AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

EDITORIAL Obres de millora al casc anticCLAR I CATALÀ Canovelles: punt de trobada de la llengua catalanaLA mÀgIA DELs númEROs Cicle de vida núm.8CALAIx DE LA CIènCIA ArítjolbELLEsA Cosmètica casolanaLA CuInA DE L’ÀvIA vichysoiseCuRIOsITATs Els vins catalans (2)COsEs DEL CAmp beneficis de la dieta mediterràniaLEs pLAnTEs sterlitzia reginal florApunTs D’ECOnOmIA Els ajuts públics al sector bancariAsTROnOmIA A L’AbAsT Les potes i el cercador del telescopi

RECORDAnT fRAnCEsC

En francesc segueix amb nosaltres (p. 31)francisco Ayats (p. 33)El curs de la vida (p. 41)Records... (p. 45)

Obres al casc antic

Any 1992

Juliol

Agost

setembre

2009Núm. 52ANy XiVwww.lacomi.org

EL CAMPANAR

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleS

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

Som Caixa Penedès,

amb un gran equip de professionals

i més de 660 oficines.

T'oferim un servei amb les

tecnologies més avançades

i productes amb les solucions que

s'adapten a les teves necessitats.

Volem estar sempre molt a prop teu

i reinvertir en benefici de la societat.

www.caixapenedes.com

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatClar i català

PublicitatLa màgia dels números

PublicitatActivitats de la Comissió

PublicitatCalaix de ciència

PublicitatNatura i Bellesa

Meteorologia15a marxa Canovelles-Monterrat

1001 anys de CanovellesPublicitat

Eines de pagèsPublicitat

Espurnes d’una vidaPublicitat

IdeesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia en catalàPublicitat

CuriositatsPublicitat

10 minuts per pensarPublicitat

Coses del CampPublicitat

Plantes Publicitat

Apunts d’economiaPublicitat

Astronomia a l’abastAgenda

Publicitat

1 2 34-5 6 7-131415 16 1718-2021 2223 24 25 26-27 2829 30 31 32 33 34-36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55-56

Comissió sANt ANtoNi AbAt toNi CAlderoNgLÒRIA Cot

JoAN CAlderóN romAN mAriN

JoAN ArredoNdo FrANCesC AyAtsANNA CortsCeliA díAzteresA gomàrosA grAtACós Pere JuliàJordi lloredAisAbel mArtosANitA mirAllesmireiA PlANsàNgel ProFitósm.glÒriA PuigNúriA ProFitósXAVier PuJAdAsm.ÁNgeles sÁNChez

ANNA FoNoyet

EditaDirector

sots-Directora

publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

03Sumari

OBRES DE MILLORA AL CASC ANTICde desplaçar-se a Can Duran. Hem de tenir present que aquest nucli resta absolutament aïllat. Rodejat pel sud per la Ronda Nord i per l’est per l’Avinguda Canovelles, l’única opció és l’allunyament cap al nord i cap a l’oest i això foragitarà als interessats en gaudir d’algun acte cultural o religiós.

Alternatives poden haver-n’hi, des de l’autorització temporal, en tot el carrer Sant Fèlix i camí de l’església, passant pel lloguer de l’espai que hi ha

davant Can Rovira i la seva oportuna adequació. Cal cercar possibilitats que facilitin l’acostament del públic a actes molt concrets que es puguin organitzar en els dos equipaments esmentats.

En definitiva, la millora del barri antic és una gran notícia per tots els seus veïns i cal procurar que els equipaments que li donen vida social no pateixin les conseqüències d’una restricció viària que pot condicionar la seva viabilitat futura.

El proppassat 21 d’abril, la nostra Entitat, va estar convidada a la presentació del “Projecte d’urbanització del casc antic de Canovelles”, la qual es va fer a l’Ajuntament.

Aquest projecte, dins el marc del “Fons d’inversió local per a l’ocupació del Govern d’Espanya”, té com a finalitat l’eliminació, tant de les boreres com de les bases de formigó o terres i la peatonalització del carrer Sant Fèlix i el camí que duu fins a la Parròquia; gràficament podem dir que la superfície afectada és de gairebé 1.900 m2 i s’inicia a l’alçada de Can Valls, tot acabant a l’encreuament amb el carrer Jacint Verdaguer, a l’alçada de Can Roure.

Segons se’ns informà, aquestes obres s’iniciaran a les primeries del juliol i ocuparan la pràctica totalitat de l’estiu, amb una durada aproximada de tres mesos. A la fi d’aquest període d’arranjament ens trobarem amb un carrer Sant Fèlix cobert de llambordes, que de ben segur milloraran la seva fesomia.

Com tots sabeu, la Comissió té la seva seu social al Casal “El Campanar”, un dels equipaments culturals del nostre municipi i és per això que aquest projecte de millora urbanística ens ocupa i preocupa a la vegada.

Per una banda aplaudim, d’allò més,

la iniciativa que el nostre Ajuntament ha engegat per tal de rentar la cara al nucli històric de Canovelles. La nova pavimentació, si es fa amb cura, donarà un nou caire al malmès carrer Sant Fèlix. Malgrat tot, és una llàstima que aquest projecte no hagués coincidit amb la celebració del nostre Mil•lenari, però entenem que les oportunitats no sempre es donen quan hom vol i més tenint en compte que els costos superen els tres-cents mil euros.

Ara bé, existeix un tema que per nosaltres és cabdal i que cal donar-li solució ja que, a banda del Campanar, tenim la Parròquia de Sant Fèlix que pot patir les reestructuracions que comportarà la reforma urbanística. Hem de tenir en compte que la voluntat manifestada a la reunió informativa és que un cop acabades les obres, tota la zona històrica passi a ser semi-peatonal, fins aquí nosaltres hi estem d’acord; però també se’ns manifestà la voluntat de suprimir les poques places d’aparcament que existeixen i això, de ben segur, provocarà un greu problema en el moment que hi hagi algun esdeveniment al Campanar o algun ofici religiós multitudinari a la Parròquia.

Creiem que és molt important habilitar alguna zona d’aparcament dins el nucli antic i no obligar a les persones que assisteixin, a algun esdeveniment, a deixar el seu vehicle al petit aparcament del carrer Jacint Verdaguer o haver

Benvinguda la millora urbanística del nucli Antic de Canovelles, però

sense restricció d’aparcaments

04 editoriaL 05Editorial

L’exposició de l’Aplec ha tancat “l’any Mil·lenari” , hem celebrat les quinze edicions de la marxa a Montserrat i hem organitzat la primera trobada de Colles de Gitanes, sense oblidar al ruc català.

