AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES NOUVINGUTS …finestra oberta / 18 1 AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES...

finestra oberta / 18 1

AULA D’ACOLLIDAPER A ALUMNES NOUVINGUTSDE L’IES RAMON DE LA TORRE

Ana Escobar, Coro Luengoi M. José Pérez

Desembre del 2000 núm. 18

finestra oberta / 182

Autores: Ana Escobar, Coro Luengo i M. José Pérez

Edició: Fundació Jaume BofillProvença 324 – 08037 BarcelonaTel. 934 588 700 – Fax 934 588 [email protected]

Impressió: Alta Fulla · TallerDipòsit Legal: B. 52.563-2000


Al carrer Reus núm. 5, anterior seu de l’IES,a l’antiga fàbrica,a les oficines-aules,als mòduls prefabricats,a un carrer convertit en passadís,als passos estrets,al fred i a la calor,a la pluja,al subministrament elèctric.

A tota aquella precarietatque no va impedir endegar nous projectes.

A tots els professionalsque amb generositat i il·lusióvan fer possible l’aula d’acollida.

I a la continuïtat d’aquest programa que no seria factible sen-se:

– el suport de la coordinadora pedagògica i de tot l’equip di-rectiu,

– el treball i la coordinació dels departaments didàctics, es-pecialment el departament d’orientació, motor i eix del progra-ma,

– la comprensió del claustre de professors i professores, i laparticipació dels seus membres, que d’una manera directa o in-directa, han facilitat el treball amb els alumnes nouvinguts,

– l’ajut i l’interès mostrat pel personal d’administració i ser-veis en el seu treball diari,

– la col·laboració desinteressada de l’associació de mares ipares d’alumnes.

Ma José Pérez PérezAna Escobar Vall

Coro Luengo Torreblanca


ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................... 7

1.1 Breu història de l’IES Ramon de la Torre ..................... 71.2 Com va sorgir la idea de l’aula d’acollida? ................... 91.3 Quins objectius té el nostre programa? ........................ 11

2. L’IES I LA SEVA ORGANITZACIÓ ............................... 15

2.1 Què es troba un alumne quan arriba a l’institut? ......... 152.2 Què és l’ESO i com s’organitza per poder atendre

la diversitat dels alumnes escolaritzats? ...................... 162.3 En què consisteix l’atenció a la diversitat? ................... 172.4 Estructura interna i organització del tractament

a la diversitat. Qui hi intervé? ........................................ 18

3. INCORPORACIÓ DELS ALUMNESNOUVINGUTS A L’IES .................................................... 21

3.1 Les primeres notícies d’aquests alumnes .................... 21

3.1.1 A qui considerem alumne nouvingut? .................... 213.1.2 Trets característics .................................................. 223.1.3 Com obtenim la informació

sobre els alumnes nouvinguts? .............................. 233.1.4 Incorporació a un nivell d’ESO ............................... 25

3.2 Què ha de fer la família d’un alumned’incorporació tardana en arribar al centre? ................. 25

3.3 Què fa l’alumne des que està matriculatfins que comença les classes? ..................................... 27

3.4 El primer dia de classe. El Pla d’acollida ..................... 27

3.4.1 El tutor del grup classe - El tutorde l’aula d’acollida ................................................... 28

3.4.2 El primer contacte amb els companysde l’aula ordinària. Un passeig pel centre .............. 29

3.4.3 La rebuda per part del tutorde l’aula d’acollida. Com és l’aula d’acollida? ....... 30

3.4.4 La relació inicial entre els companysde l’aula d’acollida ................................................... 32

3.4.5 Quin grup es troba el tutor de l’aula d’acollida? .... 32

3.5 Horaris dels alumnes ..................................................... 33

3.5.1 Com s’ha elaborat aquest horari? .......................... 343.5.2 Hores de l’aula d’acollida ........................................ 353.5.3 Professors que hi intervenen

i la seva dedicació horària ...................................... 35


3.5.4 Hores de l’aula ordinària ......................................... 36

3.6 Metodologia i materials .................................................. 37

3.6.1 Metodologia ............................................................. 373.6.2 Materials .................................................................. 38

4. PROCÉS D’ESCOLARITZACIÓDELS ALUMNES NOUVINGUTS A L’IES ........................... 41

4.1 El primer trimestre ......................................................... 41

4.1.1 Aconsegueixen els alumnes nouvinguts adaptar-sea la dinàmica de l’IES? Triguen gaire a fer-ho? .... 41

4.1.2 Com funciona el transport escolar? ....................... 424.1.3 Com s’organitza el menjador escolar? ................... 424.1.4 Quina relació tenim amb les famílies? ................... 434.1.5 Quines funcions té el mediador cultural

al nostre centre? ..................................................... 434.1.6 La primera reunió de pares.

Hi assisteixen els pares? ........................................ 454.1.7 Com se solucionen els problemes que sorgeixen

a l’aula? Hi ha conflictes de disciplina? ................. 464.1.8 L’horari del primer trimestre de l’aula d’acollida

és comú a tots els alumnes de l’aula? ................... 474.1.9 Com es valora l’aprenentatge progressiu

d’aquests alumnes? ................................................ 48

4.2 El segon trimestre .......................................................... 48

4.2.1 Com s’adapten els nous horaris? ........................... 484.2.2 Sempre és adequada la decisió que es pren? ...... 494.2.3 L’horari de l’aula d’acollida el segon trimestre.

Quin centre d’interès es treballa? .......................... 494.2.4 Com participen aquests alumnes

de les activitats del centre? .................................... 504.2.5 Com és la feina que es fa a l’aula durant

aquest segon trimestre? ......................................... 51

4.3 El tercer trimestre ........................................................... 51

4.3.1 Quins canvis es produeixen a l’aula d’acollidael tercer trimestre? .................................................. 51

4.3.2 Es valora el procés d’incorporaciódels alumnes nouvinguts a l’aula ordinària? ............. 52

4.3.3 L’horari de l’aula d’acollida, quin centred’interès es treballa? ............................................... 53

4.3.4 Avaluació final i crèdit de síntesi (CdS).Què és el crèdit de síntesi? .................................... 54

5. VALORACIÓ FINAL ......................................................... 55

ANNEXOS ............................................................................. 57


1. INTRODUCCIÓ

1.1 Breu història de l’IES Ramon de la Torre

L’IES Ramon de la Torre està ubicat a la poblacióde Torredembarra, localitat costanera del nord delTarragonès, que compta amb uns 10.000 habitantsaproximadament.

L’IES Ramon de la Torre és un centre de recentcreació. Vàrem iniciar la nostra marxa el curs 96/97,en resposta a una gran concentració d’alumnat a lazona escolar de Torredembarra, que va suposar lasegregació de la població escolar en dos instituts di-ferents, l’IES Torredembarra i l’IES Ramon de la Tor-re.

Inicialment, el primer curs acadèmic teníem nomésalumnes procedents d’FP (formació professional), icom que encara no s’havia iniciat la construcció d’unnou edifici, vàrem ocupar les instal·lacions d’una anti-ga fàbrica situada al carrer Reus núm. 5, on feia anysja hi havia hagut ensenyaments d’FP. A més a més,completava el nostre aulari una zona, al costat, ambaules prefabricades.

El curs 97/98, alhora que s’anaven extingint elsestudis d’FP, s’hi van incorporar tots els nivells d’edu-cació secundària obligatòria (2 línies a 1r, 2n i 3r, itres línies a 4t). Els alumnes provenien de Roda deBerà, Creixell, la Pobla de Montornès, la Nou de Gaiài Salomó, zona escolar adscrita, marcada pel depar-tament d’Ensenyament.

Hi havia, doncs, alumnes que havien iniciat els ci-cles d’ESO a l’altre IES de Torredembarra, i alumnesque deixaven per primer cop l’escola del seu poble.L’obligatorietat d’adscripció al centre va provocar enmolts alumnes un cert rebuig i, si més no, desorienta-ció.

La nostra mar-xa el curs 96/97, va suposarla segregacióde la poblacióescolar en dosinstituts dife-rents.

L’obligatorietatd’adscripció alcentre va pro-vocar en moltsalumnes uncert rebuig.


Les nostres instal·lacions es van ampliar amb mésaules prefabricades, situades a l’altre costat del car-rer, (el qual es va haver de tallar un cop començat elcurs). Aquestes aules separades del nucli central del’edifici, van augmentar les dificultats (desplaça-ments, comunicació, organització...) a l’hora d’aplicarels nous estudis de la reforma amb cert èxit.

Amb aquesta situació, plena de precarietat quanta instal·lacions, però plena d’esforç i d’il·lusions quanta treball, vàrem iniciar la reforma educativa.

El curs acadèmic 98/99, es van incorporar al cen-tre els estudis de batxillerat (Batx) i cicles formatius(CF).

Vàrem aconseguir, després d’una dura lluita ambel departament d’Ensenyament, que la zona escolarde Torredembarra fos zona única; és a dir, que elsalumnes de totes les poblacions de la rodalia deTorredembarra, i de la mateixa població, poguessintriar lliurament l’IES on volien cursar els seus estudis.

Aquesta decisió implicava que els alumnes ambmés dificultats en l’escolarització, alumnes NEE (ne-cessitats educatives especials), d’incorporació tarda-na, no fossin assignats a un sol centre per adscrip-ció, sinó que tots dos centres poguessin distribuir-losi compensar així una mica les poblacions escolars.

El mes d’abril de 1999 vam realitzar el trasllat a uncentre de nova construcció, situat al Camí del Moronúm. 28-40, amb els equipaments necessaris, quevan permetre una millora important del nostre funcio-nament.

El curs 99/00, ja al nou edifici, comptem amb elsestudis complets de:

– Batxillerat: Ciències Socials i Humanitats, Tecno-lògic i Científic.

– Cicles formatius de grau mitjà: Gestió adminis-trativa i d’instal·lacions i equips electrotècnics.

– ESO: 1r, 2n, 3r i 4t.

Amb una situa-ció, plena de

precarietat,però plena

d’esforç i d’il·lu-sions vàrem ini-

ciar la reformaeducativa.

Vàrem aconse-guir, que la

zona escolar deTorredembarrafos zona única.


– Programes de transició al treball (PTT): Auxiliard’oficina i comerç i instal·lacions de gas i electricitat.

No ha estat fàcil combinar tot aquest cúmul de si-tuacions en un període tan breu, però hem pogut por-tar a terme una gran quantitat de tasques que en de-finitiva no fan altra cosa que definir el nostre institut.

1.2 Com va sorgir la ideade l’aula d’acollida?

En iniciar-se el curs 97/98 a l’IES Ramon de la Tor-re, en el període de matriculació, durant el mes dejuliol, ja havíem comprovat que hi havia un nombreelevat d’alumnes de procedència magribina que, pelsinformes rebuts de primària, vàrem constatar que noassolien els coneixements necessaris per seguir ambnormalitat el curs d’ESO en el qual estaven matricu-lats.

Per cobrir aquesta necessitat, havíem previst coma mesura d’atenció a la diversitat, des dels departa-ments de llengües, la creació d’un grup reduït per alsdiferents nivells, que permetés atendre més directa-ment aquests alumnes.

Un cop iniciat el curs, a més d’aquesta necessitatdetectada, es va produir durant el mes de setembre i,fins i tot, durant les setmanes posteriors, una matri-culació nombrosa d’alumnes, que acabaven d’arribaral nostre país, amb cap coneixement de la llengua iamb la dificultat afegida d’haver d’estudiar en un sis-tema molt diferent al seu.

