Barris zona centre
64
Els barris de la Zona Centre Els barris de la Zona Centre El barri de Canyelles El barri de Guineueta El barri de Roquetes El barri de Verdum El barri de la Prosperitat El barri de Trinitat Nova
-
Upload
wikibarris -
Category
Science
-
view
20 -
download
0
Transcript of Barris zona centre
Els barris de la Zona CentreEls barris de la Zona CentreEl barri de CanyellesEl barri de GuineuetaEl barri de RoquetesEl barri de VerdumEl barri de la ProsperitatEl barri de Trinitat Nova
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles El barri de Canyelles es va construir al
1971 en substitució de l’antic barri de la Guineueta Vella. Aquest barri, que s’havia format en la immediata postguerra, estava integrat per habitatges d’autoconstrucció i barraques que van ser tirades a terra per donar lloc a l’actual polígon de Canyelles i
a la Ronda de Dalt, projectada des de fa més de vint anys.
Envoltat pels contraforts de la Serra de Collserola i la Ronda de Dalt, Canyelles està integrat per un conjunt de grans blocs d’habitatges aixecats per la iniciativa privada i la pública (Patronat Municipal de l’Habitatge).
Canyelles s’ubica al fons, darrera dels pisos de la Guineueta, en primer termeEl barri de Canyelles dins el districte de Nou Barris
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles El traçat urbanístic del barri està
condicionat per les fortes pendents de la muntanya, i aquest element, que podria haver estat aprofitat per relacionar el barri amb la topografia i l’element natural circumdant, ha estat totalment desestimat. Així, un barri que havia estat fet nou sense cap condicionament constructiu previ, apareix totalment aixecat a espatlles de la muntanya en la que s’inserta i de les seves possibilitats.
La tipologia arquitectònica dels blocs correspon al ja mencionat en altres punts “international style”. L’espai que separa els diferents blocs (entre els que es troben diverses còpies del famós edifici de la “Torre Velasca” de Milà), està condicionada per la necessitat de contenir les terres de la muntanya.
Aquest fet, unit a l’ús excessiu del ciment dona lloc a unes places i uns espais interiors marcadament grisos i en constant
contradicció amb el medi muntanyós en el que s'assenten.
Per mitigar aquest aspecte dur i gris dels interiors del barri, s’han pres diverses iniciatives des de dintre del barri. Per exemple els alumnes de l’Escola de Belles Arts de Barcelona va posar en marxa el projecte “Canyelles Vichissoise” que estava
Els edificis del polígon Canyelles són veritables columnes de ciment
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles destinat a la realització de murals a les
places i porxos d'accés als habitatges, amb l’objectiu de millorar l’aspecte general del barri.
La configuració dels porxos d’accés als edificis dona lloc a una gran quantitat d’espais interns degradats i inutilitzables; aquesta situació ha motivat la realització de diferents estudis per a la seva remodelació, que s’està començant a dur a terme avui dia.
El defecte dels polígons urbanitzats a Nou Barris ha estat la poca importància que li han donat a les zones verdes i d’esbarjo. Fins fa molt poc el barri de Canyelles no disposava de cap tipus d’espai obert, ni de cap parc per petit que fos. A aquesta realitat es va posar fi amb la creació del Parc de Josep Maria Serra i Martí que ràpidament s’ha convertit en el centre social i en el símbol del barri, traient el protagonisme al formigó i al ciment dels edificis. La font del parc, de colors i amb música per la nit, és el nou símbol del barri
El parc de Canyelles. Fins a la seva creació el barri no tenia cap zona verda
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles El barri ocupa s’integra dins la Zona
Centre del districte, però juntament amb Roquetes ocupen la part més septentrional, al costat de la muntanya. La integració de Canyelles amb els barris centrals d’aquesta zona centre es veu destorbada per la Ronda de Dalt, que al seu pas per Canyelles és en part
coberta i en part descoberta. Així doncs, la Ronda es com una petita barrera en la connexió urbana de barris centrals com Verdum o Guineueta amb Canyelles.
