Balanç de feina feta 2009-2010Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació

Índex

Comunicació corporativa

Publicacions periòdiques Memòria d’activitat Butlletí efarma Pla de salut Publicacions específiques Tríptics i documents de suport Pòsters per a actes institucionals

Webs corporatius

Premi de Recerca en Atenció Primària Convocatòria Procés d’avaluació dels projectes Entrega del Premi – Jornada Tècnica de l’RSB Comunicació externa

Jornades Presentació dels resultats de benchmarking Jornada Tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB Jornades de Farmàcia Jornada d’AIS Litoral Mar Altres jornades

Imatge corporativa Imatge corporativa dels governs territorials de salut Imatge corporativa de les àrees integrals de salut Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitats

Campanyes institucionals Campanya per al Banc dels Aliments, un exemple

Participació en grups i comissions Canal Salut Comissió de Comunicació Institucional en l’Àmbit de Salut

Coordinació lingüística

Dinamització interna

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 2

Formació interna Formació de portaveus: comunicar de manera eficaç Redacció de discursos institucionals

Cursos interns Imatge corporativa Introducció a la comunicació 2.0 Disseny per comunicar

Gestió d’àmbits d’informació interna

Comunicació externa

Política comunicativa territorial Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) Àmbit Barcelonès Nord Àmbit Barcelonès Sud Temes generals

Estratègia de comunicació Plans de comunicació Participació en projectes concrets (inauguracions d’hospitals, ACUT, recepta

electrònica, ASSIR) Discursos institucionals Gestió de bases de dades

Premsa i mitjans de comunicació Materials de premsa Gestió de peticions de mitjans Recull de premsa

Participació en actes oficials

Política comunicativa amb altres institucions

Comunicació en situacions de crisi

Balanç de feina feta

Comunicació corporativa

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 3

Publicacions periòdiques

Memòria d’activitatLa Memòria d’activitat és la publicació electrònica anual de referència per a la consulta de les dades més rellevants de recursos i activitat de la Regió Sanitària Barcelona (RSB). S’ha elaborat en aquest format des de l’any 2005 ja que, abans del Decret 105/2005, coexistien les memòries de les 4 regions sanitàries diferenciades. Aquesta publicació comprèn, també, els aspectes següents:

Descripció del territori i la població de la Regió Sanitària. Les principals línies estratègiques impulsades des del Departament de

Salut; com ara: llistes d’espera; pla d’inversions en equipaments de salut, horitzó 2012; implantació de la recepta electrònica, els governs territorials de salut.

Recull de les dades més importants dels recursos i l’activitat per línies assistencials: atenció primària, atenció hospitalària, atenció sociosanitària, atenció a la salut mental, atenció farmacèutica i prestacions complementàries.

Execució del pressupost.

En aquest document, que coordina la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, hi participen totes les direccions de l’RSB, i és presentat i aprovat en el Consell de Direcció de l’RSB.

Atès el tarannà específic del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), com a ens públic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, s’ha elaborat de manera diferenciada la Memòria d’activitat del CSB, també com a publicació electrònica anual de referència per a la consulta de les dades més rellevants de recursos i activitat del CSB. Per coherència amb les dades presentades a la Memòria de l’RSB, s’ha procurat mantenir la mateixa estructura i presentar les dades d’una manera equivalent. Aquest document, que coordina la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació, és presentat i aprovat a la Comissió Permanent del CSB. Totes dues publicacions es difonen en format electrònic i totes les edicions des de l’any 2004 es poden consultar a la web de l’RSB.

Cal esmentar que, fins a l’any 2003, es va elaborar el Recull de dades del Consorci Sanitari de Barcelona, un quadríptic que contenia de manera molt gràfica i visual una síntesi de les dades més significatives relatives al CSB, extretes de la Memòria d’activitat i que constituïa un recurs molt adequat per funcionar com a presentació de l’organització. Amb l’aparició de l’RSB es va deixar de fer, tot i que hi havia el projecte –amb el document pràcticament acabat– de tornar a iniciar aquesta línia de publicacions, tant per a l’RSB com per al CSB.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 4

Butlletí e-farma El butlletí e-farma de l’RSB va aparèixer, l’any 2006, com una adaptació del Bulletí farmacoterapèutic de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat a la nova realitat de l’RSB, tenint en compte que la prestació farmacèutica havia de ser un dels puntals en la gestió eficient dels recursos sanitaris. Una de les seves prioritats bàsiques ha estat proporcionar informació independent, pròxima i actualitzada sobre diferents aspectes relatius a la utilització de medicaments. Va estar pensat, des del primer moment, per tal d’adaptar-se a la plataforma web, de manera que els articles es compaginen individualment per tal que puguin ser indexats i recuperats per a la web i també s’elabora el número sencer per no perdre el concepte de publicació temàtica.

En aquest context, figura com a web mèdica acreditada i compta amb el reconeixement de l’ISDB (International Society of Drug Bulletins). Des del setembre de 2007 s’ha publicat un número cada trimestre, amb la qual cosa l’últim número publicat és l’11, corresponent al juny de 2010.

Pla de salut

El Pla de salut constitueix un dels documents de referència obligada per planificar les accions de salut en l’àmbit de referència ja que, sobretot, es dedica a l’anàlisi de les necessitats i desigualtats de salut de la població i a identificar els problemes de salut prioritaris.

L’any 2008 es va redactar, revisar, aprovar i publicar el Pla de salut a l’horitzó 2010, en un context totalment nou, quant a l’organització territorial, determinat per la creació de l’RSB i el desplegament dels governs territorials de salut com a noves unitats territorials de referència.

Cal destacar que, a més dels dos volums dedicats a la Regió Sanitària Barcelona (el primer sobre anàlisi de la situació de salut i el segon sobre els eixos estratègics que han d’articular les polítiques de salut en els anys següents), es va elaborar el Pla de salut de la ciutat de Barcelona per al mateix període de referència, seguint la mateixa estructura i format, en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya; en aquest últim cas, a més de la versió electrònica que està posada a disposició de tothom a les

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 5

Coberta de la publicació Pàgina web del butlletí

webs del CSB i de l’RSB, també es va elaborar una síntesi que es va imprimir i distribuir com en edicions anteriors del Pla.

Publicacions específiques L’RSB ha mantingut una política de publicacions que ha anat evolucionant al llarg del temps i, després d’una primera època en què s’editaven i s’imprimien en paper els principals documents estratègics (Memòria, Pla de salut, Recull de dades, etc.), progressivament s’ha anat optant pel format electrònic, tant per a la realització del document com per a la seva difusió, per tal de reduir costos d’impressió i distribució, i també afavorir la seva actualització i divulgació. Aquesta política ha coincidit amb les directrius marcades des del Departament de Salut i la Direcció General de Difusió de la Generalitat de Catalunya pel que fa a les publicacions corporatives.

Aquestes són algunes de les publicacions més destacades elaborades durant aquest període en les quals s’ha intervingut en major o menor grau:

Recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels trastorns mentals en persones grans institucionalitzades

A partir de fets com ara el descens de la natalitat, la disminució de la morbomortalitat i l’envelliment progressiu de la població, i amb l’objectiu d’afavorir l’ús racional dels medicaments i els resultats de salut en aquest grup vulnerable de població, es va considerar necessari implementar estratègies de selecció basades en criteris d’eficàcia, seguretat i experiència d’ús i en altres factors com ara necessitat, adequació i eficiència, tenint en compte les característiques individuals de cada pacient i les patologies més prevalents. En aquest sentit, es va elaborar un document de recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels principals

trastorns mentals dels pacients institucionalitzats en centres geriàtrics socials.

La població immigrant estrangera a la Regió Sanitària Barcelona (2008)Estudi al voltant de la immigració i la seva relació amb la salut en l’àmbit de l’RSB, a partir del Pla director d’immigració en salut, mitjançant la definició d’un model d’atenció i organització de serveis, que permetés al sistema de salut fer front a la nova situació plantejada pel fenomen migratori. El document permet consultar la distribució per grups d’edat i sexe i per GTS. També reflecteix per a cadascuna de les ABS els sis països amb major nombre d’immigrants acreditats.

Dependència-influència territorial XHUP (2005-2009)Estudi de la procedència territorial per ABS dels pacients ingressats a hospitals de l’RSB, a partir de dades extretes del CMBDAH. L’estudi es divulga a través de les web del CSB i de l’RSB des de l’any 2005.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 6

Resultats del benchmarking dels EAP en l’àmbit de l’RSB (2006-2009)MISAPP actualitat al Vallès Occidental Est (2009-2010)Protocols d’actuació en l’àmbit dels AIS de Barcelona ciutat

En tots aquests documents no tan sols s’ha vetllat per la qualitat de la publicació sinó que sempre s’ha procurat oferir una imatge gràfica homogènia, que identifiqui els continguts amb la política comunicativa de l’RSB.

Tríptics, guies i documentació de suport La complexitat i la diversitat de la feina de comunicació corporativa en l’àmbit de l’RSB ha motivat la conveniència de disposar de diferents documents de suport d’acord amb les característiques de cada campanya comunicativa. En aquesta categoria entraria la creació i el disseny de la documentació gràfica de pòsters, díptics i tríptics, fullets, programes, opuscles, etc., fet que ha facilitat la concreció i el desenvolupament de les campanyes sense la necessitat de recórrer a recursos externs.

A més, en algunes campanyes comunicatives que implicaven una certa complicació –com ara la comunicació del nou Hospital Sant Joan Despí Moisès Broggi–, s’han assumit tasques de comunicació corporativa pròpies del Departament de Salut o del propi proveïdor per tal de garantir l’homogeneïtat del procés i la coherència d’imatge. Aquestes són algunes de les campanyes més destacades per a les quals s’ha elaborat documentació gràfica de suport:

Guia a l’atenció sexual i reproductiva al Vallès Occidental Est. Guia de recursos sociosanitaris al Vallès Oriental. Barcelona activitat física i salut. Troba’t B. Fem salut, lluitem contra la fam d’aquí. Guia de recursos sanitaris i socials de la Barriada Nova de Canovelles i

del barri del Congost de Granollers. Protocol d’atenció clinicoassistencial de maltractaments aguts a la

infància. Atenció continuada pediàtrica. Baix Llobregat Centre i Fontsanta. Aportació del ciutadà en l’ús racional del medicament. Protocol d’actuació en les urgències psiquiàtriques.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 7

Exemples de materials comunicatius de suport

Pòsters per a actes institucionals Amb motiu de les visites dutes a terme per la consellera de Salut a diversos districtes de la ciutat de Barcelona, es van elaborar una sèrie de pòsters per tal de mostrar, d'una manera gràfica, les dades referents a recursos i activitat del districte en qüestió. Per facilitar-ne la comprensió, es va dividir la informació en cinc pòsters:

Territori i indicadors demogràfics. Estat de salut. Serveis sanitaris. Activitat sanitària i xarxa social. Millorant els equipaments.

