DOSSIER D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ · dossier d’acollida per l’especialista...
57
DOSSIER D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ ANÀLISIS CLÍNIQUES MAIG 2011
Transcript of DOSSIER D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN FORMACIÓ · dossier d’acollida per l’especialista...
DOSSIER D’ACOLLIDA PER L’ESPECIALISTA EN
FORMACIÓ ANÀLISIS CLÍNIQUES
MAIG 2011
SUMARI
1. PRESENTACIÓ .............................................................................................................. 3
2. L’ENTORN .................................................................................................................... 4
2.1. La comarca d’osona .............................................................................. 4
2.2. La ciutat de Vic ..................................................................................... 5
2.3. Com s’hi arriba: les vies de comunicació .............................................. 6
3. CONSORCI HOSPITALARI DE VIC ................................................................................. 8
3.1. Marc jurídic de la formació MIR11
3.2. La docència i recerca al CHV ................................................................. 12
3.3. Biblioteca .............................................................................................. 23
3.4. Circuits interns ...................................................................................... 24
3.5. Normatives vigents ............................................................................... 26
3.6. Protocols institucionals ........................................................................ 28
3.7. Docència per a residents d’Anàlisis Clíniques ...................................... 28
4. PROGRAMA FORMATIU DE L’ESPECIALITAT .............................................................. 29
5. GUIA FORMATIVA D’ANÀLISIS CLÍNIQUES ................................................................. 29
5. CALENDARI DE ROTACIONS ........................................................................................ 37
6. PLANIFICACIÓ DE L'ATENCIÓ CONTINUADA .............................................................. 35
7. OBJECTIUS DE LES ROTACIONS ................................................................................... 38
7.1. Objectius de la rotació general .............................................................. 38
7.2. Objectius de la primera rotació per hematologia .................................. 39
7.3. Objectius de la segona rotació per hematologia .................................... 41
7.4. Objectius de la primera rotació per bioquímica ..................................... 43
7.5. Objectius de la segona rotació per bioquímica ...................................... 45
7.6. Objectius de la primera rotació per microbiologia ................................. 46
7.7. Objectius de la segona rotació per hematologia .................................... 48
8. PLA INDIVIDUAL DE FORMACIÓ.................................................................................. 50
9. PLANIFICACIÓ DE L’ATENCIÓ CONTINUADA ............................................................ 54
ANNEX 1 ..................................................................................................................... 55
ANNEX 2: Normativa d’enviament de mostres a Anatomia Patològica .................... 56
ANNEX 3: BOE ............................................................................................................ 57
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
3
1 PRESENTACIÓ
Benvolguda companya,
En primer lloc, felicitar-te, tant per haver passat la prova de l’examen MIR, com per
haver escollit l’especialitat d’Anàlisis Clíniques.
Amb aquest document, et donem la benvinguda a el Consorci Hospitalari de Vic en
aquesta nova etapa de la teva vida professional i et donem informació bàsica i senzilla
sobre la comarca d’Osona i el Consorci Hospitalari de Vic que creiem que et pot ser
útil.
Esperem que els anys que passis amb nosaltres et siguin molt profitosos pel teu
desenvolupament professional i que aviat consideris que el Consorci Hospitalari de Vic
és el teu hospital.
T’enfrontes a una etapa plena de reptes on et seran necessaris tots els esforços per
aprofitar al màxim les oportunitats d’aprendre que se t’ofereixen. Des del Consorci
Hospitalari de Vic no estalviem esforços per acompanyar-te en aquest període
d’aprenentatge i donar-te el suport necessari. Som conscients que t’enfrontes a un
projecte personal i que com tots els projectes el resultat final depèn molt de la inversió
personal en el propi projecte. Tingues en compte que la fita és important, ja que quan
acabis el teu programa de formació has d’haver assolit les competències necessàries
per ser el garant de la salut dels ciutadans que atenguis.
Rep, doncs, la nostra més sincera benvinguda, i tot el suport des del departament de
docència.
Dra. Maria Viñolas i Tolosa Cap d’Estudis
Dra. Núria Roger i Casals Directora de Docència i Recerca
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
4
2 L’ENTORN
2.1 LA COMARCA D’OSONA
La ciutat de Vic està situada al bell mig d’una plana que porta el seu nom, i del territori
que constitueix la comarca d’Osona, que està formada, estructuralment, per quatre
unitats ben caracteritzades: el Lluçanès, el Cabrerès o Collsacabra, les Guilleries i la
mateixa plana de Vic.
Osona es localitza a la zona central de Catalunya, a pocs quilòmetres de la frontera
francesa Té 1.191 km2 i 153.200 habitants, repartits en 51 municipis. La seva capital és
Vic, situada al centre de la comarca. Altres poblacions importants són Manlleu, Torelló,
Centelles, Roda, etc.
Té com a comarques veïnes el Bages, el Berguedà, la Garrotxa, la Selva, el Ripollès i el
Vallès Oriental.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
5
2.2 LA CIUTAT DE VIC
Vista de la Plana, amb la ciutat al fons
Vic ha donat el nom a la Plana, i forma un tot harmònic amb el pla que la circumda.
Destaca la seva bellesa paisatgística, la gastronomia i, sobretot, la qualitat de vida que
aquí hi trobaràs. Els teus companys podran informar-te de les rutes de “lleure
nocturn”. Cal tenir en compte que Vic és una ciutat universitària i, per tant, la gent té
possibilitat de, a més de formar-se professionalment, passar-s’ho d’allò més bé.
Detall de la Plaça de la Ciutat
Si ho desitges, pots trobar més
informació a les següents adreces
d’Internet :
http://www.victurisme.cat
http://www.chv.cat
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
6
2.3 COM S’HI ARRIBA: LES VIES DE COMUNICACIÓ
La ciutat de Vic està situada a 69 km de Barcelona (55 minuts), a 60 km de Girona (50
minuts), a 164 km de Lleida (120 minuts), a 156 km de Tarragona (100 minuts), a 38 km
d’Olot (25 minuts).
Es pot arribar a Vic des de l'aeroport de Girona o bé des de l'aeroport de Barcelona.
L'aeroport de Barcelona està situat a 84 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
amb tren fent un canvi a Barcelona-Sants, amb autocar o bé per l'autovia C-17.
Podeu consultar més informació a com arribar a Barcelona amb transport aeri.
L'aeroport de Girona està situat a 54 quilòmetres de Vic. Es pot arribar a Vic
mitjançant la línia d'autocar “Eix-Bus” o bé per l'Eix transversal (C-25).
TRANSPORT PER FERROCARRIL (www.renfe.es/index.html)
Renfe és l'empresa espanyola de serveis i transports ferroviaris de passatgers i
mercaderies. A través de la línia de rodalies que enllaça Vic i Barcelona es pot accedir a
les línies internacionals.
L'estació de tren de Vic es troba molt a prop del centre de la ciutat.
TRANSPORT PER CARRETERA
També es pot arribar a Vic per carretera, bé amb cotxe o bé amb autocar. L'empresa
Sagalés enllaça Vic i Barcelona i es pot connectar amb el servei de transport
internacional que passa per Barcelona; el lloc d'arribada és a l'Estació d'Autobusos de
Vic.
Les principals vies de comunicació de Vic són l'autovia C-17 que enllaça amb Barcelona,
l'Eix transversal (C25) que enllaça amb Girona i Lleida i l’Eix Vic-Olot pel túnel de
Bracons que enllaça les comarques d’Osona i la Garrotxa.
Per consultar mapes de carreteres, accessos, estat de les vies, mapes, etc., visiteu www20.gencat.cat/portal/site/mobilitat
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
7
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
8
3 EL CONSORCI HOSPITALARI DE VIC
El Consorci Hospitalari de Vic (CHV) forma part de la Xarxa d'Hospitals d'Utilització
Pública (XHUP) de Catalunya. Ubicat a la ciutat de Vic, província de Barcelona, és el
centre hospitalari assistencial de referència de la comarca d'Osona, amb una àrea
d'influència d’aproximadament 153.200 habitants.
Gestiona l'Hospital General de Vic (HGV), la Clínica de Vic, Osona Salut Mental i
l'Hospital Sant Jaume de Manlleu. Ofereix assistència pública, assistència privada,
assistència en salut mental i assistència sociosanitària. Les instal·lacions del CHV
s'ubiquen en tres edificis situats a Vic i un a Manlleu.
Atenció Pública
Bona part de l'atenció pública especialitzada, contractada amb el Servei Català de la
Salut, té lloc a l'Hospital General de Vic i a Osona Salut Mental. En funció del nivell de
complexitat de la malaltia del pacient i del tipus de tractament a desenvolupar,
l'atenció també es pot oferir a Osona Salut Mental o Clínica de Vic.
Actualment la mitjana de llits en funcionament és de 222.
Serveis assistencials Anestèsia i reanimació / atenció al dolor Especialitats Mèdiques Atenció dona – infant Digestiu Pediatria Neurologia Ginecologia i obstetrícia Pneumologia Unitat de Patologia de la Mama Endocrinologia Atenció Immediata Oncologia Urgències i base SEM Reumatologia Unitat de cures intensives Medicina Interna Cardiologia Malalties infeccioses Cirurgia Unitat Geriàtrica d’aguts (UGA) Cirurgia general Nefrologia Cirurgia maxil·lofacial Psiquiatria i salut mental Urologia Àrea quirúrgica i intervencionisme Angiologia i cirurgia vascular Unitat de Cirurgia sense ingrés Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Especialitat quirúrgiques Unitat d’endoscòpies Oftalmologia Unitat de cribratge Dermatologia Unitat de tractament específics Otorinolaringologia Proves especials
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
9
Serveis centrals Servei de suport Anatomia Patològica Unitat d’Epidemiologia Clínica Farmàcia Laboratori Clínic Rehabilitació Diagnòstic per la imatge Ecografia Tomografia computada Ressonància magnètica
Atenció Privada
Clínica de Vic, integrada al Consorci Hospitalari de Vic, ofereix assistència privada tant
a pacients particulars com a associats a les mútues i companyies d'assegurances. A
banda de l'àrea d'hospitalització i quirúrgica, Clínica de Vic disposa de servei
d'urgències mutual i privat de 12 hores i consultes externes privades de pràcticament
totes les especialitats mèdiques.
