Barcelona Mercat Boqueria Nº4

LA BOQUERIA | MARÇ 2016 | Nº 4

LA BOQUERIA | MARÇ | 3

Producció Editorial:

nnovar, crear, cuidar, atendre i molt més, és l’aposta constant que el nostre mercat ofereix als nostres clients quotidians, transeünts de pas, a nosaltres mateixos, i a qui vulgui conèixer i estar a La Boqueria.

La Boqueria obre cada matí, un rere l’altre, cada una de les seves portes que condueixen al cor de Barcelona, donant l’inici a la vida quotidiana, acompanyada

de la presència dels seus Comerciants, Proveïdors i Clients matiners.

Cada dia de la setmana, menys els diumenges, roman oberta amb una creativa exposició de productes, de color, d’olors i de sabors que activa totes les nostres sensacions, les quals han de ser viscudes al moment.

Tots nosaltres, els que aquí hi treballem, els que d’una forma directa o indirecta aportem a aquest emblemàtic mercat desitgem gaudeixin de la seva compra i temps a La Boqueria.

Aquesta revista que està a les seves mans, ha estat elaborada i personalitzada per l’Associació de Comerciants del Mercat per vostè, per qui vulgui acompanyar-nos. Gràcies per llegir-nos.

Alsnostreslectors

Històric ................................ Ángela Navarro. Autora “Històries de

La Boqueria”

Producte Estrella ................ La Tòfona. Xavier Petràs

Restauradors Reconeguts ... Ca l’Isidre. Carles Gaig. Uma. Izarra i

les seves Receptes

Actualitat ............................. Sam Zucker . Up Date.

D.O. ....................................... Penedès, l’origen del nostre vi.

Institut de Mercats .............. Mercat Verd . Mercat Sostenible

Info Serveis .......................... Informació & Serveis “La Boqueria”

Art d’Artista ......................... Triologia. Art d’un Comerciant Anònim

Hem elaborat un contingut

pensant en vostè, esperem

sigui del seu gust.

Edita:

Mercat de la Boqueria

Associació de Comerciants del Mercat de La Boqueria

I

4 | MARÇ | LA BOQUERIA

Històric de La Boqueria

“Històries de la Boqueria”Vivències d‘una dona de mercat

(1918-1952)Àngela Navarro, Autora del Llibre

La Boqueria. En el seu llibre explica fets i anècdotes curioses.

Àngela. Els mercats són punts de trobada. El mercat som tots, venedors, gent que hi treba-lla i per descomptat els compradors. Al de la Boqueria, al rovell d’ou de la ciutat, eren espe-cialment diversos. Des de gent benestant a molt humil; cuiners, artistes... Algunes persones tan particulars, que han esdevingut personatges…

La Boqueria. Ens descriu una època.

Àngela. Sí. Les mercaderies, aleshores de proximitat, encara arribaven en carros de ca-valls. És la de la meva infància, els anys de la postguerra. Uns anys difícils en els que calia sobreviure i que amb gran carestia de tot, la solidaritat era imprescindible, natural.

La Boqueria. Àngela, vostè diu que el mercat era una escola…

Àngela. Sí, en els anys que descric havia estat per a molts l’única. Una escola, en la qual el món que t’envolta és el que t’ensenya la vida d’una manera directa, més a prop, amb dife-rents punts de vista. Jo vaig tenir la sort d’anar a escola, però considero esplèndid l’aprenen-tatge adquirit aquí, a la Boqueria.

La Boqueria. Què li ha suposat escriure i publi-car aquestes històries?

Àngela. L’he escrit des de l’emoció en el re-cord. La infància ens marca i modela. Per sobre de tot, ha estat un homenatge a la meva mare, la Carmeta, i, en ella, a les dones de

Fotografia de la Carme Abad, la Carmeta, a la parada de la Boqueria.

(Imatge de la coberta del llibre Històries de la Boqueria. Vivències d’una dona de mercat (1918-1952).

Fotografia d’Àngela Navarro i Abad, autora del llibre. Cedida per l’editorial

entrecomes.)


mercat que al peu del canó, rere el taulell, defensaven el gènere i la familia en temps tan precaris. També m’ha proporcionat molta satisfacció la bona acolli-da que els lectors li han dispensat.

La Boqueria. I la crítica...

Àngela. És cert i agraeixo l’atenció que m’han dedicat.

La Boqueria. Als lectors grans els desperta re-cords i emocions, però em diuen que també ha interessat a gent més jove.

Àngela. Ha estat una sorpresa, si bé una de les meves intencions era, també, des d’un testimo-ni modest, explicar com es vivia aquells anys i el que devem a tanta gent anònima que lluitava per tirar endavant. El llibre està dedicat als néts de la Carmeta.