Aquests pòsters es van començar a elaborar l’any 2006, per a la visita al Districte de Sant Martí, es va completar la visita a tota la ciutat, i es van fer noves edicions per a les visites en les quals havia passat prou temps per actualitzar les dades i, a més, es van elaborar pòsters per a temes específics, com ara l’explicació de determinats equipaments (Cotxeres de Borbó, Casernes de Sant Andreu) o per línies de servei (salut mental, at. sociosanitària, etc.); d’aquesta manera, s’han editat un total de 115 pòsters en el període 2006-2009.

Exemples de pòsters de salut i serveis sanitaris a la ciutat de Barcelona

Atès l’èxit del model, es va començar a fer la mateixa feina com a suport als actes de constitució dels governs territorials de salut, i es va oferir una versió sintetitzada com a presentació del territori de referència. A més, també es van elaborar pòsters complementaris, com ara de plans sanitaris o pactes de ciutat. S’han elaborat 37 pòsters d’aquestes característiques en el període 2007-2010.

Exemples de pòsters relatius als governs territorials de salut

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 8

Cal destacar que el Servei Català de la Salut, veient els avantatges del model de pòster, el va aplicar per a les constitucions dels GTS de tot Catalunya.

Webs corporatius L’aparició del web de l’RSB el mes de gener de 2006 va comportar la centralització dels continguts que es mantenien a altres dominis web, corresponents a les antigues regions sanitàries en una única capçalera (http://www10.gencat.net/catsalut/rsb/) que quedava com la font principal i els antics dominis presentarien enllaços als documents de l’RSB.

L’objectiu bàsic d’aquest espai web és oferir informació d’interès a diferents destinataris –sobretot ens locals, proveïdors i professionals de l’entorn sanitari, però també amb informacions per al públic general– amb referència a l’àmbit territorial de l’RSB.

Els principals continguts incorporats a la web de l’RSB durant el període 2006-2010 han estat els següents:

o Coneix l’RSBLa informació més sintètica i més gràfica relativa a l’RSB.

o Informacions de l’RSBRecull de notícies breus d'actualitat que tenen lloc en l'àmbit de l’RSB, amb actualització diària. També es manté un apartat amb les notícies més rellevants.

o Publicacions (documents d'interès en l'àmbit de l’RSB de tipologia diversa):

- Memòries d’activitat.- Plans de salut.- Documents de producció pròpia (fluxos, benchmarking, infoABS,

etc.).- Salut i serveis sanitaris. Recull de material gràfic elaborat amb

motiu d’esdeveniments concrets. - Butlletins de farmàcia.

o NormativaContingut de les normes de diferent rang que són aplicables en l’àmbit de l’RSB.

o FarmàciaUn dels llocs més visitats de la web, que agrupa continguts com ara alertes sobre medicaments, publicacions com ara l’efarma RSB, dades sobre la recepta electrònica o documentació de les jornades organitzades sobre el tema.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 9

Pàgina d’entrada de la web de l’RSB

o Premi de Recerca en Atenció PrimàriaS’hi pot trobar tota la documentació relativa al Premi: les convocatòries, els resums dels projectes guanyadors, les presentacions de les jornades, etc.

Tot i no disposar de dades estadístiques específiques, el CatSalut confirma la pàgina d’entrada de l’RSB com una de les pàgines amb més visites; quant a la dimensió de la web es pot reflectir en les 531 pàgines html d’informació pròpia, complementades amb 954 arxius d’informació i 551 imatges.

També cal esmentar la presència de l’Observatori de tendències en serveis de salut (BOTSS), mantingut per la Corporació Sanitària de Barcelona a l’adreça http://www.gencat.cat/salut/botss i que ofereix informacions en cinc àrees principals:

Indicadors de tendències de serveis sanitaris. Jornades i sessions. Circuit contra la violència. Publicacions, protocols, codis, etc. Àrees integrals de salut.

Pel que fa a aquesta web, s’ha col·laborat en el desenvolupament de la seva imatge corporativa, per tal que s’integri en la política comunicativa de l’RSB. En aquest apartat cal destacar, per exemple, el desplegament i l’aplicació de la identitat visual de les àrees integrals de salut (AIS).

La política d’integració de continguts en la web de l’RSB ha portat a la pèrdua de pes de la web del Consorci Sanitari de Barcelona (http://www.csbcn.org/) de manera que la majoria d’informacions que s’hi contenen apunten a enllaços externs a la web de l’RSB. A més, el fet d’estar allotjar en un servidor extern a la Generalitat de Catalunya ha dificultat la migració de determinats continguts.

D’altra banda, i en col·laboració amb professionals informàtics externs, s’ha dut una tasca de supervisió de determinats aplicatius allotjats en el servidor http://www.csbcn.net. Aquest espai es va contractar en el seu dia per donar sortida a una sèrie de necessitats informàtiques que no podien ser assumides internament per l’RSB i així s’han desplegat els aplicatius següents:

Circuit contra la violència de Barcelona ciutat. Formularis d’inscripció per a sessions i jornades. Aplicacions de consulta de recursos humans. Validació de farmàcia gratuïta. Xarxes 3.

En el moment actual, el Departament de Salut està immers en un procés de migració global de tota la seva web, que dividirà els continguts en tres grans àrees (Canal Salut, espai de professionals i web corporativa). Aquest canvi important afecta directament tant la web de l’RSB com la web del BOTSS, ja que hauran d’adaptar les seves pàgines a una nova plataforma (Geco, un gestor de continguts basat en Vignette). Aquest fet implicarà la supressió dels continguts obsolets, la diversificació de les informacions en els tres canals i l’adaptació al nou programari.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 10

Pel que fa als altres dominis (csbcn.org i csbcn.net), inicialment no entren en el procés de migració ja que no pertanyen a l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i, per tant, caldrà valorar si es continuen mantenint amb el perfil actual o si s’opta per una altra solució tecnològica per als continguts i les aplicacions que s’hi allotgen.

Premi de Recerca en Atenció Primària (2005-2010)

Convocatòria Des de l’any 2005, la Regió Sanitària Barcelona (RSB) convoca anualment el Premi de Recerca en Atenció Primària, amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària (Idiap) Jordi Gol. A partir d’aquest any, també hi col·labora el Programa de recerca i innovació en ciències de la salut del Departament de Salut (DS). Aquest Premi va adreçat a qualsevol equip d’investigació d’una entitat proveïdora d’atenció primària de la Regió Sanitària Barcelona del CatSalut. L’investigador principal del projecte i la majoria de l’equip han de pertànyer a l’atenció primària.

Els projectes de recerca s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis.

La dotació actual del Premi és de 30.000€ (12.000€ del 2005 al 2008; 15.000€, el 2009). La dotació d’enguany s’ha doblat, gràcies a l’aportació econòmica del Programa de recerca i innovació en ciències de la salut del DS, per tal de fer-lo més competitiu respecte a d’altres premis i, alhora, contribuir a finançar d’una manera més efectiva els projectes guanyadors.

Procés d’avaluació dels projectesEls projectes presentats al Premi són avaluats pel:1. Comitè Avaluador, format per 6 tècnics de l’RSB i un tècnic de l’Idiap Jordi

Gol. Avalua tots els projectes i fa la selecció dels projectes finalistes.2. Jurat, format per dos representants de l’RSB del CatSalut, dos del DS, un de

l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, un de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i un representant de l’Idiap Jordi Gol. Avalua els projectes finalistes i determina quin és el projecte guanyador del Premi.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 11

Mostres de documentació generada pel Premi

Entrega del Premi-Jornada Tècnica de l’RSB

El lliurament del Premi es duu a terme en el marc d’una jornada tècnica, que cada any tracta algun tema d’interès relacionat amb l’atenció primària, tal com es mostra a la taula següent.

PremiProjectes presentats

Projecte guanyador Jornada Tècnica

2005 27“Avaluació d’una estratègia combinada dirigida a professionals i pacients amb l’MPOC (feed-back d’informació clínica, formació i educació sanitària) per a millorar el control clínic i la qualitat de vida” presentat per Xavier Bayona, del SAP Baix Llobregat Centre de l’ICS

L’AP en el marc d’interrelacions territorials

2006 12 “Pla de millora del control de la hipertensió”, presentat per Roser Vallès, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS

L’AP i el repte de la integració dels processos per a la milora de la salut

2007 34“Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències d’un hospital”, presentat per Josep Davins, de l’Àmbit d’AP Barcelona Ciutat de l’ICS

El nou model d’atenció integral de la salut mental en l’àmbit de l’AP

2008 16

“Estudi d’intervenció per millorar el suport social en cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, del SAP Cerdanyola-Ripollet de l’ICS

La població infantil i adolescent: noves orientacions de l’AP

2009 20

“De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la medicació” presentat per Isabel Rosich, com a investigadora principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS)

Sistemes i tecnologies de la informació a l’AP

2010 17

Guanyador“Estudi de l’adequació de colonoscòpies: de l’atenció primària a l’hospital” presentat per Manel Segarra com a investigador principal de l’equip investigador de la Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent, de l’Institut Català de la Salut.

Accèssit “Grau de distrès, somatitzacions i creences sobre salut i malaltia en pacients immigrants recents a les consultes d’atenció primària de Catalunya. Definició de les competències dels professionals sanitaris per al maneig més efectiu d’aquests casos”, presentat per Pere Toran, com a investigador principal de l’equip investigador de la Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord, de l’Institut Català de la Salut.

La salut comunitària en l’àmbit de l’AP

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 12

Comunicació externa

Per tal de donar rellevància i notorietat externa al Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB, s’ha comunicat als mitjans de comunicació especialitzats, generals i locals, en dues fases: prèvia (nota de premsa sobre la publicació de les bases del Premi –juny-, convocatòria de premsa per a l’entrega del premi de la corresponent edició) i posterior (nota de premsa explicativa de la jornada i la resolució del Premi, amb imatges de l’acte; atenció als mitjans de comunicació assistents a l’acte). Mitjans com BTV, la Xarxa de Televisions Locals (XTVL), COM Ràdio, agències de premsa i mitjans de comunicació locals del territori de l’equip guanyador s’han fet ressò d’aquest esdeveniment en les edicions de 2009 i 2010.

