avantGuardes. Disseny gràfic a Castelló
of 124
/124
-
Upload
colla-rebombori -
Category
Documents
-
view
235 -
download
1
Embed Size (px)
description
Llibre de la Colla Rebombori, Magdalena 2011.
Transcript of avantGuardes. Disseny gràfic a Castelló
-
a V a NT G U a R
d E Sd
is
se
ny
g
r
fi
c
a
Ca
st
el
l
Colla Rebombori 2011
-
Qu
s lart
, sin
una m
anera
de m
irar?
Thom
as Lo
uis B
erge
r
-
aV
aN
TG
Ua
Rd
ES
disseny grfic a Castell
-
aV
aN
TG
Ua
Rd
ES
disseny grfic a Castell
-
Impr
imei
x: G
rfic
as C
asta
.
Dis
seny
i m
aque
taci
: v
etav
isua
l.com
Dip
sit
Lega
l:
ISBN
:
Edita
: Ass
ocia
ci
Cultu
ral C
olla
Reb
ombo
ri.
www.collarebo
mbo
ri.cat
Aqu
est l
libre
sh
a pr
esen
tat a
la c
onvo
cat
ria
dels
pre
mis
de
la G
ener
alit
at V
alen
cian
a pe
r a
la p
rom
oci
de
ls
del v
alen
ci.
Port
ada
i pin
ture
s: M
anol
o Al
egre
.
Cons
ell d
e Re
dacc
i:
M. A
legr
e, F
. Apa
risi,
E. A
rtol
a,J.
M. C
arce
ller,
M. G
mez
, X. L
lom
bart
.
Sobr
e el
nou
cic
le fo
rmat
iu d
e Fo
togr
afia
a lE
scol
a dA
rt i
Dis
seny
de
Cas
tell
ra
faeL
Ba
LLes
Ter a
n, 76
Cre
ar e
scol
aJa
ime
gim
nez
de
ha
ro, 84
Col
labo
raci
am
b em
pres
es d
el s
ecto
r ce
rm
ic in
dust
rial
de
Cas
tell
J. e
nr
iqu
e r
. C
oLL
ad
o, 96
Avan
tgua
rdes
i ar
tist
es d
ara
am
aT
BeLL
s,
an
Ton
i aLB
aLa
T,
Lex d
om
neC
h,
s er
gio
aB
ad,
Por
Ca
r q
uer
aL
i xiP
eLL,
102
Mem
ria
en
pap
er c
ut
ro
saB
eL g
um
Ba
u g
on
zLe
z, 110
Petg
es i
mar
bres
am
b re
trat
al f
ons
ma
neL
ga
rC
ia g
ra
u, 11
1
Ars
/ L
art e
fmer
ma
nu
eL a
Leg
re,
112
Publ
icit
at n
o en
cob
erta
m
n
geL
s Po
ns
i fer
ra
n a
Pa
ris
i, 11
6
Bran
cal
Jose
P m
iqu
eL C
ar
CeL
Ler, 6
Imat
ges
de C
aste
llr
osa
La
To
rr
enT,
10
Un
cent
re p
er a
la re
flexi
: l
EAC
Cer
iC g
ra
s, 20
Una
gal
eria
dar
t Pi
Lar d
oLz
, 26
Icon
ogra
fia fe
ster
am
iqu
eL g
m
ez, 34
LEs
cola
dA
rt i
Supe
rior
de
Dis
seny
de
Cas
tell
i el
seu
futu
rfr
an
Ces
C a
gu
iLa
r i
do
men
J, 42
25 A
nys
de d
isse
ny g
rfic
a l
Esco
la d
Art
i S
uper
ior d
e D
isse
ny d
e C
aste
llV
iCen
T V
ida
L i a
Lain
Ca
mP
os,
48
Act
ivita
ts c
ultu
rals
i ex
trae
scol
ars
de
lEA
SD C
aste
ll: l
exp
ansi
de
lart
Jos
an
Ton
io a
ria
s (K
eCo),
56
La c
erm
ica
a lE
scol
a dA
rt i
Supe
rior
de
Dis
seny
de
Cas
tell
mig
ueL
mo
na
r m
ez, 68
taula
-
Impr
imei
x: G
rfic
as C
asta
.
Dis
seny
i m
aque
taci
: v
etav
isua
l.com
Dip
sit
Lega
l:
ISBN
:
Edita
: Ass
ocia
ci
Cultu
ral C
olla
Reb
ombo
ri.
www.collarebo
mbo
ri.cat
Aqu
est l
libre
sh
a pr
esen
tat a
la c
onvo
cat
ria
dels
pre
mis
de
la G
ener
alit
at V
alen
cian
a pe
r a
la p
rom
oci
de
ls
del v
alen
ci.
Port
ada
i pin
ture
s: M
anol
o Al
egre
.
Cons
ell d
e Re
dacc
i:
M. A
legr
e, F
. Apa
risi,
E. A
rtol
a,J.
M. C
arce
ller,
M. G
mez
, X. L
lom
bart
.
Sobr
e el
nou
cic
le fo
rmat
iu d
e Fo
togr
afia
a lE
scol
a dA
rt i
Dis
seny
de
Cas
tell
ra
faeL
Ba
LLes
Ter a
n, 76
Cre
ar e
scol
aJa
ime
gim
nez
de
ha
ro, 84
Col
labo
raci
am
b em
pres
es d
el s
ecto
r ce
rm
ic in
dust
rial
de
Cas
tell
J. e
nr
iqu
e r
. C
oLL
ad
o, 96
Avan
tgua
rdes
i ar
tist
es d
ara
am
aT
BeLL
s,
an
Ton
i aLB
aLa
T,
Lex d
om
neC
h,
s er
gio
aB
ad,
Por
Ca
r q
uer
aL
i xiP
eLL,
102
Mem
ria
en
pap
er c
ut
ro
saB
eL g
um
Ba
u g
on
zLe
z, 110
Petg
es i
mar
bres
am
b re
trat
al f
ons
ma
neL
ga
rC
ia g
ra
u, 11
1
Ars
/ L
art e
fmer
ma
nu
eL a
Leg
re,
112
Publ
icit
at n
o en
cob
erta
m
n
geL
s Po
ns
i fer
ra
n a
Pa
ris
i, 11
6
Bran
cal
Jose
P m
iqu
eL C
ar
CeL
Ler, 6
Imat
ges
de C
aste
llr
osa
La
To
rr
enT,
10
Un
cent
re p
er a
la re
flexi
: l
EAC
Cer
iC g
ra
s, 20
Una
gal
eria
dar
t Pi
Lar d
oLz
, 26
Icon
ogra
fia fe
ster
am
iqu
eL g
m
ez, 34
LEs
cola
dA
rt i
Supe
rior
de
Dis
seny
de
Cas
tell
i el
seu
futu
rfr
an
Ces
C a
gu
iLa
r i
do
men
J, 42
25 A
nys
de d
isse
ny g
rfic
a l
Esco
la d
Art
i S
uper
ior d
e D
isse
ny d
e C
aste
llV
iCen
T V
ida
L i a
Lain
Ca
mP
os,
48
Act
ivita
ts c
ultu
rals
i ex
trae
scol
ars
de
lEA
SD C
aste
ll: l
exp
ansi
de
lart
Jos
an
Ton
io a
ria
s (K
eCo),
56
La c
erm
ica
a lE
scol
a dA
rt i
Supe
rior
de
Dis
seny
de
Cas
tell
mig
ueL
mo
na
r m
ez, 68
taula
-
Branca
lJo
sep
Miq
uel
Carc
elle
r
Nai
x fe
brer
, el c
urt,
i em
dis
pose
a bra
ncalejar
, a fe
r ser
vir e
l ver
b qu
e en
s ha
rega
lat e
l pro
fess
or, h
is-
tori
ador
, poe
ta i
amic
de
Rebo
mbo
ri, F
ranc
esc
Mez
quita
. Bra
ncal
, diu
en e
ls d
icci
onar
is,
s cad
ascu
n de
ls c
osta
ts d
un
port
al, e
spec
ialm
ent s
i s d
e pe
dra
i, pe
r ext
ensi
, s
ha fe
t cos
tum
, en
llibr
es c
om e
ls
nost
res,
anom
enar
aix
el p
rle
g, le
scrit
que
fa d
ent
rada
, que
pre
sent
a la
pub
licac
i i
els a
rtic
les q
ue
la c
onfig
uren
. Per
met
eu-m
e qu
e br
anca
lege
, don
cs
tot i
sab
er q
ue
s un
ver
b no
acc
epta
t per
cap
de
les
inst
ituci
ons
norm
ativ
es d
e la
llen
gua
i qu
e b
riga
la p
orta
daq
uest
llib
re, e
l din
ov
de la
Bi-
blio
teca
Bs
ica
de C
aste
ll, d
e la
, ja
sabe
u, E
dito
rial
sens
e n
im d
e lu
cre
que
s la
Col
la R
ebom
bori
.
