Control de Dades d’un Sistema d’Aigua Calenta Sanitària...

Control de Dades d’un Sistema d’Aigua Calenta Sanitària, Alimentat per Energia Solar Tèrmica

Titulació: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

AUTOR: Jesús Calabuig Cabero

DIRECTOR: Joaquim Cruz

DATA: Gener 2004

1 Índex

_______________ Índex

ii

Memòria Descriptiva ....................................................................................1

2.1 Objectius del Projecte...............................................................................................2

2.2 Situació.....................................................................................................................3

2.3 Titular........................................................................................................................3

2.4 Antecedents...............................................................................................................3

2.5 Possibles Solucions i Solució Adoptada...................................................................4

2.5.1 Dispositius Emprats en el Control................................................................4

2.5.2 Dispositius Emprats en la Comunicació.......................................................6 2.5.3 Dispositius Emprats en l’Adquisició de Dades.............................................8 2.5.4 Entrades al PLC.............................................................................................9 2.5.5 Elements de Mesura Física de la Temperatura............................................11 2.5.6 Solució General Adoptada...........................................................................12 2.5.7 Tractament de les Dades Recollides. Elecció del Software.........................14 2.5.8 Tipus d’Instal·lació Solar de Baixa Temperatura a Automatitzar................15

2.6 Descripció General...................................................................................................16 2.6.1 Descripció d’una Instal·lació d’A.C.S. Basada en Energia Solar Tèrmica

Controlada Mitjançant PLC...............................................................................................................16

2.6.1.1 Descripció Gràfica del Sistema..............................................................16 2.6.2 Descripció Elèctrica i del Control Mitjançant PLC......................................19

2.6.2.1 Proteccions Elèctriques..........................................................................19 2.6.2.2 Font d’Alimentació.................................................................................19 2.6.2.3 Autòmat Programable.............................................................................19 2.6.2.4 Modul Modem (EM241).......................................................................20 2.6.2.5 Bus RS-485.............................................................................................21 2.6.2.6 Targes amb Connexió al Bus Rs-485.....................................................22

2.6.2.6.1 Tarja de 8 Sortides Analògiques Ibercomp................................22 2.6.2.6.2 Tarja de 8 Entrades Analògiques Ibercomp...............................22

2.6.3 Descripció dels Elements Elèctrics de Mesura.............................................23

2.6.3.1 Sondes de Temperatura PT100...............................................................23 2.6.3.2 Mesurador de Radiació Solar.................................................................24 2.6.3.3 Caudalímetre..........................................................................................25

2.6.4 Descripció dels Elements Elèctrics d’Accionament....................................26

2.6.4.1 Bomba....................................................................................................26 2.6.4.2 Vàlvules controlades..............................................................................26

2.7 Descripció Funcional del Sistema............................................................................27 2.7.1 Seqüència de treball......................................................................................28

2.7.1.1 Control....................................................................................................28 2.7.1.2 Comunicació i Seguiment del Sistema.................................................. 28

2.8 Prescripcions tècniques............................................................................................29 2.9 Resum del pressupost...............................................................................................30 2.10 Bibliografia...................................................................................................31

_______________ Índex

iii

3 Memòria de Càlcul...................................................................................32

3.1 Càlcul d’una Instal·lació d’A.C.S. Basada en Energia Solar Térmica ....................33

3.1.1 Disseny de la Instal·lació.............................................................................33

3.1.2 Dimensionat dels Elements..........................................................................36

3.1.2.1 Dimensionat dels Elements per cada Habitatge.....................................36

3.2 Càlcul de les Proteccions Elèctriques.......................................................................38

3.2.1 Protecció de la Bomba..................................................................................38

3.2.2 Protecció del PLC i de la Font d’ Alimentació.............................................39

3.2.3 Protecció de l’Endoll....................................................................................39

3.2.4 Protecció General.........................................................................................39

3.3 Programació del PLC...............................................................................................40

3.3.1 Introducció al Programa Editor....................................................................40

3.4 Programa del PLC..................................................................................................42

3.4.1 Tipus de Dades.............................................................................................42

3.4.2 Operacions....................................................................................................42

3.4.3 Direccionament de la Memòria....................................................................42

3.4.4 Tipus de Dades Emprades en les Transmissions..........................................43

3.4.5 Comunicació PLC – Dispositius RS485 : Mode Freeport..........................44

3.4.5.1 Registre de Control en Mode Freeport...................................................46

3.4.6 Distribució de les Àrees de Memòria del PLC.............................................46

3.4.6.1 Utilització General de les Àrees Principals de Memòria del Programa.47

3.4.6.1.1 Àrea de Memòria Q....................................................................47

3.4.6.1.2 Àrea de Memòria V....................................................................48

3.4.7 Definició de Variables..................................................................................50

3.4.8 Definició de Variables Globals....................................................................51

3.4.9 Definició de Constants.................................................................................51

3.4.10 Programa......................................................................................................53

3.4.10.1 Programa Principal...........................................................................53

3.4.10.2 Subrutines.........................................................................................54

3.4.10.2.1 Subrutina: Adquisició de Dades.................................................54

3.4.10.2.2 Subrutina: Compara T................................................................55

3.4.10.2.2.1 Subrutina: Marxa.........................................................58

3.4.10.2.2.2 Subrutina: Aturada.......................................................59

_______________ Índex

iv

3.4.10.2.3 Funcions Associades..................................................................60

3.4.10.2.3.1 Subrutina: Càlcul Consum..................................................60

3.4.10.2.3.2 Subrutina: Estadística.......................................................61

3.4.10.2.4 Subrutines de Seguretat..............................................................63

3.4.10.2.4.1 Subrutina: Error Tc...........................................................63

3.4.10.2.4.2 Subrutina: Error Pressió Primari......................................65

3.4.10.2.4.3 Subrutina: Error Bomba...................................................67

3.4.10.2.5 Rutina de Servei a la Interrupció: Enviament de

Dades SMS.................................................................................69

3.4.10.3 Format del Missatges SMS.....................................................................70

3.5 Programació Visual Basic........................................................................................71 3.5.1 Descripció del Programa: ACS_Control......................................................71

3.5.1.1 Pantalla Inicial........................................................................................71 3.5.1.2 Barra de Menú. Opció: Sortir.................................................................72 3.5.1.3 Barra de Menú. Opció: Edificis..............................................................72 3.5.1.4 Barra de Menú. Opció: Simulador(Entrada de Dades) ..........................72 3.5.1.5 Barra de Menú. Opció: Veure................................................................74 3.5.1.6 Bases de Dades MsAccess......................................................................75

4 Plànols.......................................................................................................76

4.1 Esquemes Elèctrics..................................................................................................77 4.1.1 Esquema de Potencia...................................................................................77 4.1.2 Sortides del PLC..........................................................................................78

5 Pressupost ................................................................................................79

5.1 Anidaments...............................................................................................................80 5.1.1 Autòmat Programable...................................................................................80 5.1.2 Bus de Comunicació i Dispositius................................................................80 5.1.3 Elements de Mesura i Accessoris.................................................................80 5.1.4 Proteccions Elèctriques i Dispositius de Control Elèctric............................80 5.1.5 Bomba i Cablejat de Potència.......................................................................81 5.1.6 Electrovàlvules i Accessoris.........................................................................81 5.1.7 Mà d’Obra....................................................................................................81

5.2 Quadre de Preus Elementals.....................................................................................82 5.2.1 Autòmat Programable...................................................................................82 5.2.2 Bus de Comunicació i Dispositius................................................................82 5.2.3 Elements de Mesura i Accessoris.................................................................82 5.2.4 Proteccions Elèctriques i Dispositius de Control Elèctric............................82 5.2.5 Bomba i Cablejat de Potència.......................................................................83

_______________ Índex

v

5.2.6 Electrovàlvules i Accessoris.........................................................................83 5.2.7 Mà d’Obra....................................................................................................83

5.3 Aplicació de Preus....................................................................................................84 5.3.1 Autòmat Programable...................................................................................84 5.3.2 Bus de Comunicació i Dispositius................................................................84 5.3.3 Elements de Mesura i Accessoris.................................................................84 5.3.4 Proteccions Elèctriques i Dispositius de Control Elèctric............................84 5.3.5 Bomba i Cablejat de Potència.......................................................................85 5.3.6 Electrovàlvules i Accessoris.........................................................................85 5.3.7 Mà d’Obra....................................................................................................85

5.4 Resum del Pressupost...............................................................................................86 6 Plec de Condicions ...................................................................................87

6.1 Condicions Generals.................................................................................................88 6.1.1 Introducció....................................................................................................88 6.1.2 Reglament i Normes.....................................................................................88 6.1.3 Materials.......................................................................................................88 6.1.4 Ejecució del Projecte....................................................................................89 6.1.5 Interpretació i Desenvolupament..................................................................89 6.1.6 Treballs Complementaris..............................................................................90 6.1.7 Modificacions...............................................................................................90 6.1.8 Realització Defectuosa.................................................................................90 6.1.9 Mitjans Auxiliars..........................................................................................90 6.1.10 Recepció del Projecte...................................................................................91 6.1.11 Responsabilitats............................................................................................91 6.1.12 Fianza...........................................................................................................91

6.2 Condicions Facultatives...........................................................................................92 6.2.1 Normes a Seguir...........................................................................................92 6.2.2 Personal........................................................................................................92 6.2.3 Reconeixements i Assajos Previs.................................................................92 6.2.4 Assajos..........................................................................................................93 6.2.5 Assajos d’Aparellatge...................................................................................93

6.3 Condicions Econòmiques.........................................................................................93 6.3.1 Preus.............................................................................................................93 6.3.2 Abandonament del Projecte..........................................................................94 6.3.3 Revisió de Preus...........................................................................................94 6.3.4 Penalitzacions...............................................................................................94 6.3.5 Contracte.......................................................................................................94 6.3.6 Rescissió del contracte.................................................................................95 6.3.7 Liquidació en cas de Rescissió del Contracte...............................................95

7 Annex.........................................................................................................96

7.1 Programa Visual Basic.............................................................................................97 7.1.1 Definició de Variables Globals....................................................................97 7.1.2 Codi Font......................................................................................................97

2. Memòria Descriptiva

Memòria Descriptiva

2

2.1 Objectius del Projecte

L’objectiu del projecte és dissenyar i simular un sistema que permeti controlar

electrònicament una instal·lació d’Aigua Calenta Sanitària i/o calefacció basada en energia solar. Es pretén que l’esmentat sistema ofereixi els següents serveis:

- Optimitzar el rendiment d’una instal·lació d’A.C.S. i/o calefacció amb un sistema de

control electrònic, fiable i econòmic.

- Modularitat. Cal que el sistema sigui funcional per a un nombre indefinit d’habitatges.

- Simplificar-n’he al màxim el funcionament, el muntatge i manteniment.

- Realitzar adquisicions de dades, comunicar el sistema amb el món exterior i crear una

plataforma que permeti un seguiment de la instal·lació a través del temps, detectant-ne les avaries i els seus possibles defectes de funcionament, el consum de cada usuari, etc.

Aquest són els objectius del projecte com a tal, però la principal pretensió d’aquest

projecte es introduir al mercat un sistema de control d’A.C.S. i/o calefacció de funcionament i implementació senzills, per donar pas a una immediata expansió de l’energia solar tèrmica en habitatges.

Pot ésser doncs, considerat com a objectiu final que les energies renovables superin una

barrera més per poder arribar a la seva plena integració en el mercat energètic, per aconseguir un sistema més eficient, net i sostenible en el futur.

El projecte inclou la distribució dels components que el formen, així com un sistema autònom de subministrament de energia elèctrica.


3

2.2 Situació

Principalment en nous habitatges i edificis comunitaris, per que l’energia solar tèrmica si introdueixi ja des de la seva construcció, però també serviria per a edificacions ja construïdes si hi fos implementat. El sistema és funcional per a gestionar entre un i tants habitatges com es desitgi, ja que és totalment modular.

2.3 Titular Universitat Rovira i Virgili.

2.4 Antecedents

Com a antecedent a aquest projecte, existeixen les instal·lacions d’aigua calenta sanitària i calefacció basades en energia solar tèrmica convencionals. Aquestes no disposen d’un sistema de control centralitzat, és a dir, que cada habitatge particular, segons les seves necessitats del moment agafa energia del sistema comunitari. Per tant no se’n realitza cap mena de gestió integral, i això pot comportar:

- Pèrdues, baix rendiment i desaprofitament de recursos energètics - Mal funcionament o aturada total del sistema

Per llei, cal tot sistema d’A.C.S. i calefacció basat en energia solar tèrmica disposi d’un

sistema de recolzament(gas, gas-oil o electricitat) que garanteixi el cent per cent de la demanda en tot moment. I és per això, que quan un sistema tèrmic solar falla o no rendeix, la comunitat de veïns no se n’adona, per que continua gaudint del servei, i aquesta situació pot prolongar-se durant mesos, fins que aquest sigui revisat.

Tots aquests fets, porten a disminuir el rendiment del sistema i per tant a prolongar- n’he el temps d’amortització.

A més, en els sistemes actuals, com que s’instal·la un dispositiu controlador simple independent a cada domicili, no es té en conte el consum de cada usuari. Així doncs, cada veí de la comunitat acostuma a pagar una quota fixa de manteniment. El nou sistema, permet conèixer la quantitat d’energia adquirida en cada domicili, així cada veí només caldrà que pagui la seva part proporcional al seu consum.


4

2.5 Possibles Solucions i Solució Adoptada 2.5.1 Dispositius Emprats en el Control

Per dur a terme el control es necessari definir quins han de ser els dispositius encarregats de realitzar- lo. Possibles solucions:

• Sistema basat en microprocesador

• Sistema basat en autòmat programable

• Sistema basat en PC Solució adoptada:

Per resoldre el dubte de quina mena d’aparells serien els més adients per implementar

el sistema s’han analitzat les següents característiques:

- Cost econòmic i rendiment del dispositiu

Es tracta de seleccionar un maquinari adequat a les necessitats, és a dir, amb una velocitat de processament, precisió, temps d’scan del sistema, etc que si ajusti sense sobrepassar- les. Com que es tracta d’una instal·lació d’A.C.S. i/o calefacció cap dels paràmetres anteriors es crític. En aquests cas la solució més cara seria la instal·lació d’un PC industrial, degut a l’elevat cost que tenen avui en dia al mercat en comparació a les altres dues solucions.

- Capacitat d’ in’s i out’s

Resulta especialment interessant tenir en compte el nombre d’entrades i sortides que el dispositiu emprat pugui suportar, atès que pot esdevenir considerablement elevat. A més, cal contemplar que no totes les entrades i sortides són de senyals de tensió, també en tenim d’intensitat i sortides a relé (les bombes, sortides de potencia les quals també caldria implementar si el dispositiu no fos capaç de tractar- les).


5

El cas més significatiu, és el nombre d’entrades i sortides analògiques, respectivament PT100 i vàlvules controlades.

Tenint en compte que només s’implementi els sistema de control d’A.C.S.(si hi incoéssim calefacció encara seria més significatiu), necessitaríem com a mínim:

- 4 entrades bàsiques(per qualsevol mena d’instal·lació).

- 1 entrada per cada domicili(PT100).

- 1 sortida global(bomba).

- 1 sortida per a cada habitatge(electro-vàlvula).

Per exemple, en una instal·lació per a tres famílies, el nombre de senyals seria: Entrades: 4 + 3 = 7 Sortides: 1 + 3 = 4 Total: 14 I en una altra per un edifici amb quaranta habitatges: Entrades: 4 + 40 = 44 Sortides: 1 + 40 = 41 Total: 85 Per tant el nombre d’entrades analògiques i sortides a relé són paràmetres que cal valorar, per que creixen de manera directament proporcional al nombre d’habitatges.