Activitat Data

Curs de Balls de Saló abril

Curs de Sardanes abril a maig

Assaig grups de teatre (sènior i júnior) abril a juny

Caminada: “PR-C9 Caldes de Montbui” 5 d’abril

Caminada: “Santuari de Bellmunt” 12 d’abril

Aplec de Canovelles: “Repassant el nostre Mil·lenari” 13 d’abril

Aplec de Canovelles: “Ballada de Gitanes i sardanes” 13 d’abril

Caminada: “Santuari de Cabrera” 19 d’abril

15a marxa Canovelles-Montserrat 25 d’abril

Excursió: “Amb autocar a Montserrat” 25 d’abril

Ball de Gitanes: “Montserrat” 25 d’abril

Ball de Gitanes: “Corró d’Amunt” 26 d’abril

Ball de Gitanes: “8a festa solidària contra el Càncer” 16 de maig

Excursió de Primavera: “Excursió del ruc català” 24 de maig

Ball de Gitanes: “1a trobada de gitanes infantil i juvenil a Canovelles” 31 de maig

“Caminada per la Garrotxa volcànica” 7 de juny

Ball de Gitanes: “3a trobada de Voluntariat per la llengua” 13 de juny

Ball de Gitanes: “1001 anys de Canovelles” 26 de juny

Benvolguts amics i amigues, com ja sabeu la Comissió té dos trimestres en els quals el volum d’activitats és superior a la resta de la temporada. La primavera i la tardor són els períodes on la nostra gent treballa amb més intensitat i això ho podeu comprovar

en el calendari anterior. Assaigs de les seccions, caminades, ballades, l’Aplec de Canovelles i la marxa a Montserrat en són un bon exemple.

Malgrat aquesta efervescència, cal ser objectiu i valorar tot allò reeixit i treballar per aquelles activitats que

06 publicitaT 07La comissió informa

no han assolit els seus propòsits. En aquest darrer cas és oportú comentar que alguna caminada, com per exemple la de la “Garrotxa volcànica”, que proposa el nostre Centre Excursionista no acaba d’arrossegar als nostres socis i simpatitzants i aquest és un tema que estem treballant des de la secció, per poder trobar una fórmula que engresqui.

La primavera de la Comissió va iniciar-se amb L’APLEC de CANOVELLES. Els dies 12 i 13 d’abril, conjuntament amb el nostre Ajuntament i la col·laboració de la Colla de Diables, la Colla Gegantera i el gran treball d’en Jordi Lloreda i en Pere Julià vam estrenar l’exposició: “Repassant el nostre Mil·lenari. 2008: fets i gent d’un any inoblidable”.

En aquesta exposició vam recollir la majoria d’activitats, de tot tipus, que van confegir el programa de tot un any de celebració. L’objectiu d’aquesta mostra va centrar-se en els fets, però sobretot en la gent que van treballar durant el 2008. Va ser un homenatge a totes les canovellines i canovellins anònims que el van fer possible.

Sota una fórmula de repàs cronològic i marcats per la manca d’espai, vam resumir l’intens calendari que es va desenvolupar, mitjançant centenars d’imatges, objectes i la primícia del vídeo commemoratiu dels fets més interessants del 2008, editat pel nostre ajuntament; a més d’aquest material, volem agrair a Diables i Gegants la cessió de les bèsties i els gegants de Canovelles.

Per acabar, cal destacar que cadascuna de les propostes culturals, esportives i lúdiques que van succeir-se, en aquest any tan intens, van tenir un denominador comú: la il·lusió d’un poble que va mostrar el seu orgull i la seva estima pel passat, el present i el futur de Canovelles.

El dilluns de Pasqua, un programa molt complet va omplir el nostre

Aplec, el qual és una autèntica festa de la Primavera, on la gent aprofita la jornada per omplir la zona de l’Era de Can Castells i el camp de futbol de Can Duran. La Missa en honor a la Mare de Déu de Bellulla, l’Arrossada popular i la Demostració de Cultura Popular, són uns quantes de les activitats més tradicionals d’aquesta diada.

La Demostració de Cultura Popular va comptar amb la participació de la Colla de bastoners, la Colla de Gegants, la

ballada de Gitanes i la cloenda amb unes quantes peces de sardanes. Tot això és el que va esdevenir-se en aquest Aplec que ha volgut recordar un any tan màgic com va ser el 2008.

El divendres 25 d’abril, va arribar la 15a MARXA CANOVELLES-MONTSERRAT. En aquesta edició, després de dos anys modificant el recorregut i els horaris, hem tornat al format clàssic de la nostra marxa; és a dir, amb sortida des de Sant Fèlix i arribada a la Basílica de Montserrat, el dissabte sobre les onze.

Faltaven cinc minuts per les set quan vam sortir de la parròquia de Sant Fèlix, però abans mossèn Manel va beneir el Ciri i va desitjar-nos una bona marxa. Cinc minuts abans de ¾ de deu del vespre vam arribar a Caldes i, amb mitja hora, vam sopar.

La sortida de Caldes va produir-se a ¼ d’onze i la marxa va començar a

09La comissió informa08 la comissió informA

endinsar-se pel Vallès Occidental on ens esperaven els trams més feixucs de la nit.

Cal destacar que, potser per primera vegada, els horaris de pas pels diferents avituallaments va complir-se curosament.

A ¼ de sis havíem superat els dos parcs naturals, el de Sant Llorens i la Serra de l’Obac i en albirar el dia vam poder distingir la silueta de Montserrat,

al fons. Sembla mentida però quan pots gaudir la serralada acaronada pels primers raigs de llum del dia, la seva influència energètica et refà, per poder enfilar el darrer tram amb garanties.

A les nou vam arribar a Monistrol, on ja romanien les persones que van sortir de Canovelles, amb autocar. Enguany, el color taronja dels vestits de les nostres balladores de Gitanes es barrejava amb el taronja de les samarretes suades dels marxadors.

Als volts de les onze, el gran grup d’esforçats participants arribàvem a Montserrat; amb els rostres cansats, suats i assedegats. Van ser setze hores de marxa, sota una xafogor que en alguns episodis es feia feixuga; però valgué molt la pena gaudir del quinzè aniversari d’aquesta clàssica.

Enguany, les novetats van ser dues. La primera l’ofrena del Ciri i les paraules d’en Josep Filbà que acompanyaren un acte senzill i sense estar supeditats a les estrictes normes que regeixen la Basílica. Vam fer l’ofrena directament en el lloc on els visitants col·loquen les seves espelmes. Les paraules d’en Josep, que conjuntament amb en Toni Riveiro són els dos únics marxadors que han fet les quinze edicions de la marxa, van repassar emocions col·lectives i sentiments personals (el text íntegre el trobareu a la pàgina 28).

La segona sorpresa, ens la va oferir els tres grups de la nostra Colla de Gitanes, que amb una ballada a la plaça del cremallera va celebrar el 15è aniversari de la marxa. El que vull recordar de forma especial és que la darrera peça del repertori, la que tancava la ballada,

va ser l’Himne de Canovelles que per primera vegada es ballava i se sentia fora de Canovelles.