Disposàvem en aquell moment (setembre de1997) al nostre centre d’un curs ofert pel SEDEC(Servei d’Ensenyament del Català) “Taller de llenguacatalana per a alumnes d’incorporació tardana”, i al’inici del curs vàrem passar tots aquests alumnes afer aquest taller. Es podia comprovar que els alum-

En iniciar-se elcurs 97/98a l’IES Ramonde la Torre, ha-víem compro-vat que hi haviaun nombre ele-vat d’alumnesde procedènciamagribina.

Un cop iniciatel curs, es vaproduir unamatriculaciónombrosad’alumnes, queacabaven d’ar-ribar al nostrepaís.


nes nouvinguts cobrien la seva primera necessitat,que era una immersió ràpida a la nostra llengua. Mal-auradament va tenir la durada d’un mes i des de lacomissió pedagògica, integrada pels caps dels de-partaments de les diferents àrees, es va constatarque era necessari complementar el coneixement dela llengua amb altres aprenentatges, i ens vàremplantejar la necessitat de fer amb aquests alumnesuna actuació diferenciada, que omplís els seus buitseducacionals.

És per aquest motiu que, quan ja estava en marxael taller de llengua catalana, vam veure la possibilitatque aquests alumnes tinguessin un ensenyament di-ferenciat, que els permetés adquirir els coneixementsi habilitats mínims per anar aconseguint un bon ritmed’escolarització.

Per tant, va iniciar-se un programa amb la idea deser una AULA D’INTEGRACIÓ-IMMERSIÓ dels nos-tres alumnes magribins amb més mancances en l’or-ganització curricular ordinària.

Cal dir que dins l’estructura dels IES aquest tipusde programa tenia cabuda com una unitat d’adapta-ció curricular (UAC), ja que permet flexibilitat quant al’organització, la seva configuració pel que fa a mate-rials i a hores, la disponibilitat de professorat, i la re-lació amb altres recursos externs, com són els pro-jectes del SEDEC.

El curs acadèmic 98/99 vam superar la xifra d’a-lumnes nouvinguts, amb la qual cosa no tan sols te-níem necessitat de mantenir la nostra estructura or-ganitzativa com a UAC, sinó que vam haver de pen-sar en un sistema d’organització que permetés l’aco-llida i la integració de tots aquests alumnes, alhoraque la seva incorporació progressiva a l’aula ordinà-ria.

El curs 99/00 hem mantingut la continuïtat del pro-grama i estem cada cop més convençuts de la neces-sitat de l’aula d’acollida al nostre centre.

Ens vàremplantejar la ne-cessitat de fer

amb aquestsalumnes una

actuació dife-renciada, que

omplís els seusbuits educacio-

nals.

Va iniciar-se unprograma amb

la idea de seruna AULA D’IN-TEGRACIÓ-IM-

MERSIÓ delsnostres alum-nes magribinsamb més man-

cances.


A la població de Torredembarra es va incorporarun TAE (taller d’adaptació escolar), ubicat a l’altrecentre de secundària, l’IES de Torredembarra. Tot ique aquest TAE pretén donar als alumnes amb mésmancances lingüístiques la possibilitat d’arribar a unconeixement bàsic de la nostra llengua, encara elscaldran, un cop que s’incorporin al centre, d’altreshabilitats per funcionar dintre del sistema educatiu.

Els TAE, que aporten un ajut a l’arribada de nou-vinguts, no formen part de l’estructura organitzativadels centres. Una de les necessitats fonamentals quetrobem en aquests alumnes és poder arribar a acon-seguir que el seu seguiment escolar es produeixi ambnormalitat i que romanguin a les aules desenvolupantel màxim les seves capacitats amb la resta de com-panys.

1.3 Quins objectius té el nostre programa?

Objectiu general

Adaptació de l’alumne al sistema educatiu i incor-poració progressiva a l’aula ordinària.

Partim de les capacitats, coneixements bàsics ipossibilitats de cada alumne, per elaborar un itineraripersonalitzat que li permeti anar assolint gradualmentels objectius educatius.

Aquest itinerari detallarà la incorporació progressi-va a les diferents àrees de l’ESO, d’acord amb l’evo-lució de l’alumne, aconseguint finalment l’objectiumés important, que és romandre a l’aula amb la restade companys en les diferents àrees del currículum.

Objectiu primer: integració

L’arribada d’aquests alumnes a un centre de se-cundària, de nova creació (havíem iniciat la nostra

Una de lesnecessitatsfonamentalsque trobem enaquests alum-nes és poder ar-ribar a aconse-guir que el seuseguiment es-colar es produ-eixi amb norma-litat i queromanguin a lesaules desenvo-lupant el màximles seves capa-citats amb laresta decompanys.


activitat el curs 96/97 i només amb alumnes d’FP), lamanca total d’experiència, no tan sols en referència al’ESO, -la qual encetava la seva marxa per primer copen tota l’etapa (1r, 2n, 3r, 4t) el curs 97/98 al nostreIES- i les condicions del centre quant a instal·lacions irecursos, van fer que ens plantegéssim amb elsalumnes nouvinguts com a primer objectiu la seva in-tegració al centre.

Això suposava que aquests alumnes nouvingutsentenguessin on estudiaven, què havien de fer i coms’havien de comportar, així com l’acceptació d’unasèrie de normes que els eren alienes. Fer-ho dintred’un grup aïllat, no era factible ni possible i no eraadequat per aconseguir una millor adaptació. És peraquest motiu que no s’havien d’aïllar del seu grup dereferència (grup-classe) i havien de realitzar amb ellsel màxim d’hores possibles.

El curs 98/99 i el 99/00 hem constatat i valorat moltpositivament la necessitat de mantenir aquest objec-tiu com a prioritari. Dit això, creiem totalment neces-sari el pas previ per aquesta aula d’acollida de totsaquells alumnes acabats d’arribar del Marroc que te-nen un desconeixement total del nostre sistema edu-catiu.

Objectiu segon: alfabetització i aprenentatgede la nostra llengua

Un cop aconseguit el primer objectiu, que és “situ-ar-los” al centre i fer que entenguin el que estem fent,iniciem un procés intensiu d’alfabetització. Ha existitsempre col·laboració amb el SEDEC que es materia-litza mitjançant els cursos de llengua catalana: Tallerde llengua i Projecte Turmeda.

Dintre de l’aula d’acollida realitzem activitats de di-ferents àmbits, que donen a l’alumne un vocabularivariat que li permetrà una millor relació amb el seuentorn.

La manca totald’experiència iles condicionsdel centre van

fer que ensplantegéssimamb els alum-

nes nouvingutscom a primer

objectiu la sevaintegració al

centre.

Un cop aconse-guit el primer

objectiu, inici-em un procés

intensiu d’alfa-betització.

Dintre de l’aulad’acollida rea-

litzem activitatsde diferents

àmbits.


A tots els alumnes se’ls fa una valoració inicial perpart de l’EAP (equip d’assessorament psicopedagò-gic), per tal de conèixer els seus nivells mínims, mol-tes vegades difícils d’esbrinar, ja que no s’aconse-gueix mantenir amb ells una comunicació gaire flui-da.

També comptem amb la participació del terapeutai la psicopedagoga del centre, que ofereixen amb laseva línia de treball un suport per a tots aquells alum-nes amb més dificultats d’aprenentatge (alguns d’ellssón analfabets en la seva llengua i no coneixen captipus de grafia).

Objectiu tercer: convivència al centre(prevenció de conflictes)

No es podia descartar la possibilitat que amb unnombre tan elevat d’alumnes de cultura diferent i ambla incorporació a l’ESO per primer cop, el curs 97/98,no sorgissin al centre conflictes de convivència, queen algun moment podien arribar a ser perillosos i per-judicials per al funcionament diari.

Amb la tasca docent diària, i tractant el tema desde diverses vessants, s’ha procurat prevenir o re-conduir els conflictes.

Aquest darrer curs hem pogut constatar que les si-tuacions de conflicte que s’han produït han estat con-trolables, tot i que, no s’ha de descartar mai que al’escola, mirall de la societat, l’enfrontament no s’arri-bi realment a produir.

A tots els alum-nes se’ls fa unavaloració inicialper part del’EAP ja que nos’aconsegueixmantenir ambells una comu-nicació gairefluida.

Amb la tascadocent diàrias’ha procuratprevenir oreconduir elsconflictes.


2. L’IES I LA SEVA ORGANITZACIÓ

2.1 Què es troba un alumnequan arriba a l’institut?

Quan un alumne nou, de 12 anys o més, arriba aun IES, sigui quina sigui la seva procedència, trobamolts canvis davant seu. Canvis importants. D’algunsd’ells, ja n’ha estat informat, i d’altres els va conei-xent i descobrint successivament.

De vegades se sent una mica perdut i haurà d’en-tendre tota una sèrie de missatges que llegirà i li ex-plicaran i que li serviran per a situar-se davant el nouensenyament.

Al nostre IES un alumne pot cursar, tal com hemdit en la introducció diferents tipus d’estudis:

– ESO: ensenyament obligatori amb una duradade quatre cursos acadèmics i que està dividit en doscicles:

– primer cicle que engloba el primer i segoncurs

– segon cicle que n’engloba el tercer i quart

En acabar l’ESO i d’acord amb el perfil dels alum-nes podrà continuar estudiant:

– BATXILLERAT: ensenyament postobligatori queté una durada de dos cursos i que permet triar entrequatre modalitats diferents:

– científic– tecnològic– humanitats– ciències socials

Quan un alum-ne nou, de 12anys o més,arriba a un IES,troba moltscanvis davantseu.

De vegades sesent una micaperdut i hauràd’entendre totauna sèrie demissatges queli serviran per asituar-sedavant el nouensenyament.


– CICLES FORMATIUS: ensenyaments de caireprofessionalitzador que donen a l’alumne una prepa-ració mínima per accedir al món del treball, a l’IESs’ofereixen els CF de gestió administrativa i el CFd’equips i instal·lacions electrotècniques.

– PROGRAMES DE GARANTIA SOCIAL (PTT):adreçats a tots aquells alumnes que no han aconse-guit l’acreditació a l’ESO, i que volen obtenir un perfilprofessional per anar-se’n al món laboral. Els perfilsoferts al centre són:

– administració i comerç– instal·lacions de gas i electricitat

2.2 Què és l’ESO i com s’organitzaper poder atendre la diversitatdels alumnes escolaritzats?

L’ESO és un tipus d’estudi obligatori que s’organit-za en àrees de coneixement (Català, Castellà, Soci-als, Educació Física, Ciències Naturals, Plàstica, Mú-sica, Matemàtiques, Tecnologia, Idioma estranger), ide cada àrea s’ha de cursar un determinat nombrede crèdits, dos, tres..., cada crèdit és una unitat deprogramació de 35 hores.

Els diferents crèdits que podem trobar a l’ESO es-tan agrupats en:

– Crèdits comuns: els cursa tot l’alumnat i els do-naran uns coneixements bàsics de les diferents àre-es.

– Crèdits variables: són els que ofereix el centre, il’alumne triarà d’entre ells els que més s’adaptin a lesseves necessitats i estiguin d’acord amb les sevespossibilitats. En fer-ho, serà ajudat pels pares i pelseu tutor de classe. El centre ofereix crèdits d’ampli-ació, d’iniciació i orientació, i de reforç.

L’ESO és untipus d’estudiobligatori ques’organitza en

àrees de conei-xement i de

cada àrea s’hade cursar un

determinatnombre de

crèdits.


Així mateix el centre té preparades una sèrie demesures per poder atendre d’una forma més directatots aquells alumnes que tenen més o menys dificul-tats per seguir amb normalitat el ritme de la classe.És el que denominem atenció a la diversitat.

