La col·lecció de pergaminsconservats a l’ArxiuMunicipal de Viladecans

Antònia Altamirano Cardoso, Xavier Calderéi Bel, Àngels González Vera i Manuel LuengoCarrasco (Arxiu Municipal de Viladecans –Ajuntament de Viladecans)

98 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

1. Introducció

L’Arxiu Municipal de Viladecans presenta en les VI Trobades d’Estudiosos i Centres d’Estudisde l’Eramprunyà aquesta comunicació amb l’objectiu de fer conèixer als investigadors i per-sones encuriosides en les nostres arrels, la seva col·lecció de pergamins que custodia i con-serva, amb la voluntat de fer-la més accessible a tothom. Val a dir, a l’avançada, que els do-cuments que presentarem avui superen el marc temporal objecte de les presents Trobades,enquadrades en els temps altmedievals. Això no obstant, creiem que la difusió de l’existènciadel conjunt de pergamins que disposem pot ser de l’interès general, per a les persones assis-tents en el marc d’aquesta jornada.

Bé és cert que no es tracta d’una gran col·lecció, pel que fa al nombre de documents, peròtambé creiem que cal adonar-se que pocs arxius dels municipis que conformen l’àmbit geo-gràfic de l’antiga baronia de l’Eramprunyà, tenen avui el goig de poder disposar d’un seguitde pergamins que documenten destacades baules de la nostra història local, en el contextdels temps medievals i moderns. Una història local, val a dir-ho, que és plenament extrapo-lable a bona part de la història de les ciutats situades en l’àmbit geogràfic del Delta delLlobregat.

2. Breus apunts per a la història arxivística d’una col·lecció factícia

La història arxivística dels pergamins la podríem fer començar cap a finals dels anys 50 delsegle passat. Aleshores, Viladecans encara era una vila profundament desconeixedora de laseva història. A les acaballes d’aquella dècada, el municipi es disposava a abandonar els seuselements definidors i tradicionals com a poble i iniciava el seu camí fins a convertir-se enla gran ciutat que és avui. I en aquest moment de frontissa, entre les velles dinàmiques pa-geses i les noves, dominades per l’arribada dels contingents d’immigrants que es dirigien alsnous barris i als nous sectors econòmics, el poble de Viladecans mirava cap al futur sensegaires coneixements històrics de sí mateix. Sense memòria publicada amb objectius divulga-tius.

99 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

En aquest període de les darreries dels anys cinquanta, arriba, però, a Viladecans, en JosepEixarch Frasno, nascut a la vila del Forcall (a la comarca dels Ports de Morella), l’any 1915.Quan decideix comprar-se una casa a la urbanització Alba-rosa de la vila, Eixarch és ja lli-cenciat en Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Llengües Clàssiques, havent cursat estudisde Llatinitat, Humanitats i Teologia, i exerceix de mestre a Barcelona. A les acaballes de l’any2011, va traspassar, malauradament, a la ciutat de Tortosa. A la recerca i els estudis cientí-fics de Josep Eixarch devem els primers estudis sobre les arrels històriques de Viladecans,molts d’ells encara ben vigents. També li devem haver trobat bona part dels pergamins queavui l’Arxiu Municipal conserva i pot mostrar.1

Com dèiem, Josep Eixarch va arribar a Viladecans i de seguida va sentir curiositat per saberquin havia estat el passat del poble que l’acull. Concretament, atesa la seva formació, es vainteressar pels temps medievals, més quan s’adona de la presència d’algunes masies desta-cades i edificis emblemàtics, com són la Torre del Baró, la Torre-roja o la mateixa CanModolell: l’edifici de la Casa de la Vila. I amb aquest interès es va entrevistar amb algunespersones destacades de la vila. Tant l’alcalde del moment, Joan Miernau, com el mossèn dela parròquia de Sant Joan, Ramon Saborit, li van confessar que poc o gens coneixiend’aquestes arrels històriques locals.2 Poc després acabaria parlant amb alguns propietaris demasies del terme, tot arribant al propietari de la Torre-roja mateixa: en Josep Cabaní Bassols,el qual, indirectament, sí que li proporciona algunes de les informacions valuoses que estavabuscant.

