Franca

Uedifici originari

Uasp€cte actual

5.2. La Farinera d€ Santa Rosa

Un nou cmplacament

La influ€ncia del cont€xt historicoarti$tic en la constucci6 de Ia

Farinera

El conjunt originad

La cara

I-a fibrica

Djardl i el Viver de la Fariaen

Uevoluci6 al llarg del temps

6. iIvDEx DE nCURES I F1OTOGRAIIES

?. BIBLIOGRAFIA

MoNocL{rIEs URBANES

DT MOI,t,IT OF,I, VALI,tS

Presentaci6

I-/ I treball de recerca sobre el nostre passat ja te una tradici6 impor-

tant. Aixd no obstant, la revista Norej de recerca histdrica' s'edita a la nostra

ciutat des de fa ja quasi catorze anys. l6,s sobre aquesta tradici6, sobre la

necessitat que, sortosament, crea el coneixement del coneixement' que a

Mollet s'ha iniciat un proc6s de recuperaci6 de la histdria de les indistries

i dels serveis piblics imprescindible per condixer la realitat i el perqui de

la transformaci6 extraordindria que aquesta ciutat baixvallesana ha sof-ert

en el decurs dels cent darren anYs.

El passat mes de gener presentivem la ltirtdia grdfca de ltt Tenetia Modema

Franco-Espafi.oln,l^ popular Pelleria, i uniem aixi en un sol document la Eent

i els fets que han anat passant per una de les indristries mds antigues i m6s

emblemAtiques de Mollet del Vallis.

Ara 6s el torn d'una altra indfstria igualment senyera i ben sentida com a

molletana: la Farinera Moret6, la Farinera nascudaja fa m€s de cent anys'

precisament ben a prop de Ia Pelleria i a red6s de l'Estaci6 de FranEa' i que

tant ha contribuit en el progr€s de la ciutat, en la creaci6 de llocs de treball'

en el prestigi del nostrc nom vinculat a la qualitat dels productcs de la

Farinera, i en el Pat moni molleti, milangant un edifici que forma part

indestriable del nostre sh) tinei que, si b6 ha sofert algunes modificacions

l

NIoNocR-{FrEs URUANFSDF MoI I FT DFI VAI I is

dificilment evitables, ateses les circumstincies de la histdria i de la produc-

ci6, segueix tenint elements arquitecrdnics d'una gran vilua i ben repre-

sentatius de l'arquitectura industrial de principis de segle.

Vull aprofitar I'ocasi6 per agrair molt afectuosament la participaci6 de la

familia Moret6 en l'edici6 d'aquest llibre que, de ben segur, seri buscat i lle-

git no nom6s per estudiosos i amatents dels temes molletans i de la histdria

industrial, sin6, ben especialment i amb emoci6, per tants i tants treballa-

dors i treballadores de Mollet i del seu entorn que han fet de la Farinera

bona part de la seva vida.

La historia dels darrers cent anys a Mollct 6s. en molt bona mesura, la histo-

ria de les seves indrlstries m6s simbdliques: Ar,ui ens correspon la satisfacci6

de donar pas a un llibre imprescindible: la hisrd a de la Farinera, certa-

ment tot un simbol de la ciutat.

M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem, les Monografies

Domdnec Sugranyes -en honor a aquest extraordinari arquitecte que tin-

gu6rem la sort que ho fos de lAjuntament a principis de segle-, o en altres

imbits editorials, vindran noves publicacions que aprofundint, ampliant o

concretant altres treballs o b6 iniciant nous camins. ens permeran ana_r-nos

dotant dels millors coneixements d'aquelles indristries o serveis que per la

seva capacitat innoladora, per l'arquitectura dels seus edificis, pel seu paper

en la histdria del nostre poble conv€ que siguin estudiades i conegudes.

1

A tor etr que hatr particiPat en la recerca, en les conrrcrsca amb la f,amilia

Moret6 i amb elr reuc treballadorq en la redacci6, aPortart documentr o

fotografieE, als servcis t€cnicr municipals de Tcrritori i Medi Ambient' mol-

tes SrAci€! per aquesta itn alorable aPortaci6 a l,a ciutal

Montlcrrat Tbra i Camafr€ita

Alcaldersa

MoNocrrtE! Urt Nt!D! Morlrr DEL VatrlS

5

MoNocRAFrr.s URBANtrsDF, MoI,I ,T DT,I, VAI,I-.S

A titol de prbleg

s amb molta il.lusi6 que a'vari puc presentar aquest llibre sobre la

Fa nera.

Per a molts molletans, la Farinera 6s un element m6s, que sempre ha vist

alli, davant de I'estaci6, que configura el paisatge urbi, al igual que els

turons. les rieres o els carrers, intemporal i permanent. Ha esdevingut part

d'aquelles imatges que configuren la identitat prdpia

o se sent molletana, i que com a tal 6s apreciada.

Per a un grup, que amb els anys ha esdevingut forea

ha estat quelcom m6s: ha estat el lloc on han treballat

de la persona que 6s

la Farinera ha estat I'entorn on han viscut una part important de les seves

vides, on han pogut guanyar-se la vida dignament amb el fruit del seu esfore

i han pogur col.laborar, aixi, al progr€s de I'empresa i del pais. Molts d'ells

han passat tota la seva vida laboral entre nosaltres i segurament quanja han

oblidat els detalls d'aquella tasca concreta que els pertocava i les hores

ingrates que, sens dubte, tamb€ devien viure, encara recorden amb afecte

I'olor cdlida de la farina recent m6lta. la remor somorta dels molins infati-

gables, la llum daurada de la posta reflectida en els pins deljardi i les faEa-

nes de la fabrica.

Per a la mela familia, avis, pares, germans i per a mi mateix, la Farinera ha

estat, perd, encar-a quelcom m6s: no ha estat tan sols I'entorn en qud s'ha

nombr6s, la Farinem

o on estan trehallant

actualment. A tots ells he d'expressar d'antuvi el meu agraiment. Per a tots

7

MoNoc;RAFlEs URB^NlsDts MOI,I,ET DEL VALL'S

desenvolupat Ia nostra activitat laboral, sin6 que ha configurat la nostra prd-

pia vida. De petits, les visites a casa de I'ivia o de la tia Lola anaven sovint

acompanyades d'una escapada a la fibrica, on menjivem d'amagatotis gra-

pats de s€mola i germen, ens ajeiem sobre els flonjos sacs de farina, alesho-

res de cot6, o ens deliem Per seguir tobogan alall aquells mateixos sacs. De

m6s grans, les primeres experidncies laborals estivals al despatx i al moli, els

riatges per anar a comprar blat a Castella, el P mer sou ... totes lligades a la

fibrica. M6s endavant, les converses amb els pares per decidir els estudis a

emprendre. La desici6 d'acabat de casar. de venir a viure a l'habitatge fami-

liar, i, per damunt de tot, la convivdncia dieria amb el Pare, la participaci6

en l'alegria dels ixits i I'amargor dels moments dificils, poc a poc fan que

l'dxit de la Farinera sigui no tan sols un objectiu empresarial, sin6 un objec-

tiu familiar compartit. Aquest profund arrelament en el passat, lligat amb

un fort sentrment de responsabilitat envers el futur es pot

paraules de Samuel T. Coleridge a The frinrl vol. I, pig. 8,

her than the giant when he has the giant's shoulders to mount on" ( El nan

hi veu m6s enla que el gegant, quan s'enfila sobre les seves espatlles).

Aquest llibre 6s un homenatge a la Farinera, Particularment tal com era

quan la van construir els meus avis. Estem orgullosos d'haver Pogut preser-

var aquest patrimoni arquitectdnic fins a!'ui. Sabem que hi ha qui pot pen-

sar que el creixement ulterior de I'empresa ha ofegat o enlletgit el conjunt

original, i possiblement, mirant-s'ho des d'una perspecti\a exclusivament

arquitect6nica, esti carregat de ra6. Ara b6, en el m6n tan dinamic i can-

viant en que ens ha tocat viure, sovint es valora indegudament tot alld per_

cebut com a antic, o b6 es rebutia sense massa miraments per vell, avorrit o

8

descriure amb les

"A dwarf sees fart-

MoNocR Frts URBANISnF Mor r rr D VAr r irs

ineficaq, o b6 se sacralitza imbuint-hi un caricter heroic i llegendari que

possiblement no va tenir mai.

Jo desi{aria que aquest llibre, fos sobretot un, homenatge a l'esperit d'a-

quells homes que foren capagos, no tan sols de bastir uns edificis particu-

larment harmoniosos, sin6 d'imbuir tots els seus de la il.lusi6 per la feina

ben feta, de la certesa que el treball perseverant t6 una enorme forea quan

es destina a un objectiu compartit. Estic segur que ells mateixos, davant el

dilema entre mantenir la bellesa pristina d'uns edificis que han perdut llur

inima i resten linguidament com un mer record d'un passat glori6s, o b6

veure que llur esperit es mant6 vigor6s i ha donat tant de fruit que ha arri-

bat a desbordar les previsions mds optimistes que podien fer-se en el seu

temps, no dubtarien gaire a decidir-se.

Per acabat voldria agrair totes les atencions rebudes al Sr. -fosep Gordi r

Serrat, de qui la partir la iniciativa de crear aquest llibre, al Sr. Ramon Boter

de Palau Gallifa, amb qui tant.io com el meu pare \am compartir unes quan-

tes hores de converses molt agradables, a la Srta. Bel6n Calder6n i Gonzdlvez,

que ha fet una feina excel.lent, i a tots aquells que directament o indirecta

han fet possible l'aparici6 d'aquest llibret, entranyable per a nosaltres.

.Joan Moret6 i Revent6s

Director general

9

MoNoctu\fl[s URBANF.S

nF \'roI I FI DtsI,VAI,I,.S

1. TNTRODUCCTO

IJa histdria de la Fa nem 6s, sobretot, el resultat dcl treball i de I'em-

penta de la familia Moret6. Per tant, les pigines que hi ha a continuaci6 s6n

un senzill homenatge a una nissaga d'empresaris i als edificis que han cons-

truit i que formen part del patrimoni arquitectdnic i de la histdria de Mollet

.lel Vallas.

Ara b6, com que parlem

pels fonaments , €s a dir,

d'empreses i edificis, caldria comenear la histdria

cal remuntar-se al linal del segle XIX. Tal com diu

.faume VicensVives en el seu llibre: lzzlzstiak i polilit: "El segle XIX fou una

gran ipoca per a I'economia de Catalunya. Perllongant I'arrencada de la

centriria anterior (...), els catalans trobaven I'oportunitat d'exPandir llurs

activitats, no solament aplicant al treball quotidii les energies acostumades,

sin6 parant esment en les radicals innovacions tecniques que, en els diver-

sos aspectes de la vida econdmica, comportava la revoluci6 industrial i agri-

cola covada m6s enlli dels Pirineus."

Aquest 6s el cas de la familia Moret6, una familia que, provineDt d'uns ori-

gens rurals, va acabar instal.lant-se a Mollet del VallEs el 1890'91, on ran

aixecar una serradora moguda per una miquina de vapor, la qual es va aca_

bar convertrnt en una fadnera, tot aprofitant la forea del vaPor. Un altre fet

que s'ajusta molt b6 a les paraules de Vicens Vives s6n les innovacions tec-

noldgiques que la familia Moret6 va introduir a la fibrica arnb l'adquisicio

t1

MoNocRAflEs URBANEsDE Mor-r-rr Drr. Var

' !'s

de molins importats d'Arglaterra de la marca Thomas Robinson & Son Ltd.

Per tant, els Moret6 lan ser un dels primers industrials del nostre municipi,

tot i que la primera indistria de Mollet del Vallds la ser un vapor, 6s a dir,

una fibrica de teixis, que estava situat al centre del poble i que data del

1842.

L'exemple d'aquesta familia la tenir seguidors, i uns quants anys m€s rard,

el 1897, el francEs Octave l-ecante va comprar una finca de 2.885 m, molt

a prop dels Moreto, on firndi una fibrica d'adobs de pells que acabaria con-

vertint-se en la Teneria Moderna Franco-Espaiola, coneguda tamb6 amb el

nom de La Pelleria-

Un dels elements m6s importants que va afavorir la instal.laci6 d'aquess pri-

mers nuclis fabrils va ser les linies ferrovii es. Nom6s cal tenir present que

a miljan del segle XIX la linia de Gironaja arribava a Mollet del Vallds i la

de Barcelona - Sant_foan de les Abadesses hi arribd el 1880. Per tant, les

dues estacions es \'?n convertir en dos punts d'atracci6 de les primeres

indristries de Mollef rlel Vallis-

L'expansi6 de La Pelleria va acabar provocant la compra de la finca de l'em-

presa dels germans Moret6 i el trasllat d'aquests al costar de I'esraci6 de

Mollet- Santa Rosa, on \'an comenear a edificar una farinera no\a i m€s gran,

aixi com una nova residdncia (1918). Al llarg dels primers decennis, doncs,

un poble eminentment agricola com era Mollet del Vallds la comenear a

industrialitzar-se amb tot el que aquest proc€s implica: creixement del nucli

urba; augment de la construcci6, tal com demostra el fet d'haver-hi diverses

hohiles (lotografia 3): desenvoluparnr-rrt de Iactilit.rt comcrcial. crr.

't2

MoNoc&{flEs URaaNtrsDE MoI ITT DFI VAI-I,is

IJn altre testimoni de l'evoluci6 econdmica de Mollet del Vallds ens l'ofereix

el gedgraf Pau Vila, en la seva monograflat El Ua ls. Assaig geogdf.c, publicat

el 1930. Pau Mla, quan descriu el Vallis. diu que hi ha una faixa de transr-

ci6 entre el Valles Occidental, m6s urbi i industrial, i el Valles Oriental, mes

agricola. Aquest territori €s I'ocupat per l'espai que hi ha entre la riera de

Caldes i el riu Ripoll o, millor dit, entre Sentmenat, Caldes de Montbui,

Mollet del Valles i Montcada.

Del nostre municipi, Pau Vila en diu: "Mollet, que posseeix I'adoberia mes

important d'Espanya per a pell petita, la qual ocupa uns 400 operaris, una

important indirstria sedera amb 900 pues i 370 telers, i una indirstria farr-

nera que sol elaborar anualrnent 12.000 tones de farina, suma un miler d'o

brers per a una poblaci6 total de 4.760 habitants, eo que fa una proporcio

netament industrial subratllada encara pel fet que hom no hi compta m6s

que uns 300 treballadors de la terra. Sens dubte, les poblacions pageses vei-

nes, Montornis, Montmel6, Santa Perpdtua, Sant Fost i Martorelles, li aPor-

ten un bon nombre de brapos especialment femenins. L'exist€ncia d'aques-

ta rodalia pagesa i el fet de tenir un terme reduit expliquen aquesta indus-

trialitzaci6 de Mollet tan accentuada, la qual, d'altra part, €s ben moderna,

puix que a mi$ans del segle passat no hi havia m6s que una fabriqueta de

teixis de cot6."

Des dels anys trenta, la Farinera ha anat evolucionant i creixent, i s'ha arri-

bat a convertir en un dels simbols identificatius del nostre municipi. Per

exemple, la trobem en I'oli sobre tela del pintorJoan Abell6 titulat Vitlt.le

Molbt. de I any 1945. formant par I del perfil llunvi de la noslra c iutat.

MoNoGRAnES URB NEa

DE MoU-BT D'L VALLIS

No voldria acabar aquesta introducci6 Gnre remarcar l'clement m6s singu-

lar que caracteritza La Farinera i que, al meu entendre, li amrga un to 6nic

dins del pa.norana indugtrial de la ciutaL Em refereixo al f€t que famflia i

"-piesa *-p* han estat units, & a dir, Farinera i Moret6 s6n dos mots

indissociables i, evidentmcntlt eru agradaria que sempr€ continuessin jtmts.

Josep Gordi i Serrat

Regidor de Territori i Medi Ambient

r

l4

MoN(xrR\rtrs URB^Nr.sD! NI()r r rr Drr V^r r is

2. HISTORIA DE LA FARINERAMORETO

2.1. ELS ANTECEDENTS: CA L'ALZINA D'OLZINELLES

a familia Moret6 la trobemja citada al principi del segle X\/II, perd

segurament la nissaga es remunta a temps m6s reculats. El primer Moreto

el trobem documentat en una acta matrimonial, cn la qual es diu que, l'any

1628, Pere Moret6 es va casar amb Eulilia Vilanova. Al segle X\/lll hi ha

ducs gencracions en qui els Moret6 s'emparenten, a trav€s de casaments,

amb les pubilles de Ia familia Alzina. El primcr casamcnt va ser eirtre

Salvador Moret6 iAlemany i Mariana Alzina i Vila, l'any 170.1 i, posterior-

ment, el seu ndt Filix Moretri-Alzina iVla, I'any 1763, va contraure nratn-

moni amb Rita Alzina i Mauri. Des del primer matrimoni entre les dues nis-

sagues, i en les genetacions successives, els cognoms d'aquestes branqucs

familiars es van fusionar formant el cognom compost MoreteAlzina. Aqucst

fet respon a un antic costum en quE I'home

sa quan aquesta era una pubilla, o sigui, la

tanr. Si rcssrlrem aquest aspt-cte.6s perqui.

pubilles de la familia Alzina, les genemcions dels More t6 del segle XMII rcs-

ten vinculades a la propietat de la casa pairal i de la finca de ca I'Alzina, lloc

adoptava el cognom de I'espo-

dona hereva d'una casa irnpor-

fruit d'aqucsts cnllaQos amb les

on van n6ixer els fundadors de la Farrnera-

l5

ts

z-o,

ofFl

F

-

olnFl

g^aE3

Lg

ts

F5FE=

E'

?-g=e gF

a

=E',A

tr=€3.Etr.