La Boqueria. Ens pot explicar algun record especial?

Àngela. De molt menuda, entre la palla, tapa-da amb un sac, sota el taulell. Com s’allunyava, allunyava… mentre m’adormia, el conjunt sonor que formaven diversos sorolls i el brogit de la gent.

La Boqueria. Des de quan escriu?

Àngela. La meva vida professional seguí altres camins i l’escriptura havia estat una assignatu-ra pendent fins, que ja jubilada, he assistit a les classes d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. He d’agrair, i molt, el que m’han ensenyat els pro-fessors i professores que he tingut per mestres,

així com el coratge i estímul decisiu que m’han transmès.

La Boqueria. Està preparant algun altre llibre?

Àngela. Sí, pràcticament llest, sobre la vida al Raval en els mateixos anys que el de la Boqueria.

El Mercat de La Boqueria agraeix

a l’Àngela la seva atenció en haver

permès que els nostres Lectors

puguin saber qui és i qui ha escrit

aquest interessant llibre “Històries

de La Boqueria”.

El llibre es pot trobar al Punt

d’Informació.

Quiosc de la familia Bayen a la Gardunya. La primera començant per la dreta és la Catalina; la tercera, la seva filla Maria, que de ben petita

ja ajudava la mare; al seu costat, el Juanito, el seu germà, que avui porta el conegut bar

Pinotxo de la Boqueria.

(Fotografia d’Àngela Navarro i Abad. Extreta del llibre Històries de la Boqueria. Vivències d’una

dona de mercat (1918-1952) , cedida per l’editorial entrecomes.)


Producte EstrellaLa Tòfona Negra

Per Xavier Petràs. Comerciant de Bolets i TòfonesLes tres varietats principals de Tòfones

La “Tòfona Blanca o la Tuber Magnatum” provinent d’Itàlia de la regió de Piemont, als voltants d’Alba, és la tòfona amb més olor entre tota la resta, i la que més valor

econòmic té. Es pot adquirir durant els mesos d’octubre, novembre i desembre. Al mes de gener habitualment ja no se’n troben.

La “Tòfona d’estiu o Tuber Aestivum” es pot trobar a Catalunya, França, Itàlia i en algun altre paratge. La seva part externa es caracteritza per un color negre al contrari que el seu interior que és blanc, arribant a un gris o crema quan madu-ra. La seva qualitat és normal gens comparable amb la tòfona d’hivern, i el seu preu al públic oscil·la entre els 100 i 150€.

La “Tòfona Negra o Tòfona d’hivern, coneguda també com Tuber Melanosporum”, és la terce-ra Tòfona i és la protagonista d’aquest article.

En primer lloc, fer menció de l’existència de moltes varietats de tòfona, com són les xineses i d’altres països d’Àsia, però són de menys quali-tat i alhora menys valorades.

LA TÒFONA NEGRA O TÒFONA D’HIVERN

Creix durant el juliol i l’agost, forma la seva arrel i va creixent l’espora, la pluja durant aquests mesos hi juga un paper molt impor-tant en el seu desenvolupament, ja que d’això dependrà poder tenir una bona collita de Tuber Melanosporum.

La seva recollida té unes dates molt concretes, està regida per un consorci que en marca les lleis. A Catalunya, comença el 15 de novembre fins a finals de febrer, i a la resta de Península pot arribar a ser, fins al 15 de març, depenent de l’any, de la pluja i les temperatures pot fins i tot allargar-se una mica més.

La Tòfona Negra madura amb el fred, com més fred més madura i més bona és, sense anar a l’extrem de gelar-se perquè, si arriben a ge-lar-se perden per la seva finalitat. El seu mo-ment d’òptima qualitat i maduració és gener i febrer.


Les característiques principals de la tòfona Negra són la seva olor i sabor, és la concentra-ció del sotabosc, totes aquelles fulles que cauen al terra i es podreixen, aquella terra fèrtil que quan vas a buscar bolets remenes i et surt a la superfície, diguem que és la concentració de tota la olor recollida la que aconsegueix que es creï la tòfona.

S’utilitza a la cuina per trufar aliments poten-ciant el sabor i la olor a tòfona, en Xavier reco-mana senzills plats i que la seva protagonista sigui sempre la tòfona, per exemple un ou fe-rrat, una torrada amb tòfona laminada, un risot-to suau de verdures, un puré de patates...

