Barcelona Mercat Boqueria Nº2

LA BOQUERIA | JUNY | 1

LA BOQUERIA | JUNY2015 | Nº 2

BOQUERIA

Barcelona, Capital de Mercats

SUMARI 084 Història del Mercat

6 Fruites i verdures Soley-Roser

8 Barcelona, Capital de Mercats

14 Productes de Temporada

18 Mercats del Món: Mercat

Central de Budapest

24 La Boqueria a Londres

04Les passes de La Boqueria

Edita: Mercat de la Boqueria

Producció Editorial:


El mercat de la Boqueria té un origen poc clar, se sap amb certesa que va néixer com a mercat ambulant i que degut a la seva estratègica ubicació, a les Rambles de Barcelona, va esdevenir el lloc ideal per comercialitzar amb tota mena

de productes. L’activitat ja es remuntava al segle XII quan amb unes quantes taules ocupades per carn i altres productes es dedicaven a la venda de queviures. Aquest fet va fer que les Rambles adquirissin una fama important com a passeig de referència de Barcelona. L’any 1470, els pagesos del Raval i dels pobles del Baix Llobregat van demanar que s’hi localitzés la fira de porcs del mes de desembre i com que es tractava d’un espai de reduïdes dimensions, es va decidir també vendre al Pla de la Boqueria, on les pageses dels horts

Les passes de La Boqueria

HISTÒRIA DEL MERCAT

EL MERCAT DE LA BOQUERIA ÉS UN DELS MÉS IMPORTANTS D’EUROPA, I ÉS REFERÈNCIA MUNDIAL PER MOLTES CIUTATS, GRÀCIES AL SEU MODEL EMPRENEDOR TANT DE NEGOCI COM D’EIX DE COHESIÓ ALS BARRIS. ELS 43 MERCATS DE BARCELONA SÓN UN MODEL A SEGUIR, I LA BOQUERIA N’ÉS UN D’ELLS.

propers hi acudien. Això originava diverses disputes entre les diferents pageses fins a tal punt que els era impossible desar les seves taules de venda.El mercat del pla de la Boqueria s’anomenava el Bornet i fins l’any 1794 s’havia anomenat Mercat de la Palla, no és d’estranyar doncs, que per aquells temps se’l conegués pel Pla del Pes de la Palla. Ja era un mercat que tenia ànsies de convertir-se en el primer mercat d’Europa però finalment aquest no es va construir tal i com s’havia dissenyat o pensat en un primer moment cosa que va fer que el mercat del pla de la Boqueria no tingués el caràcter oficial i fos considerat com a una extensió del mercat de la Plaça Nova. Entre 1797 i 1801, el mercat es va reordenar i l’any 1802 Carles IV i la seva família van visitar-lo cosa que provocà el trasllat de les carnisseries per tal d’amagar-les i situar-les a l’hort de Sant Josep. El posterior programa de re modelització del mercat


consistia en 3 fases:1. Reordenació de la Rambla de

Caputxins, el Pla de les Comèdies i la Rambla de Santa Mònica.

2. Rambla de Sant Josep i del Pla de la Boqueria.

3. Instal·lació de font, brolladors, monuments, estàtues i altres elements arquitectònics i ornamentals.

Van pensar que amb les obres iniciades es donaria ocupació als aturats però malauradament, per falta de recursos la segona i tercera fase es van veure més afectades i retallades. Durant la primavera de 1820 es començaren a sentir veus de la voluntat de rehabilitar el convent de Sant Josep i habilitar-lo com a mercat.

