Jo, Àngel Sangres Castàn explico tot el que se sobre la meva vida . El 26 d’agost del 98 la meva mare ja sabia que estava embarassada .El meu pare que deia a la meva mare que no volia fills ,quan ho va saber va estar contentíssim. Després de 2 mesos i 14 dies ja vaig fer el meu primer moviment dins la panxa de La meva mare. El 24 de febrer del 99 van saber que era nen i des d’aquell dia em quedo amb el nom d’Àngel! Un dijous de març la mare va trencar aigües, era aviat, al cap de 5 dies neixo un 11 de març del 99. El 15 d’octubre ja em surt la primera dent, el meu pare i la meva mare expliquen que no plorava massa quan em sortien , i un dia després dic la meva primera paraula :

­ Papa!! El 22d’octubre del 99 em surt la segona dent. L’ últim dia de gener del 2000 em va venir la dèria de caminar i vaig caure de cul. El 4 de juny del 2000 vaig aprendre a fer petons. El primer li vaig fer al pare. A l’ any 2005 aprenc a anar amb bici amb dues rodes i el 2 de juliol del 2007 vaig fer la meva primera lectura pública a l’escola Sala del Regne . De gran vull ser mestre enginyer d’electrònica, mecànic o netejador de vidres.

Jo, la Sílvia, vaig néixer el 26 de febrer de l´any 1999. Vaig néixer a l´hospital sant Bernabé de Berga. Allà a l‛ hospital la meva mare no em volia agafar perquè la vaig fer patir molt ; em va haver d´ agafava el meu pare . Després em va agafar l‛avi i es va posar molt content. A 1 any, el meu pare es va adormir al sofà amb mi, després vaig caure del sofà i el meu pare no em va sentir i quan es va despertar en va veure allà a terra. Als 2 any en vaig obrir el cap una vegada Quan tenia 3 anys vivia a la Plana on teníem un bar, allà ja jugava amb l‛Àngel. Vaig començar a anar a l´escola a P3. Tot el parvulari va ser molt divertit. A P5 vaig conèixer una nena nova la Jordana, que va marxar a primer. A primer em costava molt l'escola , però vaig aprendre molt de matemàtiques. A segon ja vaig aprendre una mica més. A tercer en costava molt llegir, però de mica en mica ho vaig fent millor. A quart he après moltes coses. Quan sigui gran m'agradaria ser cuinera.

Jo, Beni Popa vaig néixer a Romania, un divendres ,el 12 de febrer a les 8:45 de la matinada de l‘any 1999 . Als 8 mesos vaig començar a caminar però de tant en tant queia de morros. La meva primera dent em va sortir als 9 mesos. Jo només menjava i dormia . A Catalunya vaig arribar als 3 anys i ja vaig començar a anar a l’escola. A l’escola estava com espantat, no entenia res de res, ni a la mestra, ni als nens quan em deien alguna cosa me n’anava corrents. La meva germana, Denisa va néixer quan jo tenia 3 anys. Als 4 anys vaig aprendre a parlar català i també vaig aprendre a anar amb bicicleta. Als 5 anys em va caure la primera dent. Els meus millors amics són el Narcis i el Jordi. De gran m’agradaria ser botiguer.

Hola, em dic Elisabet Freixas Navarro i vaig néixer el 6 de Juliol del 1999 un dimarts a les 2:20 de la tarda a l’ hospital de Berga. El meu pes va ser 3.550 kg i la meva alçada 50,5 cm.

La meva primera vacuna va ser el 14 de Setembre del 1999.

La meva primera paraula va ser Papa.

Jo vaig gatejar molt poc perquè als 9 mesos vaig començar a caminar.

Vaig ser una nena molt tranqui­la i menjava molt bé.

Quant tenia 5 anys vaig aprendre a córrer en bicicleta i amb patins.

Un dia vaig anar al zoo amb la meva família i uns amics .Jo al veure un gall d’ indi vaig anar­hi darrera i tots va correr a buscar­

me fins que em van trobar darrera de l’animal.

Un altre dia vam anar a la Warner Bros a veure una pel∙lícula en 3D i jo vaig veure que un ninot feia volar uns angelets i jo els intentava agafar, però no podia,em vaig treure les ulleres i vaig veure que els angelets no es movien de la pantalla.