Si e
steu
lleg
int a
ques
tes
lnie
s vo
l dir
que
ja h
eu g
irat n
oran
ta g
raus
, com
per
toca
, aqu
est l
libre
i
no ll
ibre
t, ni
rev
ista
qu
e he
m ti
tula
t A
vant
guar
des
i he
m s
ubtit
ulat
Dis
seny
gr
fic a
Cas
tell
, i
que
us in
tere
ssa
o, si
ms
no,
des
pert
a la
vos
tra
curio
sita
t el t
ema
que
engu
any
hem
tria
t: el
dis
seny
, le
s ar
ts p
lst
ique
s m
s tr
enca
dore
s, in
nova
dore
s, cr
eativ
es,
i la
gen
t, el
s gr
ups,
els
espa
is q
ue a
la
nost
ra c
iuta
t sh
i rel
acio
nen.
Avan
tgua
rdes
, per
qu
ens
hem
per
ms
la ll
icn
cia
de p
lura
litza
r el
sub
stan
tiu a
vant
guar
da, t
erm
e m
ilita
r qu
e fa
ref
ern
cia
a la
prim
era
lnia
dat
ac, a
l des
taca
men
t d
una
unita
t a
la q
ual p
rece
deix
en
la m
arxa
i qu
e, fi
gura
dam
ent,
defin
eix,
en
un m
ovim
ent,
els
grup
s de
ls p
recu
rsor
s o
dels
qui
so
sten
en la
tend
nci
a m
s a
van
ada
i vol
en a
nar e
n co
ntra
de
la tr
adic
i, t
renc
ar a
mb
ella
, rom
pre
amb
lart
de
les h
abili
tats
man
uals
, de
lofic
i, de
les n
orm
es e
stab
lert
es.
Dis
seny
gr
fic a
Cas
tell
, per
qu
la c
apita
l del
riu
Sec
, la
ciut
at n
ascu
da a
l seg
le x
iii
al t
ocar
de
la in
ters
ecci
de
l par
alle
l 40
N d
e la
titud
i de
l mer
idi
0
de lo
ngitu
d, l
a no
stra
ciu
tat
i el s
eu
ento
rn m
s im
med
iat
s, de
sem
pre,
obj
ectiu
i re
fere
nt d
els
llibr
es d
e Re
bom
bori
, i p
erqu
de
spr
s d
expl
icar
i m
ostr
ar, a
nual
men
t, de
s de
199
7, l
arqu
itect
ura
civi
l i
relig
iosa
, lu
rban
ism
e, l
hor
ta,
6|7
-
Branca
lJo
sep
Miq
uel
Carc
elle
r
Nai
x fe
brer
, el c
urt,
i em
dis
pose
a bra
ncalejar
, a fe
r ser
vir e
l ver
b qu
e en
s ha
rega
lat e
l pro
fess
or, h
is-
tori
ador
, poe
ta i
amic
de
Rebo
mbo
ri, F
ranc
esc
Mez
quita
. Bra
ncal
, diu
en e
ls d
icci
onar
is,
s cad
ascu
n de
ls c
osta
ts d
un
port
al, e
spec
ialm
ent s
i s d
e pe
dra
i, pe
r ext
ensi
, s
ha fe
t cos
tum
, en
llibr
es c
om e
ls
nost
res,
anom
enar
aix
el p
rle
g, le
scrit
que
fa d
ent
rada
, que
pre
sent
a la
pub
licac
i i
els a
rtic
les q
ue
la c
onfig
uren
. Per
met
eu-m
e qu
e br
anca
lege
, don
cs
tot i
sab
er q
ue
s un
ver
b no
acc
epta
t per
cap
de
les
inst
ituci
ons
norm
ativ
es d
e la
llen
gua
i qu
e b
riga
la p
orta
daq
uest
llib
re, e
l din
ov
de la
Bi-
blio
teca
Bs
ica
de C
aste
ll, d
e la
, ja
sabe
u, E
dito
rial
sens
e n
im d
e lu
cre
que
s la
Col
la R
ebom
bori
.
Si e
steu
lleg
int a
ques
tes
lnie
s vo
l dir
que
ja h
eu g
irat n
oran
ta g
raus
, com
per
toca
, aqu
est l
libre
i
no ll
ibre
t, ni
rev
ista
qu
e he
m ti
tula
t A
vant
guar
des
i he
m s
ubtit
ulat
Dis
seny
gr
fic a
Cas
tell
, i
que
us in
tere
ssa
o, si
ms
no,
des
pert
a la
vos
tra
curio
sita
t el t
ema
que
engu
any
hem
tria
t: el
dis
seny
, le
s ar
ts p
lst
ique
s m
s tr
enca
dore
s, in
nova
dore
s, cr
eativ
es,
i la
gen
t, el
s gr
ups,
els
espa
is q
ue a
la
nost
ra c
iuta
t sh
i rel
acio
nen.
Avan
tgua
rdes
, per
qu
ens
hem
per
ms
la ll
icn
cia
de p
lura
litza
r el
sub
stan
tiu a
vant
guar
da, t
erm
e m
ilita
r qu
e fa
ref
ern
cia
a la
prim
era
lnia
dat
ac, a
l des
taca
men
t d
una
unita
t a
la q
ual p
rece
deix
en
la m
arxa
i qu
e, fi
gura
dam
ent,
defin
eix,
en
un m
ovim
ent,
els
grup
s de
ls p
recu
rsor
s o
dels
qui
so
sten
en la
tend
nci
a m
s a
van
ada
i vol
en a
nar e
n co
ntra
de
la tr
adic
i, t
renc
ar a
mb
ella
, rom
pre
amb
lart
de
les h
abili
tats
man
uals
, de
lofic
i, de
les n
orm
es e
stab
lert
es.
Dis
seny
gr
fic a
Cas
tell
, per
qu
la c
apita
l del
riu
Sec
, la
ciut
at n
ascu
da a
l seg
le x
iii
al t
ocar
de
la in
ters
ecci
de
l par
alle
l 40
N d
e la
titud
i de
l mer
idi
0
de lo
ngitu
d, l
a no
stra
ciu
tat
i el s
eu
ento
rn m
s im
med
iat
s, de
sem
pre,
obj
ectiu
i re
fere
nt d
els
llibr
es d
e Re
bom
bori
, i p
erqu
de
spr
s d
expl
icar
i m
ostr
ar, a
nual
men
t, de
s de
199
7, l
arqu
itect
ura
civi
l i
relig
iosa
, lu
rban
ism
e, l
hor
ta,
6|7
-
els
ofici
s, el
s co
stum
s, la
mar
i la
mar
jal,
els
fets
, les
ficc
ions
, les
pre
dicc
ions
, el s
ec,
els
jocs
, el
lleur
e, la
ms
ica
i els
ms
ics,
la s
oste
nibi
litat
pai
satg
stic
a, m
edia
mbi
enta
l i li
ng
stic
a, la
rom
eria
m
agda
lene
ra, e
ls o
rgen
s m
edie
vals
i la
pro
ducc
i li
ter
ria
de v
alor
que
ses
t p
rodu
int e
n va
lenc
i,
vole
m e
ngua
ny d
onar
la p
arau
la a
la g
ent q
ue, a
ra i
ac,
sap
de d
isse
ny i
de le
s t
cniq
ues
pls
tique
s m
s a
vant
guar
dist
es, a
la g
ent q
ue h
a ac
cept
at la
nos
tra
invi
taci
a
part
icip
ar d
aque
st n
ou p
roje
cte
que
es c
oncr
eta
en a
ques
t llib
re q
ue te
niu
a le
s m
ans
i que
ja p
odeu
trob
ar ta
mb
, pen
jat e
n pd
f, al
no
stre
lloc
web
: www.collarebo
mbo
ri.cat.
