Barómetre laboral

BARÒMETRE LABORAL AL SECTOR TURISME

Baròmetre laboral del sector Turisme Agost de 2010

BARÒMETRE LABORAL AL SECTOR TURISME PRIMERA EDICIÓ Setembre de 2010

Contingut

1. Presentació 2. Opinió 3. Dades sobre mercat treball

a. Comparativa Espanya i Europa b. Dades de l’estat espanyol

4. Dades del sector turístic 5. Dades de la Borsa de Treball del CETT 6. Resum estudi grau inserció antics alumnes CETT

Fitxa tècnica:

Objectiu: difondre informació sobre el mercat laboral i grau d’inserció laboral relatiu al sector turístic.

Contingut: dades generals sobre mercat laboral, a nivell d’Europa i nacional. Dades sobre el sector turístic a nivell nacional i de Catalunya. Dades específiques del l’Espai Estudiant Empresa CETT‐UB, estudis d’inserció elaborats a la pròpia Universitat.

Fonts: Instituto de Estudis Turísticos (IET), Encuesta Población Activa (EPA), Instituto Nacional de Estadística (INE), Espai Estudiant Empresa, Estudi Grau Inserció Antics Alumnes CETT, Eurostat (Statistical Office of the European Communities, oficina europea d’estadística).

2


Presentació

Després dos anys complexes i amb molts canvis en el mercat laboral, us presentem el nostre primer baròmetre laboral del sector turístic. Des de l’Espai Estudiant Empresa (a partir d’ara E3) us volem mostrar un informe amb algunes dades significatives per conèixer en quin punt ens trobem.

L’E3 està format per un equip de cinc professionals que tenen com a principals responsabilitats les d'orientar i ajudar a l’alumne en la seva formació pràctica i posterior inserció laboral, facilitant‐li el contacte amb les millors empreses del sector, organitzant activitats destinades al coneixement de les mateixes, participant a les aules, realitzant plans de carreres pels alumnes, així com realitzant un seguiment personalitzat al llarg dels seus estudis.

El nostre treball del dia a dia és estar en contacte amb les empreses, amb experts en selecció, amb els antics alumnes, amb els alumnes, l’equip docent del centre... aquest dia a dia ens permet recopilar molta informació i conèixer com es viu el mercat laboral des de diferents fronts i ens permet elaborar estadístiques gràcies a les dades que recollim de la pròpia borsa de treball del departament , així com les dades d’estudis sobre inserció realitzats dins la pròpia Universitat i també basant‐nos òbviament amb les dades oficials que es publiquen des del propi Ministeri sobre el mercat en el sector turístic.

Tots som plenament conscients que aquests dos darrers anys, la crisi ens ha deixat dades força negatives a l’entorn del mercat laboral, però per d’altra banda, també ens ha fet evidents altres dades prou rellevats a tenir en compte, com per exemple la importància que té la formació per tal de minimitzar l’impacte d’aquest mercat laboral canviant. Segons dades de l’Eurostat, que analitzarem amb detall posteriorment, mentre que a l’estat Espanyol la taxa d’ocupació ha caigut en gairebé 6 punts respecte l’any 2008 pels que només tenen estudis primaris (EGB), per aquells amb estudis universitaris la caiguda ha estat de 3 punts, una diferència significativa tenint en compte la situació global.

Si ens fixem en el sector turístic les dades són també molt rellevants; segons el Instituto de Estudios Turísticos dels 2,5 milions d’actius, 2,1 milions estan ocupats; el que suposa un 11,3% (dels 18,9 milions del total dels ocupats). A més, al sector turístic els ocupats van disminuir en menor magnitud (‐2,3%) que a l’economia general (‐6,8%).

Aquest anàlisi que us presentem a continuació vol fer especial atenció als resultats d’inserció vinculats a les sortides professionals que des del CETT impartim:

Cicles formatius de grau mig i superior d’ allotjament, informació turística, agències de viatges, restauració i cuina.

Grau en Turisme: Direcció Hotelera i Direcció Turística. Màsters: Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural; e‐Tourism: Estratègies de màrqueting i comercialització; Direcció de la qualitat i el medi ambient; Direcció d’empreses hoteleres; Direcció de la restauració comercial i per a col∙lectivitats

Cursos d’Extensió Universitària: Diplomat en sumilleria i Diplomat en Cuina d’alta gastronomia, executiva i creativa, el Bullirestaurant elaboracions característiques.

3


Dades sobre el mercat de treball a Espanya i Europa

Taxa d’ocupació

En aquest punt presentarem en perspectiva la situació i diferències entre el mercat laboral a la Unió Europea i Espanya. Si revisem el Gràfic 1, cal destacar el procés d’aproximació i convergència que ha viscut l’estat espanyol des del 2005 fins el 2008c on s’equiparen les dades d’ocupació (al voltant del 65%) amb la Unió Europea. És evident que la crisi ha afectat en major mesura a l’estat espanyol passant del 65,5% al 2007 fins el 60% al 2009, mentre que la caiguda mitja a la Unió Europea no ha estat tan dràstica. De fet, del 2007 al 2008 va pujar molt lleugerament la taxa d’ocupació a l’Europa dels 27 (0,5 punts).