Fa 3 anys em vaig trencar el dit petit del peu dret.

L’any passat vaig pujar la muntanya del Pedraforca.

Ara l’ escola em va bé i faig molts treballs i coses divertides.

De gran m’agradaria ser professora d’escola Bressol.

El dia 15 d'agost de 1998 vaig néixer a l’ hospital Sant Bernabé de Berga,a la nit. La meva mare em va agafa i em va fer un petó. El meu pare va arribar tard i es va alegra molt del meu naixement. Quan vaig arriba a casa em vaig posar molt contenta per que em van regalar un osset de peluix que uns any després se li va cremar el cul . Quan tenia 3 any va néixer la meva germana Àngela que no parava de plorar. Quan tenia 5 anys em van separar de la vida normal per anar a un centre d'acollida amb monges .Allà tot era diferent . un dia la meva tieta em va adoptar a mi i a la meva germana . De gran m’ agradaria estudiar una carrera però encara no se quina . a la universitat de Barcelona

Vaig néixer a Ucraïna el dia 29 d‛agost, pesava 3‛5 kg i mesurava 55 cm. Quan tenia un any vaig començar a caminar. Vaig tocar un gat i vaig anar a un riu on hi havia un pont molt maco. Quan tenia 6 anys vaig arribar a Gironella, a casa dels meus pares on em van fer molts regals, el meu preferit va ser un gat de joguina. Quan vaig arribar, al cap de poc temps em van portar a l‛escola a primer de primària on vaig conèixer molts nens i nenes que encara són els meus amics , L‛Oriol Macià, l‛Àngel, la Núria Subirana i la Raquel. A tercer vaig fer una amiga nova la Xana que va arribar de la Seu d‛Urgell. De gran m‛agradaria treballar al zoo perquè m‛agraden molt els dofins.

Jo, Fabiola Jaramillo vaig néixer a l‛Equador, un dissabte del mes de desembre exactament el dia 4 a les 3:00 de la matinada de l‛any 1999. Als 5 mesos vaig caure de 4 grapes i la meva mare es va donar un ensurt molt gran. Als 9 mesos començava a caminar dreta. La meva primera dent em va sortir als 9 mesos i mig. També era molt dormilega i vaig mamar del pit. Aquí a Catalunya vaig arribar als 3 anys. En aquell moment estava molt confosa perquè no sabia on estava. Vaig començar l‛ escola els 3 anys i mig . Des de d‛ aquell moment la meva millor amiga és l‛Elisabet. Ara estic explicant la meva autobiografia, des de que vaig néixer fins ara, però també vull explicar el que m‛agradaria ser de gran. Voldria ser veterinària perquè m‛ encanten els animals.

Jo, Gerard Duran i Suñol vaig néixer el dia 13 de desembre del 1998 a la 1h i 54m a Barcelona a l' hospital del Mar. Vaig pesar 3.480g , i mesurava 48 cm .

Al cap d'una setmana d’haver nascut em van portar a casa al carrer Call de Barcelona i vaig estar vivint fins que vaig tenir 15 mesos.

El primer any me'l vaig passar al costat de la meva iaia i de la meva mare a la botiga. Després en van portar a la guarderia “Els Angelets” hi vaig estar poc temps, encara no caminava quan vam marxar a viure a casa del meu padrí al poble de Navàs .

El 15 d'agost del 2000 vaig anar a viure a la casa nova de Balsareny. Anava a l'escola Sant Josep de Navàs i més tard a l'escola Sant Jordi on vaig començar a P­5 fins els 9 anys.

A l'any 20003 els meus pares es van separar, el meu germà Jordi i jo vam anar a viure a Gaià amb la meva iaia fins l’ 1 de juliol de 2008 que vam venir a viure a Gironella amb el Ramon que ara és el meu pare, per mi. Ara tinc dos germans més l’ Abel i la Sara .

Aquest estiu l'he passat a casa i en una granja que es diu cal Xic .

El 15 de setembre vaig començar el col·legi al CEIP Gironella on he cursat quart de primària .

Quan sigui gran vull ser alcalde de Gironella per fer arreglar els carrers.