2.3 En què consisteix l’atencióa la diversitat?

Ningú no és igual, tots som diferents i per aquestmotiu treballem de forma diferent i també aprenem aritmes diferents. La classe n’és, de diversa, per aixòel treball no es pot fer de manera uniforme.

Els professors tenen preparades una sèrie de tas-ques per tal que tots els alumnes puguin treballar,cadascun al seu ritme i d’acord amb les seves possi-bilitats.

També per a aquells alumnes que tenen encaramés dificultats i que els costa de seguir el ritme detreball amb el seu grup classe, estan previstes unasèrie de mesures per atendre’ls, com són:

– Atenció individualitzada: en cas que l’alumne honecessiti tindrà preferència per ser atès individual-ment pels professionals que existeixen en tots elscentres i que es dediquen a aquestes tasques (tera-peutes i psicopedagogs).

– Atenció en petit grup:Desdoblaments = consisteixen a fer d’un grup,

dos a certes hores, per treballar amb una ràtio méspetita d’alumnes.

Agrupaments flexibles = se solen fer de dosgrups, tres en certes àrees de treball, per poderaplicar ritmes diferents de treball.

El centre té pre-parades unasèrie de mesu-res per poderatendre d’unaforma mésdirecta totsaquells alum-nes que tenenmés o menysdificultats perseguir amb nor-malitat el ritmede la classe.És el que deno-minem atenció ala diversitat.


– Adaptacions del currículum:Alumnes NEE = els alumnes que presenten ne-

cessitats educatives especials i extremes, que pre-cisen d’una adaptació del currículum, indepen-dentment del curs al qual pertanyin, són atesos deforma particular i se’ls elabora una adaptació delseu currículum (ACI).

Unitats d’Adaptació Curricular (UAC) = sónagrupaments flexibles d’alumnes amb programaci-ons i ritmes de treball diferenciats, que pretenendonar a tots els alumnes que hi són atesos, i quepresenten mancances en la seva escolarització, lapossibilitat de mantenir una escolarització el mésnormalitzada possible.

L’aula d’acollida, per a alumnes nouvinguts, delnostre centre forma part de l’organització d’atenció ala diversitat, i pretén ser una més de les mesures quefan possible que s’afavoreixi el màxim d’alumnes enel difícil camí de l’escolarització a la secundària obli-gatòria.

2.4 Estructura interna i organització deltractament a la diversitat. Qui hi intervé?

Per tal de detectar l’alumnat que presenta neces-sitats educatives i dotar-lo de la millor atenció possi-ble, a l’IES Ramon de la Torre, comptem amb unaestructuració interna que es concreta bàsicament enquatre blocs: Coordinació Pedagògica, Departamentd’Orientació, Comissió d’Atenció a la Diversitat i Co-missió Pedagògica.

– COORDINACIÓ PEDAGÒGICA: càrrec directiuunipersonal que té com una de les seves tasques vet-llar per tal que la línia pedagògica del centre s’exten-gui i cobreixi la diversitat d’alumnes que hi estan ma-

L’aula d’acolli-da, per a

alumnes nou-vinguts, del

nostre centreforma part del’organitzaciód’atenció a la

diversitat, ipretén ser unamés de les me-

sures que fanpossible que

s’afavoreixi elmàxim d’alum-nes en el difícilcamí de l’esco-

larització a lasecundàriaobligatòria.


triculats, procurant una educació coherent i lògicaque els permeti aconseguir el màxim desenvolupa-ment personal.

– DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ: integrat pelmestre terapeuta, la psicopedagoga, els professio-nals de diversitat, la representant de l’EAP, la psicò-loga de l’Ajuntament i el mediador cultural. Entre lesseves funcions destaquen: l’assessorament als pro-fessors respecte a les adaptacions de les àrees, l’or-ganització de la diversitat, l’elaboració d’informes ifulls de seguiment dels alumnes amb més dificultats iinformar de la seva evolució, atencions individuals aalumnes, organització i elaboració d’alguns crèditsvariables...

– COMISSIÓ D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:Aquesta comissió integrada per la coordinadora pe-dagògica, pel mestre terapeuta, els caps de departa-ment de les àrees instrumentals (Català, Castellà iMatemàtiques), la psicopedagoga, les coordinadoresde cicle i la representant de l’EAP, té entre d’altresles funcions següents: planificar i fer el seguiment delconjunt d’actuacions i mesures que el centre ha deprendre per atendre la diversitat de les necessitatseducatives dels alumnes, aportar criteris per a l’agru-pament de l’alumnat, assegurar la continuïtat educa-tiva de les àrees al llarg dels cicles, impulsar aspec-tes d’innovació educativa...

– COMISSIÓ PEDAGÒGICA: aquesta comissióneix de la conveniència de garantir i assegurar laqualitat i pertinença del desplegament curricular entots els àmbits. Té una organització horitzontal queaplega els representants dels diferents departamentsi coordinacions, i una de vertical que connecta els filsde comandament i organització de l’IES. Està forma-da pel director, la coordinadora pedagògica, els caps

La comissiód’atenció a ladiversitat téentre altresfuncions plani-ficar i fer elseguiment delconjunt d’actu-acions i mesu-res que el cen-tre ha de pren-dre per atendrela diversitat deles necessitatseducatives delsalumnes.


d’estudis del centre, els caps de departament i lescoordinadores de cicle i de batxillerat.

Entre les seves funcions cal destacar: aportar cri-teris per a la planificació, organització i avaluació del’activitat pedagògica, col·laborar en la modificació,revisió i actualització del PCC (Projecte Curricular deCentre), posar en comú, entre les diferents àrees, cri-teris metodològics, coordinar les programacions di-dàctiques..., en definitiva posar en comú tots els as-pectes d’organització, tant horitzontal (coordinacions)com vertical (comandaments), tots els elements queformen l’IES.

Aquests quatre elements formen l’estructura bàsi-ca en la qual es fonamenta l’atenció a la diversitat. Laseva concreció es pot veure reflectida en l’organigra-ma del centre que tot seguit adjuntem.

Annex 1. Organigrama de l’IES (p. 59)


3. INCORPORACIÓ DELS ALUMNESNOUVINGUTS A L’IES

3.1 Les primeres notíciesd’aquests alumnes

3.1.1 A qui consideremalumne nouvingut?

Per tal de saber amb exactitud quins són els alum-nes que han de ser atesos a l’aula d’acollida (AA) te-nim en compte aquests tres punts que configuren elperfil més adient:

– Alumnes nouvinguts que ja són al nostre centredes del curs anterior i que, un cop feta l’avaluació fi-nal, es va decidir que haurien de romandre un tempsmés a l’aula per tal d’assolir els objectius mínims queels permetessin incorporar-se totalment a l’aula ordi-nària amb el seu grup classe.

– Alumnes nouvinguts que procedeixen de les es-coles de primària i dels quals tenim l’informe elaboratpel tutor i l’informe elaborat per l’EAP, mitjançant elsquals sabem que no poden seguir un currículum nor-mal dins l’aula ordinària.

– Alumnes nouvinguts al centre al juliol o al setem-bre, que no han estat escolaritzats mai al nostre sis-tema educatiu i que són valorats per l’EAP per tal deveure els seus coneixements inicials. Aquests alum-nes, durant el curs 1999-2000 s’haurien d’haver in-corporat al TAE però el fet que la concessió d’aquesttaller d’adaptació escolar a Torredembarra no fos se-gur al moment de començar el curs va dificultar la tas-ca d’autorització de les famílies. Per tant, en principi,molts d’aquests alumnes nouvinguts es van incorpo-

Per tal de saberamb exactitudquins són elsalumnes quehan de seratesos a l’aulad’acollida (AA)tenim en comp-te tres puntsque configurenel perfil mésadient.


rar a l’aula d’collida tal com s’havia informat a la famí-lia, i només alguns van ser enviats al TAE. En cursospropers, en canvi, i si encara disposem del recursTAE, ja es podrà informar a les famílies tan bon puntarribin al centre, i la derivació cap el TAE no resultaràtan complicada ni traumàtica per a tots plegats.

3.1.2 Trets característics

És important entendre la realitat de la qual es par-teix, ja que aquests nois i noies són adolescents im-migrats en els quals coincideixen alhora tres proces-sos: l’adolescència, la immigració i l’accés a l’ESO.

– L’adolescència que comporta diferents proble-mes:

– Problemes d’integració: l’adolescent és mésracista.

– Diferències culturals en plena confrontacióinicial. Els models tan necessaris, en aquesta eta-pa, trontollen.

– Comportament molt diferent entre sexes acausa dels rols inicials que dóna la cultura d’ori-gen. Fet que es manifesta particularment enaquesta franja d’edat.

– Els joves es troben entre dos móns marcatsper pautes conductuals diferents: la família i l’es-cola.

– Desconeixement del seu entorn immediat.

– La Immigració:

– Aquests nois i noies s’incorporen a l’aula ambtota una sèrie de factors psicològics i tensions re-sultants del procés d’immigració.

– Adopten actituds i comportaments diferentsen funció de les procedències i orígens culturals.

Aquests noisi noies són

adolescentsimmigrats en

els quals coin-cideixen alhoratres processos:l’adolescència,la immigració i

l’accés a l’ESO.

Els joves estroben entre

dos móns mar-cats per pautes

conductualsdiferents:la famíliai l’escola.


– Existeix una problemàtica familiar, moltes ve-gades la mare roman al país d’origen amb la restade la família. Els alumnes que arriben al nostrepaís viuen sols amb el pare el qual, si té feina, noés a casa en tot el dia.

– Hi ha un ambient d’angoixa: els pares no te-nen clar si es quedaran aquí. Els nois sovint viat-gen al país d’origen i hi resten alguns mesos, cosaque trenca una escolarització regular.

– L’Accés a l’ESO:

– La majoria d’alumnes tenen una escassa –onul·la– escolarització al seu país d’origen.

– Hi ha contrasts de models pedagògics entreel país d’origen i els d’aquí.

– Existeixen valoracions educatives diferents.– Els nois i noies tenen dificultats per fer-se en-

tendre, no poden expressar-se ni participar activa-ment a l’aula, i els professors es troben insegurs sino es poden comunicar amb els alumnes.

– Arriben al centre en diferents moments delcurs escolar.

– Es produeixen problemes de comunicació en-tre la família i l’IES.

3.1.3 Com obtenim la informaciósobre els alumnes nouvinguts?

– Alumnes procedents de centres de primària:

– Reunions prèvies amb els CEIP (Centres d’E-ducació Infantil i Primària): La coordinadora peda-gògica i el cap d’estudis adjunts visiten els CEIP irealitzen reunions amb els tutors de 2n del cicle su-perior de primària per poder tenir informació delsalumnes que vindran al nostre IES.

Durant el curs 1999-2000, les relacions amb les

Hi ha un ambi-ent d’angoixa:els pares notenen clar si esquedaran aquí.

Els nois i noiestenen dificul-tats per fer-seentendre i elsprofessors estroben insegurssi no es podencomunicar ambels alumnes.


escoles van començar a tenir lloc abans de la fasede preinscripció, a través de reunions amb els pa-res dels alumnes, també amb els propis alumnes iamb els tutors d’aquests nois i noies, per tal d’in-formar-los sobre el funcionament de l’ESO.

El centre compta amb un full-protocol especialper recollir informació dels tutors de primària.

Annex 2. Recollida d’informació CEIP (p. 60)

– Informes dels tutors de primària: L’EAP vaelaborar conjuntament amb els tutors de primària ide secundària un model d’informe de recollida dedades dels alumnes en el qual es reflecteixen elsaspectes de tipus personal, com l’actitud, i el com-plementen els tutors de primària. Aquest informees fa a tots els alumnes dels CEIP que accedeixena l’ESO.