Per altra banda, a principis de l’any 2000 hi havia menys de 20 milions de persones desocupades dins l’Europa dels 27, lleugerament per sota del 9% de la població activa. Fins l’any 2007 la taxa de desocupació va tenir un decreixement continu que va portar fins al 7,1%. En el Gràfic 2 s’aprecia fàcilment com a partir de 2008 i fins a 2009, la taxa d’atur augmenta a la Unió Europea i, en especial, a l’estat espanyol (gairebé 10 punts per sobre).

Gràfic 1 Taxa d'ocupació a Espanya i Unió Europea entre 1998 i 2009

303540455055606570

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

EU (27 countries) Spain

Font: Elaboració d’E3 (CETT) a partir de dades de l’Eurostat. Enllaç: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/

Gràfic 2 Taxa de desocupació a Espanya i Unió Europea entre 1998 i 2009

0

5

10

15

20

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

EU (27 countries) Spain


4

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home/


5

Taxa d’ocupació a Espanya i Unió Europea segons el nivell de formació1

I com respon el mercat laboral als canvis si tenim en compte el grau de formació de la població activa? Doncs la resposta la trobem als gràfics següents (3 i 4) on s’aprecia l’evolució de la taxa d’ocupació a Espanya i Unió Europea segons el nivell formatiu.

La diferència en la taxa d’ocupació d’aquells que tenen estudis universitaris i els que han cursat Batxillerat o cicle formatiu es manté al voltant dels 20 punts al llarg del període, tant a l’Europa dels 27 com a l’estat espanyol.

Cal destacar, que a Espanya aquells que disposaven de formació de batxillerat i/o cicles van reduir distàncies del 2005 al 2008 respecte als que havien assolit estudis universitaris; podem afirmar que la formació professional havia guanyat cert reconeixement entre els anys 2003 i 2006, però a partir de 2007 la distància torna a fer‐se evident. A més, l’efecte de la crisi econòmica és més accentuat en els grups que no disposen de formació universitària. Així, a Espanya l’any 2009 la població activa amb estudis de Primària o ESO van veure reduir la taxa d’ocupació en 6 punts i els de Batxillerat i Cicles en 5 punts; mentre que aquells amb estudis universitaris han baixat 3 punts. En el cas europeu no s’aprecia una diferència tan evident respecte l’efecte de la crisi sobre els diferents grups, però cal remarcar la gran diferència entre aquells que disposen de formació en Batxillerat i Cicles (al voltant del 65% i 75% està ocupat) o estudis universitaris (gairebé el 85% és ocupat) i aquells que només tenen la Primària i ESO (per sobre del 45% d’ocupació).

Gràfic 3 Taxa d’ocupació segons nivell formatiu a Espanya entre 2000 i 2009


Gràfic 4 Taxa d’ocupació segons nivell formatiu a l'Europa dels 27 entre 2000 i 2009


1 Els 3 nivells formatius definits per l’Eurostat corresponen al varem establert al CINE (Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació) 1997: al primer grup s’inclou els nivells del 0 al 2; en el segon grup els nivells 3 i 4; finalment, al darrer grup els nivells 5 i 6. Més informació: http://unesdoc.unesco.org/images/0014/001470/147002s.pdf

35

45

55

65

75

85

95

Pre‐primària, Primària i Secundaria Obligatòria

Batxillerat i Cicles Formatius

Estudis universitaris

35

45

55

65

75

85

95

Pre‐primària, Primària i Secundaria Obligatòria

Batxillerat i Cicles Formatius

Estudis universitaris


Taxa d’ocupació a Espanya i Unió Europea segons el sexe

L’evolució de la taxa d’ocupació segons gènere mostra l’espectacular camí que han recorregut les dones a l’estat espanyol al llarg de 10 anys fins a 2007, quan gairebé són equiparables a la mitja de la taxa d’ocupació per a les dones a l’Europa dels 27 (per sobre del 50% d’ocupació).

Per altra banda, destacar que entre 2001 i 2007 la taxa d’ocupació dels homes a Espanya es trobava lleugerament per sobre a la mitja corresponent a l’Europa dels 27, assolint taxes de per sobre del 75% en els anys 2006 i 2007 (segurament molt vinculat al sector immobiliari i de la construcció que van tenir el seu punt més àlgid en aquests anys).

Però l’efecte de la crisi sobre la població activa a Espanya ha experimentat una greu davallada a mitjans del 2008, especialment significativa en el cas dels homes.