Jo,vaig néixer un dia de gener del 1999.No sé quan em va sortir la primera dent. Quan tenia 2 anys i mig o 3, vaig tenir un conill petit. Un dia estàvem jugant, ell va baixar per les escales i jo li vaig saltar a sobre per agafar­lo, em vaig fer molt mal. La meva mare es va espantar molt. Quan tenia 5 anys vaig anar, amb els meus amics que es diuen Tito i Kamal al bosc. El meu amic Tito va dir: ­Qui tingui por que se’n vagi a casa ! Tots, anàvem de xulos, vam continuar fins arribar a una granja que hi havia una porta i va sortir un gos negre i espantats ens vam escapar corrents. De gran m’agradaria ser mecànic.

Jo, Oriol Macià vaig néixer a Berga el dia 19 de Desembre de l’ any 1.999 a les 7:35 de la tarda. Els meus pares és diuen Josep i Montse. Al cap d’ uns quants dies me’n vaig anar cap a casa i vaig conèixer la meva cosina Clàudia, que va néixer 17 dies abans que jo i a tota la resta de la família. Vaig passar el primer Nadal a casa i el tió ja em va cagar alguna cosa. Als 6 mesos vaig anar a la meva primera Patum!!i encara no me n’ he perdut cap. També vaig començar a anar a la colla gegantera de Gironella i encara hi vaig. Als 9 mesos em van batejar i vaig començar a anar a la guarderia on vaig conèixer molts companys amb qui encara anem junts a classe. Als 14 mesos vaig començar a caminar. Durant el temps que vaig anar a la guarderia m’hi passava moltes hores perquè els meus pares treballaven. A l’estiu del 2002 vaig fer les meves primeres vacances a Roses. Als 4 anys vaig aprendre a nedar i anar amb bicicleta. Durant aquests anys vaig passar moltes estones a casa de la meva iaia de Cal Rosal i encara les hi passo. Als 5 anys vaig anar per primera vegada al País Basc a veure un amic. Durant els 3 anys següents hi he tornat 3 cops més. Tornant enrere, a 1r curs , vaig anar al No em Ratllis a TV3 i m’ho vaig passar molt bé! tenia 6 anys. També vaig començar a anar amb els escoltes de Gironella. Quan tenia 8 anys va néixer el meu germà que és diu Martí i i és molt trapella. Hi ha moltes estones que em fa enfadar i i d’ altres estones que em fa riure molt. L’any passat vaig començar a jugar a bàsquet vam perdre molts partits, però aquest any hem guanyat la lliga i vam poder anar a les territorials a St. Adrià del Besos. Vam perdre però m’ ho vaig passar molt bé.

Avui he pujat la meva primera muntanya amb el meu pare; hem fet el Cim d’ Estela! De gran m’ agradaria ser fuster.

Vaig néixer el dia 20 de maig de 1.999 a la clínica de Sant Josep de Manresa. Quan tenia 5 mesos vaig començar a anar a la guarderia. A set mesos vaig començar a gatejar i em va sortir la primera dent. Als dotze mesos vaig començar a caminar. La primera paraula que vaig dir va ser:­ MAMA! i als dos anys vaig tenir la meva primera conversa. Als tres anys em van posar ulleres i la primera excursió va ser el zoo de Barcelona. Vaig començar a l’escola CEIP de Gironella a P­4, abans anava a Viladomiu Nou. La primera dent em va caure als sis anys i aquesta edat també vaig aprendre a anar amb bici. Quan tenia 8 anys, el dia 18 de maig vaig fer la primera comunió. Érem molta gent, el meu cosí Oriol em va escriure i tocar una cançó amb la guitarra. El dia 20 de maig vaig fer 10 anys i avui he fet un berenar amb les meves amigues. De gran m’agradaria fer de perruquera o farmacèutica.