Serveis sociosanitaris (Hospital Sant Jaume)
Centre sociosanitari amb un total de 91 llits d’hospitalització i 35 places a Hospital de
Dia, que ofereix una atenció individualitzada i integral a les persones amb baixa
dependència per a la millora de la seva qualitat de vida.
Convenis amb altres institucions
Al març del 2002 es va firmar un conveni de col·laboració entre el Consorci Hospitalari
de Vic i la Corporació Sanitaria Parc Taulí-UDIAT, Centre de Diagnòstic SA, que permet
optimitzar recursos i dispositius sanitaris en matèria de diagnòstic i terapèutica,
consultoria organitzada, prestació de teleassistència mèdica especialitzada, informes
de segona opinió, programes de formació i investigació.
En el marc de les línies d’actuació del Pla Director d’Oncologia de Catalunya (2001-
2004) i en el marc de la cirurgia oncològica en particular, el Consorci Hospitalari de Vic
ha firmat un conveni de col·laboració amb l’Hospital Universitari Josep Trueta de
Girona i amb l’Hospital de Granollers que permeten realitzar de forma conjunta el
tractament quirúrgic del càncer d’alta complexitat (pulmó, esòfag, metàstasis
hepàtiques i còlon) i càncer de baixa prevalença (biliopancreàtics).
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
10
Al setembre del 2007 el Consorci Hospitalari de Vic signa un conveni amb l’Institut
Català d’Oncologia (ICO), a partir del qual s’amplia i millora l’atenció oncològica a la
comarca d’Osona i la seva àrea d’influència.
L’abril del 2007 es va inaugurar a el Consorci Hospitalari de Vic un projecte pioner a
Catalunya. Es tracta del sistema Teleictus, que amb l’ajuda de les tecnologies de la
informació permet escollir amb més rapidesa i precisió el tractament més adequat per
cada pacient. El Consorci Hospitalari de Vic pot connectar-se permanentment per
vídeo conferència amb un neuròleg de l’Hospital de la Vall d’Hebrón de Barcelona, per
explorar conjuntament el pacient, valorar de forma instantània la TAC realitzada, i
poder determinar de forma conjunta el tractament a seguir.
Al novembre del 2008, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) va signar un conveni
estratègic de col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona (HCB) que permetrà que
Osona i la seva àrea d’influència disposin d’una atenció cardiològica de molt alt nivell.
L’acord preveu el suport del Clínic en l’atenció especialitzada a l’Hospital General de
Vic.
L’Hospital Clínic es converteix en el centre de referència per atendre problemes
cardiològics greus i complexos que únicament són competència dels grans hospitals,
els anomenats de tercer nivell. En aquest sentit, les intervencions cardíaques o proves
altament sofisticades tecnològicament es faran al Clínic, considerat com un dels
primers centre hospitalaris de l’estat i reconegut internacionalment.
Al febrer del 2009, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) i l’Institut Guttman signen un
important conveni de col·laboració que fixa els paràmetres per assegurar que les
persones amb gran discapacitat d’origen neurològic, lesions medul·lars o dany cerebral
de l’àrea d’influència d’Osona tinguin a l’abast, i de forma urgent, els millors recursos
per facilitar la seva rehabilitació. El conveni també determina que l’Institut Guttman es
converteix en el centre assistencial de referència per als malalts que necessiten una
atenció altament especialitzada en neurorehabilitació, ja sigui en la fase més aguda de
la malaltia o en d’altres.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
11
3.1 MARC JURÍDIC DE LA FORMACIÓ MIR
A la carpeta de residents que està penjada a la intranet del CHV, al directori F:
(F:/Usuaris/Docència/Lleis que regulen la docència) trobareu les següents
normatives:
Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral
especial de residencia para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud
Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las
especialidades en Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos
del sistema de formación sanitaria especializada
Orden SCO/581/2008, de 22 de febrero, por la que se publica el Acuerdo de la
Comisión de Recursos Humanos del Sistema Nacional de Salud, por el que se
fijan criterios generales relativos a la composición y funciones de las comisiones
de docencia, a la figura del jefe de estudios de formación especializada y el
nombramiento del tutor.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
12
3.2 LA DOCÈNCIA i LA RECERCA AL CONSORCI HOSPITALARI DE
VIC
El Departament de docència i recerca té la funció de planificar, gestionar i controlar les
activitats que es desenvolupen en aquests àmbits per garantir-ne la seva qualitat.
Depèn directament de gerència, i té una importància fonamental dins del pla
estratègic de el Consorci Hospitalari de Vic.
La docència pregrau i postgrau es regeix pel “pla de qualitat de la docència” aprovat a
comitè permanent assistencial el maig del 2010 i pel procediment “Impartir
docència”,elaborat l’any 2008 i que es pot trobar al directori
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats.
A2.4. Procediment Impartir docència A.2.4a Criteris avaluació anual A.2.4b Criteris avaluació final A.2.4c Criteris elaboració guies formatives A.2.4d Criteris per avaluació formativa A.2.4e.Criteris_elaboració_plans_individuals A.2.4f Normativa de funcionament Comissió Docència A.2.4g Normes comitès avaluacions A.2.4h Supervisió i responsabilitats progressives del resident
DOCÈNCIA
El departament de docència gestiona tant la docència pregrau i postgrau que es porta
a terme a l’hospital.
El Consorci Hospitalari de Vic va rebre l’acreditació per a la formació mèdica de
postgrau, pel Ministeri d'Educació i Ciència al juliol de 1989. Des d’aleshores ha anat
augmentant la seva activitat docent en la formació postgrau. L’any 2003 el Consorci
Hospitalari de Vic va tenir una auditoria docent, els resultats de la qual van ser
satisfactoris ja que va rebre la màxima acreditació, per tres anys. L’any 2009 van ésser
auditades les Unitats Docents de Geriatria i Anàlisis Clíniques. I l’any 2010 hi va haver
una altra auditoria del departament de docència, amb resultat favorable i pendent en
el moment actual de la resolució definitiva.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
13
Actualment està acreditat per les següents especialitats:
Medicina Familiar i Comunitària al 1990 (en col·laboració amb la Unitat Docent
Centre de l’ICS) i a partir del 2005 amb la Unitat Docent ACEBA
Medicina Interna al 1990. Ampliació de l’acreditació a 2 places pel 2005
Laboratori i Anàlisis clíniques al 1995
Geriatria al 1996. Ampliació de l’acreditació a dos places pel 2004
Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu al 1998
Llevadores internes residents al 2004
Psiquiatria al 2005
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia al 2006
Ginecologia i obstetrícia al 2007
Relació de metges especialistes en formació al CHV, durant el curs 2010-2011:
Especialitat R1 R2 R3 R4 R5
Medicina Interna 1 2 2 1 2
Geriatria - 1 1 1
Anàlisis Clíniques 1 - 1 1
Cirurgia General i Aparell digestiu - 1 1 1 1
Psiquiatria 1 1 1 1
COT 1 1 1 1 -
Ginecologia i Obstetrícia 1 1 1 -
Medicina familiar i comunitària 9 6 1 5
Infermeria obstètric ginecològica (llevadores) 3 3
Total 17 16 9 11 3
Total MIR + FIR + LLIR 56
El departament de docència és el que planifica, coordina, gestiona i garanteix les
activitats formatives i docents destinades als residents. Així mateix també és el
que planifica, gestiona i controla els programes docents de cada especialitat amb
estricte col·laboració amb els tutors i directors de cada Servei respectiu. Participa
també en la posta en pràctica del programa comú complementari que gestiona el
SAP Osona.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
14
El departament de docència és el que gestiona la infraestructura docent del CHV
en quan a la utilització d’aules com de material audiovisual, així com el suport a la
cerca bibliogràfica, etc ..
LA DOCÈNCIA POSTGRAU
Introducció
La trajectòria seguida en els anys previs ha fet que el Consorci Hospitalari de Vic, en el
seu procés de planificació estratègica, contempla la Docència i Recerca dins de la
missió de l’Hospital. Així mateix, la docència i la recerca també s’inclouen dins dels
resultats orientats a responsabilitat social.
L’objectiu final del departament de docència en la formació especialitzada postgrau és
retornar a la societat uns professionals especialistes amb unes competències
adequades i ajustades als diferents programes formatius.
La docència té un impacte transversal en tota la institució. Per aquest motiu, la
direcció de docència requereix una estructura, una planificació i uns professionals
estretament vinculats a la docència.
El present document descriu el model organitzatiu del departament de docència i
recerca, contemplant únicament la vessant docent i centrada amb la formació
postgrau MIR o LLIR.
Model Organitzatiu
L’estructura docent de el Consorci Hospitalari de Vic, depèn directament de la direcció
gerència.
Direcció Docència i Recerca
Direcció gerència
Cap d’Estudis
Comissió de Docència
Comitè d’Avaluació
Tutors
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
15
Direcció de Docència i Recerca
El director de docència i recerca és nomenat per la direcció gerència i és el responsable
en la vessant docent de la docència de pre i postgrau.
Són funcions del director de docència i recerca la planificació estratègica,
desenvolupament, control i redireccionament de la formació postgrau especialitzada,
així com la gestió dels recursos materials i humans que la direcció del centre destini a
la docència. Aquestes funcions es vehiculitzen des de la direcció de docència.
Els objectius anuals de la direcció de docència i recerca són definits i pactats
anualment (metodologia EFQM) entre el director gerent i el director de docència i
recerca, en consonància amb els objectius institucionals.
Comissions
Comissió de Docència
Com a òrgan assessor de la direcció de docència i recerca s’estableix: la comissió de
docència constituïda segons el BOE de 30 de juny de 1995. La comissió de docència de
el Consorci Hospitalari de Vic està formada per :
- President: cap d’estudis
- Vicepresident: un dels tutors
- Vocals: en representació dels tutors (mínim un tutor per especialitat)
en representació dels residents (un resident per especialitat)
- Membre designat per la Comunitat Autònoma
- Coordinador de la Unitat Docent Centre
- Coordinador de la Unitat Docent ACEBA
- Facultatiu designat per la Comissió Clínica d’Investigació
- Representació del personal administratiu del Consorci Hospitalari de Vic
- Secretària de Docència
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats / A2.4. Procediment Impartir docència / A.2.4f Normativa de funcionament Comissió Docència
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
16
Comissions d’avaluacions
Tal i com es defineix en Real Decret 183/2008, de 8 de febrer de 2008, les avaluacions
anuals dels metges especialistes en formació de cada especialitat es duran a terme
dins de la comissió d’avaluació de l’especialitat corresponent, amb la composició que
indica el mateix decret.
