Bach, Antoni] Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I

8/19/2019 Bach, Antoni] Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I

1/923

DIPLOMATARI DE L’ARXIU DIOCESÀ DE SOLSONA 3

BARCELONA, 2002

FUNDACIÓ NOGUERA

DIPLOMATARIS, 26

Diplomatari de l’Arxiu

Diocesà de Solsona

(1101-1200)

Estudi i edició a cura de

ANTONI BACH RIU

Amb la col·laboració de

RAMON SAROBE I HUESCA

VOLUM I


2/923

ANTONI BACH RIU4

© Antoni Bach RiuEdita: Pagès Editors, S. L.

Carrer Sant Salvador, 8 - 25005 LleidaPrimera edició: desembre de 2002ISBN volum I: 84-7935-957-9ISBN obra completa: 84-7935-990-0Dipòsit legal: L-931-2002Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S. L.


3/923


SUMARI

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Documents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Índex onomàstic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 743Índex toponímic . . . . . . . . . . . . . . . . . . 803

Pàgina


4/923

ANTONI BACH RIU6


5/923


INTRODUCCIÓ


6/923

ANTONI BACH RIU8


7/923


CONJUNTURA HISTÒRICA

En els primers cinquanta anys del segle XII el nostre país abastavael territori que s’estenia des de Narbona fins a l’Ebre i el Cinca; la gentde la muntanya i de les comarques orientals s’havien desplaçat os’estaven desplaçant cap a la Terra Baixa; amb aquest topònim generalels capbreus del nostre arxiu es refereixen a la Segarra, a l’Urgell i altresllocs de la Noguera, el Segrià i les Garrigues i alguns llocs de la BaixaRibagorça. Fora de la Segarra, que alguna vegada apareix en ladocumentació d’Osona, aquestes comarques encara no s’havien batejatamb el nom actual. Les demarcacions geogràfiques són la vall de Lord,Vallis Lurdensis, el comtat del Berguedà o de la Cerdanya, el Pallars,Caboet, el vescomtat de Castellbò, el comtat d’Urgell i el comtat deBarcelona, que arribava fins a Anglesola, si és que no es tallava l’Osonao el comtat de Manresa, quan travessava la línia del Cardener.

Dintre d’aquestes grans demarcacions i les dues jurisdiccionsprincipals, que eren el comtat de Barcelona i el d’Urgell, sorgeixen vàriesnissagues de cavallers, més o menys emparentats amb els comtesd’Urgell i de Cerdanya i algun amb el de Barcelona, que intervingueren

en la colonització de les terres de Ponent i fins i tot en la del Penedès;aconseguiren extensos o dispersos patrimonis en aquestes terres i lesde la Baixa Ribagorça. Foren els Calders de la vall de Lord; els vescom-tes de Cardona i els seus parents els Llobera; els Cervera, que tinguerenel gran castell a Riner, els Ribelles i altres procedents de la Cerdanya,que esdevenen els castlans de Tàrrega; els Miró de Solsona i el seu fillEcard Miró i muller Magença, que foren el tronc dels Torroja, als inicisd’aquest període. Un altre Ramon Miró, casat amb Engèlsia, probablegermà de l’anterior, és conegut amb el patronímic Ramon Mir o Miród’Aguda, que casà una filla seva, Malsignada, amb Guerau Ponç deCabrera. Aquest període tingué un final remarcable amb l’ocupació


8/923

ANTONI BACH RIU10

de Lleida el 1149, que féu donar un viratge al curs del feudalisme enles terres de Ponent.

En l’aspecte cultural trobem el romànic difós arreu, que pren

formes més variades i artístiques i arribarà al seu punt àlgid vers el1160 a 1170. El 1070 es consagrà per segona vegada l’església de SantaMaria de Solsona, construcció amb tres absis que havia d’ésser unaobra notable, com encara ho podem veure en els dos absis laterals. Ala documentació de l’època s’esmenta com a cèlebre i coneguda pertot el món. Altres esglésies veïnes de la comarca foren mostres notablesdel romànic d’aquest temps, com la d’Olius, la de Madrona, moltenrunada, i les de Sant Pere de Graudescales, Sant Llorenç de Morunys,Sant Martí de Cellers i moltes altres; totes les quals tenien plena vidareligiosa perquè el país estava força poblat. La construcció d’esglésies

en aquest període fou escassa en el que ara en diem el Solsonès i elBerguedà, però s’edificà molt en la Segarra, el Baix Urgell i altres llocsde Ponent.

El romànic de les luxoses arquivoltes de les portalades començaa mitja centúria i continua quinze o vint anys més. Quan parlem delromànic lleidatà potser l’hauríem d’anomenar solsoní perquè un delsartistes més importants de la segona meitat del segle XII fou en Perede Coma, que de Solsona passà a treballar a la Seu Vella de Lleida.

La posició rellevant de Solsona té uns antecedents imprescindiblesen la conversió de la comunitat de clergues de la seva església de SantaMaria en una canònica agustiniana a l’entorn de l’any 1080. Amb les

dotacions de les famílies de nobles, cavallers i grans aloers, quetingueren fills a la canònica, i altres cessions de terres en molts llocsde les terres de nou colonitzades, la canònica o monestir de Santa Mariaaconseguí un extens patrimoni. Un d’aquests personatges arribà a ésserbisbe de Lleida, fou Gombau de Camporrells; els seus pares, senyorsde gran part de Vallferosa, el 1166 cediren a Santa Maria el mas deVila de Sanç d’aquesta parròquia.

No hi mancà tampoc la protecció dels comtes i dels bisbes d’Urgell.Abans de situar-se a Balaguer, Solsona era una residència sovintejadapels comtes; Ermengol III i Ermengol IV foren sebollits a Santa Maria

de Solsona (vegeu document 50, 1105 o 1106).Continuà en augment el nombre dels fills de famílies nobles quees donaven al monestir per observar la regla de sant Agustí, o per estaral servei de la canònica dins la confraria, on hi entraren dames noblescom Berenguera de Berguedà que s’hi donà personalment (vegeudocument 443, 1175).

Dins de la segona meitat de la centúria anà creixent el poder delsTorroja, que comptaven amb la protecció dels vescomtes de Castellbò,i substituïen la senyoria del comte d’Urgell. Les lluites per la succes-sió en el comtat, que no tenia descendència per la línia masculina,entre els defensors d’Aurembiaix i els pretendents al títol, els Cabrera,


9/923


portaren també intranquil·litat a la contrada de Solsona i la intromissiódels comtes de Foix. L’extens patronatge de què fruïa el prepòsit deSolsona creà moments de tensió entre aquest i el bisbe d’Urgell, que

segons el dret canònic tenia la suprema jurisdicció eclesiàstica en elseu bisbat (vegeu document 460, 1178). El 1156 (vegeu document 357)hi hagué un altre plet entre el prepòsit i el bisbe de Vic per les parròquiesde Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega, d’Anglesola i altres llocs, enquè el prepòsit feia la provisió dels rectors amb homes del bisbat deVic.

Des de les cartes de poblament de Tortosa i de Lleida, l’estructurafeudal, que s’anava imposant segons la tradició de la Catalunya Vella,reglamentada pels Usatges de Barcelona, en aquestes comarqueslleidatanes fou encarrilada cap a uns viaranys de més llibertat. Els

Usatges de Barcelona no foren aplicats del tot a Lleida i als seus pobles,influint així mateix en els altres pobles del Baix Urgell, la Noguera ila Segarra. Per això tant a Cervera com a Solsona foren suprimits elsusatges de la intestia, de l’eixorquia i de la cugucia. Les famíliesremences foren poques a la Segarra i el Solsonès. De fet, als comtesels interessava que Lleida i els pobles ocupats als sarraïns es repoblessin.Molts nobles que tenien els seus castells a l’Alt Urgell, al Solsonès, alBerguedà i a l’Osona, com els Cervera, els Ribelles, els Puigverd, elsSantafè, els Ponts, els Biosca, els Pujalt, els Gurb, els Alemany deCervelló i els vescomtes de Cardona, els trobem a les terres de Ponent.Alguns eren frares militars del Temple o de l’Hospital, com alguns

Cervera, algun Ribelles i Arnau de Torroja.Solsona restava sota dues jurisdiccions; la del prepòsit de la

canònica i la del comte d’Urgell, representada pels Torroja. Cadaautoritat tenia el seu batlle, però en el consell de la universitat hi haviacònsols i prohoms de les dues jurisdiccions, i s’hagueren de fer acordssobre el forn i altres serveis comunals (vegeu document 588, 1197).

DOCUMENTACIÓ

En l’Arxiu Diocesà de Solsona, dintre la secció capitular, hi haun fons de documents en pergamí, des de finals del segle IX. Aquestfons és complementari, sobretot en els primers temps, ja que Solsonai la major part de la seva diòcesi havia estat de la Seu d’Urgell; peraixò molts documents del nostre arxiu foren redactats a la Seu. Desprésde la formació de la canònica agustiniana es conserva documentaciócreada a Solsona. Molts documents d’aquest temps no anaven adreçatsa l’església de Solsona, almenys directament; dels 176 documents quees publicaren a Urgellia, que comprenien fins el 1070, només 22 esreferien a l’església de Solsona. Dels 232 publicats a Urgellia XIII (1997), ja són 139 els que tenen per destinatari l’església de Solsona. El volummés gran del seu patrimoni s’ha format de mica en mica, des del 1070.


10/923

ANTONI BACH RIU12

Més de la meitat de la documentació del 1070 al 1100 són donatiusa la canònica; dels cinquanta documents de compres o vendes, nomésn’hi ha vuit que continguin una compra feta per l’església de Solsona.

Dels tretze arrendaments, quatre són fets per l’administració de lacanònica. El seu patrimoni s’estava formant, però encara no teniacapacitat de compra. Si al final d’aquest període havia aconseguit unextens patrimoni, la seva explotació i la producció eren reduïdes; encaraque alguns donants continuaven amb la possessió de la terra i en pa-gaven un cens. Aquest fet es donà també en temps posteriors, compresosen la documentació presentada en aquest volum.

Hi ha documentació complementària de l’administració de lacanònica en els cartorals; alguns documents són transcripcions d’originalsque han estat publicats en aquests volums. El Cartoral III o de Roca

Rossa fou publicat a càrrec de J. M. Pons i Guri per la mateixa FundacióNoguera, el 1984. Molts documents dels altres cartorals són posteriorsal 1200.

En aquest diplomatari hi ha inclosos uns pocs documents que esguarden a l’AHN o a l’ACA.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Fins al 1100 apareixen 86 topònims de llocs on la canònica deSolsona hi tenia una possessió territorial o un cens; ja hi consten 26esglésies en què el prepòsit hi tenia dret de patronat. Moltes d’aquestes

possessions són confirmades posteriorment.Els llocs que consten amb alguna possessió en aquesta docu-

mentació transcrita per mi són:Albió, Alcàntara, Aguda, Agramunt, Alteracs, Anglesola, Ardèvol,

Azanui.Balaguer, Bellver, Biosca, Brics, Vicfred.Caldes, Calonge (de Segarra), Canadell, Castellar, Castellnou,

Clariana (del Cardener), Clarà, la Clua, Correà, Capolat. Desfaenat.Espígol.Figuerosa, Fígols (d’Organyà), Freixe, Freixenet.Guardiola, Geltrú, Gerb.Ivorra.Joval.Lavit, Lladurs, Llanera, la Llena, Llobera, Llinars (Alt Urgell).Madrona, la Manresana, Maians, Meià, Menàrguens, Montfort,

Montbui, Montsó.Olèrdola, Ossó, Òdena, Ogern.El Palau d’Anglesola, Privà, Provençana, Pampe, Pacs, Peracamps,

Pilzà.


