ATLETISME

Àrea Educació Física. Ceip TrullàsÀrea Educació Física. Ceip Trullàs

ÍNDEX

- Història- L’estadi- Disciplines:

- Carreres- Salts- LLançaments

Les primeres competicions reglades van ser els jocs olímpics que van iniciar els grecs l'any 776 aC Durant molts anys , el principal esdeveniment olímpic va ser el pentatló , que comprenia llançaments de disc i javelina , carreres pedestres , salt de longitud i lluita lliure . Els romans van continuar celebrant les proves olímpiques després de conquistar Grècia al 146 aC L'any 394 dC , l'emperador romà Teodosio I va abolir els jocs . Durant vuit segles no es van celebrar competicions organitzades d'atletisme . Posteriorment , van ser restablerts en les anomenades Olimpíades Modernes , concretament a Atenes l'any 1896 , gràcies a la tasca del baró Pierre de Coubertain , amb la particularitat que se celebrarien en diferents seus . El 1913 es va fundar la Federació Internacional d'Atletisme Amateur és l'organisme rector de les competicions d'atletisme a escala internacional , establint les regles i donant oficialitat als rècord obtinguts pels atletes .

Història

L'escenari tradicional en què es practica l'atletisme és una pista ovalada, per la qual es realitzen les curses, i que delimita un espai interior on es fan els concursos (salts, llançaments, etc.).

Hi ha una variant per a albergar les competicions d'hivern, com protecció a les dures condicions climàtiques, que és l'anomenada pista coberta que té un perímetre màxim de 200 m. En ella, es modifiquen les distàncies d'algunes carreres i se suprimeixen alguns llançaments que, per les reduïdes dimensions de l'espai, seria impossible realitzar. Però l'atletisme originari és a la pista a l'aire lliure, el qual es realitza en pistes de 400 metres de corda, i que és el que major ressonància té. I a ell ens referirem a partir d'ara.

EL ESTADI

LES CARRERES

Carreres de fons

Carreres de Valles

Carreres de velocitatCarreres de mig fons

5000 m. 10000 m

3000 m f Maratón

(42,195 m)

400 m 800m 1500m100m 200m

Carreres de relleus

110 m 200m 400m

100 m vallas femenino

4x100m 4x400m

Carreres d’ obstacles

3000 m obstáculos

Marcha atlética

20km 50km 10km F

Normes:

A les carreres de velocitat, Cada un corre pel seu carrer. La sortida és nul · la si s'escapa abans del tret. A la segona sortida nul · la, el corredor és desqualificat. Ha de romandre quiet en la posició de llestos. Cal utilitzar els tacs de sortida per iniciar la carrera més ràpidament.

A les carreres de relleus, ha d'entregar i rebre el testimoni en una zona concreta. No val llançar el testimoni per intercanviar, cal lliurar-lo. Tots els participants recorren una distància similar

A les carreres de tanques, cada un corre pel seu carrer. La sortida és nul · la si s'escapa abans del tret. A la segona sortida nul el corredor és desqualificat. Ha de romandre quiet en la posició de llestos. Cal utilitzar els tacs de sortida per iniciar la carrera més ràpidament. Han passar-se les tanques pel centre. No es poden llençar les tanques intencionadament.

A les carreres de resistència, no cal la utilització de tacs de sortida. Els corredors poden desplaçar pel carrer que vulguin, encara que l'habitual és anar pròxim a la corda, per tal de recórrer menys distància. En algunes proves de llarga distància es surt de l'estadi, estant l'itinerari definit per una línia de color pintada al terra.

Més cosetes…..Més cosetes…..

Els corredors han de respectar la corda de la pista . En les proves per carrers , no es pot trepitjar la línia separadora de les mateixes .En les proves amb tanques o obstacles , l'atleta ha franquejats passant per sobre , i no podrà derrocar voluntàriament .

En el cas de proves de llarga distància , on es pot produir el fet que un corredor 'doble a un altre ( és a dir , li agafi una o més voltes d'avantatge ) . Si el moment en què es produeix l'avançament , aquest ha de permetre el pas al primer, sense entorpir la maniobra .

En els relleus , els 4 components de l'equip corren consecutivament , passant-li el testimoni un a l'altre , dins de l'anomenada "zona de canvi" . Si el canvi es produeix fora d'aquesta zona , o el testimoni cau a terra , l'equip queda desqualificat .