Jo, Víctor vaig néixer a Barcelona l‛any 1999. La meva mare es va posar una mica trista perquè quan vaig néixer, estava molt dèbil i a mi em van deixar a l‛incubadora uns dies. Quan vaig arribar a casa tota la meva família anava dient noms i no es posaven d‛acord fins que la meva germana Sara ja n‛estava farta i va dir:

­ Es dirà Víctor i punt! I així va ser. Als 5 mesos em va sortir la primera dent, als 4 o 5 anys em vaig fer mal amb una bicicleta per culpa d‛un nen gran. He estat un nen una mica trapella, m‛enfilava per tot arreu, no tenia por de res i sovint m‛enfadava. Ara estic una mica més tranquil i estudio quart de primària, em sembla que aprenc moltes coses, encara que n‛hi ha de molt difícils. Els meus professors són genials. Quan sigui gran vull ser pintor com el meu germà Rubén.

Jo, Aida vaig néixer l’any 1999 a l’ Hospital de Berga a les tres menys deu, pesava 3kg 350 grams i mesurava 50cm.Tenia els ulls marrons i el cabell castany,com ara. Als 5 mesos agafava per primera vegada la meva joguina preferida, una Minnie petitona i ja m’aguantava asseguda tota sola. La meva primera dent em va sortir el 9 de setembre del 2000, als 10 mesos quan vaig arribar a Gironella vaig haver d’ anar a viure un temps a casa de la meva iaia Dolors,perquè estàvem fent la nostra casa. Al cap d’uns anys va néixer el meu cosí Ferran el dia 10 d’agost del 2002. Quan jo tenia 3 anys i mig va néixer la meva germana Núria, vaig ser jo qui li va triar el nom, perquè m’agradava molt. Quan jo ja tenia 7 anys el meu cosí en tenia 5. El Martí que també és el meu cosí i germà del Ferran va néixer a l’any 2007. A mi de gran m’agradaria ser dibuixant perquè m’agrada molt dibuixar i pintar i li diré al meu pare que em faci una casa molt gran per poder-hi viure. Si mai tinc una filla li posaré Aida com jo,perquè aquest nom m’agrada molt.

Jo, Núria Metni Olivé, vaig néixer el 16 d‛ octubre de 1999 a Sabadell, a les 8h de la nit. Als 6 mesos vaig començar a anar a la guarderia, Als 9 mesos vaig dir la meva paraula : Mama ! i a aquesta edat també em va sortir la primera dent . Quan tenia 1 any vaig començar a caminar, em costava una mica, però els meus germans m‛ ajudaven. Als 2 anys vaig deixar de portar xumet i als 3 anys vaig deixar de portar bolquers i vaig començar a anar a l‛ escola, el primer dia no volia anar-hi perquè em feia por, però al cap d‛ un temps m‛hi vaig acostumar, però a l‛ hora del pati sempre buscava els meus germans. Als 4 anys vaig agafar una meningitis i vaig estar ingressada durant 3 setmanes a l‛ hospital de Sabadell. Als 5 anys vaig anar a viure a Puig-Reig i després a Gironella. Quan vaig començar a venir a aquesta escola tenia molta vergonya, però de mica en mica em va anar passant. A l‛hora del pati sempre em gronxava amb l‛Aida. Quan tenia 8 anys vaig anar al casament del meu pare i també vaig tornar a estar ingressada. De gran m‛ agradaria ser perruquera.

Hola! Em dic Oriol Riba Castany i vaig néixer el dia 15 de Novembre de 1999 a la clínica de Manresa. Quan vaig néixer pesava 3.400 grams i mesurava 39,5 cm. Tenia el cabell ros ,els ulls blau fosc, les meves primeres paraules van ser: ­ Papa, Mama, ba i oita. La primera dent em va sortir als 6 mesos . Als 11 mesos vaig fer els primers passos i abans de fer l’any ja caminava sol. Als 3 mesos ja no portava pipa, l’escopia. I per adormir­me m’agafava als cabells de la meva mare. Quan anava a 2n curs de primària vaig sortir al programa No em ratllis, un programa de TV3 presentat per Júlia Otero i ara faig 4t de primària. De gran m’agradaria ser enginyer de ponts i camins.

