T.E.Construïm futur. Balanç i propostes

N U M E R O 3 1 7 . N O V E M B R E 2 0 1 0 S U P L E M E N T C ATA L U N Y A . n ú m . 3 _ 2 0 1 0

www.ccoo.cat/ensenyament [email protected]

Construïm futurBalanç i propostes

TE_NOV10_PROPOSTES_EESS.qxd 29/11/2010 13:45 Página 1

2ensenyament

Equip de redaccióJosep Miquel LacastaAna Molina

Han col·laborat en aquestnúmero:

Xavier AgudoAdelaida BernausLluís FilellaMercè GómezEstrella GutiérrezAlbert LlarguésToni MadueñoConxita MañéJesús MartínezMontse MilànAlícia MirCristòfol OrtolàEsperança PallàsMontse RosM. José Saura

ISSN 1131-9615EDICIÓ I MAQUETACIÓ:Ana MolinaDIRECCIÓ: Josep Miquel LacastaFEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DECCOOVia Laietana 16, 4a08003 BarcelonaTel. 93 481 28 42Fax: 93 268 42 72e-mail: [email protected]

sumari3] No deixis que et construeixin el futur!4-5] Les propostes de CCOO de Catalunya6-7] Canviar les polítiques educatives. 8-21] Sectors

8-11] Ensenyament públic no universitari12] Ajuntament de Barcelona. Consorci.13] Personal laboral14-15] Ensenyament privat reglat16] Educació infantil 0-3. 17] Lleure educatiu i sociocultural18] Centres especials de treball CET19] Serveis d’atenció especialitzada 20-21] Universitats públiques i privades22] Ensenyaments no reglats

23] Per la igualtat de gènere 25] Salut laboral26] Formació Professional27] Escola inclusiva

Foto

: A. R

osa

Ï


3ensenyament

No deixis que et construeixin elfutur! Els treballadors i treballadores de l'ensenyament i dels àmbitseducatius tenim dos grans reptes durant els propers mesos; el primer,continuar lluitant contra la reforma laboral i els decretsgovernamentals de retallades de dretsi condicions laborals, i, elsegon, enfortir la nostra organització i representació participant en leseleccions sindicals.Recordem alguns dels elements de l'actual context polític i econòmic.D'una banda, ens trobem amb una situació de crisi a Espanya iCatalunya, que, cal recordar, ha estat provocada pels sectorsfinancers i especulatius i no pels treballadors ni pel conjuntd'assalariats. Per fer front a aquesta situació de crisi internacional en què estemimmersos, els governs de Zapatero i Montilla redueixen la despesa enprimer lloc rebaixant els salaris als treballadors dels serveis públics iredueix la inversió pública en serveis i infraestructures, sense capmesura en la qual el sector financer es vegi obligat a assumir lesseves responsabilitats; més aviat al contrari, se'ls dóna diners pertapar els forats que ells han creat. D'altra banda, s'orquestra una important campanya mediàtica persituar la necessitat d'abordar la reforma laboral com una de lesprincipals mesures per sortir de la crisi. Abaratir i fer encara mésprecari el mercat de treball. No oblidem que l'important percentatgede temporalitat en la contractació ja fa que les indemnitzacions siguinbaixes. També es pretén debilitar la negociació col·lectiva i afeblir lacapacitat de la representació dels treballadors atacant lesorganitzacions sindicals. Aquestes mesures, no són només un atac als treballadors en actiu,sinó que van més enllà; són un atac a la societat del benestar, reduintprestacions socials als més afeblits, congelant pensions i tornant a lacàrrega amb la necessitat d'incrementar l'edat de jubilació iempitjorant el sistema de càlcul.És en aquest context on les eleccions sindicals que s'han de celebrarels propers mesos en sectors i empreses demanen una implicació perdefensar les millores assolides i aconseguir una sortida de la crisi enquè els interessos dels treballadors i treballadores hi siguin presentsde forma preferent.

Ens calen unes CCOO fortes per fer front a aquesta situació, ens calrecuperar i millorar les condicions de treball, i això serà més difícilsense que TU hi participis.

És hora de lluitar, és hora de participar!

editorial

Lluita amb CCOO...

Per acabar amb la precarietat iels salaris baixosContra el frau en la contractaciói l'economia submergidaPer garantir unes pensionsdignesPer evitar l'allargament de l'edatde jubilació fins als 67 anysPer reclamar prestacions d'aturper a totes les persones sensefeinaPer aconseguir seguretat a lafeina amb mesures deprevenció que evitin accidentsde treball i malaltiesprofessionalsPer avançar en la igualtat entredones i homes i evitar qualsevoldiscriminació a la feina, iafavorir d'aquesta manera ladiversitatPer a la integració de lespersones amb discapacitat a lesempresesPer poder anar a la feina entransport públic i segurPer aconseguir serveis públics,com l'educació o la sanitat, dequalitat per a tothomPer respecte a la jornadalaboral i al dret efectiu a laconciliació de la vida personal ilaboralPer garantir el dret a la formacióal llarg de la vida


4ensenyament

Les propostes de CCOO de Catalunya

Introducció

Ara CCOO de Catalunya centrem la nostra preocupació i els nostres esforços per lluitar contra la crisi econòmica,especialment contra l'impacte negatiu que té sobre la vida de les treballadores i els treballadors.

Volem contribuir a la construcció d'un model de desenvolupament econòmic i social sostenible, que defensi lesnostres condicions de vida i de treball.

Un nou model, diferent al de la precarietat laboral i els baixos salaris que ens ha dut a una crisi més greu que lad'altres països europeus.

Un nou model basat en la qualitat de les produccions i els serveis, la qualitat integral de les condicions de treball,els salaris dignes, la formació, la investigació, la modernització de les nostres empreses i els nous drets per a lespersones en el treball.

Els objectius de CCOO són:La millora de la qualitat i l'estabilitat en l'ocupació.La garantia i la millora dels sistemes públics de protecció social(pensions, sanitat, atur, etc.).La igualtat de tracte, eradicar qualsevol tipus de discriminació.La millora dels nostres serveis públics.Convenis col·lectius adaptats a la realitat de Catalunya.La defensa de la salut i la seguretat en el treball.Defensa de l'autonomia sindical (independència d'interessos polítics oeconòmics) i la participació en l'organització del treball.

MILLORAR LA QUALITAT IL'ESTABILITAT ENL'OCUPACIÓ

La lluita contra la contractaciótemporal fraudulenta i l'extensióde la contractació indefinida coma manera normal d'accedir al'ocupació.Canviar les condicionsd'ocupació més precàries, queafecten, principalment, joves,dones i majors de 50 anys. Tenirpresents els col·lectiusdesafavorits: persones ambdiscapacitats funcionals i lespersones immigrants.

GARANTIA I MILLORA DELS SISTEMES PÚBLICS DEPROTECCIÓ SOCIAL (PENSIONS, SANITAT, ATUR...) I SISTEMAPÚBLIC DE PENSIONS

Mantenir, millorar i ampliar les prestacions i els drets del sistemapúblic de pensions, amb el caràcter públic, contributiu i derepartiment actual. En el marc del Pacte de Toledo, establiment de mesures quegaranteixin els ingressos necessaris, i racionalització de la despesaper millorar les condicions dels que estan en pitjor situació.Aplicació de la Llei d'autonomia personal i d'atenció a ladependència i de la Llei de serveis socials de Catalunya, pergarantir el dret a l'atenció de les persones amb necessitats socialsi les seves famílies.El sector d'atenció a les persones és generador net d'ocupació i,per tant, cal crear un sector de professionals formats que garanteixila qualitat dels serveis.


5ensenyament

AVANÇAR EN LA IGUALTAT DE TRACTE IELIMINAR QUALSEVOL TIPUS DEDISCRIMINACIÓ

Igualar les oportunitats entre sexes i conciliarla vida laboral i la personal.Negociar mesures d'igualtat en els conveniscol·lectius, acordar un pla d'igualtat.La immigració representa més del 15% de lapoblació assalariada.Els plans de gestió de la diversitat d'origen al'empresa, dels quals CCOO és pionera, sónun bon instrument per possibilitar una igualtatefectiva de les persones immigrants. Lapresència de persones immigrants no ha decomportar un augment de l'economiasubmergida.

MILLORAR ELS NOSTRES SERVEIS PÚBLICS

La sanitat, l'educació, els serveis socials o l'atenció a ladependència. Exigir responsabilitats dels poders públics a l'hora degarantir la cohesió social amb un sistema públic de protecció social, en el quall'assistència sanitària, l'educació i l'accés a l'habitatge tenenun paper determinant. Reivindiquem un sector públic equilibrat, amb participaciósocial, innovador i de qualitat, en la prestació de serveis i enla creació d'ocupació estable.

CONVENIS COL·LECTIUS ADAPTATS A LA REALITATDE CATALUNYA

Fomentar la contractació fixa i indefinida,acompanyada per salaris dignes, no inferiors als1.000 €.Reduir el temps de treball, el que és compatible ambmés flexibilitat controlada i el dret de les persones aconciliar i controlar el seu propi temps de treball.Una formació professional continuada, certificada ireconeguda, que inclogui el reconeixement decompetències i la validació de la formació il'experiència com un dret dels treballadors.El dret a la salut i la vida, la prevenció de riscoslaborals, com a element fonamental dels conveniscol·lectius.Dret a la informació i la participació en l'organitzaciódel treball a les empreses.

DEFENSAR LA SALUT I LA SEGURETAT EN ELTREBALL

Incorporar en la negociació col·lectiva eldesenvolupament de plans de prevenció de riscos,amb l'objectiu de reduir la sinistralitat, les lesions iles malalties professionals.Intervenció en la gestió del medi ambient a lesempreses, per afrontar els aspectes fronterers ambla salut laboral, com són el risc tòxic o la milloratecnològica de les empreses.