De la tòfona provenen molts productes derivats i en ocasions elaborats amb extractes, acon-seguint que el seu gust sigui molt més potent que el de la tòfona natural, donant lloc a errors quan es compara un oli de tòfona amb una tòfo-na fresca, un oli de tòfona pot arribar a tenir el triple de sabor que la tòfona autèntica. Ratifica el seu sabor ultra especial i refinat que només s’obté de la tòfona fresca.

La mida no té relació amb la qualitat, la quali-tat de la tòfona es confirma fent un tall en cada una d’elles, observant el seu color negre com el carbó i les vetes de color blanc intens al seu interior. Segons aquest color i en funció de les vetes es pot arribar a saber si una tòfona és bona o no.

Quan una tòfona és verda, no és negra, o és de color gris, és senyal que no està madura i és molt important prendre nota de que la tòfo-na només madurarà si està sota terra, un cop extreta ja no madurarà. Es pot utilitzar però ni molt menys serà tant potent ni la seva olor ni el sabor.

No és casualitat que la tòfona negra sigui bas-tant exigent, ja que prové d’unes zones bastant concretes, acostumen a trobar-se en altituds d’entre 400 i 500 a 1000 metres, la màxima al-titud és de 1.500 metres, havent-hi excepcions que han arribat als 1.800 metres.

Tot i que en podem trobar a la superficie, el més habitual és trobar-les enterrades sota terra, entre uns 20 i 40 centimetres de profunditat.

A vegades es troba una única tòfona i en d’al-tres ocasions poden arribar a trobar-se’n 3 o 4 juntes.

Anys enrere eren els porcs els encarregats de trobar les tòfones. Actualment es fa amb l’ajuda de gossos que estan especialment ensinistrats per trobar-les al punt de maduració.

La Tòfona Menalonporum de qualitat, només pot ser adquirida en una regió de França ano-menada Perigord, a la península en trobem a les zones d’Osca i Terol i dins del territori ca-talà a Osona, Moianès, Collsacabra i també al Solsonès i Berguedà.

LA “TÒFONA NEGRA O TÒFONA D’HIVERN, CONEGUDA TAMBÉ COM TUBER MELANOSPORUM”, ÉS LA TERCERA TÒFONA I ÉS LA PROTAGONISTA D’AQUEST ARTICLE


Reconeguts i famosos Restauradors que compren al nostre Mercat

Restaurant Ca l’Isidre

Sr. Isidre Gironés i Sra. Montserrat Salvóhttp://www.calisidre.com

La Boqueria. Des de quin any compra a la Boqueria?

Restaurador. Des del 1960. Als 20 anys, quan vaig entrar per primer cop a la Boqueria vaig sentir que entrava en un món que m’aportaria moltes coses (i a dia d’avui continua sent així) i em va atrapar.

Boqueria. Considera que el Mercat està al dia, és un mercat per al segle XXI, serveis, productes...?

Restaurador. És un referent a la ciutat; els autòc-tons podem cobrir les nostres necessitats, ja que a la Boqueria podem trobar tots aquells productes que requerim per elaborar i degustar a les nostres cases; si no està a la Boqueria, no existeix el producte. El turista disfruta de la varietat d’aliments, colors, aro-mes que veu i el talent dels venedors que són l’àni-ma per la seva professionalitat, el seu coneixement envers les ofertes i el caràcter obert i facilitador del Mercader, conformen la personalitat de la Boqueria. No obstant, per l’estima tant gran que li tinc al Mercat, m’agradaria que estigués més mimat.

Boqueria. Els productes que hi ha al mercat de la Boqueria els han servit d’inspiració per a crear/renovar algun dels plats de la seva carta? quin va ser el plat resultant? i quan es va crear?

Restaurador. En primer lloc, he de dir que la carta del meu establiment canvia cada dia en funció dels productes que trobo i vaig a comprar al Mercat, aleshores, no val a dir, que la disposició dels pro-ductes a les parades i l’assessorament dels vene-dors m’inspiren a buscar plats per aconseguir la màxima qualitat del producte, respectant al màxim les seves propietats. L’últim producte que he trobat a la Boqueria, és el Pollastre de la Besàvia, que està criat en llibertat respectant la seva alimentació i el seu creixement. Al restaurant l’elaborem anome-nant-lo “Pollastre de la Besàvia a la Catalana”.

Boqueria. Quin significat té per vostè la Boqueria?

Restaurador. Forma part del llarg de la meva vida. Al llevar-me al matí i saber que baixaré al Mercat, sento una il·lusió que m’acompanya durant tot el dia. És la meva escola, potencia la meva imaginació, he descobert i degustat aliments que m’han portat al setè cel i un dels valors més gratificants és que he conegut a persones que a dia d’avui són els Meus Grans Amics. És un espai privilegiat que qui deci-deix viure’l sempre en treu alguna cosa positiva pel creixement professional, personal i emocional de l’ésser humà.



