(B+E) D’EDIFICI AÏLLAT PER A LLAR D’INFANTS al C/ Antoni ... · redacta per encàrrec de...

AJUNTAMENT DE LLORENÇ DEL PENEDÈS

Memòria descriptiva

1. Memòria descriptiva

(B+E) D’EDIFICI AÏLLAT PER A LLAR D’INFANTS al C/ Antoni Gaudi, s/núm. de Llorenç del Penedès (Baix Penedès) Full núm. 1



1. Memòria descriptiva Md 1.1 Objecte. Agents Md 1.2 Informació prèvia Md 1.3 Descripció del projecte Md 1.4 Prestacions de l’edifici




REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006) 1. Memoria descriptiva: Descriptiva y justificativa, que contenga la información siguiente: 1.2 Información previa*. Antecedentes y condicionantes de partida, datos del emplazamiento, entorno físico, normativa urbanística, otras normativas, en su caso. Datos del edificio en caso de rehabilitación, reforma o ampliación. Informes realizados. 1.3 Descripción del proyecto*. Descripción general del edificio, programa de necesidades, uso característico del edificio y otros usos previstos, relación con el entorno. Cumplimiento del CTE y otras normativas específicas, normas de disciplina urbanística, ordenanzas municipales, edificabilidad, funcionalidad, etc. Descripción de la geometría del edificio, volumen, superficies útiles y construidas, accesos y evacuación. Descripción general de los parámetros que determinan las previsiones técnicas a considerar en el proyecto respecto al sistema estructural (cimentación, estructura portante y estructura horizontal), el sistema de compartimentación, el sistema envolvente, el sistema de acabados, el sistema de acondicionamiento ambiental y el de servicios. 1.4 Prestaciones del edificio* Por requisitos básicos y en relación con las exigencias básicas del CTE. Se indicarán en particular las acordadas entre promotor y proyectista que superen los umbrales establecidos en el CTE. Se establecerán las limitaciones de uso del edificio en su conjunto y de cada una de sus dependencias e instalaciones.

Habitabilidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre. Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se alcancen condiciones aceptables de salubridad y estanqueidad en el ambiente interior del edificio y que éste no deteriore el medio ambiente en su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de toda clase de residuos.

2. Protección contra el ruido, de tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de las personas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.

3. Ahorro de energía y aislamiento térmico, de tal forma que se consiga un uso racional de la energía necesaria para la adecuada utilización del edificio.

4. Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan un uso satisfactorio del edificio.

Seguridad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre. Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Seguridad estructural, de tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo, daños que tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros de carga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica y la estabilidad del edificio.

2. Seguridad en caso de incendio, de tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio en condiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del propio edificio y de los colindantes y se permita la actuación de los equipos de extinción y rescate.

3. Seguridad de utilización, de tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo de accidente para las personas.

Funcionalidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre. Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Utilización, de tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio.

2. Accesibilidad, de tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación reducidas el acceso y la circulación por el edificio en los términos previstos en su normativa específica.

3. Acceso a los servicios de telecomunicación, audiovisuales y de información de acuerdo con lo establecido en su normativa específica.




1.1 Objecte. Agents

Objecte:

El Projecte té per objecte definir la totalitat de les obres necessàries per a la construcció d’una llar d’infants al municipi de Llorenç del Penedès. El programa respon als requeriments fixats per l’Ajuntament de Llorenç del Penedès i d’acord al que determina el Decret llei 5/2004 de creació d’escoles bressol de qualitat. (DOGC núm. 4175,15-07-2004), així mateix com “les recomanacions per a la construcció d’escoles bressol municipals”, de les guies metodològiques de la Diputació de Barcelona, de juny de 2006 L’edifici s’ha dissenyat per una capacitat màxima de 61 places, ampliable, en un futur i compta amb sala polivalent, menjador, una aula per nadons de 0-1 anys, una d’1-2 anys, dos de 2-3 anys, serveis sanitaris i altres dependències administratives i de serveis auxiliars. Té una superfície útil de 492,54 m2 i una superfície total construïda de 583,69 m2. A més compta amb espais exteriors complementaris de porxos, pati, zones enjardinades i aparcament.




