MIREIA BALLÚS I XÈNIA PÉREZ

Resum històric de la ciutat• Els romans van arribar al territori català en el 218 aC amb un exèrcit

comandat per Cneu Corneli Escipió, que desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de recolzament militar en la lluita de Roma amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani.

• Entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i les van potenciar. Aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, que de vegades es traslladaven a una ubicació propera.

• Barcino va ésser una d'aquestes ciutats, entre l'any 15 i 13 aC, en època de l'emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona.

• Barcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se fins a la mort d'August, l'any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat.

Resum històric de la ciutat

• En comparació amb altres ciutats de la península, Barcino era una ciutat petita (la muralla delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants).

• La nova fortificació i la seva situació estratègica van permetre a Barcino passar per davant de Tàrraco en importància en el període final de l'antiguitat. En aquest període de trànsit de l'antiguitat a l'edat mitjana és quan Barcelona esdevindrà la ciutat catalana més important a causa del declivi de Tàrraco, arrasada pels vàndals.

Resum històric de la ciutat

Restes patrimoni arqueològic

• Barcelona va ser fundada com a colònia amb el nom de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino en finalitzar les guerres càntabres (15-19 a.c. aprox.) durant el govern d'August.

• Les ciutats romanes seguien un traçat regular en forma de graella, anomenat hipodàmic.

• Una colònia era una ciutat fundada per ciutadans lliures de l`Imperi. Moltes colonies varen ser fundades per excombatents, com a resultat de campanyes militars.

• La ciutat va creixer gràcies al comerç marítim, especialment del vi de la regió, que va possibilitar l'enriquiment de la ciutat i la construcció d'edificis públics adequats a la importància que la ciutat anava adquirint.

• S'han trobat envasos de vi procedents de Barcino a Itàlia i a França i és molt possible que amb el tràfic marítim també s'incrementessin les possibilitats comercials dels tints.

Restes patrimoni arqueològic

S’han trobat dos aqueductes que subministraven aigua a la ciutat:• Confluïen a la muralla al costat de la porta de

l'actual plaça Nova, on se n'han conservat restes.• Al carrer Duran i Bas se n'ha descobert un tram

de quatre arcades incorporades a una paret. • L'aigua que transportaven els aqüeductes devia

provenir de Collserola, en un cas, i del Besòs, en l'altre.

Aqüeductes

Distribució de vies i carrers

D’aquesta manera, Barcino va tenir probablement un recinte més o menys quadrangular. Aquesta estructura, arran de la crisi del segle II d.C. i de les destruccions a la ciutat, va ser modificada parcialment. L’eix major de la ciutat, anava des de la porta que s’obria a l’actual Plaça Nova, i que encara es conserva, fins el carrer de Regomir. Sembla que aquesta via correspondria al cardo principal. L’eix menor, el decumanus principal anava des de la Plaça de l’Àngel i el carrer de Llibreteria fins a l’encreuament de Call i Avinyó, aproximadament. La ciutat disposava d’un fòrum, que estava, aproximadament, on ara hi ha la Plaça de Sant Jaume, i ens han arribat restes del temple, de les termes, de diferents locals i habitatges, dels aqüeductes i de les muralles, i elements decoratius del que probablement era un teatre. No sabem amb certesa si existien el circ i l’amfiteatre: el circ de ben segur que no, perquè es tractava d’una ciutat molt petita; en canvi, es probable que existís un amfiteatre encara que no sapiguem quina devia ser la seva situació exacta.

Aquest territori va ser organitzat entorn de dos eixos (cardo i decumanus).

Habitatges i altres edificis

• Les més comuns eren les domus ja que es tractava d’una colònia de militars retirats que tenien un sou elevat.

• Com a colònia de població reduïda, no hi constància que s'hi construïssin grans edificis com un amfiteatre o un circ, ja que era una ciutat reduïda i la vida quotidiana estava bastant limitada. Tot i així, els ciutadans de Barcino gaudien d’un teatre.

• Barcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.

• A Bàrcino, la gran majoria d’habitatges eren domus, cases separades entre elles i unifamiliars, i insulae, blocs de pisos de 4 plantes com a màxim; no s’ha trobat encara cap vilae, cases de camp de grans dimensions.

Muralles• La muralla de Barcelona és un magnífic exponent de

l'enginyeria militar romana. Tenia un perímetre d'uns 1.270 metres, amb traçat octogonal-rectangular, i una ciutadella construïda de cara al mar. Els llenços de muralla es reforçaven amb torres habitualment de planta rectangular, amb excepció de les cantoneres i de les entrades, que eren rodones.