REFORÇAR L'AUTONOMIA I LA PARTICIPACIÓSINDICAL

Lluitar pels interessos dels treballadors des del'autonomia i la independència, amb l'exercici de lademocràcia i la participació a l'interior del sindicat.Les persones afiliades i els treballadors querepresentem, les úniques persones a qui hem deretre comptes. I només a ells.


6ensenyament

Canviar les polítiques educativesMontse Ros. Secretària general de la Federació d’Ensenyament CCOO

Quatre anys de decepcióVam acabar el 2006 amb esperances i acabem el2010 decebuts i indignats. Hi havia governsd'esquerres a Catalunya i a Espanya, i estaven enmarxa la renovació de la formació professional i lareforma de la universitat amb el procés de Bolonya; hihavia molts diners compromesos en el Pactenacional, juntament amb l'acord d'avançar enl'escolarització gratuïta i en la distribució equilibradade l'alumnat; s'havia signat l'Acord estratègic per lainternacionalització, la qualitat de l'ocupació i lacompetitivitat de l'economia catalana, quequantificava recursos per lluitar contral'abandonament escolar, per reduir el fracàs escolar,per reforçar els estudis postobligatoris, per promourel'ensenyament de l'anglès i les TIC. El Congrés haviaaprovat la Llei de la dependència, i fins i tot els sectorsd'atenció a les persones discapacitades semblavaque podien esperar una millora de les polítiquesd'inclusió, del finançament dels serveis i de les sevesprecàries condicions de treball. Ens deien que el cicleeconòmic estava en alça, i ens plantejàvem unperíode de debat i negociació de millores, tot i que jaérem molt conscients que la pressió demogràficaposaria límits i dificultats a la despesa i la planificació.

Quatre anys de lluitaContra pronòstic, ens vam trobar amb quatre anys depressió i de mobilització. La crisi econòmica i l'increment demogràfic vanpressionar ràpidament el sistema educatiu: vanincrementar-se les ràtios, es van perdre espais, lesescoles i instituts han vist retallades les sevesplantilles. Les dotacions per a despesa corrent s'hanretallat. L'oferta d'ensenyamentspostobligatoris es mostratotalment insuficient.La mala gestió del Departamentd'Educació crea malestar, des dela desgavellada implementacióde la sisena hora fins al'organització de programes coml'1x1, que en principi podien generar il·lusió.L'experiència de creació del Consorci Educatiu a laciutat de Barcelona encara està plena d'incerteses.L'aposta del conseller Maragall per la LEC, amb quès'abandonaven les línies cohesionadores del PNE,

ens obliga a unprocés deconfrontació quecomença la tardorde 2007 i encara noha acabat, ja que nohem abandonat la pretensió d'influir en elsdesenvolupaments de la LEC.Igualment la universitat es troba en dificultats peradaptar-se al procés de Bolonya, sotmesa apolítiques d'austeritat, que comprometen la qualitat del'ensenyament i de la investigació. Les places de 0-3, creades a partir d'una iniciativalegislativa popular, tendeixen a externalitzar-se i, tot iaixí, no absorbeixen el creixement demogràfic.

Aprendre dels errorsMalgrat l'esforç en la lluita, pocs avenços hemaconseguit. Però hem après coses.Hem après que necessitem aliats. Els col·lectius quetreballem en l'educació, som potser els primersconscients i uns dels més afectats per unes polítiquessocials i econòmiques contràries als interessosgenerals de la població. Tot i que CCOO sempre hatreballat per mantenir el compromís amb la comunitateducativa, l'acció, combinada amb altres actors,especialment el mateix conseller, ha fracturatconfiances i ha enfrontat el professorat amborganitzacions de famílies, amb organitzacions dedireccions, amb els mitjans de comunicació i, encaramés, ha enfrontat col·lectius amb col·lectius. Per això,el primer compromís de CCOO és impulsar un noumarc d'aliances, retrobar les complicitats perdudes,

però també incorporar novesveus i nous actors. Hem après també que ésnecessari un nou discurs eneducació. El procés del Pactenacional per l'educació, idesprés la LEC, i les lluites alseu entorn segueixen pivotant

sobre la línia de tensió que recorre la políticaeducativa des de la Transició: la dialèctica pública-privada, cohesió-segregació, dreta-esquerra.Naturalment, és un problema important, però potser jano és el més important en l'ordre de preocupació.

El compromís de CCOOPrimer, impulsar un nou marc d'aliances.Segon, promoure l'anàlisi, el pensament,l'elaboració de propostes noves.Tercer, lluitar perquè l'educaió marqui elcanvi de model econòmic.


7ensenyament

Línies per a un nou discursVoldríem desenvolupar algunes línies de reflexió i deproposta, i voldríem fer-ho amb tu. Et preocupenaquestes qüestions? Te'n preocupen d'altres?Parlem-ne.

El pensament sobre educació ha de superarl'ensenyament i el sistema educatiu. Dir quinaeducació vols és dir quina societat vols. Com es pot millorar la socialització primària, queara com ara està fallant i produeix un nombreimportant d'infants sense límits i vulnerables?Compromisos del món econòmic. Comencen aexistir per a la sostenibilitat i l'ecologia, per què noamb l'educació? Compromisos del món de la comunicació. Lapublicitat està pensada per canviar conductes i lescanvia. Podem suportar que sigui contrària al'educació? I a la coeducació?L'estructura de l'Administració pública és un llasteducatiu. La solució és que cada centre s'espavili?Compromisos de la ciutat: espais segurs, carrersper a vianants, camins escolars, activitats per a lesfamílies… El sistema educatiu ha de pensar en tota la vida.El 0-3 i el 3-6 han de prendre protagonisme. Enaquesta etapa s'estructura la ment. Poden ajudara construir la comunitat entorn de l'infant.Universalitat i gratuïtat.L'ensenyament postobligatori i la construcciód'itineraris. Orientació i beca. Compatibilitat entretreball i estudi.

Reformular l'ensenyamentbàsic i comprensiu. La culturacomuna i les competènciesindispensables, donantrespostes adequades a lesdiferents necessitats icaracterístiques de l'alumnat.L'equitat i la cohesió al territori. Contra laguetització. Hi ha una opció que cap en la LEC: laxarxa de centres fins a 16 anys en la proximitat,compartint projecte i part de la gestió.En un moment en què falten edificis escolars,podem replantejar-nos l'arquitectura escolar? I ladistribució de les etapes en diferent tipus decentre? Els temps de l'educació: jornades, calendaris.Podem avançar en horaris que combinin laflexibilitat i la cooperació? La jornada intensiva tésentit?La formació del professorat, la innovació i larecerca en l'educació. Espai superior. Aprendre,ensenyar i educar amb les TIC.Reprendre elements d'ahir en funció dels objectiusd'avui. És desitjable un mercat educatiu? Permet assolirels objectius? És compatible amb conceptes comescola democràtica, inclusiva i coeducativa?Gratuïtat i copagament en els ensenyamentsbàsics. Religió i laïcitat.

Els i les professionals de l'educació i la societat engeneral es mostren fortament preocupats per lesfebleses educatives de la socialització primària, lacrisi de l'autoritat, els mals resultats en l'assoliment i eldomini de les competències bàsiques, les dificultatsen l'atenció adequada a la diversitat decaracterístiques i necessitats de l'alumnat, lesjornades i els calendaris en relació amb la conciliacióde la vida familiar i la laboral. Durant molts anys vamtreballar amb l'esperança d'anar millorant i ara es viula percepció de fracàs. El segon compromís de CCOOés promoure l'anàlisi, el pensament, l'elaboració depropostes noves.

Perseverar en els encertsNo ens vam equivocar amb la signatura de l'Acord

estratègic per la internacionalització del'economia catalana. La part educativad'aquest acord està en la línia promoguda perla Comissió Europea, primer per al 2010 i araper al 2020. És urgent posar-hi voluntat política ipressupost perquè és la millor aposta per sortir de lacrisi: inversió en formació professional, en R+D+I, en0-3, en l'aprenentatge de l'anglès, en la incorporacióde les TIC i per reduir el fracàs i l'abandonamentescolar. El tercer compromís de CCOO és lluitarperquè l'educació marqui el canvi de model econòmic,i el camí cap a una societat més pròspera icohesionada. En aquest sentit, urgeix la planificacióde nous centres de secundària que valorin lanecessitat de construir nous centres d'FP integrats oespecífics que treballin en la xarxa FP.CAT.


8ensenyament

ENSE

NYA

MEN

T PÚ

BLIC

NO

UN

IVER

SITA

RI

ENSENYAMENT PÚBLIC NO UNIVERSITARI

Quatre anys de lluitaLLeess rreettaallllaaddeess ii llaa mmaannccaa dd’’aaccoorrddss pprroodduueeiixxeenn ddeessàànniimm ii ffrruussttrraacciióó

RetribucionsIncrement al complement específic general en 180euros (2002-2004).Increment de 12, 18, 24, 36 i 40 euros pel primer, segon,tercer, quart i cinquè sexenni.Complements de tutoria a l'ESO, infantil, primària,batxillerat, FP, ensenyaments artístics, aules d'acollida,unitats de suport de l'educació especial.Complements de tutoria al professorat substitut quetingui una substitució igual o superior a tres mesos.Complements per als mestres especialistes de música,educació física, llengua estrangera, educació especial,audició i llenguatge.Complements per als coordinadors de cicle, lingüístics,de riscos laborals, de LIC.Augment del complement per als equips directius.Augment del complement específic per al personalitinerant.Pagues extra real al desembre de 2009.Pagament del mes de juliol al professorat substitut queha treballat durant el curs escolar sis o més mesos.

Qui som? Mestres i professorat que treballem al centres públics educatius com a funcionaris o interins.

·Escoles d'infantil i primària, educació especial, centres d'adults, instituts, escoles d'idiomes, arts plàstiques idisseny... També als serveis educatius, inspecció, etc.