Annex 3. Model d’informe de primària (p. 61 i 62)

– Informes d’incorporació tardana: Els IIT, rea-litzat per l’EAP es fan per als alumnes procedentsd’altres països que s’incorporen als centres. En elnostre cas són alumnes procedents del Marrocque han arribat als CEIP durant l’any en curs i queencara tindran dificultats lingüístiques greus du-rant el primer curs d’ESO.

Annex 4. Model d’informe d’incorporació tardana (p. 63, 64 i 65)

– Alumnes nouvinguts durant el curs acadèmic:Entre els alumnes que arriben al centre, per tal

d’incorporar-se en qualsevol dels quatre cursosd’ESO, durant la fase de preinscripció o de matrícula,o a l’inici de curs, o, fins i tot, un cop començat elcurs, ens trobem amb alumnes d’incorporació tarda-na que poden haver estat o no escolaritzats al seupaís d’origen: l’EAP fa una valoració dels alumnes

Són alumnesprocedents del

Marroc que hanarribat als CEIPdurant l’any en

curs i que en-cara tindran

dificultatslingüístiques

greus durant elprimer curs

d’ESO.


nouvinguts i, conjuntament amb el departament d’ri-entació, elabora informes psicopedagògics d’aquestsalumnes. L’EAP posteriorment realitzarà l’informed’incorporació tardana.

– Alumnes que ja són al nostre centre des del cursanterior:

L’EAP realitza un informe de valoració final quejuntament amb l’informe final que es realitza des del’aula d’acollida i els informes de les diferents àreesen les quals ha estat incorporat al llarg del curs, ensdonen prou informació per conèixer les seves neces-sitats educatives.

3.1.4 Incorporació a un nivell d’ESO

Un cop obtinguda tota la informació sobre l’alum-ne, se li ha de designar un grup classe. Per fer-ho,tindrem en compte la seva edat cronològica i el seugrau de coneixements. S’opta gairebé sempre perassignar-li el nivell d’ESO que li correspon segons laseva edat, però es possible, si creiem que la sevaadaptació serà positiva, que estigui en un curs inferi-or, d’aquesta manera li donem la possibilitat de ro-mandre un any més al centre i que pugui aconseguiruna millora en els seus aprenentatges que li permetinuna millor integració en la societat.

3.2 Què ha de fer la família d’un alumned’incorporació tardana en arribar al centre?

Hem de diferenciar que dintre de la dificultat quepugui tenir un alumne estranger quan ha de realitzarels tràmits burocràtics que se li exigeixen en qualse-vol administració, (en el nostre cas, la matriculació),és molt diferent si aquest ja ha estat escolaritzatabans, o si és de nova incorporació.

S’opta gairebésempre perassignar al’alumne elnivell d’ESOque li corresponsegons la sevaedat.

Dintre de la difi-cultat que puguitenir un alumneestranger quanha de realitzarels tràmitsburocràtics, ésmolt diferent siaquest ja ha es-tat escolaritzatabans, o si ésde nova incor-poració.


Els alumnes procedents de CEIP, encara que hihagin estat poc temps, vénen a l’IES amb una infor-mació mínima, donada a les seves famílies i a ellsmateixos per part dels centres de primària que facili-tarà en part el procés administratiu.

La feina engegada a la secretaria del centre, con-sisteix a aconseguir d’aquests alumnes la documen-tació més completa possible. No és un procés senzill,les dificultats en la comunicació i els obstacles peraconseguir el que es demana d’una forma correcta:fotografies, documents d’identificació (algunes vega-des en tràmit), documents sanitaris, documents dedomicili etc. fan que el temps i els esforços que se’lsdediquen siguin destacables.

El personal d’administració i serveis del nostrecentre entén aquesta tasca i hi participa d’una formamolt activa per aconseguir amb èxit que els seus ex-pedients siguin clars i complets. La voluntarietat peromplir-los els documents (instàncies, fulls de matri-culació etc.), la insistència en repetir la informació,per tal que aquesta quedi entesa, i la bona disposicióper entendre i solucionar problemes són l’eix fona-mental d’una entrada amb bon peu per a aquestesfamílies al nostre centre.

A la secretaria del centre i en el moment de la sevaarribada se’ls lliuraran els fulls d’informació en el seuidioma que distribueix el departament d’Ensenya-ment. Així mateix, hem elaborat un fulls bilingües,que donen a l’alumne instruccions mínimes sobre elmaterial escolar que els és bàsic per començar lesclasses i la normativa sobre l’àrea d’educació física,que és explicada a tots els alumnes posteriorment elprimer dia de classe.

Annex 5. Llistats d’informació (p. 66 i 67)

La feina enge-gada a la secre-taria del centre

consisteixa aconseguir

d’aquestsalumnes la

documentaciómés completa

possible.

El personald’administració

i serveis delnostre centre

entén aquestatasca i hi parti-

cipa d’unaforma molt acti-va per aconse-

guir amb èxitque els seus

expedientssiguin clars i

complets.


Amb aquesta informació pensem que l’alumne téun temps per preparar allò que necessitarà i anirà fa-miliaritzant-se amb l’organització de l’IES.

Cal destacar en aquest apartat la importància queté tota la informació prèvia que ha arribat al centremitjançant els equips d’assessorament psicopedagò-gics -EAP- i el seu ajut en assumptes administratiusrelacionats amb sol·licituds d’ajuts i beques.

3.3 Què fa l’alumne des que està matriculatfins que comença les classes?

Una vegada matriculat al centre l’alumne nouvin-gut disposa d’una informació que li permetrà comen-çar el curs amb més seguretat i autonomia:

– Llistat de material mínim– Instruccions del departament d’educació física

Malgrat el desconeixement que hi ha per partd’aquestes famílies estrangeres del nostre sistemaeducatiu es pretén que, tant els alumnes com els pa-res se sentin mínimament implicats des del comen-çament, en el procés educatiu del seu fill, a fi i efectede millorar-lo; considerem que una preparació prèviade materials escolars és molt afavoridora. D’aquestaforma l’alumne el primer dia de classe s’incorporaràal seu grup de referència com un més, si més no,quant a l’aspecte més material del procés.

3.4 El primer dia de classe. El Pla d’acollida

El nostre IES aplica un Pla d’acollida per a tots elsalumnes d’ESO durant els tres primers dies d’inici deles classes. Els objectius principals d’aquest pla són:

Cal destacar laimportància queté tota la infor-mació prèviaque ha arribat alcentre mitjan-çant els equipsd’assessora-ment psicopeda-gògics -EAP- i elseu ajut en as-sumptesadministratiusrelacionats ambsol·licitudsd’ajuts i beques.


– Propiciar la relació i coneixença entre els alum-nes que arriben dels diferents pobles i escoles.

– Informar i orientar sobre el funcionament del’IES: normatives, drets i deures, biblioteca, extraes-colars, menjador...

– Extreure més informació del nivell i les caracte-rístiques dels alumnes.

– Fer que els alumnes de 1r d’ESO coneguin elcentre, la situació de les aules específiques (labora-toris, informàtica) mitjançant l’itinerari i la visita interi-or, i també que coneguin l’equip directiu, la secreta-ria, els bidells...

– Propiciar que coneguin els diferents professors iel funcionament de cada àrea...

És molt important que l’alumne nouvingut puguiparticipar en aquest Pla d’acollida, tot i que la com-prensió de punts específics sigui mínima, ja que ob-tindrà una visió molt general d’on està ubicat.

3.4.1 El tutor del grup classe – El tutorde l’aula d’acollida

És important que l’alumne sàpiga que pertany du-rant tot el curs a un grup classe, que li ha estat assig-nat 1r A, 2n B o qualsevol altre. També ha de conèi-xer el seu tutor de grup.

La informació que té aquest tutor de l’alumne nou-vingut, depèn molt de les circumstàncies en què hagiarribat aquest alumne. Si ja havia estat escolaritzat elcurs anterior en el nostre centre, disposarà a la car-peta de tutoria de tot un seguit d’informació que li per-metrà saber en quines condicions es troba l’alumne(informes i valoracions inicials, data d’arribada al nos-tre país, informes trimestrals, butlletins de notes, ano-tacions del tutor anterior...).

Si l’alumne és de nova incorporació, la informacióde la qual disposarà serà molt minsa. És possible que

És molt impor-tant que l’alum-

ne nouvingutpugui participaren el Pla d’aco-

llida, tot i que lacomprensió de

punts especí-fics sigui míni-

ma, ja queobtindrà una

visió molt gene-ral d’on està

ubicat.

És importantque l’alumne

sàpiga que per-tany durant tot

el curs a ungrup classe.


moltes vegades no tingui fet encara l’informe d’incor-poració tardana que elabora la professional de l’EAP,i per tant, la informació de la qual es disposarà seràúnicament la que figura a l’imprès de matriculació.

Cal destacar que la tasca de tutorització es realit-za d’una forma conjunta entre el tutor del grup classei el tutor de l’aula d’acollida. Això es molt important ipermet portar un seguiment molt més exhaustiu del’alumne, ja que:

– ajuda que el tutor no es vegi sol davant delsalumnes amb els quals té bastant complicada la co-municació.

– fa que l’alumne es trobi més emparat i puguiacudir en tot moment a qui li sigui de més fàcil accéssegons la situació.

– el tutor de l’aula d’acollida participa en les reuni-ons d’equip docent i dóna una informació més ex-haustiva de l’evolució d’aquests alumnes.

3.4.2 El primer contacte ambels companys de l’aula ordinària.Un passeig pel centre

El primer dia de classe no es realitzen tasques detipus acadèmic, sinó que l’alumne, mitjançant jocs idiferents activitats, va adquirint un coneixement glo-bal del centre en el qual haurà d’estudiar.

L’alumne nouvingut és molt possible que no hagientès tota aquesta informació, si tenim en compte laseva incomprensió de la llengua. Malgrat això, ésmolt important que pugui estar amb la resta de com-panys, assegut a l’aula, els observi i pugui situar-seen l’entorn en el qual haurà de conviure durant tot elcurs.

La manca de comprensió d’aquesta informació ini-cial no representa gaires problemes ja que, a l’aulad’acollida durant el primer trimestre i en diferents ses-

La tasca detutorització esrealitza d’unaforma conjuntaentre el tutordel grup classei el tutorde l’aulad’acollida.

El primer dia declasse no esrealitzen tas-ques de tipusacadèmic, sinóque l’alumne vaadquirint unconeixementglobal delcentre en elqual hauràd’estudiar.


sions, se li anirà donant d’una forma espaiada per talque pugui comprendre-la bé, i el que és més impor-tant, assumir-la.

El primer dia de classe també realitzaran amb elsseus companys un passeig per tot el centre per talque es vagin situant en les instal·lacions que utilitza-ran al llarg del curs i perquè es familiaritzin amb elcentre.

Durant aquest passeig s’informarà, també, l’alum-ne d’on està ubicada l’aula d’acollida i l’aula on faràles classes amb el seu grup de referència. El tutor del’aula d’acollida li explicarà que seran aquests dosespais, principalment, els que compartirà durant elcurs: aula de grup-classe i aula d’acollida.

3.4.3 La rebuda per part del tutorde l’aula d’acollida. Com és l’aula d’acollida?

L’aula d’acollida serà el punt de referència mésimportant per a l’alumne nouvingut.

– L’espai físic. Es disposa d’una aula espaiosa illuminosa, distribuïda en racons, i on es pot fer treballindividual, treball en equips o bé de gran grup. Estàdecorada amb material audiovisual de suport, queestimularà, només entrar-hi, tots els sentits del noualumne.