El 1826, el Marquès del Campo Sagrado (Capità General de Catalunya) va ordenar reglamentar per primera vegada el mercat ambulant de la Boqueria i el 1835 es produí la destrucció del convent. El 1836 desapareix el convent de les Carmelites Descalços amb la seva església de Sant Josep i per això l’Ajuntament decideix projectar la construcció del mercat: la plaça havia de ser quadrangular, la peixateria havia de quedar separada de la resta i l’espai central estaria reservat per les parades, escenari de celebracions cíviques i festives.El projecte va córrer a càrrec de l’arquitecte Mas Vilà. Es va començar a executar el 19 de març de 1840, i aquell mateix any es va inaugurar el mercat. El 1911 es va construir la que és avui dia la peixateria i el 1914 es va inaugurar el mercat amb la coberta metàl·lica millorant i modernitzant no només de manera sanitària sinó també estètica i decorativa el nou mercat de la Boqueria.

A finals de segle la presència del mercat va tornar a

trontollar, i va fer-ne perillar la seva continuïtat. Tot va ser quan Ildefons Cerdà va redissenyar la Rambla com un bulevard on el mercat no hi tenia cabuda. Finalment es va prendre la idea de Baixeres, molt similar però que contemplava la Boqueria com un atractiu més de la Rambla.Coincidint amb l’inici del segle XXI, el Mercat va tornar a renéixer comercialment parlant i és avui dia un referent mundial; prova d’aquest fet han estat els nombrosos premis rebuts com ara el de millor mercat del món atorgat al Congrés Internacional de Mercats que es va celebrar al 2005 a Washington DC. També s’ha de mencionar que, actualment, el mercat està immers dins la xarxa europea Emporion de mercats d’alimentació d’excel·lència i que ha estat promotor del projecte europeu MedEmporion per l’estudi, desenvolupament i implementació de projectes en l’àmbit de mercats de la Mediterrània. Una altra de les incorporacions l’any 2003 és l’Aula Gastronòmica del mercat des d’on s’ensenya a cuinar a nens i adults i on diàriament s’hi celebren actes relacionats amb el món de la gastronomia.

En vàries ocasions al llarg de la història, s’havia intentat prescindir del Mercat de La Boqueria, però mai ho van aconseguir


Els seus orígens es remunten al 1864. Eduard Soley pertany a la cinquena generació del negoci, i el seu fill, la

sisena. La família Soley oferia a la ciutadania de Barcelona fruites i hortalisses. Amb només disset anys, l’Eduard es va haver de fer càrrec del negoci. Gràcies a Ramon Cabau, va poder tirar endavant i avui té un establiment referent de la Boqueria i de tot Barcelona. Segons l’Eduard, la gran diferència ve donada per l’adaptació a la clientela i pel fet de saber seleccionar el producte adequat, sempre d’una qualitat excel·lent.El joc de colors i la impecable

Fruites i Verdures Soley-Roser

COMERÇOS CENTENARIS

exposició fan d’aquesta parada un lloc excepcional. És un establiment amb història i gaudeix d’una gran reputació per la seva excel·lent selecció de matèries primeres. Comprar al seu establiment és tota una experiència, igual que deixar-se assessorar per ell i gaudir de l’intens sabor de les fruites en degustar-les.Disposa d’una àmplia varietat de fruites i verdures exòtiques, sempre amb la millor de les qualitats. Tampoc no hi falta el producte de temporada, ja que li encanta treballar-lo, perquè diu que és quan millor se n’aprecia la qualitat: herbes aromàtiques, mesclum, mini verduretes, flors

comestibles (com ara la flor elèctrica), tomàquet raf i altres varietats de tomàquets. Com a delicatessen, i només en temporada, també ofereix tòfona. L’Eduard estudia el mercat contínuament mitjançant els viatges internacionals i la formació continuada per sorprendre al client amb nous productes.El seu fill Jaume s’encarrega de la vessant internacional del negoci familiar. Els antecedents es remunten a més de vint anys enrere, quan el seu pare Eduard es va associar amb un noi africà i va obrir una botiga