=F

F*98, EA

E

^4^E

= gEF

ElCgE

_e

-E9

E

EEF€EE- *EF

=

&.

E:-eE

g'-Ee2

E €=F=FF3F

E

F4 E

Bg

=!

9I

i

a

E.

!' !

3a

sl'l.v^ rra rr-r'ror'{ "(r ssNvsnn s?IlvnroNow

MoNocR-{rlEs URBANISDI MoI-I-ET DEL VALLiS

Aquesta casa pairal dels encontorns del massis del Montnegre este en el IIG

garret d'Olzinelles, actualment terme municiPal de Sant Celoni.

Ca l'Alzina 6s una casa de tres plantes i t6 una capella que ret advocaci6' es

a dir venera, a la Mare de D6u de I'Assumpta.

Al final del segle XIX, la finca al voltant de la casa em eminentment fores-

tal. En el bosc de ca I'Alzina, a I'entorn de la riera d'Agrafull, hi predomr-

naven alzinars i sureres. Per aquest context s'ent€n que l'explotaci6 del

bosc fos l'activitat econdmica principal de la familia Moret6 en aquells anys'

Concretament del bosc, n'aprofitaven la llenya i sobretot el suro. Cal recor-

dar que aleshores vendre productes derivats del bosc era molt bon negoci

per les mriltiples aplicacions que teDia. Per exemple, abans de I'apariciri

dels combustibles fdssils s'utilitzava el carbonet d'alzina Per cuinar o b6 com

a combustible per a les estufes. Tamb6 el suro s'usava en la indristria de pro-

ductes manufacturats, com Per exemple els taPs Per a les ampolles de vi'

2.2.ELS FUNDADORS

LA SERRADORA DE SANT MARTI DE PROVENqALS

08e4)Tal com s'ha apuntat en I'aPartat anterior, els Moaet6 eren una familia page-

sa que tenia una llarga tradici6 en I'aprofitament del bosc. L'any 1884, fills

d'aquesta tradici6, I'hereu i els fadristerns de ca l'Alzina, els germans Esteve'

.Tosep iJoan Moret6 i Prat (figura l), bons coneixedors del sector de la fusta,

!?n fundar una serradora a Sant Marti de Provencals, dins de l'actual terme

municipal de Barcelona.

't7

M{)\rx;RA}lls URBA\rsr! Mr)r r Fr nFr VAr r FA

de ca I'Alsina rle

A la tradicio familiar d explotar r-l hosc cal sumar-hi. tal ( um s ha transmis

oralmen t de pares invcrsi6 que van fer els fadristerns

el nou negoci, correspoirenls a la

part proporcional que els tocava de I'herincia. Un cop explicat aquest fet,

queda ben clar que I'aportaci6 del capital i la voluntat per fundar la serra-

dora venia, sobretol, dcls fadristerns, 6s a dir, dels fills barons nascuts des.

pr'6s del primoginit. l-'actitud dcls ladristcrns 6s ben comprensible,ja que

rcspon al model familiar tradicional del m6n rural de Oatalunya, on

l'hereu, en aquesl cas I'Esteve, tenia la missi6 de continu:rr treballant a la

casa pairal i mantenir o ampliar el patrimoni, mentre que els fadristerns

s'havien d'espavilar per buscar la manera de guanyar-se la vida, que 6s el

qlle lan els germans Moret6 amb I'erublimcnt de la serradora. Malgrat

aqucslcs considcracions, cn un primcr momen(, I'hereu ra inlervenir en la

l'sum 2 - Fmsnrcnr d.l lhbrc d rnlcnum d. l. 9,.,ctal Morero llernunos

a fills de la familia. la

100 drrios cada rrn en

t8

NloNo{;I.\rros URRANTS

D! MoI ITT D}T VAI,I,I.,S

fundaci6 del negoci, per6 al cap de pocs anys la direcci6 d'aquest va passar

als fad sterns, els germans.losep,.Joan i-foaquim.

Sant Marti de Provenqals fou el lloc escollit per a I'establiment de I'ernpre-

sa. L'elecci6 d'aquest enplagament hem de pensar que no fou aleatori. Sant

Marti de Proveneals era aleshores un poble a I'entorn de Barcelona i un

focus d'atracci6 industrial indiscutible, tant per la proximitat dcl port, com

per estar proper a un centre de consum molt popul6s.

De I'edifici de la serradora de Sant Marti de Provengals no n-hem trobat cap

fotografia ni cap plinol, perd si que intuim, a partir de Ia descripci6 dels

inventaris (figura 2), que I'edifici tindria la silueta tipica de la indistria deci-

mondnica formada per la fibrica i la xemeneia al costat. A la fibrica hi

havia serrcs accionades per una miquina de vapor, un banc de fuster i eines

diverses per tmctar la fusta.

Els Moret6 compraven troncs de pi blanc, avet, pollancre, om, etc. i els

transformaven en taulons, llates i, sobrctot, caixes d'embalar. En els llibres

d'inventaris de la socictat Morct6 Hcrmanos constd que es feien caixes per

cmbalar taronges i panscs, lcs quals es venien a Gandia, Valincia i D€nia.

Els germans Moretrl i Prat virien aleshores a la plaea de les Olles dcl barrr

barceloni de la Ribera, on, per cert, el germa m€s petit, en Miquel, era rec-

tor de Santa Maria de Mar

LA SERRADORA I EL MOL1 A L'ESTACIO DE FRANqA DE

MOLLET DEL VALLES (1891)

L'any 1890, els germans Moret6 van compr ar a AntoDi Argila un camp dc

l9

-Zzhei,;n A. -lar'zet:

ilos' ^J$

,ff

h-htu!

^r <4--4/t ot.L* J8t9

/+>,t/r'Zo44d'

61. a ttg?

UA,Anu*tt*\r uobt ddYaL3

hH.libfdcF.l

Frs'L I-Irl,"',,1,1,"'t,1.r,"'!"',1, l,'"".',1,,'.'.lrl.\1,n,1,.,'\l,,llt.l.l\..llt.

20

MoNocRAFt[s URBANESDF MOI,I,XT T'EL VALLiS

regadiu anomenat Feixa Llarga, a Ia riba del Besds, en el terme de Mollet

del VallEs. La intenci6 era ben clara: traslladar la serradora cap a aquest

poble. Efectivament, l'any 1891, I'empresa Moret6 Hermanos marxala de

Sant Marti de ProvenEals per instal'lar-se a la serradom de nova planta situa-

da en els camps esmentats, que corresponen al carrer d'Indtistria actual,

davant de I'Estaci6 de FranEa. Aquesta localitzaci6 en la intersecci6 de la

linia del tren amb el cami que menava a I'inic pont que travessava el riu

Besds no podia estar m6s ben pensada. D'una banda, la nova sermdora esta-

va davant de la linia de ferrocardl Barcelona-Portbou, que aleshores estava

gestionada per la Compaiia de los Ferrocarriles de Madrid Zaragoza y

Alicante, i que garantia I'arribada dPida de la matdria primera i I'expedicio

de productes manufacturats cap a Barcelona i a altres mercats a trav6s del

tlen, en una epoca en qud el transport per carretera era lent i dificil. De l'al-

tra, s'assegutava una bona comunicaci6 amb els pobles de I'alfe costat del

riu Besds, a trav6s del cami veinal de Sant Fost de Campsentelles. De fet,

aquesta tendAncia a sitlrar les fibriques ais afores del poble i la ne(essitat

d'estar ben comunicades 6s un dels factors principals que fari que les pri-

meres indilstries molletanes se situin al volunt de I'Estacio de Franea Un

bon exemple, tamb6, va ser el cas de la Pelleria, de fundaci6 contempora-

nia a I'establiment de la fibrica de serrar dels germans Moret6 a Mollet del

Valles. En relaci6 amb el transport per ferrocarril, la fibrica de serrar dels

Moret6 tenia el seu propi apartador, €s a dit un tram de via de tren per-

pendicular a la via principal, que s'endinsava cap a l'interior del solar de la

serradora (figura 3).

21

p()14'ncia rcspcclivam( nl (li)t()9 alia I

li r rallons i

Nftrrt tri t laplrrrrcr lrlilir irk. la lilrrirarlr..crr,rr,k \l,,ll, r,1,.1 \.rll,.,L ls

I erlillt i hi h.rr ia Irs srrr r., lr. qrr.rls

ilrnl) ( n( r'qia rt)erijlri( rl. () sigtli. ^

parl;r (lc l'encrgia qrrc tt nc,

'\lex:rrrrlel i

aqu(sli! pr-irnera liibrica cra la nrattira que il Satrl \liuli

nliqtrirra dt'r'apor !J( r]el-l!\'a un c\cc(l( trt (l enrrgill intportitDt.

ut

rrrra rrarr anb xemcnei;r A lintcliol rlc

dc l:rr.l.r cl tonjrrnt pcr la miiquina (lc vap(n sisl('nralirrmrt

crldcra (l( \'ap()r dc La Maquinista Tt rrt'slre \ \,lilr'itirna, dc l2 (lV i :]0 (l\1

dc

| .;'

).

dr'

Pr,rrcrr1.rl., tlr.r d ir, r:rirr- ,I , rrrL.rLrr. .\r.r hr'. ,r p.rr riuk l lxlti:'ti \ qur Lr

r,{!)r,ilir I \in!}(l( (!rrt,"'r(l( L,n"J{l!,i,1, \l,,ll(r

MoNo{;RAFrEs URRANTSDr Mor r !,T D.r VAr r !:s

vapor Per

els germans Morct6 van decidir muntar unes moles de moli mogudcs per

moldre ccrcals i oblenir lar ina. Al principi, el moli \a comcn(ar

instal.lar irl complcmentaria a la serradora, pero amb els anys r'.r

acabar sent el negoci principal de la familia Moret6.

La combinaci6 del moli amb la miquina de vapor va representar un gran

avene. Fins aleshores, cls molins del pais estaven a les vores dels rius i les

moles s'accionaven amb energia hidriulica. El funcionament d'aquests pri-

mers molins era el seguenl al costat del moli hi havia una bassa que s'om-

plia d'aigua i un cop plena es buidava per tal d'accionar les moles i moldrc

els cereals.

El fet de poder moldre el blat amb I'energia generada per les miquines de

vapor \a ser un gran progr6s. D'una banda, va representar trencar la

dependdncia que tenien els molins dcl migrat cabal dels nostres rius i rieres

i, de I'altra, va acostar els molins als centres consumidors de farina, 6s a dir,

a les ciutat-s.

En aquella primera dpoca, els clients del moli dels Moret6 devien ser page-

sos de la comarca que portaven blat i altres cereals (ordi, segol, etc.) amb cl

carro i en el mateix viatge de tornadaja s'emportaven la farina mdlta.

Ja en el tombant del segle, l'any 1899, es posi en funcionament una altra

miquina de vapor que incrementava amb m€s potencia la capacitat de pr(F

ducciri de la serradora i del moli. D'aqucll any tambd data la instal.laci6 de

la llum clictrica idel lelilbn a la fibrica.

En aquella dpoca, a la scrradora i al moli hi feballaven aproximadament

35 persones (Ibtografia 2).

23

M()r(r;RrFrs URR.\\rsr)! lllor r tsr r)rr v\r r rs

r(r,)srrli,' ! - I1i{trr,rl (l( l.! ! rr(1,,r,! (lr \l,,ll( r

Dulalt aqrrrlls prirrtcr's arrvs, la Iumilia Nr()rct(') vil ritut al carter de

Bc.cn{lrc. III, rDoll a prop del carrer d Ll(histria. on hi ha|ia la scrladora i

cl moli. A paltir del 1906. perir, es vlrn lir cols(nrir'ura torr'e d( rl()\e plan

mans fundadors de la serraclora-, la se|a esposa Anna Riera va heretar el

rrcgt,ti, Es .l pJrlir daqucqt nromcnt que la societat cs passa a anorlenlr

ta irl costilt de la mlrteixr fibrica.

L'alv ll)02, anrb la dcfunci(j de.losrp N{oret6 i Plat -l'riltin dels trcs ger-

et

2l

MoNocL{FrEs URBANES

nF Mor r Fr n.r VAr r.ns

Vda. de J.

Vallesana-

Moret6 i tes farines reben la denominaci6 comercial de La

2.3. LA FARINERA MODERNA

LA FABRICA DE FARINA A UESTACI6 DE FRANQA O9O9)

Vers l'any 1909, la segona generaci6 de la familia, els aleshores joves ger-

mans Marti,.loan i Miquel Moret6 i Riera, van donar una forta embmnzida

al negoci.

Durant aquells primers anys del segle XX, I'emPresa s'expansioni de forma

considerable. Es en aquesta dpoca quan

alli mateix on hi havia la serradora de

aquesta nova fd,brica es va instal.lar tota

marca anglesa Thomas Robinson & Son Ltd. (figura 5). Aquests enginys,ja

alimentats per I'electricitat, consistien eD un seguit de miquines per netejar

el blat de pols, terra i altres impureses. Un cop net, el blat s'humitejava i es

deixava reposar, per passar a continuaci6 al,moli, on el blat era mdlt amb

molins de cilindres i el producte resultant cernut en torns i cernedors plans,

que aleshores eren de tela de seda. Un cernedor 6s un bastiment de fusta

damunt el qual se cerneix la farina, 6s a dir, es passa pel sedis Per sePamr la

farina del seg6, o sigui, diferenciar la p6lvora obtinguda de la mdlta de la

pell del blat resultant. Les maquines permetien netejar 1.000 kg/h, moldre

500 kg/h, i ensacar la farina. Part d'aquesta primera maquinaria. que ra cos

tar 66.816 pessetes I' any 1910, la continuar en funcionament fins a I'any

1989. El juliol de 1991, Fills de Moret6, SA ra cedir un d'aquests molins

Robinson al Musrrr de la Ciincia i la Tecnica de Catalunla (Terrassa).

es fa la hbrica dc farina moderna

l'Estaci6 de Franea (figura 4). En

la maq\riniria de molineria de la

25

\l()\(r(,R \!r \ t RR \\! \11 \lr)rri r rr r \ \rrr\

Iri.'L ll.',,1 1irl'!.r..",|iI1""!'. ,r1.,,.,,r, 1"" '

Errrttsztsmtqrilo./r./o -1 ,ee, Jaz'f

/ -72/

\

\'

\,

'\\

\\\

\\\\\

d'

a

I

L

Z/-P-27";/z'22

,///ttVrl-'o

\l()\r!.R\rrt\ t Rrr \\!s0r \l()rr r rr'rr \ \rrrs

THOMAS ROBINSON & SO\, Ld. Iiq.iitrc\ (n$trmntr6. ROCHDALE.

Ddlrsrion Cei.ml p3a Fsn3 . D M. ltl. MoNTOBBIO, l4.oicro, BARCELONA

'17

t't',, , _, \1,, ' ,1, r't{'. lr, l, F,trl

MoNocRAntrs URaANLSDF, MOI,I,F,T DT,I, VAI,I,'S

Respecte al moli de moles, el moli de cilindres i rota la resta de miquines

accessdries per moldre farina, que compraren la segona generaci6 de la

familia, representi un avene tecnoldgic molt important. De fet, €s a parrir

d'aquest moment que es pot dir que es comenca a produir farina indus-

trialment. l,a introducci6 dels nous molins comporti un augment impor-

tant de la producci6 i tamb€ ra implicar una millora en la qualiat de la farF

na, Ja que rrna farina menvs contaminada dena,ja que s'obtenia una larina menys contaminada de seg6.