L’aula és un “espai de racons”: les taules estan si-tuades segons diferents distribucions: Un espai, ambles taules col·locades en forma de “U”, que facilita lacomunicació. També existeix un racó amb taules pepoder fer treballs col·lectius.

Hi ha els espais d’informació on les parets són ple-nes de pòsters, dibuixos fets pels alumnes, mapes dela seva terra... i de la nostra, horaris dels alumnes,graelles dels encarregats...

Trobem també un espai destinat a materials indivi-duals: on cada alumne té una safata per col·locar-hi

L’aula d’acolli-da serà el punt

de referènciamés importantper a l’alumne

nouvingut.

L’aula ésun “espai

de racons”.


la feina que va fent. A més a més, hi deixen els lli-bres, pintures, estris de dibuix o de tecnologia...

Finalment, gràcies a ajuts econòmics externs, l’au-la d’acollida compta amb el suport de material audio-visual: un ràdio-casset, un televisor i un vídeo. Elsalumnes tenen força cura d’aquest material, ja que elseu bon ús repercuteix positivament en ells mateixos.

Annex 6. Fotografies de l’aula (p. 68)

– L’aula és un espai de trobada i de referència; sihi ha problemes, si alguna cosa no s’entén, si no sa-ben on han d’anar a alguna hora de classe, o si tenenqualsevol dubte..., l’aula i els professors que hi pas-sen, els ajuden a resoldre’ls en tot moment.

És gratificant poder treballar en un espai que re-sulta tan agradable, on els alumnes puguin anar a ferles classes i sempre que tinguin problemes. Hem depensar que la situació familiar i econòmica de moltsd’aquests alumnes no és gaire solvent.

Els nois i noies, desorientats en principi, veuenl’aula d’acollida com a espai visual i viu, creat especi-alment per a ells. La viuen com el lloc de rebuda i ca-lidesa que necessiten per sentir-se acollits i benvin-guts.

– El primer dia de classe el tutor de l’aula d’acolli-da recollirà els alumnes pels diferents nivells d’ESOon han estat ubicats. Aquests alumnes que ja han tin-gut un contacte inicial amb el grup de companys del’aula ordinària, que ja han conegut el seu tutord’ESO, que saben quina serà l’aula on faran les ses-sions de tutoria i que tenen un coneixement superfici-al del centre, arriben a l’aula d’acollida amb un desiggran d’acabar d’entendre tota la informació rebuda.

En arribar a l’aula d’acollida el tutor es presenta iprocura la presentació dels alumnes; “passant llista”s’adonarà ràpidament del nivell de comunicació dels

L’aula és unespai de troba-da i de referèn-cia; si hi haproblemes, elsprofessors quehi passen elsajuden a resol-dre’ls en totmoment.

Els nois i noiesveuen l’aulad’acollida coma espai visuali viu. La viuencom el lloc derebuda i calide-sa que necessi-ten per sentir-se acollits ibenvinguts.


diversos alumnes i detectarà qui són aquells que po-den ajudar a traduir tot allò que se’ls explica. Aquestaprimera relació comunicativa serà el principi de l’ava-luació inicial que es farà als alumnes per tal d’establiruna dinàmica de treball.

3.4.4 La relació inicial entreels companys de l’aula d’acollida

És en arribar a l’aula d’acollida quan es coneixentots els alumnes que passaran per l’aula. Cal tenirpresent que tenen diferents edats, procedeixen depoblacions diferents: Roda, Creixell, Torredembar-ra... (tota la zona escolar abans esmentada) i que te-nen orígens diferents, berbers, àrabs... És doncs im-portant que s’estableixi una bona relació entre ellsper afavorir la col·laboració i l’ajuda mútua. De tal for-ma que uns alumnes puguin “tutoritzar” els altres ambexplicacions en la seva llengua de tot el que està pas-sant (a l’inici és imprescindible) evitant així, en la me-sura que sigui possible, que l’alumne es bloquegi, obé que no surti del seu mutisme.

Serà interessant destacar tot allò que saben, o queen principi sembla que saben, mitjançant jocs de co-municació oral que afavoreixin la constant valoraciópositiva per tal de començar a reforçar l’autoestima.

Un objectiu a destacar d’aquest primer dia de clas-se és començar a treballar l’espontaneïtat del grupper afavorir l’aprenentatge.

3.4.5 Quin grup es troba el tutorde l’aula d’acollida?

El tutor de l’aula d’acollida es troba amb una auladifícil. Alumnes de procedències diverses amb apre-nentatges diversos i amb adaptacions diferents.

Ha de tenir dins de la mateixa aula alumnes anal-fabets i alumnes escolaritzats al Marroc, aquests úl-

Tenen orígensdiferents, ber-bers, àrabs...És doncs im-

portant ques’estableixi una

bona relacióentre ells per

afavorir lacol·laboració il’ajuda mútua.

Serà interes-sant destacar

tot allò que sa-ben per tal de

començar a re-forçar l’autoes-

tima.


tims poden tenir nocions de francès o no. Si és queen tenen, ja coneixen una mica el nostre alfabet.

A més a més, a l’aula hi ha els companys que javan assistir-hi el curs anterior i que tenen a mig fer elprocés d’incorporació a l’aula ordinària.

L’elevat nombre d’alumnes que aquest últim curs(99-00) han estat atesos a l’aula d’acollida, ens haobligat que la feina de tutorització s’hagi compartitentre alguns dels professors que hi han dedicat ho-res de docència, essent així més fàcil la tasca de se-guiment acadèmic i la participació en les reunions denivell. Existeix un cotutor de l’aula d’acollida per ca-dascun dels nivells d’ESO (1r, 2n, 3r i 4t). Aquestadistribució ha facilitat la comunicació i els acords ambels tutors del grup classe i descarrega una mica lafeina de coordinació amb els equips docents.

Aquesta aula diversificada formada per nois i no-ies de 12 a 16 anys és la que els cotutors hauran deguiar durant el curs, amb l’ajut imprescindible delscompanys del claustre implicats en aquest programa.

Per tant, té una importància rellevant l’elaboraciód’un horari d’aula d’acollida que sigui compensat ique faciliti el treball de tothom.

3.5 Horaris dels alumnes

L’aula d’acollida, com a tal, manté una estructurade treball programada amb una planificació horàriatrimestral. Són els alumnes els que s’incorporen auna o altra activitat, intercalant les hores que fan ambel seu grup classe i les que fan a l’aula d’acollida.

El funcionament de l’aula d’acollida es basa majo-ritàriament en els horaris individualitzats. Com s’hapogut constatar anteriorment, la diversitat de l’alumnatnouvingut és amplíssima, quant a edat, coneixements,escolarització prèvia..., d’aquí la necessitat d’ela-borar uns horaris que permetin una gran flexibilitat.

Existeix un co-tutor de l’aulad’acollida percadascun delsnivells d’ESO.Aquesta distri-bució ha facili-tat la comuni-cació i elsacords amb elstutors del grupclasse i descar-rega una micala feina decoordinacióamb els equipsdocents.

El funciona-ment es basamajoritàriamenten els horarisindividualitzats.


Els atenem en horari individual, alternen l’horari al’aula amb un procés progressiu d’integració al grupclasse. Per tant, entren i surten de l’aula segons lesnecessitats de cadascun.

Annex 7. Exemples d’horaris individuals (p. 69)

3.5.1. Com s’ha elaborat aquest horari?

El sistema de treball és molt personal. Cada alum-ne és valorat segons les seves capacitats i se li pre-para un horari individualitzat. És un sistema molt sim-ple si pensem en la base de “donar a cadascú allòque pot fer”, però complex pel que fa a l’organització,ja que implica un coneixement molt complet de cadaalumne i una gran elaboració de feines individuals.

En l’elaboració de l’horari intervenen el departa-ment d’orientació, els professors que atenen l’aula iels tutors dels alumnes.

– Com es controlen els horaris individuals?És evident que el fet que hi hagi horaris individuals

comporta la planificació general d’horaris dels alum-nes.

A través d’aquesta graella que presentem podemobservar cada dia de la setmana i cada hora del diaon és cada alumne, també ens permet extreure infor-mació sobre les hores que fa a l’aula d’acollida i al’aula ordinària, en quines àrees està integrat i quantscrèdits variables fa. En definitiva, ens ajuda en l’orga-nització dels horaris individuals dels alumnes, ja queens dóna una visió particular de cadascun d’ells i unade general de tota l’aula d’acollida.

Annex 8. Graelles de control d’horaris (p. 70 i 71)

El sistema detreball és molt

personal. Cadaalumne és valo-

rat segons lesseves capaci-tats i se li pre-para un horariindividualitzat.

En l’elaboracióde l’horari in-

tervenen el de-partament

d’orientació,els professors

que atenenl’aula i els

tutors delsalumnes.


3.5.2. Hores de l’aula d’acollida

L’aula està oberta les 29 hores lectives, amb unhorari trimestral de les diferents àrees.

El nombre d’hores que faran a l’aula d’acollida elsalumnes nouvinguts dependrà del grau de coneixe-ment de llengua. Durant el primer trimestre, normal-ment, hi faran gairebé totes les hores.

Dins l’horari de l’aula es treballen totes les matèri-es, prioritzant les relacionades amb l’àrea de català.

Al llarg dels tres cursos que porta en funcionamentl’aula hi han participat, de forma directa, professorsde les següents àrees: Llengua Catalana i Literatura,Llengua Castellana i Literatura, Tecnologia, Matemà-tiques i Música.

Les activitats que preparem, i els materials que uti-litzem, estan adaptats a la tipologia d’aquest alumnat;els procediments de treballs requereixen molta mésinsistència, paciència i repetició que les que utilitzarí-em normalment a l’aula ordinària.

3.5.3. Professors que hi interveneni la seva dedicació horària

És evident que la dedicació del professor assignata l’aula d’acollida no cobriria les necessitats si tots elsalumnes estiguessin junts, atesa la quantitat de ni-vells diferents que presenten. Així doncs, hi ha algu-nes hores en què hi ha dos professors atenent l’aula.Cal tenir en compte que algunes de les hores inverti-des a l’aula corresponen a l’horari lectiu dels profes-sors, però unes altres són fruit del voluntarisme delprofessorat, que fa classe a l’aula en lloc de fer guàr-dies, o d’hores de reducció que li correspondrien.

És normal, doncs, que cada trimestre, a més delprofessor encarregat de l’aula d’acollida, el qual res-ta a l’aula unes 10 hores, hi entrin també 7 o 8 pro-fessors de diferents àrees o especialitats.

El nombred’hores quefaran a l’aulad’acollida elsalumnes nou-vinguts depen-drà del grau deconeixementde llengua.

Algunes de leshores inverti-des a l’aulacorresponen al’horari lectiudels profes-sors, però unesaltres són fruitdel voluntaris-me del profes-sorat.


Es tracta, sempre que la disponibilitat horària hopermeti, de doblar amb dos professors el màximd’hores possible, per tal d’atendre amb garantiesd’èxit els diferents ritmes d’aprenentatge. De fet, amesura que el curs avança, els nois i noies es vanincorporant progressivament a la seva aula ordinària,i al segon i tercer trimestre ja no és tan necessari elsuport de tant professorat.

3.5.4. Hores de l’aula ordinària

El procés d’integració a l’aula ordinària el realitzemtenint en compte les possibilitats de cada alumne icomptant amb l’ajut dels diferents departaments.

L’alumne, només arribar, participa en:

– L’àrea d’educació física. La considerem la mésintegradora, permet des d’un començament que l’a-lumne nouvingut es relacioni d’una manera naturalamb els seus companys i l’adquisició d’hàbits moltimportants, com la higiene personal, l’esforç, el tre-ball en equip, etc. Encara que s’ha de tenir en comp-te la dificultat que representa la diferent cultura es-portiva del sistema educatiu del qual provenen.