JornadesEn el període 2006-2010, l’RSB ha organitzat totalment o parcialment diverses jornades en el seu àmbit territorial. Des de Comunicació externa i corporativa, s’hi ha donat suport ja sigui validant la imatge corporativa del programa en el cas més bàsic, com participant activament en l’organització de l’acte. A tall d’exemple, s’enumeren algunes de les jornades de l’RSB:Presentació dels resultats de benchmarking

A més de dissenyar el pòster amb el programa de la presentació, s’elabora una pàgina web on es poden trobar les presentacions que s’hi han fet, a més dels documents amb els resultats i els indicadors de referència, tot amb una imatge pròpia que s’ha anat consolidant al llarg de les diferents edicions de la presentació dels resultats. També s’elabora una nota de

premsa sobre els resultats presentats per donar a conèixer els resultats obtinguts tant a nivell general com de cada equip.Jornada tècnica del Premi de Recerca en Atenció Primària de l’RSB

Aquest és un dels exemples d’implicació global en l’organització d’una jornada ja que s’integra en la política de comunicació del Premi de Recerca des de fa 6 anys. D’aquesta manera, se selecciona el tema; es busquen els ponents més adients; es preparen les plantilles dels documents; s’elaboren els pòsters divulgatius; se’n fa la difusió; s’elabora la nota i la convocatòria de premsa... Posteriorment, es fa difusió a la web dels projectes guanyadors, les presentacions, les fotografies del lliurament del premi, etc.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 13

Entrega del Premi de Recerca en AP 2010

La directora de Farmàcia entrevistada per COM Ràdio

Jornades de Farmàcia Per a les diferents jornades de Farmàcia –tant la Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments, com per a les més específiques, s’elaboren tots els productes comunicatius ja des de la primera edició el 2006.

A més, en les edicions de 2009 i 2010 s’ha fet una convocatòria de premsa als mitjans generalistes i especialitzats informant de la celebració d’aquesta jornada, i es va aconseguir la presència de mitjans com Diario Médico o COM Ràdio per cobrir l’acte. També es va elaborar i difondre una nota de premsa a posteriori explicant el contingut de les jornades corresponents.

Jornada d’AIS Litoral Mar Aquesta jornada tenia una significació especial ja que era la primera que s’organitzava com a AIS a la ciutat de Barcelona i, per tant, havien de quedar clars una sèrie de missatges estratègics (treball col·laboratiu, visualització dels

professionals, implicació de les entitats proveïdores, etc.) i, a més, s’havia de desplegar la imatge de l’AIS en els diferents suports. D’aquesta manera, es va elaborar una imatge integral per a la Jornada que contenia programa, pòster, plantilles per a les presentacions, una llibreta per als assistents, etc. A més, a les diverses comunicacions es prioritzava la imatge de l’AIS en el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona, desvinculant-la del tarannà estrictament institucional i marcant el seu caràcter diferencial, tal com quedava recollit al lema “innovar, compartir i créixer”.

Prèviament, des del departament de comunicació externa de l’RSB es va elaborar una carta per convidar un director d’orquestra o de coral a fer la xerrada d’obertura de la jornada, fent un paral·lelisme entre la coordinació necessària per crear una harmonia entre els diferents elements musicals i la coordinació entre els diferents actors de salut d’una Àrea Integral de Salut. En l’àmbit de premsa, es va fer una convocatòria de mitjans, especialment

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 14

Xerrada inaugural Jornada AIS Litoral Mar 2010

centrada en les revistes dels barris que conformen l’AIS Litoral Mar, que es va emetre en coordinació amb el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona (seus de districte de Ciutat Vella i Sant Martí) i els proveïdors (Parc de Salut Mar, ICS i PAMEM). Durant l’acte, es van atendre els mitjans locals que hi van assistir, es va elaborar i emetre -també en coordinació amb les institucions anteriorment esmentades- la nota de premsa, i es van fer fotografies de la jornada.

Altres jornadesFinalment, es poden comptabilitzar 32 jornades durant el període 2006-2010 en les quals s’ha participat des del punt de vista comunicatiu. Se’n poden esmentar algunes com ara:

Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Occidental. Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives. L’atenció al malalt traumàtic. Els ciutadans i la percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona. La població infantil i adolescent a l’RSB: noves orientacions a l’APS. Jornades tècniques sobre tabaquisme a l’RSB. Jornada sobre el transport sanitari al Vallès Oriental. Jornada d’intercanvi en l’atenció primària de salut. Jornada sobre polítiques d’infermeria en el Departament de Salut. Jornades tècniques de la Corporació Sanitària de Barcelona. Jornada de laboratoris clínics. Estratègies de futur. Jornada de docència en l’àmbit de la salut. Jornada del Programa Salut i Escola al Vallès Oriental.

Imatge corporativaLa creació de l’RSB va suposar una doble vessant pel que fa a la imatge corporativa. En un àmbit intern, va implicar reelaborar tots els impresos i la papereria de les quatre regions sanitàries prèvies. Es van eliminar els models antics i es van homogeneïtzar les diferents àrees de continguts que s’hi treballaven. A més, des del primer moment es va optar per models electrònics –en aquell moment bona part dels impresos eren en format paper on en format PDF, per imprimir i emplenar–, de manera que els usuaris poguessin disposar dels impresos en format Word per a la seva formalització. Entre els blocs d’impresos que s’han homogeneïtzat es podrien destacar els de personal o els de rescabalament de despeses.

En un àmbit més extern, calia desplegar la imatge pròpia de l’RSB, tot aplicant els criteris marcats pel CatSalut i pel Departament de Salut, però al mateix temps buscant una identitat pròpia per a la nova regió, que pogués conviure amb la identificació d’ajuntaments, entitats proveïdores o altres ens. En aquest sentit es va elaborar un manual intern que contenia les solucions gràfiques i tipogràfiques adequades a cada suport comunicatiu; d’aquesta manera, l’ús d’uns colors seleccionats, la

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 15

Exemple d’imprès electrònic

utilització de determinats formats gràfics o, fins i tot, la reiteració d’algunes fonts tipogràfiques, han marcat la imatge corporativa pròpia de l’RSB.

En el període 2006-2010 es poden esmentar nombroses intervencions en l’àmbit de la imatge corporativa de l’RSB, però per la seva significació caldria destacar-ne dos projectes:

Imatge corporativa dels governs territorials de salut Un dels elements estratègics de l’RSB ha estat el desplegament dels governs territorials de salut (GTS); davant l’absència de directrius corporatives sobre la imatge que calia aplicar i atès que l’RSB començava a constituir els primers consells rectors, es va elaborar una imatge corporativa pròpia que marcava el paper preponderant del Departament de Salut i, alhora, feia visible el paper dels ajuntaments i dels diferents ens locals en la constitució d’aquest GTS.

A més, les solucions gràfiques utilitzades (franges de color a la part superior i inferior, logotips en negatiu, indicadors tipogràfics verticals) s’harmonitzaven amb el conjunt de la imatge corporativa de l’RSB. A partir d’aquí, es van poder elaborar pòsters, impresos, presentacions i documents de treball per als GTS que s’anaven constituint.

Posteriorment, i atesa l’aplicabilitat del disseny, des del Departament de Salut es van fer petites adaptacions per poder estendre el model a la resta de Catalunya.

Imatge corporativa de les àrees integrals de salut Un altre projecte estratègic destacat de l’RSB ha estat el desenvolupament de les àrees integrals de salut (AIS) a la ciutat de Barcelona. També en aquest cas es va optar per elaborar una imatge corporativa pròpia que destaqués els elements distintius de cada AIS, sense perdre la visió de conjunt. Es va buscar una marca nova, que no recordés específicament l’àmbit administratiu, ja que havia de permetre identificar sobre la mateixa identitat tant la part d’administració (representada per la Corporació Sanitària de Barcelona) com les diferents entitats proveïdores que hi participen.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 16

Coberta d’una presentació per al Consell Rector

Paper de carta del GTS

Pòster divulgatiu

Junt amb la marca bàsica s’han elaborat les propostes per a diferents suports (mapes, presentacions, jornades, papereria, web, etc.) les quals, tot i que encara no s’han plasmat totes, mostren l’aplicabilitat de la imatge corporativa.

Col·laboració en la imatge corporativa d’altres entitats

La diversitat d’organismes i d’entitats proveïdores amb les quals es relaciona l’RSB ha implicat la col·laboració dels professionals de la unitat en diferents projectes de creació

o modificació de la imatge corporativa d’altres entitats. Entre aquests projectes se’n podrien destacar els

següents:

Modificació de la imatge corporativa de l’Agència de Salut de Barcelona. Aplicacions del Consorci Sanitari Integral. Desenvolupament de la imatge del Parc Sanitari Pere Virgili. Col·laboració en programes de l’Ajuntament de Barcelona. Imatge corporativa per a campanyes específiques (PIUC, ASSIR, Programa

de detecció precoç del càncer de mama). Proposta de solucions gràfiques per a ajuntaments que no tenen unitats

específiques dedicades a la imatge corporativa.

Campanyes institucionals

La majoria de campanyes institucionals impulsades des del Departament de Salut –o des de l’àmbit més general de la Generalitat de Catalunya– han requerit la col·laboració de Comunicació de l’RSB amb diferents models de participació; en alguns casos, com ara el Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) aquesta implicació ha anat evolucionant al llarg del temps i, si bé

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 17Model general de pòster Adaptació al Vallès Oriental

Identificacions corporatives de les 4 AIS

Proposta de pàgina web d’una AIS

en un principi s’intervenia en la decisió de les accions comunicatives per al conjunt de Catalunya, ara bàsicament la intervenció de l’RSB es circumscriu a la validació de les dades dels centres que han de rebre la informació i la difusió del material de suport. Aquest canvi, motivat per la reducció dels pressupostos relatius a comunicació, no ha impedit que es continuïn elaborant models electrònics adaptats al territori, com seria el cas de l’adaptació de l’antic pòster per al territori del Vallès Oriental.