al carrer Hospital, únicament de productes d’Àfrica. Aleshores compraven el producte directament d’Àfrica i, de vegades, a marxants de París, ja que allà aquesta comunitat era força important. Van ser dels primers a importar iuca o diferents farines específiques. Anys més tard, amb l’arribada de la immigració del centre i el sud d’Amèrica, especialment de Colòmbia, Perú i l’Equador, van incorporar productes autòctons llatinoamericans.El 2005 van tancar la botiga i es van traslladar al mercat. En Jaume es va fer càrrec del negoci i en van ampliar l’oferta. Actualment també hi podem trobar força ingredients d’Àsia.A part de la població immigrant, que hi va a comprar principalment els caps de setmana, quan es reuneix tota la família, també n’és consumidora molta gent de Barcelona. Això és degut, en gran part, als viatges, per mitjà dels quals es coneixen els menjars propis d’altres cultures. Així doncs, hi ha una gran demanda de productes japonesos –algues, vinagres d’arròs, rave japonès (wasabi)-, tailandesos i mexicans. També tenen molta acceptació els diferents tipus de salses elaborades amb curris (madràs, tikka masaka, vindaloo, etc.).Per que fa als productes africans, en Jaume assenyala que, a causa del desconeixement d’aquests productes, tots els clients són d’Àfrica. Pel que fa a la comunitat llatinoamericana, són grans consumidors de iuca, plàtan mascle verd, maracujà o fruita de la passió, granadilla, guaiaba o tamarinde.El servei és molt atent. Per gaudir de la gran informació que aporta l’Eduard, és preferible anar-hi a comprar a la tarda, ja que l’afluència de gent disminueix, especialment el turisme.


L’organització americana Project for Public Spaces (PPS) ha atorgat a Barcelona un premi en reconeixement de la capital catalana com a model de “ciutat mercat”.

Aquest és el primer cop que s’atorga aquest premi i l’organització especialitzada en espai públic urbà, Project for Public Spaces (PPS), ha considerat Barcelona “la ciutat model en la utilització dels mercats com a eina de desenvolupament urbà sostenible, on els ciutadans viuen a poca distància d’un mercat i per ser una ciutat que defensa els mercats públics com a eines fonamentals per a la capacitat de recuperació de cada barri”.

Barcelona, Capital de Mercats

CONGRÉS INTERNACIONAL DE MERCATS PÚBLICS

La Ciutat Comtal rep el Premi Ciutat Mercat en reconeixement a l’aposta pels mercats municipals al servei de la cohesió social dels barris

DEL 26 AL 28 DE MARÇ BARCELONA ACOLLIA EL 9È CONGRÉS INTERNACIONAL DE MERCATS PÚ-BLICS, I ERA LA PRIMERA VEGADA QUE AQUEST CONGRÉS ANUAL SE CELEBRAVA FORA DELS ES-TATS UNITS. LA CIUTAT VA SER ESCENARI DURANT QUATRE DIES DE DUES CONFERÈNCIES INTER-NACIONALS EN QUÈ ELS MERCATS ASSUMEIXEN EL PROTAGONISME COM A MOTORS ECONÒMICS, D’OCUPACIÓ, CREADORS D’ESPAI PÚBLIC I DIFU-SORS DE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE.


El Premi el va recollir el regidor de Comerç, Consum i Mercats, i president de Mercats de Barcelona que ha declarat: “sentir-se molt orgullós que es reconegui Barcelona per la seva tasca en defensa dels mercats de la ciutat que ens ha permès convertir-nos en un referent internacional fruit de més de vint anys de treball conjunt entre els comerciants dels mercats i l’Ajuntament de Barcelona”.El Congrés va ser organitzat per PPS i l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal de Mercats, amb el suport de l’organització de Nacions Unides pels assentaments urbans UN Habitat. Més de 400 persones representants d’una quarantena de països d’arreu del món i de 120 ciutats van acordar una Declaració final en la qual es destacava que els mercats públics són espais que ofereixen grans oportunitats per a la transformació de ciutats i regions en llocs pròspers,