He l
legi
t en
algu
n llo
c, n
aveg
ant p
er lu
nive
rs in
finit
dIn
tern
et q
ue n
o sh
a de
con
fond
re d
isse
nyad
ors
amb
artis
tes,
mal
grat
el c
om
deno
min
ador
que
repr
esen
ta la
cre
ativ
itat e
n am
bds
cam
ps, i
que
el
dis
seny
du
n pr
oduc
te o
du
n si
stem
a es
fa a
mid
a, a
mb
un m
tod
e de
treb
all p
ropi
, que
com
ena
am
b un
a fix
aci
de
spec
ifica
cion
s i a
tn
a va
lors
com
la v
iabi
litat
(tc
nica
i ec
onm
ica)
, le
colo
gia,
le
rgon
omia
, la
fiabi
litat
, la
dura
bilit
at, e
l ci
cle
de v
ida
del
prod
ucte
o s
iste
ma,
la
legi
slac
i, e
l pr
essu
post
, els
pos
sibl
es m
als
usos
, le
ntor
n i c
ircum
stn
cies
esp
ecfi
ques
, el d
ecr
um, l
a cu
ltura
de
ls d
ifere
nts
usua
ris,.
.. La
pro
ducc
i a
rts
tica,
en
prin
cipi
, s
ms
lliu
re, t
m
tod
es i
tcn
ique
s de
tr
ebal
l dife
rent
s i le
s seu
es a
ccio
ns n
o pr
eten
en e
star
just
ifica
des.
En a
ques
t llib
re, q
ue n
o po
t, ni
vol
, ser
exh
aust
iu i
que,
com
en
altr
es q
ue h
em p
ublic
at, p
otse
r tin
dr
cont
inu
tat
i abr
aar
m
s c
amps
, hem
inte
ntat
que
no
trob
eu r
es d
e bu
it, s
uper
flu, o
rnam
enta
l, co
m s
ovin
t pas
sa q
uan
el m
ot d
isse
ny s
aplic
a a
cert
s ob
ject
es c
osto
sos
o d
e lu
xe,
que
pret
enen
ai
x ju
stifi
car e
l seu
pre
u; a
cer
tes c
reac
ions
art
stiq
ues c
omer
cial
s, o
b a
obj
ecte
s in
tils o
am
b un
a ut
ilita
t, en
tot c
as, d
iscu
tible
.
De
man
era
que,
si s
egui
u av
ant,
gaud
ireu
dun
dis
seny
ben
mod
ern
i vis
ualm
ent
impa
ctan
t, co
m
corr
espo
n al
tem
a qu
e en
s oc
upa;
pas
seja
reu
pels
car
rers
i pl
aces
de
Cas
tell
, i re
flexi
onar
eu s
obre
es
cultu
res,
faa
nes,
harm
onie
s, pr
opor
cion
s i d
esfic
acis
; sab
reu
de la
tra
ject
ria
de
lEsp
ai d
Art
: qu
s
, qu
ha
fet i
sig
nific
at, i
com
ha
sacs
ejat
el n
ostr
e pa
nora
ma
arts
tic; c
onei
xere
u le
s fit
es d
e le
mbl
emt
ica
gale
ria
Cn
em; l
legi
reu
i opi
nare
u so
bre
la M
agda
lena
i la
rt, s
obre
gai
ates
i ca
rtel
ls,
jura
ts, t
end
ncie
s, ev
oluc
ions
i tr
adic
ions
; tro
bare
u un
bon
nom
bre
de p
gin
es p
rota
goni
tzad
es p
er
lEA
SD, g
rci
es a
ls t
exto
s i i
llus
trac
ions
sig
nats
per
par
t del
seu
pro
fess
orat
, que
exp
licite
n el
que
ha
sup
osat
i ha
apo
rtat
des
prs
de
ms
du
n qu
art d
e se
gle
de p
res
ncia
a C
aste
ll; v
eure
u m
ostr
es
de l
obra
act
ual d
e di
fere
nts
crea
dors
; sen
tireu
com
els
mot
s de
ls p
oem
es u
s de
sper
ten
sens
acio
ns
i anh
els
i, po
tser
, fins
i to
t, po
dreu
apr
ofita
r els
pro
duct
es q
ue a
nunc
ien,
a le
s da
rrer
es p
gin
es, l
es
empr
eses
tan
espe
cial
s que
ens
serv
eixe
n, n
ovam
ent,
per t
enir
la q
uota
nec
ess
ria
de p
ublic
itat.
Tant
de
bo ti
ngue
u un
a bo
na le
ctur
a o,
si m
s n
o, u
na a
grad
able
pas
seja
da v
isua
l.En
par
lem
i en
s esc
olte
m.
8|9
-
els
ofici
s, el
s co
stum
s, la
mar
i la
mar
jal,
els
fets
, les
ficc
ions
, les
pre
dicc
ions
, el s
ec,
els
jocs
, el
lleur
e, la
ms
ica
i els
ms
ics,
la s
oste
nibi
litat
pai
satg
stic
a, m
edia
mbi
enta
l i li
ng
stic
a, la
rom
eria
m
agda
lene
ra, e
ls o
rgen
s m
edie
vals
i la
pro
ducc
i li
ter
ria
de v
alor
que
ses
t p
rodu
int e
n va
lenc
i,
vole
m e
ngua
ny d
onar
la p
arau
la a
la g
ent q
ue, a
ra i
ac,
sap
de d
isse
ny i
de le
s t
cniq
ues
pls
tique
s m
s a
vant
guar
dist
es, a
la g
ent q
ue h
a ac
cept
at la
nos
tra
invi
taci
a
part
icip
ar d
aque
st n
ou p
roje
cte
que
es c
oncr
eta
en a
ques
t llib
re q
ue te
niu
a le
s m
ans
i que
ja p
odeu
trob
ar ta
mb
, pen
jat e
n pd
f, al
no
stre
lloc
web
: www.collarebo
mbo
ri.cat.
He l
legi
t en
algu
n llo
c, n
aveg
ant p
er lu
nive
rs in
finit
dIn
tern
et q
ue n
o sh
a de
con
fond
re d
isse
nyad
ors
amb
artis
tes,
mal
grat
el c
om
deno
min
ador
que
repr
esen
ta la
cre
ativ
itat e
n am
bds
cam
ps, i
que
el
dis
seny
du
n pr
oduc
te o
du
n si
stem
a es
fa a
mid
a, a
mb
un m
tod
e de
treb
all p
ropi
, que
com
ena
am
b un
a fix
aci
de
spec
ifica
cion
s i a
tn
a va
lors
com
la v
iabi
litat
(tc
nica
i ec
onm
ica)
, le
colo
gia,
le
rgon
omia
, la
fiabi
litat
, la
dura
bilit
at, e
l ci
cle
de v
ida
del
prod
ucte
o s
iste
ma,
la
legi
slac
i, e
l pr
essu
post
, els
pos
sibl
es m
als
usos
, le
ntor
n i c
ircum
stn
cies
esp
ecfi
ques
, el d
ecr
um, l
a cu
ltura
de
ls d
ifere
nts
usua
ris,.
.. La
pro
ducc
i a
rts
tica,
en
prin
cipi
, s
ms
lliu
re, t
m
tod
es i
tcn
ique
s de
tr
ebal
l dife
rent
s i le
s seu
es a
ccio
ns n
o pr
eten
en e
star
just
ifica
des.
En a
ques
t llib
re, q
ue n
o po
t, ni
vol
, ser
exh
aust
iu i
que,
com
en
altr
es q
ue h
em p
ublic
at, p
otse
r tin
dr
cont
inu
tat
i abr
aar
m
s c
amps
, hem
inte
ntat
que
no
trob
eu r
es d
e bu
it, s
uper
flu, o
rnam
enta
l, co
m s
ovin
t pas
sa q
uan
el m
ot d
isse
ny s
aplic
a a
cert
s ob
ject
es c
osto
sos
o d
e lu
xe,
que
pret
enen
ai
x ju
stifi
car e
l seu
pre
u; a
cer
tes c
reac
ions
art
stiq
ues c
omer
cial
s, o
b a
obj
ecte
s in
tils o
am
b un
a ut
ilita
t, en
tot c
as, d
iscu
tible
.