Gràfic 5 Evolució de la taxa d'ocupació segons gènere a Espanya i Europa (1998‐2009)

3035404550556065707580

Homes (Espanya) Homes (UE27)

Dones (EU27) Dones (Espanya)


6


Taxa d’ocupació a Espanya els darrers 5 trimestres

En revisar dades més actuals podem veure que la taxa d’ocupació de l’estat espanyol es situa al voltant del 80% al llarg dels darrers 5 trimestres (període de referència). Cal destacar País Basc com la comunitat amb un percentatge superior (al voltant del 90%) al llarg de tot el període. Però aquesta dada no és especialment significativa si considerem que el gruix de la població activa es concentra en només 3 comunitats autònomes: en primer lloc, Andalusia amb 3.974,2 milers d’actius; en segon lloc Catalunya amb 3.817,2 milers d’actius; i, finalment, la Comunitat de Madrid amb 3.432,2 milers d’actius – xifres corresponents al segon trimestre de 2010 –. Gairebé el 50% del total de la població activa de l’estat espanyol es troba concentrada en aquestes comunitats. Així, el petit creixement experimentat a Catalunya el darrer trimestre és més significatiu tenint en compte el gruix de població activa que suporta la comunitat (el 17% del total d’actius de l’estat espanyol).

Podem observar a la Taula 1, la peculiaritat de Illes Balears on experimenten un fort creixement en el tercer trimestre de 2009 i segon trimestres de 2010; fet molt vinculat a les contractacions lligades al sector turístic (estacionalitat).

Taula 1 Taxa d'ocupació a l'estat espanyol segons Comunitat Autònoma. Del segon trimestre de 2009 al segon trimestre de 2010

2010TII 2010TI 2009TIV 2009TIII 2009TII Andalucía 72,22 72,79 73,67 74,36 74,59Aragón 85,8 84,8 86,71 87,98 87Asturias (Principado de) 83,62 83,44 85,76 86,58 85,96Balears (Illes) 80,06 77,59 80,46 85,18 81,85Canarias 70,52 72,32 73,09 74,01 74,27Cantabria 86,11 85,51 87,37 88,8 88,29Castilla y León 83,68 84,14 85,85 86,99 85,86Castilla - La Mancha 78,65 78,42 80,77 81,66 80,48Cataluña 82,29 82,09 82,99 84,05 84,12Comunitat Valenciana 76,17 76,96 77,44 78,04 78,78Extremadura 77,57 76,55 78,74 80,91 79,91Galicia 84,42 84,54 87,12 87,65 87,07Madrid (Comunidad de) 83,58 83,83 85,32 85,63 86,39Murcia (Región de) 78,73 76,83 77,53 79,03 79,84Navarra (Comunidad Foral de) 89,04 87,68 89,47 89,61 87,77País Vasco 89,6 89,09 88,25 88,45 89,48Rioja (La) 87,81 84,77 86,33 86,88 87,26Ceuta (Ciudad Autónoma de) 73,22 77,58 75,43 80,55 84,22Melilla (Ciudad Autónoma de) 75,47 78,98 78,32 76,61 73,78Total Nacional 79,91 79,95 81,17 82,07 82,08Font: INE. Enllaç: http://www.ine.es/ Nota: els resultats de Ceuta i Melilla s’han de prendre amb precaució, ja que poden estar afectats per grans errors de mostreig.

7

http://www.ine.es/


Dades sobre el mercat de treball al sector turístic a Espanya

Si aprofundim en el sector que ens és d’interès, caldrà ser prudent a l’hora de parlar del pes del turisme dins l’economia espanyola, ja que, tal i com va publicar Expansió.com a febrer de 2010, l’aportació del turisme al producte interior brut (PIB) espanyol ha anat disminuint a la última dècada. Any rere any, des de la cota màxima de l’11,7% (assolida l’any 1999) fins al mínim històric situat al 10,3% l’any 2009. Aquests indicadors reflecteixen la forta importància d’Espanya com a destí turístic internacional però que està perdent competitivitat. El sector porta 10 anys creixent per sota del conjunt de l’economia, per tant, la crisi no n’és responsable directe. La innovació en el sector, un nou model que s’allunyi del turisme de massa a baix cost i, per tant, els nous professionals són possiblement algunes de les claus per donar un nou impuls al sector.

Ocupació i atur

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), al 2009, el nombre d’actius al sector turístic va pujar a 2.496.561 persones, un 2,3% més que a 2008.

Tal i com s’exposa a l’Informe Anual del Instituto de Estudios Turísticos (a partir d’ara IET), en l’any 2009 dels 2,5 milions d’actius al sector, 2,1 milions estan ocupats, el que representa un 11’3% del total d’ocupats a nivell nacional. A més, tal i com observem a la Taula 2, els ocupats van disminuir en menys mesura (‐2’3%) que l’economia general (‐6,8%) i de manera similar al descens del sector serveis (‐2,5%) com a conseqüència de la crisi iniciada al 2008.

Els aturats en activitats turístiques foren 3353.442, el que va situar la taxa d’atur del sector turístic en el 14’2%, percentatge inferior al de sectors com l’agricultura, la construcció, però superior al sector serveis o a la indústria.