Els veins de Mollet del VallEs d'aquest periode coneixien els Moret6 amb

el renom de cal Pela Esquenes. El motiu d'aquesta denominaci6 s'explica

perqud els treballadors de la fibrica havien de traginar els sacs de blat i fari-

na de 100 kg de pcs a l'esquena, i estibar-los fins a bastants metres d'alea-

da. A partir de la decada dels trcnta, el blat va comengar a manipular-se a

granel i en els anys seixantaja s'hi manipulava tot. A partir d'aquestes dates

es va comenear a transportar la farina i el seg6 a granel, fins a representar

el 50 i el 95% respectivament. El pes dels sacs tamb6 s'ha anat reduint fins

als 50 kg i 25 kg actuals, els quals s6n transportats amb cintes transporta-

dores que minimitzen el Ireball fisic m6s feixuc. Es per tots aquesu r anvis

que el renom de cal Pela Esquenes era propi d'una ipoca molt determina-

da.

La denominaci6 actual de la Farinera data d'aquesta apoca. Concretament,

el 6 de setembre de l9l5 es va constituir amb la denominaci6 actual Fills

de Moret6, SA.

Durant aquells primers anys, quan la fibrica.ja estava a Mollet del VallEs,

I rmpresa tcnia despau i magatzcrn al ( arrer dt, fr alalgar de Barr elona.

28

MoNoc&4rrEs URBANES

DI MOI,I.FT DF,I VAI-I,iS

LA FARINERA DE SANTA ROSA (1918)

L'any 1917, els germans Moret6 i Riera ran decidir desplaqar de lloc la

Farinera cap al lloc on 6s actualment, 6s a dir, al costat de I'estaci6 de tlen

cendencia que tenia per a una fadnera estar al costat del ferrocarril.

l,'empresa Fills de Moreto, SA va comprar els terrenys d'aquest nou

emplagament entre I'any l9l7 i l'any 1920. Aquestes compres, de fet,ja per-

filen gaireb6 el perimetre que ocupa actualment el solar de la fibrica, que

de Mollet-Santa Rosa. En Ia tria del lloc es torni a posar de manifest la trane

F, oFrrnr 1 - \i.u de'ca dF L rJnnerd d. Srnk Ruv

29

MoNooR^rrs URBA\rsDr M()r r rr nrr V^rr is

t€ aproximadament 2 hectirees de superficie. Els terrenys van ser comprats

a la familia de Dalmases de Barcelona per un import total de 28.986 pesse-

tes i 57 cdntims (fotografia 3).

Aquest nou emplagament, segons la ldgica del moment, responia a la possi-

bilitat que tenia la Fadnera de cr6ixer en el futur cap als terrenys contigus

de la fibrica. En canvi, a l'antiga fibrica de farines de l'Estaci6 de Franga,

I'empresaja no tenia possibilitats d'expansionar-se,.ia que la veina Teneria

Moderna Franco - Espanola havia anat comprant els solars de la zona. De

fet. va ser aquesta mateixa empresa. amb la gerincia d'Octave Lecante, la

que va comprar el solar i la fibrica de farines de l'Estaci6 de Franea a la

familia Moretri-

La ioversi6 per a la compm dels terrenys i la construcci6 d'aquesta nova fari-

nera s'cnten, en bona part, gricies a la conjuntura econdmica favorable que

va viure el pais durant els anys de la I Guerra Mundial. La no intervenci6

d'Espanya en aquest conflicte bdl.lic deixava el pais sense competencia

esfangera i, el que 6s m6s important, amb la possibilirat de proveir els pai-

sos en guerra, que llavors tenien les seves indistries a mig gas.

A la Farinera de Santa Rosa ia es van abandonar totes les activitats relatives

a la serradora i es \ran cenfr nom6s al negoci de la farina.

2.4. L'EXPANSIO DEL NEGOCI

ABANS DE LA GUERRA CIVIL

Des que I'empresa esti instal.lada en el lloc actual, la Farinera ha anat crei-

xent i consolidant-se en el mercat. Aquesta expansi6 ha cstat gricies a la

U()\(!,R\|rs t Rn\\

')! \l0rrr r r)rr \'\r r

lrrrnilia \kuerr-r.riltLi Ir sl,'r'\'

Nliqrrcl Nl, 'r cti, igcrnlalls N{ar ti..lorn

(laseles (Serrg()ssa),

Lrri una ampliircia)

aqtlcstcs c()nsidcrilci{

il( lJ,L,rL r l,t lrlnkr (i. \JnrJ R!

lilDcs l.cI( lilcir)rs (lc la Ls

int;rl

Rier a

Ii,rr dir igicl.r pcl

ll.r r !:

negr)cl (lue seguclx a c(n)

dc c.rpitel

qlrals serrprc harr sabtrt cnlirrntar.st als g

lidcls anvs. !.1 r-clat sobr'c I er'oluc i rlt lIirt,rgrrlir J iir).

rePles quc haD anirt sor

rcl

\inl. el\P()sa dc r))allilest (

Al plincipi dcls an I

la

larriliar corn el

t lcl a ittar))Pr-;ll unll qlral

N,liqrcD limbirhoritzons

gcrmii petit, corrcgrrt

falinela obria norrs

inrportant pt r a Ji'rnpresa. No obstarrt totcs 'ns. l.r pr r-

.lt

matrlra rl()rI de_foan Mol'etri iRiel'a, larll l92ir. ra fcrqrrc la taDqucssirr r

MoNoGRATIT,S URBAN[snF Mor r Fr DFr Var rFs

pelrl l()rnes cap a

l,i,,rj'.tli.ti I'1.,',.lr,'\lr' A,'lrll.i L1.,"".r

qrrc cl (lalahlnvagcrma

pass.rdarellevar.l()an

passava a

per li'r c()stat al seu germii ]v.arti

rn la direcci(-) de la ftrbr-ica de farines dc Mollet dcl \hll<,s. Al cap dc pocs

llnv5, nralrrrrrd(la[)enr, MJrri M0rcr,i i Riera. qtrc ha|ia gestio|lat de rrlaDe-

el ncgoci. tambi' \'a morir molt jove. ( iom a director dc la fibri-

Ralcclls, qrre va dirigir Icnrpresa fins Ia gtre-

la continrritat dc l'cmprcsa

rra. lll li, Miqucl. quc era s()lIer. \'a srr un puntal crucial a partir d'aquell

momcnt cn la hi.ti,ria dr'la Farirrcr.r per drrr'r rar,rrs: d'rrrra h.rrrda. Pt

fel

txtnrplar

rque

32

lcs seves rnans i. dc l'ahra, pcl quc

M()\' (xiRAr'rrs IJRR{\ r s

Dt Mi)rrtr Drr VAr r r\

passava a fer dc pale adoptiu dcls seus inics dcscendetrls -els fills de

cls quitls eren er)cirra pctits.

.loan-,

/

r,,,,$rli.r l) \l!turl \l!r.r(' 1 Rrlr

l)ularrt la clicada rlels arl!s lrcntit. lcs ()lit it tcs tle I ertrpt t sa lt s r atr tt aslledar

dcl callcl rlc Tlulalglrr' cap l la (lasa \lallli (lel pils\eig (lc (;r'i'L( ia. inrn)()blt

,1rrr l.r I irr \lorcto la cont Ianr llllll. Les olicints crt a<:rnril

l)l.r(.rnr( rrt gllPfar

nn\ s. .la rlt'larl're

llogar

'l)r tl, '1, I

lgr ills

llrcsll:r li

( ir il.

ra rrrrrlrrr a rlt l

rne(li;rt;rnl( nl it

.uLrri

(irrclr a ()r cl (lcpxr'-

l)()l (ar urr

ior;r dc

(\

l:r

L;ricran;r.

lrrr l!):i:r, cl /t)cs \lr l()r ritl lr:i\(llllllltr a

( il(:rllrI]ril- lln.rrlr( \r. t

trrlL l.rr ir rt r.r

rl, , ,,rrr1rr.r .r lt-nll

lirn-

.rrrr Ilr

Lr irrer:r l-r p,'r-

Fourent rlcl Tltball. a Via

cl'

Ar':r bi',

els

I

\liqrrcl

lL rror.r l.rblit.r

aliel

:rll:r,l,,lid t. I rrrpl.rr.rd.r

cnc rllla

;dr:irl;( :L l-r direcci(i

.r.lrrr\l ncL:(

l'rtlilici

-;rnrlr

ril):r (lel riu l)uero.

.i(lu.\t.r

l.!n{rn.,Ji,, t \l.nri\l,r(r) ' Rli.r

(;urr-r.r (.i\il, r.r ti r qur .rllici clc la

a ( lastcll:r.

.1{

c.rp dc p,,c s .rb.rnrl, 'ntr'i

MoNo(;L{r'rrs URRANTsDT MoI I n oD VAII.S -

LA GUERRA CIVIL

Durant la Guerra Civil. cntrc els anys 1936 i 1939. bona parl dc lc\ cmpre-

ses del camp, de la indist a i del comere de les regions espanyoles que van

quedar al bdndol republica es van col.lectivitzar

A Catalunya, concretament, amb el Decret de la Generalitat de l'octubre de

1936 sobre Col.lectivitzacions i Control Obrer d'Indirstries, totes les empre-

ses es van col.lectivitzar i van passar a regir-se per comites obrers de control.

La Farinera Moret6 no en va ser I'excepci6. Despr6s de la defunci6 de Marti

Moret6 i Riera, I'any 1930, al capdavant de la fibica hi hagu6Joan Balcells.

Aquest nou director era el primer moliner o cap de moliners, que tenia la

missi6 de supervisar el bon funcionament dels rnolins i controlar tot el prtl.

c€s de la producci6 de la farina. Balcells, durant la Guerra, va continuar

portant el tim6 de I'empresa i Miquel Moreto i Riera, duranL els anys del

conflicte, va quedar prudencialment al marge de la gesti6 de la Farinera.

Durant aquells anys, Miqucl Moret6 va viure a Barcelona i va col.laborar en

comissions d'abastiment d'aliments de la Cencralitat de Catalunya. fet pel

qual, a la fi de la guerra va ser processat per responsabilitats politiques. En

relaci6 amb aquest fet, l'inica pena que se li aplici fou la retirada del pas.

saport durant un any.

Menlre passava ror aixo. els vailets m6sjoves de la [amilia Moret6, Fs a dir.

els germans Moret6 i Puigdom€nech, van anar a viure, com a mesura de

pruddncia, a I'antiga masia de Can Besora, casa de pages dc Mollet dcl

Vallis.

Mortunadament, a la fibrica de farina nu s'hagud de lameDtar cap desgra-

3lir

rj

Nl()N(x;RAFIFS URR,\NrsD!: MoI,I,IiT DI:I, VNI,I,i]S

cia, i malgrat els mals temps que corrien, el bon clima i la con-

vivdncia es van mantenir en tot moment.

Dels treballadors de la fiibrica ben pocs es van allistar al front;

per tant, la Farinera va romandre amb el personal de tota la

vida, que continuaria en la seva majoria, un cop passat el con-

flicte bEl.lic. En el mateix sentit. Balcells va continuar treballant

a la fibrica fins a la sela.jubilacirl, quan, un cop acabada la gue-

rra. Ia dirc< e i6 dc I'empre\a va tornar a mans de Miqrrcl Moret6

i. pusrrr i()r ment, a mans dels german\ Morrl(J i PuigdomFnech.

LA POSTGUERRA: LA CREACIO DEL SERVICIONACIONAL DEL TRIGO

Fruit de la rictdria del bandoJ lranqrrista a la Cuerra Ci\il. la

politi(a e(ondmica agriria va quedar molt trasbalsada. Aqllesl

fet va afectar, i molt, el bon funcionament de les farineres del

pais durant les dicades segrients. Dit amb altres paraulcs, es va

passar a una manera de fer on les corrupteles prenien carta de

naturalesa per deixar el sentit comi i I'eficidncia econdmica

relegats en segon tcrme.

Les primeres passes d'aquesta nova politica de l'Estat en el sec-

tor cerealista arrenquen de I'any 1937, moment en que en

I'Espanva nacional e. ( re; el Serviciu Nacional del Trigo tSNTt.

Aquest organisrne, a partir de la postguerra, es va convertir en

l'irnic comprador i vcnedor dc blat de I'Estat i, per tant, les fari-

ncrcs van passar a estar, Podriem dir, intcrvingudcs i controla-

3ii

rles rles rlel (ileln. l':rr'al.

M()\(x,R^Fr!s URUiN!.sDr V.n r rr Drr V^r r rs

lelament. totes les far-ines els subprodu(rcs dc lcs

farineres del pais ran passar a ser distribuides sota

trol de la (lomisaria Nacional dc Abastccimientos

el rigor6s i exclusiu

(lot.,gralia 8).

s'havia de comprar el cereal al SNT, el qual fixava un

mir rln maj,,r cosl de havierr de ncg,rciar la c(,mpra dcl hlar amb

preu cn origen dcl

m6s d'haver d'assu-

tfrtll\P(rrt,

Ioclls.

Aqrresta situaci<i desfavorable es la vetrre cspecialment agreujada en les fan-

neres que, com Fills de Moret6, SA. esta\'en siluadcs prop del grans ccntres

dc c,rnsum i lluny dc lcs zuncs productores de cereal. Aixd implicava que

blat igual a lol I'llstar . llls farinaires. pcr tanl. a m€s a

cls caps plovincials drl SNT. quc afavoricn en qualitat i disponibilitat el\

fablicants

l,noslnll.r 8 \i,r(-) d. !cn dclS\T

lli,\(r,R,\rrrs URBA\l|,Dr M()rrrr Drr Var r rs

fobg'Jh q - Amdkxr.l. \'tsr\

El rigim lranquista era autirquic i, malgrat que la collita nacional sovint era

insuficient i calia imponar blar, que venia sobretot de I'Argentina, aquest blar

esta\a tamb6 intervingut pel SNT i es distribuia per quotes entre tots els f:ui-

naires, scnsc prioritzar lcs libriques de farina que estaven m6s a prop dels pors.

lin aquesl context histdric tan advers per als farinaires de la postguerra, al

principi de la dicada dels cinquanta, la Farinera Moret6 ra incomplir una

normativa de la legislaciti aleshores vigent, relativa a la particular forma en

qud tenia el SNT de repartir el blat. De resultes d'aquest fer, el Govern va

sancionar I'empresa prohibint la producci6 de farina durant gaireb6 ror un

anl [-lavors. els Moret6 van decidir aprofitar el temps i ampliar les sitges de

' 3ll

MoNoc;I.{rrts UREANnsDts MI)I,I 1'1' Df I VAI,I,iS

blat dc la fibrica. Van encarregar el projecte d'enginyeria al gabinet <Ie

Barcelona Pujadas iJorba i cls mateixos empleats dc la fibrica, de manera

citcumstancial, es van reconvertir de farinaires en manobres per fer aques-

tes noves sitges (fotografia 9).

En aquells anys es van superar les dificultats comercials i de proveiment, i es

!?n convertir en pioners de la innovaci6 tecnoldgica i de qualitat, fet que va

permetre que la fibrica sobrevisques quan la majoria fracassaven. Per

exemple, en la reforma del moli dels anys cinquanta s'instal.li el primer sis-

tema de transport pneumitic d'Espanya, es van fer unes sitges noves i es

munlA una empaquetadora d'imporraci6 dels EsLatr Units. En aquella dFca-

da tamb6 s'inicii la producci6 de farines especials: d'una banda les farines

de forea, usades en els mercats aleshores emergents (pa de motlle) i, de I'al-

tra, les farines micronitzades, linia de productes encan avui r.inica entre les

farineres del pais.

A partir de la ddcada dels quaranta, els tres germans.losep, Marti i Miquel

Moret6 i Puigdominech (fotografia l0) es van incorporar a I'empresa.

Despres d'uns anys d'aprenentatge a la fibrica mateix, van passar a ocupar

eh cerrecs de direcci6 tdcnica, gerencia i direcci6 de producci6 respectiva-

ment, ocupaci6 que van mantenir fins als anys raritanta, amb la incorpora-

ci6 de la quarta generaci6 de la familia.

L'any 1953 es !a constituir I'empresa Farinera Moret6, SA, que va passar a

ser des d'aleshores la propietdria i arrendatiria de Fills de Moret6, SA. Ls

amb aquests dos noms com actualment coneixem les dues societats que for-

men l'empresa.

Il()\(x.R\Hr\ t Rr\\rr)r \l1r rr r r)rr \'\rr r

l -i , " ',l \1" \'rt 'l ' | r , ,

\l.rlqr.rt rrn.r,rrt.r lilrr.rlrtr.rr r,, rh l rrr, rr.rt .r 1,., r rir .l( l.'

cl srrtol di lcs

(..rl'1, r,,rr,

lrrirlcslirr (l( ls

irtt r n rcir-, dt l

nnnas rh ttnu .,! ,ttt,\ r,t).,t\

rlt ls v i-

tl \bilir,

r rr I ol,r.r tlt

l:r

.t

r.r rrL s sr.grrt rrtr

r( i,r,, ir.I'l, \

drrnrirrtch Lrt inrItistria huritttn t la urtirin ttnrrtulrt.