De
man
era
que,
si s
egui
u av
ant,
gaud
ireu
dun
dis
seny
ben
mod
ern
i vis
ualm
ent
impa
ctan
t, co
m
corr
espo
n al
tem
a qu
e en
s oc
upa;
pas
seja
reu
pels
car
rers
i pl
aces
de
Cas
tell
, i re
flexi
onar
eu s
obre
es
cultu
res,
faa
nes,
harm
onie
s, pr
opor
cion
s i d
esfic
acis
; sab
reu
de la
tra
ject
ria
de
lEsp
ai d
Art
: qu
s
, qu
ha
fet i
sig
nific
at, i
com
ha
sacs
ejat
el n
ostr
e pa
nora
ma
arts
tic; c
onei
xere
u le
s fit
es d
e le
mbl
emt
ica
gale
ria
Cn
em; l
legi
reu
i opi
nare
u so
bre
la M
agda
lena
i la
rt, s
obre
gai
ates
i ca
rtel
ls,
jura
ts, t
end
ncie
s, ev
oluc
ions
i tr
adic
ions
; tro
bare
u un
bon
nom
bre
de p
gin
es p
rota
goni
tzad
es p
er
lEA
SD, g
rci
es a
ls t
exto
s i i
llus
trac
ions
sig
nats
per
par
t del
seu
pro
fess
orat
, que
exp
licite
n el
que
ha
sup
osat
i ha
apo
rtat
des
prs
de
ms
du
n qu
art d
e se
gle
de p
res
ncia
a C
aste
ll; v
eure
u m
ostr
es
de l
obra
act
ual d
e di
fere
nts
crea
dors
; sen
tireu
com
els
mot
s de
ls p
oem
es u
s de
sper
ten
sens
acio
ns
i anh
els
i, po
tser
, fins
i to
t, po
dreu
apr
ofita
r els
pro
duct
es q
ue a
nunc
ien,
a le
s da
rrer
es p
gin
es, l
es
empr
eses
tan
espe
cial
s que
ens
serv
eixe
n, n
ovam
ent,
per t
enir
la q
uota
nec
ess
ria
de p
ublic
itat.
Tant
de
bo ti
ngue
u un
a bo
na le
ctur
a o,
si m
s n
o, u
na a
grad
able
pas
seja
da v
isua
l.En
par
lem
i en
s esc
olte
m.
8|9
-
Ima
tges
de
Ca
stel
lRo
sal
a To
rren
t
Univ
ersi
tat J
aum
e I d
e Ca
stel
l
Sota
aqu
est
ttol
, I
mat
ges
de C
aste
ll,
no p
rete
nc d
ibui
xar
un C
aste
ll c
ompl
aent
am
b el
l m
atei
x, q
ue in
sist
eix
una
i altr
a ve
gada
a re
petir
les
mat
eixe
s es
tam
pes
a fi
de p
alli
ar u
na re
alita
t be
n an
odin
a. C
aste
ll, m
alau
rada
men
t, no
ha
arri
bat
a se
r ci
utat
bon
ica
i no
ha a
rrib
at a
ser
-ho
perq
u, s
iste
mt
icam
ent,
ha p
erdu
t la
seua
iden
titat
, a m
ans d
els q
ue h
auri
en d
hav
er-la
con
serv
at.
Prim
er v
an s
er e
ls d
esas
tros
os a
nys
seix
anta
, am
b el
seu
desarrollism
o fe
ro,
els
que
van
por
tar e
ls
resp
onsa
bles
de
lurb
anis
me
de ll
avor
s a
com
part
ir so
mni
s am
b le
spec
ulac
i. D
es d
ales
hore
s, el
s de
spro
psi
ts e
s van
acu
mul
ar i
sem
bla
que
enca
ra n
o ha
n ac
abat
. Sor
prn
veu
re c
om e
ls q
ue h
avie
n d
enca
rreg
ar-s
e de
cre
ar e
spai
s ag
rada
bles
en
la c
iuta
t, no
tene
n aq
uest
a q
esti
com
a p
riorit
ria
. M
olte
s veg
ades
, es m
ampr
enen
acc
ions
que
aca
ben
en c
lam
oros
os fr
acas
sos.
I, la
men
tabl
emen
t, no
hi
hi h
a co
nsci
nci
a da
quei
x fr
acs
.
Com
plae
nt-n
os n
oms
qua
n ca
lga
fer-
ho,
per
, in
icia
rem
un
reco
rreg
ut p
er a
lgun
s llo
cs d
e C
aste
ll, n
o d
una
man
era
sist
emt
ica,
per
va
lora
nt a
lgun
es re
alitz
acio
ns i
expe
rin
cies
con
cret
es
rela
cion
ades
am
b l
mbi
t cul
tura
l.
I com
ena
r a
mb
un r
ecor
d, e
l du
n es
pai u
rb
que,
al m
atei
x ce
ntre
de
Cas
tell
, fa
ja p
rou
anys
, ex
erci
a le
s fu
ncio
ns d
apar
cam
ent:
lact
ual p
laa
de
Sant
a C
lara
. Qua
n el
s co
txes
van
com
ena
r a
desa
par
ixer
per
a d
onar
pas
a le
s ob
res
de la
pla
a, v
am s
entir
un
cert
alle
ujam
ent
tots
els
que
hi
pas
sve
m d
iri
amen
t, so
rtej
ant e
ls v
ehic
les,
per
aqu
esta
tran
quil
litat
es
va c
onge
lar
a m
esur
a qu
e la
pla
a s
afai
ona
va a
mb
la fr
edor
de
la p
edra
. En
el se
u ce
ntre
, din
amita
nt la
pos
sibi
litat
du
na
visi
lm
pida
, es
va in
stal
lar
una
escu
ltura
de
vetu
sta
tem
tic
a, a
mb
prob
lem
es d
e re
solu
ci
i que
ha
difi
culta
t en
ms
du
n se
ntit
ls
de l
espa
i. Ja
en
un a
ltre
mbi
t, va
ig s
ugge
rir q
ue u
n ca
nvi d
e llo
c de
la p
ea
afav
oriri
a no
sol
s la
pr
pia
pla
a si
n la
mat
eixa
esc
ultu
ra. E
ncar
a qu
e am
b ai
x
no a
caba
rien
els
pro
blem
es d
aque
st e
spai
lim
trof
am
b el
mer
cat.
Cal
dria
pos
ar
mfa
si e
n aq
uest
a re
laci
, e
n co
mpt
e de
trac
tar d
e rim
ar a
mb
la re
sta
ded
ifici
s circ
umda
nts.
10|11
-
Ima
tges
de
Ca
stel
lRo
sal
a To
rren
t
Univ
ersi
tat J
aum
e I d
e Ca
stel
l
Sota
aqu
est
ttol
, I
mat
ges
de C
aste
ll,
no p
rete
nc d
ibui
xar
un C
aste
ll c
ompl
aent
am
b el
l m
atei
x, q
ue in
sist
eix
una
i altr
a ve
gada
a re
petir
les
mat
eixe
s es
tam
pes
a fi
de p
alli
ar u
na re
alita
t be
n an
odin
a. C
aste
ll, m
alau
rada
men
t, no
ha
arri
bat
a se
r ci
utat
bon
ica
i no
ha a
rrib
at a
ser
-ho
perq
u, s
iste
mt
icam
ent,
ha p
erdu
t la
seua
iden
titat
, a m
ans d
els q
ue h
auri
en d
hav
er-la
con
serv
at.
Prim
er v
an s
er e
ls d
esas
tros
os a
nys
seix
anta
, am
b el
seu
desarrollism
o fe
ro,
els
que
van
por
tar e
ls
resp
onsa
bles
de
lurb
anis
me
de ll
avor
s a
com
part
ir so
mni
s am
b le
spec
ulac
i. D
es d
ales
hore
s, el
s de
spro
psi
ts e
s van
acu
mul
ar i
sem
bla
que
enca
ra n
o ha
n ac
abat
. Sor
prn
veu
re c
om e
ls q
ue h
avie
n d
enca
rreg
ar-s
e de
cre
ar e
spai
s ag
rada
bles
en
la c
iuta
t, no
tene
n aq
uest
a q
esti
com
a p
riorit
ria
. M
olte
s veg
ades
, es m
ampr
enen
acc
ions
que
aca
ben
en c
lam
oros
os fr
acas
sos.
I, la
men
tabl
emen
t, no
hi
hi h
a co
nsci
nci
a da
quei
x fr
acs
.