La tercera activitat que vull esmentar és l’EXCURSIÓ de PRIMAVERA, la qual després d’un any sense fer-se va poder tornar al calendari d’Activitats Genuïnes de la nostra Entitat.

11La comissió informa10 la comissió informA

La proposta d’enguany va ser: “Excursió del ruc català – una burrada d’excursió”. Com sabeu l’any passat no vam poder omplir les places necessàries per anar a Barcelona, però lluny de llançar la tovallola, la Junta va tornar a proposar una nova sortida.

Els vint-i-cinc socis que ens van acompanyar van ser conduïts, després d’un bon esmorzar, al poble d’Olvan (Berguedà) i concretament a Fuives. Centre mundial del ruc català. Aquesta explotació ramadera, que mira a la serra de Queralt, porta trenta-set anys oberta amb un únic objectiu: preservar el guarà català, en seriós perill d’extinció.

El ruc català és una aportació ramadera catalana, que fins i tot s’ha convertit en icona d’identitat de la nostra Pàtria. El guarà és un animal fort i de bona

conducta, llest, dòcil, tranquil i murri a la vegada; de pel negre, el morro i la panxa de gammes blanquinoses.

A Fuives hi conviuen uns 150 exemplars que van ser observats i fins i tot tocats per algun dels nostres socis. A més de l’observació d’aquests animals, els nostres viatgers, van poder fer una visita a tota l’explotació i també van poder complementar les observacions amb un audiovisual i una visita guiada a l’ecomuseu.

A títol d’anècdota cal saber que el ruc català va ser creuat amb el mustang, una espècia dels EUA, i el mul que en va sortir va protagonitzar nombroses pel·lícules de l’oest.

Després d’aquesta visita, els nostres socis van anar a dinar a Prats de Lluçanès i van poder gaudir, entre d’altres plats, del bacallà amb panses i pinyons –plat típic del restaurant triat-. Després de dinar, la sobretaula amb un bon ball que va donar per acabada l’excursió.

La darrera activitat que vull comentar-vos és la que vam organitzar el diumenge 31 de maig. La “1a trobada de gitanes infantil i juvenil a Canovelles” que va organitzar la nostra Colla de Gitanes i que va comptar amb la presència de les colles infantils de Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia.

La plaça de la Joventut va ser el lloc triat per fer la gran ballada matinal que va allargar-se durant hora i mitja. En aquesta matinal de gitanes van haver sis grups a la pista ballant un variat repertori.

Com deia la presentació, que les nostres assajadores van preparar, la trobada d’una gran família de tres pobles veïns, que per el ball estan agermanats. Aquesta trobada, en els propers anys, haurà de fer-se de forma rotatòria.

Després de ballar un bon àpat ens esperava al Casal “El Campanar”. Arròs i botifarra va ser el menú i després de les postres un pallasso per a la mainada va fer la cloenda d’una jornada de germanor i de promoció d’aquest ball tan nostrat.

Fins aquí el relat del més significatiu d’aquests darrers mesos. Us desitjo un bon estiu i ens retrobem a la tardor.

Toni Calderon

Xavier Pujadas

Xavier Pujadas

Xavier Pujadas

13La comissió informa12 la comissió informA

CANOVELLES: PUNT DE TROBADA DE LA LLENGUA CATALANA

Com molts de vosaltres ja sabreu, divendres 12 de juny Canovelles va ser el municipi escollit per a celebrar-hi la III Trobada del Voluntariat per la llengua i dels alumnes de Català per a Adults del Vallès Oriental.

Així doncs, cap a vora dos quarts de set de la tarda, la plaça de la Joventut es va anar omplint de gent alta, baixa, distreta, tímida, extravertida i demés. Podies trobar-hi gent catalana de tota la vida –sí home, de la que xerra un català nostrat amb algun castellanisme d’aquells tant entranyables: “jo és que sóc d’antes!”-, gent que fa temps que aprèn el català i ara se centra en millorar l’ortografia o l’ús dels pronoms febles, i gent arribada de mar enllà

que tot just s’inicien en el món del català. Què hi feien tots junts? Doncs gaudien d’aquesta festa que bé es podria entendre com una mena de recompensa a un curs de feina ben feta. Quina feina? Doncs segons persona, aquí cadascú té un paper determinat: d’una banda tenim els voluntaris lingüístics, que dediquen una hora a la setmana a conversar amb algú que aprèn la nostra llengua. Això els és de gran ajuda ja que d’aquesta manera els donem l’oportunitat de practicar el català –cosa que no els és fàcil en el seu ambient que, òbviament, no sol ser catalanoparlant-. I d’altra banda els alumnes sense els quals la tasca del consorci no tindria sentit.

La vetllada va passar entretinguda entre converses amenitzades per la colla bastonera, per un esquetx teatral d’aquells de riure a cor què vols, pels gegants... i és que –i això us ho dic ara com a treballadora del consorci - fer classes de català és molt més que ensenyar a conjugar verbs, és apropar els alumnes a la nostra realitat cultural i provar fer-los-en partícips.

Vull acabar aquesta pàgina en primer lloc felicitant a l’organització i a Canovelles per l’èxit obtingut, i en segon recordant que, per molts actes i festes que fem, el més important per a aquesta tasca de normalització del català és a les mans de cadascun de vosaltres cada dia: fer servir la nostra llengua per a viure –sempre, a totes hores- també quan ens adrecem a algú que ve de fora. Com diuen els de la tele... encomana el català!

Núria Profitós

www.joyeriarafa.com

15Clar i català14 publicitaT

INTRODUCCIÓ A LA NUMEROLOGIA

El cicle de vida any 8 és un any d’assoliments. Les oportunitats plouen si s’han sabut aprofitar els anys personals passats. És un any de recuperació. Durant l’any 8 la preocupació pel material pot afectar a la salut, cal tenir-ne cura. Aquest és un any d’estricta justícia i recompensa els esforços passats. És l’any del Karma. Si ho mereix, d’alguna forma hi haurà un millorament de les seves condicions econòmiques: augment de sou, gratificacions, liquidacions, increment per treballs extraordinaris, pluriempleo, herència, loteria, etc. Progrés, diners, poder, èxits, poden ser la collita d’una sembra que ha durat 7 anys. Comparteixi la seva bona sort amb els altres. Si moralment ha respectat la regla d’or del comportament humà, se sentirà en pau amb la seva consciència i pot rebre recompenses espirituals inesperades. En cas contrari, per la Llei de la Compensació poden sobrevenir-li grans problemes i crebants. Si la seva collita no és bona poden presentar-se-li angoixants problemes de diners, que solament podrà sortejar fent ús de la seva intuïció i experiència.