11/923


Queralt.Ratera, Riner, Riudebitlles.Santa Linya, Sant Guim, Sant Just d’Ardèvol, Sorba.

Talteüll, Tàrrega, Tarragona, Tarroja, Terrassola, Timoneda, Toló,Tost, la Tallada.

Vall de Lord, Vallferosa, Vila de Porcs, Vilanova de Balaguer, elVilosell, Vernet, Vallmanya, Vilamur (de Guissona).

D’alguns llocs consta que la canònica de Solsona tenia la senyoriadel castell: Alteracs (1116), Bellestar (Argençola, 1109), Carreu (1147),Ceuró (1121), Gerb (1105 o 1106), la Llena (1119), Malgrat (1104), Odèn(1124), Olius (1115), Talarn (les Pallargues, 1112).

El patronatge del prepòsit de Solsona comprenia les següentsesglésies i en algunes d’elles ja el posseïa de l’època anterior, com ho

he anotat: l’Aguda (1101), Albelda, Almenar , Anglesola, Altès (1115), Ardèvol, Biosca (1102), Cala-sanç, Castellnou (1129), Ceuró (1102),Espígol (1129), Figuerosa (1132), Fuliola, tres esglésies de Gerb, duesesglésies d’Ivorra (Id.), Guixers (Id.), Linyola (Id.), Lladurs (1102),Madrona, Miravé (1113), Oluja (1106), Pinell (1135), Santa Coloma deQueralt (1141), Ribelles (1129), Sant Miquel de Montmagastre, Olius (Id.),Portell (Id.), Sant Climent de la Selva (Id.), Sentmenat (1113), la Salsa(1133), Su (1103), Talteüll, Talladell (1108), Tàrrega (1108), Tartareu(abans del 1100), Tornabous (1129), i Vallferosa (1108).

Aquest era el panorama jurisdiccional i religiós de la canònicade Solsona a finals de la centúria; en algunes esglésies de l’Urgell, com

Tornabous, l’Espígol i Montmagastre, no fou gaire efectiu o permanentel patronatge de Solsona, perquè retornaren a la jurisdicció i provisiódel bisbe d’Urgell. Caldria afegir-hi algunes parròquies del Penedès deles quals es conserven els documents en el nostre arxiu, que forenpublicats a càrrec meu pel Servei d’Arxius de la Generalitat, el 1987.

CLASSES DE DOCUMENTS

La següent catalogació dels documents es podria especificar més,si l’estudi comparatiu ens hagués de donar grans resultats; així elpodríem distingir entre concòrdies, convenis i definicions. Una altradiversificació podria fer-se entre donacions a la canònica i les que s’hanfet a altres esglésies, però moltes d’aquestes donacions són llegats tes-tamentaris i fora dels testaments són poques les donacions a aquestesesglésies. Les donacions que es fan post mortem són fetes quasi semprea la canònica, amb la finalitat d’aconseguir en vida la seva protecciói els sufragis per a després de la mort; en alguns casos s’hi fa la demandade la pròpia sepultura en el cementiri del monestir.

Es poden valorar quelcom algunes variacions que es donaren alpas dels anys, presentant en dos períodes la producció aproximada dedocuments de cada classe:


12/923

ANTONI BACH RIU14

De 1101 a 1150 De 1151 a 1200

Arrendaments 20 37Compres del monestir 77 37Concòrdies, convenis 46 41Donacions a la canònica 80 69Donacions “post mortem” 16 3Donacions personals 13 30Donacions o dots entreparticulars 10 17Infeudaments 12 8Provisions de capellans 11 10Testaments 39 19Vendes entre particulars 13 14

Tenint en compte el nombre de colons i censalistes que ja enaquests períodes tenia l’església de Solsona, pot estranyar que s’hi donintan pocs arrendaments; cal observar que dels anys vint de la primeraèpoca uns nou no són de la canònica, sinó de particulars d’altresestaments; si aquests contractes estan en el fons capitular seria per laposterior relació de les finques o dels arrendataris amb l’església deSolsona. No podem descartar altres sistemes de certificació contractual,que no consistien en una escriptura, com eren les marques en un bastó,on es feia una ratlla cada vegada que s’abonava un cens o deute. Espoden haver perdut algunes escriptures i altres les podem trobar enel fons documental de la catedral d’Urgell, però tampoc n’hi constenmoltes.

De compres i donacions i testaments n’hi hagueren menys durantla segona meitat del segle XII, perquè el patrimoni ja s’havia estabilitzatforça. En els testaments hi consta algun llegat a l’església de Solsona,però també a d’ altres institucions religioses, com els ordes militars delstemplers i hospitalers, el monestir de Ripoll i altres. Les concòrdies oconvenis entre la canònica i altres particulars també disminuïren ennombre, i he de fer notar que nou d’aquests documents consisteixenen unes notificacions de la intervenció de la Santa Seu i l’arquebisbe

de Tarragona en judicis entre la canònica de Solsona i alguns bisbes deCatalunya. Moltes de les concòrdies són un exponent de la lluita quepersistí molt temps entre l’Església i els nobles; els senyors laics sovintes valien de la força militar o del seu prestigi per apoderar-se de bénseclesiàstics; sia per privilegis ancestrals aconseguits del Papa o del seudelegat, sia per la força social de molts nobles, els delmes i fins moltesesglésies, que ara en diríem parroquials, constaven en el seu patrimoni,i concedien a un clergue o a una institució religiosa les esglésies quehi havia en un territori i les que s’hi poguessin edificar; vegeu documents350 (1155), 379 (1161), 382 (1162-1163).


13/923


En la segona meitat de la centúria la situació havia canviat, a causade la major mobilitat dels colons, de la major producció, del comerçi de la major activitat jurídica i notarial. Sovintejaren els contractes

d’arrendament que, encara que no hi aparegui el mot emfiteusi, ja tenienaquesta condició, i això motivà que un sector dels vassalls o arrendatariss’estabilitzés i es moderés la profusió dels contractes.

ENCAPÇALAMENT I ESCATOCOL

La diplomàtica tenia les seves normes segons la classe deldocument i també un costumari, que en la nostra documentació erafruit de l’ambient monacal i catedralici. En els primers temps s’aplicavaal peu de la lletra l’advertència paulina, “ feu-ho tot en nom del Senyor ”.

Des del segle IX fins al segle XII són una excepció els documents queno s’iniciïn amb la frase “ In nomine Domini”, “ In Dei nomine”, “in Christinomine”; darrerament apareix el nom del Salvador, o de la SantíssimaTrinitat, o algun d’aquests i la Verge Maria. El primer document quehe transcrit i que comença amb “ Notum sit omnibus hominibus” és del’escrivà “Petrus Seniofredi, levita et canonicus”, del 1102 (vegeudocument 18); en altres documents del mateix canonge usa la fórmulatradicional; n’apareixen altres el 1117, 1125 i poques vegades fins el1147; fins a l’entorn de 1160 hi ha varietat de fórmules inicials; desde l’entorn del 1180 la invocació “ In Dei nomine” és una excepció. Enels testaments sempre se sol posar una introducció en què s’hi exposen

els motius religiosos, abans del començament del text, amb l’“ EgoSancia...”. Generalment en documents d’interès públic, s’encapçala amb“Manifestum sit omnibus”; “ Ad presentibus et futuris sit notum...”; “ Hec est sacramentalis condicio...”.

En la confirmació del que s’ha tractat o contractat en el document,abans de la data, “ Actum est...”, en els primers temps se solia fer unaimprecació contra el que posés obstacles al seu compliment; aquest éscondemnat a l’infern o a la sort que tingué Judes el traïdor. A finalsdel segle XI i endavant quasi sempre es garanteix el contracte o lapromesa amb una sanció del doble o més del valor del que s’ha tractat;que moltes vegades no és una quantitat concreta, sinó una apreciacióideal de l’objecte en qüestió.

ACTORS DELS DOCUMENTS

M’ha semblat bé agrupar els agents d’aquesta documentació enels diversos estaments de la societat de la dotzena centúria. Ambun estudi aprofundit de les famílies que apareixen en aquesta documen-tació es podrien especificar millor aquestes categories a base de ladocumentació presentada i d’altra contemporània; nogensmenys aquestsesquemes, que procedeixen de la nostra documentació, donen una idea


14/923

ANTONI BACH RIU16

dels personatges que intervingueren en l’administració de l’església icanònica de Solsona.

En la categoria de clergues hi entren els donats, homes i dones,

perquè tots formaven part del monestir agustinià. Entre els nobles s’hicompten els cavallers, barons i vescomtes. Durant els segles XI i XIIexistiren els feudataris i castlans que participaven de jurisdicciósenyorial, cedida per un noble, un abat o un bisbe. Als primers tempsexistiren propietaris o aloers, que en les comarques de Ponent con-tinuaren dintre l’estructura feudal, i eren lliures en la seva administració;una gran part d’aquests esdevingueren emfiteutes o simples vassalls,que pagaven el delme i censos als seus senyors o al comte-rei; per aixòen aquest petit esquema comparatiu es veu la seva evolució regressiva.També fou regressiva la intervenció del bisbe, a mesura que creixia el

poder del prepòsit de Solsona. La intervenció de la Santa Seu en aquestsegon període fou una resposta a les reclamacions del mateix prepòsit,més que una iniciativa papal.

Aquests personatges han estat els creadors de la documentacióque presentem.

De 1101 a 1150 De 1151 a 1200

Papa o llegat pontifici 9Bisbe (un abat de Ripoll) 8 004Paborde 29 055Clergues i donats 022 021Comtes 014 016Nobles 041 079Feudataris 109 103Terratinents 031 091

En aquesta segona etapa és molt difícil distingir entre l’estamentfeudatari d’algunes famílies i les que són terratinents, que en èpoquesanteriors eren els aloers. Els terratinents, ja durant aquests anys, estanen una situació progressiva d’emfiteutes, encara que aquesta formali-tat jurídica no consta amb aquest mot en la documentació fins benavançat el segle XIII.

DESTINATARIS

Interessa donar una panoràmica de les institucions o persones aqui anava adreçada aquesta documentació. No donarem un resultatexhaustiu perquè no sembla necessari, però pot donar una idea de


15/923


l’evolució de les circumstàncies o dels factors interns dels canvis elrepartiment en diversos períodes.