– La tutoria. És necessari des del començamentque l’alumne tingui clar que pertany a un grup classeal qual s’anirà integrant a poc a poc.

– Crèdits Variables. Aquells que l’alumne sigui ca-paç de comprendre (crèdits més manipulatius).

Després seran les àrees instrumentals de catalài de matemàtiques, les que permetran la incorpora-ció a l’aula ordinària, atesa la gran possibilitat d’a-daptació dels continguts que permeten aquestesàrees.

Cal destacar també les àrees d’expressió i detecnologia, que d’una forma molt més manipulativapermeten consolidar la relació d’aquests nois i noies

A mesura queel curs avança,els nois i noies

es van incor-porant progres-

sivament a laseva aulaordinària.

El procés d’in-tegració a l’aulaordinària el rea-litzem tenint en

compte lespossibilitats de

cada alumne icomptant ambl’ajut dels dife-rents departa-

ments.


amb la resta dels companys, sense realitzar gairesadaptacions de materials.

Per portar un seguiment més exhaustiu de la ma-tèria que han treballat i el nivell que han assolit, s’om-ple un full de seguiment, dins de cada àrea, que per-met controlar la informació del progrés dels alumnes.

Annex 9. Full de seguiment d’àrees (p. 72)

3.6 Metodologia i materials

3.6.1. Metodologia

La forma d’intervenció ha estat condicionada perla realitat dels alumnes i del seu entorn. Per tal que lametodologia sigui eficaç i s’obtinguin resultats de pro-grés, hem valorat els següents principis:

– GlobalitzacióA l’alumne la realitat se li presenta de forma glo-

bal, no parcel·lada, conseqüentment l’aprenentatged’aquesta realitat també ha de ser global.

– InterdisciplinarietatAquest principi fa referència a la relació que s’es-

tableix entre les diferents disciplines. Forma, junta-ment amb la globalització, les dues cares d’una mo-neda. El crèdit de síntesi, que es fa en acabar cadacurs de l’ESO, és un exemple claríssim, en el qualtots els alumnes de l’aula d’acollida participen.

– ActivitatAprenentatge significatiu a partir de la pròpia acti-

vitat de l’alumne. Es proposaran situacions perquèl’alumne realitzi el descobriment per si mateix, en fun-ció del seu propi esforç. Els costa molt abandonarl’aprenentatge memorístic, fruit de la seva anteriorescolarització a les escoles magribines.

La formad’intervencióha estat condi-cionada per larealitat delsalumnes i delseu entorn. Pertal que la meto-dologia siguieficaç i s’obtin-guin resultatsde progrés,hem valorat elssegüents prin-cipis: globalit-zació, interdis-ciplinarietat,activitat, indivi-dualització, so-cialització, con-textualització ifuncionalitat.


– IndividualitzacióS’adapta a les possibilitats, característiques i situ-

ació dels alumnes.

– SocialitzacióComplementa el principi anterior i implica la coo-

peració i el treball en grup.

– Contextualització i funcionalitat.Aplicació dels aprenentatges a l’entorn proper i a

les situacions de la vida quotidiana mitjançant activi-tats dintre i fora del centre.

3.6.2. Materials

Si la diversitat dins l’aula d’acollida és molt gran ies treballa amb un horari d’alumnes, molt individualit-zat, també ho hauran de ser el materials que utilit-zem.

A l’hora de seleccionar el material que utilitzaràl’alumne tindrem en compte dues variables força im-portants: el nivell d’escolarització prèvia (al seu paísd’origen o bé aquí) i el nivell de coneixement del ca-talà.

– Els alumnes que no han estat escolaritzats idesconeixen qualsevol idioma que no sigui el seu(àrab o berber) hauran d’utilitzar materials d’alfabetit-zació de cara a aprendre a llegir i escriure. D’altrabanda, qualsevol material que s’utilitzi amb ells tindràun fort component visual que els permeti entendre’l,(malgrat no siguin capaços de llegir-lo), com podriaser la resolució de problemes muts a matemàtiques.

– Els alumnes que han estat escolaritzats al seupaís d’origen (en aquest cas el Marroc), tenen la faci-litat d’haver estudiat el francès, que permet un segonnivell de la llengua. Ja no es tracta que aprenguin a

A l’hora de se-leccionar el ma-terial que utilit-

zarà l’alumnetindrem en

compte duesvariables forçaimportants: el

nivell d’escola-rització prèvia iel nivell de co-neixement del

català.


llegir i escriure, sinó tan sols de l’aprenentatge d’unnou idioma. Els materials utilitzats en aquest cas hau-rien de servir per conèixer vocabulari i ser capaçosd’estructurar frases senzilles que els permetin comu-nicar-se.

– Els alumnes que han estat escolaritzats al nos-tre país, encara que molt poc temps, ja han superataquesta primera fase. El treball se centraria en unamillora de la seva expressió oral i escrita i un majorconeixement del vocabulari específic de les diferentsmatèries que els permetés la seva inserció a l’aulaordinària amb garanties d’èxit.

Aquesta complexitat ens exigeix la planificació i elcontrol del material que treballa cada alumne dinsl’aula d’acollida. Per permetre’ns saber en quin puntes troba en cada moment, utilitzem una graella comla següent:

Annex 10. Graella de control de materials (p. 73)

Utilitzem materials de tot tipus. Es tracta quel’alumne pugui seguir el seu ritme d’aprenentatge,podem utilitzar llibres de diferents nivells de primària isecundària, materials audiovisuals, jocs, ordinadors,llibres de lectura... qualsevol material que permeti alsnois i noies desenvolupar les seves capacitats. Elsmaterials utilitzats per a aquests alumnes dependràde la seva evolució.

El llistat de materials que proposem a continuacióés una part, ja que cada dia s’amplia, podríem dir queés viu.

Annex 11. Materials treballats a l’aula (p. 74 i 75)

El treball ambels alumnesque han estatescolaritzats alnostre país, secentraria enuna millora dela seva expres-sió oral i escri-ta i un majorconeixementdel vocabulariespecífic de lesdiferents matè-ries.


– Com paguen el material?El material que utilitzen els alumnes a l’aula d’aco-

llida el paguen al final de cada trimestre. A través delfull de control de material, es fa un llistat i s’elaborauna liquidació amb un preu simbòlic.

No hem d’oblidar que aquests nois i noies tambéestan a l’aula ordinària, els materials que utilitzen pera aquesta, els abonen de la manera que ho fan elsseus companys.

El material queutilitzen els

alumnes a l’au-la d’acollida elpaguen al final

de cadatrimestre.


4. PROCÉS D’ESCOLARITZACIÓDELS ALUMNES NOUVINGUTS A L’IES

4.1 El primer trimestre

4.1.1. Aconsegueixen els alumnesnouvinguts adaptar-se a la dinàmicade l’IES? Triguen gaire a fer-ho?

Durant tot el primer trimestre treballem a l’aulad’acollida prioritàriament la comprensió i expressió dela llengua a nivell oral, així com l’adquisició d’hàbits il’assoliment de les normes de convivència del centre.

Cal tenir presents aspectes que requereixen del’alumne molta concentració, memòria i una actitudpositiva envers l’ambient educatiu. Per exemple:

– Els horaris: sessions de 60 minuts.– Els canvis d’aula: aula d’acollida, aula ordinària,

gimnàs, aula de música, biblioteca...– L’haver de portar el material necessari segons

les activitats que realitzin: equip d’educació física,material de plàstica...

Aprendre a saludar, conèixer l’hora, saber el dia dela setmana, seran tasques tan importants com la dut-xa després de fer educació física o la realitzaciód’exercicis de càlcul matemàtic.

En general, podem afirmar que passats els primersquinze dies de classe es comencen a produir les pri-meres sorpreses: els alumnes ja no es perden a l’ho-ra d’anar a buscar una classe o bé porten l’equip ne-cessari per fer la classe adient.

Durant tot elprimer trimes-tre treballem al’aula d’acollidaprioritàriamentla comprensió iexpressió de lallengua a nivelloral, així coml’adquisiciód’hàbits i l’as-soliment de lesnormes de con-vivència delcentre.


4.1.2. Com funciona el transport escolar?

A principi de curs, els alumnes, utilitzen per a estarben informats els missatges que els fan arribar elsaltres companys que ja venien a l’IES anteriorment.És elevat el nombre d’alumnes que tenim, tots ellsprocedeixen de pobles petits, i en molts casos sónreagrupaments familiars. La informació dels horaris iels llocs de les parades podríem dir que és transme-sa oralment.

És important, però, que tinguin referències que elsajudin a orientar-se bé, sobretot quan arriba l’hora demarxar, amb tots els autobusos a la porta de l’IES.

Per a aquells alumnes que presenten més dificul-tats de comprensió, i pel mateix motiu d’orientació,fem servir la cooperació d’altres companys, que utilit-zen el mateix transport i que els serveixen de refe-rència. Podem explicar, no obstant això, que tan pre-sents tenen les referències d’altres alumnes, per co-nèixer la seva aula de tutoria, o altre tipus d’agrupa-ment, que a vegades es barregen, i anecdòticamentcomentarem que una alumna nouvinguda (feiamenys de 24 hores que estava al nostre país), va se-guir a una altra que tenia com a referent per a la sevatutoria, i evidentment va marxar amb ella al seu po-ble, amb el consegüent rebombori i espant que aixòens va produir.

4.1.3. Com s’organitza el menjador escolar?

Fins al moment no són destacables els problemesque hagi pogut produir el menjador escolar. Hem depensar que aquests alumnes tenen gustos diferents iel seu paladar no està acostumat a la nostra formade cuinar, ja que l’elaboració i composició dels platsdel seu país, és a dir, la seva gastronomia és unamica diferent a la nostra.

Als alumnes magribins se’ls prepara un menú es-

Per a aquellsalumnes que

presenten mésdificultats decomprensió,fem servir lacooperació

d’altres com-panys, que uti-litzen el mateixtransport i que

els serveixende referència.


pecial els dies que al menjador hi ha àpats que ellsno poden prendre, com és el cas del porc i els embo-tits.

No gaudeixen gaire amb el menjar, tot s’ha de dir,però en general la majoria d’alumnes de menjadortambé tenen problemes de rebuig a certs menjars,ocasionats per les dietes que usualment consumei-xen o per la quantitat de prejudicis que tenen enaquestes edats.

Respectem el seu dejuni durant el mes del Rama-dà i els alumnes romanen al pati o a la biblioteca du-rant el temps que dura.

4.1.4 Quina relació tenim amb les famílies?

A començaments d’octubre i seguint les directriusmarcades al PEC (Projecte Educatiu de Centre) esfan les primeres reunions de pares a tots els nivellseducatius del centre. En el cas de l’aula d’acollida hiintervé una figura imprescindible: el mediador inter-cultural.

4.1.5 Quines funcions té el mediadorcultural al nostre centre?

Al nostre centre gaudim des de fa dos cursos delsserveis oferts per la figura del mediador cultural, queté una sèrie de tasques assignades, que moltes ve-gades depassen el temps que hi pot dedicar, a causadel constret horari que ha de complir prestant serveisa diferents centres, entitats i poblacions, totes ellesassignades des del Consell Comarcal del Tarrago-nès, que es qui ofereix aquest servei.

Entre les funcions essencials del mediador culturaldestaquem:

– Fer de traductor directe dels alumnes en diver-sos moments claus de la vida del centre: períodes de

Respectem elseu dejuni du-rant el mes delRamadà i elsalumnes roma-nen al pati o ala bibliotecadurant el tempsque dura.