Agents:

Projecte: Títol del projecte: (B+E) d’edifici aïllat per a llar d’infants Emplaçament: C/ Antoni Gaudí, s/núm. Llorenç del Penedès (Baix Penedès) Clau: Promotor/s: Empresa: Ajuntament de Llorenç del Penedès NIF.: P-4307500-A Representat per: Salvador Sonet Mestre NIF.: Adreça: Plaça de la Vila núm.: 1 Municipi: Tarragona Codi postal: 43712 Redactor/s: Empresa: Ricardo-Saúl Sánchez Obaya NIF.: 39673686-C Representat per: Arquitecte: Ricardo-Saúl Sánchez Obaya NIF.: 39673686-C Col·legiat: 25816/4 de l’I. Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Telèfon: 977666884 Correu electrònic: [email protected] Fax: 977666884 Adreça: Av. del Puig núm.: 1, baixos Municipi: El Vendrell Codi postal: 43700 Tècnics col·laboradors: Càlcul d’estructura: Empresa: NIF.: Responsable: Ignacio Vallet Viñallonga, arquitecte. NIF.: 38507441 Correu electrònic: [email protected] Telèfon: 933846627 Adreça: C/ Marina núm.: 68, 3a. Municipi: Badalona Codi postal: 08912 Càlcul d’instal·lacions d’electricitat: Empresa: Oficina Tècnica d’Enginyeria Ichart NIF.: Responsable: Josep Ma. Ichart Mauri NIF.: Col·legiat: Núm.: 12.233 Correu electrònic: [email protected] Telèfon: 977663928 Adreça: La Rambla, 20, 2n, 2a núm.: 977155059 Municipi: El Vendrell Codi postal: 43700 Altres: Empresa: Constructora NIF.: Responsable: NIF.: Correu electrònic: Telèfon: Adreça: núm.: Municipi: Codi postal: Altres tècnics o empreses col·laboradores: Estudi geotècnic: Empresa: GEOTEC Estudis geotècnics i mediambientals CIF.: B-43671379 Responsable: Jordi Toda i Vericat geòleg col. Núm.: 4575 Fax.: 977609977 Correu electrònic: [email protected] Telèfon: 977609999 Adreça: Passatge Tallers núm.: 5 Municipi: Valls Codi postal: 43800 Estudi de seguretat i salut: Arquitecte: Ricardo-Saúl Sánchez Obaya NIF.: 39673686-C Col·legiat: 25816/4 de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Telèfon: 977666884 Correu electrònic: [email protected] Fax: 977666884 Adreça: Av. del Puig núm.: 1, baixos Municipi: El Vendrell Codi postal: 43700

Pla de control de qualitat: Empresa: NIF.: Responsable: NIF.: Correu electrònic: Telèfon: Adreça: núm.: Municipi: Codi postal: Estudi mediambiental: Empresa: NIF.: Responsable: NIF.: Correu electrònic: Telèfon: Adreça: núm.: Municipi: Codi postal: Estudi de patologies: Empresa: NIF.: Responsable: NIF.: Correu electrònic: Telèfon: Adreça: núm.: Municipi: Codi postal: Manual d’ús i manteniment: Arquitecte: Ricardo-Saúl Sánchez Obaya NIF.: 39673686-C Col·legiat: 25816/4 de l’Il·lustre Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Telèfon: 977666884 Correu electrònic: [email protected] Fax: 977666884 Adreça: Av. del Puig núm.: 1, baixos Municipi: El Vendrell Codi postal: 43700 Altres: Empresa: NIF.: Responsable: NIF.: Correu electrònic: Telèfon: Adreça: núm.: Municipi: Codi postal:




1.2 Informació prèvia

Antecedents i condicionants de partida:

- El present projecte de construcció d’un edifici per a Llar d’infants al municipi de Llorenç del Penedès, es redacta per encàrrec de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès amb la finalitat primordial d’estudiar i valorar el cost de les obres a executar.