El nombre d’actius en el sector turístic, degut a l’estacionalitat en l’activitat, fou més elevada en el trimestre estiuenc.

Actius, ocupats i taxa d’atur per sectors econòmics Taula 2 Taxa de variació interanual segons sector econòmic. Any 2009

8


Branques d’activitat

Segons dades de l’INE (Gràfic 6), si tenim en compte la branca d’activitat, els serveis de menjar i beguda fou la que major nombre d’ocupats va tenir (50,1%, es a dir, 1,1 milions de persones). La següent en importància és la branca d’allotjament, amb un 14,7% (321.839 persones ocupades). En la branca de transports de viatgers el nombre d’ocupats fou 274.352 persones (amb un pes de 12’5%) i en l’activitat d’agència de viatges, el pes fou de 2’5%, 54.894 ocupats. Més endavant veurem també que aquestes dades presenten força coincidència amb les obtingudes a la Borsa de Treball del CETT.

Finalment, altres activitats turístiques com les de lloguer de vehicles i altres activitats (inclou les annexes al transport), activitats de creació, artístiques i d’espectacles, activitats culturals i esportives (inclou museus) i activitats recreatives, donaren feina a 392.697 persones (el 17’9% del total).

Gràfic 6 Ocupats segons branca d'activitat.

Any 2009

Font: Elaboració de l’IET a partir de les dades de l’EPA realitzada per l’INE

Respecte a l’evolució del nombre d’ocupats segons branques, va disminuir la ocupació en totes elles, excepte en la de transports de viatgers. En serveis de menjar i begudes que es va reduir amb un 2’2%, en serveis d’allotjament un 2’1% i en agències de viatges i operadors turístics un 12’5%. En la resta d’activitats turístiques en conjunt la dada fou d’un 3’9% menys. Així, en transports de viatgeres, com ja hem dit, és la única que va experimentar un lleuger augment amb un 1’8% d’ocupats més.

Nivell de formació dels empleats al sector turístic

En el nostre sector, la majoria dels treballadors posseeixen estudis mitjans o secundaris, així doncs dels 2’1 millors d’ocupats, el 61,2% del total posseïa un grau de formació equivalent a estudis secundaris (en el total de l’economia espanyola aquests percentatge era del 51%). El percentatge d’ocupats amb estudis primaris fou del 15’9%, una mica per sobre al 13’3% que representen els ocupats en l’economia general. Respecte el grau de qualificació superior, estudis universitaris, va suposar un 22’7% dels ocupats del sector, xifra inferior a la presencia d’aquest col∙lectiu en el conjunt de l’economia (35’4%).

9


Tal i com queda reflectit al Gràfic 7, durant els anys 2008 i 2009 els treballadors amb estudis primaris i secundaris han vist reduït el nombre d’ocupats mentre que aquells amb estudis superiors (universitaris) van créixer lleugerament. El que confirma les dades vistes amb anterioritat sobre la importància de la formació a l’hora de patir menys les conseqüències de les fluctuacions del mercat laboral i que constatarem i d’una manera més important en els dades de l’estudi sobre la inserció dels antics alumnes CETT, que més endavant detallarem.

Gràfic 7 Ocupats del sector turístic segons nivell de formació. Anys 2008 i 2009.

Font: Elaboració del IET a partir de les dades de l’EPA realitzada per l’INE.

Els serveis de menjar i beguda, amb el 51’3% dels ocupats en turisme fou l’activitat de treball majoritària entre els ocupats del sector amb estudis primaris (64’7%) i amb estudis secundaris (55’3%). Els ocupats en estudis superiors, l’activitat majoritària és l’heterogeni conjunt de les altres activitats turístiques, amb el 39’8% del total d’ocupats amb aquest nivell de formació, en aquest cas per sobre del conjunt de l’economia, que recordem estava en un 35’4%.

Comunitats autònomes

L’any 2009, sis comunitats autònomes van concentrar el 71,8% del total dels ocupats al sector turístic. Van ser, per ordre d’importància: Catalunya, Comunitat de Madrid, Andalusia, Comunitat Valenciana, Canàries i Balears.

Tal i com queda exposat en l’informe del IET 2009, Catalunya amb 351.975 ocupats, es situa com a primera comunitat en nombre d’ocupats en turisme, amb el 16,4% del total. De l’any 2008 al 2009 l’efecte de la crisi econòmica només ha suposat un descens del 0,7% al sector, amb 2.390 ocupats menys. La caiguda més important s’ha donat en les branques d’altres activitats turístiques (‐14,2%) i en transport de viatgers (‐8,6%) ja que en hostaleria es van incrementar els ocupats fins un 65,5%. Per altra banda, la distribució dels ocupats segons branques és la següent: el 65,5% a l’hostaleria, l’11,8% a transports de viatgers i el 22,8% a altres activitats turístiques.