Bon període per a impulsar les seves ambicions i tots els assumptes materials, així com per a invertir en propietats i negocis de reconeguda solidesa. Si ho mereix, és possible que sigui elevat a un càrrec de responsabilitat. Si la seva posició no millora espontàniament, aquest és el moment d’exigir els seus drets i promocionar-se a si mateix, si considera que està sent injustament postergat. Serà escoltat, perquè en aquests moments poderoses vibracions estan al seu favor i comptarà amb l’ajut de persones influents. Persones d’edat gravitaran en la seva vida. Pot veure’s involucrat en els seus problemes de salut, o tingui despeses extra o problemes relacionats amb ells. També en cas contrari poden prestar-li valuosa ajuda o consell. Faci ús del poder i magnetisme que irradia en aquests moments per a establir contactes importants pel futur. Serà un període actiu, però en el seu interior hi ha una inquietud i desig de canvi que pot portar desconcert. Tingui cura d’arravataments que poden entorpir el seu progrés.

Isabel Martos

Col·leccionable núm. 20

CICLE DE VIDA núm. 8

16 publicitaT 17La màgia dels números

18 publicitaT 19Publicitat

Fes-te soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT (només per 27€ a l’any)

Fes-te soci del CENTRE EXCURSIONISTA (només per 12€ a l’any)

Per poder donar-vos d’alta a la SECCIÓ EXCURSIONISTA cal, prèviament ser soci de la COMISSIÓ SANT ANTONI ABAT

Si voleu fer-vos soci, adreceu-vos a: LLIBRERIA ASGLOR -C. Indústria, 39-

Qualsevol membre de la Junta Directiva o monitors d’activitat

www.lacomi.org a/e: gent@lacomi.org

Relacions ciutadanes

et NeCessitem Per trebAllAr Amb el moVimeNt AssoCiAtiu de CANoVelles,

Perquè tAmbé és el Nostre obJeCtiu ViNe Amb NosAltres...

info: Sunsion 93 849 47 39 a/e: re _ ciutadanes@lacomi.org

secció excuRsionista

vine i totS juntS obrirem camí info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65

a/e: xavi.al63@gmail.com

saRdanes

A partir de setembre al vostre abast. Veniu a aprendre’n

Dimarts, de 20 a 21.30h Casal “El Campanar”info: Jordi 627 03 13 73

Gitanes

Dilluns, de 19 a 21.30h Casal “El Campanar”

info: Margarita 659 22 28 01

teatRe

El teatre amateur, amb direcció professional. Els nostres grups teatrals hi guanyen

(a partir del 4/2/09)

Dimecres i dijous 20.30-22.30h “Campanar”info: Consol 93 840 10 73

a/e: tandemcicles@gmail.com

20 publicitaT 21Activitats de la comissió

ARÍTJOL

NOM: Català: Arítjol Castellà: Zarzaparrilla Científic: Smilax aspera

FAMÍLIA: Liliàcies

ECOSISTEMA: Alzinar

ASPECTES FÍSICSLiana que s’enfila sobre altres plantes per mitjà de circells i espines. És una planta perenne.

Tija: La tija és llenyosa, coberta d’espines i en zig-zag formant circells. Les branques són primes i llargues.

Fulles: Les fulles són persistents, endurides i lluentes, enteres o bé amb espines als marges. Forma ovada triangular, d’àpex agut i base en forma de cor, amb cinc nervis reticulats principals. Sovint pot variar de forma.

Flors: Són femenines en unes plantes i masculines en les altres. Les femenines, de color groguenc, oloroses, estan agrupades en ramells i tenen el pistil ovular. Floreixen a finals d’estiu.

Fruit: És una baia rodona més o menys com un pèsol de color vermell o negre quan està madura que en conjunt semblen un brot de raïm. Dins de cada gra hi ha un màxim de tres pinyols. Són bastant dolços. Maduren a la tardor.

UTILITATMedicinal: Del fruit madur se’n fa un preparat estimulant anomenat “sarsaparrella”.

Tenen propietats diürètiques i depuratives de la sang.

Indústria: S’utilitza en sucs refrescants, begudes ensucrades i sobretot en la cervesa.

CURIOSITATS Abans era coneguda com a “Heura del diable”. Jacint Verdaguer ja li dedicà aquest poema:

Endreça

Excursionistes, que pel pla i la serra en lo camp de la pàtria espigolau, ajudau-li a collir lo que és a terra, ajudau-li a servar lo que li cau. Puix vostre cor en son passat s’abeura, Aconhortau-la de tant bé perdut: per ella sou vosaltres un brot d’heura que s’enfila amorós a son escut.

Anita Miralles

22 publicitaT 23Calaix de la ciència

Cabells al sol: Per a protegir-los i nodrir-los, els untarem amb oli d’ametlles dolces.

Cabells brillants: A l’aigua per aclarir, afegim una infusió de julivert que haurem fet bullir durant 20 minuts. També fa efecte un got de suc de llimona colada o de vinagre de vi.

Durícies en els talons: Partim una ceba per la meitat, fem un forat al centre, l’omplim de sal i deixem reposar 6 hores. Amb un pinzell, apliquem sobre les durícies el líquid que queda en el plat.

Mal alè: Podem masticar unes fulles de julivert, de menta o un gra de cafè.

Rimmel fresc: quan el “rimmel” comença a secar-se, li afegirem unes gotes d’oli d’oliva.

Pestanyes: Per a tenir unes pestanyes maques i espesses, els hi podem fer un petit massatge cada nit amb una mica de vaselina, o amb oli d’oliva si son molt curtes.

Ulls cansats: Descansar estirada durant una estona, amb unes rodanxes de cogombre sobre els ulls tancats.

Ungles: Per a aclarir unes ungles grogues, les netejarem amb un tros de llimona. Les taques de nicotina marxen si les netegem amb una pasta dentifrícia per a fumadors.

Pell delicada: Herba de “cua de caball” en infusions o aplicada sobre la pell. Porta silici, un mineral magnífic que regenera la pell delicada.

COSMÈTICA CASOLANA

Glòria Cot

24 publicitaT 25Natura i bellesa

Teléfono 93 849 36 9908420 CANOVELLES

LES TEMPERATURES S’ENFILEN PEL MAIG i EL JUNY

Primavera ’09 2n trimestre –abril, maig i juny-

L’ABRIL HA ESTAT PLUJÓS (78 mm) i AMB TEMPERATURES NORMALS Durant l’abril ens van visitar fins a sis borrasques, amb 11 dies de pluja, tot això com a conseqüència del posicionament del corrent en jet situat al lloc que li toca en aquesta època de l’any.

Dos van ser els episodis més generosos: el primer entre els dies 17 i 20 que ens va deixar 18 mm i el segon el dia 30, amb la màxima precipitació del trimestre, amb 15 mm i provocat per un front que va creuar-nos.

Les temperatures durant tot el mes han estat normals, tot i que les mínimes han esta un grau més elevades del normal, això si compensades per les baixes temperatures diürnes.

EL MAIG HA ESTAT SEC (18 mm) i CÀLID (+1,8ºC) El més calorós, dels darrers dinou anys, i amb escreix. El tercer més sec, amb només tres dies de precipitació escadussera.