, rrrpr, r.rri. rltl *tr t,,r , n r( l.,r i,' ,,rrl,

t,'It,l,'lh' h tt , t,,

', ,tkt t, l\tp t l,ht,rnl,r. I'tt',t' t, )tirll,trr,l" nt ttttlrtl,' t

llitliri I;rbr ir arrt tk l;rr irt s rL l'rr

l,,st p \l,t ttrl i l\tigil.lrrstlcrr nrolr lx1 r'l

MoNocR-'\rnis U RBANF.s

DE MoLI,ET DIiI, VAI,I,i,s-

ord.en de cerrarse de.finilitament. I iesapareer porque un Camiti o una Directira lo

ha creirlo asi contmiantc... ) esto no, seiores; a mi no me cinra mi flbrim ninguna

junl.r... " (MORETO. 1972)

LA LIBERALITZACI6 I UENTRADA AL MERCAT COMIJ

Amb l'arribada de la democricia, el sector de les farincs, com en altr-cs

imbits econdmics d'Espanya, es va libcralitzar, 6s a dir, va entrar a poc a

poc i de forma progressiva en el mercat lliure, cosa quc va permetre una

llibertat total per als empresaris en la compra i venda dels productes, on

l'irnic condicionant a partir d'aleshores serien els preus. Aquest fet ha

implicat que moltes farineres hagin tancat pcr no haver estat capaces d'a-

daptar-se a les noves circumstincies molt m6s exigents pel que fa a pro-

ductivitat, qualitat i prolessionalitat. Les larineres en actiu a Espanya han

passat a ser de 1604 I'any 1970 a 249, I'any 2000. Tota aquesra situaci,l

tamb6 va significar l'inici d'un periode per a la Farinera Moret6, en qud es

van comengar les importacions de blat, que han assolit el mixim exponent

avui en dia.

Sens dubte, perd, el punt d'inflexi6 m6s gran per a Fills de Morer6, SA i

per a la resta d'industrials de la farina del pais ha estat I'ingr€s d'Espanya al

Mercat Comi I'any 1986 i, de retruc, la implantaci6 de la Politica Agriria

Comunitiria. Per a I'cmpresa ha representat un canvi en les relacions

comercials, ja quc la supressi6 dels aranzels duaners entre els estats comu-

nitaris ha permds que la Farinera, propera al port de Barcelona i a la fron-

tera amb Franca, pugui comprar blat comunita en condicions dptimes.

l

.tl

tlr):!(r;RrHrs URR{\rsDr M{)r r rr Drr \I^r r is

D'altra banda. les altes subvencions comuniliries al cultiu de blat dur a

Andalusia van trasbalsar totalment el cultiu de blat de forea en aquella regi6

d'Espanya, el qual pricticament va desapariixeq i cs va haver de buscar pro-

veiments alternatius en paisos tant diversos com Fnnfa, Alemanya, Arebia

Saudira, Canadi, l(a/alh\tan i els Estats Units d A.mirica.

El nou marc politic i econdmic, dcrivat de I'arribada de la democricia i de

I'ingr6s al Mercat Comri, ha comportat que Ia competencia entre les farine-

res hagi augmentat de forma cxtraordiniria. Actualment ser competitius en

el sector de la farina implica estar permanentment al dia pel que fa a tec-

nologia molinera, cal condixer b€ les tenddncies i possibilitats del mercat

intcrnacional dels cereals, cal atendre les exigdncies de qualitat i seguretat

alimentiria cada cop m6s rigoroses que demanen els clients, entre els quals

les grans indristries i les multinacionals del ram de I'alimentaci6 represen-

ten una fracci6 creixent. Aquesta situaci6 imposa una inversi6 de capital

constant per augmentar la productivitat i millorar la qualitat del producte r

la seguretat. Es tamb€ imprescindible disposar d'una plantilla de treballa-

dors i directius cada cop m6s ben qualificada.

Al final dels anys setanta, els germans.Joan i.[osep Moret6 i Revent6s (foto-

grafies 11 i l2) s'incorporen a I'empresa. Despr€s d'un periode de formacio,

tant a Ia mateixa empresa com a I'estranger, a Ia Swiss Milling School, Sankt

Gallen (Suissa) i a la Kansas State University, Manhattan (Kansas), prenen

el relleu en I'ernprcsa dcls scus pares i onclcs, iseran els artifexs en la

n)odcrnitzaci6 de la Farinera, tal com arrri la coreixem. [oan, enginyer

,12

Il()\,r.R\llr\t Rr \\rrr \lr)rrr r)rr \ \rrr

l, ,r Lr l, \rtr,LIP,1, I',a

Ilo\(r;R{r,rs UR3\:!l.sr)! Nl()r r r r r)tr Y\r r ls

t{

l,' r'.,1'., lr-J,"t\l , 'P'," .

MoNocRAflrs URRANtrsI)F N'IOI,I ,T T'T,I VAI,I-'S

industrial, s'ocupari de la in{brrnatitzaci6 i la direcci6 tecnica, i.losep s'G

cupari de I'administraci6 i la direcci6 comercial.

L'any 1986, per millorar l'eficicia i la fluidesa de la comunicaci6 interna,

I'administraci6 de I'empresa es va traslladar a les noves oficines construides

de nova planta, al costat de les sitges de blat i darrere de I'edifici d'oficines

i de laboratorija existent. Aixd representar abandonar les oficines de Via

Laietana, que havicn estat seu de l'administraci6 dc l'empresa des de la

ddcada dels quaranta. El desenvolupament extraordinari de Mollet del

Vallas durant aquests darrer\ quaranta any\ en vies de comunicacidr. tele-

comunicacions, servcis bancaris i de tota mena, ja no justificava mantenrr

lrna serr a Rarcelona cirrtat.

L'any 1992, amb la mort d'accident de circulaci6 de Josep Moret6 r

Revent6s, en Joan va haver d'assumir la direcci6 general de l'emprcsa i

envoltar-se d'un nou equip directiu, format per.joves professionals ben pre-

parats. Jordi Sariol a la direcci6 comercial, Raiil Calvo a la direcci6 adrni-

nistrativa i financera, Albert Martinez a la direcci6 de qualitat, Antoni Caias

al laboratori, Xavier Musach a la producci6, Danicl Berenguer a la logistica,

Daniel Gonzilez a la inforrnitica i Josep Burballa a manteniment, profcs-

sionals que, amb tota la resta de personal, han contribuit a I'dxit i al creixc-

ment espectacular dels darrers anys.

La feina ben feta al llarg dcls anys ha creixerncnt sostingutLa telna ben teta al llarg dels anys ha comportat un crerxerncnl sostrngur

de Ia quota de mercat de Fills de Moret6, SA. L'empresa ra passar de prt.

duir 46 tones diiries l'any 1935 a les 60 tones diAries dels anys cinquanta,

120 tones diirics a partir de l'any 1968, ampliades a 180 toncs I'any 1981 i a

t-

NI()N(x;R.\FIrs L RD.\i\rsNT MoI I,F,T DEL VAI IT:S

2,10 toncs I'any 1989. L'iltima renovaci6 del moli fou l'any 1996, en qui s'as

solircn les 320 tones dii es de capacitat de mdlta actual.

En aquest mateix periode, el nombre de farineres actives a la provincia de

Barcelona passava de 54 l'any 1935 a 7 I'any 1995

Dumnt aquests anys, a mes a m6s de I'amPliaci6 del moli, la secci6 de nete-

ja <le blat, les sitges de farina, la instal laci6 d'ensacat, de cirrega de farina

i de descdrrega de blat, s'ha introduit l'automatitzaci6 a totes les irees pr<>

ductives, cosa que ha permEs mantenir essencialment la plantilla en el

mateix nombre de treballadors, malgrat I'enorme creixement de la pro-

ducci6, amb el consegirent guany de la productivitat. S'ha ampliat i moder-

nitzat el laboratori, s'han introduit noves ticniques analitiques i s'ha desen-

volupat fins i tot un programari propi que es comercialitza a altres farine-

res, s'ha creat una planta pilot de Panificaci6 per a experimentaci6 i desen-

volupament de productes, s'ha creat un departament de qualitat i s'ha infor-

matitzat totalment l'administraci6.

Fills de Moret6, SA ha passat a ser, en aquests darrers anys, I'empresa

Farinera d'Espanya nrimerol2 pel que fa a Producci6, la nirmero 8 pel que

Ia a productivitat per treballador i la nrimero I pel que fa a creixement.

La figura 6 mostra un grific en quE es reflecteix I'augment de la mdlta de

blat, directament proporcional a la producci6 de farina i seg6 Els valors

representats s6n el nombre de tones mensuals de blats de forga i comuns

mirlts a la Farinera durant els darrers quaranta-tres anys. Els blats de forqa

s6n els utilitzats en farines especials per a pa dc motlle, Pizzes, ensaimades,

pitsta dc full, etc.; els blals comttns s6n els tltilitrals pcr al pa de barra,

U()\(!.R\trrs L RR\\!\rr \lr)rrr r r)r' \'\r rr\

B<8|,-

8ga.

:FazsP

*

Is

s.t<P

5€99-q -q

ir r

E

J

3

a

a

aoUt<tr

JLuoatu.tooFl!to=Eutzdl!IFJoEFI6

qcnSu€ul teuol

Nl()\o(:R.\Frrs URUAN!:sIII MIN I FT DFI VII

'TS

baguettes, panets, pa de pages En I'evohrci6 del rs Pot \eure

com la proporci6 dels blas de forga sobre el totalva augnrentant amb el pas

dels anys, a causa de la potenciaci6 d'aquestes farines, de m€s valor alegit i

m€s marge. Tarnb6 s'hi observen dos pics mixims de mdlta extraordiniria

rnent elevals durant els anvs l9R3 1997 respectivament. L'any 1983 fou

graficigaletes.

E.parrra,exccptc

pr,xlrri a

degut a la forta demanda de farina espanvola per pan de l'antiga URSS.

PCT alesh()res

Aquest pais, de resultes del conllicte bel.lit dc I Afg.rnistan. ra quedar enrbar-

gat eomerr ialrrrerrt pels paisos or cident.rl..

cncam fora dcl Mcrcat Comi. que hi \a expr'ttat molre fulin.l. El pic de

I arrv 1997 es dcrr a trna cilctunstiincia senrbl:rnl. qlre es \lgt r i.r.

Actualnrcnt Fills dc Nftrrctr'r, SA cncru-a cl Jirlur de I cnrprt'sa emb oplimisrnc,

t

{l

Vo\(r;RArrl.s URlrlr.sr)! M()r r I Dl' V{rr rs

continuara inverlinl en les seves instal.lacions i en el seu personal per assG

lir les primeles posicions en productiritat i en qualitat, i poder aixi mantenir

el patrimoni arqtitectdnic iindustrial que posseeix, icontinuar present de

la forma m6s eficient possible al servei que presta als serrs clienls, treballa-

a la c()nrlDitrl-

Marti. Albcrt. Francesc, Reatriu iCarlota Moret6 (fbtografies l3 i l4) s(-)n ara

la cirtqtrerta geler:rciri de la familia Moret6, que esti pujant i preparant-se per

afr:rntrr cls reples qlre el norr segle XXI porurri, i halrran de guiar d'aqui a

rl irrlrr(\t.rc t.rP.rgalre\ nre\ alle ( crrlenrl'r.:r.

1,, 'r , ll ln, ","

j trr\l {', \! 'L

\l( )\{ {.R.\r rr s L Rrr \\r\r)r \l()r rrr Dtl \'\r I rs

IlDgn:, (IOD(InggI,[cIgIIftFCIONEXIDE: EE : trItrIg[d(I}I

dE(IEEEnix ryr- 3tg g0rc€lon0 rj,18 o'€rctubrc De t9o6.

?trrti ?iorei6; Qlin'a

re (lon6rceeteto r Qfectlu :t0portir son csfotq 0l.trehll Ds purincncid trestnurlcid Dc ls flostr! [ten6!t e$ totes ses

riques trrictrts. tr tliris bo rcconeFen [ca

comissions org0nierdolcg. tD tD tD tD il

,)

lir!,gr rliJ li l)LI)l(trnrrl.rlh{i,,nll(i',!,,nln(r'ir(x['L(lrl.'l.L(irlrrr{.n(tl nr

'i0

MoNoctu\rltrs URBANtSDF Mo' I FT DFI VAI,I.S

3. LA FAMILIA MORETO I MOLLETDEL VALLES

a Falinera e\ \a lrrdar Iarrl 188,1. una ipuca en qui lola Ii brrr-

gesia industrial, perd tarnb€ la menestralia del pais, apostaven per un res-

sorgiment de la cultura catalana en totes les seves facetes, que, en deliniti-

va, tenia per rerefons un interes comi: la recuperaci6 de la identitat nacio_

nal de Catalunva.

En aquest context histdric, s'ent6n que la familia Moret6, una gent d'ori_

gens rurals i arrelada al pais, en fer-seja la primera torre a Mollet del lhllds,

posessin un medall6 a la faEana amb un Sant.Jordi, patr6 de Catalunla.

En la mateixa linia, tamb€ 6s molt interessant ressaltar que Marti Moretu r

Riera, l'any 1906, com molt bona part de la societat catalana del moment,

Congres

Aquest

Alcover, va representar posar les bases del que seria una futura normalitza_

Internacional de lq Llengua Catalana com a con-

Congr€s, promogut per mossan Antoni Maria

ci6 de la llengua catalana. Un cop.ia acabat el franquisme, I'any l9{16, I'ern-

presa Fills de Moret6, SA, seguint amb el mateix esperit que els fundadors,

La familia l\,lorer,i tambi la trobcm vinrulada a la vida pulitita irorial de

Mollet del Vallds. A continuaci6 ens referim als fets que lenen una signift-

es va adherir al I

gressista efectiu.

tamb6 la participar com a

Internacional de la Llengua

congressista col.laborador en el II Congr6s

Catalana (fotografia 15).

important.

r-) I

MoNocrdafltrs URB^NtrsDF, MoI-I T DI.I, VA' I is

Joan Moret6 i Riera, entre l'1 de gener i el 26 de maig de I'any 1918, ra ser

alcalde de Mollet del Vallis en una dpoca en que el poble tenia una pobla-

ci6 al voltant dels 3.000 habitants. Abans de ser alcalde,.foan Moret6.ja esta-

va vinculat amb la casa consistorial. Concretament, en la legislatura ante-

rioq governada perJosep Ribas i Falguera,ja havia estat regidor dipositari

de fons, equivalent a les funcions que actualment faria un tresorer

En aquell temps, I'elecci6 dels cirrecs municipals es feia a partir d'unes llistes en que hi havia els qui pagaven m6s contribuci6 urbana. Per tant, els qui

presidien l'ajuntament acostulhaven a ser propietaris de terra, industrials o

botiguers. Quan es ra fer I'elecci6 al principi de I'any 1918, Joan Moret6 va

important,

els padrins

Sirnc6 Rabassa i Singla i Dolors Moret6 i Riera.

m€s participava en els plens. Les sessions del ple d'aquell remps en qui esti-

gu6 a I'alcaldia es feien els diumenges al mati, fer que d6na fe qr.re Moreto

no va deixar de treballar mai a la Farinera per dedicar-se a la vida politica

municipal (fotografia l6).

Durant la Guerra Civil, els altars i els ornaments de I'esgl6sia gdrica de Sant

Viceng van ser cremats i I'edifici enderrocat per exaltats. Un cop acabat el

dels ciutadans de Mollet. En aquest sentit, les aportacions econdmiques dels

industrials lan ser vitals. Els Moret6 van ser uns dels qui van fer una apor-

taci6 m6s

I'esgl6sia,

conflicte b€l.lic, el consistori

despeses de la reconstrucci6

passA a refer aquests estralls. Per fer front a les

del temple van ser necessiries les aportacions

i com a reconeixement d'aquest fet, quan es !? acabar

de la campana de l'esgl6sia foren, l'alcalde d'aleshores,

52

IIo\iX,R \FIIs L RR,\N!s

')r l\t()r r lr r)r,r. \'\r r r\

l ..r,. . \' ' F' '. L , \l " l l_

\k)NooR,\rLs URB^NrsDtr MoLLIT I)IT, VAI Lis

Els vincles entre la familia Moret6 i Mollet del Valles tamb6 queden ben

reflectits en la toponimia urbana. El carrer entre la Farinera i les Indtistries

Quimiques del VallFs s'anomena carrer de Germans Moret6 i Prat, en reco-

neixement per part del municipi de la labor dels fundadors de I'empresa.

La ronda entre l'avinguda de Burgos i de Rafael Casanova s'anomena ronda

de la Farinera, ja que aquesta ha esdevingut un dels trets caracteristics del

paisatBe urbi de la ciutat.

El barri i l'estaci6 de Mollet Santa Rosa s'anomenen aixi en record de Rosa

Puigdominech i Albinana, esp,'osa deJoan Moret6 i Riem,ja que les rerres

en que s'ha aixecat el barri havien estat propietat d'Antoni Puigdomenech,

pare de Rosa.