sostenibles i socialment cohesionats.Davant l’accelerat ritme d’urbanització del segle XXI, els mercats destaquen la seva capacitat de generar vincles rurals i urbans, l’impuls de l’ocupació local i regional i el desenvolupament econòmic. La declaració final acull un compromís perquè els mercats públics serveixin de nodes que posin en contacte les regions urbanes i periurbanes, facilitin l’intercanvi entre productors i consumidors i estimulin el desenvolupament econòmic local i regional.Els mercats públics són considerats centres vitals dels sistemes alimentaris locals i per tant proporcionen als consumidors un accés equitatiu a aliments assequibles que cal preservar i protegir. Els mercats, finalment, són també motors per a la iniciativa empresarial i l’ocupació, i espais de trobada i de relació per a la comunitat.

Més de 400 persones representants d’una quarantena de països d’arreu del món i de 120 ciutats van estar al Congrés

Barcelona gaudeix d’una gran oferta de mercats: 43 en total


PUNTS A DESTACAR DEL CONGRÉS

Després d’un anàlisi en comú de la situació dels mercats arreu del món, del Congrés en van sortir conclusions molt interessants.

• CONNOTACIONS DE LA PARAULA MERCAT: rere la paraula ‘mercat’ s’amaga un ventall de situacions i de casuística molt diversa, ja que no es troben en els mateixos estadis els mercats de països tant variats com el Nepal, Vietnam, Estats Unitats, la Gran Bretanya o Moçambic.


Compromís perquè els mercats públics posin en contacte les regions urbanes, facin d’intercanvi entre productors i consumidors i estimulin el desenvolupament econòmic local i regional.

• FUNCIONS DEL MERCAT: Els mercats no només serveixen d’espai per anar a comprar, triar i remenar, sinó que amb el temps han adquirit noves funcions com a motors d’emprenedoria, llocs de trobada de la comunitat, oportunitat de negoci, foment de la salut on es potencia el producte local i de proximitat.


• MODERNITZACIÓ DELS MERCATS: Han adquirit noves funcions gràcies a la modernització i remodelació de les instal·lacions, adaptades a les noves normes mediambientals i de sostenibilitat. Acostar el mercat als veïns oferint activitats lúdiques i donant un impuls als mercats com a nous espais d’interacció social.

Barcelona, reconeguda amb el premi ‘Ciutat Mercat’ durant

el Congrés


En aquesta època de l’any les verdures i hortalisses són abundants i com que són molt sanes i beneficioses

per a tots nosaltres és l’època ideal per acompanyar els nostres plats, per exemple la coliflor: depurativa, diürètica i amb molta fibra. També és l’època ideal per incorporar a les nostres amanides una mica d’escarola que tot i que ens pugui semblar una mica amarga, el cert és que aquest component d’amargor ens facilita la digestió. Els tomàquets ben frescos ens aporten antioxidants, potassi o vitamina C i a més a més són un producte molt versàtil de manera que els podem menjar de moltes i variades maneres: en una amanida, fent gaspatxo, sucs, ... només cal deixar anar una mica la imaginació i ens sorprendrem a nosaltres mateixos del munt de menús que poden sortir. Ara que arriba el bon temps i amb

PRODUCTES DE TEMPORADA

La primavera la sang altera AMB L’ARRIBADA DE LA PRIMAVERA TROBEM TAMBÉ UNA VARIETAT DE NOUS PRODUCTES DE TEMPORADA MOLT INTE-RESSANTS I BONS. LA POSSIBILITAT DE POSAR COLOR ALS NOSTRES MENJARS, SERVIR LA NEVERA DE MULTITUD DE FRUITES I VERDURES, DE VERD I COLORS CRIDANERS ENS OBRE LA MENT I LA INSPIRACIÓ PER PREPARAR NOUS ME-NÚS. PLATS QUE FA MESOS VAM DEIXAR DE FER PER L’ARRIBADA DEL FRED, ARA PODEM TORNAR-LOS A POSAR A TAULA I SEGUR QUE VINDRAN MOLT DE GUST. LA CALOR, EL BROT DELS AMETLLERS I EL SOL QUE ARRIBA AMB GANES, ENS INDIQUEN QUE DEIXEM ENRERE ELS MESOS FREDS. QUE ÉS TEMPS DE FLORS I D’ALEGRIA, PERÒ TAMBÉ D’ AL·LÈRGIES.