Quants som? Aproximadament 76.000 persones, repartits en 2.900 centres de treball.

Representació i negociacióLes juntes de personal docent no universitariLes juntes tenen un paper de representació davant l'Administració i les formen tots els delegats i delegades escollitsen les eleccions sindicals.Fins a les últimes eleccions s'escollien a Catalunya quatre juntes de personal (una per província), 176 delegats. Enaquestes eleccions se n'escolliran deu (una per a cada servei territorial, més el Consorci d'Educació de Barcelona),350 delegats. Meses de negociació. Les formen els sindicats que tenen representativitat per a la negociació.Mesa de negociació sectorial del Departament d'Educació:En aquesta mesa es negocien tots els aspectes que afecten les condicions laborals del professorat de pública, elpersonal de suport docent i els serveis educatius.Mesa general de la Funció Pública de Catalunya:En aquesta mesa es negocien els aspectes que afecten el conjunt de tot el funcionariat de Catalunya.

BALANÇ

Acords de CCOO que han aportatmillores

Malgrat la situació actual de retrocés en algunsaspectes, hem de recordar que durant elsdarrers 10 anys s'han aconseguit nous dretsindividuals i col·lectius gràcies als acordssignats per CCOO:

22-05-2000: protocol de negociació.21-11-2001: acord sobre condicions detreball.18-10-2004: protocol de negociació.17-11-2005: acord sobre les condicions detreball; signat únicament per CCOO.27-09-2006: acord de millores desecundària.gener de 2007: acord de la Mesa general denegociació sobre els increments retributius.25-09-2009: acord retributiu amb el Governde l'Estat.


9ensenyament

ENSEN

YAMEN

T PÚBLIC

NO

UN

IVERSITARI

En concret, a la disposició addicional cinquena s'explicita el següent:"Suspensió d'acords. Amb efecte 1 de juny de 2010 se suspenenparcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l'àmbit delpersonal funcionari i estatutari al servei de l'Administració de laGeneralitat de Catalunya, en els termes necessaris per a la correctaaplicació d'aquest Decret llei i, en concret, les mesures de caràctereconòmic."

Jornada i calendari23 hores lectives a infantil i primària.Reducció de dues hores lectives al professoratmajor de 55 anys.

JubilacionsIncrement de les gratificacions complementàriesper jubilacions voluntàries.

Salut LaboralReconeixement dels i les coordinadors de riscos atots els centres de treballRevisions mèdiques per a tot el professorat.Protocols d'actuació en cas d'accident/incident i ensituacions d'assetjament moral.

Permisos i llicències: per a laconciliació de la vida familiar

Reducció de mitja jornada per interès particular.Ampliació dels drets per maternitat.Ampliació dels drets per paternitat.

Retribució del 60% i el 80% en la reduccióde mitja jornada i d'un terç de jornada pertenir cura de persones grans, dels fills odel cònjuge o de la parella de fet ambmalalties cròniques.

Plantilles: l'organització del treballIncrement de plantilles a tots els nivells educatius ials serveis educatius.Incorporació de nous professionals: TEI,mediadors socials, professorat d'educacióespecial.

FormacióIncrement de l'oferta de formació en centres en un10%.Ampliació de llicències retribuïdes per estudis.

Oposicions S'han ofert unes 25.000 places.S'han ofert unes 4.000 places per a cossos decatedràtics.

La crisi 2010. Pla d'ajust pressupostari: lavulneració dels acords sindicals

A partir del 12 de maig de 2010, però, comença una nova etapa ambrelació als nostres drets laborals. Hi ha un abans i un després.

El pla d'ajust pressupostari vulnera els acords sindicals, i imposa, entrealtres, les mesures següents:

La retallada salarial del personal del sector públic en un 5% de mitjanael 2010 i congelació el 2011. Aquesta retallada representa una pèrduaneta entre 900 i 1.800 euros per a cada persona entre juny i desembre. La congelació de les pensions (excepte les mínimes).L'eliminació de la jubilació parcial.


ensenyament

ENSE

NYA

MEN

T PÚ

BLIC

NO

UN

IVER

SITA

RI

RetribucionsRecuperació del poder adquisitiu perdut i de lespagues extres al 100%. Compatibilitat en el cobrament de més d'uncomplement específic.Increment del complement de coordinació detutoria i especialistes.

Jornada i calendari20 hores lectives a infantil i primària i 16 horeslectives a secundària.Reducció real, amb professorat substitut, de 2hores lectives al professorat major de 55 anys.Possibilitat de jornada continuada als centres onaixí ho decideixi el Consell Escolar, en exercici del'autonomia pedagògica i organitzativa del centre.Unificar el divendres a la tarda com a no lectiu pera totes les etapes d'escolaritat obligatòria.

JubilacionsPròrroga jubilació indefinida voluntària incentivadaals 60 anys.Augment de la gratificació extraordinària iactualització anyal segons l'IPC.Desenvolupament jubilació parcial del funcionariatsegons l'EBEP.Jubilació voluntària quan la suma de l'edatcronològica i els anys treballats sigui de 85 anys.Jubilació obligatòria als 65 anys amb pròrroga finsals 70 anys, només per al professorat que no té eltemps de carència necessari.Gratuïtat dels medicaments per a les personesjubilades en el règim de classes passives.Aconseguir que les reduccions de jornada nopenalitzin la pensió de jubilació.

10

La despesa pública es redueix 6.045 milions d'eurosentre 2010 i 2011.

Retallada generalitzada de plantilles a les escolesrurals, als CAEP, als serveis educatius... tot i queaugmenta l'alumnat. Actualment hi ha un dèficit demés de 300 professionals.Contractes escombraries, de fraccions per asubstitucions.Disminució d'aules d'acollida.Proposta d'hores extra.Eliminació de les substitucions comarcals.Eliminació d'hores de coordinació als instituts.Eliminació de les hores de reducció als majors de

55 anys:2005: CCOO signa en solitari l'acord de reduccióde 2 hores lectives als majors de 55 anys.2010: El Departament elimina aquesta reducció.

CCOO vam presentar un recurs contenciós-administratiu en contra de totes aquestes mesures al'Audiència Nacional que va ser admès a tràmit el dia9 de juliol de 2010, i vam convocar la vaga del sectorpúblic del 10 de juny i la vaga general del 29 desetembre.CCOO hem presentat un recurs contra la resolucióque elimina la reducció de les hores lectives alsmajors de 55 anys.

La reducció de la inversió pública afecta l'educació

PROPOSTES. CONSTRUÏM FUTUR


11ensenyament

ENSEN

YAMEN

T PÚBLIC

NO

UN

IVERSITARI

Salut LaboralAdaptacions del lloc de treball reals i efectives.Que l'aplicació de l'article 25 de la Llei deprevenció de riscos laborals permeti la reduccióhorària.Defensar els col·lectius més desafavorits, totgarantint el seu dret a la salut i al treball encondicions dignes.Exigir la implementació d'avaluacions de riscos atots els centres educatius tot utilitzant el mètodePsQcat21, que permet una millora real de lescondicions de treball.Avaluació de riscos dels llocs de treball en centresubicats en contextos socialment desafavorits.Avaluació de riscos dels llocs de treball en centresimmersos en projectes de qualitat i millora(sobrecàrrega i pressió).Formació laboral i organitzativa dels equipsdirectius.Compactar l'horari de treball del professorat perconciliar la vida laboral i la familiar.

Permisos i llicències: per a laconciliació de la vida familiar

Aplicació a Catalunya de les millores recollides al'EBEP:Reducció de jornada fins que la criatura compleixiels 12 anys.Permís de lactància fins que la criatura tingui 12mesos.Ampliació del permís de maternitat a 20 setmanes.Permís retribuït de 15 dies o mitja jornada durantun mes, per malaltia molt greu de familiar deprimer grau o parella de fet.Ampliació proporcional del dret a reducció dejornada per cura de fill en parts múltiples.Permís d'un any de descans, amb retribucióparcial.

Ràtios i plantilles: l'organització deltreball

Màxim real de 20 alumnes a infantil, 25 a primàriai 30 a secundària.Desdoblaments a secundària en totes les àreesque ho requereixin.

Nou acord de plantilles.Mantenir les substitucions des del primer dia debaixa i del quart en permisos de curta durada.

FormacióDonar prioritat a la formació en els centres enhorari de treball, tenint en compte les sevesnecessitats.Ampliar l'oferta de màsters i regular la fase depràctiques als centres educatius. Adequar elspreus a nivells més econòmics.

Oposicions Convocatòries d'oposicions cada curs.Convocatòria d'accés a càtedres fins arribar al30% de la plantilla.


12

AJU

NTA

MEN

T D

E BA

RCEL

ON

A. C

ON

SORC

I

Els treballadors/es d'educació de l'Ajuntament deBarcelona estarem convocats a eleccions sindicals elproper mes de març de 2011. CCOO a l'IMEBConsorci encarem, entre altres qüestions, aquest curscom a preparació d'aquestes eleccions.

Molts són els temes que vàrem plantejar en lesdarreres eleccions i alguns d'ells, a l'hora de ferbalanç, continuen essent necessaris i eixos de lanostra acció sindical.

Ampliació de la gestió del Consorcid'Educació de Barcelona En el darrer any s'ha produït el traspàs de la gestiódels centres d'educació infantil i primària, secundàriai formació professional, un total de 1.200treballadors/es. Molts problemes de gestió delConsorci i un deute pendent: per a quan el traspàs dela resta de centres educatius de l'Ajuntament?

Jubilació anticipada per als docentsmunicipals Moltes han estat les gestions fetes des de CCOO peraconseguir superar aquesta discriminació amb laresta de docents. Sens dubte s'han fet passesfonamentals però aquest procés encara no hafinalitzat amb èxit i continua essent un repte per alnostre sindicat.