El lligam de la Farinera amb Mollet transcendeix de la familia Moret6 i s6n

nombrosos els casos de la plantilla de treballadors en qu€ els hlls han suc-

ceit els pares i fins i tot els avis: un bon exemple s6n les families Bombih,

Guasch, Ligros, Martinez, Medina, Mumbru, Pujol, Valls, etc.

- 5.1

M()No(;Rnflrs URRANT.S

DF MoI IFT DFI VAI '

i.s

fer aquestes compres es fan

a diferents parts del m6n. EIs contactes per

en bona part a la Llotia de Cereals de

4. FUNCIONAMENT ACTUAL DE

LA FARINERA

4.I LA COMPRA DE LA MATERIA PRIMERA I EL

TRANSPORT

a Farinera compra blat

Barcelona, instituci6 existent des del segle XII i que t€ la seva seu encara

alari en un dcls pocs edificis gdtics civils que mant6 la funci6 per a la qual

fou creat. Actualment la Llo{a 6s un organisme dependent dc la Cambra

Oficial de Comcrq Indistria i Navegaci6 de Barcelona. Fills de Moret6, SA

6s una de les empreses actualnrent presents a la Llotja que hi t6 m€s anys

d'antiguitat, on ocupa la taula nrimero sis. Drrrant la ddcada dels seixanta,

Miquel Moreto i Riera va ocupar el (Arrec de cdnsol de mar, €s a dir, mem-

la Lloqja. E)s Moreto van a

dels mercats, tant nacionals

gers. i reben ofer tes per (omprar blat. Tamb6, venen als fabricants de pin-

sos la majoria de seg6 produit per Ia lib ca.

El blat que cs consumeix actualment a la Farinera €s en les 3/4 parts d'im-

portaci6 i en l/.1 part nacional. Aquesta proporci6 oscil.la lleugerarnent en

funci6, principalmcnt, de l'abundincia de la collita nacional, moh variable

segons les pluses de I'an1 Des de la liberalitzaci6 dels mercats, primeramenl

bre del tribunal d'arbitratge de

dimarts, on s'inlbrmen de I'estat

Llo{a cada

MoNocR-{FrEs URB^NrsnF MoI I ET o.I, VAI,I i:s

el comunitari a partir de l'any 1986 i posteriorment el de tercers Paisos a

una tenddncia claiament a I'alEa fins a estabilitzar-se en els nivells esmen-

tats. Els origens del blat comprat no s6n cada any els mateixos, perd el gri-

fic sectorial de la proceddncia del blat de Ia collita dejuliol 1998 -juny 1999

(figura 7) €s forga representatiu dels paisos on dumnt els darrers anys s'ha

anat comprant la mataria Primem.

El blat nacional prov6 majoritiriament de les comarques bladeres m6s pro-

partir del 1994 amb els acords del GATT, els blats d'importaci6 han marcat

ORIGEN DEL BLAT D'I PORTACIo DE LA FARINERA ORET6(Colllta luny 1998-lullol 1999)

Erhtr UnlttAlb6!

1X EaprnyalE%

Regno Unh16t6

Follt Fllb do for.t6 S.A.

56

liitr','i r,'.rln !,r i.l I' L,t ','l;" i"l'll'l.r

MoNocRArrr.s URRANES

DE MOI,I,F,T DF,I- VAI-I,iS

ximes: el Valles Oriental i Occidental, Osona, I' Anoia, la Segarra, el Solsones

i la Conca de Barberi. Fora de Catalunla. ocasionalment se'n compra a

Navarra i Castella, especialment a la provincia de Burgos.

La meitat de blat que es consumeix a la Farinera 6s francds. La regi6 de pro-

ceddncia acostuma a ser la del Migdia-Pirineus, 6s a diq I'irea d'infludncia

de Tolosa de Llenguadoc. Ara b6, els anys en qua la collita d'aquesta regio

francesa 6s escassa o de qualitat mediocre, tamb6 s'importa blat de la regio

del Centre. El blat frances normalment ar ba a la Farinera en camions bol-

quet, perd quan ve del Centre, tamb6 pot arribar per ferrocarril.

El blat procedent del Regne Unit representa un 15 7o del total que es con-

sumeix a la Farinera. Els comtats de procedencia s6n els del sud i sud-est

d'Anglaterra. El blat anglEs arriba per mar al port de Barcelona o

Tarragona, en vaixells de 3.000 a 30.000 t provinents de Southampton,

Ipswich o Immigham principalment. Dels ports catalans a la fibrica de

Mollet del Valles, el transport es fa amb ferrocarril, si prov6 de Tarragona,

o amb camio, si 6s dcl port barcelonr.

Tamb6 arriba blat dels Estats Units. De la collita de l'any 1998-99. cl blat

americd va representar tn 17 7o del total. Aquest blat americi 6s del tipus

anomenat HRS (Hard Red Spring), un blat ric en proteina, del qual Europa

6s deficitiria i esti sotmCs a un rdgim aranzelari m6s favorable que la resta

de blat extracomunitari. Aquest fet, afegit a uns preus d'origen molt favora

bles a causa de I'alta competivitat de I'agricultura nord-ame cana, com-

pensen la despesa de transport d'una mataria primera procedent d'un ori-

gen tan llunyi. EIs estats dels quals prov€ aquest blat s6n Montana, Dakota

\i

\I()\(x;ld{Frrs URBArirsDr vr)r'rr Drr varrFs

del Nord, Dakota del Sud i Minnesota. El blat americi arriba al port de

Barcelona i Tarragona en vaixells de 12.000 a 25.000 t. procedent del port

m€s occidental dels Grans l-lacs, anomenat Duluth.

Hi ha altres zones del m6n (Aleman)a. Dinamarca. Europa de l Est. Proxim

Orient. etc.) dels quals la Farinera tamb6 importa blat: ara b6, en general,

el percentatge que representa sobre el total €s molt irregular i petit. En la

collita passada, per exemple, es va importar una partida petita de 300 t de

blat procedent del lkzakhstan, de molt bona qualitat.

Fll blat arriba a la fdbrica a granel

quet o per ferrocarril en vagons

en la seva totalitat,ja sigui en camions bol-

tremuja. De fet, perd, actualment el 80 7o

!,{oq'ali' l7 - \is(, d. r.n d. I htor.l. \l(r.r,. sA

-e4e5eururJ,s'lruJtuoJ tod Jnb sJn)ouur sJsJrndrrr sJ-Ille r l]lll]d I]l 'sJJpJd

sJI 'slod el eurullr,s ?nb ur'rpu[rrrlrrd EblJu Eun,p sgrdsJp 'l

lelq lr rs uJgrro nrs IE tEIq IJ Eurolrr sJ'lurnbJ{ur tloul 'ser IJ soJ

PgJrJu)sJp

t\-)nbPrs urrrsuoJIl] rJd lEnbrpeur urJp-J lJ Jnb lolo o srtJJsur 'orJeultuE'l

Jnb Js-rE.rngJsse JJd luJurepn8urlJp EuorJJJdsul,s r rrol

-p.roqpl JJ lrJ luJrxJorrJlsod epelalrleue !lJs Jlrb ellsotrl eull utJd u.Js'nsJd

-uo) dEJaluoJ ou

l dr:tr

unlpe !opJuJlu.) sJJord

6!

EUIJEJ

8 ern8

El Jl) orJJnpojo

g) uJuJ,\lJtrrr rq

rp sJ)o.ld lJ rrJ

JITb l]JIlqPJ EI JP

euJrrbsJ un tuJl

srJrur.rd u'I

{)rd

'(

lJp sJdttJ sJ,\rssJJJns sJI Jl)

sl.lPd \JIr rlrlfnp

-otol)JUrrJl uo8ts un

'tl]xrJp uq r

Jp vxJex EI

siltd-)pSJIJIJIIEJ

r|lb\JUJ,I

edorn'{

ou Jnb sJur

sJp LrJrl Jp er,\ Bq rq

sosPJ slJp lmJll'sJlrnJ sJrJuelsrp

sJ ou Jr.rJE.)o.rrJI rJd lrodsrre,rl lJ

rn?nbE rlrud

s.) ol-Je8rJrprsJp Jp sueqv suoge,\ o suortrleJ ur lrupr:i e eqrrrp tl]lq I'l lEIq

lJp or)dJJJr EJ SJ

\)u oq-r)j r.)d uurruJ ul Jp r)rr )npurd )p .JJUrdIJ rrlnrJJSJp OrJertUrluo) v

uJ uJll lJd sJrrJpuJJ)ttr Jp

sllllrJ )Jp (LUrlln \J) )uPrnp tlouI 1P.r()llltu Iq

vltusvl v-l lo nllf,nooud slf,odd -13

z't'(/ I PUPili

tlodsuPJl lJ 'lerrurS uJ

IPI) Un SJ'rrEnO.r-rJI trodsuPrt Jr:

I

d

ElJltrr€J Jad trodsueJl I€ tPtrrorJd Jr]uop JP ur)uJprrJl PlsJnbY rrer.lorl4

JquPl EluJsJ rdJ r,p BtsJJ PI Jp SJI

tp JIdttle,l ue trlrrJrrlrpel 'edorllf,p suPu

uodsuPrl lJ ur tr:i{c lsor un

Jp JIJJdsJJ srloluPdsJ sJI^ sJI

-r8uo srelq slrp sEr Ir uJ tupueq €r1l€,(] ErJuuel EI E srrU urgrro.p Joll lrp'eirod 'rlp eJp sJ r.rud\uErl lJ Jrrb u-) SJ

sJl uJ tuJtrrlellJnred 'erD rt,re nrtrtldruo:

ttr)ruJrrJlJ:) r:rJlJ-l,reJ r)d uqurp telq lJp

MoNocRAFIfs URBANaSDE MoI,I,ET T'TI, VAI-I,.s

trgura u - Pa.G d. L libn.:.ttrd nte^pne en el prdasde pmdu..kt

i..dal ltn llF.tlI red€:atrd l6E-.rt dtl

6r.!rE rir.tltr t.ta

'60

MoNocR{rrEs URBANtrsDF MOI,I,ET DEI- VALLiS

1.rSdFE lrd

b,8t-gnc.nir 'tt Ld

cdt.p-..d.d.i. troa.

Fgrn I - l-sqn.Da dcl pro.as de produ((n,

\l()\(x;R,\fl rs URR.\\rsDr Nlor r rr Drr V^r r as

ma en una sila individual, sense barrejar-lo amb I'altre blat, menre s'espe-

ren els resulrars de qualitat del laboratori.

El laboratori analiza exhaustivament les caracteristiques de cada partida de

blat, les quals s6n molt \a ables en funci6 de la varietat de la llavor utilit-

zada, les caracteristiques del sdl, els adobs utilitzats, el regim de pluges, etc.

En aquest punt 6s essencial tenir en compte que la qualitat de la farina pro

duida depdn essencialment de la qualitat del blat utilitzat i no gaire del pro-

c6s de mdlta ordoiament dit. Per a cadascuna de les diferents farines ela-

borades, cal, en principi, un blat que proporcioni exactament les caracte-

ristiques desi1jadrs. En la prictica. aquest blat ideal no existeix i s'ha d'ob-

tenir mesclant diversos blats, cadascun dels quals aporta a la mescla final

alguna de les propietats desi$ades. Per tal que aquestes mescles siguin esta-

bles al llarg del temps, cal partir de lots homogeDis de blat com m6s grans

millor Per tant, la segona etapa, que parteix de les dades del laboratori,

consisteix a barrejar uns quants camions de blat de caracteristiques similars

i omplir les sitges altes d'estoc amb una barreja homogenia, formant lots de

300 a 800 r. Aquesls lols son Ia matdria de panida pcr frr les mescles dc

segona generaci6, corresponents a cada tipus de farina.

La tercera etapa consisteix en la neteja a fons del blat. Primerament, per fric-

ci6, es desprenen Ia pols i els microorganismes adherits a la pell del blat i, a

continuaci6, aprofitant les difer;ncies de mida, forma o densitat de les impu-

reses respecte dels grans de blats sans, es \'?n separant en malquines ad locles

impureses del blat, consistents principalment, eD pedres, llavors de plantes o

.rlrres rran. corn hlat de rnoro. gila.ol..oji. er{.

b2

MoNo(;RAFIFS URIl'\NFsI'I MOI,I,'T DFI, VAI I

'S

Un cop garbellat i ben net, el blat s'humitcja amb una mica d'aigua (aprtr

ximadament un 3 o un 4 %) i es deixa reposar durant unes 24 horcs.

Aquestzr humidificaci6 fa que el segri, que €s de consistencia llenyosa, es faci

m6s elistic i en la mdlta es dcsprengui en fragments grossos en lloc de pol-

voritzar-se i que l'endosperma del gra s'estovi i s'esmicoli en farina amb m6s

facilitat. Els blats de diferents lots, un cop condicionats, es barregen conti

nuament en balances de flux de gran precisi6, i amb aquesta mescla s'ali-

nrenta el moli.

El pas segrient €s el proces de mdlta. Els molins de corrons actuals consis-

teixen en dos cilindres paral.lels que roden a diI-erents velocitats i, liuit de

la fricci6 produida en l'escletxa, molt fina, cntre els dos corrons en passar-

hi la cortina de blat, aquest s'esmicola. Aquest proc€s es fa de forma molt

progressiva,ja que €s crucial, malgrat la forta fricci6, evitar l'escalfament del

producte. Altrament es periudicaria I'elasticitat de la farina i, de retruc, la

qualitat del pa (fotografia l8).

La funci6 dels quatre primers molins, anomeias molins de trituraci6, con-

sisteix, no tant en produir farina, sin6 a desprendre en fiagments m6s o

menys grans, anomenats semola o semolina, la totalitat de l'endosperma del

gra fins a deixar el seg6, un cop passat per una brossa, ben escurat de fari-

na. La semola i semolina despreses en els molins de tritumci6 es classifiqucn

per mida en els cernedors plans i es netegen de petites particules de seg6

en les miquines anomenades sassors. IJn cop classificades i netes de sego,

la sdmola i la semolina alimenten el segon grup de molins de corrons, ano-

menats de compressi6. Els molins de compressi6 s6n idendcs als de tritura-

r. 'g','lii lN - \1, Ir'\ 'l.lir rr,r r'r "l( r rF

MoNocR FrEs URBANtrsDts MoI ITT DFI VAI I is

ci6, tret que roden m€s lentament i tenen els corrons de superficie llisa.

Cada moli de compressi6 redueix de mida la semolina entrant i produeix

una mica de farina, la qual sera separada a continuaci6 en un cernedor pla,

mentre que la semolina, ara m€s fina, passa al moli segirent. La farina pro-

duida 6s el resultat per tant, de la suma dels mfltiples rajolins de farina que

es desprenen de cadascun dels molins. La farina aproximadament repre-

senta el 75 % del blat que entra al moli i el seg6, el 257o restant. Durant la

mdlta es prenen regularment mostres dels productes per assegurar-se que

s6n de qualitat correcta i que el procds funciona dprimament.

Un cop produida la farina, es condueix pneumlticament a les sitges de fari-

na, on reposa durant una setmana aproximadament. Durant aquest perio-

de de repds, la farina sofreix un proc6s natural d'oxidaci6 i s'estabilitza. Un

cop passat aquest temps de maduraci6, la farinaja esri llesra per

La farina es ven tant a granel com ensacada, com veurem

segient.

ala

al'

Actualment. I'empresa td una plantilla de 38 treballadors fixos repartits de

la manera segirent nou s'ocupen de la labor comercial, sis de I'administra-

ci6, tres del manteniment de les instal.lacions, quatre s6n al laboratori, i en

el proc€s de producci6 hi intervenen deu persones en el moli i sis perso-

nes al magatzem en les feines d'ensacat (fotografia lg), cirrega i descirre-

ga. Dels qui treballen a produccio no tots ho fan de manera simultinia. Atis

que els molins treballen vinr-iquatre hores al dia sense parar, hi ha diferents

torns, que es van rellevant. La feina dels moliners consisteix a inspeccionar,

controlar i mantenir les miquines del moli. Aquest control permanent,

venda.

apartat

t

I,,'r''li I \1. t'"'',l,'., ',

:rrr()r)r;rli;r rr) (k rc.

.r tcnrl,\ p,,t .rlr( r.u l.r ,lrr,rlir,rr rL l,r l.rrirr.r plrrlrri,l,r,,

(l( 22.-' l$ p( r rnillUl. ull

t.rrl.L

(l(lx.(4) nris nu1()nratiual. as nc.r'ssirIi..ja qtrc quulse\'ol

trrr rir dr hl.rr{ :rnr(r ic.ur\. ll

F] lrrrirrc: rl, Fills dl Nl,'rrt,', S\ ,^ rrr,,lt

ci(i de la ganrla de Iarilrcs i I'elaborircia) (lc Iarines especials lra cst:rt rln:r dr

l(.c\lr.ttigi(rinrp,,rlrrrt. l)cr I ir ( i , l r I I l r r r i I : r I rk l rrnpr r ..r , rr tcrrrps rlilir il..

