Incís Barroc hispànic. Se dona en Espanya,

Portugal i les colònies d`Amèrica . És eclesiàstic, naturalista, efectista, teatral i molt simbólic, busca l`efectisme en general i rau en ell tota la ideologia del barroc catòlic.

Recordem el contex!!!! Segle d’or a Espanya L`organització social i econòmica del país no afavoria ni l`art ni tampoc els escriptors. El clima era propici per a la producció artística i literària, però relativament, perquè un

autor com Cervantes comprovà amargament les dificultats per aconseguir ingressos regulars. El més normal, era aconseguir la protecció d`un mecenes, perquè el preu d`El Quijote equivalia al doble del jornal d`un peò i el percentatge d`analfabets rondava el 70% en la ciutat i el 90%al camp (segurament era major al camp). Segurament, també el clima repressiu també va influir negativament: el control de la Inquisició que va perseguir a humanistes i prohibí la importació de llibres de l`estranger, llevat de la catòlica Itàlia. De tota manera, continuaren circulant llibres i escrits molt crítics amb el poder.

Per tant, en un panorama social desolador, sorgeix una generació d`escriptors i artistes

extraordinàris: Quevedo; Lope de Vega; Gòngora, Calderòn de la Barca; Pintors com ara Velàzquez, Ribera, Murillo, etc.

Entre els gèneres literaris destaquen la novel.la picaresca, com ara El Buscón, Guzmàn de

Alfarache, de Mateo Alemàn que demostren el pessimisme i la maldat de la naturalesa humana a través de malifetes diverses. En la poesia, el gust recargolat i ornamental de Góngora i en la crítica política i social, Quevedo; en el teatre, Lope de Vega, amb drames històrics que destaquen l`orgull malferit (Fuenteovejuna¨), etc.

En definitiva, l`art espanyol beu dels clàssics, però tambe de la misèria i de la grandesa del

poble i dels reis. Concloent, l`art barroc espanyol es troba determinat per l`Església catòlica, que encarrega construccions i obres pictòriques i escultòriques i la monarquia absoluta, on destaca Velàzquez com a pintor al servei del rei

Característiques de la pintura barroca espanyola Absència dels trets del període renaixentista, especialment

Itàlia, (l`heroisme, el colossalisme). Predomina un naturalisme equilibrat amb composicions senzilles.

Hegemonia de la temàtica religiosa, insistint en l`expressió ascètica o mística (èxtasi davant aparicions, conversions i mirades cap el cel).També tenebrisme i l`atenció especial que rep la llum.

Velàzquez incorporarà el tema pagà i mitològic, però tindrà pocs o cap seguidors (segurament per l`impacte de la Inquisició). També abunden els bodegons, que a diferència de Flandes són més estàtics i els continguts incorporen algun element sobre el pas del temps, com ara calaveres, rellotges, passions terrenals, etc.

Absència total i absoluta de sensualitat. Gran nombre d` escoles regionals: madrilenya, valenciana,

sevillana, etc.

L’ESCOLA DE VALÈNCIA

Ribera (1592-1652)

L’ESCOLA ANDALUSA

Zurbaràn Murillo i Juan Valdés Leal

L’ESCOLA MADRILENYA

Velàzquez(1599-1660)

L’ESCOLA DE VALÈNCIA !! Seguidor de Caravaggio i de la pintura veneciana, destaca pel tenebrisme i

el naturalisme, però amb una riquesa cromàtica superior a la del mestre italià i una tècnica espessa, amb un ús abundant de pasta que cerca les qualitats de les coses.

Els últims anys, a més, anà suavitzant el brusc clarobscur de les obres dels primers: EL Martiri de Sant Felip o Apol.lo i Màrsies.

Gran part de la producció és de tema religiós, quadres on predominen escenes tractades amb un gran realisme i dominades per la diagonal dramàtica als cossos.

Tema mitològic també present però el tracta amb gran realisme a diferència de la pintura clàssica.

Ribera, estudià el cos humà, incorporant visions deformes, grotesques de rodamons(gent que va de poble en poble captant o venent) gent marginal als qual desitja dignificar i que solen representar-se a mida natural des d`un punt de vista molt baix que ressalta de forma monumental la seua figura sobre un cel blau. També s`ha de destacar que el seu estil és la representació de la ruïna del cos humà: personatges molt prims en sants i penitents, pell envellida, etc.