La població de Canyelles era al 1996 de 8798 persones, la majoria d’elles arribades amb la urbanització del barri. La immigració no és a
A l’esquerra de la fotografia apareix Canyelles, amb la Ronda com a aïllant
Piràmide Canyelles 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La piràmide d’edats de Canyelles
El barri de CanyellesEl barri de Canyelles a Canyelles tan important com ho és a
altres barris del districte. El primer fet que ho explica són les dates de la urbanització del barri, principis dels setanta, moment en que la immigració havia perdut importància a la ciutat. Així doncs, molta població arribà des d’altres punts de la ciutat.
D’equipaments i serveis el barri està força ben dotat, sobretot després de les últimes actuacions. Tot i això resten una mica menys atesos que les zones centrals del districte.
Avui dia el districte disposa d’aquests equipaments:
Casal d’avis Pau Casals. Residència d’avis Pau Casals. Centre de Serveis socials Pau Casals. Escola Bressol Pepetuelo. Casal Joves Canyelles. Centre Cívic Canyelles. Escola d’educació primària i secundària
Eugeni d’Ors i Tomas Moro.
Camp de Futbol de Canyelles. Col.lectiu d’atenció als menors
Canyelles.
El barri de Canyelles dins del districte de Nou Barris
El barri de Canyelles apareix en aquesta fotografia en segon terme, darrera Guineueta
Els edificis del Polígon Canyelles són autèntics blocs de formigó
Abans de la creació del Parc de Canyelles no hi havia cap espai d’aquestes característiques al barri
Des de la seva inauguració la Font, amb colors i música per les nits, és el símbol del barri
La Ronda de Dalt dificulta la integració del barri amb el centre de Nou Barris
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta El barri de la Guineueta va prendre el
seu nom de l’antiga masia de “Can Guineueta” que presidia la zona. El barri és limitat per la Ronda de Dalt al nord, el carrer Artesania i els passeigs de Verdum i d’Urrutia.
El barri esta format per dos grans unitats diferents tan des del punt de vista urbanístic com social:
La primera gran unitat és la compresa entre el passeig de Valldaura i el parc de la Guineueta, que és la més antiga i homogènia del barri. Aquesta primera zona està formada per un pol.lígon d’habitatges de “la Obra Sindical del Hogar”, construït al 1964 i al que es van afegir posteriorment alguns gratacels.
El barri de la Guineueta són els edificis que queden en primer termeEl barri de la Guineueta dins el districte de Nou Barris
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta El polígon està articulat per dues
amplies avingudes orientades en direcció muntanya-mar, el passeig de Valldaura i la Rambla del Caçador, que estan travessades per un seguit de carrers transversals amb els que formen com unes grans-mançanes en les que es disposen els blocs d’habitatges, que tenen una alçada de cinc o sis pisos.
La tipologia del conjunt del polígon té un cert regust racionalista, encara que són manifestos els gusts arquitectònics i decoratius dels anys seixanta (alicatat de part de les façanes,..). El polígon, de baixa densitat d’ocupació, presenta places i espais interiors d’una certa qualitat, i més encara amb les últimes intervencions d'arranjament dels carrers interiors i de millora de les zones de jardí.
Els espais interiors dels blocs de la Guineueta han estat arrenjats rehabilitatsEl passeig de Valldaura fa de frontera entre les dues parts del barri
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta La segona gran zona del barri és la
compresa entre els passeigs de Valldaura, Verdum i Urrutia. Aquesta és la zona més moderna del barri i estava ocupada originàriament per part de l’edifici i els terrenys de l’Hospital Mental de la Santa Creu, del que ara n’han fet la Seu del Districte.
En la dècada dels seixanta es van construir al Passeig de Valldaura una sèrie d’edificis de considerable altura promocionats per la Companyia telefònica, diverses Caixes d’estalvi i la cooperativa “L’Esperança”. Aquests edificis, com en altres artèries de comunicació del districte, formen una mena de pantalla a la vora del passeig que oculta una zona posterior abans ocupada per solars i cases degradades i que ara s’ha aixecat ja part de l’inacabat Parc Central de Nou Barris.