aquest les ganes de prendre el sol i agafar coloret no podem oblidar-nos pas de les pastanagues, molt importants pel que fa a la quantitat de vitamina A que tenen que ens ajudarà a protegir-nos davant del sol i molt recomanable per enfortir la vista i la pell. Un altre ingredient molt sa i que ara vindrà molt de gust és l’alvocat que tot i aportar-nos més calories que altres productes s’ha de tenir en compte que és molt ric en àcids greixos de qualitat. Tant important és la fruita com la verdura, i amb l’arribada de la primavera vénen de la mà diverses fruites que ens encanten. És temporada de cireres (molt riques en potassi) i també de les peres que aporten molta fibra ja que són de gran ajuda per al trànsit intestinal. Una de les fruites preferides de la majoria són també les maduixes que tot i que no ho sapiguem, contenen nivells més

alts de vitamina C que les taronges! I com sempre, per aquells que hagueu de controlar-vos una miqueta, per exemple perquè teniu el colesterol alt, tingueu en compte que les pomes són molt bones i adequades, i en canvi aquells que sigueu hipertensos no trobareu cap fruita més beneficiosa que un bon préssec que a part de contenir fibra i potassi també ajuda a regular molt el trànsit i circulació de la sang. I per aquells que potser s’han engreixat una mica durant l’hivern? Doncs tenen la pinya, que és molt efectiva perquè ens sacia la gana i elimina líquids i depura tòxics (per exemple els tòxics causats per la ingesta de medicaments fruits de les al·lèrgies primaverals). També es recomana per als més esportistes que mengin plàtans ja que contenen molt potassi i s’ha estudiat que contribueixen fins i tot a eliminar possibles rampes!

Toca inventar-se nous menús, el tomàquet està al seu punt. Gaspatxo, amanides, sucs,...


PEIXOS I CARNS

Pel que fa als productes de peix més convenients, la veritat que durant tot l’any es troba de tot i és important menjar-ne. Ara és potser l’època en què podrem trobar els millors llenguados als nostres mercats, i no hem d’oblidar que es tracta de peix blanc per tant la seva quantitat de grasses és relativament baixa així doncs aquelles persones amb problemes de colesterol o que vulguin baixar de pes, poden menjar-ne sense cap problema. També comença la bona temporada del lluç, també ideal per baixar de pes, controlar colesterol o simplement reforçar la vitamina B, el fòsfor, el potassi, el magnesi o el ferro. Una altre element fonamental per a la nostra dieta és la carn; durant tot l’any trobem porc, conill, porcell o vedella que ens aporten grans dosis de ferro i proteïnes. També durant tot l’any podrem gaudir de menjar-nos un bon pollastre, i a més de moltes i diferents maneres de preparar-lo. Una que no falla mai és a la planxa cuinat amb poc oli i acompanyat d’unes verduretes de temporada! No hi ha res més sa!

És temporada de verdures, el verd ha de ser el nostre aliat. La coliflor, l’escarola, ...