Jo, Xana Martínez Montori. Vaig néixer un divendres 3 de març de l‛ any 1999, a les 23 hores a la Vall d‛ Hebrón, la meva mare estava de set mesos i em vaig estar a l‛ incubadora un mes i mig. Pesava 2.150 kg i mesurava 48.5 cm. Era molt menjadora i molt dormilega i no plorava gaire. Vaig començar a caminar als 18 mesos. La meva primera dent em va sortir als 8 mesos. Portava molt el xumet, en tenia set i en portava un a la boca i un a cada mà. La meva primera paraula va ser: - papa!. Quan era petita em van portar al metge perquè no parlava, però el que passava era que no en tenia ganes i ves per on, ara no callo. Als dos anys vaig anar a la guarderia de la Seu D‛ Urgell diuen que mossegava a tots els nens. Vaig portar bolquers fins als dos anys. El meu millor amic era l‛ Adrià, ara són la Raquel, la Núria Subirana, la Fabiola, L‛ Emma i la Gemma. M‛ agradava molt anar a la guarderia. Als sis anys vaig aprendre anar amb bicicleta. He anat a tres escoles, la Salle de la Seu, a Castell Ciutat al costat de la Seu i al CEIP Gironella a Gironella i m‛ han agradat totes. He tingut periquitos, tortugues, gossos, gats i hàmsters. De gran m‛ agradaria ser professora de P3, P4 I P5.

Vaig néixer a l’any 1999 a l’hospital comarcal de Sant Bernabé de Berga, pesava 3,150 Kg i mesurava 49 cm. Tenia 3 xumets, els xumets els vaig deixar als 2 anys i vaig començar a caminar a l’any. Una vegada, quan era petita, vaig tirar el telèfon mòbil de la meva mare al WC. Als 3 anys amb una flamarada de la llar de foc em vaig cremar la cara i em van ingressar a la Vall d’Hebron on vaig conèixer un nen que no podia caminar, perquè tenia gangrena als peus. Als 6 anys vaig aprendre a anar amb bicicleta amb el meu pare a Cal Rosal. M’agrada molt anar a córrer amb bicicleta i anar a caminar amb els meus pares. Estic estudiant 4t de primària al CEIP Gironella, també estudio música a Berga, faig 3r de llenguatge i 2n de piano. De gran m’agradaria fer de mestra de llar d’infants.

Hola! Soc el Sergiu Bogdan Nista, vaig néixer a Alba Iulia, una ciutat de Romania el 28 d‛ agost de l‛any 1999, després d‛un any i tres mesos del meu germà Patriciu. Vaig arribar a Catalunya quan tenia un any el 2000 amb els meus pares i el meu germà. Els avis no van poder venir i els trobo molt a faltar. Quan era petit només dormia i menjava i quan estava despert imitava al meu germà. Vaig començar a caminar a un any. Quan ja era més gran a la nit em despertava i demanava un vol de cereals amb llet, després dibuixava i em ficava un altre cop al llit per dormir. Als 5 anys vaig aprendre a anar amb bicicleta, recordo que era a la plaça de l‛església. Ara fa una setmana i tres dies que ha nascut la meva germana petita, la Jèssica. De gran m‛agradaria ser arquitecte perquè m‛agrada molt dibuixar i fer plànols.

Jo, Narcis, vaig néixer l‛ any 1999, el 8 de maig en un hospital de Romania. Vaig anar a la guarderia a 1 any. Als 2 anys vaig venir a Catalunya al poble de Gironella. Quan vaig venir aquí tot em semblava estrany. Al cap d‛ uns dies vaig començar la guarderia i plorava quan la mare em deixava i se n‛anava. Al cap d‛ un temps, ja sabia parlar una mica i ja no plorava tant. Quan ja sabia les paraules necessàries em va agradar viure aquí. Als 3 anys vaig anar amb la mare i la meva germana petita als cavallets, van pujar al mateix, al cap d‛ uns minuts la Luana va començar a plorar perquè tenia por i jo li vaig dir: -Tranquil∙la, no passa res! Però jo també vaig començar a plorar. A l‛ any següent vaig tenir una germaneta que es deia Nereya . Als 5 anys vaig començar a anar a bici, el meu amic Beni va dir que féssim una volta a l'església i jo vaig dir que si. La vam començar a fer, fins que vam trobar aparcat un 4 per 4 amb una roda al darrera jo em vaig descontrolar i anava fent ziga - zagues i vaig dir: Beni ajuda‛m, Beni ajuda‛m!!! Actualment estudio 4 de primària i la meva assignatura preferida es la de matemàtiques. Al futur espero ser feliç.