A principis dels anys setanta es van construir al davant del passeig de Verdum i
fins al passeig Urrutia un nou polígon d’habitatges denominat “Can Ensenya”, però més coneguts pel nom de les immobiliàries que el van promoure, Barcinova i Calinova. La singularitat d’aquestes promocions consisteix en haver ofert uns estàndards de qualitat de vida molt superiors als existents en la resta de la zona, com són habitatges
El parc Central de Nou Barris ha ocupat les zones més degradades del districte
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta amb majors dimensions i millor acabats
o el fet que la urbanització posseeixi instal·lacions esportives i recreatives pròpies (local social, piscina, pistes de tennis, etc...).
Aquesta part del barri de la Guineueta respon a la tipologia arquitectònica del “international style”, encara que amb un disseny, però, més acurat que el del barri de Canyelles, tant en els edificis com en els espais interiors que separen els blocs.
Analitzant el barri des de la seva totalitat hem de veure la seva posició favorable respecte a altres barris del districte. El barri de la Guineueta ja el podríem considerar com un dels integrants del cor del districte. Limita amb sis barris més: amb Ramon Albó, amb Verdum, amb la Prosperitat, amb Porta, amb el Turó de la Peira i amb Canyelles.
Cal assenyalar com a destacable la vocació “verda” del districte, ja que a més de tenir
el parc de la Guineueta, també té des de fa poc el Parc Central de Nou Barris, que quan s’acabi definitivament serà el segon parc més gran de la ciutat, amb només set hectàrees menys que el parc de la Ciutadella.
Pel que fa a la població del barri és una de les més altes del districte, amb més de 17129 persones, amb unes característiques socials diverses.
El Parc de la Guineueta ha esta tradicionalment el pulmó del districte
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta Els fluxos migratoris han estat
protagonistes també en aquest barri, però la urbanització més prolongada en el temps fa que la piràmide no presenti unes formes tan brusques com a altres barris que hem vist.
Pel que fa als serveis i equipaments del barri, podem dir que està força ben dotat. El que si que es troba a faltar és una millora dels serveis a l’interior del barri, ja que aquests s’estructuren en els dos grans passeigs del barri, el de Valldaura i el del Verdum, deixant els interiors del barri orfes de serveis.
La piràmide d’edats del barri de la Guineueta
Piràmide Guineueta 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La plaça Llucmajor té molta importància a la Zona Centre del districte
El barri de la GuineuetaEl barri de la Guineueta Els equipaments públics dels que
disposa actualment el barri de la Guineueta són:
Biblioteca Popular de Nou Barris. Centre d’Assistència Primària La
Guineueta. Escola d’educació primària La
Guineueta. Institut d’Educació secundària La
Guineueta. Escola d’educació primària i
secundària Felip II. Esplai infantil La Guineueta. Mercat de la Guineueta. Zona Esportiva La Guineueta.
El barri de la Guineueta dins del districte de Nou Barris
El barri de la Guineueta és el que queda en primer terme
El passeig de Valldaura, a més de ser una de les vies principals, fa de frontera entre les dos parts
Els interiors de la Guineueta acaben de ser arranjats, amb la qual cosa s’ha guanyat i molt
En quant s’acabi el Parc Central serà la segona zona verda més gran de Barcelona
Tradicionalment, el parc de la Guineueta ha estat el pulmó del cor de Nou Barris
La plaça Llucmajor separa els barris de Guineueta, Verdum, Porta i Prosperitat
El barri de RoquetesEl barri de Roquetes El barri de Roquetes està limitat per la
Ronda de Dalt, l’Avinguda de Nou Barris i els carrers d’Artesania i de Llovera.
L’assentament urbà en aquesta zona data de començaments de segle i d’aquesta època es conserven encara algunes cases de dos plantes i jardí. Tot i això, fou durant els anys 1950-70, quan es va produir al barri
una veritable tromba urbanística basada fonamentalment en l’autoconstrucció.