Aquest model de col·laboració en aspectes del disseny i difusió dins el territori propi –en col·laboració amb les diferents entitats proveïdores– s’ha aplicat en bona part de les campanyes institucionals, entre les quals es poden destacar les següents:

Campanyes de la grip estacional. Campanyes de prevenció concretes (mosquit tigre, coques de Sant Joan,

intoxicacions per bolets tòxics, etc.). Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut

(POCS). Divulgació de la recepta electrònica. Pla d’enquestes de satisfacció. Campanya sobre els medicaments genèrics.

Altres campanyes s’han gestionat de manera més directa, ja sigui perquè no depenen únicament del Departament de Salut –com ara el cas de la campanya de recollida per al Banc dels aliments– o perquè hi té un paper important algun organisme especialment relacionat amb l’RSB o el CSB; aquest seria el cas, per exemple, del Programa de detecció precoç del càncer de mama, on la responsabilitat de l’oficina tècnica està a càrrec de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme vinculat al CSB.

En aquests casos, la implicació de Comunicació de l’RSB és més important ja que el CSB o l’RSB apareixen com els responsables institucionals del missatge que s’hi dóna; així es participa més directament en les reunions de seguiment, la redacció dels continguts, la selecció dels formats comunicatius o, fins i tot, s’elabora directament algun d’aquests suports comunicatius. Per posar un exemple, en la campanya Fem salut lluitant contra la fam d’aquí, impulsada pel Banc dels aliments per al territori de l’Àrea Integral de Salut Barcelona Litoral Mar es van elaborar els argumentaris, els materials de premsa, les presentacions per als professionals i, fins i tot, es van confeccionar models de pòster que permetessin la personalització per a cada centre, de manera que només calgués introduir-hi l’horari d’atenció i el logotip de la seva organització.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 18

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 19

Exemples de suports comunicatius elaborats per a campanyes institucionals – Banc dels aliments

Campanya per al Banc dels Aliments, un exemple

Una de les campanyes institucionals més potents, que va néixer com a iniciativa de la consellera de Salut i que vam passar a liderar des de la Regió Sanitària Barcelona, especialment des de l’AIS Litoral Mar, va ser la campanya solidària amb el Banc dels Aliments de Barcelona. Es va treballar amb el focus en la responsabilitat social corporativa per part dels organismes i proveïdors de salut, i es organitzar aquesta campanya de recollida d’aliments que anava adreçada principalment als professionals de la xarxa sanitària que actua a l’AIS Litoral Mar (tot i que s’hi van afegir altres equips de la ciutat i, en alguna ocasió, es va decidir obrir la possibilitat a fer-ho extensiu als usuaris).

Des de la Direcció d’Estratègia, Coordinació i Comunicació de l’RSB es van agafar les regnes de l’organització de la campanya, que es va celebrar entre el 3 i el 10 de març de 2010, i que serviria com a prova pilot per a assentar les bases a la possibilitat de fer-ho extensiu en els propers anys tant a la resta de la ciutat de Barcelona com a altres territoris de l’RSB o de la resta de Catalunya. Per tal de posar-la en marxa, es van organitzar diverses reunions en les quals també es va comptar amb la presència i col·laboració de representants del Banc dels Aliments, Departament de Salut i Parc de Salut Mar. En aquestes trobades de coordinació es van realitzar les negociacions per a la realització de la campanya, així com es van marcar les línies de comunicació externa i interna de la campanya.

Des del departament de comunicació externa de l’RSB es va plantejar un pla de comunicació específic en el qual es recullen algunes de les dades clau a comunicar i l’estratègia a seguir en cada cas: tant per part dels proveïdors (elements de comunicació interna per a donar a conèixer la campanya i promoure’n la seva participació) com per fer-ne ressò mediàtic.

En matèria de comunicació interna, des de l’RSB s’han elaborat diversos elements per tal de poder comunicar als professionals els detalls de la campanya. En la línia de fomentar la participació dels professionals, es va formar alguns representants de cada equipament i es va elaborar una presentació per tal de fer arribar un missatge clar i contundent sobre la importància de les aportacions a aquesta campanya per a la població més necessitada en el nostre entorn

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 20

Roda de premsa de presentació de la campanya del Banc dels Aliments

més immediat. Aquest material també es va penjar a les intranets dels proveïdors. A posteriori, es va informar del que s’havia recaptat a cada centre.

Pel que fa a la comunicació externa, es va organitzar una roda de premsa a peu dret a l’Hospital del Mar (centre especialitzat de referència de l’AIS Litoral Mar)

on es va explicar el plantejament de la campanya, els objectius, els centres participants i la importància de les accions de responsabilitat social també en els centres de la xarxa sanitària pública. Per als continguts d’aquesta presentació, es va elaborar un document de missatges clau i argumentari. A l’acte hi van assistir nombrosos mitjans de comunicació (El Periódico de Catalunya,

Europa Press, Catalunya Ràdio, COM Ràdio, BTV, Diario Médico...) als quals es va entregar una nota de premsa específica de la campanya i del seu funcionament. Aquesta mateixa nota va ser difosa tant a través del Departament de Salut com dels proveïdors i del mateix Banc d’Aliments als contactes dels mitjans de comunicació, juntament amb fotografies de la roda de premsa.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 21

Presentació per als professionals

Un cop finalitzada la campanya, es van dur a terme reunions per tal de fer-ne una valoració i poder millorar aspectes (especialment a nivell de logística) a fi de poder-ho implantar en futures ocasions a altres territoris.

Participació en grups i comissions

Arran de la rellevància i del pes específic que ha tingut l’RSB en el conjunt del Departament de Salut, en moltes ocasions s’ha requerit la presència d’algun representant de comunicació en grups de treball i/o comissions, tant per aportar els coneixements adquirits com per mantenir la visió territorial en els projectes corporatius que es volen desplegar. Aquesta participació ha resultat especialment significativa en l’àmbit de la ciutat de Barcelona a través del Consorci Sanitari de Barcelona, de manera que s’ha establert una relació fluïda amb els representants de premsa i comunicació corporativa que ha anat més enllà de la presència en l’organització d’actes concrets i s’ha plasmat en la participació en grups com ara el que optimitzava l’aparició dels recursos a les webs corporatives, el de revisió dels programes de detecció precoç o la coordinació a l’hora de fer les difusions.

En l’àmbit corporatiu cal destacar, per la seva prolongació al llarg de nombroses reunions, la participació en el Comitè de Seguiment del projecte de Canal Salut, que havia de vetllar per la correcta migració dels continguts de les webs corporatives actuals cap al nou model comú a tota la Generalitat en el qual, a partir de totes les especificacions tècniques, s’ha anat fent el seguiment del procés d’adaptació dels continguts tenint en compte la perspectiva de l’usuari (ciutadà, professional o àmbit corporatiu).

Pel que fa a la comunicació externa, cal remarcar la participació en les reunions mensuals dels caps dels departaments de comunicació de les institucions vinculades al món de la salut pública a Catalunya. En aquestes reunions, convocades pel cap de Gabinet de la consellera de Salut i la cap de premsa del mateix Departament, es tracten temes d’interès general de comunicació en salut (grip A, urgències, drets d’imatge...), a banda de presentar alguns ‘case studies’ de projectes concrets. Amb aquestes trobades, es potencien les relacions públiques entre els professionals de la comunicació del sector, així com les sinèrgies entre administració i proveïdors. D’aquestes reunions van sorgir diverses iniciatives, com les bases per a establir un protocol comú de gravació i fotografies als serveis d’urgències dels centres sanitaris, o un curs de comunicació de crisi, organitzat a la seu del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) l’1 de juny de 2010.

Coordinació lingüística

Tenint en compte que els professionals de l’RSB són cada vegada més autosuficients pel que fa a la seva competència lingüística, sigui per la formació específica que han fet i/o pel suport que tenen dels recursos lingüístics en línia, els documents que es generen no cal que siguin revisats com es feia fa uns anys enrere i, per tant, només es fa la revisió lingüística i d’estil de les

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 22

publicacions i els productes comunicatius de l’RSB amb projecció externa com, per exemple: memòria d’activitat, Pla de salut, e-farma, protocols d’actuació, guies de recursos, etc.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 23

Dinamització interna

Formació internaSempre que ha estat possible, i moltes vegades a petició d’altres direccions de l’RSB, s’han dut a terme sessions de formació sobre determinats temes que són gestionats pels professionals de comunicació però que tenen un especial interès per a altres treballadors de l’organització. Un d’aquests exemples són les tres sessions sobre la comunicació 2.0 que han tingut molt bona acollida entre els directius i el personal tècnic ja que, d’una manera molt didàctica, s’han presentat les noves tendències en aquest àmbit fent especial incidència en tot allò que pot implicar l’àmbit de salut.

S’han impartit altres sessions, com ara sobre imatge corporativa i sobre disseny, que sempre han buscat l’aplicabilitat dels coneixements impartits i l’adaptació al públic assistent. Així, per exemple, se’n va fer una sobre imatge corporativa a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, posant especial interès en els exemples relatius a la convivència de la imatge corporativa de l’AIS i el CSB, o també una altra sobre disseny aplicat a recursos concrets sobre tipografia, ús de colors, etc.

Aquesta tasca dinamitzadora s’ha complementat amb l’elaboració de plantilles per a l’elaboració de documents (protocols, pòsters, presentacions, etc.) per tal que els professionals de l’RSB disposin de models que contenen tant la identificació corporativa com els trets diferenciadors ja introduïts a la pauta, amb la intenció que es pugui treballar de manera autònoma aquest tipus de documents i només calgui una supervisió final de Comunicació. Així s’han creat, per exemple, plantilles per homogeneïtzar els pòsters que es presentaven a alguna jornada, o l’estructura que ha permet desplegar una publicació en l’àmbit d’un GTS amb els seus trets definitoris i de manera coherent amb la resta d’imatge corporativa de l’RSB, dotant d’autonomia els seus autors.

Per part del departament de comunicació externa pròpiament dita, també s’ha potenciat l’assessorament en aspectes de comunicació per als membres de l’RSB i les entitats proveïdores de serveis de salut que ho sol·liciten.

En aquest sentit, s’han fet preparacions específiques per a actes o presentacions públiques a càrrec de directius de l’RSB, en les quals s’han treballant dos aspectes clau: el contingut de la seva aparició pública (missatges clau, preguntes/resposta) i la forma en què és més recomanable i efectiva la comunicació (tècniques de veu, estratègia de comunicació en funció del públic

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 24

Plantilles per a l’elaboració de pòsters i publicacions

a qui s’adreça, comunicació postural, imatge...). Pel que fa als proveïdors, se’ls ha donat suport en alguns actes o accions per a les quals necessitaven un pla de comunicació potent.