De 1101 1126 1151 1171 1191

a 1125 a 1150 a 1170 a 1190 a 1210

Bisbe 1 1 1 2Esgl. de Solsona o prepòsit 124 94 31 45 73Esgl. de Solsona i altres 23 17 11 5 13Clergues 3 2 4 3 6Comtes 1 1 1Nobles 3 3 9 9 8Aloers o feudataris i família 29 16 17 18 14Vassalls 22 18 6 12 13Hospitalers 6 2 2

Templers 4 3 1Poblet 2Santes Creus 1

En el primer període cal veure-hi l’expansió del patrimoni de lacanònica cap a la Segarra i part d’Urgell i Noguera i l’ingrés de monjosi donats. Una corba ascendent de documents adscrits a Santa Mariade Solsona es reemprèn en la tercera consagració del temple canonical(1163).

La disminució de documents destinats a terratinents i feudataris

en el curs d’aquests cent anys podria ésser degut a la desaparició demolts aloers i a l’establiment d’emfiteutes; de fet la canònica de Solsonatenia més censalistes, emfiteutes i altres vassalls el 1200, que el 1100.

PREPÒSITS

Els superiors de la comunitat agustiniana de Solsona, esmentatsamb el nom de prepositus, posteriorment també foren anomenatspabordes, i fins al final d’aquest període estudiat hi consten els següents:

1079, Gauspert.1088, Ramon Guitart i la regla agustiniana el 1102.

1109, Gauspert.1109, Ramon Guitart.1113, Gauspert.1117, Ramon Guitart.1123, Ramon Guitart.1125, Pere.1126, Gauspert; íd. 1133, 1135, 1138, 1140, 1141.1142, Jospert, o Iospert; íd. 1144.1146, Gauspert; íd. 1147, 1148, 1150.


16/923


17/923


jurades, “ conditio sacramentalis”, que fan uns testimonis, que haviensentit i coneixien bé la voluntat del difunt, del qual manifesten lesdarreres voluntats.

Quasi en tots els testaments es tracta de famílies de cavallers ode nobles i d’alguns clergues; n’hi ha un del comte Ermengol VI d’Urgell(vegeu document 303, 1144). Molts són motivats pel pelegrinatge al SantSepulcre, que es proposava fer el testador i era vàlid si moria abansde tornar a casa i no n’havia fet un altre. Veiem, en el text d’aquestamena de testament com aquests personatges tenien un patrimoniescampat des de Solsona cap a les terres de Ponent i fins del Penedèsi de Barcelona; molts estaven emparentats amb els frares del Templeo de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem i per això els fan llegatstestamentaris. Al monestir de Montserrat n’hi ha un del 1131, document

234. N’hi ha algun altre al monestir de Cuixà (vegeu document 267,1135).

MESURES I MONEDES

Moltes mesures i la major part de les monedes que circulaven el1101 ja eren anteriors. Així l’aimina era anterior en les nostrescomarques, on es normalitzà en una quantitat i volum poc superioral modi, o mitja quartera; és usada a Tàrrega el 1137 (document 276)i en altres llocs. El modi el trobem el 1111 (document 98). El sester,el 1113 (document 117); és usat fins a l’edat moderna. Apareix la

quartera el 1118 (document 149), la mitgera en el document 150, delmateix any, i ja no es perden més. Des del Segrià es difongueren enles terres de Ponent, la faneca (1157); el cafís (1182); la rova; la mitgera(1187); el meiadal o mejadal (1180).

Quant a les monedes, el primer que trobem en la nostra docu-mentació són les unces d’or (1101), document 9. La moneda d’or deValència, document 10. Els morabatins surten en documents del 1112,document 106, i altres vegades durant tota la centúria. Els sous desdel 1106 endavant; en algun lloc es diu sous en diners (1123), document179. Es parla de marcs alguna vegada (1162). Els sous jaquesos apareixenel 1115, document 129. La moneda agramuntesa, des del 1174. En undocument de la Segarra es fa notar que hi ha moneda de Barcelona(1183), document 481.

REDACCIÓ

La bona i correcta redacció depenia dels bons escrivans, i durantaquesta centúria no es nota gaire que els escrivans portin una línia deprogrés; ni és en la data de la signatura del document on es veu ques’avança en la regularitat; podem llegir originals molt correctes el 1101,(document 12) de l’escrivà Petrus levita, i una translació d’un document


18/923

ANTONI BACH RIU20

de 1162, feta el 1201, és molt irregular, com un altre document del1174 (document 440). Entre les incorreccions i anomalies hi ha lautilització de l’ h o la supressió en mots que no ho exigeixen; la indecisió

entre la c i la ch i la k; entre el -cio i el -tio, les preposicions innecessàriescom el de parentorum, de castri, de Sancti Petri; l’inadequat ús del cum suos fevos i altres frases rutinàries, “modo vel omnique tempore”, “ sinullusque homo”, on hi sobra la conjunció que. S’escriu alodem, alaudium, alodium. En algun document, com el 259, s’hi troba una inflacióde signatures, després de signar els atorgants, hom posa “ signum alios filios nostros” sense que s’hi faci constar el nom i la creu amb els quatrepuntets. Trobem una redacció millor en l’escrivà Rodulfus, i dóna aentendre que el topònim Torrefeta, o Turris Facta dels escrivansposteriors, era Turris Fracta, que és el mot originari; aquest escrivà

subscriu documents entre el 1132 i el 1151. Un altre exemple denormalització gramatical és un instrument de 1138 (vegeu document281). Tant en la cal·ligrafia com en la gramàtica es veu la mà d’un bonescrivà quan es tracta de documents signats pel bisbe, per un prepòsito pel comte, i això s’observa en molts testaments.

De l’originari Cabrils es passa a Cambrils (1135); de Saltalcinie(1106) o Saltum Licinie o Lidinie (1145), s’acaba amb Santa Linya. Elsescrivans dels documents del 1131 i del 1135 escrivien Montleo; un altredel 1172 escriu Munt Ledo, com es troba en la documentació de Vica l’entorn del 1100.

ESCRIVANS

Tractant-se d’una institució eclesiàstica, que tenia autonomiaadministrativa i que devia obediència en alguns casos al bisbe i al comted’Urgell o al rei, podem estar certs que els escrivans d’aquesta centúriaeren monjos o canonges i potser també solament donats o confraresde la canònica; alguns signen amb el nom i el qualificatiu de “monacus, presbiter, canonicus, levita, subdiaconus”, i en molts d’altres només hiconsta el nom. No crec que n’hi hagués molts que fossin simplementescrivans sense cap relació de dependència de la canònica i del per-sonatge que era l’actor del document. Tot i això podem veure en eltestament del comte Ermengol VI (1144) que tenia per escrivà un homedit Radulf.

Cal notar que el citat “ Radulfus”, que no posa mai la seva professió,segons documents publicats per Cebrià Baraut a Urgellia X, document1538, consta com a escriptor de Solsona que tenia un fill, Guillem, quetambé fou escrivà (1147); és molt probable que es referís al Rodolf dela nostra documentació; tant podia ésser laic com clergue. Un delsescrivans més rellevants fou Berenguer de Vilaseca, que fins el 1210legalitzà 38 documents del nostre fons.


19/923


No trobem cap escrivà que s’anomeni notari fins al 1170, Sendred,de la Seu de Tarragona, document 416 (1170). Un altre notari fou enFerrer, que ho fou del rei Pere el 1209, pergamí 1.072 de l’ADS.

Els escrivans i notaris també s’identificaven per l’anagrama de laseva signatura. Per aquest senzill dibuix podem conèixer que la multitudde Peres que signen com a escrivans sense cap altre qualificatiu no sónsempre el mateix Pere. He comprovat que algun escrivà de final de cen-túria adopta el mateix dibuix que un altre escrivà de més de cinquantaanys enrere, i tant pel temps com per la cal·ligrafia es veu que no estracta de la mateixa persona. Des del 1161 a 1187 figuren els Petrusamb tres signatures diferents.

Molts dels escrivans fan constar que han escrit el document permanament d’un altre, que seria un superior seu; altres vegades que els

han pregat que ho fessin.Hi ha escrivans que, sense apartar-se molt de la seva norma, tambésolien utilitzar alguna cal·ligrafia diferent.

LA MEVA TRANSCRIPCIÓ

Una gran part d’aquesta documentació és de transcripció difícil,per les taques, mutilacions, arrugues i esborrats, pels contratemps quehan sofert els nostres arxius capitulars i parroquials; per això hi pothaver algun mot discutible, però no gaires, perquè en tot cas es deixal’espai en blanc.

He posat la puntuació i les majúscules segons la normativamoderna; he fet el canvi a minúscula, segons la mateixa norma. Hi haparaules que es veu clarament que han estat mal escrites o copiadesper l’escrivà del document, com Alnemtrega (document 410, 1168);aquesta no l’he volgut corregir; en algun altre cas he posat en parèntesiel mot que m’ha semblat el correcte, com en el document 431, on heanotat un ( sic) per a vis [ vir ] (1172). He transcrit tal com he trobatalguns topònims fraccionats com Turris Rubea, o Petra Mola. En canvien l’índex de topònims, m’ha semblat millor avenir-me amb el nomgeogràfic actual, sempre que es tracta d’un topònim conegut i que es

correspon a l’original llatí. Això no compta en noms patronímics, comTorroja. També són ocasió de dubtes els mots Belveder, Belvedi, BelloVicino, Belvezer , i veure si es tracta de Bellveí o de Bellver.

CARTULARIS

A més dels pergamins solts i alguns documents en paper, en elnostre ADS hi ha documentació codificada. El doctor Manuel Riu publi-cà el Diplomatari de Sant Llorenç de Morunys, que és un cartoral redactatel s. XVI. Josep M. Pons i Guri publicà el Cartulari del priorat de Roca


20/923

ANTONI BACH RIU22

Rossa. El doctor Antoni Llorens ha publicat un article sobre el cartoralII, però un treball complet dels cartorals I i II del nostre arxiu no s’hafet. Per diversos motius jo no incloïa en aquesta col·lecció els documentsdels cartorals. Com que ja en tenia molts de transcrits i he vist queun treball a fons sobre els cartorals per ara no es faria, he anat insertanten la col·lecció tots els documents dels cartorals que consten d’aquestperíode 1101 a 1200.

Com que ja tenia la documentació transcrita en ordre cronològici amb la corresponent numeració de capçalera i els índex fets, m’haocasionat molta feina. Del cartoral I queden pocs documents pertranscriure; del II en restaran uns 47, dels 123 que comprèn el còdex,que fou redactat uns cent anys més tard que el cartoral I. Per tant,he cregut que era convenient fer una introducció referent als cartularis

I i II.El cartoral I fou redactat dintre la primera meitat del s. XIII, fora

d’alguns documents més tardans. En el primer document no hi constala data i fou encaixonat en el còdex per una mà diferent dels altres;algun dels documents posteriors del mateix estil són del 1258; Dels 313documents que es conserven en aquest còdex uns 110 són anteriorsa 1101, i uns 13 són posteriors a 1200. Els prepòsits que dirigirenl’església de Solsona foren, des del 1218 a 1254 Guerau Calvó i Bernatuns vuit anys més. Durant aquests anys es produïren canvis violentsen el comtat d’Urgell; quan s’extingí la dinastia dels comtes Ermengol

amb la interposició dels Cabrera per a fer valdre els seus drets, hi haguéalguns anys d’inseguretat, fins que establerts els Cabrera en el comtatd’Urgell aquests renovaren els privilegis concedits a diverses institucionsreligioses. Un altre episodi de lluites politicoreligioses fou el dels càtars.En aquest període desaparegueren protectors de l’església i canònicade Solsona per mort violenta, com el rei Pere I, o per mort natural,com alguns bisbes d’Urgell, de molt prestigi i decisió.