En data 10 de juny de 2009 s’adjudica en Junta de Govern a aquests que subscriuen la redacció del projecte. - Amb anterioritat a la redacció del present projecte, es va redactar un Projecte bàsic que va servir de base

per a determinar orientativament els següents aspectes: - abast econòmic - necessitats reals de l’obra - dificultats tècniques

Posteriorment i fins la finalització i lliurament del projecte, el redactor ha mantingut diverses reunions amb els responsables de la Corporació: President Salvador Sonet Mestre, 1er Tinent Alcalde Manel Viñas Mañé, Directora de la llar Montserrat Rafecas i Mestre; en les que han analitzat i valorat els condicionants físics, urbanístics, econòmics i programàtics inicialment contemplats al Plec de Clàusules tècniques del concurs fins arribar a la solució de consens que recull el document final.

Condicionants tècnics:

Per la redacció del projecte s’han utilitzat el següent material topogràfic i cartogràfic: - Cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya a escales: 1/50.000, 1/5000 i 1/1000. - Cartografia de les NNSS de Planejament del municipi. - Ortofotografies de l’Institut Cartogràfic de Catalunya - Estudi geotècnic realitzat per l’empresa GEOTEC, S. L.

Condicionants econòmics:

- Als efectes de viabilitat econòmica, de tramitació i de gestió dels ajuts i subvencions, el pressupost de l’obra comprèn la totalitat de la despesa prevista a excepció de l’equipament mobiliari interior i exterior i de la portada dels serveis d’electricitat i telefonia.

Situació: - Carrer Antoni Gaudí s/núm. A l’oest del nucli urbà de Llorenç del Penedès - Coordenades: X: 378263.66 Y: 4.571464.80

Formes, dimensions i superfície:

- Els terrenys on es projecta l’edifici tenen una superfície de 2.286 m2.

Altitud i topografia:

- L’altitud de l’àmbit és de 166m sobre el nivell del mar. - La topografia és poc accidentada amb una lleu pendent en sentit nord-sud del 3,5 %. Límits:

- Nord: El mateix solar i carrer de Les Escoles. - Est: El carrer d’Antoni Gaudí - Sud: El mateix solar i Carretera T-240 - Oest: El mateix solar i sòl no urbanitzable

Elements existents:

- El solar compta amb una plantació de vinya.

Serveis existents:

Pavimentació: - Els terrenys compten amb accés rodat directe per l’est des del carrer d’Antoni Gaudí. Sanejament: Clavegueram, hi ha xarxa pel carrer d’Antoni Gaudí. S’haurà de fer l’escomesa. Pluvials, hi ha xarxa pel carrer d’Antoni Gaudí. S’haurà de fer l’escomesa. Aigua: Els terrenys no compten amb connexió de servei, que caldrà preveure al projecte. Electricitat: Els terrenys no compten amb connexió de servei, que caldrà preveure al projecte. Gas: No hi ha al municipi. Telecomunicacions: Els terrenys no compten amb connexió de servei de telecomunicacions que caldrà preveure al projecte.

Enllumenat públic: Hi ha una xarxa nova al carrer Antoni Gaudí construïda en el desenvolupament del sector 6 “Eixample oest” de les NNSS de Planejament del municipi

Característiques de l’entorn:

Accés: Per la Ctra. T-240, així com pel carrer de les Escoles, i posteriorment pel carrer d’Antoni Gaudi. També directament pel carrer de Ponent. - - Edificacions adjacents: CEIP de Llorenç del Penedès 100 m. al nord. - Cases unifamiliars arrenglerades a l’est. Mobiliari urbà: No hi ha. Trànsit: Baix. Nivell sonor: Baix.

Normativa urbanística:

És d’aplicació al municipi les NNSS de planejament aprovades definitivament per la CUT en data 22/12/1986 i publicades al DOGC núm.: en data 08/06/1987. Tanmateix, el projecte s’ha redactat d’acord a: - Modificació puntual de les NNSS de planejament del terme municipal de Llorenç del Penedès per precisar

la normativa al sistema d’espais lliures. Text Refós acord CTU de Tarragona de data 31/03/2011. - Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Aprovat definitivament per la CTU de Tarragona en data

09/06/2011. Ambdues en tramitació pendents de publicació, raó per la qual les obres del projecte no seran executables fins que qualsevol d’aquests instruments sigui vigent.