Reducció de la interinitat en lesplantilles educatives municipals Malgrat l'aprovació de l'EBEP el ritme d'execució deles ofertes públiques de l'Ajuntament en l'àmbitd'educació no permet rebaixar els índexs altíssimsd'interinitat.

La LEC i el seu desenvolupament continuen essentun repte fonamental de la nostra acció sindical.Conjuntament amb la resta de col·lectius docents, ensproposem fer de les lleis quelcom útil de la nostraactivitat com a docents.

CCOO a l'Ajuntament de Barcelona, en definitiva,pretenem encarar les properes eleccions sindicalscom un pas més per a la consolidació d'un treballestable i de qualitat en el sector educatiu municipalque pugui garantir la màxima qualitat al servei públicque oferim.

AJUNTAMENT DE BARCELONA. CONSORCI

Reivindicacions pendents i al març, eleccions sindicals

Qui som? El personal que treballa en els centres públics de titularitat de l' Ajuntament de Barcelona. També elsconserges que treballen en els centres d' Educació Infantil i Primària del Departament d' Educació.

Escoles Bressol, Escoles d'infantil i primària, educació especial, centres d'adults, Instituts, , arts plàstiques i disseny,escoles de música , Conservatori... També als Serveis Educatius.

Quants som? Aproximadament 2.000 persones.

Representació i negociacióLa junta de personal de l’Ajuntament de Barcelona. Les Juntes les formen tots els delegats i delegadesescollits en les eleccions sindicals. S'escull una única Junta de Personal per a tot el personal funcionari de l'Ajuntament de Barcelona.Els Comitès d'empresa. Els comitès d'empresa tenen una funció de representació del personal laboral. En elsector d'Educació de l' Ajuntament de Barcelona tenim els comitès del Consorci d' Educació i de l' IMEB.Meses de negociació. Les formen els sindicats que tenen representativitat per la negociació.MMeessaa ddeell CCoonnssoorrccii dd'' EEdduuccaacciióó Es negocien les condicions laborals de Funcionaris i laborals que treballen alConsorci d' Educació. MMeessaa ddee ll''IIMMEEBB.. Es negocien les condicions laborals dels i les treballadores del Institut Municipal d'Educació deBarcelona. Funcionaris i laborals.

ensenyament


13ensenyament

PERSON

AL LABORAL

Repassant la feina feta, podem dir que aquest haestat un període de grans dificultats, marcat per duesqüestions fonamentals: la Llei d'educació deCatalunya i la crisi econòmica.

Més presència del personal laboralLa LEC que, com tots sabem, ha comportat profundsdesacords amb el Departament i el seu conseller, hapolaritzat l'acció sindical d'una manera determinant.Des de la perspectiva del personal laboral, hemcentrat els nostres esforços en el fet d'aconseguir queen la llei hi hagués una presència positiva delpersonal laboral que treballa als centres.Efectivament, una vegada aprovada la llei, constatemque aquesta presència hi és. De manera tímida, nopas com nosaltres hauríem volgut, però no dubtem aafirmar que sense la nostra feina sindical aquestapresència no hi seria.

L’administració incompleix els acordsLa crisi econòmica ha fet molt difícil qualsevolnegociació amb l'Administració, tant amb elDepartament d'Educació com en l'àmbit de la FuncióPública. La crisi econòmica ha estat l'argumentacióque s'ha utilitzat per a incomplir acords importants,com el desplegament de les TEIS en tots els centresi la contractació d'auxiliars d'educació especial ques'havien pactat. Des de CCOO hem reclamat elcompliment i ho hem denunciat des de tots els mitjanspossibles.

A tot això cal afegir-hi les mesures del Governd'ajustament econòmic, que són socialment injustes ique repercuteixen negativament en el món del treball,com són la limitació de les jubilacions parcials, lacongelació de pensions i la rebaixa salarial delsempleats i empleades públics, que, en el cas delpersonal laboral, han consistit en una retalladageneral del 5% sobre tots els conceptes de la nòmina.

L'Administració ha trencat unilateralment tots elsacords signats en matèria retributiva que permetienmantenir el poder adquisitiu dels treballadors itreballadores públics. I, encara més, la reformalaboral, marcadament regressiva, abarateixl'acomiadament i n'amplia les causes, dóna méspoder a les empreses i fa més dèbil la negociaciócol·lectiva.

És per això que vam convocar una vaga general el 29de setembre.

Amb tot aquest panorama, i a partir de lesrepercussions de la vaga, caldrà treballar intensamentper refer acords i resituar la negociació col·lectiva demanera que ens permeti recuperar allò perdut iavançar cap a un horitzó de millores laborals i socials.

PERSONAL LABORAL

Un període de grans dificultats

Qui som? Som les persones que treballem als centres públics del Departament d'Educació amb un contractelaboral. Treballem a llars d'infants, centres d'educació especial, escoles, instituts, EOI, serveis educatius…

Quants som? Aproximadament 4.000 treballadors i treballadores a tot Catalunya

Representació i negociació. L'àmbit de negociació és el VI Conveni Únic de personal Laboral de la Generalitatde Catalunya. El màxim òrgan de representació és el comitè Intercentres que és qui manté les negociacions enl'àmbit del departament d'Educació.

Resituar la negociació, recuperar iavançarPel que fa al personal laboral, malgrat les dificultats,hem tirat endavant molts dels objectius que enshavíem proposat.

Un dels reptes més importants que tenim al davant elconstitueix la futura negociació del conveni.Efectivament, arribat el mes de desembre caldràdecidir si es denuncia el conveni o es prorroganovament. Probablement negociarem un nou conveniamb un Govern acabat d'estrenar, atès que són atocar les eleccions legislatives al Parlament deCatalunya. En aquest moment ens caldrà tota lanostra energia per a situar en la mesa de negociacióno solament la recuperació de les retallades, sinótambé tot el paquet, important, de millores pendentsde tots els col·lectius laborals del Departamentd'Educació i també de tot el personal laboral de laGeneralitat de Catalunya


14ensenyament

ENSE

NYA

MEN

T PR

IVAT

REG

LAT

ENSENYAMENT PRIVAT REGLAT

Homologació, SÍ, retallades, NO

Qui som? Treballadores i treballadors, tant docents com no docents, dels centres d'ensenyament privat nouniversitaris en els quals s'imparteixin ensenyaments de règim general: Educació infantil (1r o 2n cicle) integrada,Educació primària, Educació secundària obligatòria, Batxillerats, Cicles formatius de grau mitjà i de grau superior,Educació permanent d'adults d'ensenyament reglat, Centres d'ensenyament d'arts aplicades i oficis artístics, PQPIi altres centres que imparteixin ensenyaments homologats a qualsevol dels anteriors.

Quants som? 32.000 en centres concertats. 2.000 en centres concertats d’educació especial. 4.500 en centressense concertar.

Representació i negociacióCada empresa pot escollir els seus delegats i delegades o Comitès en funció del nombre de treballadores itreballadors.Col·lectivament participem a:- Mesa de l'ensenyament privat amb el Departament, les Patronals i els Sindicats per als temes d'analogia- Mesa de negociació del Conveni de l'ensenyament privat. S'estableix una Comissió paritària Patronals-Sindicats pera totes aquelles qüestions que puguin suscitar-se en l'aplicació del Conveni.En virtut dels acords d'analogia, ens afecten també les meses de negociació de la Funció Pública Estatal, la del'Administració de la Generalitat de Catalunya i la del Personal Docent de l'Ensenyament Públic no Universitari de laGeneralitat de Catalunya. A diferència d'altres sindicats, a totes elles, CCOO hi te un pes rellevant.

ContextLa situació actual és determinada per una greu crisieconòmica de caràcter global o, més ben dit, perl'intent de repercutir les baixades dels guanysastronòmics d'uns pocs en forma de crisi per a lamajoria dels ciutadans, malgrat no ser-ne nosaltresels responsables. Les mesures plantejades pelsgoverns, tant espanyol com català, responen a lesdemandes dels poders econòmics i dels mercatsfinancers, que pretenen refer-se així de la pèrdua debeneficis; suposen una forta amenaça a l'Estat delbenestar i la pèrdua de drets llargament conqueritspels treballadors: retallades salarials,desregularització laboral, congelació de les pensions,restriccions a les prestacions socials, mal finançamentdels serveis públics... Hem viscut en la pròpia pell aquestes polítiquesneoliberals, amb l'increment de l'atur i amb baixadesde sou superiors al -5% que falsament ens diuen, ales quals s'uneix la reducció de les bases decotització, que ens abaixa la pensió futura. Fa més de20 anys que l'homologació retributiva i de condicionsde treball ens ha estat negada argumentant que nosom com els companys de la pública i ara, quanvénen maldades, malgrat que seguim tenint pitjorscondicions salarials i laborals, sí que pretenen ferretallades "equivalents". Quin cinisme!

La situació és encara lluny de la recuperació. Elspressupostos anuncien noves retallades també per alnostre sector i les properes reformes (pensions...) noprometen res de bo. En l'ensenyament ens trobaremen uns quants anys determinats pel desplegament dela LEC enmig de greus restriccions econòmiques. Defet, ja fa anys que els pressupostos educatius deCatalunya van perdent percentatge respecte al total iaixò, entre altres coses, impossibilita l'acomplimentd'una de les demandes més sentides del sector: lajusta, total i plena homologació amb els companys iles companyes de la pública.


15ensenyament

ENSEN

YAMEN

T PRIVAT REGLAT

RetribucionsPlena restitució de les retallades sofertes imanteniment de les bases de cotització.Increments salarials superiors a l'IPC. Puges mésaltes per als sous més baixos (PND).Compliment dels acords d'analogia retributiva ireconeixement de nous complements (tutoria).Homologació entre concertada i no concertada, ientre treballadors a pagament delegat i no.

Jornada setmanal de treball i horariBaixada del nombre d'hores lectives en totes lescategories, especialment a secundària. Reduccióhorària per al PND.Compactar l'horari de treball per tal de conciliar lavida laboral i la familiar.Reconèixer i retribuir les hores indirectes.