Consultoria de comunicació

Per tal de potenciar les habilitats comunicatives dels directius de l’RSB, es van organitzar dues sessions de formació de portaveus adreçades especialment als directors de sector de l’RSB, tot i que també hi van assistir una de les gerents i la directora de Farmàcia.

Els objectius d’aquest curs eren millorar les habilitats i estratègies comunicatives dels assistents, aprofitar eficaçment les oportunitats davant els mitjans, crear missatges que impactin, comunicar amb eficàcia els aspectes positius i de servei de l’entitat i estar preparats per identificar dificultats, fer front a preguntes compromeses i a possibles incidents o crítiques. El curs es va plantejar en dues parts diferenciades: una de teòrica (els conceptes teòrics es presenten com a conclusions a partir dels casos pràctics) i una de pràctica (simulacions de declaracions davant de les càmeres: l’assistent va tenir la possibilitat d’aprendre del seus propis comportaments mitjançant assajos de conducta en situacions reals).

Per tal de fer més efectiva aquesta formació, des de comunicació externa de l’RSB es van preparar materials, documentació i preguntes vinculades a temes d’actualitat i/o compromesos de l’RSB. El pes de la formació va anar a càrrec de la periodista de Tele 5, Carme Chaparro.

Un altre aspecte que ha permès reforçar el paper del departament de comunicació externa de l’RSB ha estat la participació en un curs de redacció de discursos institucionals. Els objectius d’aquesta formació eren obtenir les eines necessàries per a poder transmetre un missatge eficaç a través del discurs argumentador i narratiu; comunicar adequadament a través d'una correcta redacció del discurs i aconseguir l'atenció de l'audiència mitjançant l'impacte emotiu generat per l'elaboració del discurs professional.

El curs va ser de caire molt pràctic, fent especial èmfasi en els aspectes fonamentals a tenir en compte a l'hora de redactar un discurs. Els assistents

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 25

Els directors Vicenç Perelló i Sofia Ferré, durant la part pràctica de la formació

van tenir la possibilitat d'aprendre les tècniques més eficaces del discurs argumentador i narratiu a través de diferents exercicis. A més, al llarg de la jornada, es van analitzar els escrits de cada participant així com altres casos pràctics d'interès. La formació va anar a càrrec de la guionista i professora d’escriptura Raquel Piccolo. Arran d’aquesta formació, des de l’RSB s’ha assumit la redacció de diversos discursos d’alts directius del Servei Català de la Salut i de l’Ajuntament de Barcelona (vegeu apartat “Discursos institucionals”).

Cursos interns

Atesa la complexitat de l’RSB, sempre que ha esta possible s’han impartit diversos mòduls específics sobre imatge corporativa per afavorir-ne l’aplicació; en aquest sentit es podrien esmentar les sessions dutes a terme amb el personal de recursos humans per tal que fossin autònoms a l’hora d’actualitzar diversos impresos o la sessió específica que es va fer a principis de 2010 amb el personal de la Secretaria Integral Tècnica de la ciutat de Barcelona, els directors de sectors de l’àmbit i representants de l’àmbit de Farmàcia i d’Atenció al Ciutadà.

En aquesta sessió, que va tenir la durada d’un matí, es van destacar els aspectes claus que diferencien la imatge corporativa del CSB, de l’RSB, de la Corporació Sanitària de Barcelona i de les àrees integrals de salut. La sessió tenia una orientació eminentment pràctica i, a més de proporcionar els documents bàsics de referència, es resolien els dubtes d’aplicació d’aquestes normes, sobretot en els casos en què les identificacions havien de conviure amb altres de proveïdors, Ajuntament de Barcelona, etc.

Com a iniciativa de l’àmbit de comunicació externa de l’RSB, s’han elaborat i organitzat diverses sessions d’un curs d’introducció a la comunicació 2.0. El principal objectiu d’aquesta sessió era donar a conèixer el nou panorama en l’àmbit de la comunicació amb la implantació de les xarxes socials, així com eines 2.0 i ús de les xarxes socials en l’àmbit professional.

En aquest sentit, el contingut del curs es basava en els següents punts: Canvis en el món de la comunicació: nous fluxos en la comunicació amb

el nostre entorn.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 26

Tipologia i abast dels ‘social media’ predominants actualment. Eines 2.0 per al nostre dia a dia. Ús professional d’algunes de les xarxes socials més representatives

actualment: Twitter, Facebook i Linkedin.

Les sessions es van adreçar tant a directius del territori (seus de Barcelona ciutat i l’Hospitalet de Llobregat) com a tècnics de diferents àmbits (comunicació i estratègia, atenció a l’usuari, PCA, farmàcia, administració...) amb una valoració altament positiva dels continguts explicats. Un cop finalitzada cada sessió, es va passar una enquesta de valoració de les sessions, d’on s’han extret diverses idees per seguir potenciant la formació en 2.0 i per implantar-la a l’activitat comunicativa de l’RSB.

Des de l’àmbit de disseny, es va programar la sessió de “Disseny per comunicar”. Un curs adreçat a tothom, amb un objectiu clar: valorar la importància del disseny en el treball diari, potenciar la feina de cadascun amb el disseny final en les presentacions i coneixements de les eines, formats i elements bàsics del disseny gràfic.

El contingut del curs recull els següents punts: La Tipografia, diferents tipus i la seva utilització. El color, que és el color i com es forma i la seva utilització. Les Imatges, tipus d’imatges i format. Exemples pràctics dels mateixos professionals.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 27

Part de la presentació del curs, amb exemples pràctics d’ús del twitter per part de les administracions públiques

Part de la presentació del curs: tipografies, colors i formats d’imatge

Aquest curs s’ha fet en l’àmbit de la Direcció de Comunicació i properament n’està previst un altre el mes de gener de 2011 adreçat a Atenció al Ciutadà i seguidament per a la Direcció de Farmàcia i la Direcció de Planificació i Avaluació de tot el territori de l’RSB.

Gestió d’àmbits d’informació interna

Atesa la relació continuada amb les unitats de comunicació d’ajuntaments, proveïdors i altres ens, la unitat de Comunicació ha estat la font de referència per a l’actualització de bases de dades internes per a l’elaboració de difusions corporatives; d’aquesta manera s’ha donat suport a l’elaboració de llistes de distribució, s’ha col·laborat amb la unitat d’informàtica en el manteniment dels directoris comuns i s’ha buscat l’optimització dels recursos d’informació dins l’RSB.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 28

Comunicació externa

L’RSB compta amb el departament de comunicació externa des de juny de 2009. En aquesta nova etapa de comunicació, s’ha volgut potenciar la presència i projecció de les actuacions realitzades pel Servei Català de la Salut al territoris que conforma la totalitat de la regió. En aquest sentit, s’ha treballat tant a nivell de premsa i mitjans de comunicació (fent especial èmfasi en la incidència en els mitjans locals) com institucional (incrementar i/o reforçar les relacions amb ajuntaments i proveïdors de serveis de salut).

Per fer-nos una idea global, en aquest any i mig s’han elaborat i enviat 114 convocatòries de premsa, 135 notes de premsa i s’ha assistit a 107 actes oficials. A més, també s’han elaborat 20 plans de comunicació per a projectes específics d’alt interès comunicatiu per a l’RSB, 15 dossiers de premsa i 15 presentacions per a actes de comunicació externa de diversos projectes. Finalment, també s’ha treballat i gestionat la comunicació de 26 casos de crisi que s’han donat a diferents territoris de l’RSB.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 29

Càrregues de feina, en percentatges

En termes territorials, destaca el volum de feina realitzat a l’Àmbit Barcelona Nord de l’RSB (39%), seguit de ben a prop per l’Àmbit Barcelona Sud (34%). Cal remarcar el fet que l’activitat a l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) s’ha vist incrementada molt notablement (s’ha quintuplicat) al llarg de 2010, tot i que les dinàmiques en comunicació vinculades a la capital catalana són molt diferents respecte a la resta del territori, on el Departament de Salut no intervé tant directament.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 30

Comparativa 2009-2010

Comparatives per àmbits. Xifres totals

Política comunicativa territorial

L’entrada en funcionament del departament de comunicació externa de l’RSB ha permès que la visualització de les tasques portades a terme en matèria de gestió de la salut al territori s’hagi potenciat de manera notable. L’estratègia comunicativa adreçada principalment a incrementar la presència en mitjans locals, que tenen una incidència molt més directa en la població, ha resultat molt positiva. Així doncs, s’ha aconseguit un canvi en les sinèrgies comunicatives del territori en dues línies: referenciant-nos com a font institucional en l’àmbit de la salut per als periodistes del món local i incrementant la presència de les actuacions portades a terme, així com dels missatges clau oficials que s’han determinat en cada comunicació realitzada.

A continuació detallem l’activitat comunicativa realitzada per GTS.

Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)

L’activitat comunicativa en l’àmbit de Barcelona ciutat ha estat la més complexa, donada la influència directa de premsa del Departament de Salut i la potència a nivell de comunicació dels proveïdors de salut que operen a la capital, especialment dels quatre principals hospitals (Clínic, Sant Pau, Mar i Vall d’Hebron). De mica en mica, però, des del CSB hem aconseguit incorporar-nos a aquestes dinàmiques, intervenint cada cop més en l’elaboració de materials comunicatius, assistint a diversos actes i gestionant diverses peticions de mitjans de comunicació.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 31

Càrregues de feina, en percentatges

Desglossat per àmbits, Barcelona Nord ha estat el sector on s’ha fet una especial incidència (31% dels productes comunicatius emesos), seguit per Barcelona Dreta (24%). Els sectors Barcelona Esquerra i Litoral Mar han estat més igualats en matèria de volum de feina (17% i 15%, respectivament), mentre que el 12% restant han estat temes transversals que han afectat el global del CSB.

Àmbit Barcelona Nord

L’activitat comunicativa en l’Àmbit Barcelona Nord ha estat de les més importants pel que fa a volum de feina en aquest període. Diversos elements han marcat la nostra acció en aquest àmbit: la presència d’una gran quantitat de mitjans locals, l’alta incidència de temes polèmics i de crisi que afecten directament la gestió de salut i diversos projectes de gran envergadura al territori.