Com
plae
nt-n
os n
oms
qua
n ca
lga
fer-
ho,
per
, in
icia
rem
un
reco
rreg
ut p
er a
lgun
s llo
cs d
e C
aste
ll, n
o d
una
man
era
sist
emt
ica,
per
va
lora
nt a
lgun
es re
alitz
acio
ns i
expe
rin
cies
con
cret
es
rela
cion
ades
am
b l
mbi
t cul
tura
l.
I com
ena
r a
mb
un r
ecor
d, e
l du
n es
pai u
rb
que,
al m
atei
x ce
ntre
de
Cas
tell
, fa
ja p
rou
anys
, ex
erci
a le
s fu
ncio
ns d
apar
cam
ent:
lact
ual p
laa
de
Sant
a C
lara
. Qua
n el
s co
txes
van
com
ena
r a
desa
par
ixer
per
a d
onar
pas
a le
s ob
res
de la
pla
a, v
am s
entir
un
cert
alle
ujam
ent
tots
els
que
hi
pas
sve
m d
iri
amen
t, so
rtej
ant e
ls v
ehic
les,
per
aqu
esta
tran
quil
litat
es
va c
onge
lar
a m
esur
a qu
e la
pla
a s
afai
ona
va a
mb
la fr
edor
de
la p
edra
. En
el se
u ce
ntre
, din
amita
nt la
pos
sibi
litat
du
na
visi
lm
pida
, es
va in
stal
lar
una
escu
ltura
de
vetu
sta
tem
tic
a, a
mb
prob
lem
es d
e re
solu
ci
i que
ha
difi
culta
t en
ms
du
n se
ntit
ls
de l
espa
i. Ja
en
un a
ltre
mbi
t, va
ig s
ugge
rir q
ue u
n ca
nvi d
e llo
c de
la p
ea
afav
oriri
a no
sol
s la
pr
pia
pla
a si
n la
mat
eixa
esc
ultu
ra. E
ncar
a qu
e am
b ai
x
no a
caba
rien
els
pro
blem
es d
aque
st e
spai
lim
trof
am
b el
mer
cat.
Cal
dria
pos
ar
mfa
si e
n aq
uest
a re
laci
, e
n co
mpt
e de
trac
tar d
e rim
ar a
mb
la re
sta
ded
ifici
s circ
umda
nts.
10|11
-
Any
s de
spr
s de
la d
esaf
ortu
nada
reso
luci
de
la p
laa
, alg
va
pen
sar
que,
en
efec
te, l
a pe
dra
era
exce
ssiv
a, q
ue l
ambi
ent
era
dur
i, pe
r di
smin
uir-
ne l
impa
cte
visu
al, s
hi
van
intr
odui
r pe
sade
s ja
rdin
eres
am
b ar
bres
. Cad
a ve
gada
que
els
vei
g pe
nse
en p
arda
ls e
ngab
iats
. Aqu
eixo
s ar
bres
que
ne
cess
iten
arre
lar-
se a
la
terr
a, p
arei
xen
vole
r ar
ranc
ar a
cr
rer
des
de l
a se
ua p
res
, ret
alla
da
qual
sevo
l pos
sibi
litat
de
sten
dre
conv
enie
ntm
ent l
es se
ues b
ranq
ues.
Esta
n m
olt b
el
s arb
res e
n le
s ci
utat
s, pe
r des
com
ptat
, per
en
la te
rra,
i no
rent
ant l
a co
nsci
nci
a de
qui
pr
viam
ent v
a ce
nsur
ar
el se
u no
rmal
cre
ixem
ent.
Enca
ra s
ort q
ue, d
es d
e la
pla
a, e
ntre
m a
l mer
cat i
ens
sor
prn
lana
r i v
indr
e de
la g
ent,
que
revi
sa
la p
esqu
era
del d
ia. E
l sar
au q
ue e
nvol
ta la
cte
quot
idi
de
la c
ompr
a i l
es d
iver
ses e
spc
ies d
e pe
ixos
qu
e en
s co
ntem
plen
des
de
les
banc
ades
ens
rec
onci
lien
amb
el C
aste
ll d
edi
ficis
que
fer
eixe
n el
sen
tit c
om.
Un
dels
act
es m
s b
ells
a q
u p
ot a
spira
r el
ser
hum
s
tra
vess
ar le
s po
rtes
del
s m
erca
ts. A
ll b
usqu
em le
s m
atei
xes
cose
s, en
s ig
uala
lin
ter
s pe
r al
l q
ue, a
l cap
i a
la fi
, cad
a di
a en
s m
ant
am
b vi
da. S
i des
del
mer
cat
del p
eix
anem
al d
e le
s fr
uite
s i v
erdu
res,
ens
adon
arem
qu
e el
s am
os d
aque
sts
esta
blim
ents
s q
ue p
osse
eixe
n el
sen
tit in
nat d
e lh
arm
onia
i de
l bon
gus
t. M
irem
am
b em
bada
limen
t la
disp
osic
i d
els
alim
ents
, ens
del
ecte
m a
mb
les
petit
es p
irm
ides
de
frui
tes,
amb
aque
ix g
est d
els
com
erci
ants
repa
rtin
t, en
tre
els
buits
de
la fr
uita
aca
bada
de
vend
re,
els n
ous p
rodu
ctes
. Ells
s q
ue te
nen
el g
ust p
er la
cor
recc
i q
ue m
anca
als
que
, a l
exte
rior,
haur
ien
de p
rocu
rar-
nos u
na v
ida
ms
har
mn
ica.
No
sigu
em, p
er,
del
tot
neg
atiu
s; ta
mb
s
cer
t que
el p
roc
s de
via
nalit
zaci
da
l-gu
ns c
arre
rs h
a co
ntrib
ut
a qu
la
ciu
tat
resp
ire u
n po
c m
s tr
anqu
illa
i qu
e po
guem
en
seny
ar a
ls p
ocs
turis
tes
que
es d
espl
acen
a
la c
iuta
t (hi
ha
qui c
onei
x le
s pla
tges
sens
e ha
-ve
r-se
aco
stat
mai
a la
nos
tra
capi
tal)
una
srie
de c
arre
rs en
qu
, si f
em u
n es
for
dim
agin
aci
, pod
em
intu
ir la
ntig
a im
atge
que
teni
en. E
l nou
ric,
no
obst
ant a
ix,
no
va a
prec
iar e
l que
pos
sea
i ho
va d
eixa
r pe
rdre
, aix
que
, al c
osta
t de
la c
aset
a ec
lct
ica
de d
ues p
lant
es, t
mid
a en
la se
ua b
elle
sa, v
a al
ar l
edi-
fici s
ense
gr
cia
que
hui h
em d
e su
port
ar.
Afor
tuna
dam
ent,
la v
ida
a C
aste
ll, p
els
mat
ins,
s d
inm
ica,
els
car
rers
so
mpl
in d
e pe
rson
es q
ue
amb
la s
enzi
llesa
del
s tr
ebal
lado
rs v
an d
un
cost
at a
un
altr
e, s
omriu
en, p
arle
n i c
onvi
uen.
Les
ciu
-ta
ts s
n s
obre
tot l
es s
eues
gen
ts i,
per
aix
, a
veg
ades
, Cas
tell
ens
sem
bla
bella
. Per
qu
an a
quei
-xe
s pe
rson
es e
s re
tiren
a s
a ca
sa (m
s p
rom
pte,
cur
iosa
men
t, qu
e en
altr
es c
iuta
ts d
e m
ajor
rig
or
clim
tic
) sen
s to
rnen
a ti
rar
dam
unt e
ls e
dific
is, l
esc
asse
tat d
e ra
cons
ver
ds, a
veg
ades
la fa
lta d
e ne
teja
. Aix
s
, lti
mam
ent,
ens
pode
m tr
obar
am
b un
a m
oda
nova
en
form
a d
escu
lture
s, pe
rqu
, de
sob
te, C
aste
ll s
ha v
estit
am
b pe
ces
escu
ltri
ques
de
figur
es h
uman
es, a
lgun
es d
e le
s qu
als
gra-
cios
amen
t res
olte
s, pe
r q
ue, e
n la
seua
repe
tici
, sin
cera
men
t ens
sorp
rene
n. D
es q
ue v
a ap
ari
xer
el ia
io q
ue, a
mb
la s
eua
nta
, llig
en
un b
anc
de lA
ving
uda
Rei E
n Ja
ume,
sh
an m
ultip
licat
une
s fig
ures
mol
tes
vega
des
anco
rade
s en
el t
pic
(al
g v
a ob
lidar
que
est
em e
n el
seg
le X
XI i
que
la
trad
ici
t e
ls s
eus
prop
is ll
ocs)
i al
gune
s al
tres
des
cont
extu
alitz
ades
que
aca
ben
per
enfa
dar-
nos.