Activitats fora del centreElaborar un reglament que prevegi tots elsaspectes de les sortides que repercuteixen en lescondicions de treball i en la conciliació de la vidalaboral i la familiar.

Ràtios/PlantillesMàxims reals de 25 a primària, i 30 a secundària.Previsió de la matrícula viva. Incrementar les plantilles bàsiques. Plantillesadients per cobrir les NEE, l'acolliment i tots elsdesdoblaments necessaris.Cobrir totes les baixes immediatament. Ús de les

guàrdies estrictament per a cobrir imprevistos.PAS suficient en relació amb la dimensió i lescaracterístiques del centre.

Permisos retribuïtsPermisos per assistir a entrevistes amb elsprofessors dels fills/es en edat escolar.Permisos per assistir a consultori mèdic propi i finsa segon grau de consanguinitat i afinitat.

JubilacionsJubilació voluntària incentivada als 60.Manteniment del premi de fidelitat.

Salut LaboralAvaluació de riscos i aplicació de les mesurescorrectores en seguretat, higiene, ergonomia ipsicosociologia.Adaptacions dels llocs de treball reals i efectius,incloses les reduccions horàries. Lluitar contra la mala organització del treball, lasobrecàrrega, les pressions, i contra tota pràcticad'assetjament laboral.

Noves tecnologiesMinimitzar les repercussions laborals negatives deles noves tecnologies. Formació en jornadalaboral i recursos suficients per aplicar-les.Compensacions econòmiques i horàries perquè laseva implementació no suposi costos afegits alstreballadors.

Negociació i mobilitzacióCCOO hem estat l'únic sindicat que ha combinat la negociació i les mobilitzacions en el sector. Hemdesplegat els acords que impliquen millores per als treballadors de la concertada; acords d'estadis, premide fidelitat... Però també hem promogut i liderat la campanya per la dignitat del sector i les mobilitzacions contrala LEC, contra les retallades salarials i contra la reforma laboral. Qui no lluita, no guanya.Per fer una defensa coherent i efectiva de les nostres posicions davant les patronals i els governs ens cal, mésque mai, un sindicalisme confederal capaç de sumar esforços amb tot el personal docent i no docent, des del'educació infantil fins a la universitat, i també amb el conjunt d'assalariats del país. És com més va més evidentque, el que patim a l'escola, no comença ni acaba a l'escola, i que, per canviar-ho, ens cal mirar més lluny iavançar amb altres companys, com ho hem fet en la vaga general del 29-S.Us demanem la vostra participació i el vostre compromís en les eleccions, presentant-vos, donant suport a lescandidatures de CCOO i votant-les a la vostra escola, per continuar avançant en uns anys que, tots ho sabem,pinten bastos.



16ensenyament

EDU

CAC

IÓ IN

FAN

TIL

0-3

Primer cicle d’educació infantilLa realitat del nostre país pel que fa al primer cicled'educació infantil de 0 a 3 anys és diversa, dins d'unmarc legislatiu que dóna entitat al primer cicled'educació infantil però alhora marca més lesdiferències amb el segon cicle. En l'àmbit públic ens trobem amb les quaranta-duesllars d'infants del Departament d'Educació, així comamb les llars d'infants municipals. Durant aquestsúltims anys s'ha produït un considerable increment del'oferta educativa per part dels ens locals, amb lacaracterística que la gestió d'un volum importantd'aquesta oferta s'ha donat a empreses privades.Alguns ajuntaments han apostat per aquest modelmixt; l'ens públic aporta la infraestructura però endóna la gestió a empreses privades. No ens hemd'oblidar de l'existència d'un gran volum de llarsd'infants privades.

El sector públic ha anat millorantlentamentCal destacar dins aquesta diversitat contractuall'estabilitat que ofereixen convenis consolidats compoden ser el del personal laboral de les llars d'infantsdel Departament d'Educació, els de l'Ajuntament deBarcelona, Lleida, Granollers,Terrassa... projectesnovells com el de Castelldefels, que han apostat perla contractació directa del personal educador de lesescoles amb uns ítems de qualitat educativa i dretslaborals importants. Podríem dir que el sector públicha anat millorant lentament, però encara persegueixla fita de l'equiparació amb els professionals delsegon cicle d'educació infantil.

Se’ns confirma la necessitat de fer unconveni d'àmbit de CatalunyaPel que fa al sector privat s'han incorporat lesempreses multiserveis que són les que gestionen,bàsicament, les llars d'infants municipals de gestióprivada. En aquests centres, conjuntament amb elsprivats, és d'aplicació el XI Conveni col·lectiu d'àmbitestatal de centres d'assistència i educació infantil. Ésun conveni de difícil negociació, ja que les realitatsdins l'Estat espanyol són molt variades i les miradesde la patronal d'arreu poc educatives. Se’ns confirmala necessitat de fer un conveni d'àmbit de Catalunya.La feina que hem anat fent té com objectiu fer xarxa,que les treballadores i treballadors s'adonin de laimportància que té la seva participació en elsprocessos negociadors en el si dels seus ajuntamentso de les seves empreses. S'ha incrementat el nombrede processos electorals i el nombre de treballadors/esque es presenten per CCOO, que veuen en el sindicatl'eina que els permetrà anar assolint objectius comunsde millora de les condicions laborals.

EDUCACIÓ INFANTIL 0-3

Mirant cap al futur

Qui som? El personal que treballem a les llars d'infants, escoles bressol públiques i privades de tot Catalunya

Quants som? Uns 750 centres, amb més de 10.000 treballadors.

Representació i negociació

Les llars d'infants públiques del Departament d'Educació: VI Conveni Únic de personal Laboral de la Generalitat deCatalunya.Els centre integrats amb altres nivells concertats es regulen per: IV Conveni autonòmic de l'ensenyament privat deCatalunya.Els centres privats sense concert educatiu: X Convenio Colectivo de ámbito estatal de centros de asistencia yeducación infantil.Els centres públics municipals amb personal propi es regulen per convenis propis o per algun dels anteriorment citats.

Foto

: A. R

osa


17ensenyament

LLEURE ED

UC

ATIU I SO

CIO

CU

LTURAL

LLEURE EDUCATIU I SOCIOCULTURAL

Donar entitat i força a un sector emergent

Qui som? Joves que cursen estudis universitaris, o donesmés grans de 45 anys reincorporades al mercat laboral i,en menor quantia, gent que aposta pel lleure educatiu isociocultural com a espai en el qual desenvolupar la sevacarrera professional.

Quants som? Entre 35.000 i 40.000 segons dades de lespatronals facilitades a la Generalitat.

Tipologia de contractes: Parcials, d'obra i servei o fixosdiscontinus.

Jornades mitjanes: Jornades parcials entre 10 i 20 horessetmanals de mitjana.Tipologia de centres de treball: escoles i instituts, centrescívics i casals, centres d'educació ambiental, cases decolònies, museus, ludoteques, esplais, punts d'informaciójuvenil, albergs juvenils…

Regularitzar un sector emergent

El lleure és un sector molt nou, molt poc sindicalitzat.Fa cinc anys del primer conveni i de la primera"explosió" electoral en el sector, i des de llavors lafeina ha consistit en el fet de treballar sobre un terrenyque mai no havia estat llaurat. Tot i que els primerscomitès ja han iniciat el seu segon mandat i ja tenimrepresentació en la majoria d'empreses grans(comitès de 23, 13 o 9), encara no hem arribat a ungran nombre d'empreses mitjanes, principalmentimplantades lluny de la conurbació metropolitana deBarcelona. En el lleure no tenim períodes de concentracióelectoral, cosa que ens obliga a mantenir el discurssempre al dia i adaptat tant a la realitat del sector coma la de cada empresa.És amb aquestes dues premisses amb què hemtreballat. CCOO hem fet el salt de 50 a 146delegats/ades en els últims cinc anys, de manera queens hem consolidat com a primera força sindical.

Per què hem de lluitar en el properperíode?

Hem de consolidar la representativitat com aprimera força sindical, i d'aquesta manera incidir en

la regulació del sector. Això s'aconsegueix ambcomitès forts i delegats i delegades compromesos.Per mantenir el que ens diferencia dels altres

sindicats, la nostra aposta és per la qualitat i no perla quantitat: no ens interessa tenir comitès quedesprés quedaran abandonats durant quatre anys.Perquè apostem per un model de treball en xarxa,coordinant el treball de tots els nostresdelegats/ades, funcionant tots a una, creantcohesió, donant força als nostres pactes amb lesdiferents empreses compartint objectius i finalitats.Perquè ens comprometem a fer el seguiment i a

vetllar pel compliment del conveni:L'aplicació de les hores indirectesPer la transformació dels contractes d'obres iserveis en fixos discontinusPer la creació dels comitès de seguretat i salut en totes les empresesPer la creació de plans de formació.

Perquè ens comprometem a intentar implicar elGovern de la Generalitat a regular el sector d'unaforma digna i justa (ràtios, concursos públics,setmanes blanques…).Perquè si no lluitem nosaltres, ningú no ho farà.

Foto

: A. R

osa


18ensenyament

CEN

TRES

ESP

ECIA

LS D

E TR

EBAL

L C

ET

L'afectació de la crisi que envolta tots els sectorsproductius ha arribat a repercutir els centres especialsde treball. Una situació de crisi econòmica que haadquirit dimensions globals en l'últim període i que esva començar a sentir amb força fa més de dos anys.

També s'ha produït una crisi de model de gestió.Sobreviuen les empreses que han diversificat elsriscos, han apostat per la qualificació dels seustreballadors/es i gestionen la qualitat del producte.