.\L trr.rlrrrcrrt

4-3 LA VENDA DE LA FARINA

r.tlil'jg.lc

cnrbris dc lir instal.lacit-r rlc pr()polci()lls rr()labl( s.

aDrpli. l)r' I(1, I'anrplia-

('s vcnen quatre tiprrs clilircnts dc Iiuinr de lirrga. essencial-

tilir-/:lts pr'ill.ip:rlnlenl en I'claboraci6 de

MoNo(;tu\r'rtrs IJ RB^NrsDF Mor r rr Drr V^r r irs

pa de motllc, donuts, pizzes, ensaimades i pasta de full; tres tipus diferents

de farincs dc scmiforea, a partir de blats francesos i ame cans, utilitzats per

a elaboraci6 de croissants, brioxeria i pa congelat, i quatre tipus de farines

panificables, a partir de blats nacionals, anglesos i francesos, utilitzats per a

elaboraci6 de pa de barra, baguettes, panets i pa de pagds. Tamb6 es pro-

dueixen tres tipus de farines intcgrals, per a productcs dictitics; trcs tipus

de farina flor, per a pa de viena i pasta fresca; dos tipus de farines micronit-

zades, per a magdalenes i com a espessant de la xocolata en pols; dos tipus

de farines bisiques, per a galeteria i arrebossar; i farines baixes per a coles

i fusteria. etc.

El257o del blat mdlt consisteix en un subproducte format per la despulla

del blat o seg6. Una petita part d'aquest seg6 es ven envasat als forners per

elaborar productes integrals, perd la rnajoria es destina a la producci6 de

pinsos compostos per al bestiar

Des del punt de vista geogrific, l'empresa Fills de Moreto, SA esti al rovcll

de l'ou,6s a dir, esti en el nucli de consum m6s important de Catalunya. A

les comarques del Vallts Oriental i Occidental, al Maresme, al Rarcelonds r

al Baix Llobregat 6s on es concentren la majo a de flequers dc Catalunya i,

d'altra banda, cn cl mateix context geogrific hi trobem bona part dc lcs

indirstrics alimentiries dcl pais. Aquest fet explica que el 697o de les vcndes

cs concentrin en aquestcs (inc comarques. A la resta de Catalunya s'hi vcn

ln altre l'1Vo de la producci6 de la Farinera. Aqucsta bona ubicaci6 geogrir-

fica 6s cabdal, ja que el marge comercial a guan)zrr amb la farina €s molt

petit i, per tant, el cost del transport 6s el principal factor que limita I'abast

d'influancia de lcs farineres. Malgrat aquestes consideracions, les farines

II

MoNocLAFrr.s URaANFSnF MorrET nFr V4! ris

Moret6 tamb6 ar ben a mercats molt m6s allunyats, gricies a la proximitat

al Port de Barcelona i al cost comparativament menor del transport mari-

tim. Entre les Illes Balears i l'arxipelag canari representen el 12 7o de lafari-

na venuda. Concretament, a les Illes Balears s'hi ven des de fa m€s de 60

anys essencialment la farina de forga, utilitzada en I'elaboraci6 de les cdle-

bres ensaimades de Mallorca.

Com que el blat que es mol €s gairebE tot d'importaci6 ija suporta un cost

afegit de transport important, I'exportaci6 de farines a altres paisos €s difi-

cil, a causa de la compeGncia d'altres paisos europeus, amb blat abundant,

barat i amb una gmn capacitat d'excedent de producci6 de farina. Malg.at

aixd, Fills de Moret6, SA exporta farina a alguns paisos africans (AlgEria,

Angola, Guinea Equatorial, Senegal, etc.). Aquestes vendes represenren en

el moment actual el 27o de la producci6, perd s6n altament variables depe-

nent de la conjuntura econdmica i politica internacional i comunitiria.

D'altra banda, Fills de Morelo, SA col.labora estretament amb I'ONG Pa

sense fronleres. dc )a qual is mcmbre fundador. Aquesta ONC e\ dedica a

enviar farina donada per forners i farinaires a paisos del tercer m6n que

es foben en situacions de necessitat exfema. S'ha enviat farina a Albinia,

Angola, Hondures, Senegal, etc.

Entre els clients m€s coneguts de Fills de Moreto, SA hi ha les marques com

Bimbo. Donus. Gallo. Lu. Nutrexpa. Panrico, Tarradellas, Unilevet etc. Per

mantenir tot aquest estol de consumidors, I'empresa compta amb un equip

de nou persones qualificades en el departament comercial, que vetllen per-

manentment per a la satisfacci6 del client.

6rl

\l( )\(x,R \r'rr5 t RD\\tnr \lr)rrr r hrir \'\rrr

l)r ()l:)llt r' r rgr r, r'irrrt:rl.lrrrrili:r

h:rnd:r

lirst( s

(tigrrlrr

tr:rrll:rrlrrr

( rr(.tl\.

5. ELS EDIFICIS

INTRODUCC IO

il l:rr :rl c;rr r cr rle III. tlc

FIlncl. l:ur\ Iill) l. r l':rltr':r dc l:r li:r r:r rlnrtlrrir rrrr crli-

li, i 1'r r ' I rrr":,,ri ,k rtn.rr '1n, tcrri, rr .r S,rnt \l.rrti rlt'

l0) i l\ rrlrlt,. 1r '..i-

,ltl\'LL(^.iltn",!rtn(L(l!.q11 \\ li,','LLtn' \ \1.'!rl! 'l \l 1.,1,.1

M()N(x;R,\FIl.s UR]^N!.snF MoI I FT DFI ViI I Ts

bilitats de prosperar, a causa de la proximitat amb el ferrocarril.

El 1907 es van fer construir una casa al costat de la fibrica. El fet de conce-

brc la fibrica com a coldnia, on convivien indfistria i habitatge, es va repe-

tir quan onze anys despr6s es van traslladar a Santa Rosa. Aquesta idea s'ha

mantingut fins ai'ui dia.

L'any 1909, i amb molt desig de prosperitat, \an aixecar al costat de la serm-

dora un nou edifici, amb la intenci6 dc fundar una farinera moderna.

Amb el pas deJ temps i I'ixit de Iempresa, els Moret6 !':1n ampliar la fibn-

ca fins que, per manca d'espai per poder expandir-se m6s, van prendrc la

decisi<i de traslladar-se a I'estaci6 del Nord. Alla disposaven. a mis d'una

dptima comunicaci6, de terreny suficient per poder recomenqar el negoci l

tenir I'opci6, amb el temps, <1'anar creixent per la molta disponibilitat d'es-

PAI.

5.1 LA FABRICA DE L'ESTACIO DE FRANqA

L'EDIFICI ORIGINARI

Els Moret6 s'instal.laren a la vom de I'estacio de Fran(a, i cl lgug lundaren

la primcra Farinera. Tres anys despr€s, per la necessitat d'augmentar la pro-

ducci6 i I'emmagatzematge, van voler construir un edifici annex.

l,a primera Farinera, obra de I'arquitecte Dominech Boada, podria identi-

ficar-se amb el tipic edifici industrial de l'€poca: faEanes senzilles, sense gai-

res ornaments i amb un aspectc purament funcional. A la figura l1 podem

vcurc la intcnci6 de voler ?rfegir alguns dctalls decoraLius en cl quc havia de

rer rulr cun.ll rrcr io in,hrstr ial. L'erlifi, i r-onstava d'un rulrrlrr de tre. plantes,

'70

U()\'!.R\llrs t Rr\\r\' \lr)rrrr r)rr \'\r rr\

l',.' I \,.', .' L .'. 1.."', ' r'',' tr' ', i ,, '|t,r...

Llcgcnda de la Figura I l:ampit l'urlirl(ri{)r'(l(lrr:tlr(l(tnir(lrnirlirrcstra1xr r|t o1,,;rr-s lri.

arc escarser I)itrlt l'a|c Itbrrixrrt, tIt (rrrYirIrrrlrUr(n()r rlrrt cl :r'rrrir ir'r rrl:rr-

brancal ( tr.,l- \"1 (l, l\,,^r,u.,i, I nrrrr ,1rr, lirrrit, rr 1.,r, r:,1'r, ',r

rn lx'rr.,l.un.r lr"rr.l 'r rrrr,r llD,.rru.

coronarnent l'aIt sLrpr|ioI rlt lrr lrrt;rrr;r. rrlli orr ;u abrr.

front6 .\(lll)um( t lliillrglrlar () (l{. lx r'lil rrrrlrat rl rrrrrr lir<alla.

pilastra Il(rr(r( (l( .()rsllLr((i{i:lni\l()qir l ll .()lurnlr:r. l)( ra) (k s((.il) (lLrr

(La(ll () rcclrrrlallliLr, sr)\'in1 x(l()ssl(l:r ir un lnur () ir unir l):rr'( t.

pinacle I'ilrLr ((r'nr;ral il(nbal g( lr( r:rlnr( nl ( n pullla.

ffii fr

ffi m

1t

Mr:tNocRArrF.s URRANES

nF Mor r rr nrr Varrns

amb coberta a dues aigires, amb un cos entle pilastres de totxo, repetit dt-

micament sis vegades a una faeana i dues a l'altra, que el convertia en un

conjunt harmoni6s i ordenat.

Les obertures se solucioDaren construint I'arc rebaixat de totxo i aprofitant

la forma dentada es feia sobresortir, junt amb l'ampit, uns centimefes del

pla de faqana. Com a conseqirEncia del canvi de color respecte I'arrebossat

blanc del fons. s'accenluava I'aspecte ornamental de l'edifici. Tamb€ desta-

cava pel color vermell6s la reticula de pilastres i forjats (no s'ha de canviar)

de totxo vist que emmarcaven'les obertures.

A m€s, I'esglaonat del coronament de cada cos i el perfil de les vessants de

la coberta, aixi com els pinacles de cerimica emergents del coronament de

la faeana, resultants de la prolongaci6 de les pilastres de toLxo, ens fan pen-

sar en la fibrica de teixits Casarramona, a Montjuic, obra de I'arquitecte

modernista.fosep Puig i Cadafalch.

L'any 1912, per necessitats d'espai, van decidir construir un altre edificr,

adjaceot a la Farinera, destinat a magatzem. Aquest volum segueix el mateix

estil de composici6 arquitectdnica, tot i que la forma i el nombre d'obertu-

res 6s diferent. La distincia entre pilars si que es correspon amb I'edifici

existent, perd el magatzem t6 nom6s dues plantes i quatre panys, aixd si, dis-

posats de manera aniloga: funcionalitat, simplicitat i ritme destaquen com

a trets fonamentals, tant en la Farinera com en la resta d'edificis industrials

contemporanis.

De I'antiga residincia dels Moret6, avui dia derruida. cal dir que es tractava

d'un petit volum de planta rectangular i que en el seu conjunt (fotografra

20) oferia una imatge representativa del modernisme pcr la densitat i pel

tipus d'ornamcnts petris.

L'any 1912, per necessitats d'espai, decidir

72

MoNo(;R{!r[s URRAN[sr)1 M()r r.r Dtsr Var r is

El coronament seguia una linia ondada perfilada amb motllures de pedra,

que quedava ritmicament dividida per uns merlers de motius florals al llargde tot el perimetre.

La mateixa decoraci6 vegetal esculpida es repetia a les llindes i als brancals

de les finestres - parts superior i lateral, respectivament.

La porta d'acc€s estava protegida per un porxo decorat amb pedra, molt sem-

blant pel perlil de la seva forma al Iront6 o a I'acabamenr corbar de la faeana.

EI Modernisme, que prenia referents goticistes, lendia a ornamentar amb ele-

ments escultdrics el timpi, 6s a dir, la part superior de les portalades. A aques-

ta mateixa fafana principirl de la casa destacava al centre del timpii una imat-

ge esculpida d'un SantJordi inspirar en el pendir de la Uni6 (laralanisra. l,a

mateixa imatge apareix cn un ritrall de la casa, que onze anys m6s uud es van

r'({.ljlJi2 20 lnd,ic d.ltr (rsi ' {lc L Fnrnrcrr aDrdrtrlr

;:l

rr,.'I.tIr. i irr,IrA\iLiIir.rt\i rn:rtcr ill

l, r (1'n.lr ril ri Lr \,'r.r ,1, 1, \r.r, I,; rl, I \,,r,1 r rlrrr

(i,rrl :r .lrri()sir. .ll (lir (llrc ur) (()l) \,ln l]t,ll \,lt (,ll) ,l

l'rr r t ir

crlilir i rlt l.r rrrtls t:rr rl. r'l

I I rrr, tgr r:r rt r , l I

r' \lolL t rcrrrlt:rt rk h lirrir

rrrr:s, rrrl.rr.rrrt , rpliL.rrt rrr.

r.rn, , "li.1r.rn,,l.r \,r i n lp.,r',l'x r,rr \. rri.,Si, lril,,ll , \ \,r

rrrrrl.'rl"r, tl l1)il i, ,l, l.r \,,tirt.rl, rl.rllrrn' r 't, r ut.rD'l.rt. ,1rr, .r;r1,l.rr, D

l:r F,r'irrcr:r\l.rl.rrrr.rlrrrrr. rrt.

1,,r,,qr.rli.r

(l

Irl:rd:r

IJ,,r ir ilr\' r!A,.,n\i\.

I-r rrrr ir. lir

l'a lin cr u i.

(l

rl

)r isill:rl. jtl

L'ASPECTE ACTUAL

.rrnl,,l lr.rs rlr l t, rrr1,s. Lrrrti, t rlilir i rlt hrr I' r

,lrrr 1,,rrr ,lt I ..1I . h.r

Sr'lr '

tl

\,tn1rt r(rLLtl,l. l.L'rLlrl L r!,r11, l ln.,,,,,1, l'.fr.L

'\rnrLu (le l,r trrnrrr r n).1 I'

rl((bru p.r rl r'rht),trr,l1 bl.u i

plantr a I eclilici del rr nu h.i r(rp(r lalarrtiga. [.' toli

l(ni)grrlir

lixecarnerrt d'rr

ni la li)rma ni les mides de l(:s ()berturcs exist(Dt\. TJntbi cl fct dc rapii{r

algunes lincstres o fins i t()t canviar nc la forma original fa que es trenqui cl

rigor6s ordrc compositiu amb qui es va dissenyar la faqana. (lal

I'adossament d'una altra nau arnb acabats de xapa nletal lica gre(ada I

coberta de fibrociment, alli on havia estat la casa dels Moret<i, aiuden a

deteriorar la imatge que ara fa cent anys havia donal la Farinera Moret<i

5.2. LA FARINERA DE SANTA ROSA

UN NOU EMPLAEAMENT

Cap al 1917, els Moret6 van decidir traslladar-se a l'estaci6 del Nord Per les

afegir que

15

MoNoctuurES URB^NtrsDr Mon Fr Drr Vnr r is

bones possibilitas de creixement que els podia oferir el nou emplafament.

Com es pot veure a la fotografia 22, l'aillament i, alhora, la bona connexi6,

eren dues de les caracteristiques fonamentals del nou lloc.

Els Moret6 van encarregar la construcci6 simultinia d'una nova residencia

i de la Farinera actual. No se sap ben b6 qui fou I'arquitecte encarregat del

Observem en la residAncia dels Moret6

projecte, perd tot sembla indicar

municipal en aquells moments.

que va ser Domanec Sugmies, arquitecte

alguns detalls compositius i decoratius molt similars a d'altres obres de

Sugrafres que ens fan pensar que va ser ell I'encarregat del projecte. De fet,

I'aspecte general de Ia casa ens recorda la sela manera de projectar els habi-

tatges aillats, com ara la Casa Bonet de Salou i altres que, malauradament,

han estat enderrocades.

LA INFLUENCIA DEL CONTEXT HISTORICoARTISTIc TT'I

LA CONSTRUCCIo DE LA FARINERA

Cal que tornem a fer imfasi en la importincia de concebre el conjunt de la

Farinera com a ens indivisible entre fibrica i residdncia familiar

A miuan segle XIX, en estendre's I'expansi6 industrial, es van crear al llarg

dels rius una sdrie de coldnies que aprofitaven l'aigua com a forea motriu icom a mili de producci6. Recordem les coldnies tdxtils del Baix Llobregar:

la coldnia Sed6, a Esparreguera; la de Can Bros, a Marrorell, i fins i tot la

coneguda coldnia Girell a Santa Coloma de Cervell6 i obra d'Antoni Gaudi

i col.laboradors -entre ells Domdnec Sugraries-. Aquestes coldnies, pel

let de trobar-se en zones perifariques i ailladcs de les ciutats, incloien les

MoNocRArrDs URBANF,S

Dts MOI I IT I)FI,VAI,I,i,S

indrets que s'instal.laren en col6nies de treballadors. Amb el pas dels anys,

perd, cap al 1970, en iniciar-se la crisi del sector texdl, aquestes coldnies van

haver de tancar i es van abandonar per manca d'activitat.