Sobretot a la segona quinzena, el predomini de les altes pressions i un flux del sud, que arrossegava una massa d’aire molt càlid procedent del nord d’Àfrica, va provocar un ascens significatiu de la temperatura, acompanyat també de pols sahariana en suspensió.

L’únic ruixat interessant va produir-se el dia 31 i ens va deixar 12 mm.

EL JUNY, SEMPRE SORPRENENT, ÉS MOLT SEC (7 mm) i CÀLID (+1ºC) Evidentment, aquest juny no té res a veure amb l’infern que vam viure el 2003; ara bé, ha acabat en tercera posició darrera el 2005 i amb més de 22ºC de temperatura mitjana.

Les altes pressions han presidit, gairebé, tot el juny i només dos xàfecs de curta durada van caure els dia 5 i 30, deixant-nos els únics litres del mes.

Aquesta primavera ha tingut dos parts ben diferenciades, la humida i la seca. L’abril ha estat humit i ha tingut continuïtat la inèrcia de l’hivern, amb un 60% per sobre la mitjana i temperatures normals per l’època.

La part seca i calorosa la trobem en els mesos de maig i juny. Sobretot el maig ha estat gairebé dos graus per sobre de la mitjana i un el juny. La pluja en aquests dos mesos ha deixat 25 mm, menys d’una quarta part del que hom considera normal.

Com a comparança amb l’any passat, només cal observar que hem tingut la meitat de dies de pluja i gairebé el doble de dies amb temperatures superiors als 30ºC.

El sol de junyestalvia llum

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

26 meteorologiA 27Meteorologia

OFRENA A LA MORENETA CELEBRACIÓ dels “1001 ANYS de CANOVELLES”

I, un dia, el aleshores president de la Comissió Sant Antoni Abat va dir: “a partir d’enguany, la nostra Entitat organitzarà una marxa a peu des de Canovelles fins Montserrat … i es farà a la nit … i, quan els marxadors arribin a Montserrat després d’haver caminat tota la nit, es reuniran amb els amics i familiars que hauran anat a rebre’ ls, per anar tots junts a fer la ofrena d’un ciri a la Moreneta” …D’això ja en fa, just ara, quinze anys.

Quinze anys en que, any rera any, la Comissió Sant Antoni Abat organitza aquesta marxa que té, com a acte final i de ben segur el moment més emotiu, la ofrena d’aquest ciri. Un ciri que simbolitza, per a mi, si em permeteu que ho mencioni, tres esdeveniments molt especials.

Primer: poder portar el nom de la Comissió Sant Antoni Abat, en representació de tot el seu col·lectiu i, com no, també del poble de Canovelles, aquí a la Basílica de Montserrat, amb tot el respecte, creença i simbolisme que això hi representa. Cadascú de nosaltres hi posem el sentit espiritual adient.

Segon: en agraïment de totes aquelles coses que, petites o grans, en el nostre dia a dia ens fan gaudir dels moments agradables, dels qui ens estimen i estimem, dels amics, dels qui ens fan riure, dels qui ens ajuden quan ho necessitem, de quan superem un mal

tràngol, de quan no ens sentim sols …de quan sabem que, sempre, tenim algú al nostre costat quan és necessari …

Tercer: aquest ciri també és una petició. Demanar a la Moreneta que, en els moments difícils de la vida, ens doni el seu ajut per tal d’obtenir la força i voluntat necessària per afrontar les adversitats que puguem patir, sense caure en cap moment en el defalliment, la indiferència ni, sobretot, en l’abandonament personal.

Per tot això, diposito aquest ciri en nom de tots, aquí, i pels motius dits abans.

Per acabar, i a títol personal, només em resta dir una cosa:

Comissió Sant Antoni Abat: moltes gràcies per haver-me donat l’oportunitat de poder fer durant aquestes quinze edicions, any rera any, aquesta marxa. Per a mi significa molt més que una marxa. És un repte personal, degut a unes circumstàncies de salut i personals molt especials viscudes en diferents èpoques de la meva vida. Moltes gràcies. Sense vosaltres probablement mai hauria tingut aquesta oportunitat. Sempre endavant. Ja teniu un fidel caminador en les futures edicions …

Josep Filbà 25 d’abril 2009

Canovelles ja ha iniciat el segon mil·leni de la seva història.

El 26 de juny, al teatre auditori de Can Palots, vam trobar-nos tots els que d’una manera o altre vam fer possible la celebració del Mil·lenari del nostre poble.

Va ser un acte senzill, però a la vegada molt i molt emotiu... Tot va començar amb els parlaments del nostre alcalde i els representants de la Colla de Diables i la Comissió Sant Antoni Abat, en els quals es va parlar de com es va aconseguir que l’any 2008 fos excel·lent, també es va parlar del què ens ha deixat i, sobretot, com ens ajudarà cara el futur.

Tot seguit, vam sentir les notes de l’Himne de Canovelles, cantat per la Coral Rosa de Bardissa. Després el lliurament dels premis del concurs “Les millors fotografies del

Mil·lenari”. El passi de l’audivisual resum dels actes mil·lenaris. El lliurament dels records a totes les entitats assistents i com a cloenda la ballada de l’Himne de Canovelles, per part de la Colla de Gitanes.

Un cop acabat l’acte la Colla Chic@s 1000 van oferir, als presents, un còctel de comiat..

Amb aquest acte, l’any Mil·lenari ha acabat. Benvingut el segon Mil·leni!

Toni Calderon

291001 anys de canovelles28 15a marxa canovelles-montserraT

Obsequi del Mil·lenari Autor: Carles Vives

UNIVERSAL

EN FRANCESC SEGUEIX AMB NOSALTRES

Abans que res, la meva família i jo mateix, volem agrair-vos les mostres de suport davant la pèrdua del meu sogre, en Francesc Ayats. És ben cert que la veritable amistat es demostra en els moments magres i que és molt fàcil ser amic en els moments dolços. Gràcies a tots els que d’una manera o altra ens heu demostrat la vostra amistat...

En Francesc, en els darrers dinou anys de la seva vida va treballar per la recuperació i la difusió de la vida a pagès i els estris que la van fer possible. La seva vocació era la transmissió, mitjançant les rèpliques de les eines originals en miniatura, de tot allò que va fer que el nostre País evolucionés.

Durant aquest temps, la seva experiència i la investigació oportuna que en va fer, van permetre-li construir uns quants centenars d’eines d’arreu del domini català i amb

aquest material va editar, l’any 1998, el llibre “Eines de Pagès en miniatura” i, a més, aquesta col·lecció va ser exposada desenes de vegades a pobles diversos.

“Gent de Canovelles”, ha estat un altre aparador de la seva obra i ho seguirà sent, perquè volem respectar la seva voluntat de difusió d’aquest patrimoni cultural i a més, seguirem reclamant un espai on poder exposar de forma permanent tot el seu llegat.