El barri s’aixeca literalment sobre la vessant del turó de les Roquetes i presenta un relleu accidentat i grans pendents. Aquest fet determina un tramat urbà molt complicat amb uns carrers amb fortes pujades, als que únicament s’accedeix per mitjà de les escales,
Una ´visió del barri de les Roquetes des del turó de RoquetesEl barri de la Guineueta dins el districte de Nou Barris
El barri de RoquetesEl barri de Roquetes sobretot a la zona immediatament
superior al carrer Mina de la Ciutat.
Les primitives residències d’autoconstrucció, pràcticament barraques, construïdes durant els anys 1950-60, van ser substituïdes en la seva major part durant la dècada dels 70. En el seu lloc s’han aixecat edificis de quatre o cinc plantes construïts per contractistes autònoms o petites immobiliàries.
El barri de les Roquetes des del final de la Via Júlia
El carrer Alcántara és un exemple de carrer al qual només es pot accedir mitjançant escales
El carrer de Jaume Pinent és un altre exemple de carrer amb escales
El barri de RoquetesEl barri de Roquetes Com en altres barris del districte,
resulta proverbial es desaprofitament de les possibilitats que ofereix la proximitat de la muntanya en el plantejament de les edificacions.
El barri de Roquetes, tot i pertànyer a la zona Centre, li passa una mica com a Canyelles. El fet de tenir una dolenta accessibilitat l’allunyen del veritable cor del districte. La gran quantitat de serveis i comerços que té el centre del districte, no tenen continuïtat en quant el terreny comença a pujar. La Ronda de Dalt, és un altre cop la frontera del centre del districte amb barris, que com Roquetes, encara es poden titllar de perifèrics. L’absència de serveis tan importants com el metro, marquen molt la realitat del barri.
Els equipaments dels que disposava fins fa poc el barri eren totalment insuficients, però darreres actuacions han premés que aspectes com la sanitat, per exemple, quedin una mica més coberts. També és significant l’absència d’espais verds i oberts, que s’accentua tenint en compte que a molts pocs metres hi ha el Parc Natural de Collserola.El barri de Roquetes aprofita la major part de la vessant que li ofereix Collserola
El barri de RoquetesEl barri de Roquetes La població de Roquetes l’any 1996
era de 14953, fet que juntament amb la petita superfície que ocupa el barri, el converteixen en un dels més densos de tot el districte. Les immigracions tornen a ser molt importants en el barri.
Es veu a més un cert moviment de població de les zones més altes del barri a les més baixes o a altres barris del districte amb menors problemes de mobilitat. Aquests habitatges de la part amb més pendents els ocuparan famílies amb pocs recursos econòmics.
Els equipaments públics del barri són: Escoles d’educació primària Sant Antoni
Maria Claret, Onèsimo Redondo i Pla de Fornells.
Esplai infantil Roquetes. Escola municipal de natació de
Roquetes. Mercat de la Nostra Senyora de
Montserrat. CAP Cantera. Biblioteca Roquetes. Casal de Joves de Roquetes. Escola Bressol Argimont, El Castell i Pla
de Fornells.La piràmide per edats de Roquetes. Padró de 1996, elaboració pròpia
Piràmide Roquetes 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
El barri de Roquetes dins del districte de Nou Barris
La densitat i les fortes pujades del barri queden manifestes en aquesta fotografia
El carrer Alcàntara és un primer exemple de carrer al que només s’accedeix mitjançant escales
Al carrer Jaume Pinent també s’han hagut de fer escales per superar la pendent
El barri de Roquetes des de la Via Júlia. En quant comença el barri els carrers ja fan pujada
Les Roquetes aprofiten quasi tota la vessant que li ofereix Collserola
El barri del VerdumEl barri del Verdum Limitat pel carrer Artesania,la Ronda
de Dalt i la Via Júlia, el barri del Verdum forma part del primitiu nucli de Nou Barris, que fou utilitzat com zona d’estiueig i estava ocupat per petites cases amb hort, de les que fins fa poc subsistien algunes a la part alta de la Via Júlia.
L’any 1952 es van construir els denominats
habitatges del governador, edificis de tres plantes amb habitatges de reduïdes dimensions, per sota dels trenta metres quadrats, a las que s’accedia per mitjà de passadissos interiors.