F:/Usuaris/Processos/Taula documents relacionats / A2.4. Procediment Impartir docència / A.2.4g Normes comitès avaluacions
Professionals amb funcions específiques
Cap d’Estudis
Són funcions del Cap d’Estudis:
1. Presidir la Comissió de docència i tenir vot de qualitat en cas d’empat
2. Dirigir i coordinar les activitats del tutors
3. Supervisar l’aplicació pràctica dels programes formatius de les diferents
especialitats
4. Coordinar totes les activitats globals dels residents: acollida noves promocions de
residents, calendari de rotacions, cursos específics per a residents, pla comú
complementari, sessions de residents, avaluacions.
5. Supervisar el compliment dels programes formatius en quant a atenció continuada
6. Controlar el compliment de tot allò estipulat en la regulació laboral especial de la
residència
Els càrrecs de la directora de docència i recerca i de la cap d’estudis no són
excloents si així es considera. En tot cas, el cap d’estudis depèn funcionalment del
director de docència.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
17
Tutors
Professional metge d’un servei que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat, que és responsable de la docència dels residents d’aquesta. Té la mateixa
consideració el tutor hospitalari dels residents de MFiC.
Són funcions del tutor:
1. Adaptar el programa formatiu del resident de la especialitat que tutoritzi en les
diferents rotacions,
2. El seguiment individualitzat dels diferents residents sota la seva tutorització
3. Participar en les avaluacions sumatives i formatives de cada resident,
4. Formar part de la comissió de docència en cas de que així es designi,
Assessorar al cap d’estudis en les qüestions relacionades amb la docència.
Avaluar el compliment dels objectius de les diferents rotacions, de manera conjunta
amb el responsable de rotació i proposa les actuacions necessàries per garantir aquest
compliment.
El tutor dels MEF d’Anàlisis Clíniques és el Dr. Victor Farré
Actualment els tutors acreditats per la docència són:
Cirurgia General i Aparell Digestiu: Xavier de Castro
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia: Arturo Pérez Pons
Geriatria: Dolors Muñoz
Ginecologia i Obstetrícia: Núria Estopiñà
Medicina Interna: Francesc Alonso i Xavier Gimeno
Psiquiatria: Montserrat Serra
Medicina Familiar i Comunitària: Maria Viñolas
Llevadores: Rosa Rosean
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
18
Responsables de rotació
Professional metge que és responsable de la docència dels residents d’altres
especialitats quan roten pel seu departament. Aquesta feina queda incorporada a la
del tutor en cas que es tracti d’un servei en que existeixi aquesta funció.
Són funcions del responsable de rotació:
1. Controlar el compliment dels objectius docents de la rotació de la qual n’és el
responsable
2. Estar en estret contacte amb el tutor de l’especialitat corresponent per aportar el
feed-back necessari per la bona evolució dels residents durant el seu període de
rotació
Els responsables de rotació acreditats són:
Especialitat Professional
ORL ....................................................... Miquel Molinero Polo Medicina .............................................. Gianni Lucchetti Endocrinologia ..................................... Ignasi Saigi Reumatologia ....................................... Eduard Kanterewicz Binstock Digestiu ................................................ Joan Saló Urgències II .......................................... Necker Bejarano UCI........................................................ Eva Zapater Oftalmologia ........................................ Jose Victor Licari Dermatologia ....................................... Carles Janés Sariola Nefrologia ............................................ Eugènia Castellote Alonso Ginecologia .......................................... Vanesa Álvarez Salut Mental .........................................
Hospitalització ............................ Estel Soto Pelaez Consulta Externa ......................... Santiago Escote Llobet CASD ........................................... Assumpta Guillén Font Rehabilitació ............................... Maria José Álvarez Alonso .................................................... Montse Colom Comas CSM ............................................ Miquel Cavalleria Verdaguer Infantil ........................................ Pere Tàpias Olivet Psicoteràpia ................................ Maria Dolores Riesco
Radiologia ............................................ Joan García Barrionuevo Cardiologia ...........................................
Consulta Externa ......................... Miquel Ylla Bore Hospitalització ............................ Montse Barcons
Urologia................................................ Juan Uría Cirurgia Vascular .................................. Victor González Pediatria ............................................... Maria Viñolas Tolosa Anestèsia i Reanimació ........................ Mercè Jiménez Oncologia ............................................. Marta Parera Neurologia ........................................... Josep M. Aragonès Geriatria ............................................... Jordi Amblàs Laboratori Clínic ...................................
Bioquímica .................................. Pau Rosique Microbiologia .............................. Marian Navarro
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
19
Formador
Professional metge d’un departament que té acreditada la formació MIR de la seva
especialitat i que té sota la seva tutela directa a residents d’aquesta especialitat.
Professional metge d’un departament que no té acreditació per la docència i que
té sota la seva tutela directa a residents de diferents especialitats.
Aquesta tasca queda incorporada a la del responsable de rotació en cas que es tracti
d’un servei on el facultatiu responsable de rotació exerceixi també de formador.
Són funcions del formador:
La tutela i responsabilitat directa del metge especialista en formació que tingui
assignat.
Professionals de suport
Secretària de docència
Administrativa que dur a terme els tràmits administratius relacionats amb la docència
postgrau .
Les funcions de l’administrativa de docència estan definides en el document que
descriu el seu lloc de treball.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
20
Altres pràctiques
Dins de la missió del CHV i amb l’objectiu de potenciar la docència l’Hospital té unes
col·laboracions específiques establertes amb l’IES Vic, la Universitat de Vic i la
Universitat Autònoma de Barcelona.
Pràctiques institucionals: alumnes de pregrau
Centre Nombre alumnes
Infermeria Universitat de Vic 169
Fisioteràpia Universitat de Vic 18
Teràpia ocupacional Universitat de Vic 1
Nutrició i dietètica Universitat de Vic 3
Educació social Universitat de Vic 1
Psicopedagogia Universitat de Vic 1
Biotecnologia Universitat de Vic 1
Cicle formatiu de grau mitjà IES Vic 48
Cicle formatiu de grau superior IES Vic 9
Total 251
Pràctiques institucionals: alumnes de postgrau
Centre
Nombre alumnes
Màster en Psicopatologia Clínica de l’Adult UAB 1
Màster en Psicopatologia Clínica Infantil UAB 2
Màster Psicopatologia Clínica i Medicina Conductual UAB 1
Postgrau d’infermeria en Anestèsia, Reanimació i Terapèutica del Dolor
UAB 26
Total 34
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
21
El departament de docència i recerca del CHV ha coordinat els diferents convenis per
la realització de pràctiques d’estudiants de ciències de la salut de diferents escoles,
instituts i universitats. També ha col·laborat en la formació continuada de
professionals sanitaris vinguts d’altres centres sanitaris. Aquesta col·laboració s’ha
realitzat sense una contraprestació econòmica a canvi, per es considera responsabilitat
social.
Responsabilitat social: alumnes de pregrau
Centre Nombre
alumnes
Cicle Formatiu Grau Superior Altres centres 5
Cicle Formatiu Grau Mitjà Altres centres 4
Farmàcia Comunitària Universitat de Barcelona 1
Nutrició i dietètica Universitat de Barcelona 1
Pràcticum Psicologia UAB -
Pràcticum Psicologia Universitat de Girona 1
Pràcticum Psicologia UOC 2
Pràcticum Psicologia Universitat Ramon Llull 1
Tècnic radiodiagnòstic Escola Garbí 3
Tècnic Anatomia Patològica Escola Garbí 2
Medicina Universitat de Lleida 2
Infermeria IPF Sanitària Roger de Llúria 2
Medicina UAB-AECS i UB 11
Ajuntament de Vic Taller d’ocupació 6
Altres Altres centres 10
Total 51
Responsabilitat social: alumnes de postgrau
Centre Nombre alumnes
Reciclatge professionals d’altres nivells Centres d’Atenció Primària 4
Màster en enginyeria biomèdica Universitat de Barcelona 1
Màster en Relacions Laborals UAB 1
Màster en Salut i Benestar Comunitari UAB 2
Màster en Nutrició humana i dietètica Universitat de Barcelona 1
Màster en psicologia clínica infanto-juvenil ISEP – Institut Superior d’Estudis
Psicològics (BCN)
2
Total 11
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
22
RECERCA
El Consorci Hospitalari de Vic va obtenir l’acreditació de la Unitat Clínico-
Epidemiològica i d’Investigació pel Ministeri de Sanitat i Consum el juliol de 1992, i
posteriorment va ser reconeguda el novembre de 1993 per la Generalitat de Catalunya
com a Unitat d’Investigació Hospitalària. El gener del 2002 el Consorci Hospitalari de
Vic - Consorci Hospitalari de Vic - va ser reconegut com a Centre públic d’investigació
pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Direcció
General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Aquesta unitat actua com a unitat
de suport als diferents projectes d’investigació que es desenvolupen a el Consorci
Hospitalari de Vic, al mateix temps que col·labora en la formació pel què fa a
metodologia científica dels Metges Especialistes en Formació dins del programa de
formació complementària. Així mateix, la Unitat Clínico-Epidemiològica participa
donant suport metodològic i tècnic en els programes de Malalties de Declaració
Obligatòria, Registre Hospitalari de Tumors i Programa de Detecció Precoç del Càncer
de Mama.
A finals de l’any 2010 hi ha 12 assaigs clínics, 21 estudis observacionals i 9 projectes en
actiu. S’han publicat 11 articles en revistes científiques, 9 amb factor d’impacte.
El Consorci Hospitalari de Vic compta amb el Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica
(CEIC) de la Fundació d’Osona per a la Recerca i Educació Sanitàries (FORES). Aquest
comitè té com a funcions avaluar tot tipus de projectes de recerca i assaigs clínics que
es duen a terme al Consorci Hospitalari de Vic (Hospital General de Vic, Osona Salut
Mental, Hospital Sant Jaume de Manlleu i Hospital de la Santa Creu). També la
Universitat de Vic forma part de l’àmbit d’actuació del CEIC.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
23
3.3 BIBLIOTECA
Horaris i normes de funcionament de la biblioteca
El Servei de biblioteca està obert de dilluns a divendres de 8.00 a 16.00 h.