RestaurantCarles Gaig

Sr. Carles Gaighttp://www.restaurantgaig.com

La Boqueria. Des quin any compra vostè a la Boqueria?

Restaurador. Des de principis dels 70

La Boqueria. Considera que el mercat està al dia, és un mercat per al segle XXI, serveis, productes..?

Restaurador. La Boqueria sempre ha estat un referent de la xarxa de mercats de Barcelona. Però darrerament està agafant una vessant més de “tasting” la qual cosa no ens sembla mala-ment sempre i quan el motiu principal per fer-hi una visita sigui el producte que s’hi ofereix i que sempre hem anat a buscar.

La Boqueria. Els productes que hi ha al mer-cat de la Boqueria els han servit d’inspiració

per a crear/renovar algun dels plats de la seva carta? quin va ser el plat resultant? i quan es va crear?

Restaurador. La llebre a la royal, em refereixo a aquesta llebre del Pirineu que a pocs llocs es pot aconseguir i la faig des de la tardor del 1999.

La Boqueria. Quin significat té per vostè la Boqueria?

Restaurador. Significa anar a veure aquesta petita botiga de tota la vida a través de la qual aconsegueixo aquell producte impecable que jo vull pel meu establiment.


La Boqueria. Des de de quin any compra vostè a la Boqueria?

Restaurador. Comprem a la Boqueria des de l’any 2000.


Restaurador. La Boqueria és un mercat envejable pel que fa a serveis, varietat de productes, etc. Un espai envejable (cap gran superfície reuneix la varietat de productes que podem trobar a La Boqueria) i una font d’inspiració per a cuiners i “cocinillas”.

La Boqueria. Els productes que hi ha al mercat de la Boqueria els han servit d’inspiració per a crear/renovar algun dels plats de la seva carta? quin va ser el plat resultant? i quan es va crear?

Restaurador. La Boqueria és, com estic dient, una font d’inspiració per sí mateixa, anem al mercat no només a comprar sinó també a crear plats que volem servir a les nostres taules, anem al mercat a tastar productes, a conèixer-ne de nous en cer-tes ocasions i a deixar-nos assessorar també per als comerciants per tal de garantir la viabilitat de les nostres idees. Actualment servim unes pos-tres basades en el pèsol llàgrima del Maresme, que consta d’unes boles cruixents de xocolata blanc, coco i Plàncton Marí servit amb pèsols llà-grima crus. Un plat que vam idear la temporada passada i que només servim durant les setma-nes en les quals el pèsol del Maresme es troba en temporada i esplendor.


Restaurador. La Boqueria per mi és sobretot un punt de trobada, un espai on poder conversar amb els comerciants, amb els productes, agricultors, ramaders i gent del mar, un espai on inspirar-se i poder créixer culinàriament parlant, recolzats pel coneixement ancestral de la gent del mercat. Un lloc d’aprenentatge. Un espai també on poder tastar i descobrir nous ingredients. Un destí im-prescindible i necessari per qualsevol cuiner.

RestaurantUma

Sra. Anna Yébenes i Sr. Iker Erauzkinhttp://www.espaciouma.com/



RestaurantIzarra

Sra. Carmen y Sr. Alberto Gonzálezwww.restauranteizarrabarcelona.com


La Boqueria. Des de quin any compra vostè a la Boqueria?

Restaurador. Des del 1970. Va ser el nostre pare, conegut com “Sr.Juan” a La Boqueria, qui va co-mençar a comprar diàriament al mercat durant 40 anys, i això és fidelitat. Ell la considerava casa seva i era on trobava el gènere que volia. Buscava i aconseguia l’excel·lència del producte tant per la seva frescor com per la seva varietat, des de llavors ens va inculcar aquesta costum que hem mantingut al llarg dels anys.


Restaurador. Una possible opció de millora que ens resultaria molt pràctica seria el repartiment a domicili.

La Boqueria. Els productes que hi ha al mercat de la Boqueria els han servit d’inspiració per a crear/renovar algun dels plats de la seva carta? quin va ser el plat resultant? i quan es va crear?

Restaurador. Com que la nostra cuina té una arrel tradicional, anem incorporant productes que es vagin adaptant a aquest tipus de cuina, com ara diferents varietats de bolets, foie, fruites, i altres productes. Respectant la temporalitat del pro-ducte que per a nosaltres és fonamental i també obtenir la frescor dels aliments a través de la compra de productes de proximitat o de km 0.