Aquests fets han produït moviments d'adaptació a lanova situació: els centres especials de treball hanpassat a dependre del Departament de Treball i hanabandonat la seva dependència del Departamentd'Acció Social i Ciutadania. La patronal adquireix unpaper més empresarial, sense abandonar la sevafunció social. A partir de l'acord firmat el 2009 perCCOO amb la patronal APPS per a la reestructuracióde la negociació col·lectiva de tots els serveis adiscapacitats, es constitueix la mesa negociadora delI Conveni de centres especials de treball deCatalunya, amb la participació de les dues patronalsrepresentatives del sector: APPS (a partir de juliolDINCAT) i FECETC.

Sindicalment, tot aquest panorama dels darrers anysha fet que intervinguéssim en la defensa detreballadors/es que han quedat pel camí peltancament de CET mitjançant les diverses sortidesamb què la llei dota l'empresari: indemnització,expedient de regulació d'ocupació, recol·locacions detreballadors per vendes de línies de producciórendibles i tancament de les que no ho eren, etc.

Això ha produït més confiança en la feina feta perCCOO, i ha donat lloc a un increment substancial dela nostra representativitat en la mesa negociadora i aun major increment en l'afiliació.

Tanmateix, les nostres propostes han servit percaminar, lentament però amb pas decidit i ferm, en el

millor futur possible de les persones treballadoresamb discapacitat en general i de les personestreballadores dels centres especials de treball enparticular.

CENTRES ESPECIALS DE TREBALL CET

Fent futur per les persones amb discapacitat

Qui som? Treballadors i treballadores d'empreses dedicades a la formació e integració laboral de lespersones amb discapacitat.

Quants som? 15.000 treballadors i treballadores dels quals, un mínim del 70% tenen algun tipus dediscapacitat psíquica, física o sensorial.

Representació i negociació: Conveni de Centres Especials de Treball per a discapacitats psíquics de Catalunya. Conveni de Centres Especials de Treball per a discapacitats físics i/o sensorials de Catalunya

CCOO treballarà per aconseguir la plenaocupació dels treballadors i treballadores ambdiscapacitat; defensem una ocupació de qualitat,la qualificació de les persones i un salari digne pera una vida digna.CCOO reclamem professionals qualificats per al'ajust personal, social i laboral dels treballadorsamb discapacitat que no renunciïn al seu objectiud'integrar-los al mercat ordinari.CCOO treballarem per un conveni que prevegi lesnecessitats del sector amb una classificació decategories que tingui en compte la formació iexperiència professional, juntament amb unadefinició clara de les seves funcions.CCOO exigim professionalitat i experiència a lesentitats o persones jurídiques que demanenautorització per a la creació d'un CET.CCOO insisteix en la promoció professional delstreballadors i treballadores amb discapacitat enels CET. Un centre especial de treball que mantéanys i anys un treballador/a en la mateixacategoria sense opcions a promocionar ésindicador de no compliment d'un dels requisits deltreball protegit: preparar-los per a la incorporacióal mercat de treball ordinari.CCOO treballem per la qualificació del conjunt detreballadors/es del sector, i és per això que fempropostes concretes de formació per aconseguir-ho, en el marc de la negociació col·lectiva.



19

La prestació de serveis a discapacitats configuren totun univers de tipologies d'empreses, qualificacionsprofessionals i dotacions de diners públics queprovenen de diferents administracions públiques iconselleries, una de les quals és el que anomenemServeis d'Atenció Especialitzada.

Les administracions han vistdesbordades les seves previsions El nou marc legislatiu sorgit per l'aprovació de la Lleide serveis socials, la Cartera de serveis socials i Lleide la dependència ha creat unes expectativesexcessives en relació amb les prestacions quepodrien gaudir els usuaris i els professionals que esnecessitarien per dotar el servei d'una millor qualitat.Les administracions han vist desbordades les sevesprevisions d'aplicació i els recursos disponibles.Això, acompanyat de la situació general de crisieconòmica del país, no ha afavorit les nostrespretensions de negociació dels increments deplantilles que donaria més qualitat als serveis imilloraria les condicions laborals a un personal que,majoritàriament, és molt competent i qualificat.

Cada vegada més empreses amb afanyde lucreLa participació, cada vegada més freqüent,d'empreses gestores amb afany de lucre, fan mésdifícil la negociació amb les patronals i la millora deles condicions laborals de les persones treballadoresdel sector.Tot plegat, i al contrari d'altres àmbits productius, elsserveis d'atenció especialitzada a les persones ambdiscapacitat es troben en un continu creixement.Tenim estratègies i propostes per aconseguir laqualitat en ocupació que requereix aquest sector.

SERVEIS D’ATEN

CIÓ

ESPECIALITZAD

A

SERVEIS D’ATENCIÓ ESPECIALITZADA

Un sector que creix

Qui som? Professionals treballadors i treballadores de:- Centres ocupacionals per a discapacitats, Centres de dia per a discapacitats, Centres d'allotjament residencial

per a discapacitats, Pisos-habitatges per a discapacitats, Entitats tutelars a discapacitats…Quants som? Uns 10.000 treballadors i treballadores que oferim atenció especialitzada.

Representació i negociacióConveni de Residències i Centres de DiaConveni d'associacions per a discapacitats

CCOO defensem una ocupació de qualitat, laqualificació de les persones i un salari digne per auna vida digna.

CCOO vol participar en totes les meses tècniquesque es creïn per tal de fer visible les necessitatsprofessionals de cadascun dels serveis i aportar-hi les nostres propostes.

CCOO demana adequar les ràtios deprofessionals dels serveis per tal d'actualitzar-losals objectius de qualitat que diu la llei.

CCOO proposa formació professional a càrrec del'empresa per a totes les persones treballadoresd'aquests serveis que s'adeqüin a les novesexigències de l'aplicació de la llei.

CCOO vol establir per conveni millores quepossibilitin la conciliació personal, laboral ifamiliar.

ensenyament


Foto

: M. J

aum

andr

eu


20ensenyament

UN

IVER

SITA

TS P

ÚBL

IQU

ES I

PRIV

ADES

UNIVERSITATS

Universitats Públiques: una negociació diversa

Qui som? Universitats públiques: 7 universitats, amb uns 28.000 treballadors i treballadores.Col·lectius: 4 col·lectius. PDI (personal docent i investigador) funcionari i laboral i PAS (personal d'administració i

serveis) funcionari i laboral.Representació i negociació.

Negociació col·lectiva d'universitat: 2 juntes de personal per universitat (PDI i PAS) i 2 comitès d'empresa peruniversitat (PDI i PAS). Total: 28 juntes i comitès.Negociació col·lectiva autonòmica: mesa d'universitats públiques catalanes (tots els col·lectius de les 7 universitats),mesa de PDI-F (PDI-F de les 7 universitats), mesa de PAS-F (PAS-F de les 7 universitats), mesa de conveni / paritàriade PDI-L (PDI-L de les 7 universitats) i mesa de conveni / paritària de PAS-L (PAS-L de les 7 universitats).Negociació estatal: mesa sectorial d'universitats (PDI-F cos estatal, no està ni transferit ni assimilat).

CCOO, el sindicat més representatiuCCOO té 255 delegats repartits en les 28 juntes icomitès a Catalunya. La representació en la mesad'universitats és del 68%. Té majoria absoluta en els4 col·lectius en l'àmbit autonòmic i majoria absoluta enla mesa sectorial estatal.

Les eleccions sindicals estan distribuïdes de maneraque es pot dir que formen una continuïtat, per dosmotius fonamentals. Un: perquè hi ha 4 universitats deles 7 que es van crear després de les primereseleccions de l'àrea pública. Dos: perquè lesdinàmiques negociadores de les 28 juntes i comitèshan fet que no fossin coincidents. No hem d'oblidarque la mesa d'universitats es crea el desembre del2004.

La negociació col·lectiva es pot dir que, comparadaamb altres comunitats autònomes, està bastantconsolidada, i les meses de negociació, en general,són molt actives.

Un balanç de llums i ombresEl balanç d'aquests últims anys és clarobscur.Podríem valorar-lo de manera molt diferent percol·lectius.

Cal dir que en l'àmbit autonòmic sobre el PDIfuncionari, tot i ser cos estatal, s'hi han aconseguitreivindicacions històriques, i ha estat una de lesprimeres comunitats autònomes a aconseguir l'acordde les pagues extres en tots els seus conceptes.D'altra banda, tots els decrets que han afectat el PDIen l'àmbit autonòmic han passat per la mesad'universitats, cosa que no està passant en la mesasectorial estatal, on no hi ha cultura de diàleg social.

Quant al PDI laboral, es pot dir que es va aconseguirarrencar amb un bon conveni i unes condicionsretributives millors que en la majoria de les comunitatsautònomes, i la paritària hi funciona amb regularitat.Recentment s'ha acordat que els professors lectorsque s'acreditin tindran garantit un concursd'estabilització en totes les universitats.

El PAS funcionari és el col·lectiu més maltractat en lanegociació col·lectiva, perquè no ha aconseguitarrancar cap acord en la negociació autonòmica. Vacostar una gran lluita aconseguir activar la mesa dePAS-F, que va ser creada el desembre del 2004 peròva estar inactiva molt de temps. El col·lectiu hapresentat una plataforma unitària de tots els sindicats,inclosos els que no formen part de la mesaautonòmica, i s'ha engegat la seva negociació.


21ensenyament

UN

IVERSITATS PÚBLIQ

UES I PRIVAD

ES

El PAS laboral ha sofert un període intens demobilitzacions, començant per la negociaciód'un conveni que va durar al voltant de 3 anys,amb l'objectiu principal de no perdre res d'allòque s'havia aconseguit en els convenisanteriors. Una vegada publicat el conveni, el seuincompliment ens ha portat a una sèrie deconflictes col·lectius, amb resultats de tot tipus, ia un arbitratge guanyat recentment en elTribunal Laboral de Catalunya. En aquestsmoments el conveni està denunciat, i amb lescondicions actuals, no gaire favorables, per lacrisi i la reforma laboral, caldrà veure com esdesenvolupa en el futur.