Dades urbanístiques:

Planejament general vigent: Data d’aprovació: Planejament complementari vigent: Data d’aprovació: Classificació del sòl: Qualificació urbanística: Usos previstos pel planejament: Superfície de la parcel·la:

NNSS Acord CTU Tarragona 22/12/1986 POUM - M.P. de les NNSS En tramitació AD. 09/06/2011 – Acord CTUT 31/03/2011 Sistema d’espais lliures. Parcs públics (Clau N) Sòl no urbanitzable. Lleure, esportiu i educatiu. Clau “N” 2.286,00 m2 (segons NNSS).

Paràmetres normativa: MP NNSS POUM

Paràmetres projecte: MP NNSS POUM

Condicions d’edificació:

Parcel·la mínima: Ocupació de parcel·la: Volum edificable: Sostre edificable: Alçada reguladora: Densitat: Separació a límit de parcel·la: Separació a carrer/s: Profunditat edificable: Alçada màx./mín. planta baixa:

- 50%

- 0,50m2/m2

10,60m - - - - -

- - - - - - - - -

Parcel·la mínima: Ocupació de parcel·la: Volum edificable: Sostre edificable: Alçada reguladora: Densitat: Separació a límit de parcel·la: Separació a carrer/s: Profunditat edificable: Alçada màx./mín. planta baixa:

2.286,00 m2 25%

- 0,25m2/m2

4,50m -

4,50m

11,50m -

26.337,00m2 2,2%

- 0,022m2/m2

4,50m -

4,50m

11,50m -




El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.

És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.

Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.

A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE.

Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Codi Tècnic de l’Edificació

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)




Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Habitatge

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Requisits mínims d’ habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

D 259/2003 (DOGC: 30/10/03) correcció d’errades: DOGC: 6/02/04) Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes CTE DB SUA-9 Accessibilitat

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Modificacions conforme al Real Decreto 173/2010, de 19 de febrer (BOE 11-03-2010)

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones. (deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis.

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Seguretat en cas d’incendis

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

CTE DB SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

CTE DB SUA-3 Seguretat enfront al risc de confinament.

CTE DB SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

CTE DB SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

CTE DB SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

CTE DB SUA-8 Seguretat front al risc causat per la acció del llamp

CTE DB SUA-9 Accessibilitat





REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia

CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior

RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis, Qualitat de l’aire interior

RD 1027/2007, 20 de juliol

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll

CTE AB HR Protecció enfront soroll

RD 314/2006 BOE 28/03/2006

RD 137/2007 BOE 20/12/2007

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE 1 Resistència i estabilitat

CTE DB SE 2 Aptitud al servei

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE C Fonaments

CTE DB SE A Acer

CTE DB SE M Fusta

CTE DB SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. Norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99) Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 Pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 Recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 Pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)




Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis

Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Instal·lacions de fontaneria

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya).

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Instal·lacions tèrmiques

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis

RD 1027/2007, 20 de juliol

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión. (deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis

RD 1027/2007, 20 de juliol

Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació




CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SUA-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions de parallamps

CTE DB SUA-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006 Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales

RD 1853/93 (BOE: 24/11/93)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)

Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles

O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86)

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)

Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos

O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86)

Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg

Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació

Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)

Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias

RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88)

Aparatos a gas

RD 1428/1992

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. (Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)




Control de qualitat

Directiva 89/106/CEE de productes de construcció

Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)




1.3 Descripció del projecte. Descripció general de l’edifici:

- Es tracta d’un edifici aïllat, de forma pseudorectangular, en planta baixa, en el que la distribució en planta es considera l’element fonamental per a la configuració de l'edifici, donat el programa que ha d’acollir.

- L’edifici està conformat per tres sectors fonamentals, les aules, la zona administrativa i de serveis, i la

sala polivalent, que actua de nexe comunicador entre ambdues i dóna accés al mateix.