Situats a la vora de l'estaci6 del Nord, els Moret6 tenien I'avantatge de dis-

posar d'un emplaEament amb possibilitats de cr€ixer pel fet d'aillar-se a I'a1-

tra banda de la via del tren i, alhora, gaudir de tos els serveis prdxims per

estar a prop del nucli urbi i ben comunicats per tot drreu.

La inllubncia del transcurs de la histdria en aquestes implantacions ha pro-

vocat diferents conseqii€ncies. Les coldnies Sed6 i de Can Bros han quedat

totalment abandonades. La coltinia Griell, pel seu atractiu arquitectdnic, es

vol recuperar implantant una area esportiva al seu recinte i un parc metro-

politi al voltant de la Cripta de Gaudi. La Firinera Moreto. ma)grat el pas

del temps i alguns moments critics, ha sabut mantenir-se competitiva i, en

el seu cas, aquesta idea d'implantaci6 industrial ubicada estrategicament i

que respon al model format per fibrica, habitatge i.iardi ha pogut perdurar

fins anri dia. Si m€s no, aquest 6s un dels trets que dota la Farinera de m6s

ca sma, si tenim en compte que fins ara s6n quatre les generacions dels

Moret6 que han fet possible que la Farinera continui incrementant la seva

producci6.

La Farinera ha anat evolucionant i creixent al llarg de la seva histdria, pero

residdncies dels treballadors i les prestacions necessiries per poder viure-hi,

la qual cosa afavoria la conjunci6 i el funcionament de les hbriques, a causa

de la forta relaci6 que unia els obrers amb el seu lloc de treball.

La prosperitat creixent al final del segle XIX va atmure poblaci6 d'altres

77

MoNocR FrEs URB^NtrsDts M()' r Fr Drr V^r r irs

caldria centrar-se en el p mer coniunt arquitectdnic de l9l8: un complex

quc dcstaca per la mancra com va ser construit i entds dcs dcl comcnea-

ment.

La voluntat d'agrupar cl ncgoci i la residdncia en un irnic conjunt queda

plasmat per la unitat de materials i la tipologia d'edificaci6. Cal insistir en la

intenci6 de no construir un edifici fabril qualsevol, sense identitat, i fer-lo

congeniar cn un context historicoartistic reprcsentatiu del nostre pais: la

transici6 del modernismc al nouccntismc, a partir de la segona dicada del

segle XX.

L'arquitcctura modcrnista va abocar el seu esfbre m6s gran a la decoraci6,

i molt especialment a les faeanes, on llueix la imaginaci<i dcls arquitectes,

amb l'ris de tots els recursos de la Iantasia, amb la utilitzaci6 de la cerimica,

cl ma6 vist, la policromia i les vidrieres multicolors.

El modernisme no va aportar res de nou quant a noves solucions construc-

tives o estructurals, m€s aviat es \a centrar en la decoraci6, caracteritzada

per un sentit crometic, dinamic i romendc de I'art.

Quan cl modernismc s'estava convertint en el llenguatge de I'arquitectura i

de les arts decoratives, van comenear les critiques que qualificaven aquest

estil de monumentalista, individualista i fins i tot de mal gust. Sense cap tall

dristic, al llarg de la dbcada de 1910, es ur produir una evoluci6 cap a I'a-

nomenat noucentisme, que pretenia canviar les tendincies medievals i gdti-

ques del modernisme per una arquitectura m6s mediterrinia i clissica: sim-

bol de mesura i volumetries pures.

La paraula noucentisme prenia la dualitat de la desisnaci6 del segle que

7l{

t!{r)g'

c{)rncDqir\:r. cl lir.rrl,

nlode) rrisrrlc, c(

i, a nr€s. I estil propi de

r (ltle ia errlr ont rleleten

I estil rtel norr

irl i dcl plogr6

a leDdalrcia caduca, \bPr

lia

(lataltrnla.srglt

EL CONJUNT ORIGINARI

tn aquesta ipoca dc tnnsici6 6s quar els NIorel6 encarreguen el sett scgorl

edilici de la Lrbrica i la sevn residancia. Pocs an)s m6s tard, el conjunt es

completa a amb la projecci6 d'uns magrlifics jardins que acabarien d'ator-

garli a la Fariiera aq\lest toc artistic tan reconeglrt, rcflex d'una Epoca de

gr_a irnportincia arquitcct6nica-

Queden phsmadcs cn el corrjunt (fotografia 23) algunes reminiscancies del

que lrdria enJt rn rnorrcrl d euforia r reativa d imaginacid.

79

t, ,,ll,,'ll,' ll - \ Fr,,l, l.',.,\'

La casa

olereix una gran semblanqa amb la majoria de cascs d':rqrrella ipoca, que

tendien a evocar el precedent dc la casa de carnp emblanquinada, arnb

l.cdili,ide rcsidirria drl. l\4,rreto rfotografia 2-1r. dc rrct. nor.ruri\Ies.

euhcr ra dc reula irab. r.rler\ ci\ampldt5 i talaies. I n s,in ercnrplc< la Tor re

Gari, a Argentona, obra de Puig iCadalalch: la Torre Bellesguard, al

Masnou, i moltes altres cases aillades, generalment conslruides com a sego-

na residincia. La voluntat de tornar a les constr-uccions populars com a refe-

renr de la puresa i simplicitat de I'arquitectura era un dels propdsits d'a-

quest nou movimcnt,

'l'al corn cs pot coDrp,'()\'ir a la fotogralia 25, a aquesta nagnifica casa s'hi

NI()\(x,R \rrrs t l{R \\! s

L'r \l()rr! r D!r \'\rrrs

.t,trtrit.rr l< ' ll,t ;r sot;r l;r rrrr rris:r.

,r1., rr1. rlt,rt., r r.r rrr,.r, rrIr,Irrr',,rrr,rrrl rrr, rr Irr,.rrrt,rrr.r,ltr srrlr r i,'rs

rk lt s tt n)l)r(

I r .rltr, ,ir t.'ll '1r., , ri,l., l.rt, rr, r,, w,rr -rr-,,1r'.. t,rrrrlri rlr r, ri-l, . , ,r i,-irr.' ls

rrrir,r ,h ,,,1,,r l r,l, (lU' \ rill 'lt r,rrrr r rr r,r rl lr r Lr L,'.rr.r.

( lll obsclrrrr' st.,rrl rr irlrr, \ lrr, .rl\ ilLr,

rlc lrr r or rr isrr ,r rr rrrlr:rlr,r rrrr'

rl, l:r ,, r.rrrri,trrc*,1,,,'1,'r'

k s tcrrk r rlilrrrir, n

I.r tr rlrl\ (lrr()ritli\cs ( rllrrlj:r(l( \

ir,1r'ti,L.rjrl'j(1 r( \.r

,r'lrcri, i'r., l':r.flL r,,rr,, ri.r i1"',,, 'rrrjrrrlt lrrrr i r,,r .r Lr,,,l rl.rvi lrl sr-rrr critL rrts

r onrlrirrrr irl rlc krrrrcs

,r,1rr,.t. rl,,s t ' 'l,,rr.r.rrrcit s jtrg.rrt

l( \(lui\irlir

lx rirDcrrc

rt

\lr)\(!.R\rrr \ t Rh\\11 \l0rrrr lrrr \ \rr

Les Iineslres, de bralcals aixanrlianats. llirrrles d'ar< nrixtilini cn part c,rr-

cr p:rrl rrr'tr\- i ,lirr'r..r d, r or:r, i,' rcritrir r ofcr'r'txctt ttttit

or-igir){l que podr'nr \'cr.lre rrpetidr arreu en altres crses c()n tem p(n inics.

l,r ilerac;(i Iirrrnal rl'aquestr:s olrer'ttrr-es estableix rtr (ndrc abs()ltrtalnent

harrnonios i Ixrnrogeni.

rl, li'rli-

Peqr

tipi(

lxn(1lr)1 urrircs Iil mi1

rlc lt s rl)l)( r'l:r

inratgchrrlcs i

.cnglr. r,rltrnrr dc lrr l'<.ll.lr rr{ d( l(\ qurtrc

nata rlrrt acrrba t rr rrn petit

)rlirrr\ (()nr la daqrxst porxo s

Iici: la

da tls

Iaq:rncs sobrcsurtcn

; l'r'st ti rrna Iirr rna {e,,rr ritr i, lr dc t irr c c, '\trt\ i l cri 'r-rl<

l)or xri.

la l. r,,.r r r.r n,,rrl.,k l('rrnr qttrclr.rrlSlrl.lr.

balcckrnint's d'arlucsta ip()ca; la

Iepetcix cl rr)illeix lipu\ d'(t)c11lr

t sr ali'I;rrrr h .(

Pr,,llt, n ,,'rrr .r t. rr,,\\.r.

l{r!{rrlir'lr \i,i,rrr{lt1.,,.A.r, hrli.[rt)ir!1irrr\.rn(],r,l.unl).1(ir.n

82

Una franja perimetral de totxo vist envolta

linia del sostre i, per damunt d'aquesta, a

res llueixen una balustrada de pedra que

M()NocR Frrs URRANTS

Dr M()r r rr Drr VAr r tss

tot I'edifici, franja que indica la

lcs faganes est i sud, les oberlu-

iales repeteix a les terrasses

porxo de l'entrada.

A la part superior de la torre i a totes quatre cares apareixen tres finestrcs

m€s eslretes d'arc ogival, ds a di1 acabat en punta, i d'aspecre similar a les

allres oberlrlres de la casz.

(irm a r.iltim tret destacat. czrl csrnentar la vidriera multicolor

c leprcscnLa cl nrateix fiiern relerir'rcia er, la

ryrafia 26)

descripci<i

( frrtr

Srrnt.[t'rdi a qtriqu

de la elrslr dc l ert,rr iri de Ft au(a. l.a r'i\':tcitar dcls r ulors la btrna orientaciri

F 1l"ll.'17 1".'r{'.lrl,'...,.r., rtr rrr,' nlkrd,lwsl, \\

\'llr\(x;R\r,rr.s LrRR \\r s

Dr l\lotrl r r)rr \'.\rr rs

sl

li!,,s'rliL !S \'tn1( r(hrrl(lL 1.r,.tr.r

M()NocR"{FlIs URaANESor Mor r rr DFr. V^r.r.ns

al sud, la qual fa que rebi llum la major part del dia, il.lumina de forma

clara i acollidora la peqa del vestibul de la casa.

Cal dir que I'interis dels Moret6 per mantenir el patrimoni arquitectdnic i

per conservar un exemple encan viu de I'art catali del segle passat va fer

que I'any 1982 restauressin la casa. Vint anys m6s tard (com es veu compa-

rant les fotografies 27 i 28), hom pot contemplar a\ui dia I'exquisida belle-

sa < onccbrrda d una ohra gairebi r etttcniiria.

r. !'grdlid ?9 - L cdrlit r.iel m, ll.'hrcn{ ru "', ahddr '.'p. '. i lc' nd'F drl r"a*rrr",

c()rli)r rrilr iu Ia Felincr-a <l'rrrr;r rrarrcr':r

.lr rc

r)r rill(h i:r

La

rr oli

,lLllrlrtls

i'r\t:rl.

llx la n sta

tlrrr io rk k s

lx r lll llec('s

fibrica

<lolglrlilzal tur

horloginia.

l Lr:rl ,,rrjrrrt rh Lr lil'ri,.r.,,rl 'rlcnl.l I:rr.,,lrrrrr.rr

rlc lxtcs qrrt

(ion a alqrritcctrrre irrrlLrstr'ial rlrrc llnia <lc sct, (s \l pt()je(t.t) ulta p('cu

, sdrr irldr i:r r.l'n (l(rs \()hlrl\: rrrr rlc uris alt., "rnp,r, t.r ,,rr s lri ,lirtin

r. rL trcs r:rrrs:rrL,ss:rdcsr llr r tr[[rrl rr'\

tli l,tb<,tt< irl dc l:r l:rr irr:r

Lrrirrt rr'. it rl'li,.rl.rt i, rr rr i lr'r uIt.rr I, r ,1rrc r,.r rt n

Pel qr

\r'gllil

gr(

blri

!1)). l.rt r orr t n

r({ogklia lr0 trvohrtd(1.(onnrrrrnnl:rh.r.r{lc\Ilnul(rnrnr,.:prou.1.D,

ll.r(lotosr a

coninnl de la l:iblicx, ja qLrc

rrt:rl cl blat i

dirrs cl

tritrrsP(

optinrit,/.u i l ,1'r'\r r (l cri r{i,r

n(llleqt.r nr.rnr'r.r \'( \l.ll\ i.r

sitat d'

.l' a l hor;r rle l.r l.rrirr.r p, r gr.r

'anri{il F.rrin( l.r dcrroli era sirnilar a la tte l'1, 'gi:r rlcll.n rip( I estacir-r dc

trc\.rl(:rd, \. l,'rrtl.rt .r pnr lir rlltll(r'\r,lx'Fr:rnce: es tractalit

rrrr. Pin.rr lt. rlc t,,tr,'.rrrrlr

rl'rur lolrrllr de

\i\ \'eqa(l( s amb ul)es t,'rrr .r t lr'nrcnt dc srp.rr.rci,'.

1,r,,l,,rrA,rr i,; dc l, s pil,r.trcr lcs,rrrrr.rti,r crt

.r l.r i ,r\.r, c, 'rn c\ l), 't

piIr\u (. d( 1,'tx,' \i\l

, , r r r r r r r r r ' r r t . r rr.rrrri, . (le ,,,1,,r \( r(Iirk'rrtrr s,rlr r'rrrpr.rt.

.rpr,r i.rr .r Lr i,'l,rgrrli:r.llr. I ' D.1, t.rll .r l.r.tl.Ir sirrril:rls.rlvlc l.r pr inr< r.r

lrl

I,A

-.r lor rn.r dt'

llrrlq rlcs csca'scrs. erer tanrb6 nrol

Ii"r r'. l-lr'.ll l ,llt{".1'- 1, ,"..r.1'tr" .l( i""..'

lLrrrlr

F.Lr irrer'.r.

t7

[1()](xrR.\rr!s t RB.\\rsDts \lr)rr! r r)!r \'\r

' ls

lrlr!.rl Lil \n.r,j, l.Lo j ' rrr ,lt.,lr L. \,rl. L,'r

I r,!i'li, rj-l ,.'n'. ,"i,1, I'lr ,',,r

El cor-onarncnl de Iedilici del nroli es carrclcritzava pcr seguir un pellil

corbat de totxo, ferrt al.lrrsi6 ir les tipiqlres \.oltes catalarrcs, que abastava

cad:r cos i que establia una relaci6 analdgica anrb la part m6s baixa dc la

lllr ic.r. Aqlresr.l pc1a. lorurada per rrcs naris disporadrs dc ruartrra trarrs.

vtrsal a la directriu de l'edifici del moli, seguien la mateixa lt'igica conprr

sitiva i proporcionaven una imatge harmoniosa iglobalmcnt equilibrada.

(lontririamcnt a la Farincra antiga, la concepci6 simultinia de les dut's

6. prou r lara.

M()No(;&,\FrEs URBANTS

nr Mor r rr ntsr VAr '

!'s

l, .:',i.' il L l.rrr',-'\r''. I,.,t, |!r'.,'1, '.,1J

,.,1 1, l, l"',.

dir que la forma arc:rda dels coronaments ofereix una visiri engan,vosa

Pec

('.al

de rom era la rorrstrrrtr-ici de I'edifiti: mentrc que per I'

nri{angant

32. 33 i 34

aspecte exterior

voltes, estructu-

rlel

semblava que els sostres de les nars fi)ssin fets

Proces[otografiesci p()t ((JmPro\ar a les

MoNo(;R\Frl]s URITANFS

nr Mor r rr Dlr VAr r as

trrrctiu-. es tractava d'un sistema d'encavallades de que lloc a

rner)l postis Prrranlcrl (lecor atiu un drixar plrrmada la imaginrrcio

decorativa de cadr artista. lil fet que es triessill arcs per rematar la laeana

aporta tamb6 un refereil a I'arquitectura ind(lstrial d'aqllesta ipoca, gene-

ralme t d'obra de fitbrica vista ide cobertes de v()lles cerinriques

El iardi i el Viver de la Farinera

donavenfrrsta

cobertes a dues aigies. Aquest enganr. que si parem rttcncio al nostre

forga sovint a moltes faeanes, proporciona un ele-

podcr

90

Furoararla 15 - Visio de l. Fanner.drs delJardi

MoN(x;RAFIES URUANES

DT MoII-FT DEI VAI,I,is

Ion),llrlii llli \iso drlJ.n.l d.sdr l.!trrr drltrthng.