El saber s’adquireix de moltes maneres, però una de molt fiable és la transmissió de coneixements, de generació a generació, i en aquest sentit vull acabar amb la dedicatòria que obre el seu llibre:

“als meus néts, perquè sàpiguen d’on vénen i ells mateixos triïn on anar”.

Toni Calderon

30 publicitaT 31Eines de pagès

SUMA CARMEN

FRANCISCO AYATSAra que no hi ha secrets per a tu, saps de la tristesa que ha deixat el teu traspàs, que veus com no ens acabem de creure, que no entres per la porta d’església, no ets darrera l’ambó llegint la lectura del diumenge, que no et tenim al costat l’assaig dalt el cor, que no sona la teva veu a la nostra orella, en una paraula, no acceptem l’absència d’en Francisco de Can Pastor. Encara ets present a les reunions d’amics, et veiem fent les explicacions amb tot detall de les eines del camp en miniatura sorgides d’aquestes mans d’artesà. Ara no podem donar-te les abraçades pendents, ni dir-te que amb l’admiració va l’estimació, la satisfacció de tenir-te com company i amic.

Vull confessar-te un secret que intuïes segurament, però permetem escampar-ho.

Fa cinquanta anys que ens vam conèixer, tu recent acabada la mili, jo nouvinguda del Pirineu, la mateixa edat, vint-i-tres anys.

Et recordo tímid, bona presència, cara de bona persona. Solies entrar a la botiga cada dia, per comprar pa i alguns queviures. Passaves i traspassaves per davant, el lloc de treball, la fusteria amb en de Haro, ens feia veïns. Em queies francament bé, et limitaves a tenir amb mi una simple i limitada conversa, la justa entre client i venedora.

El reconeixement vingué més tard en descobrir la vena d’artista, creador, inventor, que duies dintre teu. He estat una incondicional fan del museu en què s’ha esdevingut Can Pastor.

Els últims dies em confessares que tenies por de quedar-te sol, quan s’apropa l’hora, cerquem poder estrènyer la mà estimada. La tendresa que has rebut t’ha mantingut serè, ara Francisco et toca ajudar-los a ells, els teus, a superar aquest tràngol dolorós.

L’amor no mor mai.

La cançó va per a tu.

Trobarem a faltar el teu somriure diu que ens deixes, te’n vas lluny d’aquí. Però el record de la vall on vas viure no l’esborra la pols del camí.

El teu front duu la llum de l’albada, ja no el solgueren dolors ni treballs, i el vestit, amarat de rosada, és vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena mira el riu i la vall que has deixat i aquest cor que ara guarda la pena tan amarga del teu comiat.

(E . Guanyabens)

M. Glòria Puig

32 publicitaT 33Espurnes d’una vida

34 publicitaT 35Publicitat

Cuinar: Si no tens vi blanc per cuinar substitueix-lo per vinagre blanc dissolt amb aigua.

Paelles sense greix: Si després de rentar-les encara queda greix a les paelles frega-les amb una llimona fresca o amb una tovallola humida en vinagre.

Cargolar amb facilitat: Posa guix a la punta del tornavís i et serà més fàcil girar-lo per que no relliscarà.

Acer brillant: La cuina d’acer quedarà més brillant si li passes un drap mullat en aigua i alcohol. També perquè el forn no es posi negre pots posar unes gotes de llimona la primera vegada que el fas servir.

Si el forn s’ha cremat posa-li bicarbonat, una mica d’aigua i deixa actuar unes hores. Després renta-les normalment i quedaran com a noves.

Mitges que duren més: Quan compris les mitges, renta-les sense utilitzar, i fica-les al congelador dins d’una bossa de plàstic. Després s’ha de descongelar en aigua i estendre per la punta. Et sorprendrà.

Laxant natural: Un laxant natural per quan els nadons, que ja mengen cereals amb gluten, estan restrets són els cereals d’avena.

Mal de coll: Un remei natural pel mal de coll és bullir gingebre i barrejar-lo amb suc de taronja, sucre i llimona. Et passarà de seguida.

Restes de vi: Si ha sobrat restes de vi i en aquell moment no el necessites, posa-ho al congelador en forma de gel. Així ho podràs fer servir en qualsevol moment per cuinar.

Celia Díaz / M. Ángeles Sánchez

36 publicitaT 37Idees

SOPA FREDA “Vichyssoise”

Ingredients per a 4 persones:

250 g de porros 400 g de patates 1 ceba ½ litre de llet 40 g de margarina 1 cullerada de julivert trinxat

Elaboració:

En un cassó amb margarina, sofregiu la ceba i els porros tallats a rodanxes primes, daureu-lo lleugerament i afegiu-hi les patates també tallades així. Es posa sal i pebre i s’hi afegeix un litre d’aigua calenta i es deixa bullir a poc a poc 30 minuts, seguidament afegiu-hi la llet i afineu-ho amb el minipimer. Quan estigui ben líquid, afegiu-hi el julivert trinxat i una mica de pebre blanc. Poseu-ho a la nevera fins que estigui ben fred.

Teresa Gomà

38 publicitaT 39La cuina de l’àvia

EL CURS DE LA VIDA

Ja no hi ets. Però tanmateix, el ritme de la vida, segueix el seu curs, estrictament inalterable.

Ja no hi ets, però avui, la teva absència, és més present que mai, en les petites i grans coses, que van lligades a tu, com un vincle indestructible, que va més enllà de la mort.

Sí, ja no hi ets, però, vius i viuràs entre nosaltres, perquè hem après de tu i, tots som una mica part de tu, de les teves obres, de les teves il·lusions, dels teus records.

No hi ets. I en aquests moments, ens sembla, que tot és en va, que plou sobre paper mullat, que res té sentit, sense tu. Però hi ha tantes coses, que, ara més que mai, recobren tant de sentit!

Et recordarem sempre… De fons, se sent la música del cant dels ocells, mentre puc observar com cobren vida, les teves miniatures…

(Dedicat a Francesc Ayats, família i amics)

Anna Corts

40 publicitaT Poesia en català 41

ELS VINS CATALANS (2) – Escollir el vi adequat

Per a l’aperitiu s’aconsella servir algun vi generós, elaborat amb tècniques d’elaboració, criança i amb una conservació especial.

Pel peix (ja sigui sopa, crema o peixos fumats) s’aconsellen els blancs joves aromàtics ja que conserven el seu caràcter jove en l’acidesa, lleugeresa, aromes a flors i fruites, alegria i tendresa. Es consumeix entre 7 i 9º de temperatura.

Per a embotits i peixos blaus s’aconsellen els blancs secs naturals que tenen més estructura que els joves i bon equilibri, acidesa i alcohol. És millor beure’l en els seus dos primers anys i s’acostuma a servir entre 7 i 9º de temperatura.