El
sara
u q
ue
env
olta
el
qu
otid
i a
cte
de
la c
omp
ra i
les
div
erse
s es
pc
ies
del
s p
eix
os
qu
e en
s co
nte
mp
len
des
de
les
ba
nca
des
en
s fa
n r
econ
cilia
r-n
os a
mb
el
Ca
stel
l
de
difi
cis
qu
e fe
reix
en e
l se
nti
t co
m
.
12|13
-
Any
s de
spr
s de
la d
esaf
ortu
nada
reso
luci
de
la p
laa
, alg
va
pen
sar
que,
en
efec
te, l
a pe
dra
era
exce
ssiv
a, q
ue l
ambi
ent
era
dur
i, pe
r di
smin
uir-
ne l
impa
cte
visu
al, s
hi
van
intr
odui
r pe
sade
s ja
rdin
eres
am
b ar
bres
. Cad
a ve
gada
que
els
vei
g pe
nse
en p
arda
ls e
ngab
iats
. Aqu
eixo
s ar
bres
que
ne
cess
iten
arre
lar-
se a
la
terr
a, p
arei
xen
vole
r ar
ranc
ar a
cr
rer
des
de l
a se
ua p
res
, ret
alla
da
qual
sevo
l pos
sibi
litat
de
sten
dre
conv
enie
ntm
ent l
es se
ues b
ranq
ues.
Esta
n m
olt b
el
s arb
res e
n le
s ci
utat
s, pe
r des
com
ptat
, per
en
la te
rra,
i no
rent
ant l
a co
nsci
nci
a de
qui
pr
viam
ent v
a ce
nsur
ar
el se
u no
rmal
cre
ixem
ent.
Enca
ra s
ort q
ue, d
es d
e la
pla
a, e
ntre
m a
l mer
cat i
ens
sor
prn
lana
r i v
indr
e de
la g
ent,
que
revi
sa
la p
esqu
era
del d
ia. E
l sar
au q
ue e
nvol
ta la
cte
quot
idi
de
la c
ompr
a i l
es d
iver
ses e
spc
ies d
e pe
ixos
qu
e en
s co
ntem
plen
des
de
les
banc
ades
ens
rec
onci
lien
amb
el C
aste
ll d
edi
ficis
que
fer
eixe
n el
sen
tit c
om.
Un
dels
act
es m
s b
ells
a q
u p
ot a
spira
r el
ser
hum
s
tra
vess
ar le
s po
rtes
del
s m
erca
ts. A
ll b
usqu
em le
s m
atei
xes
cose
s, en
s ig
uala
lin
ter
s pe
r al
l q
ue, a
l cap
i a
la fi
, cad
a di
a en
s m
ant
am
b vi
da. S
i des
del
mer
cat
del p
eix
anem
al d
e le
s fr
uite
s i v
erdu
res,
ens
adon
arem
qu
e el
s am
os d
aque
sts
esta
blim
ents
s q
ue p
osse
eixe
n el
sen
tit in
nat d
e lh
arm
onia
i de
l bon
gus
t. M
irem
am
b em
bada
limen
t la
disp
osic
i d
els
alim
ents
, ens
del
ecte
m a
mb
les
petit
es p
irm
ides
de
frui
tes,
amb
aque
ix g
est d
els
com
erci
ants
repa
rtin
t, en
tre
els
buits
de
la fr
uita
aca
bada
de
vend
re,
els n
ous p
rodu
ctes
. Ells
s q
ue te
nen
el g
ust p
er la
cor
recc
i q
ue m
anca
als
que
, a l
exte
rior,
haur
ien
de p
rocu
rar-
nos u
na v
ida
ms
har
mn
ica.
No
sigu
em, p
er,
del
tot
neg
atiu
s; ta
mb
s
cer
t que
el p
roc
s de
via
nalit
zaci
da
l-gu
ns c
arre
rs h
a co
ntrib
ut
a qu
la
ciu
tat
resp
ire u
n po
c m
s tr
anqu
illa
i qu
e po
guem
en
seny
ar a
ls p
ocs
turis
tes
que
es d
espl
acen
a
la c
iuta
t (hi
ha
qui c
onei
x le
s pla
tges
sens
e ha
-ve
r-se
aco
stat
mai
a la
nos
tra
capi
tal)
una
srie
de c
arre
rs en
qu
, si f
em u
n es
for
dim
agin
aci
, pod
em
intu
ir la
ntig
a im
atge
que
teni
en. E
l nou
ric,
no
obst
ant a
ix,
no
va a
prec
iar e
l que
pos
sea
i ho
va d
eixa
r pe
rdre
, aix
que
, al c
osta
t de
la c
aset
a ec
lct
ica
de d
ues p
lant
es, t
mid
a en
la se
ua b
elle
sa, v
a al
ar l
edi-
fici s
ense
gr
cia
que
hui h
em d
e su
port
ar.
Afor
tuna
dam
ent,
la v
ida
a C
aste
ll, p
els
mat
ins,
s d
inm
ica,
els
car
rers
so
mpl
in d
e pe
rson
es q
ue
amb
la s
enzi
llesa
del
s tr
ebal
lado
rs v
an d
un
cost
at a
un
altr
e, s
omriu
en, p
arle
n i c
onvi
uen.
Les
ciu
-ta
ts s
n s
obre
tot l
es s
eues
gen
ts i,
per
aix
, a
veg
ades
, Cas
tell
ens
sem
bla
bella
. Per
qu
an a
quei
-xe
s pe
rson
es e
s re
tiren
a s
a ca
sa (m
s p
rom
pte,
cur
iosa
men
t, qu
e en
altr
es c
iuta
ts d
e m
ajor
rig
or
clim
tic
) sen
s to
rnen
a ti
rar
dam
unt e
ls e
dific
is, l
esc
asse
tat d
e ra
cons
ver
ds, a
veg
ades
la fa
lta d
e ne
teja
. Aix
s
, lti
mam
ent,
ens
pode
m tr
obar
am
b un
a m
oda
nova
en
form
a d
escu
lture
s, pe
rqu
, de
sob
te, C
aste
ll s
ha v
estit
am
b pe
ces
escu
ltri
ques
de
figur
es h
uman
es, a
lgun
es d
e le
s qu
als
gra-
cios
amen
t res
olte
s, pe
r q
ue, e
n la
seua
repe
tici
, sin
cera
men
t ens
sorp
rene
n. D
es q
ue v
a ap
ari
xer
el ia
io q
ue, a
mb
la s
eua
nta
, llig
en
un b
anc
de lA
ving
uda
Rei E
n Ja
ume,
sh
an m
ultip
licat
une
s fig
ures
mol
tes
vega
des
anco
rade
s en
el t
pic
(al
g v
a ob
lidar
que
est
em e
n el
seg
le X
XI i
que
la
trad
ici
t e
ls s
eus
prop
is ll
ocs)
i al
gune
s al
tres
des
cont
extu
alitz
ades
que
aca
ben
per
enfa
dar-
nos.
El
sara
u q
ue
env
olta
el
qu
otid
i a
cte
de
la c
omp
ra i
les
div
erse
s es
pc
ies
del
s p
eix
os
qu
e en
s co
nte
mp
len
des
de
les
ba
nca
des
en
s fa
n r
econ
cilia
r-n
os a
mb
el
Ca
stel
l
de
difi
cis
qu
e fe
reix
en e
l se
nti
t co
m
.
12|13
-
Es t
ract
ava,
sup
ose,
de
vole
r hu
man
itzar
la c
iuta
t, pe
r,
com
dei
a, l
exte
mpo
rani
dal
guns
pla
ntej
amen
ts i
a ve
ga-
des e
l seu
for
at e
mpl
aam
ent d
esdi
uen
de la
qua
litat
dal
-gu
na d
elle
s. Pe
rqu
hi h
a, c
om d
iem
, alg
una
dex
cell
ent
reso
luci
, i a
ltres
que
, esc
apan
t de
la fi
gura
hum
ana,
es t
ro-
ben
en u
n llo
c id
oni.