Un dels aspectes que més s’ha treballat en aquest àmbit territorial ha estat un canvi en les relacions amb els periodistes que cobreixen la informació local, intentant establir noves relacions, més transparents i ràpides, que ens han permès incorporar cada cop més el nostre missatge en temes que abans quedaven sense respondre o amb informació esbiaixada. L’establiment de nous llaços de treball amb els departaments de comunicació dels proveïdors de serveis de salut d’aquest territori han potenciat la millora general de la presència del missatge institucional en aquest territori.

Desglossat per GTS, les comarques del Vallès Occidental i Oriental són les que concentren bona part de l’activitat: Vallès Occidental Est encapçala aquest rànquing amb un 34% del volum de feina, seguit pel Vallès Occidental Oest (22%) i el Vallès Oriental Sector Central (22%). Cal remarcar, també, que

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 32

aquests territoris són els que engloben un alt volum de població i, consegüentment, també s’hi han portat a terme més accions (tant de creació o millora d’equipaments com de posada en marxa de diversos projectes i programes de salut). A més, també en aquest territori és on hi ha una major concentració de mitjans de comunicació locals. Per a la resta de GTS, el Barcelonès Nord i Baix Maresme ha suposat un 13% del volum de productes de comunicació externa, seguit pel Baix Vallès (6%, especialment centrat en la inauguració del nou Hospital de Mollet). A la cua es situen el GTS Maresme (3%) i el del Baix Montseny (1%).

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 33

Àmbit Barcelona Sud

Pel que fa a l’Àmbit Barcelona Sud de l’RSB, el canvi en la tasca de comunicació externa ha estat la més contundent. Fins a la posada en marxa del departament de comunicació externa de l’RSB, la comunicació estava pràcticament basada en les informacions emeses per alguns dels proveïdors més influents (ICS –especialment a través de l’Hospital de Bellvitge-, Sant Joan de Déu d’Esplugues...) La nostra activitat ha permès donar més rellevància a la gestió de salut en aquest territori, així com a potenciar la tasca realitzada per altres proveïdors menys potents en temes de comunicació (Consorci Sanitari Integral, Hospital de l’Alt Penedès.

En l’àmbit Barcelona Sud s’ha fet especial incidència en la comunicació d’alguns projectes de salut clau per al sector com, per exemple, la reordenació de les urgències en diferents GTS o la implantació de la recepta electrònica. Una altra de les línies clau de treball ha estat la posada en marxa d’alguns equipaments que han estat una reivindicació històrica en aquest àmbit (com és el cas de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí). Finalment, també s’ha potenciat de manera

important la presència institucional de l’RSB a la premsa local, amb l’organització d’alguns actes específics i la gestió d’entrevistes a diferents sectors.

Desglossat per GTS, el volum principal d’accions s’han concentrat en els GTS de l’Hospitalet-El Prat de Llobregat (27%) i del Baix Llobregat Centre-Fontsanta (21%), on s’han portat a terme algunes de les accions de comunicació clau en aquest territori. Al Baix Llobregat Litoral i a l’Alt Penedès també han registrat un important volum de productes comunicatius (18% i 16%, respectivament),

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 34

mentre que els que han tingut menys incidència han estat el Garraf (10%) i Baix Llobregat Nord (8%).

Temes generals RSB

Finalment, el volum de temes generals de l’RSB (jornades, premis, casos de comunicació de crisi – grip A, afectació de les nevades, vaga general...-) ha suposat un 6% del total de la feina feta. La distribució en productes comunicatius generats per aquests temes ha estat la següent:

Estratègia de comunicació

Un dels pilars en la nova política de comunicació externa ha estat la de dotar d’estratègia algunes de les línies prioritàries de la gestió en salut al territori amb plans específics per fer-ne difusió entre la població. Programes de salut, grans equipaments clau i reordenació de la xarxa sanitària han estat alguns dels pilars de comunicació proactiva.

Plans de comunicació

L’element base que engloba tota l’estratègia comunicativa és el pla de comunicació. S’han elaborat tant per a la posada en marxa i inauguració de grans equipaments (Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí–vegeu imatge-, Hospital General del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi, Hospital de Mollet del Vallès) com per a la implantació de nous elements de millora del sistema sanitari al territori (recepta electrònica, reordenació de les urgències).

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 35

En aquests plans s’especifica el marc general de cada acció (dades d’interès, antecedents, àmbit afectat...) i els objectius principals que es volen assolir amb les propostes comunicatives que es plantegen. D’acord amb això, es determinen tres o quatre missatges clau que han d’estar presents a cada comunicació, juntament amb una anàlisi de punts forts i punts febles del projecte en qüestió. Els plans també inclouen la determinació dels principals agents que poden intervenir en tot el procés comunicatiu (institucions, proveïdors, ciutadania, mitjans de comunicació...), als quals s’assigna una línia comunicativa i les accions concretes que es poden portar a terme amb cadascun d’ells. Finalment, també s’hi inclou un calendari d’accions de comunicació per als diferents públics anteriorment explicats.

Els plans de comunicació elaborats pel departament de comunicació externa de l’RSB han estat agafats en diferents ocasions com a referents per a altres regions sanitàries o proveïdors de cara a preparar la comunicació d’alguns dels temes principals en la seva activitat. En aquest sentit destaca el cas del pla de comunicació elaborat amb motiu de la posada en marxa de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, que vam exposar en el transcurs d’una de les sessions de les reunions de caps de comunicació de la xarxa sanitària de Catalunya al Departament de Salut, a petició del cap de Gabinet de la consellera.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 36

Exemple de pla de comunicació: HSJD Moisès Broggi

Xerrada informativa a associacions de veïns d’Esplugues de Llobregat

Quadríptic de serveis, personalitzat amb salutació de l’alcalde de cada població

Participació en projectes específics

La tasca de comunicació externa ha reforçat especialment diversos projectes estratègics per a la Regió Sanitària Barcelona. Una de les línies clau ha estat la participació directa en la comunicació de la posada en marxa de nous grans equipaments del nostre territori, com el cas del nou Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi o els trasllats de l’Hospital General del Parc de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet del Vallès.

El cas de l’Hospital Moisès Broggi va marcar un punt de referència per a les consegüents inauguracions de grans equipaments, especialment tenint en compte les seves especificitats: era un hospital antigament reivindicat per la població del Baix Llobregat i estava considerat com la ‘joia de la corona’ d’aquesta darrera legislatura. Aproximadament mig any abans de la data prevista per a la seva inauguració, es van iniciar les reunions de comunicació per tal de dimensionar el projecte de comunicació i abastar tots els àmbits de comunicació externa. En aquest sentit, es van preveure accions a diferents nivells: ciutadania, institucions locals, associacions de diverses tipologies (de veïns, de familiars de malalts, sindicats...), altres proveïdors de serveis de salut del territori i premsa.

Així doncs, es van desenvolupar els materials necessaris per a cobrir la informació a tots nivells de la posada en marxa d’aquest nou equipament: cartes a la població i quadríptics de serveis personalitzats amb una introducció de cadascun dels alcaldes dels municipis que tenen aquest centre com a referència d’atenció especialitzada, anuncis a tota plana a la premsa comarcal, xerrades als diferents municipis, jornades específiques de portes obertes, vídeos corporatius, exposició històrica...

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 37

Reportatge HSJD Moisès Broggi publicat a La Vanguardia. 3 de gener de 2010

En l’àmbit específicament de premsa, es va fer una planificació d’informació esglaonada, potenciant la intensitat i el volum d’informacions conforme s’apropava la data d’inauguració del nou equipament. Finalment, i degut a la intervenció del departament de premsa de Presidència – en el moment en què es va confirmar la presència del President de la Generalitat de Catalunya a la inauguració-, es va haver de reduir el nombre de comunicacions previstes, tot i que es va mantenir la celebració d’una roda de premsa ‘in situ’, presidida per la consellera de Salut, en la qual es van donar els detalls de l’equipament i es va fer una visita prèvia especial per als mitjans gràfics. A aquesta roda de premsa, hi van assistir una cinquantena de mitjans de comunicació, generals i especialitzats d’àmbit estatal i nacional, i també comarcals i locals. També es van cobrir tots els suports, ja que van venir tant mitjans escrits (La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, ABC, El Far...) com televisions (TV3, Telecinco, Xarxa de Televisions Locals...), ràdios (Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RNE...) i agències de notícies (EFE, Europa Press, ACN...)

Entre els materials elaborats exclusivament per als periodistes, cal destacar un ampli dossier de premsa –acompanyat d’una clau USB amb fotografies de l’hospital-, diverses convocatòries i notes de premsa (posada en marxa dels diferents serveis, posterior a la nota de premsa, inauguració...), així com un document de missatges clau i argumentari i un altre de preguntes i respostes sobre els temes més complexos de la seva posada en marxa.

El dia de la inauguració, es va organitzar juntament amb els departament de protocol i comunicació de Presidència i el Departament de Salut, i el reforç de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, el programa i els recorreguts dels diferents grups que havien de visitar l’hospital, així com el disseny de l’acte oficial d’inauguració, que va comptar amb la presència del Dr. Moisès Broggi, entre d’altres autoritats del món de la salut i la política vinculada a la comarca del

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 38

Inauguració de l’Hospital de Mollet del Vallès

Baix Llobregat. També vam fer-nos càrrec de les acreditacions de premsa i de facilitar al màxim la feina dels periodistes al llarg de la jornada.

Cal remarcar que en el cas de l’Hospital Moisès Broggi, uns dies abans de la inauguració, vam haver d’enfrontar-nos a un cas de gestió de crisi (el cas de la Sindicatura de Comptes), fent-nos càrrec de la seva estratègia de comunicació, especialment en l’àmbit local.

L’esquelet bàsic de l’estratègia de comunicació per a la posada en marxa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi es va repetir en la inauguració dels dos altres grans equipaments posats en marxa al territori de l’RSB: l’Hospital General del Parc de Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat i de l’Hospital de Mollet del Vallès. Malgrat tot, aquesta planificació es va adaptar específicament a les necessitats intrínseques a cada cas, ja que es tractava d’un cas diferent: mentre que l’Hospital Moisès Broggi era de nova creació, aquests dos equipaments eren un trasllat (amb una millora molt important en les instal·lacions) d’uns hospitals ja existents.

L’elaboració de materials de premsa (dossiers, notes de premsa, convocatòries, anuncis, tríptics...) en aquesta ocasió van anar a càrrec dels departaments de comunicació de les pròpies

empreses proveïdores de serveis de salut, tot i que sempre seguint les línies marcades per l’RSB i supervisades pel nostre departament de comunicació externa. El disseny de la roda de premsa prèvia (en el cas de l’Hospital de Sant Boi) i dels actes d’inauguració (en ambdós casos) van estar marcats per les nostres directrius i van comptar amb la col·laboració dels departament de protocol i comunicació de Presidència, el Departament de Salut i els ajuntaments de Sant Boi de Llobregat i Mollet del Vallès, respectivament.