A comença-ments d’octu-bre i seguintles directriusmarcades alPEC es fan lesprimeres reuni-ons de pares atots els nivellseducatius delcentre.


matriculació, festes i activitats, pla d’acollida, reuni-ons de pares...

– Traduir tota la informació escrita que el centredóna als alumnes sobre normes de funcionament,drets i deures, material que han de portar...

– Participar en tallers adreçats als alumnes quetenen com a objectiu treballar en la línia de l’educa-ció cívica intercultural.

Informar i orientar els alumnes pel que fa als cur-sos de formació ocupacional i fer-ne un seguiment uncop hagi deixat l’institut.

– Ajudar els alumnes i les seves famílies en la tra-mitació de la documentació necessària, ja sigui al’institut o quan calgui fer papers a l’Ajuntament, Go-vern Civil...

– Assessorar el professorat, mitjançant sessions,seminaris, cursos o xerrades, per tal de millorar lanostra funció educativa.

– Servir de model i exemple als nostres alumnes,per tal d’aconseguir una autoestima sociocultural po-sitiva.

– Parlar freqüentment i de manera individual o enpetits grups amb els nostres alumnes per tal d’ani-mar-los i ajudar-los a viure en un país que els és es-trany.

- Intervenir en les possibles situacions conflictives,directament amb els alumnes o amb les famílies.

– Coordinar les accions que el centre duu conjun-tament amb els altres serveis socials: tramitació debeques, ajuts...

Amb totes aquestes funcions que hem detallat,resta absolutament palesa la necessitat que tenimd’aquesta figura al centre, i seria molt positiu que elmediador fos institucionalitzat a totes les zones ambpresència de persones d’altres cultures.

Seria molt posi-tiu que el me-

diador fos insti-tucionalitzat a

totes les zonesamb presència

de personesd’altres

cultures.


4.1.6 La primera reunió de pares.Hi assisteixen els pares?

Com acabem de dir, una de les funcions essenci-als del mediador intercultural és fer de traductor di-recte a les reunions de pares.

La primera reunió és preparada meticulosamentpel grup de professors de l’aula d’acollida i el media-dor intercultural, i s’elabora una convocatòria bilin-güe, adreçada a les famílies de tots els alumnes del’aula d’acollida.

Annex 12. Convocatòria de la reunió de pares (p. 76)

Els temes que es tracten són sempre generals itenen com a objectiu aconseguir la màxima implica-ció de les famílies en l’aprenentatge dels seus fills.Es demana col·laboració i interès, aspectes difícilsd’entendre per part dels pares o bé de les famíliesd’altres cultures que viuen, en general, una vida com-plicada i amb moltes carències. Malgrat això a lesnostres convocatòries sempre hi ha hagut una res-posta positiva amb una bona assistència de pares;s’han pogut aclarir els dubtes i s’han explicat els ob-jectius de l’aula d’acollida.

Hem insistit sempre en la importància que té fer unseguiment de l’aprenentatge dels seus fills i, si mésno, que l’alumne assisteixi al centre amb actitud posi-tiva i “ganes” d’aprendre.

En aquestes reunions s’aprofita, també, que elspares coneguin el centre, visitin l’aula d’acollida, ve-gin la feina que fan els seus fills i puguin arribar a va-lorar-la, malgrat no l’entenguin gaire.

S’aconsegueix a les reunions un clima relaxat, grà-cies en part al mediador intercultural, i els pares arri-ben a fer preguntes que sempre solen estar relacio-nades amb el transport escolar, o bé el comporta-ment dels seus fills/es, ja que el que més desitgen ésno tenir problemes.

La primera reu-nió de pares éspreparada meti-culosament pelgrup de profes-sors de l’aulad’acollida i elmediador inter-cultural, i s’ela-bora una con-vocatòria bilin-güe, adreçada ales famílies detots els alum-nes de l’aulad’acollida.


4.1.7 Com se solucionen els problemesque sorgeixen a l’aula? Hi ha conflictesde disciplina?

Durant aquest primer trimestre, gairebé tots elsproblemes que puguin sorgir són causats per la man-ca de comprensió: de la llengua, de la dinàmica delcentre, dels horaris...

L’alumne, al principi, quan no entén una cosa i noté eines per poder fer preguntes, esdevé agressiu imalhumorat, adoptant actituds davant de la resta decompanys difícils d’entendre per part del professorat.És aleshores quan els cotutors es reuneixen ambl’alumne per analitzar el fet i trobar la causa que pro-voca el canvi de comportament. Una vegada esbrina-des les raons s’explica a l’alumne que la forma de re-accionar que ha tingut no és correcta i es fa un actede conciliació on l’alumne demana disculpes, i l’altrapart, si és el cas, també.

Quan el fet ho requereix s’imposa una sanció queha de ser aplicada immediatament. Si no fos així, lasanció no seria entesa per l’alumne.

Aquest fet es comunica als pares convocant-los auna entrevista al centre. La figura del mediador inter-vé en el cas que sigui difícil contactar amb ells.

Annex 13. Avís per a l’entrevista personal (p. 77)

A partir del primer trimestre aquesta mena de “trac-tament especial disciplinari” desapareix i el Regla-ment de Règim Intern del centre s’aplica a tots elsalumnes per igual.

Durant aquestprimer trimes-

tre, gairebé totsels problemes

que puguin sor-gir són causatsper la manca decomprensió: dela llengua, de la

dinàmica delcentre, dels

horaris...


4.1.8 L’horari del primer trimestrede l’aula d’acollida és comú a totsels alumnes de l’aula?

L’horari és comú quant a les matèries, però noquant a les activitats programades que tenen dife-rents nivells de dificultat. Un dilluns a primera hora, aclasse de llengua catalana, pot haver-hi alumnes tre-ballant vocabulari bàsic i alhora d’altres alumnes fentexercicis de redacció.

Per tal de donar unitat a aquest sistema es bus-quen centres d’interès que es puguin treballar con-juntament a totes les àrees, com són la tardor i laCastanyada al primer trimestre. Mitjançant aquestscentres d’interès s’afavoreix que l’alumne compren-gui l’activitat que es fa a finals d’octubre//principis denovembre, al voltant de la tardor: La Castanyada.

HORARI 1r TRIM. “LA TARDOR”


4.1.9 Com es valora l’aprenentatgeprogressiu d’aquests alumnes?

El conjunt de professors que intervenen en l’aten-ció educativa d’aquests alumnes constitueixen la jun-ta d’avaluació de l’aula d’acollida. Així doncs, dins ladistribució horària que el centre disposa per fer lesavaluacions hi compta una hora “Junta AvaluacióAA”.

D’altra banda, el professorat que tutoritza l’aulad’acollida també assisteix a les juntes d’avaluaciódels cursos ordinaris en els quals es van incorporantalumnes de l’aula d’acollida. Com hem comentatabans, la distribució i cotutorització es fa per nivells, iaquest professorat porta un seguiment de tots elsalumnes, tant dels que encara romanen a l’aulad’acollida, com dels que ja han estat incorporats enun 100% de les hores a l’aula ordinària.

La junta d’avaluació de l’aula d’acollida omple l’in-forme d’avaluació del primer trimestre que serà lliurata l’alumne. Aquest informe complementa el butlletí denotes trimestral, bastant buit d’informació, ja quel’alumne només té notes de les àrees que ha cursat.

Annex 14. Informe d’avaluació del primer trimestre (p. 78, 79 i 80)

4.2 El segon trimestre

4.2.1 Com s’adapten els nous horaris?

En començar el segon trimestre a l’aula d’acollidaes produeix una transformació: els alumnes nouvin-guts augmentaran les hores a l’aula ordinària com-partint així més classes amb els seus companysd’ESO. Tal i com es va fer al primer trimestre, el de-partament d’orientació elabora els nous horaris indi-viduals segons l’oferta de CV que facin els departa-

El professoratque tutoritza

l’aula d’acollidatambé assisteix

a les juntesd’avaluació

dels cursos or-dinaris en elsquals es vanincorporant

alumnesde l’aula

d’acollida.

En començar elsegon trimestre

els alumnesnouvinguts

augmentaranles hores a l’au-

la ordinària.


ments; és una decisió consensuada per l’equip do-cent; però els professors de l’aula d’acollida, el tera-peuta, la psicopedagoga i la coordinadora pedagògi-ca són els que en prenen l’acord final. En aquest se-gon trimestre es pot produir la incorporació al 100%d’un alumne a l’aula ordinària, a tal efecte el departa-ment d’orientació elabora un full informatiu i assaben-ta el tutor d’ESO corresponent de la nova situació delseu alumne.

Annex 15. Full informatiu d’incorporació a l’aula (p. 81)

També s’informen, en reunió d’equip docent, elsprofessors implicats dels nous crèdits, ja siguin co-muns o variables que farà l’alumne durant el trimes-tre per tal que els departaments tinguin preparat elmaterial adaptat.

4.2.2 Sempre és adequada la decisióque es pren?

Cal dir que no sempre poden ser encertades a-questes decisions. Els principals problemes que hemtrobat han estat, o bé que a l’alumne li costa mantenirel ritme de treball que se li marca des del seu grupclasse, o bé que potser no estava suficientment pre-parat per incorporar-s’hi, tot i que dintre de l’aulad’acollida destaqués sobre la resta de companys.

En qualsevol cas s’intenta apaivagar aquests efec-tes, i sobretot, hem procurat, que tot plegat, tinguésun ressò al més lleu possible, tant per als alumnescom per als professors.

4.2.3 L’horari de l’aula d’acollida el segontrimestre. Quin centre d’interès es treballa?

Entorn al centre d’interès de l’hivern s’elabora unnou horari d’aula que també s’enriquirà amb temes

En aquest se-gon trimestrees pot produirla incorporacióal 100% d’unalumne a l’aulaordinària, a talefecte el depar-tament d’orien-tació elaboraun full informa-tiu i assabentael tutor d’ESOcorresponentde la nova si-tuació del seualumne.


com el Nadal, el Ramadà i el Carnaval, procurantsempre que l’alumne s’impliqui cada vegada més enles activitats del centre.

4.2.4 Com participen aquests alumnesde les activitats del centre?

A l’IES és fan activitats per afavorir la convivènciade tot l’alumnat del centre. Aquestes activitats, ja si-guin culturals, esportives... o bé sortides, excursi-ons..., arriben a l’alumne mitjançant la sessió de tuto-ria a l’aula ordinària i és el tutor d’ESO qui fa la prime-ra explicació. Més tard a l’aula d’acollida l’alumneacabarà d’entendre en què consisteix la seva partici-pació i triarà entre els diferents tallers o activitats pro-gramats com un alumne més del centre.

Aquestes jornades s’aprofiten també per treballarl’interculturalisme i són el moment més adient per talque aquests alumnes donin a conèixer diferents as-pectes de la seva cultura.

Annex 16. Programa festa Castanyada (p. 82)

A l’IES és fanactivitats per

afavorir la con-vivència de tot

l’alumnat delcentre.

HORARI 2n TRIM. “L’HIVERN”


4.2.5 Com és la feina que es fa a l’auladurant aquest segon trimestre?

Així com al primer trimestre dominaven els exerci-cis d’expressió i comprensió oral de la llengua, enaquest segon trimestre es produeix un treball més in-tensiu de la llengua escrita i dels exercicis de lectura;és en aquest trimestre quan a l’aula d’acollida es tre-balla a un ritme més viu i quan es constata millor laprogressió dels alumnes.

Cal dir que l’aula d’acollida sempre és oberta i quedurant tot el curs es poden produir noves incorporaci-ons d’alumnes nouvinguts, aleshores la feina que esfa amb ells és la mateixa que ja s’ha fet el primer tri-mestre amb els alumnes d’incorporació tardana, se-guint cadascú la seva progressió individual.