Crueltat

Dramatisme

Diagonals

Profunditat i volum

Expressivitat , escorç forçats

Cos molt prim i la pell sembla real

La barbuda dels AbruzzosLa barbuda dels Abruzzos Mans, i vestimenta mostren una gran

naturalitat. La il·luminació és detallada i infereix

per a donar més tensió a diverses zones.

Utilització clarobscurs. El focus de llum il·lumina la zona del

cap del nen, i des d'aquí el pit del que mama i el braç dret de la mare amb el qual ho subjecta, deixant en penombra la resta de l'obra.

l'atenció aquest pit que sembla sortir gairebé del centre del tòrax, la qual cosa reforça la sensació de que no es tracta d'una dona amb barba sinó d'un home amb un pit doncs el seu rostre és absolutament viril.

El marit, ficat a la zona d'ombra mostra un aspecte seriós, resignat i cansat.

L’ESCOLA ANDALUSA !!Zurbaràn (1598-1664), Pintor de la vida monàstica l’anomenat

“PINTOR DE FRARES”- Simplicitat- Monumentalitat - Senzillesa- Domina els jocs de llum, accentuats, sovint pels blancs dels hàbits

dels frares. En les obres religioses, d`altra banda, l`expressivitat dels rostres,

els plecs de la roba i l`harmonia del color fan que els seus quadres religiosos MÉS VALORATS.

Mostra una gran capacitat per pintar allò que veu, donant corporeïtat als objectes i captant les qualitats tàctils dels obejctes (vellut, bordats)

Blancs dels hàbits dels frares

Solen ser actes de caritat , humiltat

Simplicitat res de teatralitat ni exhuberància, és un sentit religiós humanitzat i comprensible

La textura de la tela sembla real

Aparició de Sant Pere a Sant Pere Nolasc

Sant Hug al refectori dels cartoixos

Quadre dins de quadre

Blanc, varies tonalitats

Personalitats reals

Línia forma de LPerò apareixen també línies rectes

Lum clara i brillant distribuida per tota la composicióBodegons o natura morta

L`apropament de la religió a la vida quotidiana. Misticisme dolç i familiar simbolitzat en uns temes commovedors i pietosos. És un pintor que domina el color, la forma i la llum.

Es va interessar pel naturalisme, però va intentar fer-ho de manera amable, dolç, fins i tot quan representava temes de certa cruesa.

L'estudi de la llum.

La seva pintura és de gran qualitat tècnica, amb domini del colorit càlid i una pinzellada solta.

És una pintura amable, omplede gràcia i tendresa.

Obra sobretot religiosa, però també va ser pintor de nens,captaires (persona que viu de captar almoina) de carrer, o representacions infantils.

Nens menjant raïm i meló (1660)

Oli sobre llenç

Dos nens que per la rapidesa que mengen

podem deduir que ho han furtat.

Predomini de colors obscurs (marrons)Però amb gran lluminositat i ens recorda a la pintura veneciana.

Comença la tècnica de “ L’esfumato” el contorn desapareix…

Naturalisme roba, peus dels nens..

Llum tenebrista

La sagrada família de l’ocellet

Dones a la finestra

Oli sobre llenç

Rostre més gentil femení

Pinzellada més solta

Escena familiar dins d’unacasa sevillanaSegle XVII

Focus de llum exterior TENEBRISME

Juan Valdés Leal És com el negatiu de Murillo. Les seues obres reflecteixen la seua

preocupació per la mort i el més enllà. In ictu oculi( EN UN ABRIR Y CERRAR DE OJOS)

La vida humana simbolitza la vela ,La calavera és la mort que arriba i apaga la vida.

Objectes plaer i vanitats de l’home

Arc de mig punt i esquema triangular

Penombra , tenebrisme

L’ESCOLA MADRILENYA!!

Velàzquez (1599-1660)

- Llibertat temàtica no tant de tema religiós.- Penetra amb profunditat amb la psicologia del personatge.