Josep Cabaní havia arribat a Viladecans, uns quinze anys abans que Eixarch, després d’haveradquirit l’edifici de la Torre-roja i els seus camps circumdants, de mans de l’anterior propie-tària Mercè Pratmarsó i Soler, vídua de l’industrial del tèxtil Àngel Arañó i Arañó.

Efectivament, cap als inicis dels anys 40, Josep Cabaní —el qual havia estat gerent i di-rector del diari El Correo Catalán, entre els anys 1935 i 19363— aterrà a Viladecans. Laseva voluntat, com a industrial i negociant barceloní serà intentar urbanitzar els te-rrenys de la Torre-roja, cosa que no arribarà a produir-se fins els anys setanta, de formagairebé paral·lela amb la defunció del nostre personatge, produïda al mes d’abril de1976.4

Pel que fa a la nostra història arxivística dels pergamins, la figura de Josep Cabaní té la sevadestacada significació. Com a nou propietari dels bens rústics, immoble i mobles de la Torre-roja, també seria posseïdor d’uns documents que, de ben segur, encara romanien en algunade les estances de l’edifici de la Torre-roja; entre ells destacava la presència d’un seguit depergamins medievals i moderns. Aquests són justament els documents que el propietari mos-trà a l’estudiós Josep Eixarch, cap a l’any 1956-1957. Es tractava, concretament, dels cincpergamins següents:

• Trasllat del privilegi atorgat pel rei Jaume I a Guillem Burgès, sobre Gavà, Viladecans ila Quadra Burgesa, de 13 d’abril de 1265.

• Carta de pagament del viladecanenc Bernat Gibertí al jueu Cantó d’Adoniac de Barcelona,de data, 6 de novembre de 1366.

• Privilegi concedit a Nàpols pel rei Alfons V el Magnànim, als senyors de Viladecans, Gavài la Quadra Burgesa, de la jurisdicció civil i criminal de dits llocs, exceptuant-ne els trescasos de mort, mutilació de membres i destrucció de la persona, de 28 d’abril de 1444.

• Venda de la Quadra Burgesa o Torre-roja feta per Joan de la Riba a Esteve Salaberdenya,de 17 de març de 1527.

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

Il·lustració núm. 1Josep Eixarch, entrel’alcalde Joan Miernau iel regidor Ignasi Casas,al vestíbul de l’alcaldiade la Casa de la Vila,l’any 1958. Al darreredels fotografiats, s’hipoden observar algunsdels pergamins exposatsper a la Festa Majord’aquell any.Autoria fotogràfica des-conguda.Arxiu Municipal deViladecans (AMVA), FonsFlora Font Borrull.

100 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

• Sentències sobre les Jurisdiccions i delmes de la Quadra Burgesa, a favor de la nobleAldonça, vídua de Pere Salaberdenya, difunt, ciutadà de Barcelona, de 23 de febrer de1606.

Amb aquesta base documental, procedent de les mans de Josep Cabaní, Josep Eixarch vapoder estirar del fil de moltes de les fites medievals i modernes de Viladecans, així com delpassat de bona part del territori de la baronia de l’Eramprunyà. Una base que va completara Barcelona, amb la consulta de diverses sèries documentals conservades a l’Arxiu Històricde la Ciutat de Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a l’Arxiu de Protocols Notarials, al’Arxiu de la Catedral de Barcelona o a l’Arxiu Diocesà. De la mateixa forma, va tenir accésa l’Arxiu Parroquial de Sant Climent de Llobregat o al mateix Arxiu Municipal de Viladecans.I amb tot el conjunt de notes, procedent d’hores de recerca en aquests arxius, va poder es-criure un article que es va titular “Notas Históricas de Viladecans”, i que es va publicar alprograma de Festa Major d’Estiu de l’any 1958. Aquella seria la primera publicació de re-cerca històrica presentada mai a Viladecans.

La presentació d’aquell primer article,5 fou complementat amb una conferència que es va ti-tular “Viladecans en la Edad Media”, presentada a la Casa de la Vila el 9 de setembre de 1958.