Disposa de 4 ordinadors, els quals estan connectats a la xarxa de l’Hospital, i permeten
l’accés a la Fundació Biblioteca Josep Laporte (www.fbjoseplaporte.org/vic)
Així mateix, es pot accedir a la FBJL des de qualsevol dels ordinadors de l’Hospital, els
quals estan connectats a internet.
SOL·LICITUD D’ARTICLES
Disposem d’un servei de sol·licitud d’articles, gràcies al conveni de col·laboració signat
entre la Universitat de Vic i el Consorci Hospitalari de Vic.
El procediment per sol·licitar articles externs, és:
enviar un correu electrònic a: [email protected]
especificar la referència, l’autor i suport on ha sortit publicat
En un termini màxim d’una setmana us farem arribar l’article a la vostra adreça de
correu electrònic institucional.
SOL·LICITUD DE FOTOCÒPIES
L’Hospital té contractada una empresa externa per fer fotocòpies, amb un termini
d’entrega de 24 hores. Si teniu fotocòpies a fer de qualsevol tipus de document,
revista, llibre, protocol, etc... us dirigiu a la secretària de docència, i es tramitaran des
d’allà, ja que es demanen sota comanda.
Tot i així, si puntualment teniu una fotocòpia urgent, hauríeu d’anar a les
fotocopiadores que hi ha disponibles a admissions o bé a consultes externes (planta 0).
No es pot utilitzar la fotocopiadora que hi ha ubicada a la 7ª planta, que no és d’ús
assistencial.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
24
3.4 CIRCUITS INTERNS
Informació útil pels residents
Des de tots els ordinadors de el Consorci Hospitalari de Vic es pot accedir a una
carpeta anomenada “Docència” on hi trobareu tota la informació que es consideri
d’interès per vosaltres així com notes informatives que us arribin. És important que hi
accediu periòdicament. Per accedir-hi: F:\USUARIS\Docencia.
En l’actualitat hi trobareu els següents document:
- Catàleg laboratori
- Guia clínica de radiologia
- Llibre del curs d’urgències de nivell II
- Programa de Sessions Generals d’Hospital
- Impresos varis (canvis de guàrdia, sol·licitud sortida VAM)
- Continguts docents de les següents especialitats: Medicina Interna, Geriatria,
Cirurgia General i Aparell Digestiu, Psiquiatria, Anàlisis Clíniques i Medicina
Familiar i Comunitària i COT
- Fulls d’avaluació de cada rotació, tan el què ha d’omplir el tutor com el que heu de
fer vosaltres
Les peticions de radiologia de pacients ingressats i de consultes externes es realitzen
informàticament (dins la història del pacient cal clicar a sol·licituds i d’allà a radiologia i
es demana la prova específica. A partir del mes de juny es farà el mateix per a les
sol·licituds de laboratori dels pacients ingressats. Les sol·licituds des de consultes
externes caldrà encara fer-les en paper. Les sol·licituds d’analítiques urgents les
tramita la infermera de la planta. Si no, cal posar el moment en que es desitja que es
faci la sol·licitud quan s’omple l’imprès informàtic.
Tot i això, actualment s’estan informatitzant tots els circuits i si es produeixen canvis
sereu degudament informats pel vostre tutor o director del servei.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
25
Circuit per a sol·licitar històries clíniques
Des de fa temps el curs clínic dels pacients ingressats i visitats a consultes externes es
fa en història digital.
Per demanar una història clínica d’ús no assistencial (per revisar, etc...) cal emplenar
una sol·licitud d’històries clíniques a l’arxiu central. Trobareu les normes generals i
específiques escrites darrera el full de sol·licitud, el qual us adjunto (veure annex 1).
D’acord amb el que estableix la Llei de protecció de dades de caràcter personal i a fi de
garantir en tot moment el registre d’accés a dades confidencials, els dies laborables, en
horari de 17.00 a 8.00 h, caps de setmana i festius, qualsevol persona que necessiti
alguna història d’arxiu haurà de contactar amb el/la responsable d’infermeria, per tal
que l’auxiliar sanitari la vagi a buscar.
Normes per a la recollida de mostres per Anatomia Patològica
S’adjunten les normes per a la recollida de mostres per estudis citològics i
histopatològics (biòpsies). Veure annex 2.
Pla d’emergència
S’adjunta informació sobre les actuacions que cal portar a terme enfront situacions
d’emergència (dins del llibre Pla d’acollida).
Es farà una classe específica d’una hora i mitja de durada, inclosa en el curs d’urgències
de nivell I sobre la “Gestió Integral de prevenció de riscos laborals, medi ambient i
responsabilitat social corporativa al CHV”
Programa de sessions generals
Trimestralment es fa arribar el programa de sessions clíniques generals de l’Hospital a
tots els professionals. De forma habitual, les sessions es fan els dijous, a les 15.00
hores. Aquestes sessions estan acreditades pel consell de formació continuada, per la
qual cosa, i per tal d’obtenir els crèdits de formació, es fa un registre de l’assistència i
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
26
una avaluació al final del trimestre. És obligatori que els residents assisteixin a les
sessions.
3.5 NORMATIVES VIGENTS
Normativa de vacances
Les vacances i altres permisos s’han de demanar al responsable de rotació del servei
per on estigueu rotant, amb suficient antelació. S’ha d’utilitzar l’imprès de
sol·licitud/comunicat d’absència i donar-lo al comandament perquè hi doni la seva
autorització. La sol·licitud es farà arribar al servei de Personal a través dels circuits
establerts.
S’ha de comunicar al resident responsable de fer el calendari de guàrdies, per tal de
que es pugui garantir la cobertura del calendari.
Normativa per sol·licitar canvi de guàrdia
Per notificar els canvis de guàrdia, després de tenir la planificació de les guàrdies del
mes tancada, s’ha d’utilitzar l’imprès de notificació de canvi de guàrdia i entregar-lo a
la secretària d’Urgències. Aquests impresos els podeu trobar al despatx de la secretària
d’urgències, a docència, als despatxos de les administratives d’hospitalització i també
està penjat a la xarxa de l’Hospital, dins la carpeta de residents
(F:\USUARIS\Docència\Residents\Impresos).
No s’efectuarà cap canvi de guàrdia, fins a tenir la notificació per escrit i signada per
ambdues parts.
Normativa de rotacions externes
Per l’aprovació d’una rotació externa per part de la Comissió de Docència s’han de
complir els següents requisits:
1. Que els continguts a assolir en aquesta rotació no es puguin aconseguir en les
rotacions establertes en el pla de rotació definit dins del CHV, ja sigui perquè
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
27
no existeix aquesta rotació o perquè es desitgi ampliar els continguts d’una
rotació ja feta.
2. Que estigui permesa pel programa oficial de l’especialitat del resident que ho
sol·licita (BOE corresponent al programa de l’especialitat)
3. Que el centre on es vulgui fer aquesta rotació sigui un centre amb un aval
docent, i en el cas de centres de l’estat espanyol que estigui acreditat per la
docència.
4. Que la rotació en centres fora de l’estat espanyol, estigui raonadament
escollida i comparada amb altres possibles centres de l’estat, i es defineixin
clarament les millores que aporta el centre estranger.
5. Que existeixi un primer contacte amb aquest centre i una persona de
referència que accepti la rotació i que permeti fer un posterior contacte des del
departament de docència amb el responsable de la rotació i amb la comissió de
docència del centre destí, per garantir realment l’acceptació del resident.
6. Que existeixi un informe del tutor del resident que sol·licita la rotació, on
argumenti tots els punts discutits anteriorment i que tingui el vist-i-plau del DP
corresponent.
La Comissió de Docència coordinarà les rotacions externes que es sol·liciten o les que
s’accepten, decidint la seva acceptació i periodificació
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
28
3.6 PROTOCOLS INSTITUCIONALS
Estableix la seqüència de diagnòstic i tractament d’una determinada patologia, basada
en l’anàlisi de les estratègies alternatives possibles, segons els coneixements científics
existents. Avaluació als 2 anys d’aplicació i revisió als 5 anys.
Llistat dels protocols institucionals:
Acollida àrea quirúrgica Hemorràgia digestiva alta sense HTP
Acollida hospitalització ICTUS
Acollida sala de Parts Infart agut de miocardi
Acollida urgències Intimitat consulta externa
Assistència al final de la vida Intimitat i confidencialitat hospitalització
Aturada cardiorespiratòria Intimitat sala de parts
Càncer de cap i coll Intimitat urgències
Càncer de colon, recte i anus Intimitat i confidencialitat àrea quirúrgica
Càncer de pròstata Manteniment permeabilitat catèters
Càncer de pulmó Neteja i desinfecció
Càncer de mama Pancreatitis aguda
Càncer d’endometri Pneumònia intrahospitalària
Càncer d’ovari Procediments de tractament del dolor
Catèters venosos Profilaxi antibiòtica quirúrgica
Descoagulació terapèutica i profilaxi tromboembòlica
Protocol intimitat àrea quirúrgica
Detecció infància en risc Tractament del dolor
Goll simple i goll multinodular Violència domèstica
Hemorràgia digestiva alta associada a HTP
Es poden sol·licitar a la secretària del departament de Docència o bé consultar-los a: F:\ usuaris \ documents assistencials \ protocols institucionals o procediments
3.7 DOCÈNCIA PER A RESIDENTS D’ANÀLISIS CLÍNIQUES
Els residents d’Anàlisis Clíniques participen als cursos organitzats per a residents. Així
mateix, els MEF participen com a ponents en les sessions generals de l’Hospital, i tenen
la possibilitat de participar en els projectes d’investigació que es duguin a terme.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
29
4 PROGRAMA FORMATIU DE L’ESPECIALITAT
Veure annex 3.
5 GUIA FORMATIVA D’ANÀLISIS CLÍNIQUES
Amb data de 9 d’Octubre i publicat en el BOE amb data de 2 de Novembre de 2006
s’aprovà el nou programa de l’especialitat d’Anàlisis Clíniques; els continguts docents
descrits son adaptats d’aquest nou programa.
Introducció
Des del inici de l’especialitat d’anàlisis clíniques, que des de el punt de vista científic es
pot situar a finals del segle XIX, l’evolució dels coneixements i metodologies ha estat tan
important, que en l’actualitat com es lògic res o poc tenen a veure, es més, avui en dia els
avenços científics en les tècniques instrumentals, en la metodologia o processos
diagnòstics son tan ràpids que es calcula que aproximadament el 10% dels coneixements
es renoven, amplien o canvien anualment.