En aquests moments podem destacar les Carxofes del Prat amb ou d’oca i foie.


Restaurador. A nivell professional ho definiria com un espai on poder trobar el producte que no-saltres volem per satisfer el paladar dels nostres clients, és el nivell al qual els tenim acostumats, la qual cosa no és fàcil i ens exigeix un esforç per part de tots.

A nivell personal, destacaria la multitud de re-cords i anècdotes que van enllaçades a aques-ta primera etapa que us comentava, en la que acompanyava al meu pare al mercat, i quan vaig conèixer molta gent que actualment ja no hi és, però que sens dubte van ser partíceps de la història d’aquest gran mercat i que sense ells La Boqueria no seria el que és avui ni el que representa.

Per acabar, destacar també les relacions que s’han anat consolidant al llarg dels anys, tant amb els proveïdors com amb els altres restau-radors, de manera que considerem La Boqueria com un punt de trobada d’amics.


RECEPTES Dels Restauradors

Ca l’Isidre

Carles GaigSTEAK TÀRTAR BE BOU “AL CALVADOS” CREMÓS DE MOSTASSA I PATATES “PONT-NEUF”

Ingredients per a 4 persones:480 gr. de filet de bou20 gr. de mostassa1 dl. D’oli d’oliva verge extra5 ml. De salsa Perrins5 ml. D’amarg d’Angostura 5 ml. De Calvados4 gotes de salsa TabascoSal i pebre (al gust)Rovell d’1 ouCremós de mostassa: Barrejar bé, utilitzar el doble de formatge cremós o iogurt tipus Grec amb mos-tassa de Dijon. Patates Pont-Neuf: Tallar les patates tipus Agria, en barres de 2x2x6 cm. Cuinar al vapor durant 25 minuts i guardar-ho a la nevera. Al servir-ho, fre-gir-les i salar-les. Elaboració:Netejar el filet de bou des dels nervis fins a la gras-sa. Picar tota la carn amb un ganivet i col·locar-la en un bol d’acer. Afegir al bol el rovell d’ou, l’oli i la mostassa i barrejar-ho amb una cullera sense parar, sempre cap al mateix sentit. A continuació, s’afegeix el Calvados, l’Angostura, la salsa Perrins, el Tabasco, la sal i el pebre i seguim barrejant fins aconseguir que es formi una bola. En lloc de amb les patattes Pont-Neuf també ho podem acompanyar de patates fregides o torrades.

“CREMA CATALANA TRADICIONAL”

Ca l’Isidre manté l’autèntica recepta elaborada com els nostres avantpassats, i que les nostres àvies feien els diumenges.

Els ingredients que Ca l’Isidre tradicionalment afegeix:

8 Rovells d’ou

1 Litre de llet fresca, amb aquest producte quedarà més líquida.

150 Grams de sucre

Ratlladura de pell de llimona.

1 Branqueta de canyella.

Elaboració:

Amb la branqueta de canyella, posem tots els in-gredients al foc fins arribar a bullir. Quan bull ho retirem ràpidament del foc, ho tornem a posar i quan comenci a bullir, tornar-ho a treure del foc i repetir un últim cop el procés, és a dir tornar-ho a posar al foc i quan arrenqui a bullir retirar-ho del foc definitivament.

El sentit d’aquest procés repetitiu és aconseguir que la crema no es talli.

Disposem la crema dins unes cassoletes de fang individuals i deixem que es refredi a temperatura ambient fins a l’hora de consumir.

Al gust, afegim sucre pel damunt i amb un bufador de mà, escalfem el sucre un parell de segons fins que quedi caramel·litzat.

Recomanem no afegir farina.


Uma

IzarraMONGETES VERMELLES ESTOFADES DE PUENTE DE LA REINA (Navarra)

INGREDIENTS:

300 gr de mongeta vermella de Puente de la Reina

200 gr. Cansalada

150 gr Xoriço

1 Ceba sencera

1 cabeça d’alls

1 kg. d’Orella de Porc

Sal

Oli

PREPARACIÓ:

- Posar en remull les mongetes durant tota la nit anterior

- Rentar-les i cobrir-les amb aigua mineral

- Començar la cocció a foc mig durant 2 hores aproximadament

- Interrompre la cocció una o dues vegades afe-gint-li aigua freda, o el que anomenem “espantar la llegum”

- Un cop cuites triturem la ceba juntament amb unes quantes mongetes per fer créixer el caldo i s’afegeix a la barreja

És de gran importància que la mongeta sigui de gran qualitat

MOUSSE D’IDIAZÁBAL FUMAT, PA, CANYELLA, NOUS I POMA

INGREDIENTS:200 gr. de corfa de formatge Idiazábal fumat500 gr. de nata líquida1 branqueta de canyella250 gr. de nous1 litre de llet100 gr. de sucre2 fulls de gelatina2 pomes Granny Smith

PREPARACIÓ: - En una cassola a foc lent coem la corfa del format-

ge Idiazábal trossejada. Juntament amb la nata lí-quida durant 1 hora sense deixar de remenar.