D’altra banda, en el marc de la Festa Majord’aquell any, a les mateixes dependències deCan Modolell, Josep Eixarch va preparar unaexposició sobre història local, en la qual vapresentar els cinc pergamins cedits per al’ocasió per en Josep Cabaní. Un cop acabatsaquells actes, tres d’aquells pergamins —elsde mida més reduïda— van ser emmarcats iexposats al vestíbul de l’alcaldia, tot realit-zant, d’aquesta forma, un acte tàcit de dona-ció entre Josep Cabaní i l’Ajuntament deViladecans. Aquells tres pergamins serien: elTrasllat del privilegi atorgat pel rei Jaume I,de 13 d’abril de 1265; la Carta de pagament,de 6 de novembre de 1366 i el Privilegi con-cedit pel Alfons V el Magnànim, als senyorsde Viladecans, Gavà i la Quadra Burgesa, de28 d’abril de 1444.

Ateses les mides superiors dels dos pergamins restants, procedents de les mans de JosepCabaní i que també van ser presentats a l’exposició del 1958, Josep Eixarch va decidir que-dar-se’ls —en dipòsit, diríem—, tot comprometent-se a cedir-los també a l’ajuntament en elmoment en què aquest decidís constituir un arxiu i nomenar un arxiver. Aquest fet, assolita mitjan de l’any 1984,6 va suposar, poc després, el lliurament per part de Josep Eixarch,dels dos pergamins que encara estaven en el seu poder: la Venda de la Quadra Burgesa oTorre-roja feta per Joan de la Riba a Esteve Salaberdenya, de 17 de març de 1527; i lesSentències sobre les Jurisdiccions i delmes de la Quadra Burgesa, de 23 de febrer de 1606.Un acte de donació validat per la Comissió Municipal Permanent de l’Ajuntament, el 28 demarç de 1985 i, posteriorment, per acord del Ple Municipal, en data 2 de maig del mateixany.7

De ben segur, l’acte de lliurament dels dos pergamins de mans de Josep Eixarch, es va con-vertir en l’excusa perfecta perquè l’arxiver argumentés davant de l’alcalde la conveniènciaque els tres pergamins que romanien encara penjats i emmarcats al vestíbul de l’alcaldia,des de feia més de 25 anys, passessin a gaudir d’una instal·lació de millor qualitat, al dipò-

101 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

sit de l’Arxiu Municipal. Els arguments van ser prou convincents, i així aquells tres perga-mins que havien estat propietat de Josep Cabaní, van ingressar definitivament a l’Arxiu.Amb els dos altres, cedits directament per Josep Eixarch, l’Arxiu va poder reunir així, sotauna mateixa col·lecció, tots els cinc pergamins que havien estat presentats a l’exposició desetembre de 1958.

Pocs anys després, un altre home surt a escena i contacta amb l’Arxiu Municipal. Es diu JoanVilar i Vilarrasa. Es presenta, en qualitat de nebot de la persona que duia els comptes de laMercè Pratmarsó a la Torre-roja, abans dels anys de la Guerra i la Revolució del 1936, iafirma que posseeix un conjunt de documents rellevants sobre la història de la població, elsquals havien estat conservats en la mateixa emblemàtica torre de Viladecans. Alguns, datatsa inicis del segle XX i on dominen suports fotogràfics, són donats a l’Arxiu Municipal.D’altres, de més antics, són mostrats a l’Arxiu, tot traslladant la voluntat d’acordar i realit-zar una venda amb l’ajuntament. D’entre aquests documents més antics, destaquen algunspergamins, dels quals l’Arxiu Municipal es decideix d’adquirir-ne dos, cap a l’any 1989-1990. En concret són:

• Els Capítols matrimonials realitzats entre Martí de la Riba i Elisabet Beneta Burgès. Enpoder de Lluís Jorba, notari de Barcelona, de 3 de novembre de 1481.

• El Testament de Gabriela Burgès, vídua d’honor de Joan Burgès, senyor de la Torre-roja,en poder de Francesc Serra, vicari i notari de Sant Climent de Llobregat, de 19 de setem-bre de 1497.