- Modularitat

Relacionada directament amb l’apartat anterior, ja que com més entrades gestionem més potent caldrà que sigui el nostre sistema i viceversa. Per tant es realment important que el dispositiu escollit per controlar el sistema sigui modular i de fàcil creixement, inclòs desprès d’una primera instal·lació.


6

- Facilitat d’instal·lació

Aquest ha de ser un dispositiu senzill d’instal·lar i de programar, no ha de requerir coneixements tècnics avançats, ja que en dificultarien la seva expansió i farien perdre més temps al instal·lador, que es traduiria en encarir el preu final.

- Conectivitat

Aquest sistema de control ha d’estar en contacte amb el món exterior a través d’un sistema de comunicació(de moment unidireccional) que li permeti transmetre dades. Per tant és important que el dispositiu emprat per al control en faciliti la comunicació.

• Taula comparativa, valoritzant cada una de les característiques: Puntuació: entre 1-3 segons s’ajusti a allò demanat. Cost Rendiment In ‘s out Modularitat Facilitat Conectivitat Total Micro 3 3 1 1 1 1 10 Autòmat 2 2 3 3 3 2 15 PC 2 1 1 3 2 3 12

Sembla ser que, amb diferència, apareix com a més adequat el sistema basat en autòmat programable per la implementació.

Així doncs, es decideix utilitzar un PLC per aquesta aplicació. Ara, només cal triar-ne un d’entre tots els models existents en el mercat, el que més

s’adapti a les necessitats anteriorment esmentades, i si pot ser que porti ja inclosos dispositius de potencia per sortida a relé, que encara ens facilitaríen més la feina. 2.5.2 Dispositius Emprats en la Comunicació Independentment de quin sistema de comunicació fem servir

• Sistema de comunicació basat en protocol TCP/IP


7

- Avantatges:

Com que la gran majoria d’emplaçaments on ha d’anar instal·lat el sistema han d’estar situats en nuclis urbans disposaríem de xarxa telefònica. Ens permetria enviar gran quantitat de dades.

- Inconvenients: No surt a compte econòmicament tenir llogada una línia telefònica per utilitzar- la només durant uns segons o pocs minut al dia. Si es tractés d’un sistema gran i centralitzat, segurament seria viable, però en el nostre cas són edificis dispersos.

• Sistema de comunicació basat en GPRS

- Avantatges: Ens permetria enviar gran quantitat de dades mitjançant la connexió de mòbil a internet. No caldria disposar d‘una línia física.

- Inconvenients: Actualment resulta molt cara la transferència de dades via GPRS en comparació amb l’enviament de missatges de text GMS.

• Sistema de comunicació basat en GMS

- Avantatges: És el més barat de tots els sistemes proposats. No caldria disposar d‘una línia física.

- Inconvenients: No és pot enviar un flux de dades gaire elevat amb missatges de text, a no ser que s’he n’enviïn molts o la trama estigui degudament compactada.


8

Solució adoptada:

S’ha optat per utilitzar un modem GMS i transmetre la informació a partir de missatges de text amb les dades necessàries codificades en codi ASCII. Aquesta ha estat la solució adoptada degut a que és el més econòmic dels sistemes proposats. Per superar l’inconvenient de que aquest sistema pot enviar poca quantitat d’informació la solució serà compactar al màxim les dades a transmetre dins els missatges de text mitjançant la codificació de la informació a transferir de la manera més òptima. Per tant caldrà adaptar els programes de recepció i enviament a aquesta prioritat.

Independentment de quin sistema de comunicació féssim servir per transmetre dades és segur que necessitarem un modem industrial.

Per connectar un modem industrial a un PLC hi ha normalment dos camins:

• Utilitzar el port de comunicacions de l’autòmat. Podria ser: Rs-232, Rs-485, etc.

• Utilitzar un mòdul d’expansió que realitzi la funció de modem industrial.

Com sempre, ens decidirem a ser possible per l’opció més econòmica si la resta de components ho permeten tenint en compte que s’ha de fer una valoració general de totes les necessitats i la combinació de dispositius més òptima que permetin aconseguir els objectius. 2.5.3 Dispositius Emprats en l’Adquisició de Dades

Aquest és un dels apartats d’aquest projecte que cal estudiar amb més profunditat, degut a que depenent de la selecció dels dispositius d’adquisició de dades pot variar molt la configuració general de l’equip de control emprat en l’automatització.

El concepte bàsic per a la selecció de l’equipament serà, com fins ara, el de cost

econòmic menor que ens permeti implementar de manera funcional les nostres demandes.


9

El tipus de dada que en major nombre es necessitarà per poder controlar aquest sistema

són valors de temperatura. D’entre els quals n’hi ha que són de la temperatura ambient mesurada en l’aire, i d’altres, la gran majoria són temperatures de fluid, que s’han d’adquirir en tubs hidràulics. Aquestes últimes, com s’ha pogut comprovar en l’apartat anterior: “Capacitat d’ in’s i out’s”, són un paràmetre realment crític en el sistema ja que poden créixer en abundància si creix el nombre d’usuaris, i com que es pretén que tot plegat sigui un sistema modular, el nombre d’usuaris no esta definit, però donem per fet que el funcioni mentre aquest no passi del nombre de centenars.

Per tant queda clar que s’ha de dissenyar un sistema que combini diferents dispositius:

els encarregats de realitzar les lectures, les entrades al PLC i la comunicació entre ells.

2.5.4 Entrades al PLC

Possibles solucions:

• Mòduls d’expansió Una de les formes més senzilles d’integrar senyals en un PLC es mitjançant mòduls d’expansió d’entrades si aquest ho permet. Provablement aquesta solució seria econòmicament viable si es tractes d’entrades digitals, però com ja s’ha comentat els senyals que volem introduir en el nostre dispositiu de control són de tipus analògic, i en aquest cas, és dispara el preu de cada una de les entrades de manera espectacular en tots els autòmats amb prou prestacions per complir les nostres necessitats del mercat.

• Mòduls d’expansió i multiplexació

Per motius de costs econòmics, es va arribar a la conclusió que les entrades al dispositiu de control hi podrien entrar multiplexades, ja que no es necessari que totes les entrades, s’estiguin llegint al mateix moment per motius de refresc de dades en el funcionament. Així ens estalviarem que el nostre dispositiu de control disposi d’un elevat nombre d’entrades. Això no esdevindrà cap mena de pèrdua de precisió significativa en el control, ja que com s’ha dit el temps d’scan no es cap paràmetre


10

crític, i en canvi ens comportarà un gran estalvi econòmic en el nombre d’entrades al PLC i podrem emprar models amb menys nombre d’entrades molt més econòmics. En aquest cas però, estem introduint un nou element al sistema el cost del qual s’hauria de valorar.

Utilitzant qualsevulla de les dues configuracions anteriors ens trobaríem amb que els senyals d’entrada han de desplaçar-se des de el punt de lectura fins a l’entrada de l’autòmat. Aquest recorregut pot ésser més o menys llarg però es possible que ho sigui massa per que els senyals hi arribin amb la qualitat esperada. Si és així, el cost dels possibles amplificadors de senyal que caldria instal·lar al llarg del recorregut també s’hauria de valorar.

• Mitjançant dispositius d’entrada en el Bus Rs-485

El Bus Rs-485 –denominació convencional de la norma TIA/EIA-485- és un bus de dades dissenyat expressament per aplicacions industrials. La majoria dels autòmats de gamma mitja/alta tenen un o més ports de comunicació que poden utilitzar- lo. Trobarem definides les seves característiques en la descripció elèctrica i del control mitjançant PLC.

Les propietats d’aquest bus s’adeqüen a les nostres necessitats, però cal que en els seus nodes hi pengem dispositius intel·ligents capaços de comunicar-s’hi i que incorporin entrades analògiques. Aquests tipus de dispositius d’entrada/sortida amb connexió al bus Rs-485, existeixen en el mercat i són d’un cost molt inferior que els mòduls d’expansió que es connecten directament als PLC’s. Caldrà doncs valorar econòmicament aquesta proposta, que inclou el cost del bus, dels dispositius de connexió i la necessitat d’un port de comunicació(Rs-485 o Rs-232) en l’autòmat.


11

2.5.5 Elements de Mesura Física de la Temperatura

Possibles solucions:

• Sondes de temperatura digitals

• Sondes de temperatura analògiques(PT100)

L’argument principal que s’ha tingut en compte per a l’elecció de les sondes de mesura de temperatura, ha estat el seu cost.

En un primer moment es va plantejar d’utilitzar sondes de temperatura digitals

independents, però comportaven una sèrie de desavantatges respecte les PT100:

- Requereixen d’un sistema de cablejat més complex. Una sonda PT100 pot funcionar només amb dos fils: un d’alimentació(entrada) i

l’altre del valor de temperatura mesurat(sortida), pot tenir una llargada considerable, i encara que no sigui suficient per a l’aplicació que es pretén automatitzar es poden fer servir transmissors amplificadors de senyal, que resulten econòmicament viables .

En canvi els sensors de temperatura digitals estan formats per més fils(ja que en cada un es codifica un bit) i a partir de certa distancia necessiten amplificadors de suport per no perdre la informació, que resulten més costosos que els transmisors de PT100. Aquest fet comporta també un estalvi en temps i facilitat d’instal·lació i es tradueix en un cost més reduït.

Les sondes digitals poden ser de més precisió, però com s’ha exposat, per a la nostra

aplicació no ens caldrà. Amb qüestió de preu, les sondes digitals no poden competir amb les sondes de

temperatura PT100; ja que són la solució més econòmica, un producte amb una amplia gamma que està molt difós en el mercat i que serveix únicament per mesurar temperatures.


12

2.5.6 Solució General Adoptada

S’ha consultat en el mercat de productes tècnics l’existència i el preu dels dispositius

que ens farien falta per realitzar els dissenys esmentats, com són multiplexors de senyals analògics, amplificadors de senyal per sondes de temperatura, dispositius amb entrades analògiques per connectar al Bus Rs-485, etc.

La conclusió, ha estat que la combinació d’elements amb la que es pot implementar el

sistema amb un cost econòmic més reduït, és la següent(explicada des de l’extrem del sistema, fins al PLC):

1) S’ha decidit emprar com a lectors dels valors de temperatura sondes PT100.

2) Aquestes transmetran el senyal de lectura a unes targes d’adquisició de

dades que accepten entrades analògiques(també PT100, Pt1000,etc) i el transformen a senyal del bus Rs-485.

També existeixen targes d’aquestes característiques amb entrades i sortides digitals i a relé, i la oferta és econòmicament prou viable en comparació amb les altres propostes com per fer que totes les entrades i sortides del sistema és realitzin a través d’aquestes targes(excepte les entrades i sortides que l’autòmat porta integrades, les quals seran les primeres a ser utilitzades).

3) Bus Rs-485.

4) PLC.

Utilitzant aquesta configuració, es necessari que l’autòmat seleccionat tingui dos ports de comunicació o bé que sigui capaç d’acceptar un modul d’expansió de mòbil industrial.


13

• Gràficament:

Figura 2.5.6-1 Esquema de connexions al bus RS-485.


14

2.5.7 Tractament de les Dades Recollides. Elecció del Software

Tal i com s’ha comentat anteriorment, de la instal·lació es recullen una sèrie de dades

que serveixen per al seu seguiment al llarg del temps, per poder observar-hi el rendiment, enviament d’alarmes, etc.

Tota aquesta informació arribarà via missatge SMS al modem de l’ordinador dels

tècnics encarregats del manteniment de la instal·lació. Per tant, caldrà transmetre aquesta informació del modem al l’ordinador i tot seguit

col·locar-la ordenadament en taules per ala seva posterior avaluació i emmagatzematge. El software que s’ha considerat més adient per traslladar la informació des del modem

industrial fins a l’ordinador és Visual Basic. Aquesta decisió ha estat presa tenint en compte que el que ens interessa finalment és

emmagatzemar la informació en bases de dades, per poder-la visualitzar en taules i també gràficament.

Així doncs, s’utilitzarà el software gestor de bases de dades Microsoft Acces, amb el qual l’usuari les tindrà en un format “estàndard”. I l’entorn Visual Basic té compatibilitat directa amb Acces.

- Esquema :

Figura 2.5.7-1 Esquema bàsic del elements de comunicació.


15

- Aclariment:

El modem industrial i el Pc que els tècnics de manteniment de la instal·lació utilitzaran

per rebre la informació tractar les dades rebudes, poden ser equips estàndard compatibles. Aquests dispositius no entraran a formar part del pressupost d’aquest projecte per que

s’entén que són d’ús genèric. 2.5.8 Tipus d’Instal·lació Solar de Baixa Temperatura a Automatitzar

Els sistemes solars tèrmics a baixa temperatura, tal i com mostra la figura 1.5.4, es poden dividir en circuits oberts o circuits tancats, depenent de i la mateixa aigua que circula pels captadors solars es l’aigua de consum o no.

Els sistemes en circuit obert tenen l’avantatge de presentar un esquema més simplificat. Aquests sistemes però, presenten una sèrie d’inconvenients com el perill de gelades,

corrosions o incrustacions en els captadors per problemes derivats de la mala qualitat de l’aigua i la seva difícil regulació.

A fi d’evitar el problemes inherents als sistemes oberts, es recorre als sistemes tancats. Aquests estan formats per dos circuits independents on no hi ha mescla entre el fluid que circula pels captadors(circuit primari) i l’aigua que esta destinada al consum(circuit secundari).

Aquest projecte de control esta destinat a aplicacions solars tèrmiques a baixa

temperatura per a sistemes en circuit tancat, degut als seus avantatges respecte els de circuit obert.

Figura 2.5.8-1 Esquemes instal·lació solar a baixa temperatura. Circuit obert i circuit tancat.


16

2.6 Descripció General Cal tenir en compte que l’aplicació d’aquest projecte en cases i edificis s’efectuarà per especialistes del sector de les instal·lacions d’A.C.S. i/o calefacció amb més o menys quantitat de coneixements i experiència tècnica. Per això i per estalviar temps a aquests professionals es objectiu que estiguin tots els processos i sistemes emprats pensats i definits amb la senzillesa i claredat, sense que puguin dur a confusió.

2.6.1 Descripció d’una Instal·lació d’A.C.S. Basada en Energia Solar Tèrmica Controlada Mitjançant PLC

El funcionament és similar al d’una instal·lació d’A.C.S. basada en energia solar

tèrmica convencional, ja que per els problemes que es requereix resoldre, per millorar-ne el rendiment i per les noves funcions que ha de realitzar, el sistema físic convencional es adequat, i tan sols es necessari implementar-li un control adient per que aquesta tingui un major rendiment i noves possibilitats.

2.6.1 .1 Descripció Gràfica del Sistema En l’esquema de la pàgina següent es poden observar els diferents components de la

instal·lació.


17

• Esquema dels sistema:

Figura 2.6.1-1 Esquema general del sistema.


18

• Llegenda:


19

2.6.2 Descripció Elèctrica i del Control Mitjançant PLC El conjunt elèctric anirà instal·lat en un quadre de protecció IP56, i cada component

anirà degudament etiquetat.

2.6.2.1 Proteccions Elèctriques

La alimentació serà a 220 V AC. S’ instal·laran les proteccions diferencials i magneto-tèrmiques calculades en la memòria de càlcul.

2.6.2.2 Font d’Alimentació

S’instal·larà una font d’alimentació de 230VAC/24VDC per a l’alimentació del PLC, els mòduls d’expansió d’aquest, les targes amb connexió al Bus Rs-485 i les PT100 necessàries.

Figura 2.6.2.2-1 Font d’alimentació del plc Sitop.