Per
no
s la
nor
ma
com
una.
I s
que
mol
t ha
ure
m d
e pa
rlar
de l
es e
scul
ture
s a
Cas
tell
. U
na a
ltra
vega
da h
em d
util
itzar
la
para
ula
mal
aura
dam
ent
, aqu
esta
veg
ada
per
a qu
alifi
car
algu
ns
treb
alls
de
scas
sa q
ualit
at,
obra
, no
obs
tant
aix
, d
e co
negu
dss
ims
artis
tes
de la
nos
tra
zona
. s
una
verit
able
pe
na q
ue a
lg
que
ha ti
ngut
en
el s
eu c
erve
ll i a
les
seue
s m
ans
la p
ossi
bilit
at d
e pr
opor
cion
ar-n
os u
n lle
gat
ric
daqu
eixa
cal
ides
a i
imag
inac
i q
ue e
s pr
essu
posa
als
m
edite
rran
is, e
s pe
rd a
ra e
n pr
ojec
tes
de t
ipus
esc
olar
pe
r q
ue, a
l con
trar
i daq
uest
s, no
sal
lotg
en a
les
pgi
nes
dun
qua
dern
, sin
en
alg
una
de l
es g
rans
rod
ones
del
s ac
cess
os a
la c
iuta
t. Ai
x o
corr
e am
b un
a re
cent
esc
ultu
ra,
la p
ositi
va in
spira
ci
de la
qua
l (de
nunc
iar
la v
iol
ncia
), no
pot
evi
tar c
aure
en
el t
pic;
o a
mb
altr
es m
s a
ntig
ues
que
fere
ixen
per
pla
ntej
amen
t i d
imen
sion
s el
s llo
cs o
n se
si
tuen
. Dav
ant d
a
ens
preg
unte
m: q
ui
s el
resp
onsa
ble
de l
embe
llim
ent d
e la
ciu
tat?
Qui
n cu
rrc
ulum
lava
la? Q
ui
cont
ract
a? A
mb
quin
crit
eri?
El c
as
s qu
e jo
s
que
hi h
a en
la
nost
ra c
iuta
t pe
rson
es q
ue e
stan
en
disp
osic
i d
e po
der i
nici
ar e
l cam
del
can
vi. P
er q
u n
o ho
fan?
La v
erita
t s
que
des
de
fa t
emps
vol
ia e
scriu
re u
n ar
ticle
com
aqu
est.
Sn
anys
de
veur
e co
m
aque
sta
ciut
at, q
ue v
a se
r per
a m
i dad
opci
i q
ue
s la
meu
a ci
utat
(enc
ara
que
la v
ida
em v
a po
rtar
a
la v
ena
Ben
ics
sim
), de
ixa
pass
ar le
s opo
rtun
itats
de
posa
r-se
gua
pa. L
lig a
mb
tris
tesa
un
esl
gan
tan
boni
c co
m p
arad
oxal
am
b el
qua
l sh
a in
tent
at p
oten
ciar
la n
ostr
a ci
utat
Pas
si
per C
aste
ll.
Perq
u e
ls q
ue te
nim
afe
cte
per l
a ci
utat
sab
em q
ue
s m
olt d
ifci
l que
aqu
esta
alc
e pa
ssio
ns, l
leva
t qu
e pr
engu
em c
om a
pr
pia
la p
rimer
a de
finic
i q
ue p
er a
aqu
esta
par
aula
ens
dn
a el
dic
cion
ari:
Pas
si:
Acc
i d
e pa
tir.
En to
t cas
, no
hem
de
deix
ar-n
os e
mbe
nar e
ls u
lls i
tanc
ar-lo
s a
la re
alita
t. Si
ai
x h
o fe
m, l
ni
ca c
osa
que
acon
segu
irem
s
perp
etua
r el
que
no
est
b.
No,
no
tanq
uem
els
ulls
, sa
piem
que
s
una
barb
arita
t des
trui
r un
sol m
etre
des
pai v
erd,
i pe
r tan
t ho
s p
resc
indi
r de
mol
ts
met
res d
el p
arc R
ibal
ta, p
erqu
per
ell h
i pas
se u
n tr
olei
bs.
Jo h
e sen
tit p
rou
pers
ones
def
endr
e aqu
est
proj
ecte
add
uint
el m
al e
stat
pre
vi d
el p
arc,
per
s
que
s
tan
senz
ill re
spon
dre:
si e
st
en m
al e
stat
si
mpl
emen
t que
ho
arre
glen
, o
s que
con
v q
ue e
stig
a en
mal
est
at p
er a
tind
re u
na c
oart
ada?
Bo, d
onem
una
altr
a vo
lta p
er C
as-
tell
i an
em-n
os a
ls c
entr
es c
ultu
-ra
ls. I
ac
, com
no
podi
a se
r de
cap
al
tra
man
era,
cal
ale
grar
-nos
per
dos
ed
ifici
s com
lAud
itori
i el M
useu
de B
e-lle
s Art
s, am
bds
no
sols
bon
es m
ostr
es
darq
uite
ctur
a si
n d
inte
grac
i a
mb
lesp
ai c
ircum
dant
. I to
ts d
os ll
uita
nt p
er o
ferir
una
pro
gram
aci
qu
e sa
tisfa
ga, e
n el
prim
er d
els
caso
s, al
nom
bre
ms
gra
n de
pb
lics
poss
ible
sen
se p
erdr
e la
qua
li-ta
t de
lofe
rta,
i el
seg
on in
tent
ant a
mb
xit
desi
gual
atr
aure
div
erso
s co
llec
tius
a le
s se
ues
activ
itats
. Co
mpl
eixe
n b
la fu
nci
per
a la
qua
l es v
an d
estin
ar i
enca
ra q
ue, s
egur
amen
t, la
cris
i pas
sar
tam
b
fact
ura
per e
lls, d
e mom
ent m
ante
nen
un n
ivel
l. Ms
dif
cil h
o t
lEsp
ai d
Art
Con
tem
pora
ni, p
erqu
en
poq
ues d
e va
ques
flaq
ues l
art c
onte
mpo
rani
, ja d
e di
fcil
acc
s a u
n p
blic
maj
orita
ri, c
omen
a a
ser
desp
rote
git p
els s
eus p
ropi
s pro
mot
ors.
LEs
pai s
e situ
a en
un
edifi
ci q
ue, a
llat
, hag
uera
pog
ut ti
ndre
el
seu
inte
rs,
per
que
, en
el se
u en
clav
amen
t, re
sulta
con
trap
rodu
ent v
isua
lmen
t. N
o lh
a aj
udat
mol
t la
pr
tesi
afe
gida
al c
os c
entr
al d
e led
ifici
, per
qu,
per m
olt q
ue si
ga d
un
dels
arq
uite
ctes
ms
cel
ebra
ts
actu
alm
ent,
la v
erita
t s
que
aque
stes
con
stru
ccio
ns a
figen
con
fusi
vi
sual
i ex
erce
ixen
una
evi
dent
vi
oln
cia
sobr
e le
ntor
n. C
aste
ll h
a de
sua
vitz
ar-s
e, no
cau
re e
n la
tram
pa d
el m
oder
n pe
l mod
ern.
N
o ap
rene
m! N
o es
va
sabe
r veu
re ta
mpo
c qu
e la
seua
caf
eter
ia h
auria
de
ser u
n ce
ntre
que
invi
tara
a
lass
osse
c i a
la x
arra
da. P
er a
ll d
e se
r in
es v
a en
carr
egar
el p
roje
cte
a un
mag
nfic
art
ista
fran
cs,
al
qual
mol
t pro
babl
emen
t no
li ha
guer
a ag
rada
t pre
ndre
s ca
p ca
f e
n el
la. A
mb
tot,
lEsp
ai e
st
enca
bo-
tat a
aco
star
-nos
el m
s a
ctua
l. Al
gune
s veg
ades
am
b pr
ojec
tes n
o m
assa
cla
rs. N
o ob
stan
t aix
, h
a de
co
ntin
uar e
l seu
treb
all,
perq
u c
obre
ix la
nec
ess
ria fa
ceta
de
mos
trar
les
tric
tam
ent c
onte
mpo
rani
i a
ms
du
na m
aner
a no
hab
itual
en
el c
onte
xt e
span
yol.