Programa de necessitats:

El programa de necessitats respon als requeriments fixats per la Corporació municipal i d’acord al que determina el Decret llei 5/2004 de creació d’escoles bressol de qualitat. (DOGC, núm. 4175 de data 15-07-2004). El programa i superfícies es determina de forma pormenoritzada al quadre de superfícies.

Ús característic de l’edifici:

- L’ús característic de l’edifici és l’educacional de titularitat i ús públic.

Altres usos previstos: Cap. Relació amb l’entorn: L’edifici es col·loca perpendicular al carrer Antoni Gaudí, on es troba l’accés per la sala polivalent amb

orientació est-oest Les peces principals (aules) es col·loquen amb la façana al sud, aprofitant la millor orientació per la totalitat d’aquestes i la seva relació directa amb l’espai exterior conformat per un pati dins del mateix solar. Les restants dependències administratives i de serveis es col·loquen a la façana nord on es troba l’aparcament.

QUADRE DE SUPERFÍCIES

Títol del projecte: PROJECTE (B+E) DE EDIFICI PER A LLAR D’INFANTS Emplaçament: C/ Antoni Gaudi, s/núm. Llorenç del Penedès, (Baix Penedès)

Superfícies útils: Planta Clau de

local Denominació del local Superfície segons programa

Superfície segons projecte

PB 1 Porxo d’accés 30,89 m2 2 Vestíbul 34,84 m2 3

Aula 1 (menors 1 any) Dormitori

39,85 m2

4 Zona d’aigües 3 5,14 m2 5 Direcció 9,92 m2 6 Sala de professors 18,17 m2 7 Vestuaris 12,85 m2 8 Material 9,37 m2 9 Servei adaptat 3,78 m2 10 Bugaderia i neteja 6,52 m2 11 Rebost 3,50 m2 12 Menjador 48,85 m2 13 Instal·lacions 9,68 m2 14 Magatzem 15,63 m2 15 Sala d’usos múltiples 108,50 m2 16 Porxo pati 58,94 m2 17 Aula 4 (2-3 anys) 53,93 m2 18 Zona d’aigües 14,08 m2 19 Aula 3 (2-3 anys) 53,68 m2 20 Aula 2 (1-2 anys)

Dormitori 35,55 m2

21 Zona d’aigües 2 8,70 m2 TOTAL superfície útil 492,54 m2

Superfícies construïdes:

Planta Superfície edificada (100%) Superfície de porxos (50%) Total (m2) PB 539,34 44,35 583,69 TOTAL superfície construïda 583,69

Superfícies urbanitzades: Localització Superfície urbanitzada

Pati + jardí 1.079,98 m2 Aparcament 577,98 m2

TOTAL superfície urbanitzada 1.657,96

m2




Compliment del CTE: Descripció de les prestacions de l’edifici per requisits bàsics i en relació amb les exigències

bàsiques del CTE:

Són requisits bàsics, conforme a la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE), els relatius a la funcionalitat, seguretat i habitabilitat. S’estableixen aquests requisits amb el fi de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, havent els edificis de projectar-se, construir-se, mantenir-se i conservar-se de tal forma que es satisfacin aquests requisits bàsics.

Requisits bàsics relatius a la funcionalitat:

1. Utilització, de tal forma que la disposició i les dimensions dels espais i la dotació de les instal·lacions facilitin l’adequada realització de les funcions previstes en l’edifici.

Les dimensions de les dependències compleixen els requisits mínims determinats pel Decret Llei 5/2004 de creació d’escoles bressol de qualitat. (DOGC núm. 4175 de data 15-07-2004) Recomanacions per a la construcció d’escoles bressol municipals segons l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona: Programa mínim per a escoles bressols d’un línia : 3 aules, sala polivalent, cambra de biberons, cambra de descans de nadons, espai d’higiene per a 0-1 any, lavabo per a 1-2 anys, despatx d’administració, cambra higiènica del personal, cambra de preparació d’aliments, pati de jocs. Ratio d’aules i pati de jocs 2m2 per infant Superfícies mínimes per a escoles bressols d’un línia: Espais docents

- Sala d’infants menors d’un any.................................30m2 - Sala d’infants d’entre 1 i 2 anys................................30m2 - Sala d’infants d’entre 2 i 3 anys................................40m2 - Sala d’usos múltiples................................................30m2