2.6.2.3 Autòmat Programable

Tot el pes del control es basa en un autòmat programable. El qual va muntat directament sobre la placa del quadre elèctric, o en un bastidor en el que s’hi instal·la la configuració requerida.

• L’arquitectura requerida en aquesta aplicació és la següent:

- 222 CPU AC/DC/Relay 8/6 6ES7 214-1BD22-0XB0


20

- Font d’alimentació SITOP Power modular 1-phase 24 V / 5 A M-E24-5V - - Modul d’expansió EM241 Mòdul Modem 6ES7241-1AA22-0XA0

La CPU instal·lada és la S7 – 224 de Siemens, amb 8 entrades i 6 sortides digitals, sortida directament a relé, amb 8 Kbytes de memòria de programa i 5 Kb memòria de dades ampliable.

Figura 2.6.2.3-1 PLC S7-200 222 CPU AC/DC/RELAY 8/6

S’ha triat aquesta marca i model d’autòmat per que ens permet implementar tots els nostres requeriments i és pot programar amb llenguatge compatible(IEC) amb moltes altres marques del mercat.

Es pretén doncs, crear una plataforma multifuncional amb diferents marques de PLC’s de gamma semblant.

2.6.2.4 Modul Modem (EM241)

Mòdul d’expansió per al S7-200 la funció del qual és aportar- li comunicació oberta via modem. La seva connexió es plug&play sobre el la CPU del PLC mitjançant un cable PC/PPI.

Aquest dispositiu gaudeix de diferents modes de funcionament. En aquesta aplicació l’utilitzarem en el seu mode de funcionament com a modem industrial SMS.


21

Figura 2.6.2.4-1. Mòdul d’expansió EM 241

2.6.2.5 Bus RS-485

Característiques del Bus Rs-485:

• Permet comunicacions multipunt de fins a 256 nodes. • Permet augmentar la distancia de comunicació fins a més de 1000 metres (depenent de la velocitat de transmissió). • Permet velocitats de comunicació altes, arribant fins els 10 Mbits/s. • Gran immunitat al soroll.

El medi físic consisteix en un parell trenat (apantallat o no) els fils del qual es denominen 485+/485- (són anomenats TX+/TX- o A/B).

Un bit 1 es tradueix en el bus en una diferència de potencial positiva entre el 485+ i el 485- major de 0.2V(típicament de 1.5V), i de forma recíproca, un 0 estableix una diferència de potencial negativa entre el 485+ i el 485-.

El bus RS-485 es un medi compartit half-duplex en el que les estacions no poden transmetre i rebre dades al mateix temps. Els nodes han d’habilitar els seus drivers de transmissió només quan han de transmetre dades, i deshabilitar- los seguidament per deixar el bus lliure i que la resta de nodes pugui transmetre. El senyal que controla l’habilitació de la transmissió és l’anomenat “Request To Send” o RTS.


22

2.6.2.6 Targes amb Connexió al Bus Rs-485

Aquestes targetes són dispositius capaços de connectar-se a través d’una xarxa Rs-485 a un autòmat programable o Pc compatible. Es poden connectar sense problema fins a seixanta quatre targes en un Bus Rs-485.

Les velocitats de transmissió acceptades són de 9600 o 19200 bauds, per tant es pot accedir a una tarja en menys de cinc milisegons. 2.6.2.6.1 Tarja de 8 Sortides Analògiques Ibercomp

Targeta de vuit sortides analògiques independents de vuit bits. Les sortides són de tensió amb un marge que pot ajustar-se entre 0 i 10 volts mitjançant un potenciometre multivolta.

Figura 2.6.2.6.1-1 Tarja Rs -485 de 8 sortides analògiques.

2.6.2.6.2 Tarja de 8 Entrades Analògiques Ibercomp

Tarja de vuit entrades analògiques independents que poden estar configurades independentment per que actuïn com a:

- Entrada de tensió. Pot llegir una tensió entre 0 i 24 volts. Aquest rang pot ser ajustat mitjançant un potenciometre multivolta amb la finalitat d’augmentar la resolució efectiva.

- Corrent: Permet llegir dispositius estàndard d’entre 4 i 20 mA.

- Resistència: Mesurament de sensors resitius.


23

Figura 2.6.2.2-1. Tarja Rs -485 de 8 entrades analògiques.

2.6.3 Descripció dels Elements Elèctrics de Mesura 2.6.3.1 Sondes de Temperatura PT100

Utilitzarem Pt100 de tipus RTD(Dispositiu Termo Resistiu).

Figura 2.6.3.1-1 Gràfic del comportament d’una Pt100 de platí.

Necessitarem Pt100 industrials encapsulades dins d’un tub(anomenat vaina) d’acer inoxidable o algun altre material similar. En un extrem i tindrà situat l’element sensible, fil de platí, i a l’altre extrem si troba el terminal elèctric dels cables protegit dins el capçal.

Les Pt100 aniran connectades directament als dispositius d’adquisició, sense necessitat de transmissors per al seu senyal, ja que poden superar a una distancies de més de vint metres.


24

Seran de dos fils, ja que per les necessitats la seva preciso serà suficient. El seu rang de temperatures a mesurar ha de ser de 0 a 10 oC com a mínim.

Figura 2.6.3.1-2 Esquema elèctric Pt100 de dos fils.

Hi ha multitud d’ofertes en el mercat de Pt100 que tenen les característiques molt similars.

Figura 2.6.3.1-3 Sonda Pt100 de tres fils.

2.6.3.2 Mesurador de Radiació Solar

També anomenat solarímetre, serveix per mesurar la radiació solar i donar-nos en una mesura de tipus analògic. La unitat de mesura típica són wats per metre quadrat (w/m2).

Cal que sigui resistent a la intempèrie i que estigui col·locat degudament enfocat .

- Podríem utilitza un Campebell Scientific model 48A-N.


25

Figura 2.6.3.2-1 Solarímetre d‘intempèrie.

2.6.3.3 Caudalímetre

Es tracta d’un contador de flux d’aigua amb un mecanisme integrat d’emissió d’impulsos.

El contacte equipotencial és un contacte de relé a través del qual es dona sortida a impulsos del contador d’aigua proporcionals al volum. Cada impuls equival a una unitat quantitativa. El dispositiu funciona mitjançant imants permanents sense contactes.

La longitud del cable d’impulsos dependrà de les unitats de recepció, però tindrà na allargada màxima de 300 metres, amb la qual segur que no ens hen mancarà.

Aquest aparell servirà per qualsevol tipus d’instal·lació, ja que només cal fer n’he servir un i pot nar col·locat sobre diferents tipus i seccions de tuberies.

S’ha triat l’aparell Istameter de Sensonic Viterra, per realitzar aquesta funció.

Figura 2.6.3.3-1 Caudalimetre Istameter.


26

- Característiques tècniques de l’aparell:

2.6.4 Descripció dels Elements Elèctrics d’Accionament

2.6.4.1 Bomba

Ha d’accionar-se mitjançant la sortida relé directa de l’autòmat o les targes de sortida. La seves característiques elèctriques i hidràuliques dependran de la grandària del sistema solar tèrmic i de la demanda dels seus usuaris.

Cal que sigui capaç de treballar a amb temperatures del fluid com a mínim de 120 oC.

2.6.4.2 Vàlvules Controlades

Cal que s’accioni mitjançant la sortida a relé de l’autòmat o be de les altres targes de la xarxa. Ha de permetre aturar i deixar pas al flux de l’aigua amb temperatures superiors a 120 oC. Les seves característiques hidràuliques dependran del sistema solar tèrmic a baixa temperatura.

És un dels elements més emprats en la instal·lació, per això serà molt important fer- n’he una bona elecció. S’ha triat el model d’electrovàlvula Resol VA 20.

Les especificacions elèctriques de l’aparell són les següents:

- Alimentació 220V (24V) - Potència absorbida 5 VA - Potència de ruptura 1,5 a 220 V


27

Figura2.6.4.2-1 Esquema elèctric de la vàlvula VA 20.

Es tracta d’una vàlvula de dues vies, tot o res, amb cos de bronze i connexió de llautó, la qual podem trobar amb diferents tamanys depenent del gruix de la tuberia utilitzada.

Figura 2.6.4.2-2 Imatge vàlvula Resol A20.

2.7 Descripció Funcional del Sistema

En aquest projecte es pretén automatitzar i regular correctament el funcionament d’un sistema d’A.C.S. per a ús domèstic basat en energia solar tèrmica. Per això, ha estat necessari el disseny d’un sistema de control basat en PLC i tots els elements necessaris per a l’adquisició de dades i l’execució d’ordres, i també un sistema de comunicació per poder detectar possibles fallides i realitzar un seguiment del sistema al llarg del temps.


28

2.7.1 Seqüència de Treball

Per explicar més clarament la seqüència de treball de l’aplicació la dividirem en dues parts, que són la part de control i la part de comunicació.

2.7.1.1 Control

El funcionament bàsic del sistema de control és molt senzill, i es realitza mitjançant el PLC i gràcies als sensors i actuadors que porta implementats.

Es tracta de comparar constantment el valor de temperatura adquirit en els captadors solars amb cadascuna de les sondes de temperatura instal·lades als acumuladors d’aigua calenta de cada habitatge.

Si la diferència entre aquests valors és suficient es procedeix a:

1. Activar la bomba de circulació del circuit primari, la qual fa circular el fluid a temperatura més elevada situat en els col·lectors a través dels vasos.

2. Donar l’ordre d’obertura de la electro-vàlvula de l’acumulador concret.

D’aquesta manera, el fluid calent precedent dels captadors penetra en el serpentí de l’acumulador i es produeix l’intercanvi energètic.

Com que aquesta comparació de valors es realitza constantment, en el moment en que la diferència de temperatura ja no és suficient per poder aportar energia s’atura la bomba i es tanca la vàlvula. El sistema funciona cíclicament de forma permanent.

2.7.1.2 Comunicació i Seguiment del Sistema

Teòricament l’aplicació descrita en l’apartat anterior hauria de funcionar correctament, però sabem del cert que degut a una gran diversitat de causes pot fallar en un moment donat. Algunes causes poden ser el mal funcionament o deteriorament al llarg del temps d’un o més elements en concret, com podrien ser els vasos conductors de fluid, la bomba o qualsevol altre element els quals ens impedirien o afectarien negativament al funcionament. Cal que hi sumem també tots els defectes en el rendiment derivats d’una instal·lació no tan òptima com hauria de ésser, els quals no tenen per que mostrar-se des d’un principi.


29

Així doncs, per poder tenir sota supervisió constant la instal·lació sense necessitat de que un operari hi realitzi una visita in situ, per assegurar n’he el rendiment i el bon funcionament, s’ha enginyat un sistema de comunicació basat en un modem industrial GSM instal·lat en el mateix sistema de control que periòdicament envia missatges de text amb informació codificada de l’estat de la instal·lació, el consum de cada usuari i dades que correctament interpretades ens poden donar una idea de si la instal·lació solar tèrmica té un rendiment adequat.

Els responsables de manteniment de la instal·lació d’energia solar tèrmica en qüestió, rebran diàriament aquesta informació en un Pc a través d’un modem GSM. Existeix un programa implementat mitjançant VisualBasic que s’encarrega de rebre el missatge i desxifrar- lo de manera que col·loca instantàniament cada una de les dades rebudes en la seva corresponent taula de MsAcces per al seu posterior processament, visualització i emmagatzematge.

Tenim definits diferents tipus de missatges a enviar segons les necessitats:

- Alarmes. Fallides greus de la instal·lació o informació crítica. S’envien instantàniament només quan es donen les circumstancies concretes de cada una.

- Consum de cada usuari. S’envia diàriament un missatge amb el consum acumulatiu en cada habitatge. Pot ser programat per ser enviat cada quan e desitgi.

- Valors per al seguiment. Són els valors obtinguts mitjançant les sondes de temperatura ambient, de temperatura en els col·lectors i de radiació solar. Serveixen per realitzar un seguiment de la instal·lació per part dels tècnics de manteniment.

2.8 Prescripcions Tècniques Les normatives i consideracions que s’han de tenir en compte a l’hora de realitzar el projecte són les següents:

• Reglament electrotècnic de Baixa Tensió

• Instruccions MI-BT del Ministeri d’Indústria i Energia. • Instrucció Tècnica Complementària General • Instruccions Tècniques Específiques • Normes UNE de l’Institut Nacional de Racionalització del Treball • Norma Tecnològica d’Edificació


30

2.9 Resum del Pressupost

DESCRIPCIÓ PREU AUTÒMAT PROGRAMABLE 810,98BUS DE COMUNICACIÓ I DISPOSITIUS 486,20ELEMENTS DE MESURA I ACCESSORIS 399,51PROTECCIONS ELÈCTRIQUES I DISPOSITIUS DE CONTROL 196,32BOMBA I CABLEJAT DE POTÈNCIA 259,81ELECTRO-VÁLVULES I ACCESSORIS 431,60MÀ D’OBRA 3402,00 TOTAL EJECUCIÓ 5986,42 DESPESES GENERALS 13% 778,23BENEFICI INDUSTRIAL 6% 359,18 PRESSUPOST D’EJECUCIÓ PER CONTRACTE 7123,83 IVA 16% 1139,81 PRESSUPOST DE LICITACIÓ 8263,64

El pressupost de licitació ascendeix A VUIT MIL DOS CENTS SEIXANTA TRES EUROS amb SEIXANTA QUATRE CENTIMS.

Tarragona a 21 de gener de 2.004

Jesús Calabuig Cabero

Enginyer Tècnic en Electrònica Industrial


31

2.10 Bibliografia

- Tecnologies avançades en estalvi i eficiència energètica. Institut Català d’Energia. Joan Josep Escobar, Enric Brazís.

- Energia solar termica de baja temperatura. Editorial Progensa. M.Castro Gil i Colmenar Santos.

- Tecnologia movil: aplicaciones gsm, gprs, umts y wi-fi. Editorial Anaya Multimedia. Luis Arroyo Galan.

- Automatització Industrial amb GRAFCET. Edicions UPC. Oriol Boix Aragonés.

- SIMATIC Sistema de automatización s7-200 Manual del sistema.

- SIMATIC EM 241 Modem Module Tutorial.

- El libro del Visual Basic. Ediciones Anaya Multimedia. Ross Nelson.

- Ajuda MsAcces 2000.

- Internet.

3 Memòria de Càlcul

_____________________________ Memòria de Càlcul

33

3.1 Càlcul d’una Instal·lació d’A.C.S. Basada en Energia Solar Tèrmica

En els següents apartats es justifica la dimensió i característiques dels elements que formen la instal·lació per poder obtenir una idea del tipus d’instal·lació solar tèrmica que es pretén automatitzar. Es faran el càlculs necessaris per dimensionar una instal·lació solar tèrmica capaç de subministrar aigua calenta a diferents nombres d’usuaris de manera general, ja que l’objectiu d’aquest projecte no es el disseny d’un sistema d’A.C.S., sinó el seu control. 3.1.1. Disseny de la Instal·lació

La radiació solar que incideix sobre la superfície de la terra varia al llarg de l’any, per això es fa evident que l’energia que aporta una instal·lació solar tèrmica, també varia.

Així doncs, el perfil de les necessitats tèrmiques dels usuaris dels sistema no coincideix amb el perfil de l’aportació solar, per tant, per treure’n el màxim rendiment, és molt important que les dimensions i paràmetres de la instal·lació siguin adequats.

Es fa doncs, inevitable, que durant els mesos més calorosos de l’any hi hagi excés d’energia al sistema, i durant els més freds manca, però s’ha d’arribar a un punt òptim.