Calia, tanmateix, a Solsona i a les seves dependències, coordinari aclarir els dominis i les facultats dels prepòsits i la senyoria dels Torrojai d’Agnès de Torroja, que el 1217 es casà amb el vescomte Ramon Folcde Cardona. Per això convenia codificar la documentació que mésafectava a l’administració de Santa Maria de Solsona.

ORDENACIÓ

No s’hi pot esperar un ordre cronològic, perquè no es redactavaamb mètode històric, sinó administratiu; Els documents tampoc noestan classificats per deganats o oficialats, encara que no se n’apartenmolt. Segons un document del 1153 (342), el prepòsit Guillem creà tresdispensadors o administradors de tres zones, tres paquets d’encàrrecsdistribuïts en tres períodes quadrimensuals. Crec que la confecció del


21/923


cartulari tingué present aquestes demarcacions, que potser havien variatquelcom des del 1153.

En la difussió i dispersió del patrimoni i, per tant, de la docu-

mentació, hi va influir l’establiment de famílies de cavallers i agricultorsen comarques i llocs apartats de Solsona, com fou la terra baixa dePonent, el Baix Aragó, la Conca de Barberà i el Penedès.

En els 58 primers documents del cartoral I, que són de cronologiadiversa, hi trobem com a actors grans personatges, benefactors de lacanònica; concòrdies amb senyories importants, com el monestir dePoblet i el bisbat de Vic; privilegis dels comtes de Barcelona, lletreso butlles papals. En el primer document copiat, amb el nombre romàI, el notari fou Berenguer de Vila-seca (1203); en un altre documentd’aquest grup hi consta l’ingrés a la canònica del mateix Vila-seca (1201),

com si fes la seva presentació com a redactor del volum, o de granpart dels seus documents. Aquest monjo encara vivia el 1229.Des del 59 al 91 puja més el nombre dels documents que es

refereixen al comtat de Manresa. Del 92 a 106 hi dominen els de laNoguera, la Clua, Meià i Santa Linya, “Saltum Licinie”. Del 107 a 115es trobem concòrdies i arrendaments en el Mascançà i la Segarra baixa.Entre el 116 i el 149 hi ha documents de defensa dels drets de la canònicaper part del comte de Barcelona; tres lletres del papa Alexandre; altressobre les possessions d’Ardèvol fins a Calaf; donatius i protecció delssenyors d’Anglesola. Entre el 150 i el 162 s’hi troben documents sobrealguns llocs d’Osona, com Carbasí, Montlleó i la Guàrdia Lada. En els

163 a 168 ens trobem amb els pobles de Ceuró. Ogern, Madrona i altresdels senyors de la Vansa. Els pobles de la Cerdanya i del comtat deBarcelona apareixen en els documents 169 a 176. Solsona i el seu entorni Llobera, Vallmanya, Bergús fins al 261. Del 262 fins al final, la majoriade documents tenen relació amb els dominis o llocs que havien estatdel vescomte Guerau Ponç, com Olius, Riner, la Tallada i Brufaganyes,prop de les Oluges.

REDACCIÓ

De molts documents dels cartorals se’n conserva el pergamíoriginal; això ens permet fer un acarament entre els primers i la sevatranscripció en els cartorals. La primera diferència és la uniformitatde la cal·ligrafia, fora d’uns quants documents, que demostren una altramà i solen ésser més tardans i de qualitat cal·ligràfica inferior. Forad’aquests, la lletra del cartoral és la librària gòtica minúscula, ambpoques majúscules i la caplletra una mica elegant. La cal·ligrafia, elformat i l ’estil són molt regulars. Si hi ha intervingut més d’un escrivà,aquests s’han ajustat molt bé al model adoptat. Els folis són de pergamíi escrits per les dues cares amb dues columnes a cada plana. Hi haalguns defectes de conservació i algun full arrencat o estripat.


22/923

ANTONI BACH RIU24

Encara que no hi he fet un treball a fons i complet, he comprovatque el copista en general és fidel a l’original, però s’hi troben unesmatisacions o petits canvis. En algun document comtal o d’un altrepersonatge notable hi veiem cert èmfasi en la introducció, amb unaredacció més extensa, detallada i repetitiva; (vegeu cartoral I, document42, 1076). El llatí sol ésser còpia de l’original, però no hi manca algunretoc i petites glosses i alguna correcció improcedent. Espigolant unamostra, trobem una lletra pontifícia, que és presentada pel notariepiscopal d’Urgell, que hi posa un preàmbul i l’escatocol correctesgramaticalment, però molt irregulars en la presentació (cartoral I,documents 8 i 9, 1097). En altres casos, és millor la transcripció quel’original (perg. 566, 1132; cartoral I, document 181).

En l’ortografia es comprova també l’estil, capacitat i l’època del

copista, com quan trobem la rr i la ll en mots on hi ha d’ésser, coma Ivorra i Novella, quan en la gran part de la documentació d’aquestaèpoca només apareix la r o la l; la utilització correcta de l’ h, de la bi de la v.

Al final del document el copista reprodueix l’anagrama de l’escrivàoriginal.

D’altra banda observem defectes notables en la transcripció,algunes vegades i a causa de la degeneració del pergamí i altres de laineptitud del transcriptor, o bé ignorància en algun cas determinat; ladeformació dels casos i de les concordances de substantius i adjectius,com ortis en lloc d’ ortos, a més de la manca de l’ h en mots on hiconvindria. Es troben alguns errors, tant en els cartorals com en algunsoriginals, en el desdoblament de la data (cartoral I, document 88 ipergamí 212) de l’un se’n dedueix l’any 1085, i de l’altre el 1084. Enun altre cas hi apareix un error de cent anys (cartoral I, document 55).

EL COPISTA

El cartoral I comença amb l’índex dels llocs a què es refereixenels documents, i amb la numeració romana, que en alguns folis restaesborrada. Al final del còdex hi falten alguns folis; no hi consta el nomdel transcriptor ni del promotor. En la documentació original hi constenmés de cent escrivans, que han redactat o autoritzat documents durantaquests cent anys; pot ésser que no sempre es tracti de personesdiferents, perquè alguns monjos escrivans que primer es presenten coma levites o clergues, més endavant són preveres; sembla que algun signaalguna vegada amb el nom i altres amb el cognom. Es donen tambédos escrivans en el mateix document, l’un com a delegant i l’altre queés el substitut que ha redactat o copiat l’escriptura.

En els documents de dates més tardanes apareixen nous escrivansque continuen actuant després del 1215. Els que destaquen, en la


23/923


24/923

ANTONI BACH RIU26

Agraeixo les atencions del companys, arxiver, mossèn EnricBartrina i de mossèn Joan Camps, sotsdelegat de Mitjans de ComunicacióSocial del bisbat; i a Josep M. Sans i Travé i a la Fundació Noguera,

la publicació d’aquesta col·lecció de documents.


25/923

DOCUMENTS


26/923

ANTONI BACH RIU28


27/923


1

Primera meitat del segle XII

El prepòsit Guillem es queixa de Berenguer de Malgrat a causa dels abusos a què, sovint, sotmet els seus homes, els seus béns, el seu batlle i fins i tot a ell mateix; i de la presa que fa dels drets de Santa Maria de Solsona.ADS. Perg. 495; 340 ∞ 85 mm.

Hec sunt querimonie quas facit Guilelmus, Celsonensis preposi-tus, de Berengario de Malgrad. Conqueritur enim de illo prepositus,quia ipse est loca(...)ius1 de honore Sancte Marie et non vult facereservicium quod facere debet preposito. Sed contrafacit ei et homi-

nibus suis multa contraria. Vastat namque cunctis bestiis domini-caturam Sancte Marie et suorum hominum. Conqueritur iterumprepositus de Berengario que stante illo in suo hominatico arripuitei vi suum blad; et deshonestavit homines suos et baiulum per duosannos preposito proferente ei directum. Altera vero vice abstulitBerengarius preposito megerias .XVI. de ordeo. Conqueritur adhucprepositus de Berengario, quia violavit casas ecclesie et hominesinde violenter abstraxit et redimere fecit. De molendino autemSancte Marie, ubi nullum debet habere destrictum, eicit Berengariushomines prepositi, et facit ibi molere suum blad et cuiuscumque vult. Quesivit prepositus Berengario firmamentum directi, quod ipsefacere noluit; et propter hoc amparavit ei prepositus quod per illumtenebat; et Berengarius desamparavit ei presumptuose quodprepositus amparaverat. Alaudia vero militum, ubi nullum debethabere mandamentum inquietat hominibus qui ea tenent, et forciasibi facit multas. Quando autem homines Sancte Marie fatiuntdampnum preposito et ipse requirit ab eis firmamentum directi,Berengarius vetat eis ne firment directum preposito. Quadam verodie, dum staret prepositus in Malgrad venit Berengarius contra eum

com hominibus eiusdem ville, armatis cum balistis ut invaderenteum. Conquerit etiam prepositus de Berengario que capit gavitasde hominibus de Malgrad, quas non debet habere. Et facit forciashominibus de tragins et de ioves que nunquam adquisivit nec haberedebet. Nuper vero invasit Berengarius ipsum prepositum iracundiaplenus, et percussit suum bailum et suos homines ante suampresenciam et deshonestavit eum et presumptuose diffidavit.

1. Trencat.


28/923

ANTONI BACH RIU30

2


Memorial dels delmes que els senyors del Mor donaren a Santa Maria de Solsona dels dominis que els pertanyien: Guillem Ramon deSantafè, Guerau Radulf, Arnau Guillem de Guspí, BernatGuillem de Talteüll, que tenien béns a Ivorra, a Viver, a Anglesola, a Tàrrega, al Mor, a l’Ofegat i a Altet.ADS. Perg 344; 462 ∞ 110 mm.