DISTINGIM 2 ETAPES

LA SEVILLANA FINS 1621 LA ETAPA MADRILENYA1623

Etapa sevillana La seua evolució artística s`inicia ací, amb els anys

sevillans, impregnats del naturalisme tenebrista de Caravaggio. Les obres de l`etapa sevillana: El aguador de Sevilla, Vella fregint ous i L`adoració dels Reis Mags, son mostres d`aquesta etapa. El aguador es considerada com la més representativa i es caracteritza pel realisme, el clarobscurisme i la singularització dels objectes que amb la llum assoleixen més volum, especilament la gerra del primer plà.

En totes aquestes obres de primer plà empra una tècnica

basada en l`ús d`una pasta densa i espessa. El dibuix es detallat, ben definit i acabat. En relació als colors, predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds profunds i rotjos càlids .

El aguador de Sevilla, Vella fregint ous i

L`adoració dels Reis Mags. Realisme, el clarobscurisme, objectes + volum amb llum. Pasta densa i espessa. El dibuix es detallat, ben definit i acabat. En relació als colors,

predominen els marrons, terrosos, ocres, junt als verds profunds i rotjos càlids Prespectiva aerea, profunditat, Bodegos( natura morta), tenebrista, objectes

reflexen el seua material.

ETAPA MADRILENYA Però a Sevilla, la clientela és molt pobra: bàsicament eclesiàstica i aviat

passarà a Madrid, on gràcies al suport del seu sogre i a les recomancions de diversos amics nobles, entre els quals destaca el Comte-Duc d`Olivares, s`introduirà a la Cort i el 1623 farà un primer retrat del rei Felip IV, que agradà molt el monarca i la Cort. L`amistat i l`entesa amb Olivares, permetrà que siga nomenat primer pintor reial.

Moment que pintarà els principals membres de la Cort, però sobretot la Família Reial, però també farà incursions en temes històrics, mitològics, entrarà en contacte amb altres artistes, Rubens, viatjarà a Itàlia, on va conéixer la pintura veneciana i es desentendrà, cuasi definitivament, dels temes religiosos.

Els retrats del rei i de personatges de la Cort destaquen per les senzilles composicions, el realisme, l`escassa preocupació pel fons i l`estatisme dels personatges. Són retrats de cos sencer, de bust, de ¾, i més tard, eqüestres.

Els borratxos i La farga de Vulcà

Se poden distingir diferents parts: la de l`esquerra, d`inspiració caravaggiesca, amb Baco com a Déu del vi, al centre, acompanyat, a la seua dreta per un jove mig despullat i un tercer d`asquenes. A l`esquerra de Baco, apareixen 6 personatges populars que alaben al Deu sota els efectes del vi.

La farga de Vulcà (1630), permet comprovar la intensa evolució del seu art, cap a una major lluminositat, una composició més dinàmica i expressivitat dels personatges. Ací, el déu ferrer i els seus ajudants fan una pausa en el treball a la farga per escoltar Apol.lo, que els dona la notícia de la infidelitat de Venus; però el tema mitològic és ací molt més a prop de l`escena quotidiana que de la idealització tradicional que rebien els temes mitològics

Durant aquest període el dibuix es fa més solt, les figures perden rigidesa , es presagia la perspectiva àeria, i utilitza el gris, ocre i els verds suaus

Coses que tenim en compte

Recordem que la perspectiva àeria fou avançada per Leonardo Da Vinci i és ara, en el Barroc, quan es desenvolupa, especialment per Velàzquez.La perspectiva àeria , per tant, tracta de reproduir més fidelment, tot un ambient, i en això Velàzquez és tot un example.

Com a retratista del Papa, sens dubte, s`ha d`assenyalar com Velàzquez ha sabut captar la mirada enèrgica, mostra d`un gran verisme.

Els darrers anys la pinzellada es fa,per tant, definitvament solta i ràpida, es redueix la quantitat de pasta pictòrica i es cuiden l`ambientació i els detalls, però sobretot, destacarà pel definitiu domini de la perspectiva àeria en les que són les seues obres fonamentals, Las Meninas i Las Hilanderas/Les Filadores.

LAS MENINAS

Personatges disposats frontalment

Espill fons Reflecteix als reis

Pinzellada fluïda i vibrant

monocroma de blancs, negres, grisos i ocres

Realisme, prespectiva aerea fundida amb prespectiva líneal

C’EST FINI