Per que una instal·lació d’A.C.S. sigui econòmica i rentable, cal que durant la mitjana de l’any aporti al voltant d’un 60% de l’energia total consumida en escalfar aigua per al consum. Aquesta mitjana equival a un 100% de l’energia durant els mesos més càlids i un 35% durant els més freds, que és quan es consumeix més energia.

En la figura següent pot apreciar-se l’aportació solar amb instal·lacions d’aigua calenta sanitària ben realitzades.


34

Figura 3.1.1-1 Aportació d’energia solar en instal·lacions d’A.C.S. llarg de l’any.

Els paràmetres essencials per dissenyar correctament una instal·lació solar tèrmica són:

• El consum de cada usuari El disseny de la instal·lació solar adoptarà com a punt de partida el nivell de consum

dels usuaris de l’edifici o residència on s’ha de projectar. Per això es important definir acuradament aquest nivell de consum. El consum mitjà estipulat per persona i dia en el nostre país, en habitatges de classe mitja-alta és de 50 litres d’A.C.S., a 45 graus.

• Les dimensions de la instal·lació Així doncs, el càlcul del consum d’A.C.S. a efectes del dimensionat de la instal·lació

(C), es basa en que s’aprofiten millor els recursos depenent de la grandària del sistema:

C = f · Ci on Ci à Consum d’A.C.S. en litres / dia per cada persona f à factor de reducció determinat a partir del nombre(N) de vivendes de l’edifici


35

N =< 10 10 < N < 25 N >=25

F 1 1.2 – (0.02N) 0.7

Com que una de les dades bàsiques per al càlcul dels components d’una instal·lació solar es el consum, es aquest valor el que caldrà modificar per apreciar aquesta propietat.

• Orientació i inclinació dels col·lectors solars

El camp dels col·lectors estarà orientat cap al sud amb +/- 25 graus respecte el sòl, per obtenir la major captació d’energia solar.

Si la seva inclinació fos de 45 graus respecte el terreny, tindríem un màxim aprofitament al llarg, però interessa més que es trobi a uns 55 graus, ja que d’aquesta manera s’optimitza la captació hivernal.

Figura 3.1.1-2 Angle d’inclinació i orientació d’un col·lector solar.


36

• Zona geografica d’aplicació

Dins la regió d’Espanya poden diferenciar-se clarament tres zones en funció de la quantitat de radiació solar anual que reben. Zona Nord: de 1.100 a 1.300 KWh / m2 i any. Zona Centre: de 1.300 a 1.600 Zona Sud: de 1.600 a 1850

Figura 3.1.1-3 Mapa de les tres zones classificades amb diferent radiació solar a Espanya.

3.1.2 Dimensionat dels Elements 3.1.2.1 Dimensionat dels Elements per cada Habitatge Tenint en compte tots els paràmetres anteriors hi havent fet una selecció dels elements, dimensionarem un sistema que sigui òptim per a 4 persones en cada habitatge. Es triaran sempre, dels elements disponibles en el mercat els immediatament superiors als càlculs si aquests no donen exacte.


37

- Càlcul del nombre de col·lectors Cada col·lector ha de ser capaç d’absorbir suficient energia per escalfar més de 200

litres d’aigua cada dia durant la mitjana de l’any.

- Càlcul de la capacitat de l’acumulador

Depèn també del consum i esta directament relacionat amb el nombre de col·lectors. Com que hem estipulat que sigui d’uns 200 litres/dia per habitatge aquest ha de ser superior. - Càlcul del volum dels vasos d’expansió Formula per al càlcul del volum dels vasos d’expansió en litres: Vf = Vt · (h + 28) / (111 – 3· h)

On: Vf à Volum del vas d’expansió Vt à Volum total del circuit = tuberies + captadors h à Alçada des del vas d’expansió fins als col·lectors

El fluid que utilitzarem en el vasos d’expansió serà una barreja d’aigua desmineralitzada amb anticongelant i inhibidors de la corrosió no tòxics.


38

3.2 Càlcul de les Proteccions Elèctriques

Les intensitats nominals dels aparell de protecció venen multiplicades per un

coeficient; a les intensitats de consum de la línia se les multiplica per 1.6. Com a mesures principals de protecció elèctrica s’instal·larà un diferencial general, per detectar fugues de corrent, seguit d’un magneto-tèrmic general per detectar els possibles curtcircuits. D’aquesta línia general en sortiran tres branques: - Bomba del circuit primari - PLC i font d’alimentació 24 V - Endoll Al mateix temps, cada branca anirà protegida contra curtcircuits tal i com s’especifica en el Reglament Elèctric de Baixa Tensió.

3.2.1 Protecció de la Bomba

Es protegirà la bomba(o bombes si utilitzéssim configuració en paral·lel), de curtcircuits i sobrecàrregues amb interruptors magneto-tèrmics de corba D.

Es calcularà el corrent consumit per aquest motor a partir de la fórmula següent:

αη cos3 ⋅⋅⋅=

U

PI (1)

On :

P: Potencia en W η : Rendiment del motor

αcos : Factor de potencia


39

En la següent taula es mostren els càlculs obtinguts:

P U η αcos I I*1.6 Intensitat normalitzada 1800 W 380 V 0.87 0.83 3.79 A 6.05 A 6.3 A

Taula 3.2.1-1 Càlcul de la intensitat del magneto-tèrmic de protecció de la bomba.

3.2.2 Protecció del PLC i de la Font d’ Alimentació Igualment es protegirà al PLC i a la font d’alimentació de curtcircuits mitjançant un interruptor magneto-tèrmic de corba C. A partir de les intensitats nominals calcularem el valor de l’interruptor magneto-tèrmic.

PLCI ..AFI TI = PLCI + ..AFI TI *1.6 Intensidad normalizada

0.6 A 2.1 A 2.7 A 4.32 6

Taula 3.2.2-1 Càlcul de la intensitat del magneto-tèrmic de protecció del PLC i de la F.A.

3.2.3 Protecció de l’Endoll

S’instal·larà un magneto-tèrmic de corba C per a la protecció de l’endoll contra curtcircuits i sobrecàrregues. L’endoll esta destinat a connectar el PC durant la programació i posteriorment pot servir també per connectar petits equips de manteniment del sistema. S’estima un valor aproximat de 10 A.

3.2.4 Protecció General En la línia general si instal·larà un magneto-tèrmic general de corba ICP i de valor calculat en la següent taula:


40

Bomba PLC y F.A. Endoll Total Total Normalitzat 6.3 A 6 A 10 A 28.6 32 A

Taula 3.2.4-1 Càlcul del magneto-tèrmic general.

S’instal·larà també un interruptor-diferencial de valor immediatament superior al calculat per al magneto-tèrmic.

3.3 Programació del PLC

3.3.1 Introducció al Programa Editor El programa emprat per programar el PLC es “Micro Win 32 V3.2”. Es tracta d’un software similar al “Administrador Simatic” de Siemens, però creat especialment per fer una interfície més amena entre la maquina i l’usuari i així poder estalviar temps en la programació. Resulta molt útil i s’aprèn a fer servir ràpidament, a més disposa d’una ajuda al usuari molt extensa i ben organitzada. Un dels inconvenients que té és que no permet realitzar simulacions si no està realment connectat a la CPU de l’autòmat corresponent. El primer que es fa al crear un nou projecte es especificar quin tipus de PLC utilitzarem i definir el protocol de comunicacions utilitzat en la programació. Això es fa en la pantalla que es mostra a continuació:

Figura 3.3.1-1 Micro Win 32 V3.2 Configuració del PLC.


41

Un cop creat el nou projecte apareix un menú de treball a la part esquerra de la pantalla i la finestra de programació al centre i dreta.

Figura 3.3.1-2 Finestra de programació.

Ja podem començar la programació, que en aquest cas seria adequada mitjançant

diagrama de relés i de manera que per facilitar el treball i la posterior comprensió del programa el dividirem en diferents seccions. Si utilitzem com a dispositiu de comunicació gsm el modul EM 241 de Siemens, MicroWin3.2 també ens en facilitarà la configuració i el funcionament.

Figura 3.3.1-3 Obrim l’assistent per al modem en el menú d’eines


42

3.4 Programa del PLC 3.4.1 Tipus de Dades Com que s’ha decidit que es programarà en mode de compatibilitat amb l’estàndard IEC 1131-3, serà precís seleccionar el tipus de dades tots el valors continguts en la taula de variables globals.

3.4.2 Operacions Observant la definició de constants i variables del programa es pot observar que no totes les dades utilitzades són de tipus real. Un motiu és estalviar espai en la memòria del PLC. No es pretén dissenyar un sistema extremadament sensible sinó simplement pràctic i funcional amb una bona relació qualitat preu, per tant si s’estipula que la matèria que estem tractant no necessita de més precisió no s’hi dissenyarà. Un altre motiu, són les dades numèriques que s’han d’enviar via SMS. Si volem que aquestes gaudeixin de més precisió, també serà molt més llarga la cadena de caràcters que s’haurà d’enviar, i és possible que no s’encabeixi en un sol missatge. Si extrapolem aquest fet a totes les dades i a tots els missatges que cal enviar cada dia, al llarg del temps n’incrementaríem molt el nombre, i per tant n’encariríem el preu del manteniment considerablement. Així doncs, només s’utilitzaran tipus de dades de precisió, que seran reals, quan realment calgui en el programa per realitzar operacions internes, sinó farem servir dades de tipus enter. 3.4.3 Direccionament de la Memòria

L’autòmat pot utilitzar dos tipus diferents de direccionament: directe i indirecte, i al

programa emprem els dos. L’S7-200 emmagatzema informació en diferents àrees de memòria que tenen

direccions memòria unívoques. Mitjançant el mode de direccionament directe és possible indicar explícitament l’adreça a la que es desitja accedir.

El direccionament indirecte fa servir un punter per accedir a les dades de la memòria.

Els punters són valors de paraula doble que assenyalen a una adreça de la memòria.


43

Aquests poden també ser transferits a una subrutina en qualitat de paràmetres. En els diagrames de flux d’aquesta memòria s’utilitza la següent nomenclatura per als

punters: Ta à Punter; Adreça a la que apunta: Ta Contingut de l’adreça: [Ta] 3.4.4 Tipus de Dades Emprades en les Transmissions

Existeixen varies possibilitats per enviar dades numèriques de manera efectiva a través de missatges SMS. Una de les prioritats, en aquest cas es utilitzar una codificació el més compacta possible per poder encabir el màxim de dades en un missatge i enviar-ne com menys millor, com s’ha comentat en l’apartat anterior. La primera possibilitat que es va plantejar va la codificació hexadecimal per als valors a transferir, ja que d’aquesta manera ocuparien menys espai en la cadena de caràcters del missatge. Un inconvenient d’aquesta codificació és que requereix moltes conversions al llarg de tot el procés, ja que nosaltres treballem bàsicament amb enters i per convertir-los a hexadecimals en codi ASCII amb l’autòmat hem de realitzar les següents operacions: Enter à ASCII “Convertir entero en ASCII (ITA)” ASCII à Hexadecimal “Convertir ASCII en hexadecimal (ATH)” Hexadecimal à ASCII “Convertir hexadecimal en ASCII (HTA)”

El PLC no realitza la conversió directa d’enter a hexadecimal, per això hem de fer aquesta sèrie de passos. I l’última operació de conversió que haurem de realitzar quan rebem el missatge, per tornar-ho a codificar en enter, aquest cop amb VisualBasic.


44

Una altra opció és utilitzar enters codificats en codi ASCII. Només cal realitzar una sola conversió durant tot el procés, ja que les dades les tenim en format d’enters i quan les rebem en el l’entorn de Vb les podem tractar directament. A més s’ha comprovat que amb el format de les trames de caràcters que convenen enviar, l’espai que es guanya en el missatge utilitzant la codificació hexadecimal es tan reduït que no ens faria estalviar la transmissió d’sms’s. Cal tenir en compte que les dades ha transmetre seran: SMS de seguiment de la instal·lació:

- Valors de Temperatura (Temperatures) N’hi ha prou en utilitzare nters amb signe. Mai passarà de 99. (signe_99 )

- Mesures de la radiació solar Kw/h/dia N’hi ha prou amb utilitzar enters, mai passarà de 255 i sempre serà positiu o nul . SMS del consum diari dels usuaris:

- Valors en Kcal/dia Els convertirem a Kwh/dia,sempre seràn positius o nuls i mai passaran de 255. Així doncs s’utilitzaran tres caràcters ASCII per codificar- los i transmetr’ls. Després de la deguda deliberació, s’ha optat per transmetre les dades en format enter codificat en codi ASCII. Per convertir valors enters a codi ASCII, utilitzarem les opcions de conversió que porta integrades el PLC, “Convertir entero en ASCII (ITA)”, l’array de caràcters ASCII resultant compren sempre vuit caràcters, dels quals n’agafarem només els que ens calguin.

3.4.5 Comunicació PLC – Dispositius RS485 : Mode Freeport

El sistema comunicació emprat entre els dispositius del Bus RS-485 i el PLC és l’anomenat Mode Freeport.

De tots els modes que te disponibles aquest es el que ens interessava, ja que és el programa d’usuari qui controla el port sèrie de l’S7-200.


45

Aquesta comunicació s’aconsegueix mitjançant les interrupcions de recepció i de transmissió, i tanmateix amb les operacions de Transmetre missatge(XMT) i Rebre missatge(RCV).

En aquest mode el programa KOP controla tot el protocol de comunicació i la marca especial SMB30 s’utilitza per triar la velocitat de trans ferència i la paritat.

Figura 3.4.5-1. Mostra de compatibilitat Simatic amb IEC 1131.

El bufer de recepció de caràcters en Mode Freeport és la marca especial SMB2. Cada

caràcter rebut a través del bus es diposita en aquesta direcció de manera que el que fem es recollir- los i col·locar- los a la posició de memòria de variables(V) que li pertoqui a cada dispositiu.

Cal recordar que treballant en aquest mode la CPU no pot comunicar-se amb la unitat

de programació(Pc), per que és necessari que l’autòmat es trobi en mode Run i a més té el port de comunicació ocupat.


46

3.4.5.1 Registre de Control en Mode Freeport Nosaltres només utilitzem SMB30. L’SMB130 es per quan el PLC disposa de dos ports

sèrie.

Figura 3.4.5.1-1 Taula d’especificacions del registre de control en mode Freeport.

3.4.6 Distribució de les Àrees de Memòria del PLC L’autòmat Simatic S7-200 té la memòria dividida en diferents seccions segons el tipus

de dada a emmagatzemar, de la seva provinença o el seu destí, en defineix a cadascuna com un tipus d’àrea de memòria i la anomena amb una o dues lletres. S’utilitzarà cada tipus de memòria segons les necessitats de programa.

• Els tipus de memòria que emprem en el programa i la seva descripció estan exposats a continuació:


47

Àrea Descripció I Entrades digitals o imatges del procés de les entrades Q Sortides digitals o imatges del procés de les sortides V Memòria de variables C Valors actuals dels contadors L Memòria de variables locals

3.4.6.1 Utilització General de les Àrees Principals de Memòria en el Programa

Les àrees de memòria de dades del PLC utilitzades en aquest programa són les de les variables locals necessàries en algunes funcions, els contadors, les entrades i sortides digitals i les variables globals.

Les dues últimes són les més importants per a l’estructuració, per això es mostra la seva distribució a continuació.

3.4.6.1.1 Àrea de Memòria Q

B V1 V2 .... V5

Figura 3.4.6.1.1-1 Taula representativa de l’àrea de memòria Q.