ELS FRUITS SECS, FORA DE TEMPORADA

Tot i que la temporada oficial dels fruits secs és des del setembre fins al desembre (aproximadament) la veritat és que en trobem durant tot l’any i és recomanable menjar petites quantitats al dia. Un exemple és amb les nous que són molt riques en Omega 3 i ajuden a disminuir el colesterol i a millorar la circulació de la sang. Les avellanes també són molt bones i contenen grans dosis de vitamina E, fibra, calci o sodi. Són de gran ajuda per al sistema cardiovascular. A la Boqueria tenim de tot, tant si és de temporada com si no ho és. Recomanem els productes del temps perquè sempre seran més sans i bons ja que s’han recol·lectat en la seva època i tindran més proteïnes que no els d’hivernacle, però també diem que si una cosa us ve de gust, mengeu-la! Nosaltres des del mercat de la Boqueria intentarem proporcionar-vos tot el que desitgeu, ja que tenim de tot i per tots.

I les fruites.... maduixes, peres, plàtans, pomes, el préssec o la pinya


MERCATS DEL MÓN

MERCAT CENTRAL DE BUDAPEST

Focusde totes les mirades

Conegut com el Gran Saló del Mercat de Budapest degut a la seva impressionant arquitectura


El Mercat Central de Budapest, ubicat a Pest, és el més gran dels 5 mercats que es van inaugurar a finals del segle XIX, i el mercat cobert més gran de tot Hongria. És conegut també com a Gran Saló del Mercat de Budapest degut a la seva

impressionant arquitectura. Es troba al Bulevard Vámház, davant de la plaça Fõvám, molt a prop del Pont de la Llibertat. És un dels edificis més visitats de la capital tant per turistes com per famosos. No és estrany haver-lo vist per la televisió ja que és digne de reportatges i d’atracció de les càmeres. La finalitat principal de la seva construcció no va ser altra que la de controlar la qualitat dels aliments i millorar-ne la conservació ja que va ser una època de constants problemes sanitaris.El primer director del Mercat, Nándor Ziegler, va imposar una gran quantitat de normes i regles estrictes que els comerciants havien de complir: per exemple, els venedors només podien utilitzar l’equipament facilitat pel mercat i no podien aixecar els seus propis llocs; els preus dels lloguers es van establir segons els tipus de productes que es volien vendre, per exemple els comerciants del peix, havien de pagar un lloguer més elevat perquè havien de pagar les

ÉS UN DELS MERCATS MÉS MODERNS D’EUROPA, LA SEVA ARQUITECTURA ÉS DIGNE D’ADMIRACIÓ PER AIXÒ FORMA PART DEL PATRIMONI CULTURAL I ARTÍSTIC D’HONGRIA. NO NOMÉS LA SEVA ESTRUCTURA ÉS IMPACTANT, SINÓ TAMBÉ LA VIDA DEL MERCAT I LA GRAN VARIETAT DE PRODUCTES QUE S’HI PODEN ADQUIRIR. ÉS UN MERCAT VIU I INTENS. TÉ MÉS DE 180 PARADES ON ES PODEN COMPRAR VERDURES, FRUITES, CARNS, FORMATGES, TOT TIPUS DE PANS, PASTISSOS, MENJAR CUINAT I SOBRETOT, LA SEVA FAMOSA PAPRIKA, EL PICANT MÉS FAMÓS D’HONGRIA.


neveres que utilitzaven. A més a més, els comerciants es van veure obligats a acceptar moltes normes referides a les condicions higièniques; el transport de mercaderies i els horaris de venda estaven també rígidament controlats i una curiositat és que estava totalment prohibit oferir productes en veu alta, cridar, xiular, cantar o blasfemar. Cal dir però, que aquest estricte sistema imposat pel director, no va obtenir l’èxit esperat; molts productes no complien els requisits de les noves regles i mesures de qualitat, la premsa cada vegada es feia ressò de més crítiques cap al mercat, els clients es queixaven dels preus així com del tracte dels comerciants, als quals en repetides ocasions acusaven d’estafadors. Els problemes van aparèixer quan part de la població criticava que els preus s’havien incrementat, cosa que es va agreujar amb l’arribada de la Primera Guerra Mundial.El Mercat Central, històricament va ser dissenyat per l’arquitecte Samu Pecz i la data de l’aixecament va ser el 1897. L’estructura del Mercat però, es va veure fortament afectada i perjudicada per la Segona Guerra Mundial i això va fer que el Mercat comencés a perdre l’estatus del què havia gaudit anteriorment. Finalment, al 1991, el Mercat Central es va declarar en runes i va ser tancat al públic per tal d’iniciar una restauració del mateix 3 anys més tard i tornar a assolir el significat que mereixia.