El coneixement de les tècniques automatitzades, la robotització, els sistemes
d’informació o els conceptes de qualitat total son indispensables per a un analista,
tanmateix la demanda dels nostres clients (metges i pacients) d’informació que expliqui
les alteracions detectades en un pacient fa que la formació en fisiopatologia sigui un dels
eixos de la formació.
Tampoc es podria entendre avui en dia que un especialista en anàlisis clíniques no fos
competent en investigació ja que molts cops son els responsables de les determinacions
que es realitzen i per tant es indispensable una formació bàsica sobre la metodologia de
la investigació. I en el context de la nostra societat on la despesa econòmica sanitària es
important també es necessari rebre formació sobre costos econòmics i gestió dels
laboratoris.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
30
Definició de l’especialitat i objectius de la formació
S’entén per Anàlisis clíniques l’especialitat que, des de el coneixement de la fisiopatologia
i els mètodes d’anàlisi de mostres biològiques humanes té com a objectiu generar
informació útil per:
distingir els estats de salut i malaltia
ajudar al diagnòstic de malalties
contribuir a establir un pronòstic de les mateixes
facilitar el seguiment
assegurar l’eficàcia del tractament
El seu camp d’acció serà tant l’assistència primària com l’hospitalària de l’actual
estructura sanitària i està relacionada i comparteix coneixements amb les especialitats
de Bioquímica Clínica, Hematologia i Hemoteràpia, Microbiologia i Parasitologia i
Immunologia.
Al mateix temps i degut al caràcter multidisciplinari de l’especialitat, al Consorci
Hospitalari de Vic (CHV) hi poden accedir llicenciats en Medicina i llicenciats en Farmàcia,
es necessari tenir en compte els aspectes formatius en que siguin més deficitaris el
residents, en funció de la carrera universitària d’origen, per poder incidir millor en
aquests aspectes.
Així doncs la formació d’especialistes en anàlisis clíniques requereix:
Formació en bioètica, d’acord a la demanda de la nostra societat.
Formació clínica general, especialment en aquelles àrees on la interpretació dels
resultats analítics es clau.
Formació en fisiopatologia per poder interpretar correctament les alteracions de
les magnituds biològiques i seleccionar les més adequades
Formació en tècniques instrumentals
Formació per el desenvolupament i aplicació de sistemes d’informació
Coneixements de la metodologia científica.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
31
Foment de l’auto formació i actualització en ciències biomèdiques i noves
tecnologies.
Coneixement de la metodologia de la qualitat total.
Formació en el lideratge de projectes i gestió de laboratoris.
Aquests objectius s’aconseguiran mitjançant:
1. La rotació durant un període de temps determinat per les diferents àrees del
laboratori, Hematologia, Bioquímica, Microbiologia i Immunologia on es
desenvoluparan els continguts específics d’aquestes àrees.
2. Els coneixements en l’àrea de genètica i biologia molecular s’adquiriran en una
rotació externa al Institut de Bioquímica Clínica del Hospital Clínic de tres mesos
de durada al 4art any de residència.
3. La realització d’interconsultes amb els serveis clínics: Al llarg de les primeres
rotacions per les diferents seccions els residents assistiran a les diferents
interconsultes amb altres serveis per al llarg del segon període de rotació poder
assumir-les de forma autònoma. Aquestes interconsultes principalment fan
referència a la sessió clínica diària de malalties infeccioses, al tractament
anticoagulant oral i a la informació de resultats molt patològics (valors crítics) als
clínics. Aquesta activitat te que quedar registrada al llibre del resident.
4. Al mateix temps hi ha uns coneixements que podrien anomenar transversals que
afecten a totes les àrees i que el seu aprenentatge es realitzarà al llarg de tota la
residencia independentment de l’àrea on estigui fen la rotació com son:
l’organització i gestió del laboratori, els sistemes d’informació, el procés
preanalític, presa i transport de mostres, la realització de proves funcionals, la
qualitat total, aspectes legals i de seguretat.
5. Durant el període de residència, i tot i la gran especificitat dels coneixements
d’aquesta especialitat, per aconseguir la adequada formació clínica es contempla
la participació en les guàrdies de medicina durant el primer semestre de
residència (residents llicenciats en Medicina).
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
32
6. El resident d’anàlisis clíniques participarà junt amb els altres metges en formació
de l’Hospital en el “Pla Comú Complementari”, que comprèn un seguit de cursos
amb la finalitat de desenvolupar unes habilitats genèriques en els metges
especialistes en formació en totes les especialitats que no estan contemplades en
els programes específics com són: informàtica, metodologia de la investigació,
gestió de recursos, urgències vitals, bioètica...
7. També es preveu la participació del resident en totes les activitats internes del
servei d’anàlisis clíniques: sessions, revisions bibliogràfiques, assistència a
congressos propis de l’especialitat i participació en cursos i seminaris que
complementin la seva formació.
8. El resident d’anàlisis clíniques realitzarà la formació en protecció radiològica que
especifica el programa de l’especialitat realitzant un curs del Institut d’Estudis de
la Salut.
CONTINGUT DEL PROGRAMA
a. Coneixements generals
L’aprenentatge d’aquests coneixements es realitzarà al llarg de tota la residencia
mitjançant les tasques assistencials i cursos específics.
Conceptes bàsics del laboratori: Metrologia, preparació de solucions i reactius.
Obtenció, preparació, transport i conservació de mostres. Factors que afecten a les proves de laboratori.
Coneixement de la fisiopatologia de les malalties. Bioseguretat. Bioestadística en el laboratori clínic. Gestió de residus en el laboratori clínic. Variabilitat biològica. Qualitat en el laboratori clínic. Models de qualitat total. Sistemes de
certificació i acreditació. Sistemes d’informació del laboratori. Interpretació, validació i comunicació
d’informes. Mètodes instrumentals: Espectrofotometria, fluorimetria, nefelometria,
turbidimetria, electroforesi, electroquímica, immunoassaigs cromatografia, tècniques de biologia molecular, automatització, robotització, anàlisis a la vora del pacient.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
33
Utilització d’eines informàtiques: Internet, bases de dades, recerca bibliogràfica.
Estratègies d’organització i gestió d’un laboratori. Relació del laboratori amb altres serveis:
o Medicina primària o Medicina hospitalària
b. Laboratori d’urgències
Aquest període tindrà una durada de 3 mesos i es repartirà entre les tres seccions del
laboratori. Durant aquest temps, al marge de l’estudi dels continguts específics de la
secció i degut al nul coneixement que normalment es té del funcionament dels
laboratoris, els residents rebran formació sobre aspectes bàsics de funcionament d’un
laboratori com son: coneixement del sistema informàtic (registre de pacients, validació
de resultats, impressió d’informes…), tipus, preparació i processament de mostres,
fonaments de microscòpia òptica…
Instrumentació analítica al laboratori d’urgències Fonaments de microscòpia òptica Gasometria i equilibri àcid-bàsic Paràmetres hematològics d’urgència Hb, Htc, leuc i fòrmula diferencial, plaquetes PT, PTT, fibrinogen, PDF Paràmetres bioquímics d’urgència Microbiologia d’urgències Sediment d’orina Tincions de gram, Ziehl-Neelsen Hemocultius i urocultius Obtenció de mostres
c. Hematologia
La rotació per la secció ‘hematologia tindrà una durada de 13 mesos i inclourà els
coneixements d’immunologia. El resident independentment de la secció on estigui ubicat
realitzarà unes funcions durant tot l'any com són:
Seguiment del tractament anticoagulant oral Autotransfusions i sagnies terapèutiques
Fisiopatologia i valoració semiològica
Estructura i funció de la medul·la òssia i del teixit limfàtic.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
34
Hematopoesi: Morfologia, bioquímica i funció de les cèl·lules sanguínies. Hematies: Característiques generals, morfologia Estudi diferencial de les causes d’anèmia Metabolisme del ferro Alteracions eritrocítiques: Poliglobulies, hemoglobinopaties i talassèmies. Leucocits: característiques generals. Morfologia, citoquímica i patologia. Estudi de les neutropenies. Leucèmies: Diagnòstic Síndromes Mieloproliferatives. Limfomes; Hodgkin i no Hodgkin Mieloma múltiple i gammapaties monoclonals Hemostàsia: alteracions dels megacariòcits i plaquetes, morfologia i funció Coagulació: Bioquímica i factors de la coagulació. Mecanisme de la coagulació, fibrinòlisi i trombosi. Control de laboratori de la terapèutica anticoagulant i antitrombòtica. Hemoteràpia: Grups sanguinis i immunohematologia.
Metodologia i instrumentació analítica
Coneixement dels comptadors cel·lulars. Preparació i examen microscòpic de la sang perifèrica i medul·la òssia Citometria de flux Metodologies per les proves de coagulació Tipatge sanguini i proves de compatibilitat.
d. Immunologia
Fisiopatologia i valoració semiològica
Abordatge per el laboratori de les immunodeficiències: Determinació de subpoblacions limfocitàries.
Autoimmunitat: Autoanticossos i la seva rellevància clínica, autoanticossos en malalties autoimmunes (LES, Sjögren, MMTC, Síndorme Antifosfolipid), autoanticossos òrgan específics (malalties cutànies, hepàtiques, renals, tiroïdals, hematològiques)
Aportacions del laboratori a l’estudi de les malalties autoimmunes. Estudi diagnòstic inicial. Algorismes diagnòstics.
Metodologia i instrumentació analítica
Coneixement citometria de flux. Mètodes per la detecció d’autoanticossos: IFI, ELISA, Blot Automatització. Interpretació dels resultats.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
35
e. Microbiologia
La rotació per Microbiologia tindrà una durada de 13 mesos distribuïts en 6 grups de
treball d’una durada de 2 o 3 mesos cada un que inclouen tots els temes descrits.
Durant la seva rotació a microbiologia i independentment del grup on estigui ubicat, el
resident d’anàlisis clíniques mantindrà unes tasques diàries consistents en:
Lectura diària de tots els cultius i proves de sensibilitat. Examen i valoració diària de Ziehl- Neelsen Seguiment de les infeccions nosocomials participant en la sessió diària de la
comissió d’infeccions.