Enfo
quem
, per
, u
na a
ltra
qes
ti, i
reco
rdem
que
la c
ultu
ra
s mol
t ms
que
alg
un b
on e
dific
i o id
ea.
Perq
u, t
amb
, la cu
ltura
a Ca
stel
l sa
llotja
en lli
brer
ies q
ue, c
om a
Babe
l o A
rgot
, han
conj
ugat
la fa
ceta
de
ven
da d
e lli
bres
am
b la
de
llocs
per
a p
rom
ocio
nar i
difo
ndre
dife
rent
s act
ivita
ts v
incu
lats
am
b el
ls.
Per
qu
el
s q
ue
ten
im a
fect
e p
er l
a c
iuta
t sa
bem
qu
e s
mol
t d
ifci
l q
ue
aq
ues
ta l
lev
an
t p
ass
ion
s, l
lev
at
qu
e p
ren
gu
em c
om p
rp
ia l
a
pri
mer
a d
efin
ici
qu
e p
er a
aq
ues
ta p
ara
ula
en
s d
na
el
dic
cion
ari
: P
ass
i:
Acc
i d
e p
ati
r
14|15
-
Es t
ract
ava,
sup
ose,
de
vole
r hu
man
itzar
la c
iuta
t, pe
r,
com
dei
a, l
exte
mpo
rani
dal
guns
pla
ntej
amen
ts i
a ve
ga-
des e
l seu
for
at e
mpl
aam
ent d
esdi
uen
de la
qua
litat
dal
-gu
na d
elle
s. Pe
rqu
hi h
a, c
om d
iem
, alg
una
dex
cell
ent
reso
luci
, i a
ltres
que
, esc
apan
t de
la fi
gura
hum
ana,
es t
ro-
ben
en u
n llo
c id
oni.
Per
no
s la
nor
ma
com
una.
I s
que
mol
t ha
ure
m d
e pa
rlar
de l
es e
scul
ture
s a
Cas
tell
. U
na a
ltra
vega
da h
em d
util
itzar
la
para
ula
mal
aura
dam
ent
, aqu
esta
veg
ada
per
a qu
alifi
car
algu
ns
treb
alls
de
scas
sa q
ualit
at,
obra
, no
obs
tant
aix
, d
e co
negu
dss
ims
artis
tes
de la
nos
tra
zona
. s
una
verit
able
pe
na q
ue a
lg
que
ha ti
ngut
en
el s
eu c
erve
ll i a
les
seue
s m
ans
la p
ossi
bilit
at d
e pr
opor
cion
ar-n
os u
n lle
gat
ric
daqu
eixa
cal
ides
a i
imag
inac
i q
ue e
s pr
essu
posa
als
m
edite
rran
is, e
s pe
rd a
ra e
n pr
ojec
tes
de t
ipus
esc
olar
pe
r q
ue, a
l con
trar
i daq
uest
s, no
sal
lotg
en a
les
pgi
nes
dun
qua
dern
, sin
en
alg
una
de l
es g
rans
rod
ones
del
s ac
cess
os a
la c
iuta
t. Ai
x o
corr
e am
b un
a re
cent
esc
ultu
ra,
la p
ositi
va in
spira
ci
de la
qua
l (de
nunc
iar
la v
iol
ncia
), no
pot
evi
tar c
aure
en
el t
pic;
o a
mb
altr
es m
s a
ntig
ues
que
fere
ixen
per
pla
ntej
amen
t i d
imen
sion
s el
s llo
cs o
n se
si
tuen
. Dav
ant d
a
ens
preg
unte
m: q
ui
s el
resp
onsa
ble
de l
embe
llim
ent d
e la
ciu
tat?
Qui
n cu
rrc
ulum
lava
la? Q
ui
cont
ract
a? A
mb
quin
crit
eri?
El c
as
s qu
e jo
s
que
hi h
a en
la
nost
ra c
iuta
t pe
rson
es q
ue e
stan
en
disp
osic
i d
e po
der i
nici
ar e
l cam
del
can
vi. P
er q
u n
o ho
fan?
La v
erita
t s
que
des
de
fa t
emps
vol
ia e
scriu
re u
n ar
ticle
com
aqu
est.
Sn
anys
de
veur
e co
m
aque
sta
ciut
at, q
ue v
a se
r per
a m
i dad
opci
i q
ue
s la
meu
a ci
utat
(enc
ara
que
la v
ida
em v
a po
rtar
a
la v
ena
Ben
ics
sim
), de
ixa
pass
ar le
s opo
rtun
itats
de
posa
r-se
gua
pa. L
lig a
mb
tris
tesa
un
esl
gan
tan
boni
c co
m p
arad
oxal
am
b el
qua
l sh
a in
tent
at p
oten
ciar
la n
ostr
a ci
utat
Pas
si
per C
aste
ll.
Perq
u e
ls q
ue te
nim
afe
cte
per l
a ci
utat
sab
em q
ue
s m
olt d
ifci
l que
aqu
esta
alc
e pa
ssio
ns, l
leva
t qu
e pr
engu
em c
om a
pr
pia
la p
rimer
a de
finic
i q
ue p
er a
aqu
esta
par
aula
ens
dn
a el
dic
cion
ari:
Pas
si:
Acc
i d
e pa
tir.
En to
t cas
, no
hem
de
deix
ar-n
os e
mbe
nar e
ls u
lls i
tanc
ar-lo
s a
la re
alita
t. Si
ai
x h
o fe
m, l
ni
ca c
osa
que
acon
segu
irem
s
perp
etua
r el
que
no
est
b.
No,
no
tanq
uem
els
ulls
, sa
piem
que
s
una
barb
arita
t des
trui
r un
sol m
etre
des
pai v
erd,
i pe
r tan
t ho
s p
resc
indi
r de
mol
ts
met
res d
el p
arc R
ibal
ta, p
erqu
per
ell h
i pas
se u
n tr
olei
bs.
Jo h
e sen
tit p
rou
pers
ones
def
endr
e aqu
est
proj
ecte
add
uint
el m
al e
stat
pre
vi d
el p
arc,
per
s
que
s
tan
senz
ill re
spon
dre:
si e
st
en m
al e
stat
si
mpl
emen
t que
ho
arre
glen
, o
s que
con
v q
ue e
stig
a en
mal
est
at p
er a
tind
re u
na c
oart
ada?
Bo, d
onem
una
altr
a vo
lta p
er C
as-
tell
i an
em-n
os a
ls c
entr
es c
ultu
-ra
ls. I
ac
, com
no
podi
a se
r de
cap
al
tra
man
era,
cal
ale
grar
-nos
per
dos
ed
ifici
s com
lAud
itori
i el M
useu
de B
e-lle
s Art
s, am
bds
no
sols
bon
es m
ostr
es
darq
uite
ctur
a si
n d
inte
grac
i a
mb
lesp
ai c
ircum
dant
. I to
ts d
os ll
uita
nt p
er o
ferir
una
pro
gram
aci
qu
e sa
tisfa
ga, e
n el
prim
er d
els
caso
s, al
nom
bre
ms
gra
n de
pb
lics
poss
ible
sen
se p
erdr
e la
qua
li-ta
t de
lofe
rta,
i el
seg
on in
tent
ant a
mb
xit
desi
gual
atr
aure
div
erso
s co
llec
tius
a le
s se
ues
activ
itats
. Co
mpl
eixe
n b
la fu
nci
per
a la
qua
l es v
an d
estin
ar i
enca
ra q
ue, s
egur
amen
t, la
cris
i pas
sar
tam
b
fact
ura
per e
lls, d
e mom
ent m
ante
nen
un n
ivel
l. Ms
dif
cil h
o t
lEsp
ai d
Art
Con
tem
pora
ni, p
erqu
en
poq
ues d
e va
ques
flaq
ues l
art c
onte
mpo
rani
, ja d
e di
fcil
acc
s a u
n p
blic
maj
orita
ri, c
omen
a a
ser
desp
rote
git p
els s
eus p
ropi
s pro
mot
ors.
LEs
pai s
e situ
a en
un
edifi
ci q
ue, a
![[Disseny gràfic] PAC 1](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/543d9660afaf9fa00a8b4936/disseny-grafic-pac-1.jpg?t=1696184576)