Espais de serveis - Cambra de preparació d’aliments o biberoneria.......10m2 (orientatiu) - Cambra higiènica de personal..................................10m2 (orientatiu)

Espais administratius: - Despatx d’administració............................................10m2

Superfície útil total del centre:..........................................200m2 Superfície mínima del pati..................................................82m2 Superfície mínima de la parcel·la.....................................500m2 (orientatiu) Totes les dependències compten amb les instal·lacions necessàries per facilitar de forma adient les funcions a les que estan destinades. La distribució funcional de les diferents peces de l’edifici s’ha estudiat per reduir el màxim possible els recorreguts dins de l’edifici. Criteris funcionals del projecte

- Edificació en una planta. Fa possible que l’infant pugui desplaçar-se amb la major autonomia possible, i d’aquesta manera no depèn tant ni dels educadors ni dels horaris.

- Continuïtat entre espais interiors i exteriors. Dóna a l’infant més possibilitats d’exploració i engrandeix l’espai de l’aula sense necessitat de posar una única activitat en grup.

- Elements proporcionals als usuaris. Les dimensions, distàncies i alçades han de tenir en compte que l’usuari per excel·lència de l’escola és l’infant; les finestres per exemple, han de permetre que aquest arribi a veure que hi ha a l’altra banda

La distribució i l’equipament de l’espai ha de complir els criteris generals sobre les zones d’equipaments següents:

- Visibilitat. Tots els infants han de ser accessibles visualment per a l’educador o educadora, des de qualsevol punt de l’aula. Les separacions dels racons o zones d’activitat s’han de fer amb mobles, elements de joc o indicacions òptiques a terra.

- Accessibilitat. El mateix criteri de visibilitat facilita l’accessibilitat dels educadors als infants o a l’inrevés. Els canvis de nivell de terra han de ser prou suaus o progressius perquè no suposin una dificultat en aquest sentit.

- Continuïtat de l’espai. Si l’estança està connectada orgànicament amb els espais adjacents i l’accés entre ells és fluid, la dimensió efectiva de l’espai resultant és molt més gran que la suma quantitativa. Es desitjable que l’aula es perllongui per una banda amb el pati i per l’altra amb la sala d’usos múltiples.

- Transparència. Els criteris anteriors són més fàcils de complir si els paraments entre espais contigus són transparents. La transparència uneix espais en lloc de separar-los, i permet a l’infant realitzar activitats de manera autònoma, amb la supervisió a distància de la persona adulta. L’infant pot explorar l’espai amb més confiança, perquè no perd de vista l’educador o l’educadora.

- Amplitud. L’estança ha d’integrar una zona d’higiene i emmagatzematge d’estris d’ús personal, racons de joc, zona de menjar, zona per dormir, zona de trànsit per adults i infants i zona d’emmagatzematge de material de jocs d’ús infantil i d’altres elements necessaris per als educadors.

- Aprofitament. De la llum natural per a les zones de joc de l’aula.

- Seguretat. Els elements que puguin suposar perill s’hauran de controlar de manera eficaç sense caure en la restricció innecessària que minva les possibilitats d’actuació de l’infant. El criteri ha de possibilitar la major autonomia de l’infant en condicions convenients.

- L’espai exterior. És recomanable que totes les estances destinades als infants tinguin accés al pati. El paviment no ha de ser continu sinó amb variacions, cal que hi hagi racons tranquils per activitats de manipulació i investigació: sorral, altres materials continus, taules, un petit hort per a que hi treballin els més grans, etc., com també zones per a jocs de moviment: mòduls d’escales, plataformes, rampes, circuits per a jocs amb rodes, etc.

Criteris constructius del projecte

- Paviments: Els més utilitzats i recomanables són els flexibles i tous, com ara els de linòleum. A les cambres amb presència d’aigua els materials més usats i recomanables són els ceràmics fàcilment netejables. També és recomanable la utilització d’arestes arrodonides en contacte amb la paret, especialment a la cuina.