En referència a la importància relativa del sector turístics en l’economia de cada CCAA, les comunitats de Balears i Canàries són al capdavant amb el 23’6% i 21’6% respectivament, dels ocupats en turisme sobre el total d’ocupats en cada comunitat, són en les que aquest sector tenen un major pes en la seva economia. La mitjana que representen els ocupats en turisme en la economia nacional fou en el 2009 del 11’3%, respecte a Catalunya, el nombre d’ocupats és l’11%.

10


Assalariats al sector turístic

Tal i com observem al gràfic 8, la major part dels ocupats, un 78,7%, són assalariats mentre que el 21,3% són autònoms. Aquesta dada és molt significativa ja que una de les característiques del sector turístic, i especialment en la branca de l’hostaleria, és que posseeix el menor índex d’assalariats respecte a altres sectors econòmics. Per exemple, l’any 2009 a l’economia espanyola la taxa d’assalarització (assalariats/ocupats) va ser del 83,0% i en el sector serveis del 84,5%, mentre que la taxa corresponent al sector turístic fou de 78,7%, per tant, significativament inferior.

Gràfic 8 Ocupats per compte propi o compte d'altre al sector turístic. Any 2009

Font: Elaboració del IET a partir de dades de l’EPA realitzada per l’INE

El 62’9% dels assalariats estaven treballant en la branca de l’hostaleria, majoritàriament en el servei de menjar i begudes. Per altra banda, fou en la branca de les agències de viatges la que tant aquest passat any com l’anterior, experimentaren un fort descens d’assalariats (‐10’7%), passant de prop del 52 mil a 46 mil assalariats.

Modalitats contractuals dels assalariats

Una de les característiques del sector turístic és l’estacionalitat, per tant, la modalitat de contractació temporal és una de les que permet fer front a aquesta situació, essent la taxa de temporalitat en el sector turístic superior a la de la resta de l’economia nacional i que es fa més evident en el tercer trimestre quan els fluxos turístics registren els seus màxims.

Al 2009, el treball estable va créixer al sector turístic, ja que els assalariats amb contracte indefinit del sector van augmentar un 3,3%, mentre que els assalariats temporals van disminuir un 10,9%. En total el 68,6% dels assalariats estava contractat de forma indefinida. Destacar que és la restauració la branca que acapara més contractes indefinits (el 43,9%).

Per tant, això reflecteix que l’ajust en el mercat laboral degut a la crisi ha estat sobretot en el col∙lectiu dels treballadors amb contracte temporal. Els contractes temporals es van reduir en un 18’4% en el total de l’economia i un 10’9% en els serveis turístics.

Qüestió de sexe... el gènere és una variable representativa quan parlem del tipus de contracte, així el 35,5% de les dones assalariades del sector treballaven amb un contracte temporal; mentre que en el cas dels homes amb aquest tipus de contracte el percentatge passa al 27,4%.

11


L’edat és un altre element de pes a l’hora de distribuir la temporalitat laboral. Així, el gruix de contractes temporals es situa entre els més joves (entre 16 i 29 anys) tal i com es pot observar a la taula següent.

La temporalitat és inversament proporcional a l’edat de l’assalariat, disminueix a mesura que l’edat augmenta. La població jove i la femenina és la que pateix taxes de temporalitat més elevades.

Taula 3 Assalariats del sector turístic segons tipus de contracte i tram d'edad

Font: Elaboració del IET a partir de dades de l’EPA realitzada per l’INE

Respecte a les dades a Catalunya, es tracta de la segona regió en nombre d’indefinits al sector turístic espanyol i la tercera en nombre de temporals. De fet, la proporció d’indefinits és elevada (76,3%). El creixement d’assalariats indefinits al 2009 respecte l’any anterior és del 5,8%, mentre que els temporals van créixer amb més proporció (un 18,7%).

La jornada laboral

En aquest punt només destacar que el gruix d’assalariats treballen a jornada completa segons dades de l’any 2009, el 79,5% en front del 20,5% que treballen a temps parcial.

Autònoms en el sector turístic

El 2009 el nombre d’autònoms va decréixer amb un 4’7%.

12


13

El mercat de treball al sector turístic segons dades del CETT

La Borsa de Treball

El servei d’E3 (que l’any passat va celebrar el seu 25 aniversari) està vinculat amb els alumnes durant el seu període formatiu al centre i contínua al llarg de la seva carrera professional. Una vegada finalitzats els estudis, es segueix donant una atenció personalitzada, orientant, assessorant i ajudant en la seva inserció i millora laboral. Per altra banda, des d’E3 es manté un contacte directe i fluid amb les empreses del sector, aconsellant sobre els professionals que millor poden donar resposta a les seves necessitats.

En aquest apartat detallarem els resultats obtinguts a la borsa de treball del CETT, que correspon a les demandes laborals rebudes per part de les empreses durant el curs 2009‐2010, per tant de juliol de 2009 fins a juny de 2010.