S'ha signat un acord de permisos i llicències enmatèria de conciliació per als 4 col·lectius detotes les universitats que consisteix enl'homogeneïtzació dels drets a l'alça de totes lessituacions existents, per legislacions inegociacions diverses dels 28 col·lectius.Recentment s'ha creat una comissió deseguiment, ja que la interpretació de l'acord noera la mateixa en les diferents universitats.

Continuar lluitant per construirfuturEn aquests moments, una comissió de treball dela mesa d'universitats està elaborant un pacte dedrets sindicals, que, si s'arriba a acordar,substituirà els ja existents en algunesuniversitats.

Actualment, amb les mesures d'austeritatdecretades pel Govern estatal, s'estan retallantdrets i acords en les diferents universitats.

Queda pendent de desenvolupar la carreraprofessional del PAS, i acabar de negociarl'Estatut del PDI, amb un futur de moltaincertesa.

Universitats Privades

En l'àmbit de les universitats d'iniciativa social oprivada, en aquests moments ens trobem duessituacions: centres que tenen conveni propi i centresque depenen del XII Conveni d'àmbit estatal.

El Conveni estatal de centres d'educació universitàriai investigació afecta tot el personal en règim decontracte de treball que presta serveis en aquestscentres així com les empreses sense afany de lucre ide titularitat privada.

Cal assenyalar que en aquest moment s'estànegociant el XIII Conveni estatal, però en unasituació molt alentida, pròpia del context actual quepateix la negociació col·lectiva.

També aquells que disposen de conveni o acordsd'empresa, sobretot els que reben totalment oparcialment recursos d'administracions públiques,estan patint les retallades salarials, com la restad'empleats públics.

Per a la Federació d'Ensenyament de CCOO deCatalunya, els objectius a curt i mitjà terminiconsisteixen a mantenir i exigir el compliment delsconvenis signats que s'estan incomplint, recuperar lapèrdua patida per les retallades i donar un impuls alconveni d'àmbit estatal, com a marc de referència.

Aconseguir aquests reptes rau a millorar larepresentació de CCOO, que actualment se situa enel 33%, i consolidar les seccions sindicals com ainstruments principals per organitzar els treballadors iles treballadores, així com estendre entre el col·lectiules demandes de caràcter laboral i professional.

Aproximadament 60 centres amb 5.500 treballadors itreballadores

UNIVERSITATS


22ensenyament

ENSE

NYA

MEN

TS N

O R

EGLA

TS

Dos eixos han marcatconsiderablement el sector enaquest període 2006-2010:

La negociació del Iconveni del sectorEs constitueix la mesanegociadora del I Convenidels ensenyaments no reglatsperquè la patronal del sectorpressiona i promou eltrencament del conveni de l'ensenyament privat deCatalunya, en no estar representada a la mesa denegociació. Aquest fet condiciona tota la negociació,ja que la manera d'entendre el sector éscompletament divergent entre la patronal, que diu ser-ne representativa, i el sindicat CCOO. Mentre lespropostes de la part social estan en la línia dereivindicar el vessant educatiu del sector i, per tant,negociar condicions laborals més en consonànciaamb aquesta línia, la patronal imprimeix a les sevespropostes un caire mercantilista que allunya el sectorde la qualitat que es mereix. I el sector també ha estat al carrer, en manifestacionsi concentracions, generals i pròpies, per reivindicar ifer visible la importància que té com a sectorestratègic en el desenvolupament de noves polítiquesd'ocupació.

Més i millor organització en els centresde treball

S'ha augmentat la representativitat en els centres detreball i s'ha incrementat el nombre d'afiliació.S'ha consolidat una xarxa de delegats i delegades,afiliats i afiliades, que aporten propostes, participen enels debats i comparteixen experiències. S'han desenvolupat accions formatives adreçades alsnostres delegats i delegades, sobre normativa laboralbàsica, jornades sobre temes sindicals i jornadesinformatives sobre drets laborals dirigides a totes lespersones que conformen el col·lectiu.Totes aquestes eines formatives han contribuït aadquirir experiència en l'àmbit sindical i en la defensadels companys i companyes que representen.

ENSENYAMENTS NO REGLATS

Dificultats per aconseguir un conveni

Qui som? Treballadors i treballadores qualificats i especialistes en formació no reglada. Centres de formació pel reforç escolar, oposicions, idiomes, informàtica, expressió artística.També els centres que imparteixen formació continua, ocupacional i professional.Quants som? Aproximadament uns 7.000 treballadors i treballadores, en uns 500 centres.

Caldria afegir un nombre significatiu de professionals autònoms.Representació i negociació. El conveni vigent és el VIII conveni d'ensenyament privat de Catalunya.

S'està negociant el 1r Conveni de l'ensenyament No Reglat de Catalunya.

Què volem per al proper períodeSignar el primer conveni i vetllar per la seva aplicació.Augmentar en representativitat i afiliació en els diferents subsectors que conformen aquests ensenyaments.Coordinar els delegats i delegades per incrementar l'autonomia i la intervenció en els mateixos centres de treball.Expandir la relació amb les diferents organitzacions patronals, tinguin o no representació en la mesa negociadora.Negociar, amb les administracions competents, pel reconeixement social del sector.


23ensenyament

Per la igualtat de gènere

Un ensenyament coeducatiu querebutgi la discriminació de les dones ifomenti la igualtat dels sexes

Formació inicial i contínua del professorat.Increment i millora dels recursos humans imaterials per a possibilitar la pràctica coeducativa.Aplicació de les mesures recollides a la llei deviolència vers les dones i la LOE:

inclusió dels afectes i les emocions en elscontinguts educatius.

nomenament de la persona del Consell Escolarencarregada de vetllar per la igualtat. control dels materials educatius per tal d'eliminar

estereotips sexistes o discriminatoris.posar en pràctica mesures contra la violència

vers dones/noies i per a l'aprenentatge de diversesmaneres de resolució pacífica dels conflictes comaspectes essencials del desenvolupamentpersonal i de convivència al centre.

Conciliació de la vida familiar i laboral:Ampliació dels drets per a les treballadores itreballadors de l'ensenyament que es plantegen en elprojecte de Llei d'igualtat

Permís de paternitat. Ampliació de les quatresetmanes.

Aplicació de l'acumulació de lactància.Reducció de jornada per cura de persones, senserestriccions temporals discriminatòries.Estendre fins als tres anys la possibilitat de reservadel lloc de treball per excedència per cura d'unfamiliar.Reconeixement de tots els drets, en matèria deconciliació al personal interí i a tot tipus decontractes, ja siguin indefinits o temporals, dejornada completa o de jornada parcial.Possibilitat de fraccionar les excedències.Reducció de jornada per tenir cura d'un fill o fillafins que la criatura compleixi els 12 anys.Demanda de la jornada continuada versprofessorat per tal de facilitar la corresponsabilitatfamiliar.Mesures que possibilitin la formació dins de l'horaride permanència en el centre o per aquellespersones que tinguin responsabilitat familiars.

El sistema educatiu ha experimentat en els últims anys importants avenços en matèria d'igualtat dels sexes i, així,en els centres educatius, l'ensenyament és cada vegada més igualitari. Es tracta de millores que corren paral·lelesals canvis socials, als passos que van fent les dones en la seva incorporació social i a l'evolució de les mentalitatsque, cada vegada més, rebutgen la discriminació de les dones.

En els darrers anys hem assistit a l'aprovació de la Llei orgànica integral de mesures contra la violència de gènere,a l'aprovació de la llei que permet els matrimonis homosexuals, a la Llei orgànica per a la igualtat efectiva dedones i homes i a la Llei d'ampliació de la durada del permís de paternitat, que afegeix un granet de sorra en prode la igualtat, però no podem oblidar que totes aquestes lleis són la resposta a la tenacitat de molta gent,principalment de les dones, que han reclamat la millora de les seves condicions laborals i socials.

Com que la Federació d'Ensenyament de CCOO també ha format part d'aquest moviment reivindicatiu quereclama la igualtat dels sexes, no podem deixar d'alegrar-nos d'aquests assoliments.

Ara bé, les mesures que preveuen aquestes lleis són bastant tímides; s'han de dur a terme, i això encara no hasucceït. En l'actual moment de crisi i de retallades salarials, socials i laborals, caldrà mantenir la lluita per noretrocedir en els nostres drets i no renunciar a les nostres reivindicacions.


Foto

: A. R

osa


24ensenyament

Accions positives

Accions que tinguin com a objectiu vèncer elsobstacles que dificulten la igualtat d'homes idones.

Igualtat retributiva: revisar els sistemes depromoció, classificació i valoració professionalper eliminar els factors i criteris que,directament o indirectament, discriminen lesdones i possibiliten que les dones percebin alvoltant del 80% del salari dels homes, enensenyament.Constitució de comissions per a l'elaboraciódels Plans d'igualtat en cada un dels sectors iàmbits de negociació per tal de visualitzar lessituacions de discriminació i plantejar lesmesures per eliminar els elementsdiscriminatoris.Facilitar i potenciar la presència de les donesen els càrrecs de responsabilitat: equipsdirectius dels centres educatius, inspecció,universitats, càrrecs de l'administracióeducativa (Conselleria d'Educació, direccionsgenerals...).Creació de llocs de treball que possibilitinl'accés de les dones a llocs de treball,especialment en activitats i ocupacionstradicionalment masculines.Realització de protocols negociats deprevenció d'assetjament sexual i d'assetjamentper raó de sexe, establiment de vies quefacilitin les denúncies per assetjament iaugment de la sensibilització davant delproblema en els llocs de treball.

Balanç i valoració del període

Durant els darrers anys, fruit d'una intensa activitatnegociadora, hem assolit millores en tots els àmbits,i també pel que fa a la salut laboral.