Utilitzarem la primera de les sortides físiques per controlar la marxa i l’aturada de la

bomba del circuit primari. Les restants per els senyals d’obrir i tancar les vàlvules de sortida d’aigua calenta cap a l’acumulador de cada domicili. L’autòmat només en disposa de sis i a no ser que el sistema sigui extremadament reduït ens caldran més sortides per controlar les vàlvules(concretament una per a cada usuari), les que ens faltin les controlarem a través de dispositius de sortida en el bus RS-485.


48

3.4.6.1.2 Àrea de Memòria V Tots els valors adquirits del bus Rs-485 seran emmagatzemats en aquesta taula, cicle

darrera cicle, en les posicions de memòria que van seguides de les variables locals. La forma que tindrem per saber quina és la variable que es troba en cada posició de memòria, per cercar- les quan les necessitem, serà tenint en compte el seu ordre. Sabem on comença i on acaba cada una de les seccions i per tant podem trobar qualsevol variable.

Totes les variables adquirides seran de tipus enter, per això són de la mateixa llargada. En la següent plana i trobem una taula que representa la distribució de les variables en

la memòria V de l’autòmat.


49

Var.Globals

... Fi Var.Globals

Tc Rs

Tambient Cau Ta1 ...

Tax Ta1con

... Taxcon Con1

... Conx Tc1 ...

Tc6 Rs1 ...

Rs6 Tambient1

... Tambient6

MitTc1 ...

MitTc10 MitRs1

... MitRs10

MitTambient1 ...

MitTambient10

Figura 3.4.6.1.2-1 Taula representativa de l’àrea de memòria V.


50

3.4.7 Definició de Variables

- Tc à enter amb signe; Temperatura mesurada en la sortida dels col·lectors, anomenada també sonda calenta. Ens serveix per contrastar amb les temperatures dels acumuladors, i decidir si cal realitzar intercanvi energètic. També ens interessa com a dada per a realitzar el seguiment de la instal·lació.

- Rs à enter; La radiació solar mesurada mitjançant un dispositiu especial situat just al costat dels col·lectors. Dada per realitzar el seguiment.

- Tambient à enter amb signe;

Valor de temperatura mesurat en l’aire just al costat dels col·lectors. Dada per realitzar el seguiment.

- Cau à real; Mesura del caudalimetre. S’utilitza en la subrutina de control del funcionament de la bomba.

- Ta1 fins Tax à enters; Valors de la temperatura mesurada als acumuladors en cada cicle. Hi haurà tantes variables com nombre d’usuaris. Ta1 és el contingut de la posició de memòria apuntada per la constant Tai. Tax és el contingut de la posició de memòria apuntada el punter Taf.

- Con1 fins Conx àenters; Conjunt de valors acumulatius del consum diari de cada usuari.

- Tc1 fins Tc6 - Rs1 fins Rs6 - Tambient1 fins Tambient6

Valors que s’emmagatzemen cada deu minuts, ciclicament durant deu hores de sol al dia. Es tornen a sobrescriure a cada hora.

- MitTc1 fins MitTc10 - MitRs1 fins MitRs10


51

- MitTambient1 fins MitTambient10

Conjunt de mitjanes de cada hora de les variables definides en el paràgraf anterior. Són les dades que realment s’envien cada dia per a realitzar el seguiment.

3.4.8 Definició de Variables Globals

- B à binari; Sortida a relé. Sortida del autòmat que activa i desactiva la bomba del circuit primari. Es troba ubicat en l’àrea de memòria Q.

- UB à enter;

Necessari en les subrutines de Marxa i Aturada. Comptabilitza el nombre d’usuaris que requereixen que la bomba es trobi en

funcionament en cada moment.

3.4.9 Definició de Constants

Sempre que es digui que es tracta d’una constant de “valor de fixat en la seva instal·lació”, vol dir que la constant en qüestió, cal ajustar- la degudament a la instal·lació depenent de les característiques de cada sistema, per això es permet que es pugui canviar amb facilitat el seu valor en la definició de constants, en la memòria de programa.

- VA àenter doble; És el valor de la capacitat en litres dels acumuladors d’aigua calenta sanitària emprats en la instal·lació. Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard prefixat 300 litres.

- Tmax àenter;

S’avalua en la subrutina de comparació de temperatures, i és el valor màxim de temperatura que pot haver-hi dins els col·lectors per no arribar a temperatures massa elevades, el que indicaria que existeix algun mal funcionament. Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard prefixat 120 OC.


52

- Tai à paraula doble;

Punter. Necessari en la subrutina de comparació de temperatures, és el valor que determina la primera posició de memòria de la taula de valors de temperatura dels acumuladors.

- Taf à paraula doble; Punter. Necessari en la subrutina de comparació de temperatures, és el valor que determina la última posició de memòria de la taula de valors de temperatura dels acumuladors. Valor fixat en la seva instal·lació per el tècnic instal·lador, ja que és directament el nombre d’usuaris del sistema. Si volem ampliar el nombre d’usuaris del sistema, caldrà que modifiquem aquesta constant i automàticament estarem engrandint totes les taules de dades que el tamany de les quals depèn del nombre d’usuaris.

- Vi à paraula doble;

Punter. Necessari en la subrutina de comparació de temperatures, és el valor que determina la primera posició de memòria de la taula de valors del senyal de sortida a les vàlvules en cada instant.

- Tmincol àenter;

Es necessari en la subrutina de comparació de temperatures, i és el valor mínim de temperatura que ha d’haver-hi dins els col·lectors per que tingui sentit l’intercanvi d’energia. Si el valor es massa baix el sistema no func ionarà. Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard representatiu de 30 OC.

- Dsup àenter;

Necessari en la subrutina de comparació de temperatures, és un valor que representa temperatura i serveix per comparar si ens trobem dins els marges vàlids de funcionament a l’hora d’activar l’intercanvi energètic. Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard representatiu de 8 OC.

- Dinf àenter;

Necessari en la subrutina de comparació de temperatures, és una valor que representa temperatura i serveix per comparar si ens trobem dins els marges vàlids de funcionament a l’hora d’aturar l’intercanvi energètic.


53

Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard representatiu de 2 OC.

- Margeà real;

Necessari en la subrutina d’error de la bomba. És el valor a partir del qual es considera que el caudaliemtre esta emetent o no senyal de pas de fluid. Valor fixat en la seva instal·lació. Estàndard representatiu de freqüència a 0.2ms equival 10 litres per segon.

3.4.10 Programa

3.4.10.1 Programa Principal

La tasca del programa principal és mantenir ordenat i clar tot el codi del programa, de tal forma que ens el divideix en diferents seccions per que sigui més fàcil de comprendre i de posteriorment modificar si les necessitats ho requereixen.


54

L’estructura és la següent :

3.4.10.2 Subrutines

3.4.10.2.1 Subrutina: Adquisició de Dades

El primer que cal fer a cada cicle es actualitzar totes les dades amb les que treballarem. L’autòmat cerca en cada un dels nodes del bus de comunicació RS-485 que te

implementat, les dades de cada entrada per ordre, i les garba en la seva part reservada de memòria de dades, concretament a l’Àrea denominada com a V, en forma de taules del mateix tipus d’operant, tal i com s’ha especificat anteriorment, configurat en mode Freeport.

Les dades rebudes a través del bus ens arriben en tipus real, ja que són dispositiu de mesura de magnituts reals que poden tenir diferents valors i formats.

Però abans d’emmagatzemar- les a la a l’àrea de memòria V, explicada anteriorment, han de ser transformades cada una al seu tipus especificat arrodonint els digits menys significatius.


55

3.4.10.2.2 Subrutina: Compara T


56

• Subrutina: Compara T Variables locals:

- Ta à enter; Valor de la posició de memòria en ús pel programa de la taula de valors de temperatura dels acumuladors en cada instant.

- V à enter;

Valor de la posició de memòria en ús pel programa de la taula de valors del senyal de sortida a les vàlvules en cada instant.

Comencem inicialitzant les variables locals que ens serviran de punter per accedir a les posicions de memòria de les taules necessàries, que són en aquest cas, la de temperatura als acumuladors(Ta) i la que ens indica si les vàlvules són obertes o tancades(V).

Tot seguit, cal consultar si la temperatura a la sortida dels col·lectors, la que ens aportarà l’energia, es troba dins del marge de valors vàlids.

Pot ser que es trobi per sota del seu valor estipulat com a mínim, i si així fos no tindria suficient poder calorífic com per poder-ne treure profit.

L’altre cas seria que la temperatura a la sortida adquirida en els col·lectors(Tc) fos massa elevada. Això podria significar que en el sistema hi ha algun problema i caldria que l’operari de manteniment de servei anés a veure que passa. Per aquest motiu s’envia un SMS amb la informació de que la temperatura als col·lectors ha passa del seu límit màxim estipulat(és una constant configurable).

Això ho realitza la següent línia de codi dins la funció: AT+CMGS#eeeA01

Tc és dins el seu marge de validesa per aportar energia, es procedeix a comparar cada una de les mesures de temperatura dels acumuladors, com ja es sap, adquirides anteriorment i gravades en la posició de memòria que comença en Tai (posició de memòria inicial on estan guardades les temperatures dels acumuladors), amb la temperatura a la sortida dels col·lectors(Tc, sonda calenta). Si la diferencia entre aquests dos valors de temperatura és suficientment notable, definida per la constant del programa Dsup, llavors es crida la funció Marxa, la qual activa l’intercanvi d’energia entre el circuit primari i cada un dels acumuladors.


57

Immediatament després de posar en marxa la bomba, si aquesta no ho estava, gravarem

en una taula de valors anomenada Ta(ant), el valor de temperatura de l’acumulador el qual hem procedit a escalfar, per tenir-ne constància i posteriorment poder calcular l’energia adquirida.

La constant Dinf(diferència com a límit inferior), serveix per al cas en que cal mantenir el sistema d’intercanvi d’energia en funcionament a través de cada cicle, o be desactivar- lo quan calgui degut a que ja s‘hagi arribat a una temperatura en que l’aportació d’energia seria mínima.

Cridem a la funció aturada, ja que s’ha determinat aturar l’intercanvi. Quan es deixa d’aportar escalfor a un acumulador cal fer una càlcul de l’energia

entregada per que sigui comptabilitzada, aquí es quan cridem a la funció Càlcul Consum. Finalment, s’avança una posició en les taules de memòria de les variables de la

temperatura en els acumuladors i l’estat de les vàlvules, i es comprova que no estigui al final.

Aquest sistema permet comparar en cada cicle totes les temperatures dels acumuladors amb la sonda calenta, activar- los i desactivar- los a cada un independentment i simultàniament, de manera que pot donar servei a més d’un usuari al mateix temps.


58

3.4.10.2.2.1 Subrutina: Marxa

• Subrutina: Marxa

Necessitem conèixer la variable V, que ens aporta la posició de memòria on hi trobarem la sortida física del PLC dirigida cap a la vàlvula que en aquest cas volem obrir.

Així doncs, el fet de definir en valor alt aquesta sortida ens fa obrir la vàlvula que deixarà passar el fluid cap al l’acumulador d’un usuari en concret.

Tot seguit, comprovem si la bomba es troba en funcionament i si no es així l’engeguem. Per això utilitzarem la variable UB, que ens indica quants usuaris estan fent servir la bomba al mateix temps.


59

3.4.10.2.2.2 Subrutina: Aturada

• Subrutina: Aturada

Deshabilitem la sortida del PLC que va connectada a la vàlvula de pas de fluid de l’usuari en concret que ens indiqui la variable V.

Aturem la bomba de circulació només en el cas de que no estigui donant servei a cap altre usuari.


60

3.4.10.2.3 Funcions Associades 3.4.10.2.3.1 Subrutina: Càlcul Consum

• Subrutina: Càlcul consum

S’encarrega de calcular la diferencia de temperatura, és a dir, l’aportació d’energia que realitza el sistema a un acumulador en concret, i operant sobre aquest valor i coneixent el volum de l’acumulador en litres, es capaç de determinar l’energia entregada en Kilocalories.

L’energia aportada pel sistema a cada usuari és el valor que interessa. És graba en la taula del consum i es van sumant totes les petites aportacions realitzades al llarg d’un dia.

Quan és el moment, en la rutina de servei a la interrupció d’enviament de dades SMS, es transmet la informació recopilada.


61

3.4.10.2.3.2 Subrutina: Estadística


62

• Subrutina: Estadística

Aquesta subrutina s’encarrega de seleccionar i manipular les dades adquirides pel sistema que serveixen per fer un seguiment qualitatiu de funcionament en el temps.

Les dades a tractar són la radiació solar(RS), la temperatura ambient i la temperatura als col·lectors.

Si els operaris de manteniment de la instal·lació obtenen aquests valors i poden contrastar- los, es pot obtenir una estimació del rend iment i de les possibles millores que caldria aplicar en el sistema.

Aquests valors són adquirits mitjançant el bus RS-485 en cada cicle d’execució. Però no els necessiten sempre, per això només agafem valors quan, amb el rellotge del que disposa l’autòmat, determinem que ens trobem en període de radiació solar, entre les vuit del matí i les vuit de la tarda.

Durant aquesta part del dia, agafarem el valor de cada una de les tres variables cada deu minuts, i quan hagi passat una hora en farem la mitjana.

Així doncs, a les vuit de la tarda tindrem un total de trenta dades, que estaran emmagatzemades en la taula de memòria anomenada Mitjanes[].

Aquesta taula s’enviarà més tarda via SMS a l’ordinador dels tècnics de servei, on quedarà automàticament emmagatzemada, i a base d’acumular dades es podran obtenir resultats i decidir si cal actuar.


63

3.4.10.2.4 Subrutines de Seguretat

Les tres següents subrutines fan referència als aspectes de seguretat en el sistema per possible fallides que poden esdevenir crítiques.

Per això, s’hi s’ha detectat i confirmat que el problema existeix, n’informen als tècnics immediatament via missatge sms. 3.4.10.2.4.1 Subrutina: Error Tc


64

• Subrutina: Error Tc

Aquesta és la subrutina que s’encarrega de decidir quan s’ha d’envia r a través del modem GSM el missatge de text d’error que indica que la temperatura en la sortida dels col·lectors a arribat a un valor màxim preestablert i definit en la declaració de constants com a crític.

El codi font per enviar el missatge d’error seria el següent: AT+CMGS#eeeA01

La resta de codi és només per que si la temperatura crítica es manté durant molta

estona, el programa no enviï missatges d’error constantment. Consta d’un contador de trenta segons per confirmar el valor de temperatura i d’un de

trenta minuts per mostrar als operaris de servei que la fallida encara es manté. El valor de temps dels contadors de segons, pot ser variat en qualsevol cas que es

cregui necessari durant la programació.


65

3.4.10.2.4.2 Subrutina: Error Pressió Primari

• Subrutina: Error Pressió primari

Com s’ha pogut observar en els esquemes del sistema existeix un pressostat en el circuit primari que té la missió de verificar constantment la pressió del fluid de l’esmentat circuit.

D’aquest element en surt un senyal que és entrada física de l’autòmat(P), definit com error a nivell alt.

Es verifica l’existència del senyal a nivell alt durant un temps de vint segons des del primer moment, mitjançant un contador. Aquest temps no pot ser massa llarg, ja que aquest error pot esdevenir catastròfic si no es té en conte a temps.

En cas de que la verificació sigui positiva significaria que hi ha una o més fugues en el

circuit primari , i això ens provocaria un control no eficient del sistema i una possible avaria greu en la bomba si aquesta continua en funcionament sense fluid en els vasos del circuit primari.


66

Per això es creu convenient que en aquest cas es procedeixi a una aturada total del

sistema i que s’enviï el missatge, via módem, d’error corresponent amb la següent línia de codi:

AT+CMGS#eeeA02


67

3.4.10.2.4.3 Subrutina: Error Bomba


68

• Subrutina: Error bomba

La funció d’aquesta subrutina es la de verificar el correcte funcionament de la bomba a cada cicle i enviar un SMS si aquesta no respon com esta previst, ja pot voler dir que hi ha algun problema en el circuit o que la bomba s’ha espatllat.