Memoria de ipssas decimas quas dederunt ipssos seniores deMor ad Sancte Marie Celsone de ipssorum dominicis, quos illosretinuerunt ad illorum reles. In primis Guilelmus Raimundi Sancte

Fide et Gerallus Radulfi sive Arnaldus Guilelmi de Albespi et fratrisuo Raimundus Guilelm, et Bernardus Guilelm de Talteuil siveOlomar, que dedit ibi una vinea. In primis Guilelm Raimon deSancta Fide de ipssa sorte de Petra Fita, de ipsso termino de Luza,usque ipssa strata sic donavit ad Sancte Marie Celsone, medietatede ipssum decimum, et ibi prope de Arnaldi Guilelm et fratri suode alia pecia similiter; et in alio loco ad ipsso Espinalb de GuilelmRaimundi Sancte Fide similiter. Prope termino de Anglerola unade Bernad Guilelm de Talteuil similiter. De Arnaldi Guilelmi fratri suo, ibi prope similiter. De Gerallus Radulfi similiter. Et ibiprope ad curbo de ipssa conamina de Guilelm Remon Sancte Fidesimiliter, de superius ipssa strata sive de subtus. In alio loco desuperius de Geral Radolf similiter, de ipssa strata qui vadit adAnglerola et vadit ad ipsso reger vel qui discurrit in Anglerola. Desuperius ipsso Viver, que dicunt de Urgello, alia sorte de ArnaldiGuilelmi et fratri suo, de ipssa strata qui pergit ad Anglerola etpervadit ad ipsso reger. In alio loco de superius de Guilelm RaimonSancte Fide alia de ipsso Podol pervadit ad reger. Alia sorte quiaput ipssa se tenet de Gerallus Radulfi de ipssa serra unde

ambulamus ad Mor, vel pertinuit ad ipsso reger similiter. In alioloco ad ipsso Bezols una sorte de Bernardus Guilelmi de Talteul.In alio loco ad ipsso Ppedriz; alia sorte de Gerallus Radulfi de ipssastrata qui exiit de Mor usque ad reger similiter. Ibi prope alia deArnallus Guilelm de Albespi de ipsso Peetrici et pervadit ad regersimiliter; et ad ipsso Podol sive ad ipsso Petriz superius sortes duasde Bernardus Guilelmi de Talteull. Et ad ipssa serra de Tarega pecia.I. de vinea de Gerallus Radulfi, ad ipsso collo unde ambulamusad Ofegad medietate de .Iª. sort de Guilelm Remon Sancte Fide;de ipsso alod de Sunger de Montefalco et finit in ipssa serra; et


29/923


in ipssa sorte de Compang Radolfi ad ipsso prad pecia .Iª.; et adipsso collo de Olomar Davi, de subtus ibi prope .Iª. vinea que donavit

ibi Ollomar Davi. Et in ipssa sorte qui apud ipssa se diviserit quifuit Gerallus Radulfi ad ipsso prad alia petia de terra; et in ipssaserra unde ambulamus ad Alted pecia .Iª. de vinea. De ipsos alodes vel vineas qui supra ibi non sunt scriptos, sic fuit datum ad SancteMarie Celsone medietate de ipssum decimum qui inde exierit usquein finem seculi pro animas illorum.

3


Pere Sanç dóna i defineix a l’església de Solsona el que posseeix a Llobera, que havia estat de Bernat Guifré de Navès i d’ArnauGauspert de Talteüll.ADS. Cartoral I, doc. 234, f. 88r i v.

In nomine Domini. Ego Petrus Sancii per hanc scripturamdonationis mee dono et diffinio et dimitto Domino Deo et SancteMarie Celsone et eius canonicis ipsum alodium quod tenet SanctaMaria in Lobera, quod fuit de Bernardo Guifredi de Navazes et deArnallo Gauzperti de Tauteul et de fratribus suis. Sicut superiusscriptum est sic dono ego Petrus Sancii predicte Sancte Marie iamdictum alodium et de meo iure en eius trado dominio et potestate,cum introitibus et exitibus, ad suum proprium alodium, ad fa-ciendam suam voluntatem sine alterius vinculo. Siquis vero homo vel femina istam cartam inquietare voluerit, nequeat perficere, setin duplo componat cum sua melioratione; et in antea ista carta firmasit.

Actum est hoc .VIII. kalendas setembris. Sig+num Petri Sancii,qui hoc scribi mandavi et firmavi et testes ut firmarent rogavi.

Sig+num Carbonelli. Sig+num Arnalli Bernardi Sancti Iusti. Sig+numBernardi de Uliana.

Radulfus, qui hoc scripsit et hoc signum ( signe) impressi.

4

1100, octubre, 14 o 1101, octubre, 14

El vescomte Guerau Ponç, la seva muller Gelvira i els seus fill Ferrer i Bernat Guerau donen a Santa Maria de Solsona la seva


30/923

ANTONI BACH RIU32

capellania de l’Aguda anomenada de Sant Salvador, l’església deSanta Maria, i la de Sant Gil a Torà, amb totes les altres esglésies.

També li donen un home que habita a la Cirerola, Guillem Arnau.Totes les propietats són al comtat d’Urgell.ADS. Cartulari I, doc. 38, f. 16r.

In nomine Domini. Egeralli ( sic) Poncii vicecomite et coniuxmea nomine Gelvira et filios suos nomine Ferrer et Bernard Gerallper hanc scripturam donationis nostre donamus chapellaniam eccle-siam nostram de Aguda, nomine Sancti Salvatoris, qui est materecclesie, et ecclesiam Sancte Marie, qui est inter villa et ecclesiamSancti Egidii, qui est inter Torani, simul cum alias ecclesias quisunt aut erunt infra terminibus de Aguda, ad Domino Deo et adSancte Marie Celsone et eius Canonice, cum decimis et primiciiset cimiteriis adque oblationibus tam vivorum quam defunctorum,et cum terris ac vineis et omnibus mobilibus vel immobilibus,quecumque habent modo vel in antea, Deo annuente, adquisierit,et cum stabilimentum clericorum qui ibi sunt vel in antea erunt,cum districtis et mandamentis atque placitis, qui de huius ecclesiasadveniunt. Et adiungo ad hoc donum unum hominem qui est adCiresolam, nomine Guilelm Arnald, cum suum censum quod nobisdebet facere omni tempore. Et est hec omnia donatio in comitatu

Urgelli. Terminantur autem hec donatio a parte orientis per termi-nibus de Fontaned, a mediano quoque parte per terminibus de Ivorra vel de Bechfred, ab occidentali quoque plaga per terminibus deTalteul vel de Bioscha, a septentrionali quoque parte per terminibusde Loberola vel de Valfraosa. Quantum infra prefatas afrontationeshabent vel habere debent supra dictas ecclesias totum cum omniintegritate donamus atque concedimus prefate Sancte Marie Celsoneet eius Chanonice, cum exiis et regressiis et pertinentiis cunctis,propter Deum et remedium animarum nostrarum et omni parentorumnostrorum, sicut superius scriptum est, de nostro iure in dominiumet potestatem tradimus prefate ecclesie et eius Canonice ad abendum vel possidendum omni tempore. Sane si ego donator Geralli Ponciiet successoribus meis, aut aliquis homo vel femina qui contra hancdonationis cartam veneret pro inrumpendum, non hoc valeat vindicare, set in quadruplum ei componat cum incremento tociusmeliorationis. Et in antea hec donatio firma permaneat donec finisevi veniat.


31/923


Facta carta donationis II. idus octobris, anno ab IncarnationeDomini .Iº.Cº. Regnante regi Philipi in Frantia anno .XL.II. Sig+num

Geralli Poncii vice comite. Sig+num Gelvira. Sig+num Ferrer.Sig+num Bernard Gerall. Nos qui hanc cartam donationis scribereiussimus et ad testes firmare mandavimus. Sig+num Ramon Arnallde Rivo Albo. Sig+num Ramon Giribert de Aguda. Sig+num PetroGuilelm de Artesa. Sig+num Gonballus Guadalli canonicus. Sig+numGeralli Gonberti. Sig+num Petrus Seniofredi canonicus. Nos sumusde hoc donum visores et auditores.

+ Arnallus sacerdos, scripsi rogamus ( sic) sub prefato ( signe)die et anno quo supra.

5

1101, gener, 23

Testament del prevere Ranmir, en què fa diverses deixes a Santa Maria de Solsona.ADS. Perg. 355; 587 ∞ 434 mm.

Sub Trinitatis nomine sacro et eius gracia. Ego Rranmir iaceoin lectulo meo in egritudine. Timeo quod mihi veniat repentina mors;et de facultatibus meis (...)1 unicuique separatim, hanc scripturamplenissimo rroboravi; ut quando ex oc seculo discessero, tam de meismobilibus rrebus quam de imobilibus ita sit largitum propterremedium anime mee (...)2 subterio erit prenotatum. Ideoque iubeoatque disceno ut sint helemosinarii mei. Id sunt Raimundi Guitardi,presbiteri Sancte Marie Solsona, et Geralli Mager, apud BerengariusGomballi sacer, et Arnalli E(...).3 Precor vos iamdicti manumissoresmei que si mors mihi venerit in isto anno aut in aliis advenientis,ante quam alium testamentum faciam, licentiam abeatis adistribuereomnem meam facultatem et dare pro animam meam sicut ego vobis

dispono in oc testamentum. In primis dimitto atque relinco ad aulaSancte Marie de Sedis Urgelli ipsos alaudes que ego comparavi deArnall Sunner et de Merud, simul cum ipsas vineas qui sunt infraillorum afrontaciones ad ipsa Channonica. Et ipsa pecia de terraque comparavi de Guilem Vidal, qui est in terminio de Coscol,similiter dimitto ad ipsa Canonica; exceptus que tenet et laboretOllemare. Et donet ipso quart ad ipsa Cannonica fideliterment. Etsi mens venit de iamdicto Ollemar, revertet se a Girberga Mir velad suos infantes. Et similiter dimito ipso ferragenall que comparavide Rremon Iosfre de Segarra aput .II. cigas in ipso cigar et sollos.


32/923

ANTONI BACH RIU34

XIIII. in diners. Et duas mansiones que comparavi de Mir Rramonet que tenet Arnall Mir, in servicii Sancte Marie; et uno cubo et

una tonna; et uno soler cum superius et subterius qui est propemansiones de Sancte Marie Sedis; et teneat iam dicto Ollemar inservitio Sancte Marie. Ad Sanctam Marie Sedis una tina. Et dimittoa Sancti Ihoannis una pecia de terra que comparavi de Elliardisapud alia pecia de terra que comparavi de Linvol, simul cum aliaterra que comparavi de Mir Ramon vel de Arnall Ioffre. Et apudalia terra vel vinea que comparavi de Guilabert Guifre et de GuilemBradila, apud alia terra que comparavi de Martin, prope terram deBernard Mir, et una vinea qui est prope terra vel vinea de RamonBorel, que comparavi de Ponç Duran. Et dimitto ad ipa frater-

nitate de Sancti Ihoannis ipa mansione ubi solebut facerecofradria aput alia mansione, qui se tenet aput ipsa fraternitate; etstetit in iamdictas mansiones ponea ad servicii Sancti Ihoannis. Etipsas alias mansiones simul cum ipsis cortals, qui ibidem sunt, totasdimitto ad Sancti Ihoannis simul cum uno cubo et una tonna; etuncias .IIIIor. in diners, ad ipsa opera; ad suis clericis misa canta-nis uncias .II. per missas e guadengas .II.; ad Sancti Ihoannis, ubiiaceant suos sacerdos; ad ipso clocher de Sancti Ihoannis, bous .II.Ad eius opera, apud tota ipsa fustamen (...)4 mensa meliore. Etrelinco ad Sancta Maria Solsona ipsos alaudes qui sunt a Marunol,que comparavi de Udalard Ioffre vel de coniux sua et illorum filiis,et de Girberga, et de filiis suis, simul cum aliis alaudes que compa-ravi de Guilabert Guifre, ad ipsa Cerchosela, et cum alia petia deterra, qui ibidem est de ipso col avalle contra ipsa vila prope ipsaera cum medietate de ipso orto. Exceptus ipsa era sic relinco adSancta Maria solidamente. Et alia parte de ipsa terra, qui est contraipso plan de Guadall, relinco Ioffre. Et de Ollemar Ramon relincoa Sancta Maria Solsona, simul cum ipsa terra qui est ad ipsa comade Linars, apud ipsas vineas qui ibidem sunt, exceptus ipsa sort de