El gràfic 9 mostra la distribució segons branques de les ofertes rebudes, on tal i com hem observat a les dades de l’INE (gràfic 6) la restauració concentrava al voltant del 50% d’ocupats del sector, en el nostre cas el 35,2% de les demandes rebudes eren de l’entorn de la restauració i el 14,4% en la direcció de F&B.

Gràfic 9 Ofertes rebudes a la Borsa de Treball del CETT segons branca d'activitat2. Curs 09‐10

Font: Elaboració d’E3 (CETT) a partir de dades de la Borsa de Treball del CETT.

2 Descripció de les branques d’activitat:

‐ Allotjament: Hotels, cadenes hoteleres o associacions hoteleres, càmpings, balnearis i, en general, qualsevol empresa que ofereixi allotjament.

‐ Restauració: restauració hostalera, col∙lectiva i comercial. ‐ Direcció de F&B: Direcció en F&B, Directors Establiments, Caps àrea, Direcció operacions.... ‐ Intermediació: Agències minoristes receptives, emissores, majoristes TTOO, implants, incentius, OPC

(organitzador oficial de congressos). ‐ Transport i Logística: empreses de transport terrestre, marítim, ferrocarril, etc. Empreses de lloguer de

vehicles. Handling. ‐ Planificació i gestió pública de destinacions: Oficines de turisme. Museus. Patronats de Turisme.

Viatgeteques. ‐ Productes i activitats: Espais d’oci (parcs d’atraccions, parcs aquàtics, estacions d’esquí, clubs nàutics,

etc). Guies. Animació. Turisme d’aventura). ‐ Formació, investigació i consultoria: consultories. Universitats. Recerca.

19,6% 2,7%

0,4%8,2%

3,9%35,2%

9,0%

14,4%6,7%

ALLOTJAMENT FORMACIÓ PLANIFICACIÓ PRODUCTES I ACTIVITATS TRANSPORT I LOGÍSTICA RESTAURACIÓ INTERMEDIACIÓ DIRECCIÓ DE F&B ALTRES


Si fem un anàlisi de les demandes rebudes al llarg d’aquests tres darrers cursos, podem dir que el curs 2007‐2008 fou el que registra un major nombre de demandes al llarg de la història del departament, per contra, a partir del curs 2008 va experimentar una important davallada:

‐ Curs 2007‐08: 2300 ofertes laborals rebudes. ‐ Curs 2008‐09: 1280 ofertes laborals rebudes. ‐ Curs 2009‐10: 1230 ofertes laborals rebudes.

Tal i com podem veure, la caiguda més important es va produir al llarg del curs 2008‐09, en mig d’un entorn econòmic marcat per la inestabilitat i les males expectatives. Al curs 2009‐2010, podem dir que ens hem mantingut en xifres pròximes al curs anterior. Cal destacar, però, que el tipus d’ofertes que s’han rebut aquest curs pertanyien a perfils amb més responsabilitat que les registrades en cursos anteriors; per exemple mentre que al curs 2008‐2009 es van rebre 10 ofertes classificades com “Alts càrrecs”, al 2009‐2010 van ser 25 (Taula 4). També van incrementar en aquest període el seu pes sobre el total les ofertes vinculades a càrrecs entremitjos i es va reduir les de càrrecs base. Això ens mostra una tendència generalitzada de les empreses que cerquen la optimització dels recursos invertint en personal més qualificat i atorgant‐li més responsabilitats i tasques a càrrecs més alts i eliminant càrrecs base.

Taula 4 Comparativa d’incorporacions segons categoria professional. Curs 2009‐10 i 2008‐09.

TOTAL

OFERTES

INCORPORACIONS

CURS 0910 CURS 0809

TOTAL % TOTAL %

ALTS CARRECS

230 25 10,87 10 6,6

CARRECS INTERMITJOS

791 119 15,04 127 13,5

CÀRRECS BASE

195 67 34,36 37 37,9

TOTAL 1216 211 17,35 174 13,4

Font: Elaboració d’E3 (CETT) a partir de dades de la Borsa de Treball del CETT

A continuació revisarem les dades obtingudes mes a mes per veure’n les tendències de la borsa de treball i, així analitzar‐ne l’estacionalitat esperada degut a les característiques del sector.

En el següent gràfic (10) podem veure l’evolució de les demandes laborals rebudes al llarg d’aquests tres darrers cursos, on queda reflectida la tendència a la baixa d’aquests dos darrers cursos, respecte al curs 2007‐2008.

14


Gràfic 10 Comparativa de les ofertes rebudes els darrers 3 cursos. Cursos 2007‐08, 2008‐09 i 2009‐10

050100150200250300350400450

2007‐08 2008‐09 2009‐10


Els mesos on registrem més demandes per part de les empreses solen ser setembre‐octubre, el mes de març que coincideix amb la Trobada Escola+Universitat+Empresa i el mes d’abril. En el nostre cas, no detectem un creixement destacat d’ofertes de temporada, ja que normalment les demandes rebudes pertanyen a empreses que cerquen personal qualificat i majoritàriament per treballar a Barcelona o rodalies.