A banda de la comunicació a mitjans, també es van portar a terme diverses accions comunicatives a la societat, amb xerrades informatives i jornades de portes obertes (primer per sectors i, finalment, en general a tota la població que volia visitar les noves instal·lacions). Entre les especificitats que marcaven aquests dos projectes, es va aprofitar la posada en marxa del nou equipament per explicar l’obertura del Parc Sanitari de Sant Boi i el projecte de centre

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 39

Cartell informatiu per als CAP

Carta per als usuaris

sociosanitari a les antigues instal·lacions de l’Hospital de Mollet, prèvia remodelació.

Un dels primers reptes comunicatius que es van afrontar des del departament de comunicació externa de l’RSB va ser la reordenació de les urgències i atenció continuada als GTS Baix Llobregat Centre – Fontsanta i a l’Alt Penedès. En ambdós casos es va seguir la mateixa estructura: establir un pla de comunicació amb diferents línies d’actuació segons el sector al qual adrecem la informació; diferenciar dues fases d’activitat (accions principals i accions complementàries).

Així doncs, es van determinar quatre grans grups als quals adreçar la comunicació externa per explicar la reordenació: usuaris, proveïdors, institucions locals i premsa. Per a cadascun d’aquest segment, es va establir una estratègia de comunicació determinada amb unes accions concretes associades per tal de clarificar i difondre el nou funcionament de l’atenció continuada i urgències al territori. Entre aquestes accions destaquen la celebració

de reunions amb els equips de govern de cada població afectada per a la reordenació, xerrades obertes a la població per tal de resoldre els dubtes que els canvis podien generar, cartes personalitzades als usuaris, cartells informatius als centres, tríptics informatius i divulgació entre els professionals del territori, entre d’altres.

Tenint en compte que la reordenació implicava el tancament d’unes hores durant la nit d’alguns dels serveis d’urgències d’alguns centres d’atenció primària (CAP), es tractava d’un tema especialment polèmic a un nivell local. D’aquesta manera, es va preparar documentació per a comunicació de crisi, per tal de fer front als moments polèmics sorgits, de

vegades, per sindicats de professionals i, d’altres, per ajuntaments que no estaven d’acord amb la reordenació.

La implantació de la recepta electrònica ha estat un altre dels temes que s’han potenciat des de comunicació externa. Per a aquest projecte es va preparar un pla de comunicació en què s’establien una sèrie d’accions amb l’objectiu de donar a conèixer el funcionament de la recepta electrònica, tant als territoris on ha començat la seva implantació com a aquells on és prevista

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 40

(progressivament), aclarir aspectes vinculats a la seguretat i confidencialitat del procediment i alinear les accions de comunicació que es portin a terme entre els agents implicats (RSB/Departament de Salut - Proveïdors - Farmacèutics).

Es van definir tres grans blocs d’accions:

Activitats canals convencionals: Accions directes amb l’usuari/professionals; producció de materials físics... Adreçar-se, especialment, a la gent gran. Per exemple: xerrades divulgatives, activitats de dinamització, projeccions als centres de salut (es va fer el guió d’un DVD específic)...

Accions 2.0: Aprofitar les noves plataformes digitals i xarxes socials per a difondre el missatge que volem donar sobre la recepta electrònica i ‘allargar la vida’ dels materials preparats per a la difusió convencional en altres àmbits. Adreçar-se a població jove-adulta. Per exemple: anàlisi de la percepció en línia de temes de salut, detecció de blocs especialitzats i elaboració de materials informatius específics per a ells, crear un canal del youtube de la recepta electrònica, creació d’un perfil a la xarxa social Facebook i a la de microblogging Twitter...

Accions de premsa: Elaboració de materials de premsa i promoure l’aparició del missatge en positiu sobre la recepta electrònica. Per exemple: preparar notes de premsa específiques i amb el focus local adequat, convocar els mitjans a les xerrades divulgatives, promoure l’aparició de reportatges i/o entrevistes...

Malgrat tenir consensuats tant les accions del pla de comunicació com diversos materials previstos per al desenvolupament d’aquestes actuacions, finalment es va haver d’aturar la implantació d’aquest pla per ordre del Departament de Salut. El motiu va ser que es volia fer una sola campanya genèrica a tot Catalunya, sense fer un enfocament personalitzat per regions.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 41

Tríptic informatiu sobre la recepta electrònica

Finalment, un altre exemple de projectes que han tingut implicació del departament de comunicació externa ha estat el programa d’Atenció a salut sexual i reproductiva (ASSIR) al GTS del Vallès Occidental Est. Per a donar a conèixer aquest servei, es va portar a terme una coordinació entre diferents proveïdors (ICS i Hospital Parc Taulí) i l’Ajuntament de Sabadell per tal de difondre els materials elaborats conjuntament. En aquest sentit, es van preparar materials gràfics (tríptics, cartells – vegeu la secció ‘Tríptics i documents de suport a l’apartat ‘Publicacions periòdiques’ d’aquest mateix document) que es van distribuir pels centres mèdics i per instal·lacions municipals.

En l’àmbit de premsa, es va elaborar una nota de premsa explicativa que va ser recollida per bona part dels mitjans locals de la capital vallesana.

Discursos institucionals

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 42

Redacció de discursos institucionals per a alts càrrecs del Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Barcelona (a través del CSB). Així doncs, en el darrer quadrimestre de 2010, des del departament de comunicació externa de l’RSB es van escriure les paraules per a la inauguració de diverses jornades i congressos celebrats al nostre territori:

Josep M. Sabaté, director del Servei Català de la Salut: Jornada del Consorci Sanitari Integral (CSI) “Qualitat i seguretat en sanitat: millorant la qualitat, reduint costos” (1 de juliol de 2010)

Isabel Ribas, delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona:o IV Meeting of the International Mediterranean Society of

Orthopedic Surgery “Ortho Mare Nostrum” (14-16 octubre 2010)o International congress on external fixation and bone reconstruction

(20’-22 d’octubre 2010)

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona: 7th International congress on mental dysfunctions & other non-moto features in Parkinson’s disease & related disorders (9-12 desembre 2010)

Gestió de bases de dades

Elaboració d’una base de dades de contacte de mitjans de comunicació pròpia de l’RSB. Per tal de complementar la tasca de difusió de comunicació del Departament de Salut, s’ha fet un focus especial en mitjans locals i comarcals del territori que abasta la regió.

Aquesta base de dades de contactes de periodistes s’ha realitzat d’acord amb la guia dels mitjans, complementada amb cerques en línia, la col·laboració d’institucions que treballen al territori i els nous contactes que es fan en els diferents actes celebrats arreu dels GTS de l’RSB. D’aquesta manera, s’està aconseguint recollir el màxim de contactes útils per quan és necessària la difusió d’alguna comunicació específica de l’activitat de la regió en un territori concret.

Cal tenir en compte que es tracta d’una tasca en contínua evolució, tenint en compte els canvis freqüents que es produeixen en aquest sector, especialment en l’àmbit més local.

Premsa i mitjans de comunicació

Un dels principals objectius que es volia assolir amb l’establiment d’un departament de comunicació externa era establir lligams amb la premsa i mitjans de comunicació que poguessin estar interessats en la informació que es genera des de la regió, ja sigui per proximitat geogràfica o per ser periodistes especialitzats en matèria de salut.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 43

Per tal de donar a conèixer l’activitat a diferents nivells que es porta a terme a l’RSB, s’elaboren diferents materials de premsa, en funció de la tipologia d’acte o de l’estratègia establerta per a cada acció.

També s’ha treballat en diverses línies per donar a conèixer l’activitat de la regió i la figura dels directius corresponents projectant trobades amb periodistes (esmorzars de premsa, entrevistes...) sense necessitat de tenir un fet noticiable específic, sinó enfocats d’una manera més divulgativa i aclaridora de l’activitat que es porta a terme, en general.

Materials de premsa

Dins les tasques habituals de la comunicació externa, es preparen diverses tipologies de materials. Els més habituals són les convocatòries i notes de premsa vinculades a actes públics amb presència institucional, tant de l’RSB com del Departament de Salut –sempre que sigui dins el nostre territori -. Les notes sempre s’enfoquen pensant en el que és més útil per a la ciutadania, informació dels nous serveis que es posen en marxa i els beneficis que aquests canvis poden comportar per a la seva atenció sanitària. En aquest mateix sentit, també s’elaboren notes de premsa de temes que poden ser d’interès per a la població, tot i que no hi hagi cap acte oficial associat a la seva posada en marxa.

En el cas d’esdeveniments especialment rellevants i complexos, s’acostuma a elaborar un dossier de premsa, que explica en profunditat diversos aspectes del tema central que es comunica. Així s’ha fet, doncs, en el cas de la posada en

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 44

Al fons, presentació elaborada per a la roda de premsa sobre la integració de l’atenció a les drogodependències dins l’àmbit de l’atenció primària

Dossier de premsa del CIS Cotxeres (Barcelona)

marxa de grans equipaments (nous hospitals o, per exemple, el CIS Cotxeres a Barcelona).

D’altra banda, també s’han treballat presentacions del contingut que complementen els discursos dels portaveus en els diferents actes públics, des

de xerrades amb associacions a rodes de premsa. Aquestes presentacions, en els casos de les rodes de premsa, s’entregaven com a material complementari per als periodistes assistents. Es preparen per reforçar els missatges clau que es volen donar a cada acte i donar-li un caràcter molt visual que permeti fer més entenedor el contingut en si del que es vol comunicar.

Altres materials que s’han preparat no són directament materials de premsa, tot i que sí que es tracta de productes

per a ser publicats. És el cas dels anuncis que s’han publicat a diferents mitjans per anunciar la posada en marxa d’algun equipament important.

En aquests casos, des de comunicació externa s’ha elaborat el text de l’anunci o s’ha supervisat, segons el cas, per tal de garantir que el missatge sigui al més adequat possible i estigui en la mateixa línia comunicativa que la resta d’elements que es puguin produir. També seria el cas dels articles d’opinió sobre diferents temes que s’han elaborat per a alts directius de l’RSB (article d’opinió per a la revista de la Fundació Oncològica del Vallès –per a Carme Esteve, gerent de l’Àmbit Barcelona Nord de l’RSB- o la resposta a un article d’opinió al Diari de Tarragona del cap de l’oposició de l’Ajuntament de Reus en la qual feia referència a l’activitat del CatSalut – per a Josep M. Sabaté, director del Servei Català de la Salut-) i de les respostes a cartes al director que han sortit publicades a diferents mitjans d’abast nacional o local.