Sancti Ihoanis. Et dimitto ad Sancta Maria Solsona ipsa conaminaqui est a Baiona, et tenet Geribert, fratri meo, et posterita sua, etque donet ipso quart a Sancta Maria Solsona. Et relinco ad SanctaMaria una tonna et uno cub meliores; apud .II. duas mulas, et modios.X. de ordio a ser venal, et modios .V. de forment, et modios .III.de vi, et oves .VII. et porcs .III. apud .I. truga, et .I. callera meliore,et unos cremals apud una locia; et quatos .II. et una gadenga, etbodilos .III. apud .III. rellas, cum exadas .III. apud tous de apes.II. apud unos ferros de fog meliores. Et ad ipso (epischopo)5 dimittomodios .II. de ordeo et modio .I. forment et modio .I. de vino, apud


33/923


.II. latus de carn de porc, et que illum cantet missa pro anima mea;ad Sancta Maria Solsona duas lades de baco et duas de altera carn

de porc, et una tina. Mando ut siam sepelitur ad aula Sancte MarieSolsona. Et dimito ad Ollemar ipsos alaudes que comparavi deRemon Guifre vel de suis filiis apud ipsa vinea qui ibidem est abintegrum, liberum et securum, ad suum propium alaude. Et dimittoa Guilabert Mir ipso alaude que comparavi de Ponç Salamo qui suntad ipsa Ledenosa, ad suum proprium alaude. Et dimitto a SanctiPetri de Ponts una pecia de terra ad ipso plan de Guadall, quecomparavi de (...),6 et teneat Ponça in vita sua; et que donet adSancti Petri tascha. Et dimitto a Ponça ipsa terra qui est prope ipsaera contra Sancti Ihoannis que comparavi de Rramon Ioffre vel de

filiis suis; simul cum alia terra qui est ad ipso prat, que comparavide Olemar (...)7 qui sunt emtis ad suum proprium alaude. Et dimittoa Ponça ipsas vineas que comparavi de Ramon Bernard; apud alia vinea qui est a Cerchosela, prope vinea de Mir Guilem; teneat etpossideat in vita sua et post obitum suum remaneat a SanctiIhoannis. Et dimitto in ipso cap manso de Cabanabona duasmansiones superius et subterius, cum alia mansione quis tenet apudipso castro ad Sancta Maria Solsona, et quod tenent (...)8 ad serviciide (Sancta Maria)9; et post obitum suum relinco ad Sancta MariaSolsona. Et relinco a Poncia uno cub liberum et secu(...) (...)10 peripso asino. Et dimitto Ponça cum sua omnia in badulia de SanctaMaria de Solsona. Et dimitto a Pere Mir petia .I. de terra apud una vinea ad ipsa Cerchosela quod comparavit de Guilem Erumir.Terram vero est ad ipso lac prope terram de Rramon Mir; si ven(...)(...)11 relinco ad Sancta Maria Solsona. Et ipsa mea mula minimadimitto ad ipso Ospital de Iherusalem propter remedium anime mee.

A Sancti Tyrsi de Uliola sestarios .VIII. de ordeo; ad Raimundisacer et ad Erimirus similiter; a Raimundi Mironi sacer sestarios.IIII. de vi; et abet Rengarius sacer sestarios .IIII. de forment; ad

Arnall Esclua una ove apud una arieta. Et ad Ollemar uno assinoapud duas oves. Ad Udalard (...)12 sestarios .VIII. Et sestarios .II.de vin. Et postea dimittit a Sancti Ihoannis bestias .VI. minimaset uno porc et una tina. Et dimitto a Girberga Mir pecia .I. de terraprope ipsa sua ad ipsos cortils, et duas oves. Et ad Geribert fratrimeo oves .II. Et de ipsos alaudes prescriptos qui sunt de SanctiIhoannis precipio ut aprehendatis de ipso esplet ipsa medietate permea laboracione. Et ipsa mea capa de present dimitto ad SanctiIhoannis, et mando ut venundetis illa per una casula de seda. Aliutmobile qui remanet date in qua melius mercede estimare potueritis.


34/923

ANTONI BACH RIU36

Precor vos manumissores mei, quia sicut scriptum est ita vos faciatis.Et siat Deus inter me et vos. Et qui istum testamentum frangere

vel disrrumpere voluerit ira Dei incurrat et cum Yuda traditor ininfernum posideat. Et siat Deus inter me et vos.Factum istum testamentum .X. kalendas februarii, anno

quadrigesimo primo regnante Philipi regi. Sig+num Ranmir presbiter,qui istum testamentum mandavi scribere et testibus ad corrobo-randum firmare feci et rogavi.

Sig+num Raimundi Enufredi sacer. Sig+num Raimundi Bernardisacer. Sig+num Gerbert Trasvall. Testes sunt vissores et auditores.

Auro Auroni presbiter rogatus scripsit sub die ( signe) et annoquo supra.

1. Tros trencat. 2. Tros trencat. 3. Tros trencat. 4. Tros esborrat. 5. Esborrat. 6. Esborrat.7. Esborrat. 8. Esborrat. 9. Esborrat. 10. Esborrat. 11. Esborrat. 12. Esborrat.

6

1101, març, 6

Udalard I, vescomte de Besalú, la seva muller Ermessenda i el seu fill, Pere Udalard, donen a Santa Maria de Solsona un mas que els pervingué de l’herència d’Ermessenda, situat al comtat de

Besalú, dins la parròquia de Sant Cristòfor de Fonts Subiranes.ADS. Cartoral I, doc. 269, f. 150v.

In nomine Domini. Ego1 Uzaldus vice comes et uxor meaErmessendis et filio nostro nomine Petrus Uzalard et uxor tueLoreta, donatores sumus Domino Deo et Sancta Maria de Solsona.Per hanc scripturam donationis nostre donamus nos Domino Deoet Sancta Maria mansum unum. Advenit ad me iamdicta Ermessendisper parentorum meorum seu per qualicumque voces. Et est incomitatu Bisilluno, in parrochia Sancti Christofori de Fontis Subi-

ranes, de ipsos .II. manssus que tenent ibi Ramon Gaiard melioremunum, cum terminis et affrontationibus et cum exitibus suis, cumsuo censu que hodie facit et in antea debet facere, cum mandamentiset districtis, sic donamus nos Domino Deo et Sancta Maria perredemptionem animarum nostrarum et parentorum nostrorum. Etest manifestum quod si nos donatores aut ullus homo vel feminaqui contra hanc cartam donationis venerit ad inrumpendum, nonhoc valeat vendicare quod requirit, set componat in duplo cum suain melioratione. Et in antea ista carta donationis suam habeatfirmitatem.


35/923


Facta carta donacionis pridie nonas marci, anno .XLI. regniPhilipi regis. Sig+num Uzalardus vice comes. Sig+num Ermessindis.

Sig+num Petrus Uzalardus. Sig+num Loreta. Nos qui hanc cartamfecimus scribere et ore nostro laudamus et manus proprias firmamuset testes firmare rogamus. Sig+num Ramundi Poncius. Sig+numPere Ramon de Sagaro. Sig+num Pere Ramon de Porcheres.Sig+num Gerall Mir. Petrus presbiter, qui ista carta donationisrogatus scripsi sub die ( signe) et anno quo supra.

1. Al costat escrit: de Riner.

7

1101, març, 25 - 1102, març, 24 Els comtes d’Urgell, Ermengol V i Maria, i llur fill Ermengol donen

a l’església de Santa Maria de Solsona el delme de les seves dominicatures a l’Urgell o a Castella, tant de terres de cristians com d’agarens; altres béns mobles, el delme dels seus alous d’Ivorra al lloc de Vilalba i altres drets senyorials, i volen que els nous habitants puguin fer cases al vilar que hi ha a la vora.

ADS. Cartoral II, doc. 17, f. 31.ADS. Perg. 353; 428 ∞ 400 mm.

Propheticis atque evangelicis instruimur documentis, necnonet bonorum hominum informamur exemplis, qualiter Deo serviamuset illum honoremus in sanctis suis, sicuti nos illis honorem ferentessint ipsi aput Domini nostri susfragatores. Et qui per confusionecordis nostri non sumus ausi oculos nostros ad celum erigere, peripsos necesse est vota nostra humillima ad misericordem Patremdirigere, qui ore propio dignatus est nos manere: “Orate ne fiat fuga vestra sabbato vel yeme” dare cupit qui sua det postulari. Quapropter studendum nobis est cogitare et cotidie in mentibus nostris voluere quid precipit dare et quid velit ipse largire qui dignatus est

dicere “date et dabitur vobis”, quasi si diceret date pro me pituraet infima et accipietis regna superna. Quod carius aut amabilius vel dulcius dici potest quam mercare terrenis celestia, perituriseterna, caducis fulgestia regna. Sed ad evadenda supplicia sempi-terna et ad appetendam gloriam sine fine mansuram invocanda estDomini pietas et sanctorum omnium pervocanda benignitas, ut innovissimo die, dum veniret rex et iudex ad iudicandum, et mundumcum suis amatoribus pro suis nequiciis perpetuo igne damnandum;tunc suis precibus et meritis vultum iudicis iratum faciat nobisplaccatum. Sed ad ipsam iram placcandam nullum tam potentissimum


36/923

ANTONI BACH RIU38

invenire poterimus quam ipsa que meruit mater existere eiusdemredemptoris et iudicis. Ac propter ea, sub sacro Dei omnipotentis

nomine, ego Ermengaudus, gratia Dei comes Urgelli, una cumirremota comes omnium rerum mearum, Maria comitissa, filioquenostro amantissimo Ermegaudo, nos simul sine vi aut aliquo maloingenio, set compuncti amore divino volentibus animis facimuscartam Deo eiusque Genitrici, cuius ecclesia sita est infra ambitummei comitatus in terminibus castri Celsone, ad eius orientali plaga.Per hanc scripturam donacionis nostre donamus itaque illi prefateSancte Marie vel eius Canonice de omnibus nostris dominicaturisquas habemus in omni nostre honore sive in Urgello sive in Castella,quem modo habemus vel in antea, Deo concedente, adquirere

poterimus in omnibus modis, tam de christianorum terris quam deagarenorum, omnem meum decimum qui inde exierit de pane et vino, de carne vel civada, sive de omne quod ad usum hominispertinet, quicquid in manus nostras venerit vel in manus omniumbaiulorum nostrorum omnem decimum damus prefate Sancte Marieab integrum per fidem sine enganno. Et iterum damus prefato locode omnibus partis quas modo habemus vel unquam habebimustam de christianis quam de paganis in auro, in argento, in equiset mulis et omnibus, tamen in omnibus generibus animalium, sericispannis et in omni genere pannorum omnem decimum per fidemsine enganno. Revera iterum damus de omnibus presentaliis quefacte fuerint nobis, sive de omnibus serviciis et de pregeris vel forcisatque de iusticiis nostris quas omnibus modis habebimus, omnemdecimum damus prefato loco per fidem sine enganno. Iterum adhoc donum adiungimus alodia que habemus in castri Ivorre et insuis terminis, in locum qui vocatur Vilas Albas, super ipsamsponnam. Sic damus ipsum podium cum vilare qui est circa eumet concedimus Sancte Marie et eius canonicis ut omnes hominesquos illic adduxerint ad construendas domus vel casas faciendas sint

franchi atque legitimi. Et damus eis talem franchedam, ut habeantintroitum et exitum suum et aquas et pasturas et cases et omniaillis necessaria, sine blandimento ullius hominis viventi. Et nonrespondeant aliquo nisi prefate Sancte Marie vel eius canonicis. Etsunt hec elaudia infra terminos iam dictos, in locum vocitatum VillasAlbas. Terminatur locus iste vel hec alaudia ab orientali plaga inPodium Tortris, inde se movit et vadit contra meridianam plagamet siguitur ( sic) se in terminibus castri Portelli; ab inde surgit etpervenit contra solis occasum et ponit se in strata publica; inde se vergit et vadit contra plagam septentrionalem, sursum in serra de