El disseny d’aquest polígon, que es diu que va estar inspirat en el model d’un centre penitenciari, resulta bastant acceptable si es
Una ´visió del barri del Verdum des de l’alt de les RoquetesEl barri del Verdum dins el districte de Nou Barris
El barri del VerdumEl barri del Verdum té en compte l’època en la que es
construí, sobretot en la concepció de places, espais interiors i llocs d’us comunitari.
L’escassa superfície dels habitatges fa que sigui bastant difícil la rehabilitació del polígon i que s’hagi de remodelar completament, procés que s’està donant actualment.
Prop d’aquests edificis s va aixecar l’any 1954 un altre polígon d’habitatges socials promocionat per l’antiga Obra Sindical de la Llar. Els edificis són de quatre plantes i els 1450 habitatges que té el polígon tenen unes dimensions que varien entre els trenta i els quaranta metres quadrats.
La disposició d’aquests blocs i el fet d’estar
S’està duent a terme el canvi dels habitatges antics a uns de més nou s i gransUna mostra del que són els habitatges del Governador
El barri del VerdumEl barri del Verdum envoltats de petits jardins i parterres de
jardins, donen a aquest polígon un peculiar aire de poble.
En els darrers anys s’han estat realitzant rehabilitacions dels espais interiors que queden entre els edificis, però la singularitat d’aquests espais no permet res més que carrerons i places dures.
La resta del barri, és a dir, la zona compresa entre els carrers de Viladrosa i Via Júlia, està format per habitatges de promoció privada, construïts sobretot en els anys seixanta i setanta en substitució de les antigues cases anteriors a la guerra civil.
El carrer de Casals i Cuberó pertany a la part més nova del barri, prop de la Via Júlia
Aquest és l’altra tipus d’edificis creats al barri a la dècada dels cinquanta
El barri del VerdumEl barri del Verdum El barri forma part del veritable cor del
districte, sobretot la seva part més propera a la Via Júlia, carrer que comparteix amb el barri de la Prosperitat. La Via Júlia, amb l’estació de metro Roquetes, és un dels eixos comercials i de serveis més importants del districte.
La població de Verdum és de 13103, i les immigracions tornen a explicar l'origen dels primer habitants del barri.
El barri està molt ben dotat de serveis, però li falta algun que altre equipament. A hores d’ara només disposa d’un parell de col.legis de caire públic, d’una llar d’avis i d’una escola d’adults, La Freire.
La piràmide per edats de Nou Barris, segons padró de 1996.
La Via Júlia és la columna vertebral del barri del Verdum
Piràmide Verdúm 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
El barri del Verdum dins del districte de Nou Barris
El barri del Verdum des del Turó de les Roquetes
Una imatge dels habitatges del Governador que encara resten al barri
En aquest carrer en trobem habitatges ja nous, i altres que encara s’han de llençar a terra
Aquests habitatges són un exemple del segon polígon del barri, construït al 1954
El carrer de Casals i Cuberó s’ubica en la zona més nova del barri, al cor del districte
La Via Júlia, que separa Verdum de la Prosperitat, és la via més comercial del barri
El barri de la ProsperitatEl barri de la Prosperitat El barri de Prosperitat forma part del
nucli inicial de la zona central a la que s’integra, ja que fins 1920 estava ocupada per algunes masies i torres que pertanyien a l’antic artesanat i mitjana burgesia de Sant Andreu.
D’aquella època es conserven típics edificis en els que es poden observar alguns trets
arquitectònics modernistes i noucentistes, que es reflexen sobretot en la decoració arquitectònica.
El barri de la Prosperitat està limitat per la Via Júlia, al nord, fent frontera amb el Verdum, per la Ronda de Dalt, amb l’Avinguda Meridiana, qui el separa de Sant Andreu, i amb el Passeig de Valldaura.
El barri de la Prosperitat dins el districte de Nou BarrisL’entrada a la Prosperitat des de Sant Andreu pel pont del Drac
El barri de la ProsperitatEl barri de la Prosperitat El barri és pràcticament tot de
promoció privada i té una tram urbana quadriculada bastant homogènia.