• La primera muralla de Bàrcino, de fabricació senzilla, es va començar a construir quan la ciutat tenia la denominació de colònia, al segle I aC. Tenia poques torres, només en els angles i a les portes del perímetre emmurallat. Les primeres incursions de francs i alamans aproximadament a partir de l'any 250 van suscitar la necessitat de reforçar les muralles. Sota el mandat de Claudi II, en l'imperi ja decadent, Bàrcino inicia la construcció d'una millor fortificació entre els anys 270 i 300. La nova muralla es va construir sobre les bases de la primera, i estava formada per un mur doble de entre dos-tres metres i fins a 8 metres en alguns trams, amb espai al mig farcit de pedra i morter, tot i que les mostres arqueològiques més modernes demostren que també es van utilitzar com a farciment escultures, inscripcions en pedra i altres elements arquitectònics. El mur constava d'unes 80-82 torres d'uns 18 metres d'alçada, la majoria de base rectangular i deu amb base semicircular, aquestes situades a les portalades. Les obres de millora van ser de les més importants fetes durant el Baix Imperi a la Tarraconense, i constitueixen una de les causes per les quals Bàrcino va prendre rellevància i es comença a comparar amb Tàrraco.

Es poden contemplar dos trams de muralla i dues torres quadrangulars del segon recinte emmurallat de la ciutat (segle IV dC) sobre els quals es va construir al segle XV la Casa de l'Ardiaca (Casa de l'Ardiaca). Es conserva la porta d'accés a la ciutat, reformada en construir la segona muralla de Barcino. L'entrada s'efectuava per un dels carrers principals: el decumanus, l'actual carrer del Bisbe. A la dreta de la porta es pot observar un dels passos laterals per a vianants i les dues torres semicilíndriques que defensaven la porta

Al carrer del Correu Vell, i travessant un petit passatge, s'accedeix a un espai obert on es pot contemplar un drap i dues de les torres quadrangulars de la segona muralla de la ciutat, erigida al segle IV dC Al segle XIV, es va construir sobre de la part superior la casa de la família March. A la plaça de Ramon Berenguer es conserva un tram de la segona muralla de la ciutat (segle IV dC) i les torres quadrangulars de defensa. Les edificacions que se situen sobre aquest tram de muralla corresponen a la capella de Santa Àgata i el Palau Reial Major (segle XIV). Aquests edificis poden visitar al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona.

Fòrum

• Actualment no es disposen de dades arqueològiques ni documentals que ens indiquin la seva forma i extensió; ni tampoc podem saber quins edificis hi havia al voltant, tot i que si que sabem que s’hi alçava un gran temple, construït entre el final del segle I aC i el començament del segle I dC.

• El Fòrum és la plaça on es reunia la multitud per als actes públics.

• El de Barcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i es creu que abraçava un ampli espai que inclouria l'actual Palau de la Generalitat.

Necròpolis

• Els tipus més freqüents de sepultura són de categoria humil: cupae, ares, esteles, cobertures de tegulae o d'àmfora o fosses.

• En el món romà estava prohibida la inhumació a l'interior de les ciutats. Generalment les famílies adinerades feien monuments funeraris en els camins d'entrada de les ciutats, amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt.

• S'han descobert restes d'una necròpolis romana a l'aire lliure a l'actual plaça de la Vila de Madrid, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del segle II dC al III.

Termes

• Les termes públiques, actualment sota la plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal l'any 125 dC. Aquesta família, pròxima a l'emperador, va ser una de les més notables de la Barcelona romana i va accedir a la categoria social més elevada, la classe senatorial. Fins i tot consta que en els Jocs Olímpics del 129 dC, Luci Minici Natal Quadroni va guanyar les curses de quadrigues de la 227 Olimpíada (o Jocs Olímpics).

Temples

• Era un edifici de planta rectangular, sobre un pòdium, hexàstil (6 x 11 columnes) i perípter.

• Era d’unes dimensions considerables per a la ciutat, i amb dues columnes in antis. La cella contenia una imatge o escultura de l'emperador August. S’hi podia accedir des del fòrum.

• Les cerimònies es feien a l'exterior del temple, en el mateix fòrum. Es creu que, a més del Temple d'August, hi havia un o dos temples menors més.

• Actualment se'n conserven quatre columnes i un part del podi de l'angle est.

• El temple de Barcino estava dedicat a August, primer emperador i fundador de la colònia. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, segurament cap al darrer quart del segle I aC.

L'herència de la cultura clàssica• Linguisticament:

LLATÍ CATALÀ

• Culturalment:

CULTIU DE LA VINYA