37/923


Frexenet sive in terris de Guitardo Mascarone vel de GuilelmoFerrario. Audiungimus namque ad hoc donum prefate ecclesie unam

condaminam obtimam que fruit de Guilaberto Compan et est infraterminos iam dictos castri iamdicti, in plano autem castrum Toranisuper ipsum flumine quod dicitur Rivo Merdario. Et affrontat departe orientis in terminos de Fontaned, a meridiana quoque plagain alaudium de Raimundo Gomballi et de Guilelmo Baronis, aboccidentali quoque clima in stratam publicam, a septentrionaliquoque plaga in alaudio de Guilelmo Arnalli. Et iterum addimusad iamdictum locum unum mansum de Guilelmo Arnalli, infraterminos Ladurcii, cum omnibus suis pertinenciis, quem iam dudumdedi ego Ermegaudus post mortem meam, cum alia dominicatura

quam habeo in Ladurs. Nunc vero consentimus hunc mansumsemper in vita nostra. Hec omnia superius dicta in iamdictis locisponita infra prefata climata inclusa ob amorem et desideriumsanctorum celestium, damus atque tradimus prefate Sancte Marie vel eius canonice ut ipsa Dei pia Genitrix sit nobis in presenti etfuturo tempore auxiliatrix et deffendant nos a cunctis nobis adversis,hoc donum nos iamdicti facimus ob causas predirimus et promittimusut dum in hac vita vixerum, fideles Deo vel eius Genitrici dominenostre erimus et precipimus filiis nostris et nepotibus et omni nostregeneracioni, cui omne nostrum honorem remanserit post nostrumad hoc seculo discessum; ut sicut nos sponte damus et auctoressumus huius donacionis, ita et illi consentiant et fideles Deo sintet per cunctas generaciones suas. Nam sicut superius dictum esthec omnia iam prelibata in potestatem et dominum tradimus prefateSancte Marie vel eius Canonice ad omnem voluntatem suamfaciendam; et siquis contra hanc cartam donacionis venerit proinrumpendo nullomodo valeat perficere, set pro solo temptatu inquadruplo cogatur persolvere et cum Iuda traditore in schennalibusflami accipiat porcionem. Donacio autem hec tandiu firma et

inflexibilis permaneat usque dum meta mundi veniat.Acta karta donacionis anno ab Incarnacione Domini .MºCº Iº.,indiccione VIIIIª, epacta XªVIIIª concurrente .Iº. Sig+num Ermen-gaudi consulis. Sig+num Marie comitisse. Sig+num ErmengaudiRamon. Sig+num Geralli Poncii proconsulis. Sig+num RaimundiGomballi. Sig+num Poncii Ugonis. Sig+num Berengarii Raimundi.Sig+num Raimundi Guitardi. Sig+num Guilelmo Guitardi. Sig+numArtalli comitis. Sig+num Arnalli Berengarii. Sig+num GuilelmiGuizperti. Sig+num Raimundi Guilelmi de Taus. Sig+num BerengariiRicardi. Sig+num Bertrandus Raimundi.


38/923

ANTONI BACH RIU40

Gerallus subdiaconus, qui hanc cartam scripsi iussus et hocsignum ( signe) impressi devotus sub die et anno descriptis superius.1

1. La versió del Cartulari no conté la motivació religiosa, que sí té la versió en pergamí, d’altrabanda fortament mutilada.

8

1101, març, 25 - 1102, març, 24

Els comtes d’Urgell, Ermengol V i Maria, i llur fill Ermengol donen a Santa Maria de Solsona els delmes de pa, vi i civada de lesterres de cristians i agarens que Déu els doni i de les pàries que reben en animals i robes, or i plata. També donen el que tenen

al castell d’Ivorra, al lloc anomenat Vilalba; una condamina en el pla del castell de Torà; el mas que té Guillem Arnau a Lladursi una altra dominicatura del mateix lloc.ADS. Cartoral I, doc. 304, f. 122r.

Propheticis atque evangelicis instruimur documentis, necnonet bonorum hominum informamur exemplis, qualiter Deo serviamuset illum honoremus in sanctis suis, sicuti nos illis honorem ferentessint ipsi apud Deum nostri suffragatores. Et qui per confusionecordis nostri non sumus ausi oculos nostros ad celum erigere, per

ipsos necesse est vota nostra humillima ad misericordem Patremdirigere, qui ore proprio dignatus est nos monere: “orate ne fiat fuga vestra sabbato vel yeme” dare cupit qui sua det postulari. Quapropter studendum nobis est cogitare et cotidie in mentibus nostris voluere quid precipit dare et quid velit ipse largire qui dignatus estdicere “date et dabitur vobis”, quasi si diceret, date pro me pituraet infima et accipietis regna superna. Quod carius aut amabilius vel dulcius dici potest quam mercare terrenis celestia, perituriseterna, caducis fulgentia regna. Sed ad evadenda supplicia sempi-

terna et ad appetendam gloriam sine fine mansuram invocanda estDomini pietas et sanctorum omnium pervocanda benignitas, ut innovissimo die, dum veniret rex et iudex ad iudicandum, et mundumcum suis amatoribus pro suis nequiciis perpetuo igne damnandum;tunc suis precibus et meritis vultum iudicis iratum faciat nobisplaccatum. Set ad ipsam iram placcandam nullum tam potentissimuminvenire poterimus quam ipsa que meruit mater existere eiusdemredemptoris et iudicis. Ac propterea, sub sacro Dei omnipotentisnomine, ego Ermegaudus, Dei providentia omnium terrarum finesUrgelli consul, una cum irremota comes omnium rerum mearum,


39/923


Maria comitissa, filioque nostro amantissimo Ermergando, nossimul sine vi aut aliquo malo ingenio sed compuncti amore divino

volentibus animis, facimus cartam Deo eiusque Genitrici, cuiusecclesia sita est infra ambitum mei comitatus, in terminibus kastriCelsone, ad eius orientalem plagam. Per hanc scripturam donationisnostre damus namque illi prephate Sancte Marie vel eius Cannonicehumiliter offerentes de omnibus nostris dominicaturis, quas habemusin omni nostro honore, quem modo habemus vel in antea, Deoconcedente, adquirere poterimus omnibus modis, tam de chris-tianorum terris quam agarenorum, omnem decimum qui inde exieritde pane et vino, de carne vel civada, sive de omne quod ad usumhominis pertinet, quicquid in manus nostras venerit vel in manus

omnium baiulorum nostrorum omnem decimum damus prephateSancte Marie ab integrum per fidem sine enganno. Et iterum damusprephato loco et eius Canonice de omnibus pariis quas modohabemus tam de christianis quam de infidelissimis paganis in auro,in argento, in equis et mulis et in omnibus generibus animalium,in sericis pannis et in omni genere pannorum, omnem decimumper fidem sine enganno. Revera iterum damus de omnibuspresentaliis que facte fuerint nobis, sive de omnibus serviciis et depregeriis vel forcis atque iusticiis nostris quas omnibus modishabebimus, omnem decimum prephato loco damus sine enganno.Iterum ad hoc donum adiungimus alaudia que habemus infraterminos kastri Ivorre, in locum qui vocatur Villas Albas, superipsam sponnam. Sic damus ipsum podium cum vilare qui est circaeum, et concedimus Sancte Marie et eius canonicis ut omneshomines quos illic adduxerint ad construendas domos vel kasasfaciendas, sint franchi atque legitimi, et damus eis talem franchezamut habeant introitum et exitum suum et aquas et pasturas et kasaset omnia illis necessaria sine blandimento ullius baiuli vel senioriset non respondeant aliquo simili prephate Sancte Marie vel eius

kanonicis. Et sunt hec alodia infra terminos iamdictos, in locum vocitatum Vilas Albas. Terminatur locus iste vel hec alodia aborientali plaga in podium Tortrig inde se movit et vadit et vadit castrameridianam plagam et figit se in terminius kastri Portelli. Ab indesurgit et pervenit contra solis occasum et ponit se in strata publica;inde se vergit et vadit contra plagam septentrionalem sursum in serrade Frexaned, sive in terris de Guitardo Mascarone vel de GuilelmoFerrario. Adiungimus namque ad hoc donum prephate ecclesieunam condaminam optimam que fuit de Guilabert Compan, et estinfra terminos kastri iamdicti, in plano ante kastrum Torani, super


40/923

ANTONI BACH RIU42

ipsum fluvium quod dicitur rivo Merdario. Et affrontat de parteorientis in terminos de Fontaned, a meridiana quoque plaga in

alodium de Raimundo Gomballi et de Guilelmo Baronis, aboccidentali quoque clima in stratam publicam, a septentrionaliquoque plaga in alodio de Guilelmo Arnalli. Et iterum addimus adiadictum locum unum mansum de Guilelmo Arnalli infra terminosde Ladurzii, cum omnibus suis pertinenciis, quod iamdudum dediego Ermengaudus post mortem meam cum alia dominicatura quamhabeo in Ladurz. Nunc vero consentimus hunc mansum semper in vita nostra.