- Passat aquest temps, es cola i es reserva. Ho deixem refredar a la nevera durant 12 hores fins que estigui ben fred.

- Amb l’ajuda d’unes pinces de cuina elèctriques muntem la crema de formatge, agreguem la gela-tina prèviament hidratada en aigua freda i dissolta amb una cullerada de nata calenta.

- Un cop ben muntada, deixar reposar el mousse durant unes 6 hores. Reservar.

- En una altra cassola coem la llet amb la branqueta de canyella i les nous a foc molt lent durant una hora. Afegim el sucre i ho deixem coure durant 5 minuts més. Retirem del foc, colem les nous i re-servem la llet aromatitzada.

Servim la mousse per sobre de la crema de nous disposant-la de forma aleatòria, acompanyant-ho amb una poma en osmosis, per fer-ho, tallem cubs de poma àcida i envasem-los al buit amb una cu-llerada d’almívar (TPT, tant de sucre com d’aigua (50/50). Servim els cubs de poma engalanant el plat i acompanyant-ho amb grisinis de pa casolà. Per als grisinis, elaborem una massa de pa tradicional i en-rotllem petits rotllos, fornegem fins que quedin ben daurats i ho servim acompanyant la mousse.


Actualitat a La Boqueria

Sam Zucker va néixer a Boston, MA. Estats Units. Va estu-diar escriptura, fotografia, música, ecologia i la llengua espanyola durant la seva llicenciatura a la Hampshire College (Amherst, MA). A continuació no va poder resistir

la temptació d’anar a Nova York i formar-se com a Xef al prestigiós Culinary Institute of America (Hyde Park, NY) obtenint una certifi-cació d’introducció a la Cort de Màster Sommeliers el 2013.

Sam va venir a Barcelona el 2013, actualment treballa com a pro-fessional de l’Agència de Mitjans de Comunicació Social, Operador turístic culinari, expert i formador en vins, Xef privat, fotògraf, escriptor freelance i blogger de viatges i menjars per a diferents mitjans, entre ells la revista Barcelona Metropolitan, Catavino, Culinary Backstreets i a “The Seasonal Cities travel app”.

Un dels projectes més interessants en el qual s’hi troba treballant aquests dies, és crear una Guia de 48 hores; dos dies inoblida-bles a Barcelona, la qual serà publicada en francès per National

Sam Zucker. Up Date


Geographic. El nostre personatge és una perso-na polifacètica, gràcies a la seva trajectòria gas-tronòmica pot aportar un gran coneixement als recorreguts i passejades Gastro—Històriques que ofereix als visitants de la nostra ciutat, fent una refrescant parada al Mercat de La Boqueria, on deixen assaborir el seu paladar mentre gau-deixen dels coneixements del Sam dels nostres productes i història.

Sam Zucker és molt reconegut a Barcelona tant pels seus articles com també per la quantitat de fotos de gastronomia creativa, trobareu una gran galeria a les seves plataformes digitals. Les seves imatges creatives capturen el sabor, la olor, la cultura, la història... fa un reflex de l’estil de vida de la ciutat des d’una perspectiva única i personal. La seva influència a les xarxes socials, webs i blogs gastronòmics li han anat donant fama i prestigi, sumant-li també la seva aparició constant als canals de ràdios locals angleses.

Te’l pots trobar fent una agradable passeja-da matinera a prop d’ El Born, el seu barri, abans que la vida frenètica i agitada comenci a Barcelona, poca gent al carrer, silencis, acom-panyat de la seva càmera i a punt per capturar les millors i més belles imatges, els millors co-lors, el moment perfecte.

De camí al nostre mercat i arribant just al mo-ment precís en què els Comerciants van expo-sant els seus productes, sempre preparat, llest per retratar el moment indicat per als seus re-portatges fotogràfics de gastronomia, Sam obté de La Boqueria els productes necessaris per fer-ho realitat: fruita i verdura fresca, carn, peix i marisc entre altres productes. La Boqueria se sent complaguda i agraïda de que persones com el Sam, personatge cosmopolita, de món, sen-sible a la bellesa i un crític gastronòmic plasmi a les seves imatges recorreguts històrics i que tingui com a referencia el nostre mercat.