En acabar el trimestre l’alumne rebrà, igual que elprimer, l’informe i el butlletí de notes corresponent.

Annex 17. Informe d’avaluació del segon trimestre (p. 83, 84 i 85)

4.3 El tercer trimestre

4.3.1 Quins canvis es produeixena l’aula d’acollida el tercer trimestre?

No hem d’oblidar que l’objectiu principal de l’aulad’acollida és incorporar de la manera menys traumà-tica possible l’alumne nouvingut a l’aula ordinària.Aleshores, en començar el tercer trimestre, tal coms’havia fet el primer i el segon, el departament d’ori-entació elabora els nous horaris en base a aquestafinalitat, i informa el professorat implicat, de les no-ves incorporacions als crèdits comuns i als crèditsvariables, amb els comunicats ja annexats.

En el segon tri-mestre es pro-dueix un treballmés intensiu dela llengua escri-ta i dels exerci-cis de lectura;es treballa a unritme més viu ies constata mi-llor la progres-sió dels alum-nes.


4.3.2 Es valora el procés d’incorporaciódels alumnes nouvinguts a l’aula ordinària?

Un cop fet l’horari del tercer trimestre, es comen-cen a reunir les dades per elaborar una fitxa individu-al del progrés de cada alumne.

Mitjançant aquesta fitxa es comprova fàcilment elnombre d’hores que l’alumne en qüestió ha assistit al’aula d’acollida i el nombre d’hores que corresponena l’aula ordinària: crèdits variables i crèdits comuns.Observarem com aquesta progressió decreix quant al’aula d’acollida i augmenta quant a l’aula ordinària,la qual cosa ens confirma que l’evolució de l’alumneés positiva.

MODEL DE FITXA DE PROGRESSIÓ DE L’ALUMNE


4.3.3 L’horari de l’aula d’acollida.Quin centre d’interès es treballa?

El departament d’orientació, elabora l’horari delsalumnes, al voltant de la primavera i Sant Jordi, aug-mentant les hores d’incorporació a l’aula ordinària.

L’aula d’acollida esdevé, doncs, una aula on es fauna feina més aviat de suport de l’aula ordinària, aju-dant així l’alumne en procés d’incorporació a enten-dre les tasques que ha de fer a les àrees en què haestat normalitzat.

A l’horari de l’aula d’acollida s’inclouen activitatsd’expressió que ajuden l’alumne a madurar els seusaprenentatges: teatre, música, plàstica...

És a la festa de fi de curs on fem palès l’esforç re-alitzat per l’alumnat de l’IES. Els alumnes de l’aulad’acollida hi col·laboren tant com la resta.

A tall d’exemple, annexem el programa de la repre-sentació teatral que es va fer el 27 de maig de 2000,preparada en un crèdit variable del departament decatalà. En aquesta representació intervé una alumna

HORARI 3r TRIM. “LA PRIMAVERA”Sant Jordi

Al voltant de laprimavera iSant Jordi, aug-mentant les ho-res d’incorpo-ració a l’aulaordinària.


incorporada ja al 100% a l’aula ordinària, i 3 alumnesque el tercer trimestre tenien assignades un 70% deles hores a l’aula ordinària.

Annex 18 . Programa de teatre (p. 86)

4.3.4 Avaluació final i crèdit de síntesi (CdS).Què és el crèdit de síntesi?

L’avaluació final dels alumnes de l’aula d’acollidaés individualitzada; parteix, doncs, dels nivells inici-als de cada alumne i dels objectius proposats. De totaixò se’n deixa constància en un informe d’avaluaciófinal.

Annex 19. Informe d’avaluació del tercer trimestre (p. 87, 88 i 89)

El CdS que tot l’alumnat d’ESO fa els darrers diesdel curs, suposa la prova final per a aquests alumnesde l’aula d’acollida. Els alumnes nouvinguts deixend’assistir-hi per incorporar-se plenament al seu grupclasse, que es distribueix en petits grups.

Realitzaran com un alumne més aquesta activitat,oberta i participativa. La resta de companys de clas-se veu amb bons ulls la incorporació plena dels seuscompanys al treball del CdS. Malgrat s’hagin de fersenzilles adaptacions d’aquests crèdits, en generalles accepten bé i molts alumnes de l’aula d’acollidasolen superar amb èxit l’avaluació dels CdS.

S’ha de dir que durant aquests dies el professoratd’atenció a la diversitat està distribuït pels diferentsnivells d’ESO donant suport, resolent dubtes, i/o fentles explicacions que aquests alumnes puguin neces-sitar.

El CdS suposala prova final

per a aquestsalumnes de

l’aula d’acolli-da. Els alumnesnouvinguts dei-

xen d’assistir-hi per incorpo-

rar-se plena-ment al seu

grup classe,que es distribu-

eix en petitsgrups.


5. VALORACIÓ FINAL

És evident per a nosaltres l’eficàcia d’aquesta aulacom a element d’atenció a la diversitat dintre del nos-tre IES.

Valorem molt positivament: la feina de tots els pro-fessionals implicats en el funcionament de l’aula, elsprimers resultats acadèmics dels alumnes que hanaconseguit “normalitzar-se” amb el nostre sistemaeducatiu, la importància que tots els alumnes quehan passat per l’aula d’acollida donen a aquesta aulacom a centre d’acollida i suport davant un canvi de“vida” i cultura, la bona rebuda que ha tingut aquestprograma per part de tots aquells que ens han escol-tat i ens han donat suport…, i així podríem seguirenumerant moltíssims aspectes que han reforçat lafermesa per continuar en aquesta línia i millorar-la.

Cal dir que han estat moltes les hores i els esfor-ços dedicats, però quan observem que realment l’a-lumne s’ha vist beneficiat, que de fet és el punt departida de qualsevol plantejament en educació, noconsiderem que aquests esforços hagin estat en va.

Ens queden molts reptes per superar i molts as-pectes per millorar, però si mirem enrere i veiem queamb els mitjans amb els quals hem treballat s’hanaconseguit totes aquestes fites: no hem d’esperarcoses més positives amb els que tenim ara?

Constatem moltes mancances per poder realitzarla nostra feina d’una forma més completa i per poderdonar a aquests alumnes el que necessiten per nodesarrelar-se i perdre els seus orígens: programesde treball en llengua àrab, professionals que puguindonar-los alguna hora dintre del currículum..., que elsfaci sentir més a prop del que és seu, la seva història,els seus costums, la seva llengua...

Ens qüestionem sobre quins canvis s’han de realit-

És evident pera nosaltresl’eficàciad’aquesta aulacom a elementd’atenció a ladiversitat dintredel nostre IES.

Constatemmoltes man-cances perpoder realitzarla nostra feinad’una formamés completa iper poder do-nar a aquestsalumnes el quenecessiten.


zar en la nostra societat i en concret en el nostre sis-tema educatiu, per tal que tots aquests alumnes pu-guin mostrar-nos la riquesa de la seva cultura i ensfacin veure el fons de les seves persones, els senti-ments, els desitjos, les il·lusions, els seus somnis...Totaixò és complicat i potser haurà de passar quelcommés que “una generació” per tal que es pugui acon-seguir, però mantindrem el nostre esforç per intentarque la petita societat que ens envolta, al nostre IES,sigui cada dia una mica més oberta, tolerant, i diver-sa.

Mantindrem elnostre esforç

per intentarque la petitasocietat que

ens envolta, alnostre IES,

sigui cada diauna mica més

oberta, tole-rant, i diversa.


ANNEXOS


Annex 1. Organigrama de l’IES


Annex 2. Recollida d’informació CEIP


Annex 3. Model d’informe de primària


Annex 4. Model d’informe d’incorporació tardana


Annex 5. Llistats d’informació


Annex 6. Fotografies de l’aula


Annex 7. Exemples d’horaris individuals


Annex 8. Graelles de control d’horaris


Annex 9. Full de seguiment d’àrees


Annex 10. Graella de control de materials


Annex 11. Materials treballats a l’aula


Annex 12. Convocatòria de la reunió de pares


Annex 13. Avís per a l’entrevista personal


Annex 14. Informe d’avaluació del primer trimestre


Annex 15. Full informatiu d’incorporació a l’aula


Annex 16. Programa festa Castanyada


Annex 17. Informe d’avaluació del segon trimestre


Annex 18 . Programa de teatre


Annex 19. Informe d’avaluació del tercer trimestre


COL·LECCIÓ FINESTRA OBERTA

1. Col·lectiu Ronda RCCL. Immigració i estrangeria:l’estat de la qüestió. 99 pp. Març 1998.

2. Enric Marín i Joan Manuel Tresserras. Segui-ment de l’impacte social de les tecnologies de lainformació i la comunicació (1/3). 56 pp. Maig1998.

3. Fundació CIREM. Jaume Funes (coord.), QuimCasals, Oriol Homs, Xavier Martínez, Ferran Mi-quel, Neus Roca i Jaume Trilla. Proposta de me-sures davant la desigualtat d’èxit a l’ESO. 88 pp.Juny 1998.

4. Salvador Cardús amb la col·laboració de LluísTolosa. La premsa diària a les Illes Balears, elPaís Valencià i Catalunya (1976-1996). 122 pp.Març 1998.

5. Enric Marín i Joan Manuel Tresseras. Seguimentde l’impacte social de les tecnologies de la infor-mació i la comunicació (2/3). 75 pp. Octubre1998.

6. Oriol Alsina i Roger Sunyer. Informe sobre laBanca ètica a Europa. 74 pp. Novembre 1998.

7. M. José Montón i Montse Solerdecoll. Experièn-cies socioeducatives amb adolescents nouvin-guts. 46 pp. Febrer 1999.

8. Carme Mayol i Eugènia Salvador. Materials delectura fàcil. 85 pp. Març 1999.

9. Francesc Deó, Marisa Abad, Encarna Larrey iFrancesc Notó. Un dia en la vida d’un nen. Undia en la nostra vida. 77 pp. (Quadern del profes-sor) i 105 pp. (Quadern de l’alumne). Febrer1999.

10. Enric Marín i Joan Manuel Tresserras. Segui-ment de l’impacte social de les tecnologies de lainformació i la comunicació (3). 67 pp. Maig1999.


11. Marta Casas i Núria Casas en col·laboració ambCristina Cerdà, Anna Montells i David Picó. Pro-jecte d’educació musical de La Lluna Blava. 121pp. Novembre 1999.

12. Grup d’Estudis sobre els Drets dels Immigrantsde la Universitat de Barcelona. Les proposicionsde reforma de la Llei d’estrangeria. 77 pp. Se-tembre 1999.

13. Jaume Funes i Fina Rifà (coord.). Adolescents idificultats socials a l’escola. 98 pp. Febrer 2000.

14. Laura Giménez i Laia Pineda. La recerca socialen l’administració local: una via d’aprofundimentde la democràcia. 72 pp. Març 2000.

15. Moisès Amorós, Ferran Camps i Xavier Pastor.Mediació comunitària i gestió alternativa de con-flictes a Catalunya. Una guia per a la governabili-tat. 91 pp. Abril 2000.

16. Miquel Casanovas i Alfons Formariz. Educacióde persones adultes i immigració extracomunità-ria. 47 pp. Maig 2000.

17. ECOCONCERN. Robert Gonzàlez (coord). Pro-cessos participatius en la gestió d’espais natu-rals. 94 pp. Juny 2000.

AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES NOUVINGUTS …finestra oberta / 18 1 AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES...

Documents

Transcript of AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES NOUVINGUTS …finestra oberta / 18 1 AULA D’ACOLLIDA PER A ALUMNES...