Els edificis del barri no tenen excessives altures, quatre o cinc plantes, i això dona una acceptable densitat d’ocupació a l’espai construït. La tipologia arquitectònica és bàsicament d’edificis moderns construïts
per petites immobiliàries durant les dècades 1950-80.
El traçat d’alguns dels grans eixos viaris de Nou Barris passen pel barri de la Prosperitat. Els més importants són l’Avinguda Meridiana i la Ronda del Mig. La presència de la primera provoca que el barri es lliuri al districte en el que es troba i que no es giri cap a Sant Andreu. La segona via, la Ronda del Mig, creua la part sud del barri, però el seu impacte és molt més petit que el de l’Avinguda Meridiana, ja que només hi ha dos carrils per sentit. De totes formes, les dues avingudes juntes, situades totes dues molt a prop una de l’altra, ja que és a Prosperitat on es connecten, suposen un veritable obstacle que provoca que hi hagin poques relacions amb el districte veí. Només es veuen alguns fluxos de gent que es dirigeixen al metro de Torres i Bages, situat molt a prop de la Meridiana. Exceptuant això poc moviment es veu d’una zona a l’altre.
El carrer de vianants de Joaquim Valls comunica el barri amb la Via Júlia
El barri de la ProsperitatEl barri de la Prosperitat
Tot i ser un barri força dens i de trobar-se dins la zona central del districte, la Prosperitat té espais relativament grans destinats a zona verda. El primer és el parc de la Zona Verda, denominat així perquè fou el primer parc del barri, després de que els veïns lluitessin per a la seva creació.
La segona gran plaça del barri és la de
Àngel Pestaña, creada farà una dècada a la zona nord del barri. La plaça Harry Walker ha pres el nom de l’antiga fàbrica que es trobava on avui és la plaça. Aquesta última és la de més nova creació, i s’ha instal.lat al costat del CAP Rio de Janeiro. Altres places i placetes es succeeixen al barri, dotant-lo d’una singular abundància d’aquest tipus d’espai, no tan abundant al districte.
La Ronda del Mig, que al seu pas per Prosperitat s’anomena Av. Rio de Janeiro
La plaça de Harry Walker és una més de les places “dures”que hi ha al barri de la Prospe
El barri de la ProsperitatEl barri de la Prosperitat
La Prosperitat és el barri més poblat de tot el districte amb 28197 persones. La progressiva arribada de gent al barri provoca que les formes de la piràmide siguin més suaus.
Amb un nombre tan elevat de població, el barri disposa de un nombre d’equipaments molt elevat:
Escoles Mercè Rodoreda, Cardenal Cisneros, Víctor Català, Santiago Rossinyol i Tibidabo.
Escola Bressol Ralet. Casal Joves Prosperitat. I.E.S. Sant Andreu, Galileu Galilei. Camp de Futbol de les Roquetes. Poliesportiu Valldaura. CAP Rio de Janeiro.
La piràmide d’edats de la Prosperitat, segons padró 1996. Elaboració pròpia
La plaça Àngel Pestanya té un petit llac al seu interior
Piràmide Prosperitat 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
El barri de la Prosperitat dins del districte de Nou Barris
L’entrada a la Prosperitat des de Sant Andreu es fa mitjançant el Pont del Drac, sota la Meridiana
El carrer de Joaquim Valls és la via que porta de la Via Júlia a l’Avinguda Rio de Janeiro
L’avinguda Rio de Janeiro és el final de la Ronda del Mig. Aquí connectarà amb la Meridiana
La plaça de Harry Walker és l’exemple més actual de les places dures que abunden al barri
La plaça d’Àngel Pestaña es situa a la zona nord del barri, molt a prop de la Via Júlia
El barri de la Trinitat NovaEl barri de la Trinitat Nova El barri de la Trinitat Nova està limitat
per la Ronda de Dalt, el carrer Aiguablava i l’avinguda Meridiana, fins a l’inici de l’avinguda de Vallbona.