El 1994 es remodela i torna a obrir les seves portes amb un canvi en la gestió, encara vàlida avui dia


El Mercat està conformat per dues plantes on hi podem trobar absolutament de tot: a la primera planta hi trobarem tots els productes relacionats amb la cuina: verdura, fruita, peix, espècies, embotits, carn, formatges, vins, etc. Mentre que

La Segona Guerra Mundial va passar factura a l’estructura del Mercat i això va fer que comencés a perdre l’estatus del què havia gaudit anteriorment

si ens adrecem a la segona planta podrem veure productes artesanals, tèxtils, brodats, botigues de souvenirs, cafeteries, restaurants i parades de menjars preparats, on es poden degustar els productes més típics de la cuina hongaresa.

Entre els plats més típics que es poden trobar i provar al Mercat Central hi trobem la sopa de carn, Gulash. També el Pörkölt que és una sopa de pebre vermell amb trossos de carn i altres espècies que sovint s’acompanya amb una pasta denominada Tarhonya. Molt típica també una sopa picant de peix, Halászlé. Si atenem als plats amb verdures, no podríem deixar de provar el Lecsó, molt típic d’Hongria que es prepara amb pebrots fregits, tomàquets i ceba acompanyat de patates. I per als més golafres, també trobarem un gran assortit de postres dolços com per exemple el clàssic Dobostorta que és un pastís de cafè i caramel o també un pastís de nous, panses, una miqueta de rom banyat en una deliciosa xocolata fosa i nata muntada anomenat Somlói galuska.


La Boqueria a LondresPER TERCER ANY CONSECUTIU EL MERCAT DE LA BOQUERIA HA ESTAT EL CONVIDAT A LA FIRA TASTE OF SPAIN QUE ES CELEBRA A LA CIUTAT DEL TÀMESIS EL PRIMER CAP DE SETMANA DE MAIG.

Fins a 13 comerciants s’han desplaçat a la capital anglesa per reproduir una petita Boqueria en quatre dies de fira que ha resultat un èxit

absolut. Entre els productes que han viatjat, els londinencs podien trobar-hi pernil de “pota negra”, embotits catalans, oli d’oliva extra verge, torrons, fuita i verdura, olives, productes de l’ànec, etc.Molts d’ells també es van animar a elaborar tapes, que han estat les delícies dels visitants a la fira. Cada any els restauradors s’animen més i la família que viatja a Londres va creixent. La fira Streets of Spain està patrocinada per

una marca de vi espanyol i pretén recrear al Southbank Centre, a tocar de la famosa sínia al Queens Walk, amb les magnífiques vistes del Parlament i el Big Ben.Segons l’organització, fins a 450.000 persones van passar per la fira en els quatre dies de durada, marcant un nou rècord d’afluència en les tres edicions realitzades fins ara.L’any 2012 la Boqueria es va desplaçar a Londres amb 9 comerciants, que van ser els únics participants a la fira, dos anys després fins a 40 parades conformaven la totalitat de l’oferta en el que ja s’ha convertit en una cita ineludible anual pels londinencs.


Entre els productes que han viatjat, els londinencs podien trobar-hi pernil de “pota negra”, embotits catalans, oli d’oliva extra verge, torrons, fuita i verdura, olives, productes de l’ànec, etc

Barcelona Mercat Boqueria Nº2

Documents

Transcript of Barcelona Mercat Boqueria Nº2