Les Plataformes digitals del Sam, clar exemple de la seva trajectòria professional i

creativa

>>Instagram: @saz444 — Instagram.com/saz444

>> Facebook: Zucker and Spice Travel Co. — facebook.com/ZuckerandSpiceTravel

>> Twitter: @zucker_n_spice — twitter.com/zucker_n_spice

>> Website: Zuckerandspicetravel.com

>> Linkedin: Sam Zucker — linkedin.com/in/zuckersam

Sam Zucker. Up DateLes seves imatges

creatives capturen el sabor, la olor, la cultura,

la història... fa un reflex de l’estil de vida de la ciutat

des d’una perspectiva única i personal


Una Barcelona més verda

Ser respectuosos amb el medi ambient s’està fent realitat a tota la xarxa de mercats municipals de Barcelona que coordina l’IMMB juntament amb els mercats municipals que participen en la iniciativa. La campanya ‘Mercats Verds. Lliures de bosses de plàstic’ que va donar el tret de sortida l’any passat ha donat els seus resultats i ara s’avança un pas més: aconseguir que els mercats siguin verds, augmentant la oferta de producte ecològic i de proximitat a les parades.

Des de l’Institut de Mercats Municipals de Barcelona s’han posat en marxa nombroses ini-ciatives que tenen com a objectiu promoure un consum sostenible, de productes de qualitat, evitar el malgastament del menjar i sensibilitzar els ciutadans i els productors per produir menys residus. Els mercats són els espais idonis per tal de desenvolupar aquestes noves praxis i mostrar als clients i veïns quines actituds hem d’adoptar.

Creadorsdetendències

També, s’han impulsat iniciatives com els tallers i accions teatralitzades sobre “cuina d’aprofita-ment” que pretenen donar a conèixer el malba-ratament alimentari que es produeix a les llars i les seves conseqüències, introduir nous hàbits d’aprofitament del menjar i difondre bones pràc-tiques de prevenció davant de la generació de re-sidus, tant a l’hora d’anar a comprar com quan es cuina o es vol conservar els aliments.

Un dels reptes d’enguany és fomentar la compra del producte de proximitat, d’aquell producte que es conrea i es cultiva a prop de casa, a un radi de com a màxim 150 quilòmetres al voltant de Barcelona. El mercat de la Llibertat ha estat l’es-collit per posar en marxa la iniciativa. La Llibertat ja és un ‘mercat verd’ i està promovent el produc-te de proximitat i ecològic. La nova campanya del mercat gracienc està present des del novembre passat fins al 30 de juliol d’enguany, que acull una prova pilot per tal d’incentivar la compra de pro-ductes de proximitat i ecològics tot indicant-ho amb una etiqueta verda perquè es pugui conèixer

L’any passat es van distribuir un total de 300.000 bosses

reutilitzables a 2.500 establiments dels mercats d’alimentació.


la procedència de cada producte. A totes les pa-rades es pot veure a l’etiqueta distintiva l’origen de cada producte cosa que beneficia al consumi-dor ja que obté una informació més detallada i precisa dels productes que adquireix. No només estan indicats els productes frescos com verdures i fruites, sinó també els ja elaborats, a punt per cuinar o per menjar. Per exemple, s’hi troba llu-cet de l’Ametlla de Mar, carxofes del Prat, peixet d’aigües fredes, llonganissa extra de la muntanya de Lleida o de Caldes de Montbui, canelons caso-lans de Castellterçol o botifarra amb rovellons de Balsareny, entre una llarga llista de productes que podrien acabar als cabassos de la compra.

Tot i que a Catalunya aquest tipus de compra ja es duia a terme, en general els mercats mostren un baix nivell d’oferta de producte fresc ecològic, però la tendència podria estar canviant. Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa, Turisme i Comerç ha assegurat que “una part important de les parades tenien productes de proximitat, un 20% en les fruites i verdures, i un 60% en les carns”. Amb l’augment de la presència de productes de proximitat es potencia el produc-te fresc i es contribueix a disminuir l’impacte de CO2 en el medi ambient motivat pel trans-port de productes. També es promou l’oferta de productors locals i el consum de productes més frescos. L’objectiu és que al final de la prova s’incrementi fins un 10% l’oferta de productes de proximitat en funció del percentatge d’oferta del punt de partida de la prova pilot.

D’altra banda s’assegura la presència de produc-tes de proximitat a les parades, ja que es tracta de productes que s’obtenen a través de pràctiques de conreu respectuoses, tot preservant els recursos naturals, l’aplicació d’alts estàndards de benestar animal i l’aplicació de mètodes de producció que utilitzen substàncies i processos naturals.