Fisiopatologia i valoració semiològica
Febre d’origen desconegut. Bacterièmia i sèpsia. Infeccions del sistema nerviós central. Infeccions del tracte respiratori inferior i superior. Infeccions gastrointestinals. Toxoinfeccions alimentàries. Infeccions del tracte genitourinari. Malalties de transmissió sexual. Infeccions ginecològiques. Infeccions de pell i teixits tous. Infeccions articulars. Osteomielitis. Infeccions nosocomials. Micosis. Parasitosis. Virasis en immunocompetents. SIDA i infeccions en immunodeprimits.
Metodologia i instrumentació analítica
Microscòpia Òptica, de camp fosc, de fluorescència Tècniques de preparació i tinció de mostres: Examen en fresc, Gram, Ziehl-Neelsen, altres... Principis generals de recollida, transport i manipulació de mostres específiques de
microbiologia. Tècniques de cultiu, recollida i transports especials. Tècniques d’àcids nucleïcs per la detecció i caracterització de patògens bacterians. Proves serodiagnòstiques: Làtex, hemaglutinació, ELISA... Automatització del laboratori de microbiologia. Control de qualitat C.Q. Intern i C.Q. Extern Manuals de procediments tècnics del laboratori.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
36
Aportació del laboratori en el tractament antiinfecciós
Antibiòtics i quimioteràpics. Antivírics, antimicòtics i antiparasitaris. Proves de sensibilitat als antimicrobians.
Difusió en disc, per dilució (CMI). Seguiment del tractament.
Poder bactericida del sèrum. Monitoratge de la concentració de fàrmac en sèrum.
f. Bioquímica
Fisiopatologia i valoració semiològica
Equilibri hidroelectrolític. Metabolisme fosfat - calci. Funció renal. Funció hepàtica. Metabolisme lipídic. Proteïnes
prot. fase aguda, paraproteïnes, Immunoglobulines, sist. complement, proteïnograma
Endocrinologia tiroides, eix hipotàlam - hipòfisi, hormones adrenocorticals...
Funció gastrointestinal i pancreàtica. Diabetis mellitus. Embaràs i detecció precoç. Autoimmunitat. Monitoratge de fàrmacs. Detecció de drogues d'abús. Marcadors tumorals.
Metodologia i instrumentació analítica
Electroforesi. Tècniques d'immunoassaig. Espectrofotometria. Elèctrodes selectius. Nefelometria i turbidimetria. Quimioluminiscència. Quimiofluorescència. Reaccions immunològiques: immunofixació, immunodifusió. Cromatografia en columna. Autoanalitzadors bioquímics.
Random accés, flux continu, química seca.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
37
6 CALENDARI DE ROTACIONS
La distribució de les rotacions durant els quatre anys de residència està prevista de la següent manera:
Una rotació inicial de tres mesos per les tres seccions del laboratori (hematologia, microbiologia i bioquímica) per conèixer els procediments generals del laboratori.
Rotacions de 13 mesos repartits en dos períodes per les seccions de hematologia, microbiologia i bioquímica. Al llarg de la segona rotació per hematologia es realitzarà la formació especifica d‘immunologia perquè a efectes pràctics en el nostre laboratori aquesta àrea està dins de la secció d’hematologia.
Es realitzarà una rotació externa de 3 mesos el darrer any de residència per realitzar la formació en Biologia molecular i genètica.
Es contemplen 3 mesos per poder realitzar una rotació externa lliure.
A sota es mostra un cronograma tipus de les rotacions, que podran ser modificades per causes justificades com la disponibilitat del centre extern
per realitzar la formació en genètica o dins del laboratori del CHV per evitar coincidir dos residents en la mateixa secció.
Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre
2011
Urgències Hematologia
2012 Hematologia Bioquímica Microbiologia
2013 Microbiologia Hematologia i immunologia Microbiologia
2014 Microbiologia Rotació externa Bioquímica
2015 Bioquímica Genètica
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
38
7 OBJECTIUS DE LES ROTACIONS
7.1 Objectius de la rotació general
Durada: 3 mesos, 1 mes en cada secció, l’ordre de les rotacions pot variar depenent de
les necessitats del servei.
Conèixer el funcionament de les diferents seccions.
Familiaritzar-se amb les tècniques més habituals de les diferents seccions.
Familiaritzar-se amb els diferents tipus de mostres i contenidors
Conèixer el procés preanalític de les determinacions més habituals
Iniciació al control de qualitat
Conèixer el SIL
Hematologia:
Principals determinacions: Hemogrames, perfil bàsic de coagulació, eritrosedimentació: Condicions preanalítiques i processament de mostres
Manipulació dels diferents tipus de mostres i contenidors
Iniciació a la citologia de sang perifèrica
Citologia de líquids biològics
Coneixement del sistema informàtic
Conceptes bàsics del control de qualitat a hematologia
Bioquímica
Manipulació dels diferents tipus de mostres: sèrum, orina, líquids biològics
Preparació de dilucions
Possibles interferències en els resultats
Processament de les mostres
Revisió de resultats analítiques urgents
Conceptes bàsics del control de qualitat a bioquímica
Microbiologia:
Visió del funcionament de Microbiologia. Organització.
Rutina i criteris d’urgència.
Coneixement de la sol·licitud, recepció de mostres, fulls de treball i llistes de treball.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
39
Medis de cultiu: diferenciació, fabricació i conservació.
Tipus de sembra.
Sediment urinari: manual (practicar) i automàtic (coneixement).
Tincions de Gram i Ziehl-Neelsen (practicar).
Lectures obligatòries:
PNT’s corresponents i Protocol SEIMC.
En aquesta primera rotació els residents no estan preparats per assumir cap
responsabilitat, exceptuant les delegades expressament i sempre sota la supervisió
d’un facultatiu especialista. Així mateix tampoc estan habilitats per validar resultats
analítics. Estan autoritzats a informar dels resultats analítics que estiguin validats.
7.2 Objectius de la primera rotació per hematologia
Durada: 6 - 7 mesos.
OBJECTIUS:
Adquirir capacitats bàsiques necessàries en un laboratori d’hematologia per les
determinacions de rutina.
Hematomètria:
Manteniment analitzadors i control qualitat
Calibració
Processament mostres hematomètria
Revisió hematomètria
Citologia sang perifèrica
Coagulació:
Manteniment analitzadors i control de qualitat
Calibració
Processament mostres coagulació
Revisió resultats
Líquids biològics:
Recompte cel·lular i diferenciació leucocítica.
Cristalls en líquid sinovial.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
40
Altres procediments:
Revisió secció hematologia (pendents i resultats crítics).
Control qualitat intern i extern.
Eritrosedimentació.
FORMACIÓ:
Diari:
Revisió pendents i resultats crítics.
Manteniment analitzadors i control qualitat.
Citologia líquids biològics.
3 – 4 mesos: hematomètria:
Revisió hemogrames amb l’adjunt
Fórmules leucocítiques ambulatoris
Fórmules leucocítiques ingressats i CCEE
2 – 3 mesos: Coagulació
Processament mostres coagulació
Revisió resultats coagulació
1 - 2 mesos:
En aquest mesos es repartiran els dies entre les dues àrees abans esmentades i el resident haurà de treballar de forma autònoma.
Al finalitzar la rotació té que haver adquirit autonomia en les tasques relacionades amb
l’hematomètria i la coagulació bàsica. Si s’han aconseguit els objectius el resident
estarà autoritzat a revisar i validar els resultats d’aquestes seccions.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
41
7.3 Objectius de la segona rotació per hematologia
Durada: 6 - 7 mesos.
OBJECTIUS:
Consolidar els coneixements adquirits en la primera rotació
Adquirir coneixements de tècniques més especifiques: banc de sang, citometria, TAO i
autoimmunitat.
Autoimmunitat:
Tècniques: IFI, immunoblot.
Lectura IFI
Interpretació resultats
Algoritmes diagnòstics
Citometria de flux:
Principis teòrics
Funcionament bàsic
Processament mostres CD4/CD8
Interpretació tècniques fonamentals
Tractament anticoagulant oral:
Inducció tractament:
Dosificació
Canvi TAO - HBPM
Banc de sang:
Realització tècniques fonamentals: - Grup ABO i Rh - Screening anticossos antieritrocitaris - Proves de compatibilitat sanguínia
Identificació anticossos antieritrocitaris
Seguretat transfusional: - Reaccions transfusionals
Guies transfusionals
Normativa legal
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
42
FORMACIÓ:
Diari:
Revisió pendents i resultats crítics.
Manteniment analitzadors i control qualitat.
Líquids biològics.
Setmanalment:
Revisar 1 dia setmana hematomètria
Revisar 1 dia setmana coagulació
Control TAO 1 dia setmana
3-4 mesos: autoimmunitat
Llista de treball diària i recollida de mostres.
Processament mostres per IFI (2-3 dies per setmana)
Lectura IFI amb l’adjunt.
Tècniques de blot
2-3 mesos: banc de sang:
Conceptes de seguretat transfusional
Grups sanguinis
Detecció d’anticossos antieritrocitaris
Identificació d’anticossos antieritrocitaris
Procediment transfusional
Reaccions transfusionals
1-2 mesos :
Citometria de flux
Els últims dos mesos de rotació, a més de estar dedicat a la citometria (2 dies/setmana) el resident te que estar capacitat per desenvolupar de forma autònoma les tasques de l’àrea d’hematologia. I d’acord amb el tutor o responsable de rotació s’ubicarà on es consideri mes adequat per la seva formació o per les necessitats de la secció.
Durant aquesta rotació el resident es autoritzat a revisar i validar els resultats analítics
de les proves bàsiques d’hematologia, capacitats que ha adquirit en la primera rotació i
a mida que adquireixi les capacitats corresponents a les noves determinacions estarà
autoritzat a revisar i validar de forma autònoma aquestes determinacions.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
43
7.4 Objectius de la primera rotació per bioquímica
Durada: 6-7 mesos.
OBJECTIUS:
Adquirir capacitats bàsiques d’un laboratori de bioquímica en les seves
determinacions de rutina.