Amb aquella adquisició, a inicis de la dècada dels anys 90, l’Arxiu Municipal de Viladecansva poder reunir, al voltant d’una col·lecció creada de facto —col·lecció factícia, doncs—, setpergamins —escrits en llatí i en bones condicions— on es combinen les cal·ligrafies gòtica ila humanista. Malgrat les diverses vies de captació emprades pel seu ingrés i ateses les sevesdates —dos del segle XIII, un del XIV, tres del XV, un del XVI i un altre del XVII—, tots ellsens indiquen una certa homogeneïtat respecte a la provinença, ja que és plausible pensar—tot i que a manera d’hipòtesi— que la majoria procedissin del fons patrimonial de la juris-dicció de la Quadra Burgesa (Torre-roja de Viladecans), fragmentat en els diferents subfonsgenerats per les diverses famílies de propietaris, al llarg dels segles. Possiblement, lacol·lecció de pergamins reunida per l’Arxiu Municipal, sigui un petit bocí d’allò que va seraquell fons documental de la jurisdicció i del patrimoni de la Quadra Burguesa – Torre-roja,segurament dividit encara entre el patrimoni de diverses famílies propietàries: els Marcús delsegle XIII, els Burgès dels segles XIII al XVI, els Salaberdenya, del XVI als XVII; els Alòs,marquesos de Puerto Nuevo, del XVIII a inicis del segle XX; el d’Àngel Arañó i MercèPratmarsó, de 1907 a 1942; o el de Josep Cabaní, de 1942 a 1976.

3. A tall d’hipòtesi: la col·lecció de pergamins de l’Arxiu Municipal, com a partintegrant del fons de la Quadra Burgesa - Torre-roja

Si ordenéssim tots els pergamins per la data, el més antic d’ells seria el Trasllat del privi-legi atorgat pel rei Jaume I a Guillem Burgès, sobre Gavà, Viladecans i la Quadra Burgesa.8

El Trasllat, de mides 20,5 x 27,5 cm, duu data de 15 de juliol de 1290, però remet a unoriginal generat des de la Cancelleria Reial, de 13 d’abril de 1261. En ell, s’hi explicital’inici de l’assentament jurisdiccional de la família Burgès a Gavà, Viladecans i la QuadraBurgesa, poc després de l’adquisició que la mateixa família havia fet de gran part dels te-rrenys a la baronia de l’Eramprunyà. El pergamí, doncs, oficialitza una compra de dretsjurisdiccionals, damunt de terres, béns i persones, que Guillem Burgès assoleix de mansdel rei Jaume I.9

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

Il·lustració núm. 2Trasllat del privilegi ator-gat pel rei Jaume I aGuillem Burgès, sobreGavà, Viladecans i laQuadra Burgesa, de 13d’abril de 1265.Fotografia de ClimentRaventós.AMVA, Col·lecció perga-mins.

Il·lustració núm. 3Carta de pagament delviladecanenc BernatGibertí al jueu Cantód’Adoniac de Barcelona,de 6 de novembre de1366.Fotografia de ClimentRaventós.AMVA, Col·lecció perga-mins.

102 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

El segon dels pergamins, per ordre cronològic, és la Carta de pagament del viladecanencBernat Gibertí al jueu Cantó d’Adoniac de Barcelona, de data 6 de novembre de 1366. D’ell,no en sabem gaire, tret del seva informació succinta extreta per Josep Eixarch, el 1958. Demides físiques de 17 x 27 cm., en aquest cas, desconeixem la seva connexió i la seva ads-cripció real respecte a l’esmentat fons patrimonial de la Quadra Burgesa.

103 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

Il·lustració núm. 4Privilegi concedit aNàpols pel rei Alfons V elMagnànim, als senyorsde Viladecans, Gavà i laQuadra Burgesa, de 28d’abril de 1444.Fotografia de ClimentRaventós.AMVA, Col·lecció perga-mins.

Il·lustració núm. 5Detall del pergamí on esvan escriure els Capítolsmatrimonials realitzatsentre Martí de la Riba iElisabet Beneta Burgès,de 3 de novembre de1481.AMVA, Col·lecció perga-mins.