Es pot dir que aquest barri és enterament de promoció pública ja que l’antic nucli urbà, situat entre els carrers de la Fosca, Alhucemes i Chafarines, resulta quasi
inexistent degut del continuat enderrocament de les antigues cases, moltes d’elles en estat ruïnós.
A partir dels anys cinquanta es van succeir a Trinitat Nova tres operacions urbanístiques de caràcter públic: la primera promoguda pel patronat municipal de l’habitatge, amb un tipus d’edificis de tres plantes i una entrada a
El barri de la Trinitat Nova dins el districte de Nou Barris El barri de la Trinitat són les cases marrons que queden en segon terme
El barri de la Trinitat NovaEl barri de la Trinitat Nova cada planta en forma de passadissos
exteriors que recorden a les típiques cases de veïns madrilenyes.
En l’any 1954 es van aixecar els edificis del grup promocionat per l’obra sindical de la Llar i denominats “La Nova Trinitat”. Aquests edificis són idèntics als construïts en el barri del Verdum, en el qual també
s’han dut i s’està duent a terme diversos processos d’arranjament i ajardinament dels interiors.
A començaments dels anys seixanta es van edificar altres construccions de promoció pública en la zona compresa entre l’actual Ronda de Dalt, l’avinguda Meridiana i el carrer Palamós. Aquests edificis són més moderns i confortables que els descrits anteriorment, encara que el traçat urbanístic en el que s’inserten està basat en les concepcions imperants de l’època, és a dir, blocs d'edificis envoltats d’espais lliures que estaven destinats a jardins i places que mai van arribar ni a dissenyar-se.
Zones del barri ja tenen més de quaranta anys i això ha comportat una degradació progressiva. Per això, darrerament s’està duent a terme una rehabilitació de molts carrers. Un exemple és el del carrer de Chafarines, on s’ha ubicat un CAP i s’ha peatonalitzat el carrer.
Un exemple de la tipologia dels pisos de part de la Trinitat Nova
El barri de la Trinitat NovaEl barri de la Trinitat Nova
A més, ara ja s’ha previst la remodelació del barri amb la substitució de més de 1000 habitatges per uns de nous, a l’estil de la remodelació dels habitatges del governador a Verdum. Els pisos afectats són els que queden entre el carrer d’Aiguablava i el carrer de S’Agaró.
La població de la Trinitat Nova és de 8564 persones; hi ha una important acumulació de persones en edat vella, que són els primers habitants del barri, que arribaren tot just es va acabar de construir.
La zona ocupa, al igual que Roquetes i Canyelles, una posició exterior de la zona
El carrer de Chafarines s’ha transformat en els últims anys
Piràmide Trinitat Nova 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La piràmide d’edats de la Trinitat Nova, segons padró 1996
El barri de la Trinitat NovaEl barri de la Trinitat Nova Centre del districte. Aquesta exterioritat
s’ha traduït tradicionalment en una manca de serveis respecte la zona que exerceix una funció més cèntrica del districte. Les últimes intervencions, i sobretot, l’arribada del metro, que es farà real a finals d’aquest any 1999, han superat l’estadi anterior i els equipaments i serveis s’han millorat. Tot i això, de comerços n’hi ha molt pocs i es veu un important flux de persones que van a comprar a altres zones del districte.
Els equipaments de caire municipal i públic dels que disposa la zona són:
Casal d’avis “El club d’Avis GTAT”. Residència d’avis GTAT. Casal d’avis “Casal del Jubilat”. Escola bressol L’airet. Casal de Joves i Centre Cívic Trinitat Nova. Biblioteca Llibreter Grabulosa. Escoles: Roger de Flor, Sant Jordi, Sant
Josep Oriol, Aiguablava. CAP Chafarines. Mercat de la Trinitat.
Crèdits
El barri de la Trinitat Nova dins del districte de Nou Barris
El barri de la Trinitat Nova són els pisos marrons que queden en segon terme
Algun exemple dels pisos de promoció pública del barri de Trinitat Nova
El carrer de Chafarines ha patit una important transformació en els últims anys