Per al autòmat, la bomba no és res més que una sortida a relé. Des del PLC s’activa i es desactiva “teòricament”, però no té manera de comprovar si està en funcionament a la realitat.

Per això utilitzem el caudalimetre. Al programa fem servir la mesura en memòria de l’última lectura de l’aparell per determinar si esta dins el marge de valors vàlids per al seu funcionament o bé per al seu estat d’aturada, ja que si cal que la bomba funcioni, dada que coneixem, dins els vasos es traduirà en un moviment del fluid mesurable.

Si no es troba dins el marge dels seus valors vàlids, tant per al cas de funcionament com per al d’aturada s’espera un temps prudencial de trenta segons i si encara continua igual s’enviarà el missatge d’error corresponent.

Tot seguit s’activarà un comptador, el qual es de trenta minuts i serveix per que no s’estiguin constantment enviant missatges de text i alhora per confirmar el mal funcionament de la bomba a la rebuda del segon missatge.

El codis font per enviar els missatges de text d’error són els següents:

- B1 Per al sistema la bomba hauria d’estar en funcionament, i en realitat al

circuit primari no hi ha circulació de fluid. AT+CMGS#eeeA03

- B2 Per al sistema la bomba no hauria d’estar en funcionament, i en realitat al

circuit primari hi ha circulació de fluid. AT+CMGS#eeeA04


69

3.4.10.2.5 Rutina de Servei a la Interrupció: Enviament de Dades SMS

• Rutina de servei a la interrupció: Enviament de dades SMS Rutina de servei a la interrupció basada en el rellotge intern del PLC, que es cridada

cada vint- i-quatre hores. Cada dia, a les nou de la nit (no és necessari que sigui en aquesta hora), s’enviarà un

missatge de text a través del módem al Pc dels operaris de manteniment del sistema. Aquest conté la informació del consum diari dels usuaris i les mitjanes calculades a la

subrutina estadística. Les línies de codi reals per enviar aquest missatge són:

• Consum de cada usuari: AT+CMGS#eeeCncccccccccccccccccccccccc ...

- Les tres “eee” indiquen el número de l’edifici controlat al que correspon el missatge.

- La “C” vol dir que es tracta d’un SMS d’informació de consums. - La “n” és el nombre d’ordre dels registres de tipus consum. - Les c’s minúscules representen el valor de les calories adquirides per cada

usuari, interpretades en grups de tres en tres. Per cada usuari que existeixi hi haurà tres noves c’s.


70

• Seguiment de la instal·lació:

AT+CMGS#eeeS-aa-ccrrr-aa-ccrrr-aa-ccrrr-aa-ccrrr ...

- La “S” vol dir que es tracta d’un SMS d’informació de seguiment.

El carro “-aa-ccrrr” són les dades transferides. Aniran dotze de seguides, que representen les mesures preses en dotze hores diferents del dia.

- “-aa” Temperatura ambient. Pot adoptar valors negatius. - “-cc” Temperatura de col·lectors. Pot adoptar valors negatius. - “rrr” Radiacio solar.

Després, quan s’estigui segur de que el missatge ha arribat, per que es rep la

confirmació, les taules poden ser posades a zero per tornar a acumular valors. Si el nombre de caràcters que es pretén enviar és massa elevat i no cap en un missatge,

s’enviarà un missatge de dades estadístiques i un altre del consum dels usuaris cada dia, i prèviament el sistema ja haurà estat configurat per això en la seva instal·lació, moment en que ja es coneix tot el volum de dades a transmetre.

3.4.10.3 Formats de Missatges SMS Per poder comunicar-nos mitjançant l’enviament de missatges SMS cal conèixer el

protocol emprat en aquest tipus de tecnologia. Es tracta d’un modem GSM, que funciona amb comandos de diàleg pertanyents a l’estàndard ETSI, els quals són anomenats AT.

Tot seguit, hi ha un llistat dels comandaments AT que ens poden interessar, ja que de

tots els que hi ha són els que fan referència al mode de missatges de text.

• AT+CSMS Selecció del servei de missatges • AT+CPMS Selecció de la memòria SMS (Memòria per llegir o borrar

missatges, per escriure o enviar...) • AT+CMGF Format SMS (PDU o text) • AT+CSCA Adreça del centre de servei SMS • AT+CNMI Mostra els nous SMS arribats • AT+CNMA Respondre directament a un missatge arribat • AT+CMGL Llista d’SMS’s • AT+CMGR Llegir un SMS


71

• AT+CMGS Enviar un SMS • AT+CMSS Enviar un SMS des de la memòria SMS • AT+CMGW Escriure un SMS a la memòria SMS • AT+CMGD Borrar un SMS de la memòria SMS • AT+CSCB Selecció de missatges a acceptar

3.5 Programació Visual Basic S’ha realitzat la programació mitjançant Visual Basic de la part del sistema de control

que s’encarrega de rebre les dades en un PC del dispositiu de comunicació GSM, gestionar-les i distribuir- les adequadament, emmagatzemant-les en format de taules de MSAccess 1.0 per a la seva posterior supervisió i avaluació en qualsevol moment.

Aquest software ha estat testejat sota les plataformes Windows 2000 i Windows XP.

3.5.1 Descripció del Programa: ACS_Control En els següents apartats s’explicaran cada una de les funcions del programa seguint

l’ordre dels menús i submenús que es troben en la pantalla inicial. Tal i com es pot haver deduït, el programa ha estat batejat amb el nom de: ACS_Control.

3.5.1.1 Pantalla Inicial

Tot seguit es mostra una imatge del menú principal del programa: ACS_Control.

Figura 3.5.1.1-1 Menú principal del programa: ACS_Control.


72

3.5.1.2 Barra de Menú. Opció: Sortir Simplement tanca el programa i ens retorna a Windows directament. 3.5.1.3 Barra de Menú. Opció: Edificis

La opció “Edificis” ens permet crear bases de dades de nous edificis per poder rebre i

emmagatzemar informació d’aquests. Com es pot observar en aquesta pantalla, cal introduir un codi per a l’edifici. Cada

edifici esta codificat per el seu codi, de tres caràcters. Aquest codi serveix per que l’edifici en qüestió pugui ser identificat quan es rep informació via SMS. Així doncs, en els missatges de text, també hi ve escrit el codi d’identificació de cada edifici.

També s’ha d’introduir el nom de l’edifici, per que l’usuari pugui saber de quin edifici es tracta.

Figura 3.5.1.3-1 Barra de Menú. Opció: Edificis: Afegir

3.5.1.4 Barra de Menú. Opció: Simulador(Entrada de Dades)

Aquesta opció ens permet simular l’entrada de missatges SMS per al seu tractament en les bases de dades.

Es pot fer de dues maneres, amb la opció “Fitxer” i la opció “Rafaga”. La opció “Fitxer” serveix per tractar un fitxer de text que presenti dades en els nostres

formats estipulats, és a dir, desglossar- lo i enviar cada registre al seu lloc corresponent de les bases de dades. Aquest sistema tindria validesa en el cas de no tenir comunicació entre la instal·lació remota d’A.C.S. i l’estació de gestió de dades. És a dir, que les dades quedessin emmagatzemades en la memòria del PLC i periòdicament fossin enregistrades en un fitxer de format .txt per poder ser processades.

Mitjançant la opció “Rafaga” podem entrar missatges manualment i comprovar el

funcionament del programa. Aquest mode de funcionament s’han creat per que no ha estat possible disposar d’un modem GSM per a realitzar les proves.


73

Figura 3.5.1.4-1 Barra de Menú. Opció: Simulador: Rafaga.

Quan es rep un nou missatge aquest apareix per la pantalla com mostra la següent

imatge, per que l’operari ho pugi saber, i si aquest es d’alarma, prendre les mesures corresponents.

Figura 3.5.1.4-2 Rebuda d’un missatge.


74

3.5.1.5 Barra de Menú. Opció: Veure

Finalment, la opció de la barra de menú veure ens mostra per pantalla tots els missatges

de text rebuts. Podem seleccionar que apareixin només els d’alarma, de consums, d’error o de seguiment per separat, o bé tal i com es mostra la pròxima imatge tots junts.

Aquesta opció serveix per poder visualitzar tots els missatges rebuts de manera ràpida, i tenir-ne un històric. Ens indica a part del número seqüencial del missatge, la data i hora en que ens ha arribat(extreta de l’ordinador), el codi de l’edifici corresponent i el missatge sencer per desglossar.

Figura 3.5.1.5-1 Barra de Menú. Opció: Veure: Tots els missatges.


75

3.5.1.6 Bases de Dades MsAcces Tal i com s’ha comentat anteriorment la informació rebuda passa a ser emmagatzemada

en bases de dades les quals es mostren en les següents imatges.

Figura 3.5.1.6-2 Taula de la descripció de les alarmes.

Figura 3.5.1.6-1Taula d’alarmes rebudes.

Figura 3.5.1.6-2 Taula de consums.


76

Figura 3.5.1.6-3 Taula de seguiment de la instal·lació. Dades rebudes en un dia.

4 Plànols

_____________________________________Plànols

77

4.1 Esquemes Elèctrics

4.1.1 Esquema de Potència

_____________________________________Plànols

78

4.1.2 Sortides del PLC

5 Pressupost

_______________________________________________________________________________Pressupost

80

5.1 Anidaments

5.1.1 Autòmat Programable

REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT

BE-1076.600 BASTIDOR 60X76X21 I ACCESORIS 1 M-E24-5V FONT D’ALIMENTACIÓ DEL PLC SITOP 1

6ES7 214-1BD22-0XB0 PLC S7-200 222 CPU AC/DC/RELAY 8/6 1 6ES7241-1AA22-0XA0 EM241 MÒDUL MODEM 1

5.1.2 Bus de Comunicació i Dispositius

REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT RS485-MC400 BUS RS-485 40 METRES 1 8A-IBTC04-E TARJA 8 ENTRADES ANALÒGIQUES RS-485 3 8A-OBC1J3-E TARJA 8 SORTIDES ANALÒGIQUES RS-485 2 5.1.3 Elements de Mesura i Accessoris REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT 09SN8SA307 SONDA DE TEMPERATURA PT100 22 09SN-1/2”A53 ACOPLAMENT SONDES PT100 AL TUB 21 WG-4ON2 SOLARÍMETRE 1 SV-C-PI812 CAUDALIMETRE 1 SV-C-1/2” -1004A ACOPLAMENT DEL CAUDALIMETRE AL TUB 1

4.1.4 Proteccions Elèctriques i Dispositius de Control Elèctric

REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT FAZ-3N-C32 MOELLER P.I.A. 3P+N 32A CUR."C" 1 FIP-4-40-0,03 MOELLER DIFERENCIAL 40A/4P/30mA 1 FAZ-2-C6 MOELLER P.I.A. 2P 6A CUR."C" 1 PKZM0-16 MOELLER PROTECCIÓ DE LA BOMBA 1 DIL00M-230 VACCONTACTOR PRINCIPAL 1 G2R-SIN-24VDC RELÉ MANIOBRA 1

_______________________________________________________________________________Pressupost

81

4.1.5 Bomba i Cablejat de Potència

REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT R88M - BS1 BOMBA 3KW 1 CPBT-E003B CABLE POTENCIA 10 METRES 2

4.1.6 Electrovàlvules i Accessoris

REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ QUANTITAT SS5Y7-20-02-00F ELECTROVÀLVULES RESOL VA 20 20 RA043-1/2"-10 ACOPLAMENT E.V. AL TUB 20 CBT-E502 CABLE COURE 1,5x2 100 M 3

4.1.7 Mà d’Obra

DESCRIPCIÓ QUANTITAT ESTUDI DE MERCAT I DISSENY DEL SISTEMA 50 h MÀ D’OBRA DE MONTATGE DE TALLER 35 h MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ DEL PLC I PERIFERICS 55 h MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ VISUAL BASIC I MSACCES 25 h MÀ D’OBRA D’INSTAL·LACIÓ 24 h

_______________________________________________________________________________Pressupost

82

5.2 Quadre de Preus Elementals


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€)

BE-1076.600 BASTIDOR 60X76X21 I ACCESORIS 76,30 M-E24-5V FONT D’ALIMENTACIÓ DEL PLC SITOP 119,59

6ES7 214-1BD22-0XB0 PLC S7-200 222 CPU AC/DC/RELAY 8/6 351,59 6ES7241-1AA22-0XA0 EM241 MÒDUL MODEM 263,50


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) RS485-MC400 BUS RS-485 40 METRES 36,20 8A-IBTC04-E TARJA 8 ENTRADES ANALÒGIQUES RS-485 90,00 8A-OBC1J3-E TARJA 8 SORTIDES ANALÒGIQUES RS-485 90,00 5.2.3 Elements de Mesura i Accessoris REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) 09SN8SA307 SONDA DE TEMPERATURA PT100 8,61 09SN-1/2”A53 ACOPLAMENT SONDES PT100 AL TUB 4,30 WG-4ON2 SOLARÍMETRE 61,49 SV-C-PI812 CAUDALIMETRE 52,80 SV-C-1/2” -1004A ACOPLAMENT DEL CAUDALIMETRE AL TUB 5,50


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) FAZ-3N-C32 MOELLER P.I.A. 3P+N 32A CUR."C" 25,58 FIP-4-40-0,03 MOELLER DIFERENCIAL 40A/4P/30mA 85,47 FAZ-2-C6 MOELLER P.I.A. 2P 6A CUR."C" 11,01 PKZM0-16 MOELLER PROTECCIÓ DE LA BOMBA 28,86 DIL00M-230 VACCONTACTOR PRINCIPAL 35,20 G2R-SIN-24VDC RELÉ MANIOBRA 10,20

_______________________________________________________________________________Pressupost

83


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) R88M - BS1 BOMBA 3KW 410,49 CPBT-E003B CABLE POTENCIA 2,5x3 10 METRES 24,66


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) SS5Y7-20-02-00F ELECTROVÀLVULES RESOL VA 20 13,00 RA043-1/2"-10 ACOPLAMENT E.V. AL TUB 5,10 CBT-E502 CABLE COURE 1,5x2 100 M 23,20

5.2.7 Mà d’Obra

DESCRIPCIÓ COST (€/h) ESTUDI DE MERCAT I DISSENY DEL SISTEMA 18 MÀ D’OBRA DE MONTATGE DE TALLER 18 MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ DEL PLC I PERIFERICS 18 MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ VISUAL BASIC I MSACCES 18 MÀ D’OBRA D’INSTAL·LACIÓ 18

_______________________________________________________________________________Pressupost

84

5.3 Aplicació de Preus


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL

BE-1076.600 BASTIDOR 60X76X21 I ACCESORIS 76,30

1 76,30

M-E24-5V FONT D’ALIMENTACIÓ DEL PLC SITOP 119,59

1 119,59

6ES7 214-1BD22-0XB0 PLC S7-200 222 CPU AC/DC/RELAY 8/6 351,59 1 351,59 6ES7241-1AA22-0XA0 EM241 MÒDUL MODEM 263,50 1 263,50

TOTAL 810,98


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL RS485-MC400 BUS RS-485 40 METRES 36,20 1 36,20 8A-IBTC04-E TARJA 8 ENTRADES ANALÒGIQUES RS-485 90,00 3 270,00 8A-OBC1J3-E TARJA 8 SORTIDES ANALÒGIQUES RS-485 90,00 2 180,00