A partir de les conclusions que s’extreguin de la prova pilot del mercat de la Llibertat, l’IMMB té previst estendre la iniciativa a més mercats bar-celonins, de manera que al final del procés s’acon-segueixi que siguin vint-i-quatre els equipaments que ofereixin productes de proximitat i es consolidi la imatge dels mercats com a espais d’alimentació on aquests productes ocupen un lloc destacat.

A més, l’IMMB també s’ha marcat l’objectiu de re-forçar el posicionament dels mercats en l’estructu-ra de distribució de producte fresc a la ciutat i totes les campanyes possibles perquè els mercats de Barcelona es converteixin en mercats sostenibles.

Els diferents mercats municipals de Barcelona sota la direc-ció de l’IMMB han començat l’any amb un repte entre mans: seguir reduint el consum de bosses de plàstic presents a les instal·lacions, seguint la nova directiva europea pel que fa a

la reducció i cobrament de les bosses. Una campanya que va donar el seu tret de sortida el passat mes de juliol, coincidint amb el Dia Internacional Lliure de Bosses, per tal d’aconseguir que tota la xarxa de mercats municipals siguin ‘Mercats Sostenibles’. A un any vista s’ha demostrat un cop més que els mercats estan fent la seva feina, ja que es van distribuir un total de 300.000 bosses reutilitzables a 2.500 establiments dels mercats d’alimentació.

Els Mercats són equipaments comercials que es distingeixen pel fo-ment d’hàbits sostenibles: s’hi va amb el carretó d’anar a comprar, amb el cistell o la bossa de plàstic reutilitzable, s’embolica el pro-ducte amb paper i sense envasos de plàstic, per tal de ser el màxim respectuosos amb el medi ambient.

El producte de proximitat, és aquell que es conrea i es

cultiva a un radi de com a màxim 150 quilòmetres al

voltant de Barcelona


Informació & serveis “La Boqueria a la xarxa”

Web Boqueria: http://www.boqueria.info/Instagram Boqueria: la_boqueria

Associació de Comerciants Horari: 9.00 a 14.00h De dilluns a Dissabte93.304.02.70Ed. Direcció 2a. planta

Punt d’Informació Dimarts, dimecres i dijous8.00 a 17.00h.Divendres i dissabte 8.00 a 17.00h.93.318.20.17Parada 435 | Mapa G7

Oficines IMMB Horari: 7.30 a 15.00hDe Dilluns a Dissabte 93.318.25.84Ed. Direcció 1a. Planta

Aula gastronòmica93.304.02.70Ed. Direcció 3a. plantahttp://www.boqueria.info/aula-introduccio.php

Mapa de La BoqueriaTrobareu mapes del mercat a l’entrada princi-pal de la Rambla, a l’edifici de direcció i al punt d’informació

BoqueriamapTrimestralment La Boqueria publica “Boqueriamap” on s’informa de:Mapa i informació de totes les parades, mapa de la zona, serveis i restauració al voltant del mer-cat. Divendres i Dissabte es reparteix el Mapa a l’entrada principal de 10 a 12h

Pàrquing del MercatPresentant al Punt d’In-formació tiquets de com-pra del mercat per valor de 30€ li regalem 1h. de pàrquing gratuïta.

Mercat tancatLa Boqueria estarà tancada:25 i 28 de Març (Setmana Santa)16 de Maig (Segona Pasqua)24 de Juny (Sant Joan)Servei WCLa Boqueria té un servei gratuït de WC per als Clients que desitgin utilitzar-lo.És gratuït presentant un tiquet de compra a l’entrada dels lavabos. Si vostè no és un Client i està de visita, també pot utilitzar-lo abonant un import de 0,50€. Disposen d’un dispensador de canvi de monedes i bitlletes de 5 i 10€.La seva ubicació és a la Planta -1 a l’interior de l’edifici de les oficines de La Boqueria.


Trilogia. Art d’un Comerciant Anònim

L’Art d’un Comerciant Anònim es titula “Trilogia dels Sentits” fent referència a tres dels cinc sentits de l’ésser humà. A l’entrar al Mercat de la Boqueria es produeix una explosió dels sentits, dels co-lors, de les olors i apareixen unes papallones a l’estómac que ens deriven al plaer i la felicitat. El gust d’observar les diferents gammes cromàtiques de les parades, la cura en la col·locació dels productes i l’atenció de cada un dels comerciants als ulls d’un dels que cada dia aixequen la persiana.

Barcelona Mercat Boqueria Nº4

Documents

Transcript of Barcelona Mercat Boqueria Nº4