- Coberta plana no transitable: És recomanada en tots aquells centres on no sigui necessària la utilització de la coberta, i en què la climatologia local no comporti dificultats futures de manteniment pels efectes de la pluja o la neu. Aquestes cobertes acostumen a estar acabades amb graves, que cobreixen els elements que hi ha disposats, com les plaques d’aïllament tèrmic.

- Façana: Cal pensar en la protecció de les diverses aules amb la presència d’elements com ara un porxo, com element sòlid que forma part de la composició de la façana, o bé tendals. Per altra banda, la façana no ha de tenir cap element exterior accessible als infants, com ara cantells vius o esglaonats, que puguin generar talls o caigudes.

- Envidraments exteriors: En les plantes baixes, no cal que hi hagi una part fixa a la zona inferior de la vidriera, ja que no hi ha perill de caiguda. Tot i això, aquesta és recomanable, fins a 120 cm. aproximadament. Pel que fa a les zones accessibles




als infants, a part de disposar d’una cambra d’aire, el vidre ha de ser laminat.

- Tancaments interiors: És recomanable la utilització de proteccions i arrambadors de 120 cm. com a mínim, d’un material que folri les parets i que sigui fàcilment netejable. Un dels més utilitzats és la melamina de colors, que ha de complir les prescripcions contra el foc. Altres alternatives usuals són els taulers de DM envernissats o pintats, les rajones, etc. La utilització de proteccions és recomanable en aules i espais comuns i de circulació.

- Envidraments interiors: Com es tracta d’espais interiors, no cal que les vidrieres tinguin cambra d’aire, si bé és important que siguin de vidre laminat, per evitar accidents per trencament. En el cas de les portes d’accés a les aules des d’altres aules o espais comuns, és recomanable que l’envidrament comenci des de la part més baixa; així es pot veure si hi ha algun infant a l’altra banda, i evitar accidents. No es permeten portes de vidre sense fusteria.

- Fusteria: Ha de disposar d’elements per no enganxar-se els dits, si és possible integrats en la fusteria. Així com disposar de baldons de tancament no accessibles als infants, per tal que els educadors limitin la sortida dels més inquiets.

- Cels rasos practicables: La utilització de cels rasos, a part dels efectes estètics que se’n puguin derivar, és recomanable en tots aquells espais en què hi hagi excés d’instal·lacions, o en què aquestes siguin susceptibles de ser modificades amb el temps. En aquest sentit, és beneficiós per al manteniment de l’edifici disposar de cels rasos practicables en les zones d’ús comú o en les cambres humides, per on discorren bona part de les instal·lacions d’aigua, desguàs o climatització, si aquestes no estan projectades per ser vistes. Així mateix, és recomanable la utilització de cels rasos amb característiques fonoabsorvents, especialment a les zones d’ús comú o a la sala d’usos múltiples, per la quantitat de persones que poden utilitzar-les alhora. A les aules de 2-3 anys també hi ha molt soroll ambient.

També s’han tingut en compte els següents “Criteris per a la construcció de nous edificis per a centres docents públics segons el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya”: Criteris funcionals del projecte

- Orientació: Per a les aules d’educació infantil, l’orientació recomanada és la sud. - Pati: Serà bàsicament de sauló i s’haurà de poder sectoritzar.

- Accessos: L’accés al centre des de la tanca fins a la porta de l’edifici es farà a

través d’una zona pavimentada. S’ha de possibilitar l’accés d’un vehicle fins a la cuina (accés mercaderies).

- Dotació sanitària: Hi haurà al menys un servei de lavabo adaptat per planta, que

podrà ser compartit amb el de professors. Es disposarà també d’una pica per treballs manuals a dintre de l’aula i a més a més, a les aules de P3 una aigüera fonda (tipus polivan), preferiblement col·locada a dintre de la zona d’aigües i en tot cas, una zona diferenciada de la resta de l’aula.

Criteris constructius del projecte

- Característiques generals: L’alçada entre forjats estarà entre 2,70-3,15 m. No

s’admetrà cap element constructiu, ni d’instal·lacions, que limiti l’alçada lliure per sota de 2,50 m. La superfície d’il·luminació de les aules estarà entre el 20% i el 25% de la seva superfície útil.