Gràfic 11 Comparativa de les incorporacions efectuades els darrers 3 cursos. Cursos 2007‐08, 2008‐09 i 2009‐10

05101520253035

2007‐08 2008‐09 2009‐10


Una altra dada a destacar és la taxa d’incorporacions (total d’ofertes rebudes entre alumnes i antics alumnes incorporats) que al curs 2009‐2010 va superar el 17% mentre que en cursos anteriors no arribava al 13%. Cal remarcar els mesos de setembre, octubre, desembre i maig com a mesos on habitualment augmenten el nombre d’incorporacions. Si ens fixem en les dades vinculades a les ofertes internacionals cal remarcar que de les 45 demandes laborals rebudes se’n van cobrir 17, el que suposa un 37%.

15


Estudi Situació Professional dels Titulats del CETT

Amb motiu del 40 aniversari del CETT el passat curs, la Fundació Gaspar Espuña i amb el suport de CETTAlumni va crear una beca que tenia per objectiu la realització d’un Estudi que pretenia conèixer el grau d’empleabilitat de les diferents formacions reglades al CETT, conèixer els mitjans utilitzats a l’hora de al recerca de feina, importància dels mecanismes establers des del centre a l’hora de facilitar l’accés al mercat laboral, conèixer les branques amb més presencia, característiques i condicions principals de la feina i el seu grau de satisfacció, la valoració de la marca CETT i també el grau de satisfacció amb els estudis.

Aquest estudi es va realitzar mitjançant una enquesta que va començar al febrer del 2009 fins novembre 2009. La mida de la mostra era el total de la població (3789 titulats) i la taxa de resposta va ser del 30,51%

Una de les primeres dades rellevants de l’estudi sobre la situació professional dels titulats del CETT, és que el 86% dels enquestats afirmava que treballa (gràfic 12). De la resta d’enquestats (el 14% ) només entre un 4 i un 5% afirmava que estava cercant feina, la resta estava ampliant estudis o s’havien desvinculat del mercat per motius de maternitat‐llar.

Gràfic 12 Grau d'inserció laboral dels antics alumnes del CETT. Any 2009.

86%

12%0%

2%

Treballen

No treballen

No han treballat mai

NS/NC


Una altre dada molt significativa, fa referència al temps dedicat a la recerca de la primera feina on el 62% declara haver trobat la feina abans de finalitzar els estudis; són aquells que compaginen estudis i feina, on majoritàriament s’han incorporat a l’empresa arrel de la realització de les pràctiques.

Un 25% va contestar que va trigar entre 1 i 3 mesos a incorporar‐se a la feina després de finalitzar els estudis.

16


17

Gràfic 13 Temps dedicat a la recerca de la primera feina.


El més destacat és que el 75% dels que afirmen que ja treballaven abans de finalitzar els estudis ho feien ja en el propi sector i que no van abandonar els estudis, malgrat la dificultat i esforç de combinar ambdues tasques.

Una altra de les preguntes que interessava conèixer era quines havien estat les principals vies a l’hora de la recerca de la seva darrera feina, els resultats (gràfica 14) destaca: en primer lloc, pels contactes (el 40%); en segon lloc, a través de la Universitat amb un 23% (Borsa de Treball, Pràctiques i Trobada Escola + Estudiant + Empresa), per tant el vincle entre el CETT i els nostres antics alumnes és fa evident amb aquest resultats, on es demostra que el lligam continua tot i haver finalitzat els seus estudis i que es continua recorrent als serveis d’E3 i als vincles amb CETT Alumni, per la inserció laboral. Una altre data interessant a destacar és el 7% com empresa pròpia, per tant emprenedors.

Gràfic 14 Vía d'accés a la darrera feina.


Dels antics alumnes enquestats, un 69% declaren treballar directament al sector; d’aquests la distribució segons branques destaca el 31% que es dediquen a la restauració, que confirma el pes d’aquesta branca dins del sector turístic, tot i que està per sota de les dades oficials, ja que en el nostre cas, es tracta d’ofertes dirigides a personal qualificat i amb formació. El 23% es dedica a la branca d’allotjament i la tercera branca en importància és la intermediació (que

62%16%

9%

4%2%3%

4% Abans d'acabar els estudis

Menys d'1 mes

D'1 a 3 mesos

De 3 a 6 mesos

De 6 mesos a 1 any

Més d'1 any

NS/NC

40%

5%5%2%10%

15%

6%2%6%

7% 2%

Contactes

Premsa

Oposicions/Concurs

OGT/INEM

Internet

Pràctiques

Borsa de Treball

Escola‐Empresa

ETT

Empresa pròpia

Altres


com hem vist en les estadístiques de demandes laborals, ha vist una reducció en aquests darrers dos anys, però que segueix sent un punt clau).