Bioquímica convencional:
Manteniment analitzadors
Calibració i control de qualitat
Processament mostres bioquímica: sèrums, líquids biològics
Revisió de resultats Bioquímica automatitzada d’orina. Proteïnes. Electroforesi i immunofixació:
Manteniment analitzadors
Calibració i control de qualitat
Preparació i processament de mostres de sèrum i orina
Revisió de resultats
Hormones i marcadors tumorals:
Manteniment analitzadors
Calibració i control de qualitat
Processament de mostres
Revisió de resultats
Altres procediments:
Control de qualitat intern i extern
Hemoglobines glicosilades i Hemoglobines anòmales
Determinacions d’estudi anèmies
FORMACIÓ:
Diari:
Revisió resultats crítics i pendents (rutina i urgències)
Manteniment analitzadors
Calibració i control de qualitat
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
44
Aproximadament 3-4 mesos: bioquímica convencional
Revisió resultats amb l’adjunt. Informar resultats crítics
Al final ha d’haver adquirit coneixements de les metodologies analítiques pròpies de la secció: nefelometria, turbidimetria, elèctrodes selectius.
Aproximadament 2-3 mesos: bioquímica orines Proteïnes. Electroforesi i immunofixació:
Preparació de mostres:
Sèrum: dilucions per immmunofixació
Orines: dessalinització per electroforesi i concentració per immunofixació
Tecnificar immunofixació
Revisió i interpretació de resultats amb l’adjunt
Al final ha d’haver adquirit coneixements de les metodologies analítiques pròpies de la secció: electroforesi, cromatografia, immunofixació, immunodifusió.
Aproximadament 2-3 mesos: hormones i marcadors tumorals:
Revisió llistes de treball amb l’adjunt
Processament de mostres
Revisió i validació de resultats amb l’adjunt
Al final ha d’haver adquirit els coneixements de metodologia i instrumentació analítica pròpies de la secció: quimioluminescència, immunofluorescència, tècniques d’immunoassaig.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
45
7.5 Objectius de la segona rotació per bioquímica
Durada: 6 – 7 mesos.
OBJECTIUS:
Consolidar els coneixements adquirits en la primera rotació
Adquirir coneixements de tècniques i processos més específics: diagnòstic prenatal
FORMACIÓ:
Diari:
Revisió pendents i resultats crítics
Manteniment analitzadors
Calibració i control de qualitat
Aproximadament 3-4 mesos: bioquímica convencional:
Seguiment de tot el procés de les mostres de sèrum i líquids biològics
Revisar resultats i resultats crítics
Control de les analítiques urgents
Control de qualitat intern i extern
Aproximadament 1-2 mesos: bioquímica orines. Proteïnes:
Seguiment de tot el procés de les mostres d’orina: bioquímica, drogues d’abús
Preparació de les mostres per electroforesi, immunofixació per tipificar components monoclonals
Revisar resultats i ampliacions si cal
Control de qualitat
Aproximadament 2-3 mesos: hormones i marcadors tumorals:
Revisar llista de treball (sol·licituds), consultar amb l’adjunt
Seguiment de tot el procés de les mostres
Revisar resultats i ampliacions corresponents
Control de qualitat intern i extern
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
46
7.6 Objectius de la primera rotació per microbiologia
Durada: 6 - 7 mesos
OBJECTIUS:
Introducció a la lectura i valoració de les diferents mostres.
Introducció a la sembra de les diferents mostres.
Lectura de Gram i Tinció de Ziehl per agafar seguretat.
Coneixement del cultiu de Micobacteris.
Coneixements necessaris de les serologies d’urgències.
Antibiograma: Tipus i execució.
Introducció al sistema d’automatització d’orines.
L’estada es dividirà en tres fases, amb la següent programació:
Fase 1: 2-3 mesos:
FORMACIÓ:
1. Lectura diària, com assistent, dels cultius d’orina, vaginals, coprocultius i hemo cultius.
2. Lectura de BK’s, avisant al facultatiu per consultar, comentar i valorar positivitats.
3. Sembrar les mostres que llegeix els dies que s’indiquin. 4. Mirar i apuntar en el full de treball els Grams de les mostres que llegeix i el
cultiu. 5. Fer i comentar tots els sediments manuals. 6. Assistència a la reunió diària de Microbiologia.
Lectures obligatòries: Pnt’s corresponents i Procediments SEIMC 14,24,30 i 3a.
Responsabilitat: Les tasques adjudicades.
Resultats autoritzats a validar: cap
Resultats autoritzats a informar: els resultats validats.
Fase 2: 2-3 mesos:
FORMACIÓ:
1. Lectura, com assistent, de productes varis i hemo. 2. Lectura i anotació en el full de treball dels Grams dels productes que se li
indiquin per sembrar. 3. Lectura de BK’s diària.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
47
4. Lectura de tots els sediments manuals. 5. Coneixement i pràctica del sistema d’antibiogrames Vitek. 6. Practicar serologies urgents. 7. Assistència a la reunió diària de Microbiologia.
Lectures obligatòries: PNT’s corresponents i protocols SEIMC 9a i 11.
Responsabilitat: les tasques adjudicades.
Resultats autoritzats a validar: sediments d’orina
Resultats autoritzats a informar: els resultats validats.
Fase 3: 2-3 mesos:
FORMACIÓ:
1. Lectura de totes les mostres (segons programació).
2. Lectura i anotació en el full de treball dels grams de les mostres que sembri
o se li indiquin.
3. Seguiment hemo positius durant el seu horari.
4. Iniciar automatització d’orines.
5. Assistència reunió diària Microbiologia.
Lectures obligatòries: PNT’s corresponents i les que aconsellin els facultatius.
Responsabilitat: Les tasques adjudicades.
Resultats autoritzats a validar: Sediments d’orina i serologia d’urgència.
Resultats autoritzats a informar: els resultats validats.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
48
7.7 Objectius de la segona rotació per hematologia
Durada: uns 6 - 7 mesos.
OBJECTIUS:
Consolidar lectura i valoració dels cultius de les diferents mostres.
Perfeccionar al màxim la lectura i valoració de Grams i BK’s.
Parasitologia: Formació general i situació del tema a la comarca.
Coneixement de les diferents determinacions serològiques: Importància clínica i tecnificació.
Automatització del estudi microbiològic de l’orina.
Micologia: Generalitats i pràctica al nostre laboratori.
L’estada es dividirà en tres fases, amb la següent programació:
Fase 1 : 2 - 3 mesos
Formació:
1. Lectura diària com assistent dels cultius d’orina, vaginals, coprocultius i hemocultius
2. Seguiment dels hemocultius positius durant el seu horari avisant al facultatiu per la valoració conjunta.
3. Mirar BK’s urgents avisant al facultatiu per consultar, comentar i valorar positivitats.
4. Mirar i apuntar en el full de treball els grams de les mostres que llegeix el cultiu.
5. Sembrar les mostres d’orines, vaginals i coprocultius: 6. Dilluns i dimecres: coprocultius 7. Dimarts i Dijous: Orines 8. Divendres: vaginals 9. Assistència a la reunió diària de Microbiologia. 10. Urgències: Sediments (tots els manuals) / Rosa de Bengala/Paul-Bunnell
Lectures obligatòries:
- PNT’s corresponents - Procediments SEIMC 9,14,1ª,3ª,24ª i 30ª.
Responsabilitat: les tasques adjudicades.
Resultats autoritzats a validar: Sediments d’orina, Rosa de Bengala i Paul
Bunnell.
Resultats autoritzats a informar: els resultats validats.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
49
Fase 2: 2 - 3 mesos
FORMACIÓ:
1. Lectura de tots els cultius com assistent. 2. Apartats 2,3,4 i 6 de la fase 1. 3. Mirar i apuntar Gram en el fulls de treball de VARIS. 4. Sembrar tots els productes urgents de VARIS. 5. Parasitologia (formació). 6. Automatització d’orines. 7. Tecnificació serologies: manuals i automàtiques.
Lectures obligatòries:
- PNT’s corresponents - Procediments SEIMC 4 i 2ª.
Responsabilitat: Les tasques adjudicades.
Resultats autoritzats a validar: Fase 1
Resultats autoritzats a informar: Fase 1, hemo (+); en aquesta fase i segons
valoració dels facultatius de la secció podrà validar Grams i BK.
Fase 3: 2 - 3 mesos (SEGONS FASE 1 I 2)
FORMACIÓ:
Micologia
Lectura diària de tots els cultius.
Lectures obligatòries:
PNT’s corresponents
Procediments SEIMC 21.
Resultats autoritzats a validar i informar:
Autonomia, sempre que no hi hagin criteris que recomanin re considerar les
capacitats, qüestió que seria comentada al interessat/ada; o bé es doni una
situació nova o desconeguda per el resident, en aquest cas cal consultar
obligatòriament amb el facultatiu.
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
50
8 PLA INDIVIDUALITZAT DE FORMACIÓ
Especialista en formació:
PRIMER ANY DE RESIDÈNCIA (R1)
Rotacions:
3 mesos rotació general (1 mes a cada secció -hematologia, bioquímica,
microbiologia-)
Obtenció i extracció de mostres Recepció, manipulació i preparació mostres Sistema informació laboratori Conceptes bàsics del control de qualitat Medis de cultiu: diferenciació, fabricació i conservació. Tipus de sembra. Sediment urinari. Processament mostres urgents.
Hematologia: 6 mesos de rotació (primera rotació per hematologia)
Coneixements bàsics: Control qualitat, recompte líquids biològics Hematomètria: Automatització, revisió resultats, citologia sang
perifèrica Proves de coagulació, iniciació a la teràpia anticogulant
Bioquímica: 3 mesos rotació (primera rotació per bioquímica que s’estendrà
fins el 3 mes de R2)
Automatització (sèrum i orines): Calibració, processament, revisió de resultats.
Urgències: Revisió resultats, líquids biològics Coneixements bàsics: Control qualitat, recompte líquids biològics
Guàrdies: iniciarà guàrdies al laboratori sota la tutorització d'un especialista
localitzable quan hagi acabat la rotació inicial de 3 mesos.
Cursos:
Pla Comú Complementari: cursos corresponents a R1
Curs d'actualització de laboratori. o Es realitza al HGV, consta de 8 sessions on es desenvolupen temes
d’actualitat al laboratori clínic
Assistència curs extern (urgències o líquids biològics) Sessions:
Sessions de residents des de el segon mes
Sessions bibliogràfiques de servei
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
51
SEGON ANY DE RESIDÈNCIA (R2)
Rotacions:
Bioquímica: 3 mesos
Automatització (sèrum i orines): calibració, processament, revisió de resultats.