El tercer pergamí és el Privilegi concedit a Nàpols pel rei Alfons V el Magnànim, als sen-yors de Viladecans, Gavà i la Quadra Burgesa, de 28 d’abril de 1444.10 De mides 42 x 60,5cm, del seu contingut podem afirmar que és una confirmació reial de senyoratge realitzadaa favor de la família Burgès, posseïdora encara en aquells temps dels llocs de Viladecans,Gavà i la Quadra Burgesa. En el verso del document figura el títol atribuït del documentacompanyat amb un número d’inventari, escrits en català. Dites inscripcions són fetes ambuna cal·ligrafia semblant que es repetirà en diversos versos d’altres pergamins de la nostracol·lecció: concretament, el de 1265, el de 1497, el de 1527 i el de 1606. Això ens fa pen-sar que dites escriptures són deutores d’un esforç —realitzat, possiblement en època mo-derna— d’inventariar i posar en ordre un fons patrimonial unitari, que hauria de ser, certa-ment, divers i ric.

El quart pergamí, de mides 50x 59 cm, recull els Capítolsmatrimonials realitzats entreMartí de la Riba i ElisabetBeneta Burgès, de 3 de no-vembre de 1481. Atès quesabem que Elisabet Burgès erasenyora de la Torre Burgesa afinals del segle XV, creiemque quedaria demostrada,així, l’adscripció del docu-ment al fons patrimonial de lafamília Burgès de la jurisdic-ció de la Quadra Burgesa. Dela mateixa forma que tambého podríem fer amb la majoriadels pergamins anteriormentcitats.

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

104 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

El cinquè pergamí, de dimensions, 17 x 37,5 cm., és el testament de Gabriela Burgès, víduad’honor de Joan Burgès, senyor de la Torre-roja, de 19 de setembre de 1497. Es tracta d’undocument gairebé coetani a l’anterior, i recull els béns testats per la senyora de la Torre-rojaque després serien heretats per Elisabet Burgès i Martí de la Riba, protagonistes del pergamíanteriorment citat.

El sisè pergamí, de mides 85 x 61 cm., és la Venda de la Quadra Burgesa o Torre-roja feta perJoanot de la Riba Burgès a Esteve Salaberdenya, de 17 de març de 1527.11 El document de venda,explicita l’acabament del poder de la família Burgès sobre la jurisdicció de la Quadra Burgesa.La seva existència, testimonia un punt i final dels interessos dels Burgès sobre aquella jurisdic-ció, de la mateixa forma que el pergamí esmentat del 1265 certificava l’inici d’aquell poder.

Finalment, tenim el setè pergamí, de mides 96,5 x 72 cm., que explicita les Sentències sobreles jurisdiccions i delmes de la Quadra Burgesa, a favor de la noble Aldonça, vídua de PereSalaberdenya, de 23 de febrer de 1606.12 Document que testimonia un acte jurídic d’afir-

mació, generat des del mateixrei Felip III de Castella i IId’Aragó, del seguit de drets queincloïa la jurisdicció de laQuadra, ja en mans de la famí-lia dels Salaberdenya.

Des de l’Arxiu Municipal i a lavista del contingut de la majo-ria de pergamins que custo-diem, creiem que podem deter-minar una adscripció gairebésegura dels mateixos dins elfons patrimonial de la QuadraBurgesa de Viladecans. Uns

Il·lustració núm. 6Testament de GabrielaBurgès, senyora de laTorre-roja, de 19 de se-tembre de 1497.AMVA, Col·lecció perga-mins.

Il·lustració núm. 8Fragment del pergamíamb les Sentènciessobre les jurisdiccions idelmes de la QuadraBurgesa, de 23 de febrerde 1606.Fotografia de ClimentRaventós.AMVA, Col·lecció perga-mins.

Il·lustració núm. 7Detall d’un dels textosescrits en el pergamí dela Venda de la QuadraBurgesa realitzada perJoanot de la Riba Burgèsa Esteve Salaberdenya,de 17 de març de 1527.Fotografia de ClimentRaventós.AMVA, Col·lecció perga-mins.