A la marxa , és obligatori que almenys un dels dos peus estigui sempre en contacte amb el terra , podent ser desqualificat qui , a criteri dels jutges de la prova no complís aquesta condició

ELS SALTS

SALT D,ALÇADA

TRIPLE SALT

SALT DE PERXA:

SALT DE LLARGÀRIA

NORMES:

Al salt d’alçada, a batuda s'ha de fer amb un sol peu. El salt és nul si s'enderroca el llistó. L'atleta és eliminat després de tres salts nuls consecutius... Ara tots els atletes utilitzen l’estil :

Al salt de llargària la batuda s'ha de fer amb un peu. El salt és nul si es sobrepassa en la batuda la taula. La sorra de la fossa deu aquesta a mateix nivell que la zona d'impuls i s'ha d'abandonar el fossat després del salt per davant. La longitud total del salt es mesura des de la taula de batuda fins a la petjada més propera fet per l'atleta a la sorra.

Fosbury

En els salts, el saltador disposa igualment de sis intents en el cas de longitud i el triple salt, dels quals comptarà el més llarg dels realitzats. Només si es produeix un empat es tenen en compte la resta.En el cas de l'alçada i la perxa, es van pujant progressivament les altures que s'han franquejar. El saltador queda eliminat en aquella altura en què falla 3 vegades, explicant-li com a vàlida l'última altura sobrepassada sense enderrocar el llistó

ALS SALTS ÉS IMPORTANT SABER:

En els salts podem distingir les següents fases:

Carrera: Carrera: aproximació al lloc on s'efectua el salt. Serveix per adquirir la velocitat idònia per saltar. Excepte en el salt d'alçada aquesta velocitat serà la màxima possible, fet que facilitarà que el següent salt sigui millor.

Batuda: moment en el qual s'efectua l'enlairament del salt i determinarà la seva eficàcia.

Vol: fase aèria del salt. Molt més Important en els salts verticals (alçada i perxa), que en els horitzontals (llargada i triple), ja que dels moviments del cos en aquesta fase dependrà el franqueig del llistó.

Caiguda: es final del salt.

LLANÇAMENTS

Llançament de disc Llançament de pes

Llançament de javelina

Llançament de martell

•En el cas dels llançaments, el llançador ha d'enviar l'artefacte el més lluny possible, sense trepitjar la vora del cercle des d'on es realitza el llançament. L'objecte llançat ha de caure dins del sector de llançaments. Si cau fora o el llançador trepitja el cercle de llançament, l'intent és considerat nul.

NORMES AL LLANÇAMENTS:

Es llança amb una mà. El llançament és nul si el llançador surt fora de la zona de llançament d'una banda inadequat. El llançament és nul si l'artefacte (disc, pes, martell, javelina) no cau dins la zona adequada. S'escull el millor resultat obtingut per cada llançador per establir el millor de la prova.

Tenen les següents fases generals:

Moviments d'impuls: per aconseguir que l'artefacte adquireixi la màxima velocitat possible de sortida de les mans del llançador. Aquests moviments són molt diferents en funció del tipus de llançament de què es tracti. Per exemple, la tècnica del llançament de martell, és completament diferent a la de la javelina. L'execució correcta de la tècnica dels llançaments és molt complexa.Fase de vol: paràbola que descriu l'artefacte mentre transita per l'aire. Determinarà la longitud del llançament.Caiguda: lloc en el qual cau l'artefacte, determinat per les fases anteriors.

GRANS ATLETES AL MÓN:

Usain Bolt (100 y 200 m.)

Yelena Isinbayeva (Salto con pértiga) Carl Lewis (Velocidad y salto

de longitud)

 Haile Gebrselassie (5.000, 10.000 m. y maratón) Hicham El Guerrouj (1.500 y 5.000 m.)

GRANS ESPORTISTES VALENCIANS GRANS ESPORTISTES VALENCIANS

Concha Montaner, reina del salt.

El migfondista, José Antonio Redolat.

GRANS ESPORTISTES ESPANYOLS/LES GRANS ESPORTISTES ESPANYOLS/LES

Ruth Beitia Vila atleta espanyola, especialista en salt d’alçada.

Maite Martinez, atleta espanyola, especialista en 800m

- "Potser el ATLETISME no sigui l'esport rei, és indiscutiblement el rei

dels ESPORTS".Susana Navarro Tarín