En l’estudi també surt reflectit un important nombre d’antics alumnes que afirma no treballar directament en el sector turístic, però que ho fa en sectors on hi ha un cert paral∙lelisme, com ara educació, investigació i serveis culturals i, per altra banda, els serveis a les empreses (lloguer de bens).

Gràfic 15 Distribució laboral dels antics alumnes ocupats segons branca d'activitat. Any 2009.

23%

22%31%

5%

7%

5%7%

Allotjament

Intermediació

Restauració

Productes i activitats

Transport i logística

Planificació i gestió pública de destinacions

Font: Elaboració d’E3 (CETT) a partir de les dades obtingudes en l’Estudi sobre la situació professional dels titulats del CETT.

Respecte al càrrec professional que ocupen els nostres antics alumnes titulats, suposem certa dificultat o confidencialitat, ja que un 24% de persones no l’han contestat. Així en revisar les dades de que disposem, cal destacar que la majoria de càrrecs manifestats són: en primer lloc càrrecs entremitjos (27%), seguit per treballadors qualificats (19%) i càrrecs directius (18%).

Gràfic 16 Distribució laboral dels antics alumnes ocupats segons càrrec. Any 2009

18%

27%

7%19%

0%5%

24%

Directiu

Entremig

Base

Treballador qualificat

Treballador no qualificat

Tècnic

NS/NC


En el següent gràfic es pot observar la distribució laboral segons tipus de contracte. Si comparem les dades obtingudes en l’estudi sobre la situació professional dels titulats del CETT amb les obtingudes per l’INE veiem que coincideix l’alta proporció d’assalariats indefinits (un 76% a Catalunya i un 72% al CETT). Els autònoms són menys en proporció, ja que segons dades

18


de l’INE al voltant del 20% de treballadors del sector treballen per compte propi, mentre que les dades dels enquestats queden en el 9%.

Gràfic 17 Distribució laboral dels antics alumnes ocupats segons tipus de contracte. Any 2009

15%

72%

9%4%

Temporal

Indefinit

Treballa pel seu compte

Altres


Una altra de les qüestions que es va demanar als antics alumnes, era el seu grau de satisfacció amb la feina actual (gràfic 18). On hi destaquen els titulats en màsters i Diplomatura de Turisme, valorant per sobre del 8. Així podem concloure que el nivell d’especialització té una relació positiva a l’hora de trobar una feina vinculada als estudis cursats.

Gràfic 18 Grau de satisfacció amb la feina actual. Any 2009

0

2

4

6

8

10

TSR TCR TEAT DT MASTERS

6,447,33

7,96 8,02 8,24


Tal i com hem comentat amb anterioritat, un 86% dels antics alumnes participants en l’enquesta es troben treballant, a més, d’aquest percentatge un 69% es troben al sector turístic. Però, a continuació, veurem el grau d’inserció laboral segons els estudis cursats i l’any de graduació.

19


20

Gràfic 19 Grau d'inserció segons tipus d'estudis i any de titulació

0,00%

20,00%

40,00%

60,00%

80,00%

100,00%

TEAT 83‐86TEAT 87‐92TEAT 93‐97 DT 98‐03 DT 04‐08

92,30% 88,50% 92,90% 89,30% 88,60%

7,70% 11,50% 7,10% 10,70% 11,40%

No treballen

Treballen

0%

20%

40%

60%

80%

100%

TCR 97‐02 TCR 02‐08 TSR 99‐03 TSR 03‐08 MASTERS

90,30%71,40%

83,30%70,60%

90,40%

9,70%28,60%

16,70%29,40%

9,60%

No treballen

Treballen


Cal destacar del gràfic anterior els titulats en TCR (Tècnic en Cuina i Restauració) i TSR (Tècnic Superior en Restauració) de les darreres promocions on gairebé el 30% es troben en situació de no treballar. Estudis recents desenvolupats a E3 ens mostren la intenció de molts d’aquests recents titulats en seguir la seva etapa formativa i posposar així la seva incorporació al mercat laboral. De fet, els alumnes de grau superior i també grau mig, decideixen ampliar coneixements amb formació específica en el seu àmbit o bé en el cas dels alumnes de superior vinculants a masters, cursos de sommeliers o continuar amb la Diplomatura/Grau (generalment en Turisme i especialització en Direcció Hotelera)

En relació a la satisfacció amb la formació rebuda al CETT, destaca la formació pràctica com la més valorada per totes les titulacions. Ho valoren com una formació essencial en el seu aprenentatge que facilita la transició al món laboral.

Una de les darreres preguntes de l’enquesta, fa referència a si els titulats tornarien a triar al CETT com a centre de formació i el 77% afirma que tornaria a triar el CETT davant del 18% que no ho faria i el 5% restant que no ho té clar. Són dades molt positives que representen un bon nivell de satisfacció general amb els estudis cursats al CETT.

Barómetre laboral

Documents

Transcript of Barómetre laboral