Per a sopes, verdures, peixos blaus i formatges s’aconsellen els blancs secs amb fusta, s’anomenen així perquè en algun moment han tingut un contacte amb la fusta, generalment de roure, que els dóna un sabor molt característic. Són d’un groc més intens, tirant a daurat. S’acostumen a servir entre 9 i 12º de temperatura.

Per a arrossos i pasta s’aconsella un rosat, tenen aromes afruitats i florals, són més lleugers que els negres i tenen més cos que els blancs. S’acostumen a servir entre 9 i 12º.

Per a bacallà, rostits de carn i xai s’aconsella un negre jove de color vermell intens, cos àgil i fonamentalment afruitats i florals en el seu aroma.

Per a embotits, peixos rics en greixos, carns, xai i formatge s’aconsella un negre de criança, són els més consumits ja que es troben en la millor etapa de la vida d’un vi. Van perdent el seu sabor floral i afruitat per evolucionar cap a aromes d’espècies, fusta i minerals. Es serveixen entre els 15 i 17º.

Per a arrossos, bolets, xai, carns vermelles i blanques, porc, caça i formatges curats i blaus s’aconsella un negre reserva o gran reserva que ajuden a accentuar els canvis en l’aroma i el gust es tornen complexes i elegants. Cal servir-los entre 16 i 19º. Guanyen qualitat si són decantats o airejats.

Per a postres, formatges blaus o aperitius s’aconsella acompanyar-lo amb un vi dolç, que té un elevat contingut en sucre. Hi ha molts vins diferents que poden ser considerats com a dolços però tots tenen molta personalitat.

Glòria Cot

42 publicitaT 43Curiosistats

farmacia.fontaltaba@cofb.net

RECORDS...

Perquè m’agradava quan ens portaves a la Laia i a mi amb el carretó dels conills.Perquè m’agradava quan em feies pelar pèsols amb tu. Perquè m’agradava quan ens renyaves perquè sempre ens estàvem barallant i deies allò de “coi de canalla!”. Perquè m’agradava quan ens feies anar a collir les avellanes. Perquè m’agradava quan em feies fora de la butaca perquè era el teu lloc. Perquè m’agradava quan em vaig trobar al “Cuc” i tu me’l vas deixar quedar.Perquè m’agradava quan volies que t’acompanyés a Sabadell i tu feies tot el possible perquè em regalessin un boli (perquè era una pesada). Perquè em va agradar que m’ensenyessis a conduir i la paciència que tenies.

Perquè encara estic enamorada de la bossa de l’aigua calenta del lleó que em vas regalar en un aniversari. Perquè m’agradava quan em feies explicar-te mil vegades com funcionava l’ordinador. Perquè m’agradava dinar amb tu i la iaia a casa. Perquè m’agradava que m’ensenyessis els conillets que acabaven de néixer. ... Perquè tot això i molt més han estat alguns moments de la meva vida que he passat amb tu, i encara que alguns han estat feliços, els altres mandrosos, els altres renegats... els tornaria a repetir tots i cadascun d’ells perquè al cap i a la fi, van ser moments, moments amb tu.

Mireia Plans

44 4510 minuts per pensarpublicitaT

BENEFICIS DE LA DIETA MEDITERRÀNIA

Des de fa molts anys, s’ha dit, i s’ha demostrat, que la dieta mediterrània va molt bé per prevenir les malalties cardiovasculars. Què té, però, aquesta dieta per aconseguir-ho? Doncs, segons un complet estudi elaborat amb el suport del Ministeri de Sanitat i Consum, el secret podria estar en la ingesta de fruits secs i, en concret, de les nous. I és que, s’ha demostrat que menjar nous habitualment protegeix de l’oxidació a les partícules que transporten el colesterol a la sang, la qual cosa evita que es taponin els artèries i, per tant, es redueixen el riscos de patir un infart.

Prevenció amb Dieta Mediterrània és un ampli estudi que ha analitzat els beneficis d’aquesta dieta a través del seguiment d’uns 9.000 pacients amb un alt risc de malaltia cardiovascular de 200 centres de salut d’arreu d’Espanya. Les dades obtingudes són totalment favorables a la nostra dieta ja que és calcula que, a llarg termini, podria ajudar a reduir el 50% dels infarts. L’estudi ha anat una mica més enllà i ha decidit diferenciar entre tres tipus de dieta mediterrània diferents: una amb

un suplement important d’oli d’oliva, una altra que incloïa molts fruits secs, sobretot nous, i una tercera baixa en greixos. D’aquesta anàlisi més detallada s’ha arribat a la conclusió que els pacients que van prendre més fruits secs i oli d’oliva van millorar més: va baixar la seva pressió arterial, el nivell de lípids i glucosa i sang i, també, la inflamació. A més, en el cas concret de la dieta rica amb fruits secs s’ha detectat una reducció del colesterol. Els impulsors de l’informe han assegurat que les nous són riques en nutrients i altres components saludables com ara fibra, fitosterols, àcid fòlic, antioxidants i Omega 3, que són molt beneficiosos per prevenir malalties del cor. Als beneficis de les nous, cal sumar el de les fruites i verdures, ingredients bàsics de la dieta mediterrània. Una altra dada a tenir en compte és que els pacients que van consumir més oli o fruits secs no han experimentat un augment de pes superior als que van seguir una dieta baixa en greixos. La causa és que aquests aliments contenen greixos insaturats (saludables).

Xavier Pujadas

46 publicitaT 47Coses del camp

STERLITZIA REGIONAL FLOR

Au del paradís és el nom que més coneixem d’aquesta planta de flors esplèndides i vistoses, molt apreciades en floristeria, ja que amb tres flors, tres fulles i una mica de verd, es pot muntar un ram vistós i molt exòtic.

El seu nom està dedicat a la reina Carlota de Meklenburgo: Sterlitzia, esposa del rei Jordi III d’Anglaterra, que morí l’any 1818 que va ser una persona molt aficionada a la botànica.

És una planta originària del Sud d’Àfrica. No és un arbust, és una planta herbàcia perenne. Té un pic fort des d’on surten les flors, que consten de tres sèpals de color taronja brillants i tres de color blau.

Es pot cultivar a casa nostra en un lloc molt assolellat i resguardat de fred directament a terra, però és molt millor cultivar-les en testos, així, quan arriba el fred, es poden resguardar.

De març a octubre necessiten estar ben regades i ben adobades; d’aquesta forma podem tenir una mata de sterlitzies durant molts anys.

Ep! És possible que s’hi posin cotxinilles, aleshores es qüestió de posar-hi algun insecticida que trobareu a les floristeries.

Rosa Gratacòs

48 publicitaT 49Plantes

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

ELS AJUTS PÚBLICS AL SECTOR BANCARI

Vagi per endavant que l’article es restringeix als estats membres de la Unió Europea. No em veig amb cor d’entrar en una anàlisi ni mig seriosa del que han fet els EUA amb els seus bancs. Val a dir només que la fallida de Lehman Brothers al setembre de 2008 va ser el punt màxim d’incertesa pel que fa als mercats de capitals i al sistema financer mundial en general, tot i que la crisi financera ja s’havia iniciat al segon semestre del 2007.