Urgències: revisió resultats, líquids biològics Coneixements bàsics: control qualitat, recompte líquids biològics
Microbiologia: 6 mesos (primera rotació per microbiologia)
Introducció a la lectura i valoració de les diferents mostres. Introducció a la sembra de les diferents mostres. Lectura de Gram i Tinció de Ziehl. Coneixement del cultiu de Micobacteris. Coneixements necessaris de les serologies d’urgències. Antibiograma: tipus i execució. Introducció al sistema d’automatització d’orines.
Hematologia - Immunologia: 3 mesos (segona rotació per hematologia que s’estendrà fins el 5è mes de R3)
Consolidació del coneixements adquirits en la primera rotació. Citometria de flux. Banc de sang: grups sanguinis, detecció i identificació d’AI, reaccions
transfusionals, conceptes de seguretat transfusional. Immunologia: processament mostres per IFI (2-3 dies per setmana),
lectura IFI amb l’adjunt, tècniques de blot
Guàrdies: guàrdies al laboratori sota la tutorització d'un especialista localitzable. Al
finalitzar la rotació per bioquímica haurà de poder estar capacitat per realitzar, validar
i revisar les determinacions habituals d’urgències (excepte banc de sang).
Cursos:
Pla Comú Complementari: Cursos corresponents a R2
Curs d'actualització de laboratori
Assistència curs extern (microbiologia o bioquímica)
Sessions:
Prepararà sessions de residents
Assistirà a les sessions bibliogràfiques de servei
Sessions clíniques de malalties infeccioses
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
52
TERCER ANY DE RESIDÈNCIA (R3)
Rotacions:
Hematologia: 5 mesos de rotació (segona rotació per hematologia)
Consolidació del coneixements adquirits en la primera rotació.
Citometria de flux.
Banc de sang: Grups sanguinis, detecció i identificació d’AI, reaccions
transfusionals, Conceptes de seguretat transfusional.
Immunologia: Processament mostres per IFI (2-3 dies per setmana),
lectura IFI amb l’adjunt, tècniques de blot.
Microbiologia: 7 mesos (segona rotació per microbiologia que s’estendrà fins el
1 mes de R4)
Consolidar lectura i valoració dels cultius de les diferents mostres.
Perfeccionar al màxim la lectura i valoració de Grams i BK’s.
Parasitologia: Formació general i situació del tema a la comarca.
Coneixement de les diferents determinacions serològiques: Importància
clínica i tecnificació.
Automatització del estudi microbiològic de l’orina.
Micologia: Generalitats i pràctica al nostre laboratori.
Guàrdies: guàrdies al laboratori sota la tutorització d'un especialista localitzable.
Cursos:
Pla Comú Complementari: Cursos corresponents a R3
Curs d'actualització de laboratori
Assistència curs extern (citologia sang perifèrica)
Sessions:
Sessions de residents
Assistirà a les sessions bibliogràfiques de servei
Preparar una sessió del curs d’actualització de laboratori
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
53
QUART ANY DE RESIDÈNCIA (R4)
Rotacions:
Microbiologia: 1 mes (segona rotació per microbiologia)
Consolidar lectura i valoració dels cultius de les diferents mostres.
Perfeccionar al màxim la lectura i valoració de Grams i BK’s.
Parasitologia: formació general i situació del tema a la comarca.
Coneixement de les diferents determinacions serològiques: importància
clínica i tecnificació.
Automatització del estudi microbiològic de l’orina.
Micologia: generalitats i pràctica al nostre laboratori.
Bioquímica: 8 mesos
Consolidar els coneixements adquirits en la primera rotació
Marcadors tumorals: metodologia.
Proteïnes: proteinograma. Immunofixació
Hormones: principals proves funcionals
Rotació externa de 3 mesos a Institut Bioquímica Clínica per adquirir els
coneixements de Genètica i Biologia Molecular
Guàrdies:
Guàrdies al laboratori sota la tutorització d'un especialista localitzable.
Cursos:
Pla Comú Complementari: Cursos corresponents a R4
Curs d'actualització de laboratori
Assistència curs extern (microbiologia o bioquímica)
Sessions:
Prepararà sessions de residents des de el segon mes
Assistirà a les sessions bibliogràfiques de servei
Preparar una sessió general d’hospital
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
54
Comentaris:
Després dels tres primers mesos de residència es farà una avaluació i es modificarà
aquest pla, si es necessari, segons les necessitats del resident.
Cada any abans del canvi es farà una avaluació per adaptar el pla individual si fos
necessari
L’assistència a altres cursos dependrà de l’avaluació individual i de l’oferta de cursos.
Cal tenir en compte cursos de: Qualitat, estadística, preanalítica....
9 PLANIFICACIÓ DE L’ATENCIÓ CONTINUADA
D’acord amb l’especificat en el programa oficial publicat al BOE sobre l’especialitat
d’anàlisis clíniques, l’atenció continuada que es valora pel resident d’anàlisis clíniques
és:
- durant R1 a partir del 4t mes farà atenció continuada al laboratori de 17h a 21h, 1
dia per setmana i de 9.00h a 21.00h, 2 caps de setmana al mes.
El nombre total d’hores d’atenció continuada serà la que estableixi en cada moment el
conveni XHUP i l’estatut del resident
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
55
ANNEX 1
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
56
ANNEX 2 NORMATIVA D’ENVIAMENT DE MOSTRES A ANATOMIA PATOLÒGICA
Línia de producte 9.1.1.1.1.1 ESTUDIS CITOLÒGICS 10 Tipus de tècnica
10.1.1.1 Citologia General
Sistema de recollida i fixació 10.2 Tècniques d’histoquímica Nucli citoplasmàtiques Hematoxilina de Harris –Eosina Blau de toluïdina Teixit connectiu Col.làgena : tricròmic de Mason Reticulina : Gordon Sweet Elàstiques: Verhoeff Carbohidrats Pas Pas amb diastasa Blau Alcian Ferro col·loïdal 10.2.1 Pigments i minerals Ferro : mètode de Mallory Melanina: Fontana –Masson 10.2.2 Microorganismes Gram: Taylor-Brown-Brenn modificada Bacils àcid alcohol resistents: Kinyoun Fongs: Grocott Amiloide Vermell congo Vermell congo amb permanganat Teixit linfoide Giemsa 10.3 Tècniques
d’immunohistoquímica 10.3.1 Marcadors epitelials
CAM 5.2 34 BE 12 EMA CEA carcinoembrionic antigen AE1/AE3 Citoqueratina 7 Citoqueratina 20 Calretinina E-cadherina TTF-1 Hepatocyte
10.3.2 Hormones Calcitonina Tiroglobulina
10.3.3 Marcadors mesenquimàtics Vimentina Actina Proteïna S-100 Desmina CD- 34 CD- 31 CD- 117 ( c-Kit ) P63
10.3.4 Marcadors limfoides CD- 45 (Antigen leucocitari comú, LCA) CD- 20 (L-26 (B) CD- 45 R0 (T) CD-3 (T) CD-4 CD-5 CD-8 CD-10 CD-15 CD-30 CD-38 CD-79 a (B) Bcl-2-oncoproteina Ciclina D1 Lambda ligth chains Kappa light chins
10.3.5 Marcadors melanoma HMB- 45 melanosome
10.3.6 Marcadors neuroendocrins Cromogranina CD-56
10.3.7 Marcadors Histiocitaris CD-68 CD-1a
10.3.8 Marcadors Prostàtics PSA 10.3.9 Marcadors de tumors
germinals Alfa fetoproteïna (AFP) BETA- HCG PLAP (Fosfatasa alcalina placentària) Factors pronòstic i predictius Receptors Estrogens Receptors Progesterona Herceptest (Her 2Neu) Ki 67 p53 p16
Tipus de mostra Estudi de tot tipus de líquids i secrecions orgàniques
Orina: primera orina del matí llençada. Es recull la mostra de la segona micció del matí. Rentat dels genitals amb sabó antisèptic eixugant amb gases estèrils Recollir mostra d’orina durant 3 dies consecutius Esput: recollida de mostra a primera hora del mati (s’obté dels exsudats de la nit). Pacient en dejú. Neteja de boca amb antisèptic no pasta de dents. Fer tossir profundament. Recollir esput durant 3 dies consecutius Líquids orgànics: obtenció de mostra amb tècnica estèril Fixació(orina, esput i líquids orgànics): pot net de boca ampla amb 1/3 de fixador de citologia. Cas del esput també es pot utilitzar alcohol de 50º
10.3.9.1.1 Citologia Ginecològica
Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Vulvar Vaginal Cervicovaginal Endocervical Endometri
Recollir la mostra amb escobilló o espàtula Fixació: fer l’extensió sobre el porta i fixar-la immediatament amb esprai fixador
Citologia per punció aspiració (PAAF)
Sistema de recollida i fixació
Tipus de mostra Tot tipus d’òrgans i parts toves Fixació: introduir el material en un pot net amb 1/3 part de Fixador de citologia
Línia de producte 10.3.9.1.1.1 ESTUDIS HISTOLÒGICS
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte 10.3.9.2 Biòpsia Biòpsia i peces quirúrgiques petites: pot net de boca ampla amb 1/3 part de formol
Peça quirúrgica Peces quirúrgiques grans : posar en un recipient gran amb un volum de formol * com a mínim 10 vegades superior a la peça
Biòpsia peroperatòria Enviar en fresc
10.3.9.2.1.1
Línia de producte 10.3.9.2.1.2 BIOLOGIA MOLECULAR
Sistema de recollida i fixació
Tipus de Producte Determinació del virus del papil·loma humà (VPH) per la tècnica del HC2 (Hybrid capture 2)
Presa amb raspallet amb un mitjà de transport específic de l’HC2 (DNA Pap Cervical Sampler). La presa s’ha de fer després d’obtenir la citologia. Es pot guardar a temperatura ambient fins a dues setmanes.
10.3.9.2.2 Horari de recepció de mostres:
De dilluns a divendres de 8 a 15 h 10.3.9.2.3 Extensió: 1070
Casos urgents: especificar-ho en el full de sol·licitud 10.3.9.2.4 Telèfon directe: 93 7027715 Elaborat i corregit Dra. Autonell / DGC Setembre de 2010
Do
ssie
r d
’aco
llid
a p
er l’
esp
ecia
lista
en
fo
rmac
ió:
AN
ÀLI
SIS
CLÍ
NIQ
UES
57
ANNEX 3: PROGRAMA FORMATIU DE L’ESPECIALITAT (BOE)