105 VI Trobada d’Estudiosos i Centres d’Estudis d’EramprunyàTeritori de Frontera a l’Alta Edat Mitjana

Il·lustració núm. 9La Torre-roja deViladecans, antic centrede poder de la jurisdiccióde la Quadra Burgesa, enuna imatge de finals dela dècada dels anys 10del segle XX.Fotografia de LucienRoisin Besnard.AMVA, Fons Ajuntamentde Viladecans.

pergamins que són importantíssims en la seqüència dels fets més destacats del Viladecansmedieval i modern, sotmès, al llarg dels segles, a la jurisdicció de diverses famílies nobles opropietàries.

La col·lecció de pergamins conservats a l’Arxiu Municipal de Viladecans

Notes

1 Sobre la significació i l’obra de l’estudiós JosepEixarch veieu els articles de Xavier Calderé iManuel Luengo, “Més de 50 anys d’historio-grafia local”, comunicació presentada a les VIJornades de Patrimoni d’Història Local, El Pratde Llobregat, 1 d’abril de 2011 i de ManuelLuengo, “Josep Eixarch en la memòria” a Puntde Trobada. Publicació independent d’informa-ció i opinió, desembre de 2011 i la noticia“Últim adéu a un Fill Adoptiu de la Ciutat”, aRevista de Viladecans, Ajuntament deViladecans, desembre de 2011, pàg. 23.

2 Arxiu Municipal de Viladecans – Hemeroteca(AMVA-H), “Josep Eixarch. En busca de la his-toria perdida” a Butlleti Municipal, Ajuntamentde Viladecans, setembre de 1982.

3 Víctor Saura. Carlins, capellans, cotoners iconvergents: història d'"El Correo Catalán"(1876-1985). Barcelona, Diputació deBarcelona, 1998.

4 Aquesta dada consta en un article titulat “Hamort el Sr Cabaní”, escrit per mossèn RamonSaborit, a la revista local La Voz de Viladecans,el maig de 1976.

5 No seria l’únic. Altres articles escrits pel ma-teix autor haurien de veure la llum als progra-mes de Festa Major dels anys 1960, 1961,1962, 1963, 1964, 1965 i 1966. Tots ells van sercompilats, revisats i ampliats posteriormentper l’Arxiu Municipal en l’obra Les arrels histò-

riques de Viladecans. Segles XII-XVIII, editadaper l’Arxiu Municipal, l’any 1989.

6 AMVA, Llibre d’Actes del Ple Municipal. Acorddel 7 de juny de 1984, de contractacció deManuel Luengo Carrasco, com a tècnic auxiliard’arxiu.

7 AMVA, Llibre d’Actes del Ple Municipal. Acorddel 2 de maig de 1985.

8 La traducció del contingut d’aquest pergamí,obra de Josep Eixarch, ha estat publicada perl’Ajuntament de Viladecans, en el llibre del ma-teix autor Les arrels històriques de Viladecans.Segles XII-XVIII, (1989), pàg. 206.

9 SANAHUJA TORRES, Dolors. Viladecans, terrade pagesos i senyors. Els temps medievals.Ajuntament de Viladecans, 2002, pàg. 141-143.

10 La traducció del contingut d’aquest pergamí,obra de Josep Eixarch, ha estat publicada perl’Ajuntament de Viladecans, en el llibre del ma-teix autor Les arrels històriques de Viladecans.Segles XII-XVIII, (1989), pàg. 216-219.

11 La traducció del contingut d’aquest pergamí,obra de Josep Eixarch, ha estat publicada perl’ajuntament de Viladecans, en el llibre del ma-teix autor Les arrels històriques de Viladecans.Segles XII-XVIII, (1989), pàg. 222-225.

12 La traducció del contingut d’aquest pergamí,obra de Josep Eixarch, ha estat publicada perl’Ajuntament de Viladecans, en el llibre del ma-teix autor Les arrels històriques de Viladecans.Segles XII-XVIII, (1989), pàg. 229-232.