Gestió de peticions de mitjans Un dels principals canvis amb l’entrada en funcionament del departament de comunicació ha estat la gestió directa de peticions de mitjans de comunicació per temes vinculats a la gestió de la xarxa sanitària pública al territori de l’RSB. Amb aquesta funció hem aconseguit treballar en un doble vessant: donar una resposta més ràpida i dotada d’estratègia comunicativa a les peticions dels periodistes i filtrar els contactes directes amb els directius de la regió, promovent la seva aparició en els mitjans només en els casos que realment fos apropiat.

En aquest apartat, podem diferenciar entre dos tipus d’aproximacions als periodistes:

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 45

Gestions proactives: o Detecció d’oportunitats informatives en positiu.o Elaboració dels materials de premsa més adequats (notes,

convocatòries, comunicats...).o Contacte continu amb mitjans de comunicació.o Gestió d’entrevistes amb el portaveu de l’RSB corresponent (si

cal).o Recopilació de material gràfic.o Seguiment en premsa de la notícia i gestió del recull de premsa de

l’RSB .

Exemples: reordenació de les urgències a diversos territoris, integració del tractament de les drogodependències a la xarxa d’atenció primària de Barcelona ciutat, adjudicació de l’enderrocament de l’edifici de l’antiga Policlínica de Granollers...

Gestions reactiveso Atenció a les peticions dels periodistes sobre diferents temes

d’actualitat sanitària vinculada a l’RSB. o Recopilació de la informació i material gràfic sol·licitat.o Gestió d’entrevistes amb el portaveu de l’RSB corresponent (si

cal).o Seguiment en premsa de la notícia .

Exemples: implantació de la recepta electrònica i pacte de ciutat de Terrassa, situació de les urgències i de l’estat del projecte a l’antiga Policlínica de Granolllers, centres sociosanitaris a la ciutat de Barcelona...

En aquest àmbit hem estat en coordinació constant amb el departament de premsa del Departament de Salut, mantenint-los informats dels temes consultats, especialment aquells més delicats que podrien escalar a un nivell més polític.

Recull de premsa

Per tal de disposar d’una manera immediata de les notícies que es publiquen a la premsa local/comarcal de l’àmbit de l’RSB, diàriament es seleccionen les notícies dels temes de salut d’actualitat i es fa un recull en format pdf que es penja a la xarxa interna per tal que sigui de consulta fàcil per a tot el personal de l’RSB. A última hora del dia també s’hi incorporen les notícies d’àmbit més general extretes del recull de premsa del Departament de Salut.

També s’hi incorporen notícies relacionades amb l’àmbit de la salut que es publiquen en fulls/butlletins electrònics de diferents ajuntaments,entitats, associacions, etc., de l’àmbit de l’RSB.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 46

A partir d’aquest recull de premsa diari, s’elabora una base de dades que permet classificar cada notícia en diferents categories com ara: GTS/àmbit territorial; línia de serveis; tema i paraula clau i la valoració (positiva, negativa o neutra). A partir de l’explotació d’aquesta informació, es pot detectar quins són els àmbits que cal millorar i quines mesures o actuacions es poden dur a terme per tal que els mitjans locals/comarcals puguin ser una bona plataforma per difondre l’acció de govern en l’àmbit de l’RSB.

Donada la particularitat de la tasca del departament de comunicació externa a l’RSB pel seu especial enfocament als mitjans locals i comarcals del seu territori, es va fer una prospecció en el mercat de les empreses especialitzades en l’elaboració de reculls de premsa per tal de poder abastar al màxim les aparicions de temes vinculats a la nostra activitat en aquest àmbit territorial. Després de consultar diverses empreses i rebre les seves propostes i pressupostos, es va decidir no externalitzar aquest servei, ja que el servei en cobertura de mitjans locals i comarcals és molt reduït (no surt rendible a les empreses d’aquest tipus). Així doncs, es va optar per seguir fent el recull de manera manual amb els diaris als quals s’està subscrit a l’RSB i complementar-lo amb els articles del territori que apareixen a la segona edició del recull de premsa oficial del Departament de Salut i amb les notícies publicades en línia de diferents publicacions.

El recull incorpora tant notícies específiques de la gestió sanitària al territori de l’RSB com temes vinculats a la sanitat en general i que poden ser d’interès per a l’RSB. El document resultant es penja al servidor comú i se’n fa difusió al comitè directiu de l’RSB. A més, en els casos que fan referència a temes d’especial interès en la gestió del dia a dia de cada GTS, es fa arribar als respectius directius responsables amb una valoració de les notícies publicades.

Participació en actes oficials

Els actes oficials celebrats a alguna de les poblacions que conformen l’RSB, tant amb presència de la consellera de Salut com dels directius de l’organització, comptaven amb la presència d’un representant del departament de comunicació externa de la regió. La tasca d’organització i atenció en l’àmbit de premsa es fa en tres fases: preparació, assistència i seguiment. Aquestes són les tasques que es realitzen en cadascuna d’elles:

Preparacióo Recopilació d’informació (fitxes i informes).o Redacció de la convocatòria i nota de premsa.o Contacte amb els departaments de premsa implicats (ajuntaments,

proveïdors). o Validació de la documentació elaborada amb els responsables

territorials on tenen lloc els actes.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 47

Assistència a la visita de la planta de Mylan a Lliçà d’Amunt

o Coordinació amb el departament de premsa del Departament de Salut.

o Coordinació amb protocol de l’RSB i del Departament de Salut.

Assistènciao Assistència als actes amb presència de la consellera al territori de

l’RSB.o Coordinació amb el personal de premsa del Departament de Salut

o altres departaments de la Generalitat (p.e. Presidència, Acció Social i Ciutadania) en els casos que impliquin la seva assistència.

o Atenció als periodistes assistents a l’acte (recepció, control d’assistència, entrega de materials...).

o Gestió de peticions a la consellera/directiu RSB (conèixer els temes d’interès per a la premsa, explicació al portaveu en qüestió, coordinació dels responsables de sector per disposar de la informació corresponent).

o Organització de les declaracions de la consellera/ directiu RSB a la premsa.

Seguimento Seguiment de la repercussió en premsa dels actes i tramesa del

recull de premsa corresponent als directius de l’RSB. o Actualització de la base de dades de premsa amb el contacte dels

periodistes assistents als actes.

Política comunicativa amb altres institucions

La potenciació de la comunicació externa a l’RSB ha comportat també la generació de sinèrgies de comunicació amb aquelles institucions que actuen al nostre territori i que tenen vinculació en algun moment o altre amb l’activitat sanitària. Bàsicament, aquestes sinèrgies s’han establert de manera proactiva amb les empreses proveïdores de serveis sanitaris i amb els ajuntaments de les

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 48

Amb el cap de gabinet de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, José Ignacio Aparicio, en una roda de premsa

localitats del territori de l’RSB. A un segon nivell, també s’han assentat les bases de nous vincles amb associacions de veïns i de malalts, especialment, a través de l’organització d’actes especialment adreçats a aquest públic.

La relació amb els departaments de comunicació dels proveïdors de serveis sanitaris s’ha treballat especialment des del departament de comunicació externa de la regió. Així doncs, es va establir una ronda de reunions amb els departaments de premsa dels principals proveïdors de la regió amb l’objectiu de donar-nos a conèixer i exposar les idees en aquest àmbit, així com escoltar les necessitats que plantegen des del seu punt de vista i buscar punts de trobada per col·laborar conjuntament en una mateixa línia i beneficiar el conjunt de la comunicació de temes sanitaris públics a la regió. A partir d’aquesta primera trobada, s’han anat establint unes rutines de treball conjunt, mantenint el contacte constant i col·laborant en temes puntuals que impliquessin a proveïdors i administració. Actualment es compta amb una xarxa consolidada de treball conjunt entre l’RSB i els proveïdors que operen al seu territori.

Pel que fa a la relació amb els governs locals, les relacions s’han establert en base als actes oficials celebrats a la corresponent localitat. Segons la transcendència prevista per a cada acte, el contacte ha estat el cap de premsa de l’ajuntament pertinent o directament el cap de gabinet municipal. Atè l’alt nombre d’actes celebrats, s’ha aconseguit establir una base de col·laboració a diferents nivells de comunicació externa, sent molt fluida en alguns casos, com Barcelona, Sant Joan Despí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat o Vilafranca del Penedès, entre d’altres.

Comunicació en situacions de crisi

Les situacions de crisi que han requerit comunicació externa s’han anat donant de manera periòdica al llarg d’aquest darrer any i mig. La tipologia d’aquests casos van des de temes generals, com la grip A o la vaga general, a temes més locals, com l’Hospital Ernest Lluch, el projecte de la Policlínica de Granollers, la Clínica Coroleu a Barcelona, venda de la Clínica del Vallès (Aliança a Sabadell) o la investigació de la sindicatura de comptes al Consorci Sanitari Integral, dies abans de la inauguració de l’Hospital Moisès Broggi.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 49

En casos de crisi, des de comunicació externa es porten a terme diverses accions. En primer lloc, s’estableixen unes línies de pla de comunicació que serviran de base per a la gestió de la crisi. En aquest sentit, s’inclou a un representant del departament de comunicació en el gabinet de crisi format en funció del cas. Seguidament, s’elaboren els missatges clau, argumentaris i preguntes freqüents / conflictives sobre la crisi pertinent, que segueixen les línies establertes pel pla decidit en el gabinet de crisi. Si cal, s’elaboren els materials més adequats per la premsa, segons el cas (posicionament, notes de premsa, dossiers, materials gràfics...) i es fan les gestions amb els periodistes que es seleccionin o que ho demanin. Aquestes gestions poden incloure declaracions del portaveu que s’hagi establert, en el cas en que n’hi hagi. Finalment, es fa un seguiment informatiu diari (segons estat de la crisi, matí i tarda) del que s’informa al gabinet de crisi.

En aquest aspecte, el departament de comunicació externa està en contacte constant i coordinació amb el departament de premsa del Departament de Salut.

Balanç de feina feta – Comunicació externa i corporativa 50