TOTAL 486,20 5.3.3 Elements de Mesura i Accessoris REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL 09SN8SA307 SONDA DE TEMPERATURA PT100 8,61 22 189,42 09SN-1/2”A53 ACOPLAMENT SONDES PT100 AL TUB 4,30 21 90,3 WG-4ON2 SOLARÍMETRE 61,49 1 61,49 SVC-PI812 CAUDALIMETRE 52,80 1 52,80 SVC-1/2” -1004A ACOPLAMENT DEL CAUDALIMETRE AL TUB 5,50 1 5,50

TOTAL 399,51


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL FAZ-3N-C32 MOELLER P.I.A. 3P+N 32A CUR."C" 25,58 1 25,58 FIP-4-40-0,03 MOELLER DIFERENCIAL 40A/4P/30mA 85,47 1 85,47 FAZ-2-C6 MOELLER P.I.A. 2P 6A CUR."C" 11,01 1 11,01 PKZM0-16 MOELLER PROTECCIÓ DE LA BOMBA 28,86 1 28,86 DIL00M-230 VACCONTACTOR PRINCIPAL 35,20 1 35,20 G2R-SIN-24VDC RELÉ MANIOBRA 10,20 1 10,20

TOTAL 196,32

_______________________________________________________________________________Pressupost

85


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL R88M - BS1 BOMBA 3KW 210,49 1 210,49 CPBT-E003B CABLE POTENCIA 2,5x3 10 METRES 24,66 2 49,32

TOTAL 259,81


REFERÈNCIA DESCRIPCIÓ COST (€) QUANTITAT TOTAL SS5Y7-20-02-00F ELECTROVÀLVULES RESOL VA 20 13,00 20 260,00 RA043-1/2"-10 ACOPLAMENT E.V. AL TUB 5,10 20 102,00 CBT-E502 CABLE COURE 1,5x2 100 M 23,20 3 69,60

TOTAL 431,60

5.3.7 Mà d’Obra

DESCRIPCIÓ COST (€/h) QUANTITAT TOTAL ESTUDI DE MERCAT I DISSENY DEL SISTEMA 18 50 h 900 MÀ D’OBRA DE MONTATGE DE TALLER 18 35 h 630 MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ DEL PLC I PERIFERICS 18 55 h 990 MÀ D’OBRA DE PROGRAMACIÓ VISUAL BASIC I MSACCES 18 25 h 450 MÀ D’OBRA D’INSTAL·LACIÓ 18 24 h 432

TOTAL 3402,00

_______________________________________________________________________________Pressupost

86

5.4 Resum del Pressupost

DESCRIPCIÓ PREU AUTÒMAT PROGRAMABLE 810,98BUS DE COMUNICACIÓ I DISPOSITIUS 486,20ELEMENTS DE MESURA I ACCESSORIS 399,51PROTECCIONS ELÈCTRIQUES I DISPOSITIUS DE CONTROL 196,32BOMBA I CABLEJAT DE POTÈNCIA 259,81ELECTRO-VÁLVULES I ACCESSORIS 431,60MÀ D’OBRA 3402,00 TOTAL EJECUCIÓ 5986,42 DESPESES GENERALS 13% 778,23BENEFICI INDUSTRIAL 6% 359,18 PRESSUPOST D’EJECUCIÓ PER CONTRACTE 7123,83 IVA 16% 1139,81 PRESSUPOST DE LICITACIÓ 8263,64

El pressupost de licitació ascendeix A VUIT MIL DOS CENTS SEIXANTA TRES EUROS amb SEIXANTA QUATRE CENTIMS.


Jesús Calabuig Cabero

Enginyer Tècnic en Electrònica Industrial

6 Plec de Condicions

Plec de Condicions

88

6.1 Condicions Generals

6.1.1 Introducció

El present projecte desenvolupa un sistema de control mitjançant PLC d’una

instal·lació d’aigua calenta sanitària que funciona amb energia solar térmica i es comunica per mitjà de missatges curts de text SMS amb els operaris de manteniment.

Donada la condició de “Final de carrera” del projecte, les consideracions de tipus contractual posseeixen un caràcter de suposició.

El present plec de Condicions té per objecte definir al contractista l’ abast del treball i de la seva execució quantitativa.

L’ abast del treball del Contractista inclou el disseny i preparació de tots els plànols, diagrames, llista de material i requisits per l’ adquisició i instal·lació del treball.

6.1.2 Reglament i Normes

Totes les unitats d’ obra s’ executaran complint les prescripcions indicades als

Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’ obligat compliment per aquest tipus d’ instal·lació, tant d’ àmbit nacional, autonòmic com municipal, així com totes les altres establertes al projecte.

S’ adaptaran a mes, a les presents condicions particulars que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes citades.

6.1.3 Materials

Tots els materials emprats seran de primera qualitat, compliran les especificacions i

tindran les característiques indicades al projecte i a les normes tècniques generals.

Tota especificació o característica de materials que figurin en un sol dels documents del Projecte, tot i que no figuri als altres, es igualment obligatòria.

En cas d’ existir contradicció o omissió als documents del projecte, el contractista obtindrà l’ obligació de posar-ho de manifest al tècnic Director de l’ obra, qui decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l’ autorització expressa.

No es podran emprar materials que no hagin estat acceptats pel director Tècnic.

Plec de Condicions

89

6.1.4 Execució del Projecte

Començament. El contractista donarà començament al projecte en el plaç que hi figuri al

contracte establert amb la Propietat o , en el seu defecte, als quinze dies de l’ adjudicació definitiva de l’ obra.

El contractista esta obligat a notificar per escrit al Tècnic director la data d’ inici dels treballs.

Plaç d’ execució. L’ obra s’ executarà en el plaç que s’ estipuli al contracte subscrit amb la propietat o en el seu defecte en el que figuri a les condicions d’ aquest Plec.

Quan el ritme de treball establert pel contractista, no sigui el normal, o be a petició d’ una de les parts, es podrà convenir una programació d’ inspeccions obligatòries d’ acord amb el pla d’ obra.

Llibre d’ ordres. El contractista disposarà durant la realització del projecte d’ un Llibre d’ Ordres en que s’ escriuran les que el Tècnic Director estimi donar- li a traves de l’ encarregat o persona responsable, sense perjudici de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i que tindrà l’ obligació de signar l’ assabentat.

6.1.5 Interpretació i Desenvolupament

El Director Tècnic és la persona a qui li correspon interpretar els documents del projecte. A ell se li ha de sotmetre qualsevol dubte, aclaració o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’ obra, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància de l’assumpte.

El contractista es fa responsable de qualsevol error de l’ execució motivat per la no

consulta i conseqüentment haurà de refer a costa seva els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del projecte.

El contractista ha de fer tot el necessari per la bona execució de l’ obra, encara que no s’ hagi expressat al projecte.

El contractista ha de notificar per escrit o personalment al director d’ obra, les dates en que quedaran preparades per inspecció, cadascuna de les parts del projecte o per aquelles que, totalment o parcialment hagin, posteriorment, de quedar ocultes.

Plec de Condicions

90

6.1.6 Treballs Complementaris

El contractista ha de realitzar tots els treballs complementaris necessaris per executar

el projecte tal i com estava previst, encara que en ell no figurin explícitament aquests treballs complementaris. Tot això sense variació de l’ import contractat.

6.1.7 Modificacions

El contractista està obligat a realitzar les variacions ( ampliacions, reduccions o

modificacions ) del projecte sempre que aquestes no suposin una variació sobre el global projectat superior al 25 %.

Si el contractista desitja realitzar alguna modificació, ho haurà de notificar per escrit al Tècnic Director, si es considera raonable i s’ accepta, serà confirmada per escrit, així com les noves condicions econòmiques que mútuament s’ acordin. Si l’ anterior no es dóna com s’ especifica, no s’ acceptarà cap modificació.

La valoració es farà d’ acord amb els valors establerts al pressupost pel Contractista i que ha estat pres com a base del contracte.

6.1.8 Realització Defectuosa

Quan el contractista trobi qualsevol unitat de treball que no s’ ajusti a l’ especificat al

projecte o en aquest Plec de Condicions, el Tècnic Director podrà acceptar- la o refusar-la. En el primer cas, aquest fixarà el preu que cregui just per arreglar les diferencies que

hi haguessin, estant obligat el Contractista a acatar aquesta valoració; en l’ altre cas, es reconstruirà a expenses del Contractista la part mal executada sense que sigui motiu de reclamació econòmica o d’ ampliació del plaç d’ execució.

6.1.9 Mitjans Auxiliars

Seran de compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin

precises per l’ execució del projecte. En el seu ús estarà obligat a fer complir tots els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i a utilitzar els mitjans de protecció als seus operaris.

Plec de Condicions

91

6.1.10 Recepció del Projecte

Recepció provisional. Un cop acabats els treballs, tindrà lloc la recepció provisional i

per això es practicarà en ells un detingut reconeixement pel tècnic Director i la Propietat en presència del Contractista, aixecant acta i començant a córrer des d’ aquell dia el plaç de garantia si es troben en estat d’ ésser admesos.

De no ser admesos es farà constar a l’ acta i es donaran instruccions al Contractista per subsanar els defectes observats, fixant-se per tal un plaç, expirat el qual es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional.

Plaç de garantia. El plaç de garantia serà com a mínim d’ un any, comptant des de la data de recepció provisional, o bé el que s’ estableixi al contracte també comptant des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del Contractista la conservació del sistema i reparació dels desperfectes, si bé subsistiran les responsabilitats que hi pugui tenir per defectes i deficiències de causa dubtosa.

6.1.11 Responsabilitats

El contractista és responsable de l’ execució dels treballs com fixa el projecte i haurà

de reconstruir tota part que no s’ ajusti al programa, sense servir d’ excusa la raó de que el director d’ obra hagi examinat i reconegut l’ obra.

El contractista es l’ únic responsable de les possibles errades comeses per ell o el seu personal, així com dels accidents produïts a la propietat, veïns o tercers a causa de la inexperiència o mètodes inadequats.

El contractista es l’ únic responsable de l’ incompliment de les disposicions vigents en matèria laboral respecte del seu personal i, per tant, els accidents que poguessin sobrevenir i els drets que d’ ells se’ n poguessin derivar.

6.1.12 Fiança

Al contracte s’ establirà la fiança que el contractista haurà de dipositar en garantia

del seu compliment, o es convindrà una retenció sobre els pagaments realitzats a compte del treball executat.

De no estipular-se la fiança al contracte s’ entén que s’ adopta com a garantia una retenció del 5 % sobre els pagaments a compte citats.

En el cas de que el contractista es negués a fer pel seu compte els treballs per ultimar el projecte en les condicions contractades, o a atendre la garantia, la Propietat podrà ordenar executar- les a un tercer, abonant el seu import amb càrrec a la retenció o fiança,

Plec de Condicions

92

sense perjudici de les accions legals a que tingui dret la Propietat si amb l’ import de la fiança no hi hagués prou.

La fiança retinguda s’ abonarà al contractista en un plaç no superior a trenta dies un cop signada l’ acta de recepció definitiva de l’ obra.

6.2 Condicions Facultatives

6.2.1 Normes a Seguir

El disseny de la instal·lació elèctrica estarà d’ acord amb les exigències o

recomanacions exposades a l’ ultima edició dels següents codis:

§ Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i Instruccions complementaries. § Normativa UNE. § Normativa DIN. § Pla nacional i ordenança general de Seguretat i Higiene al treball. § Normes de la Companyia Subministradora. § Publicacions del Comitè Electrotècnic Internacional ( CEI ). § Allò indicat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i

normes.

6.2.2 Personal

El Contractista tindrà al capdavant de l’ obra un encarregat amb autoritat sobre els

altres operaris i coneixements acreditats i suficients per l’ execució del projecte.

L’ encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director de l’ obra.

El contractista tindrà el nombre i classe d’ operaris que facin falta pel volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en els treballs que es realitzin. El Contractista estarà obligat a separar de la realització del projecte a aquell personal que, a judici del Tècnic Director, no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixements o per obrar de mala fè.

6.2.3 Reconeixements i Assajos Previs

Quan així sigui estimat oportú pel Tècnic director, aquest podrà encarregar i ordenar

l’ anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui a la

Plec de Condicions

93

fàbrica d’ origen, laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest plec.

En el cas de discrepància, els assajos o proves s’ efectuaran al laboratori oficial que el Tècnic Director d’ obra designi.

Les despeses ocasionades per aquestes proves i comprovacions, aniran a compte del Contractista.

6.2.4 Assajos

Abans de la posada en servei del sistema elèctric, el Contractista haurà de fer els

assajos adequats per provar, per la sencera satisfacció del Tècnic Director del projecte, que tot l’ equip, aparells i cablejat han estat instal·lats correctament d’ acord amb les normes establertes i estan en condicions satisfactòries pel seu funcionament.

6.2.5 Assajos d’ Aparellatge

Abans de posar l’ aparellatge sota tensió, es mesura la resistència d’ aïllament de

cada equip entre fase i terra.

Les mesures han de repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament.

Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, fent servir un comptador de cicles, caixa de carrega, amperímetre i voltímetre, segons es necessiti.

Es disposarà, en la mesura del possible, d’ un sistema de protecció selectiva. D’ acord amb això, els relés de protecció s’ escolliran i coordinaran per aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’ interrupció més proper a la falta.

Tots els interruptors automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor serà tancat i disparat des del seu interruptor de control. Els interruptors hauran d’ ésser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de protecció. Es comprovaran tots els enclavaments.

6.3 Condicions Econòmiques

6.3.1 Preus

El contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, relació dels preus de les

unitats de treball que integren el projecte, els quals d’ ésser acceptats tindran valor contractual i s’ aplicaran a les possibles variacions que hi pugui haver.

Plec de Condicions

94

Aquest preus unitaris, s’ entén que comprenen l’ execució total de la unitat del

projecte, incloent tots els treballs, fins i tot els complementaris i els materials així com la part proporcional d’ imposició fiscal, les carregues laborals i altres depeses repercutibles. En cas d’ haver de realitzar-se unitats de treball no previstes al projecte, es fixarà el seu

preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’ iniciar la obra i es presentarà a la propietat per a la seva acceptació o no.

6.3.2 Abonament del Projecte

El contracte s’ haurà de deixar detalladament la forma i plaços en què s’ abonaran les

parts del projecte. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjecte a les certificacions que resultin de la liquidació final, no suposant, aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenen.

Acabades les obres es procedirà a la liquidació final que s’ efectuarà d’ acord amb els criteris establerts al contracte.

6.3.3 Revisió de Preus

Al contracte s’ establirà si el contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a

aplicar per calcular- la. En defecte d’ aquesta ultima, s’ aplicarà a judici del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats.

6.3.4 Penalitzacions

Per retràs en els plaços d’ entrega de les obres, es podran establir taules de

penalitzacio, i les seves quanties i demores es fixaran al contracte.

6.3.5 Contracte

El contracte es formalitzarà mitjançant un document privat, que podrà elevar-se a

escriptura a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’ adquisició de tots els materials, transport, mà d’ obra, mitjans auxiliars per l’ execució de l’ obra projectada en el plaç estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementaries i les derivades de les modificacions que s’ introdueixin durant l’ execució, aquestes darreres en els termes previstos.

Plec de Condicions

95

La totalitat dels documents que componen el Projecte tècnic de l’ obra seran

incorporats al contracte i tant el contractista com la Propietat hauran de signar-los en testimoni de qui els coneixen i accepten.