L'actitud responsable i constructiva de CCOO hapermès avançar en qüestions fonamentals.Malauradament, la crisi econòmica està servint coma excusa per a retallades socials que volen aplicarempresaris i administracions. I la defensa de la salutde les persones treballadores és una de les poqueseines útils de què disposem quan la vulneració delsnostres drets és tan evident com ara.

CCOO és present en tots els espais de negociacióper a garantir l'acompliment de la llei i, a través de laseva xarxa de delegats i delegades de prevenció ide permanents sindicals, participa en comitès deseguretat i salut, paritàries, i en d'altres òrgans derepresentació; l'assessorament personal i alscentres de treball, i la presència constant en elsmitjans de comunicació, fòrums, congressos ojornades també permet visualitzar i donar suport a latasca diària d'exigència en la millora de les nostrescondicions laborals.

Per la igualtat de gènere Salut laboral

Treball encondicionsés salut

Foto

: A. R

osa


25ensenyament

Salut laboral

Treball en condicions és salut

Millorant les condicions de seguretat ihigiene als centres de treball

Treballem per millorar les condicions de seguretat ihigiene als centres de treball. Hem assessoratnombrosos delegats i afiliats i hem denunciatsituacions d'incompliment de la normativa.Reivindiquem millores en l'ambient dels centres(ventilació, temperatures, humitat) a través de lacampanya "17/27, ni més ni menys". Hem dut aterme visites a centres educatius públics i privats, ielaborat informes amb el suport del Gabinet Higiade CCOO en centres públics i privats d'FP, centresespecials de treball, llars d'infants, menjadorsescolars, sobre condicions de soroll, seguretat,plans d'emergència, senyalització...Assessorament als casos personals molt diversosque ens arriben. En destaquem l'adaptació de llocde treball.Hem negociat diversos protocols, tant en centresprivats com en el Departament d'Educació i laFunció Pública, en què destaquem el protocol peral tractament de casos d'assetjament en la feina i eld'adaptació del lloc de treball.Hem estat decisius per aconseguir, després demolts anys de reivindicació, iniciar les avaluacionsde riscos psicosocials en el Departamentd'Educació amb el mètode Istas21-PsQcat21-CopsoQ, que significarà un avenç molt significatiuen la intervenció dels treballadors en les condicionsde treball als centres.Difonem la importància de la salut laboral a travésde xerrades i formació, als centres de treball i alsindicat sobre temes generals o monogràfics.Fem un esforç per millorar la comunicació amb elstreballadors, especialment amb l'afiliació, a travésdel nostre web, bloc, i d'informació personalitzada.També és important la feina feta amb elscoordinadors de riscos dels centres públics.

Comptem amb el suport i col·laborem amb la restade l'estructura sindical de CCOO de Catalunya,amb el gabinet tècnic Higia, el gabinet jurídic, laFederació d'Ensenyament estatal o la FundacióISTAS.Hem promogut nombroses edicions sobre temàticade salut laboral i hi hem col·laborat.

En el proper període volem insistir en l'avaluacióde riscos dels nous processos tecnològics i enl'adopció de les corresponents mesures deprevenció i vigilància de la salut, sota el principide precaució quan es desconeguin científicamentels seus efectes sobre la salut. La incorporació denous processos, o el canvi de les condicions detreball que incorporen les noves tecnologiestambé han de ser avaluats des del punt de vistadels riscos psicosocials.Vetllar perquè l'avaluació de riscos incloguil'avaluació de riscos psicosocials i aplicar-hi l'Istas21-PsQcat21 (Copsoq).Seguir reivindicant el dret a la codecisió enl'elecció de la mútua i del servei de prevenció.Exigir el compliment de la llei pel que fa a lespersones especialment sensibles, i buscar sortidaa col·lectius afectats per malalties o trastorns quefins ara no han obtingut resposta. En aquest sentitcol·laborem amb diverses organitzacionsd'afectats.Fer visibles tots els accidents de treball i exigir elsdrets corresponents a les persones afectades, tottreballant en la seva prevenció.Reclamar una vigilància de la salut adequada alsllocs de treball.

http://salut-laboral.blogspot.com



26ensenyament

Formació Professional

L’FP, l’impuls inajornableDetonants com la revelació de les dades sobre les necessitats futures de qualificació professional durant elspropers 10 anys a Europa o l'actual context de greu crisi econòmica han evidenciat que el sistema d'FP pateixunes deficiències estructurals molt greus.

L'increment de places en la formació professional ha estat clarament insuficient per atendre les demandes ques'han produït en aquest període, més elevades encara per la necessitat de qualificació de les persones aturades.

L'adequació de l'oferta formativa a les demandes del mercat de treball no s'ha produït com a tal. A hores d'ara,gràcies a l'informe oficial de l'avaluació de l'FP reglada a Catalunya, sabem que el 50-60% de la matrícula encaraes continua concentrant en quatre famílies professionals.

La definició clara, amb el consens dels agentssocials, d'un model flexible i dinàmic quepermeti la integració real de la FormacióProfessional Inicial del Sistema Educatiu en elSistema Integrat de Formació Professional deCatalunya. Governació autònoma del sistema.La nostra participació garanteix l'adequació almercat de treball i el respecte als drets delstreballadors/es.Un marc específic de regulació per als centresque imparteixen ensenyaments professionals,que respongui a les necessitats d'organització,flexibilització i gestió singular d'aquesta etapaeducativa. Gestió autònoma i independent.Un acord laboral específic per l'FP, quegaranteixi unes condicions de treball dignes peral professorat i el dret a ser representatslegalment en el marc de qualsevol pacte oconveni específic que pugui condicionar omodificar les condicions de treball delprofessorat.Capacitació professional per afrontar les novescompetències que els centres i els docents de laformació professional necessiten per donar unaresposta de qualitat a un sistema de qualitat.Més recursos per a més i millor oferta deformació professional. Cal incrementar elsrecursos pressupostaris per demostrar que l'FPés una prioritat per l'Administració.Sistemes d'informació objectius i transparentssobre les dades del sistema i el seufinançament.

Patint retallades que empitjoren lescondicions laborals Ja fa més de tres cursos que l’FP està patint retalladesque empitjoren les condicions laborals del professoratde la manera més impune i descarada. L'incomplimentdels acords laborals signats amb CCOO fruit de lanegociació col·lectiva, que empitjora les condicionsdels docents (reducció majors de 55 anys, disminuciód'hores de coordinació), o l'aplicació de novesfórmules de "comptabilitat" en l'adjudicació de recursoshan reduït les plantilles, han obligat els centres adeixar de fer els desdoblaments preceptius i han fetaugmentar la càrrega lectiva del professorat per poderfer front a les responsabilitats.

Els centres han hagut d'absorbir unincrement de funcionsEls centres han hagut d'absorbir un increment defuncions i responsabilitats que les successivesreformes del sistema està imposant de formaexponencial. La manca de recursos, per un lloc, i lapoca adequació de les estructures d'organització igestió vigents, per un altre, està provocant veritablessituacions de col·lapse en la gestió i el funcionament.

Jornada: la Gestió de l’FP a Catalunya



27ensenyament

Partint d'aquesta base i recollint les diferents aportacions deles jornades sobre "Condicions per a una educació inclusivade qualitat", organitzades ara fa un any, podem establir elsprincipals eixos vertebradors de les moltes i diferentsdemandes i traduir-les en aspectes a treballar i reivindicar:

És necessari un projecte i una direcció política queapostin per una inclusió educativa i laboral i ambcapacitat de coordinar l'acció de les diferentsadministracions i departaments.

L'educació inclusiva comporta un canvi de valors socials iprofessionals, i per tant ha de ser una construcció fetaper tots i totes, adreçada al conjunt de la ciutadania.L'Administració ha de ser facilitadora de processos,posant els recursos i fent una aposta real i clara en elcamí cap a una inclusió educativa i laboral de qualitat.S'ha d'establir un marc negociador sobre polítiques depersonal i d'organització escolar.

A CCOO defensem l'educació inclusiva, l'educació que acull totes lescapacitats, tots els orígens, i totes les diversitats, i que vol ser pedrafundacional d'una societat plural, rica, dinàmica, cohesionada i justa.CCOO apostem per l'educació inclusiva i lluitem perquè siguipossible.

L'educació inclusiva vol canvis estructurals en l'accés al'escolarització, en l'agrupació d'alumnes, en el concepte de tutoria,en la capacitat de cooperació entre els diferents professionalsimplicats, en l'organització del treball i en la presa de decisions, enl'arquitectura, en les metodologies i sobretot en els valors.

Dins d'aquests eixos s'hi han d'encabir lesnecessitats i demandes dels diferentscol·lectius de professionals:

Recursos humans en nombre suficient i dequalitat per tirar endavant i amb condicionsòptimes els diferents projectes de treball.Millora de les condicions de treball, sobretotde col·lectius amb tasques de suport.Incorporació de nous professionals, compersonal sanitari, terapeutes ocupacionals,etc., que garanteixin una atencióespecialitzada en els seus àmbits, per tal degarantir l'atenció globalitzada a l'alumnatamb necessitats especials.Reconeixement dels i les professionals dellleure educatiu, tot regulant la sevaparticipació en els projectes educatius delscentres.Informació, formació, coordinació iparticipació són aspectes imprescindiblesper tirar endavant qualsevol projecte detreball; per tant són aspectes que s'han detenir presents en els diferents àmbits denegociació i han de ser una part reconegudade les condicions laborals dels diferentscol·lectius.

Per tot això, reclamem a l'Administració, engeneral, i al Departament en particular, queobri els espais de negociació necessaris; unaeducació inclusiva de qualitat, i una societatinclusiva i justa, bé que s'ho val.

Escola Inclusiva

Fer possible l’educació inclusiva

Foto

: M. J

aum

andr

eu


T.E.Construïm futur. Balanç i propostes

Documents

Transcript of T.E.Construïm futur. Balanç i propostes