En l’actual situació d’extrema incertesa, hi ha raons vàlides, tant a favor com en contra, per justificar o no la capitalització “preventiva” d’entitats per part del sector públic (és a dir, pagant entre tots).

A favor: els ajuts permeten a les entitats mantenir (o reequilibrar) el capital necessari per poder funcionar, sense haver d’endeutar-se al mercat lliure. Això permet (teòricament) seguir mantenint el ritme normal de crèdits i resta d’operacions, que d’una altra manera no seria possible, ja sigui, perquè l’entitat no disposarà de prou diners, ja sigui, perquè el fet d’haver de tornar-los amb uns interessos alts es menjarien (com per altra banda li passa a qualsevol que té un negoci) una bona part dels seus guanys.

A favor: evita que, per mantenir la liquiditat, una entitat hagi de vendre (o malvendre) els seus actius (allò que té), ja siguin accions o participacions en d’altres empreses, part de la seva cartera de crèdits (els bons, ja que els altres no el voldrà ningú), o les seves oficines. De fet és el que hauria de fer qualsevol particular o empresari que hagi de tirar endavant la seva família o el seu negoci.

En contra: aquests ajuts fan poc apreciable el risc entre jugar-se els quartos amb una

entitat o una altra. A llarg termini les entitats que no reben ajuts en surten perjudicades, ja que, sota al mateix xàfec, no tenen cap paraigua extra.

En contra: algunes de les entitats (sobretot holandeses i alemanyes) que han rebut ajuts dels seus estats els han utilitzat (a banda de pagar acomiadaments dels seus empleats) per seguir fent una política agressiva de vendre “duros” a quatre pessetes que també distorsiona la competència.

De tota manera, la darrera notícia per part de l’agència Moody’s de les qualificacions de solvència de les entitats financeres espanyoles. Val a dir que algunes ni tan sols han estat qualificades. Les úniques que obtenen el resultat de “bona solvència” són el BBVA, el Santander i “la Caixa”. Amb “solvència adequada” tenim Unicaja, Banca March, Banesto, Popular, Banc Sabadell i Ibercaja. Amb “solvència dèbil” Guipuzcoano, Caixa Manresa, Caja Madrid, Cajamar, Pastor, Caixa Terrassa, Caixa Galícia, Caixa Nova, Banc de València, Caixa Catalunya, Bancaja i la CAM. Finalment, amb la qualificació de “seriosos problemes” trobem Caja Avila, Caja Segovia i Caja España.

La finalitat última de tot, i això ja és una opinió personal, és prevenir una possible retirada massiva dels diners dipositats a les entitats financeres amb problemes, impedir que les seves dificultats de liquiditat puguin afectar a tot el sistema (quan cau un avió la gent no es mira massa el model o la companyia i s’espanta si ha de pujar a qualsevol avió) i evitar que la crisi financera es traspassi, encara més, a tots els nivells de l’economia.

Àngel Profitós

publicitaT50 51Apunts d’economia

LES POTES i EL CERCADOR del TELESCOPI

En el número anterior de GENT DE CANOVELLES, dèiem que hi ha elements que es tenen poc en compte a l’hora d’escollir un telescopi i un d’ells són les muntures, que ja vàrem veure, un altre són les potes, imagineu el telescopi més bo del món i que li tremolin les potes, no veuríem res.

Generalment les potes estan fetes de fusta, d’alumini, d’acer, o d’altres materials (fugiu de les potes de plàstic) i solen ser 3. És molt recomanable que aquestes tres potes estiguin unides entre si, generalment porten una petita safata que ens permetrà situar-hi els accessoris del telescopi ( oculars, lents de barlow , etc ...) o a vegades senzillament és un eix que les uneix a les tres. De tota manera és molt important aquesta unió entre les potes, doncs millora notablement l’estabilitat del telescopi. A més a més, sempre és recomanable que el telescopi estigui situat a la menor alçada possible, d’aquesta manera el centre de gravetat del telescopi està en la seva posició més baixa i l’estabilitat és molt major, això és molt important si hi ha una mica de vent en el lloc de l’observació.

El cercador, és un petit telescopi, acoblat al tub, que ens permet dirigir el telescopi cap a la zona del cel a on es troba l’objecte celeste que volem observar. Ens ofereix una vista del firmament amb pocs augments (generalment de 6 a 10x), així podrem precisar millor la posició de l’objecte. Si mirem a través d’ell veurem que tenim una referència visual generalment una creu, que ens permet apuntar exactament a la zona del cel que

volem veure. Si el buscador i el tub del telescopi apunten cap a la mateixa zona del cel, per l’ocular veurem l’objecte que tenim centrat en el buscador. A diferència d’uns prismàtics, la imatge que mostren els buscadors ( excepte en alguns models ) està invertida, és a dir, el que veurem a l’esquerra apareix a la dreta i el que veiem a dalt apareix a baix, però amb unes quantes hores aconseguirem adaptar-nos a aquest inconvenient. Pensem a més, que els telescopis astronòmics també mostren les imatges invertides, cosa que no sol ser important en astronomia, però sí, si volem veure paisatges diürns. Amb una mica de pràctica veurem que també ens acostumem a veure el cel del revés.

Abans de la primera observació a través del telescopi, el primer que haurem de fer és acoblar i orientar correctament el buscador respecte al tub del telescopi, per això, de dia, hem de dirigir el nostre telescopi, amb els mínims augments possibles, cap algun objecte, el més llunyà possible i fàcil de identificar, per exemple: el cim d’una muntanya. Un cop triat l’objecte, hem de mirar pel buscador i centrar la imatge. A la nit hem de dirigir el buscador cap algun cos brillant i puntual, una estrella o un planeta brillant. Veurem que l’objecte no apareix ben centrat, doncs la distància amb que l’hem centrat de dia és molt poca respecte a la de la nit, per tant ara haurem d’acabar d’ajustar-lo i centrar-lo correctament. Un cop comprovat posem l’ocular que ens proporcioni una mica més d’augments i comprovarem el centrat a la imatge de l’ocular i si cal, tornar-lo a ajustar, i així, fins els màxims augments.

Jordi Lloreda

53Astronomia a l’abast52 publicitaT

JuLIOL

sETEmbRE

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació

Diumenge 12 Ballada de Gitanes: Sant Andreu de Salou. Festa dels avis

Divendres 11 12h Diada Nacional de Catalunya

FESTA MAJOR DE CANOVELLES 2009del dijous 23, fins el dilluns 27

BALL DE GITANES Rebreu informacióELS PASTORETS 2009 Inici assaigsCURS DE SARDANES Inici classes

54 agendA