IJna bona nrosrra de la seDsibilirar nalrrralisrz i estitica rle la familia Moretrl

6s eljardi quc van fer davant de la l:ibrica a partir de la dicada dels trenta.

El jardi, concrerament, \'a ser dissenyat per I'arquitecte Manuel (lasas

t,amolla I'any 1935.

Es un jardi de linies clissiques, que ens atreviriem a dir fins i tot un xic

afrancesat. Esti estructurat en un passeig central que mena a una placeta.

A partir d'aquest punt hi surten una serie de camins. d'una simetria gairebe

perfecta. Per salvar els desnivells del terreny irregular hi ha unes escalina-

9l

Nk)Nocx,\}l!.s URBr\IsnF M()r.r l:r Drl. VALLtrs

mcn

boix,

r(to$Jh:17 - \inr r.' rt nrl t, rli

tes que refbrcen la concepci6 clissica del conjtlnL Tols aquests caminets for-

campana, etc. Tot el conjunt queda tancat al fons deljardi per una barreja

d'arbres dejardineria tals com el copr6s, cedres i altres arbres tipics de I'am-

bient mediterrani com el pi i I'alzina. Tora aquesta riltima linia de vegetacio

de quan es va projectar eljardi actualment forma

uDes capeades ben grosses i denses que fan un

aquest.jardi hi havia hagut dtres pirgolcs sota les

frcsce e Icstirr llologr:rfir 3i-'. .l{; i 37'.

unes illes

baladres,

de geometria

etc.) i xiprers

regular dins de les quals hi

podats en formes cdniques,

ha arbusts (teix,

arrodonides, de

un bosquet d'arbres amb

rac6 ben ombrivol. En

quals es podia prendre la

92

M()N(x;R{rr}:s tiRRANtrsD! Ntr)r' rr r)rjr vAr.r.trs

Davanl dc la Farinrra, a l'.iltre cosut dc Iavingtrda de Raf.rcl de Casanova,

hi havia I'horta cle la czrsa, actuirlment cotreguda amb el nom dc Vivcr de la

Farinera. L'horta tenia un cami centr:rl amb trna filcra d'arbres a banda i

banda. A part de cultius d'horta tambd hi havia arbres fruiters. L elemenl

m€s important a destacar de I'horta era el pavclli) 38).quc va ser

projcctzrt pel mateix arqr.ritecte deljardi I'any 1934. AqLrcst pavel16 feia pcn-

rar en un tenrplc dr linio L fulr(i,; d'aqtrcsta con\tru(ci,; era

aixoplrrgar-hi rrn potr rl mt,tor prr cxtrctrrc l'.rigtra.

L'EVOLUCIO AL LLARG DEL TEMPS

'fol

c.rplrcitat rl'

I qrre les rolumetries previstes inici;rlment scnrblaven srrficients per

la ncccssit.rt tl

(fotugralia

r lissiqrres.

.r lora l.r pr,,(lrrc(iii,.rvi.rt r'.r s,'r$ir arrryrliur l:t

cmnragatzematgr.

l,, Lr.rr. . L ll, 'l,l t' {, . ,'., , \." "1 1,, 1."" '

M0N(X:R,\I'IIs URRANI,SnF Mor r Fr ntsr Var r Is

Iotltslnll.r :ll \1{n dcl (ontrnr .nrb l(\ !rtgc\. r L,lr.Lr. l .{n lr):l)

El 1929, la construcci6 de sitges noves era rrn ft't. l,a soluci<i scria un edifici

alt, que pogu6s donar prou capacitat per garanrir el creixemenr de la fibri-ca en els anys que vindrien. Ilstaria situat com a edifici exempt al davant del

c,rnjrrnt de la Farinera ila casa.,,n els Moret6 tenien un hort, i s'alinearia

amb la fibrica en planta.

El nou edifici -a la pan dreta de la lotografia 39 i en segon rerme a la 40-,

ja fora d'una ipoca d'esplendor arquitectdnica a Oatalunya, i es va projecrar

amb unes linies m6s scveres i funcionals. Pretenia guanyar algada i, si m6s

no. adir-se a la rcsta del conjllnt existt'nt amb els clenrents de coronament.

94

Il()N(x.R.rf rl:! URR.\\1:sDFM(JrrlrDrrVlrr!:s

f(ri'grrlil rlr ln gr dr h nrF rl.l l1):1r rtrnr lilllln r (1. !r \ch r prnn.r nr n(

!)t-r

lelg 1gz913

105265 is6a{a

MoNocRAFtEs URaANESr'F MOI,I,TT T'FI VAI I-'S

r'F"a l2 - lrnlu. '., ron,,lo$ r de I eolu( rd de lev onn' u i x,h.lr L Frlnrrr

.96

MoNocRAFIES URB,qNES

DN MOI I ET DEI, VAI,I-iS

aQ/

mi,

!e

l*ri.

F,suE 19 - ClNlncacl6 p.r zones de h qbnca

97

\'Io\ocRAFrtrs URBANES

nr Mor r rr Drr V^r r is

D'aquesta manera destacava la torre, que mantenia certa semblanga amb la

talaia de la casa dels Moreto. D'aquest element cridaven l'atenci6, d'una

banda el rellotge i, de I'altra el nom de la fibrica escrit amb rajoles ceramr-

ques i que al llarg del temps i de la histdria ha anat passant de Fills de

Moret6, SA a Hljos de Moret6, SA fins a l'actual Ha nera Moret6, SA.

Al llarg d'aquests riltims seixanta anys, la Farinera Moret6 ha anat ampliant

la sela capacitat productiva i d'emmagatzematge. La figura 12 mostra I'eve

luci6 cronoldgica de la Farinera de Santa Rosa i la 13 mostra els canvis suc-

cessius que ha tingut en el seu creixement.

Arrrb el temps, l'edifici original ha anat camuflant-se i perdent protagonis-

me davant la presincia imponent de les construccions recents (fotografies

4l a 44). Tot i l'esforg dels Moreto per mantenir una certa harmonia de tot

el conjunt, malgmt la diferdncia histdrica i artistica, no ha resultat gaire fdcil

dotar les construccions m6s funcionals del toc artistic del primer conjunt

gaireb6 centenari, que €s el que gaudeix d'un gran valor arquitectdnic, i al

qual hem volgut fer homenatge en aquest llibre.

g8

Uo\.x.R.\rrs LIRR^\l\r)r Nl()r r r r Dlr \'\rr r\

,1.1,\n,r.\ !rA(\. r l).rrr.l.l l1){'8.

nnrl) nra\ unpr( ( \Nurl

\1, )\( n.R \r'll s L Rr \\r \r)i \l()r rr r rrr\'\rrrs

.dt

1t

7rr, \//'

1

?iq r(

lorr

lin,)t'.,li,L ll \ 'n.r.r I L.r ([ lt !i.tL"'r

MoNo(iRArr:s URR^NrsDr: M()rr 11 Drr V^r r is

loI

MoNocRAFIES URBANES

DE MOLLET DEL VAL[,'S

FOTOGRAFIES

N(rmero de figura Nom Cronologia Font

6. INDEX DE FIGURES I

Figura 1 Arbre genealdgic de lafamilia Moret6

Fragment del llibred'inventaris de la SocietatMoret6 Hermanos

Gdfic de mdlta

Figura 2

Figura 3 Plinol d'emplagament de f 899 AHMAMVla Serradora dels Moret6a Mollet del VallEs

Figura 4 Plinol d'emplagament de la 1912 FMSAFarinera de l'Estaci6 deFranca

Figura 5

Figura 6

Figura 7

Moli det tipus Robinson 1910 FMSA

Grific sectorial de laprocedBncia del blat

Pars de la Ilbrica queintervenen en el proc6sde producci6

1884 FMSA

STTMA

STTMA

STTMA

_ STTMAFigura 8

103

MoNocRrflEs URa,aNEsD[ MoLLET DEL V^LLi]s

Nrlmero de figtrra Nom Cronologia Font

Figun 9 Esquema del proc€s deproducci6

- STTMA

Figura 10 Mapa dels entorns 1908 MR.F

de Mollet del Vallesa principi del segle XX,firmat per ,4.. Ma.lgi

Figura 11 Alqat original de la primera 1909 FMSAFarinera, firmat perDominech Boada

Figura 12 Evoluci6 cronoldgica de - STTMAI'evoluci6 de les constxuccionsde la Farinera

Figura 13 Classificaci6 per zones de - STTMAla hbrica

- lo4

MoNocnnrr$ URBANoS

DE MoIj,ET DEL VALL.S

Nimero deFotografia Nom CronoloRia Font

Fotograha I Visi6 de conjunt de la Aprox. 1895 FMSA

serradora de Mollet

Fotograira 2 Personal de la serradora 1898 FMSA

de Mollet

Fotografia 3 Vista airia de la Farinera Anys 20 FMSA

de Santa Rosa

Fotograha 4 Molins de farina a la Anys 40 FMSAfibrica de Santa Rosa

Fotografia 5 Plansifters per garbellar Anys 40 FMSA

la farina

Fotografia 6 Miquel Moret6 i Riera An)s 50 FMSA

Fotografia 7 Marti Moret6 i Riera , Anys 30 FMSA

Fotografra 8 Vag6 de tren del SNT Anys 40 FMSA

Fotografra 9 Ampliaci6 de sitges Anys 50 FMSA

Fotografia l0 GermansJosep, Marti i Anys 50 FMSA

Miquel Moret6 iPuigdomEnech

Fotografia 11 Joan Moret6 i Revent6s Anys 90 FMSA

Fotografia 12 .losep Moret6 i Revent6s Anys 90 FMSA

MoNocR^rrf,s URBANf,sDT, MoI-I T DT', VAI I is

Nimero deFotografia Nom Cronologia Font

Fotografia l3 Marti, Albert i Francesc 1992 FMSAMoret6 i Font, L'esperangad'una cinquena genemci6que crerx r alanca capal futur

Fotografia 14 Beatriu i Carlota Moret6 i 1992 FMSASegarra .

Fotografia 15 Diploma d'adhesi6 al 1906 FMSAI Congr6s Internacionalde la Llengua Catalana

Fotografia 16 Joan Moret6 i Riera, Anys 20 FMSAalcalde de Mollet I'any1918

Fotografia l7 Vag6 de tren de Hijos de Anys 30 FMSAMoret6, SA

Fotogralia 18 Molins de f,arina moderns 2000 STTMA

Fotografia 19 Miquina d'ensacar 2OOO STTMA

Fotografia 20 lmatge de la casa r 1914 FMSAde la Farinera ampliada

Fotografia 21 Aspecte actual de 2000 STTMAI'antiga Farinera del'Estaci6 de Franea

. t06

MoNocRArIEs URBANESnE Mor.r.rr nr.r.Var.r.i.s ,

Nimero deFotografia Nom Cronologia Font

Fotografia 22 l,a proximitat de laFarinera amb el trenha estat sempre unfactor decisiu per altransport deblat i farina

Anp 30 FMSA

Fotografia 23 Imatge del conjunt Anys 20 FMSAoriginari de la Farinera

Fotografia 24 Visi6 de la casa pertramuntana

Arys 20 FMSA

Fotog*afia 25 Detall de la cornisai les finestres

2OOO STTMA

Fotografia 26 Vidriera de la casa 2000 STTMAon hi ha representat 'Sant.Jordi amb el drac

Fotogralia 27 Imatge de la casa

a primera meitat delsegle X

FMSA

Fotografia 28 Aspecte actual de la casa 2000 STTlvtA,

Fotografia 29 L'edfici del moli sobresortia Anys,l0 FMSAen a.lgada respecte a les nausdel magatzem

,/

101

MoNocRAFrEs URBANtrsDT: MoLLET DIL V^LLNS

Ntmero deFotografia Nom Cronologia Font

hbrica d'estil modernista6s prou clara

Fotogralia 3l Detall d'un dels pinacles 2000 FMSA

decorats amb peces de

cerimicaFotografia 32 Vista de la construcci6 1918 FMSA

des de la via del tren

FotoSrafia 33 Ensostrament de I'itltima l9l8 FMSAnau

Fotografia 34 La Farinera vista des de l9l8 FMSA

I'actual emplagament deles oficines

Fotogralia 35 Visi6 de la Farinera des Anys,l0 FMSAdel iardi

Fotografia 36 Visi6 deljardi des de la Anys 40 FMSAtorre del rellotge

Fotografia 37 \tsta airia deljardi Anp60 FMSA

Fotografia 38 Pavell6 del pou situat Ants 40 FMSAal Viver de la Farinera

Fotografia 30 L voluntat de construir una Anp 30 FMSA

. IOA

MoNocRrflEs URBANESDE MoI,I.ET DiI.VAI,I,tS

Nirmero deFotografia Nom Cronologia Font

Fotografia 39

Fotografia 40

Fotografia 41

Fotografia 42

Fotografia 43

Vista del conjunt ambles sitges, a la dreta,I'anv 1929

Imatge de la sitia del1929 amb I'edifici deserveis a primer terme

la construcci6 de lesnoves sitges, a partirdel 1968, ha estatI'actuaci6 amb m6simpacte visual

Vsta adria del conjunt

Construcci6 de sitges def,arina

Anvs 30 FMSA

Anys 40 FMSA

2000 STTMA

1984 FMSA

198&90 FMSA

Fotografia 44 lnsta aaria del conjunt An}s 90 FMSA

Abreviatures:AHMAMV: Arnu HistOnc Municipal Ajuntment Mollet del Vall;srMSA: rills de Mor€t6, S{MR.F: Mdia R6 FonllerfSTTM SerEF Tncnrd de Te.riLon i Medi AmbFnr

t09

MoNocRAFrEs URB NES

DI] MOI,I,FT DEL V^I,LiS

Z BIBLIOGRAFIA

AA..DD'. 67 Facanes modernisles d. Rxus. Reus:Edicions El Medol. 1995.

A.A.DD: Molzdo 99J - Molla 1993 . Cnnollers: Ed. Ajuntament de Mollet del

Vall€s i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993.

BASSEGODA I NONELL, Jo^ni MoaLernistue a Catalun)a. Barcelona:

Edicions de Nou Art Thor, 1988.

BOLOS, Jordi i NUEI Josep: [,k molins fo,iners. Barcelor' i Editora

KETRES; Col.lecci6 Ventall, 1983.

GARCIA-PEI Enric: Vallgorguina. Recull de noms antics i moderns.

Vallgorguina: Associaci6 Cultural, 1999.

MORETO I PUIGDOMENECH, Josep: /-d industria hainem ) la acci6n con'

cnnda. La Garriga: Industria Grificas IMMER, SL, 1972.

zuGAU I RIGAU, Antoni: Cent anys d'Agrienergia. Histdria de la Farinera

Coromina. Banyoles 1897-1997. Banyoles: Impresora POLICROM, SA,

1997.

VICENS \,l\,/ES, J i LLORENS, M: "Ind.ustriak i po6ti* (segle XDQ" dins

HistMa d,e (ktalunJa. Barcelona: Biografies Catalanes (vol. 11) Ed. Vicens

Vives, 1958.

l

MoNocr nEs UntANEsDE MOI-TT DBLVATTS

- 2

r

\4l.ll, Pau: 'n Ud . Atsaig grrynttc' diru Biblioteca d'Esnrdis Conarcak(vol I). Barcelona"Ed. C.ara del VallC+ l98lt.

mAC,f uOfe,p TfIRARJ: .Elirr{tnr [email protected] t4 Tc|titr Mdcnv hatwEtpa'iola: Crrttt ArEs tlc b P&cr6o Mollet delvaI&: Ed- TMFESAL, Fundaci6

Cipriano Garda Arxiu Hirtbric, Ajrmtament de Mollet del ValleE 1999.

La , sobretot,histdria de la Farinera 6s fruit de l'empenta la iniciativa de1

la familia Moret6. Aquest llibre 6s un petit homenatge a una nissaga

d empresaris als que han anat construint que formen part del

patrimoni arquitectdnic i de la histdria de Mollet del Vallds. Es per aixd que

tracta de 1' de l'empresa des

II edificis

el fu ndacio,evoluci6llibre

ILbredarrers

davant

de la seva amb tots

el avatars de la anys. En el tamb6 es d6nahistdria, fins als

molta importincia al patrimoni arquitectdnic que han aixecat els Moret6.

Piimer,la l)brica de serrar de moldre farines. de I'estacio de FranEa

i, posteriorment, la f)brica de Santa Rosa, lloc on actualment es

I

farina a

troba la Farinera.

l)orr ltc t \l.sr Stl\

,tt'Aluntament de

l\,4o let de Valles

at...ment tot un simbol de la ciutat. M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem,...

Documents

Transcript of at...ment tot un simbol de la ciutat. M€s tard,ja sigui en aquesta col.lecci6 que suara inaugurem,...