6.3.6 Rescissió del Contracte

Causa de rescissió: Es consideren causes suficients per la rescissió del contracte les

següents:

1. Mort o incapacitació del Contractista.

2. El trenc del contractista.

3. Modificació del projecte quan es produeixi alteració en més o menys el 25 % del valor contractat.

4. Modificació de les unitats d’ obra en nombre superior al 40 % de l’ original.

5. La no iniciació dels treballs en el plaç estipulat quan sigui per causes alienes a la propietat.

6. La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el plaç de suspensió sigui superior a 6 mesos.

7. Incompliment de les condicions del Contracte quan impliqui mala fè.

8. Acabament del plaç d’ execució d’ obra sense haver arribat a completar aquesta.

9. Actuació de mala fè en l’ execució dels treballs.

10. Delegar o subcontractar la totalitat o part dels treballs a tercers sense l’autorització del Tècnic Director i de la propietat.

6.3.7 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte

Sempre que es rescindeixi el contracte per causes anteriors o bé per acord

d’ambdues parts, s’abonarà al Contractista les unitats del projecte executat i els materials arreplegats que reuneixen les condicions i siguin necessaris pel mateix.

Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir les possibles despeses de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins la data de nova adjudicació.


Jesús Calabuig Cabero Enginyer Tècnic en Electrònica Industrial

7 Annex

Annex

97

7.1 Programa Visual Basic

7.1.1 Definició de Variables Globals

- Const Cami à Camí de directoris on es troben localitzats els fitxers dins l’ordinador. Pot modificar-se amb facilitat. Actualment = "C:\Jesús\Pfc\Acs_Vb6\"

- Clau à Tipus cadena;

Clau del tipus de missatge rebut: A(Alarma), C(Consum) o S(Seguiment).

- MsgActiu à Tipus cadena; Control del missatge per saber si ha estat cridat amb anterioritat.

- Resposta à Tipus qualsevulla adaptable(variant);

Variable usada en diverses ocasions per conèixer valors de resposta.

- Resposta_ MissatgeIn à Tipus cadena; Resposta del formulari MissatgeIn que serveix per saber si en l’execució d’aquesta part de programa s’ha produït algun error.

7.1.2 Codi Font

• ACS_AfegirEdifici.frm Private Sub CmdAfegir_Click() DatEdificis.DatabaseName = Cami + "Acs_Missatges.Mdb" DatHistoric.DatabaseName = Cami + "Acs_Missatges.Mdb" ' --- ' Comprova número de Codi If Len(Codi) < 3 Then Beep Error.Visible = True Error = "Número de Codi incorrecte; ha de tenir 3 posicions" Codi.SetFocus Exit Sub End If If Not IsNumeric(Codi) Then Beep Error.Visible = True Error = "Només es poden posar números" Codi.SetFocus Exit Sub End If If Trim$(Codi) = "" Then Beep Error.Visible = True Error = "No hi ha número de Codi" Telefon.SetFocus Exit Sub

Annex

98

End If ' --- ' Comprova Nom de l'edifici If IsNull(Nom) Then Beep Error.Visible = True Error = "No hi ha nom del edifici" Nom.SetFocus Exit Sub End If If Trim$(Nom) = "" Then Beep Error.Visible = True Error = "No hi ha nom del edifici" Nom.SetFocus Exit Sub End If ' --- ' Comprova que el telefon no estifui ja asignat a un adifici DatEdificis.Refresh DatEdificis.Recordset.OpenRecordset DatEdificis.Recordset.MoveFirst Do If DatEdificis.Recordset.Edifici = Codi Then Beep Error.Visible = True Error = "Aquest Codi ja te un'altre edifici asignat" Telefon.SetFocus Exit Sub End If DatEdificis.Recordset.MoveNext If DatEdificis.Recordset.EOF Then Exit Do Loop ' --- ' Grava el nou registre a la Tabla Edificis DatEdificis.Recordset.AddNew DatEdificis.Recordset("Codi") = Codi DatEdificis.Recordset("Edifici") = Nom DatEdificis.Recordset.Update ' --- ' Crea la nova Base de Dades 'Resposta = System("copy C:\Jesús\PFC\Acs_Vb6\Acs_Blan.Mdb " & "C:\Jesús\PFC\Acs_Vb6\" & Nom & ".Mdb", 0) 'Resposta = Shell("F") 'Resposta = Shell("dir c:\ /s,1") ' --- ' Final Codi = "" Nom = "" Error.Visible = False Codi.SetFocus End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() Error.Visible = False End Sub

Annex

99

Private Sub Telefon_LostFocus() Error.Visible = False End Sub Private Sub Nom_LostFocus() Error.Visible = False End Sub

• Acs_Mdi.frm

Private Sub MDIForm_Load() MsgActiu = "N" End Sub Private Sub Mnu1Sortir_Click() End 'Sortida del programa End Sub Private Sub MnuAfegir_Click() AfegirEdifici.Show End Sub Private Sub MnuAlarma_Click() MissatgesAlarma.Show End Sub Private Sub MnuConsums_Click() MissatgesConsum.Show End Sub Private Sub MnuError_Click() MissatgesError.Show End Sub Private Sub MnuMissatges_Click() MissatgesTots.Show End Sub Private Sub MnuSeguiment_Click() MissatgesSeguiment.Show End Sub Private Sub MnuSimulador_Click() Simulador.Show End Sub

• Acs_MissatgeIn.frm

Private Sub CmdTancar_Click() MsgActiu = "N" Unload Me End Sub

Annex

100

Private Sub Form_Load() Resposta_MissatgeIn = "" ' --- ' Missatge : AT+ZZZZ# ' # = separador ' ZZZZ = codi del missatge ' AT+ = fije ' --- MsgActiu = "S" DatHistoric.DatabaseName = Cami + "Acs_Missatges.Mdb" DatEdificis.DatabaseName = Cami + "Acs_Missatges.Mdb" DatCodiAlarma.DatabaseName = Cami + "Acs_Missatges.Mdb" Cad = Resposta Ini = InStr(1, Cad, "#") Pos = Ini + 1 Codi = Mid$(Cad, Pos, 3): Pos = Pos + 3 Clau = UCase(Mid$(Cad, Pos, 1)): Pos = Pos + 1 ' --- LbDataHora.Caption = Format$(Date, "dd-mm-yyyy ") & Format$(Time, "hh:mm:ss") ' --- ' Busca a Tabla Edificis el nom del edifici DatEdificis.Refresh DatEdificis.Recordset.OpenRecordset DatEdificis.Recordset.MoveFirst LbEdifici = "" LbCodi = Codi Do If DatEdificis.Recordset("Codi") = Codi Then LbEdifici = DatEdificis.Recordset("Edifici") Exit Do End If DatEdificis.Recordset.MoveNext If DatEdificis.Recordset.EOF Then LbEdifici = "No hi es" Exit Do End If Loop ' ' --- ' Grava missatge a Tabla Historic If Codi = "" Then Codi = "CAP" DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.AddNew DatHistoric.Recordset("Codi") = Codi DatHistoric.Recordset("Edifici") = LbEdifici DatHistoric.Recordset("Tipo Msg") = Clau DatHistoric.Recordset("Missatge") = Cad DatHistoric.Recordset("Data Hora") = LbDataHora DatHistoric.Recordset.Update DatHistoric.Refresh ' --- ' Missatge buit If Left$(Right$(Cad, 6), 4) = "BUSY" Then Exit Sub End If If Mid$(Cad, 4, 4) = "1234" Or _ Mid$(Cad, 4, 4) = "MSGF" Then

Annex

101

If Len(Cad) < 9 Then Resposta_MissatgeIn = "Missatge incorrecte" GoTo FinalAmbError End If ' --- ' Missatge d'Alarma - Inici ' AT+ZZZZ#eeeAaa ' aa = codi alarmar ' A = sempre diu que es una alarma ' eee = codi edifici ' # = separador If Clau = "A" Then LbM = "Alarma :" Alarma = Val(Mid$(Cad, Pos, 2)): Pos = Pos + 2 ' --- If LbEdifici <> "No hi es" Then ' --- DatCodiAlarma.Refresh DatCodiAlarma.Recordset.OpenRecordset Do If DatCodiAlarma.Recordset("Alarma") = Alarma Then Descalarma = DatCodiAlarma.Recordset("Descripcio") Exit Do End If DatCodiAlarma.Recordset.MoveNext If DatCodiAlarma.Recordset.EOF Then Descalarma = "No hi es" Exit Do End If Loop ' --- LbMissatge = Str$(Alarma) + " = " + Descalarma DatAlarmes.DatabaseName = Cami + "Acs_" + LTrim$(LbEdifici) + ".Mdb" DatAlarmes.Refresh DatAlarmes.Recordset.OpenRecordset DatAlarmes.Recordset.AddNew DatAlarmes.Recordset("Alarma") = Alarma DatAlarmes.Recordset("Descripcio") = Descalarma DatAlarmes.Recordset("Data Hora") = LbDataHora DatAlarmes.Recordset.Update DatAlarmes.Refresh End If End If ' Missatge d'Alarma - Final ' ------------------------- ' Missatge de Consums - Inici ' AT+ZZZZ#eeeCnccc - cccc es repeteixen fins a 10 vegades ' ccc = calories ' n = número d'ordre del registres tipus C ( de 1 a 9 ) ' C = sempre diu que es un registre de consums ' eee = codi edifici ' # = separador If Clau = "C" Then LbM = "Consum :" RegConsum = Val(Mid$(Cad, Pos, 1)): Pos = Pos + 1 Usuari = (RegConsum - 1) * 30 For n = Pos + 1 To Len(Cad) Step 3 Usuari = Usuari + 1

Annex

102

Unitats = Val(Mid$(Cad, Pos, 3)): Pos = Pos + 3 ' --- If LbEdifici <> "No hi es" Then ' --- DatConsums.DatabaseName = Cami + "Acs_" + LTrim$(LbEdifici) + ".Mdb" DatConsums.Refresh DatConsums.Recordset.OpenRecordset DatConsums.Recordset.AddNew DatConsums.Recordset("Usuari") = Usuari DatConsums.Recordset("Unitats") = Unitats DatConsums.Recordset("Data Hora") = LbDataHora DatConsums.Recordset.Update End If DatConsums.Refresh Next n End If ' Missatge de Consums - Final ' ------------------------- ' Missatge de Seguiment - Inici ' AT+ZZZZ#eeeS-aa-ccrrr es repeteixen fins a 12 vegades ' rrr = radiacio ' -cc = temperatura de colector ' -aa = temperatura ambient ' S = sempre diu que es un registre de seguiment ' eee = codi edifici ' # = separador If Clau = "S" Then LbM = "Seguiment :" Hora = 7 For n = Pos + 1 To Len(Cad) Step 9 Hora = Hora + 1 TA = Val(Mid$(Cad, Pos, 3)): Pos = Pos + 3 TC = Val(Mid$(Cad, Pos, 3)): Pos = Pos + 3 Radiacio = Val(Mid$(Cad, Pos, 3)): Pos = Pos + 3 ' --- If LbEdifici <> "No hi es" Then ' --- DatSeguiment.DatabaseName = Cami + "Acs_" + LTrim$(LbEdifici) + ".Mdb" DatSeguiment.Refresh DatSeguiment.Recordset.OpenRecordset DatSeguiment.Recordset.AddNew DatSeguiment.Recordset("Temp Ambient") = TA DatSeguiment.Recordset("Hora") = Format$(Hora, "00-") + Format$(Hora + 1, "00") DatSeguiment.Recordset("Temp Ambient") = TA DatSeguiment.Recordset("Temp Colector") = TC DatSeguiment.Recordset("Radiacio Solar") = Radiacio DatSeguiment.Recordset("Data Hora") = LbDataHora DatSeguiment.Recordset.Update End If DatSeguiment.Refresh Next n End If ' Missatge de Consums - Final ' ---------------------------

Annex

103

Else Resposta_MissatgeIn = "Missatge no previst" End If FinalAmbError: End Sub

• Acs_MissatgesAlarma.frm

Private Sub CmdAmunt_Click() If DatHistoric.Recordset.BOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MovePrevious End If End Sub Private Sub CmdAvall_Click() If DatHistoric.Recordset.EOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MoveNext End If End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.MoveLast With DatHistoric ' LstHistoric.AddNew End With

End Sub

• Acs_MissatgesConsum.frm

Private Sub CmdAmunt_Click()

If DatHistoric.Recordset.BOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MovePrevious End If End Sub Private Sub CmdAvall_Click() If DatHistoric.Recordset.EOF Then

Annex

104

Beep Else DatHistoric.Recordset.MoveNext End If End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.MoveLast With DatHistoric ' LstHistoric.AddNew End With End Sub

• Acs_MissatgeError.frm

Private Sub CmdAmunt_Click() If DatHistoric.Recordset.BOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MovePrevious End If End Sub Private Sub CmdAvall_Click() If DatHistoric.Recordset.EOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MoveNext End If End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.MoveLast With DatHistoric ' LstHistoric.AddNew End With End Sub

Annex

105

• Acs_MissatgesSeguiment.frm

Private Sub CmdAmunt_Click() If DatHistoric.Recordset.BOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MovePrevious End If End Sub Private Sub CmdAvall_Click() If DatHistoric.Recordset.EOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MoveNext End If End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.MoveLast With DatHistoric ' LstHistoric.AddNew End With End Sub

• Acs_MissatgesTots.frm

Private Sub CmdAmunt_Click() If DatHistoric.Recordset.BOF Then Beep Else DatHistoric.Recordset.MovePrevious End If End Sub Private Sub CmdAvall_Click() If DatHistoric.Recordset.EOF Then

Annex

106

Beep Else DatHistoric.Recordset.MoveNext End If End Sub Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub Private Sub Form_Load() DatHistoric.Refresh DatHistoric.Recordset.OpenRecordset DatHistoric.Recordset.MoveLast With DatHistoric ' LstHistoric.AddNew End With End Sub

• Acs_Simulador.frm

Private Sub CmdFitxer_Click() Resposta_MissatgeIn = "" Error.Visible = False ' --- Open Cami + "MsgAuto.Txt" For Input As #1 ' --- Line Input #1, Reg If EOF(1) Then GoTo FiCmdFitxer ' --- Do If Left$(Reg, 1) <> "*" Then If LTrim$(Reg) = "" Then Beep Error.Visible = True Error.Text = "Registre sense informació" Exit Sub End If Resposta = Reg ' --- If MsgActiu = "S" = True Then Unload MissatgeIn MissatgeIn.Refresh End If MissatgeIn.Show

Annex

107

If Resposta_MissatgeIn > "" Then Beep Error.Visible = True Error.Text = Resposta_MissatgeIn End If ' If Clau = "A" Then MissatgeIn.Refresh ' --- ' Para el proces 5 segons T = Time + 0.00005: Do While T > Time: Loop ' --- ' End If End If If EOF(1) Then Exit Do Line Input #1, Reg Loop ' --- FiCmdFitxer: Close #1 End Sub Private Sub CmdRafaga_Click() Resposta_MissatgeIn = "" Error.Visible = False Resposta = InputBox("Missatge GSM", "Simulador de missatges GSM", "" & _"AT+1234#", Simulador.Width + 6, 800) If Resposta = "" Then Beep Error.Visible = True Error.Text = "Rafaga sense informació" CmdRafaga.SetFocus Exit Sub End If If MsgActiu = "S" = True Then Unload MissatgeIn End If ' --- MissatgeIn.Show If Resposta_MissatgeIn > "" Then Beep Error.Visible = True Error.Text = Resposta_MissatgeIn CmdRafaga.SetFocus End If ' --- If Clau <> "A" Then Unload MissatgeIn MsgActiu = "N" End If End Sub

Annex

108

Private Sub CmdTornar_Click() Unload Me End Sub

Control de Dades d’un Sistema d’Aigua Calenta Sanitària...

Documents

Transcript of Control de Dades d’un Sistema d’Aigua Calenta Sanitària...