Hec omnia superius iamdictis locis posita infra prephataclimata inclusa, ob amorem et desiderium secretorum celestium,

damus atque offerimus prephate Sancte Marie vel eius Canonice nosiam superius nominati ad omnem suam voluntatem vel canonicorumeius faciendam per fidem sine enganno, ut ipsa Dei Genitrix piasit nobis in presenti et futuro auxiliatrix et defendat nos a cunctisnobis adversis. Hoc donum nos iamdicti facimus ob causas quasprediximus et promittimus dum in hac vita vixerimus fideles Deo vel eius Genitrici Domine Nostre erimus. Et precipimus filiis nostriset nepotibus et omni generacioni nostre cui omnem nostrumhonorem remanserit post nostrum ab hoc seculo dicessum, ut sicutnos sponte damus et auctores sumus huius donacionis, ita et illiconsentiant et fideles Deo sint per cunctas generaciones suas. Nam,sicut superius dictum est, hec omnia prelibata in potestatem etdominium tradimus prephate Sancte Marie vel eius Canonice adomnem voluntatem suam faciendam. Et siquis contra hanc kartam venerit pro inrumpendo nullomodo valeat perficere, set pro solotemptatu in duplo cogatur persolvere. Et interim, quod sicut aitbeatus Augustinus amico rapere qui piam furtum est Ecclesiamfraudere sacrilegium est; ut sacrilegus et fur aliminibus Ecclesie etcetu fidelium tandiu sequestretur usque dum cognoscens reatum

suum ad satisfaccionem veniat, aut si incorrigibilis obduratuspermanserit in gehennalibus flammis cum Iuda porcionem accipiat.Donacio autem hec tandiu firma et inflexibilis permaneat usque dummeta muridi veniat. Acta karta donacionis anno Mº.Cº.Iº. abIncarnacione Domini, indicione .VIIIIº, epacta .XªVIIIª. concurrenteprimo Sig+num Ermengaudi consulis. Sig+num Marie comitisse.Sig+num Ermengaudi iunioris, qui non solum vissu patris mei etmatris mee set mea sponte his donacionibus firmator et laudatorexisto.


41/923


Sig+num Geralli Poncii proconsulis. Sig+num RaimundiGonballi. Sig+num Poncii Ugoni. Sig+num Berengarii Raimundi.

Sig+num Raimundi Guitardi. Sig+num Guilelmi Guitardi. Sig+numArtalli comitis. Sig+num Arnalli Berengarii. Sig+num GuilelmiGauzperti. Sig+num Raimundi Guilelmi de Taus. Sig+num BerengariiRichardi. Sig+num Bertrandus Raimundi.

+ Petrus Bernardi natus, qui hanc cartam scripsi iussus et hocsignum ( signe) impressi devotus, sub die et anno descriptis superius.

9

1101, abril, 6

Bernat Ramon ven i dóna a Santa Maria de Solsona quatre peces de vinya al terme de Vallferosa i lloc de Vilalta. Rep de l’esglésiai dels seus canonges dues unces d’or de València. ADS. Perg. 356; 390 ∞ 229 mm.

In nomine Domini. Ego Bernardus Raimundi vinditor etdonator sum Domino Deo et Sancte Marie et eius Cannonice. Perhanc scripturam vindo et dono prephate Sancte Marie et eiuscannonicis quatuor pecias vinee que sunt infra terminos kastri ValliFravose, in locum quem vocant Vila Alta. Advenerunt autem ad meBernardus per voces genitorum meorum sive per plantationem. Etuna pecia illarum vinearum quam dono prefate Sancte Marieterminatur a parte orientis sive meridie in alaudium sive vineeBernardi Gueralli, a parte occidentis in vinea Bernardi Rotulandi,a parte vero septentrionis in nostro alaudio. Et aliam peciam vineequam vindo prefato loco terminatur autem a parte orientis in stratapuplica, et de alias totasque partes in alaudiis de Guillelmo Ansfredi.Et alia mea medietate vinee qui mihi advenit per plantationem, queest ad Quarta Freda, terminatur a parte orientis in vinea Petri

Gonballi, de omnibus aliis partibus in vineis matris mee. Et aliapecia vinee afrontat a parte orientis in vineis de Raimundo Mironi,et de meridie similiter, a parte occidentis in vinea de Mironi Bernar-di, a parte septentrionis in alaudio de iamdicte matris mee. Et addohuic venditioni cubo .I. et tonna .I. et tina .I. Hec omnia vindo atquedono prephate Sancte Marie et eius cannonicis cum exiis et regressiiset pertinentiis cunctis, franco et legitimo, sine ulla reservatione.Accipio namque precium a prefato loco vel eius cannonicis uncias.II. de auro Valentie. Sicut superius scriptum est hec omnia iamdicta, tam venditionis quam donationis, in potestatem trado Sancte


42/923

ANTONI BACH RIU44

Marie vel eius Cannonice. Sane si ego donator aut ullus homo velfemina, qui contra istam kartam venerit pro inrumpendo vel

frangendo, nullo modo valead perficere, sed pro solo temptatu induplo cogatur exsolvere; et in antea hec venditio vel donatio tandiufirma permaneat usque dum hic mundus finiat.

Acta karta venditionis vel donationis .VIIIº. idus aprilis anno.XLº. Iº. regnante Filippo rege. Sig+num Bernardus Raimundi, quiista karta venditionis vel donationis scribere iussi et propria manufirmavi et testibus subtus notatis firmare mandavi. Sig+num PontiiPetri sacerdotis. Sig+num Arnalli Raimundi. Sig+num RaimundiGuiriberti. Sig+num Ledgardis, mater mea.

Petrus Seniofredi, levita cannonicus, qui hanc kartam scripssi

iussus, et hoc sig( signe)num impressi devotus in die et anno notatissuperius.

10

1101, maig, 30

Testament de Bertran Rotllan en què deixa a Santa Maria de Solsonal’alou que té al castell d’An, amb l’església de Santa Maria i SantaCaritat.

ADS. Perg. 357; 300 ∞ 215 mm.

Omnibus hominibus patet qualiter mors importuna ante oculoshominum se die noctuque infert, ut dum ineptos atque minus sibisollicitos repererit subito ad tartara rapit. Unde et veritas dicit:«vigilate enim, quia nescitis quando veniet finis vester; sero an medianocte aut galli cantu». Propterea vos state parati, quia dies illa sicutfur ita in nocte veniet. Ac propterea, ego Bertrandi Rotulanni volome aptare ut me paratum inveniat illa terribilis dies. Et in meDominus cum venerit non quod condempnet, set quod remuneret

inveniat. Idcirco facio hoc testamentum et constituo manumissoresmeos, quorum ista sunt vocabula: Guilelmi Bernardi et RaimundusGuitardi, prior Sancte Marie, necnon et Bernardus Rotulandi, fratermeus; quibus rogo atque mando ut si mors mihi aliquo modoantequam alium faciam testamentum, supra venerit, sic distribuantomnem facultatem meam, tam de mobilibus quam de immobilibus,sicut in his literis scriptum reperint vel in hoc testamento a mepreceptum audierint. Si autem ita ut a me preceptum audierintfacient, dignam a Deo mercedem accipient. Sin autem magnum sibipeccatum accumulant. In primis dimitto ad Sanctam Maria de


43/923


Celsonam et ad eius Cannonicam omne alodio quo habeo infraterminis de castro An, cum ecclesia qui ibi est fundata et vocant

ea Sancta Maria et Sancta Karitad, et cum hominibus qui ibi abitant.Et concedo ad Gonbal fratrem meum Mir Arnal de An et baiuliaque habeo in Montanana in vita sua. Post obitum vero eius remaneatad Sancta Maria de Celsona. Et medietatem de Villa Plana et alodioque habeo in Caboez remaneat ad fratres meos Bernad Rodlan etRemon Rodlan equaliter in vita illorum; et qui primus obierit exhoc seculo suam partem remaneat ad alium in vita sua. Post obitum vero illorum, remaneat iamdicta medietate de Villa Plana adCannonicam Sedis Sancte Marie Urgelli. Et alodio iamdicto deCaboez concedo ad Sancta Maria de Organa. Et si obiero in hac

peregrinacione que facere cupio, postquan audieritis finem meum,mando que teneat Sancte Marie Celsone pignora que teneo deGonbal, fratre meo, in Tiurana, et possideat ea alme Marie et eiuscannonici usque redimat eam fratre meo Gonbal uncias .Xm. et VIIIº1

auro obtimo Valencie, vel argento, vel mulam. Et post obitum(meum)2 pane et vino et vexela que habuero in Vilaplana concedoad arcangeli Sancti Michaelis qui est fundatus in Vilaplana utoperiant eum.

Omnia superius dicta que dimitto ad iamdictis locis omnia abintegrum dimitto cum omnibus suis pertinenciis, sicut unquam egomelius habere potui vel debui. Et siquis ei ex omnibus his aliquidtollere vel auferre voluerit, auferat Deus nomen eius de libro vite,et pars eius non cum iustis et sanctis sit posita, set cum inius-tis et peccatoribus. Sane si ego aut aliquis nobilis aut vilis personacontra hoc testamentum venerit pro inrumpendo, non hoc valeatperficere, sed propter hoc quod temptaverit infringere, in primisiram Dei inveniat et postea hoc testamentum cum omnibus in eoiamdictis in duplo componat. Et insuper hec precepta huiustestamenti tandiu inflexibilis maneant usquequo finis evi veniat.

Actum testamentum .III. kalendas iunii anno ab IncarnacioneDomini. .Mº.Cº.Iº., epacta XªVIIIª, era .VIIII. Sig+num BertrandiRodlanni, qui hoc testamentum iussi scribere e per manum propiampunctum impressi et testibus subtus notatis firmare rogavi. Sic+numGeralli Poncii. Sig+num Berengarius Reimundi de Ager. Sig+numBerengarii Raimundi de Vila Alta. Nos sumus testes visores etauditores et precepta Bertranni Rodlanni iamdicta firmatores.

Guilelmus, presbiter et cannonicus, qui hoc signum ( signe)impressi devotus in die et anno et era notatis superius.

1. VIIIº, interlineat. 2. Trencat.


44/923

ANTONI BACH RIU46

11

1101, agost, 13

Guilla, mare del difunt Pere Arloví, per prescripció d’aquest, fa donació en presència de Ramon Folc, d’Udalguer, de Bernat Folc i de Ramon Berenguer, que van sentir aquesta disposició, dels alous que el seu fill tenia al comtat d’Urgell i apèndix del castell deFiguerola, a la vall de Cellers, i Figuerosa, a Santa Maria deSolsona. D’això i del que es reserva Guilla en testifiquen elsmarmessors.ADS. Perg. 351; 293 ∞ 168 mm.

In nomine Domini. ego videlicet Guilla, mater cuiusdam

defuncti Petri Arlovini, facio kartam donationis per preceptum ipsiusiamdicti Petri, in presentia Raimundi Fulchonis et Udalger etBernardi Fulchonis et Raimundi Berengarii, qui eius preceptumaudierunt et presentes fuerunt. Precipit mihi ipse Petrus filius meusut fecissem kartam donationis Sancte Marie Celsone de alodiis quisunt in terminibus Urgelli comitatu, in apenditiis kastrorum Fige-rola Figerosa. Facio kartam donationis per me sive per filiummeum de una condamina in Figerola quam dimisit ei avus suus etest in valle de Selers; et affrontat a parte orientis in terra iam dicteSancte Marie, de meridie in terra de Compan Camperol; de occiduoin terra de Vitalis Erumiri, de septentrione in torrente. Et adiungoad hoc donum octavam partem de omnibus alodiis que habuimusego et pater ipsius filii mei in Figerosa, ut habeat hec Sancta Mariain vita mea. Et post obitum meum veniat ipsa octava in divisionecum ceteris partibus; et sint omnia alodia que habemus in prephatokastro Figerosa divi

Bach, Antoni] Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I

Documents

Transcript of Bach, Antoni] Diplomatari de l’Arxiu Diocesà de Solsona (1101-1200). Volum I