- Accessos i zones de circulació: Tant l’accés a l’edifici com tot el centre en

general, ha de tenir suprimides les barreres arquitectòniques (CTE, Codi Accessibilitat). A banda i banda de les portes d’accés als espais sempre s’ha de poder inscriure un cercle de 1,50 m. (Codi Accessibilitat).

- Treballs previs i sustentació de l’edifici: Cal considerar la compensació de terres

d’excavació i terraplè a l’hora de plantejar la ubicació dels edificis i de les pistes.

- Sistema estructural: L’estructura ha de donar resposta als criteris de flexibilitat d’ús i possibilitat de creixement de l’edifici. L’estructura de pilars tindrà una bona correspondència amb la modulació de la façana i la distribució interior de la planta i

evitarà quedar enmig dels espais procurant no ser mai un destorb per a qualsevol canvi funcional.

- Sistema envolvent: La solució recomanada per al contacte de l’edifici amb el terra

és la solera, que haurà d’estar degudament impermeabilitzada i garantir l’aïllament tèrmic entre el terreny i l’edifici.

- Cobertes: En cobertes planes les làmines impermeables es doblaran. Cal vigilar

especialment el solapament de les teles, l’embocadura dels baixants i els elements sortints de la coberta. Per garantir l’evacuació es col·locaran sobreeixidors sempre que hi hagi un parament vertical que delimiti la coberta en el seu perímetre.

- Fusteria exterior: Seran sempre de vidre i amb trencament de pont tèrmic. Sempre

que sigui possible, a les plantes sobre rasant, caldrà solucionar la neteja dels vidres des de l’interior.

- Portes: Les portes d’accés principal han de disposar de mecanisme de retorn. Les

portes de l’edifici considerades d’evacuació hauran d’obrir en el sentit de l’evacuació.

- Proteccions solars: Les aules han de comptar amb un element de control lumínic

interior (cortina amb guia o similar).

- Fusteria interior: Les portes han de garantir les exigències d’aïllament acústic que marca la normativa (30 dbA entre les unitats d’ús i les zones comunes). Es recomana la utilització de portes de material resistent als impactes i al frec. Cal protegir especialment la part inferior fins a 50 cm. d’altura i la zona al voltant de la maneta. Les portes de fusta tindran un aplacat de gruix mínim de 5 mm per a cada cara, acabat fàcilment netejable i cantell reforçat, amb un gruix mínim de 40 mm. Totes les portes, excepte les dels serveis de lavabos d’ús públic i les situades a les vies d’evacuació han de tenir dispositiu d’accionament amb clau. Han de tenir claus mestrejades per zones d’ús diferent. Les portes d’accés a la cuina des de l’exterior haurà de tenir una amplada mínima de 1,20 m. En general les portes dels magatzems i les dels locals tècnics han de tenir una amplada lliure mínima de 0,90 m. Les portes han de tenir mecanismes retenedors (les exteriors tindran algun mecanisme protector per evitar enganxar-se els dits).

- Revestiments de paraments verticals i sostres: A les zones de circulació i

vestíbuls s’ha de disposar d’una protecció eficaç al frec i als impactes, realitzada amb materials no inflamables i de fàcil manteniment, fins a una alçada mínima de 1,20 m.

- Paviments: A les cuines, zones de càtering i als vestidors, el paviment ha de ser

fàcilment netejable. El material utilitzat serà resistent i no atacable pels àcids. La unió entre el paviment i els paraments verticals, sempre que no estiguin enrajolats, s’ha de realitzar mitjançant la col·locació de sòcol de característiques similars a les del paviment. A les cuines, els sòcols seran arrodonits (mitja canya).

- Sanejament i evaquació d’aigües: Tots els espais humits o amb presa d’aigua

hauran de tenir una bunera sifònica al terra. Les conduccions s’han de situar a l’interior de rases, sobre una solera de formigó amb pendent mínim del 2%. Els pericons s’hauran de situar a l’exterior del perímetre de l’edifici per facilitar-ne el manteniment. Per evitar el risc de retorn de les aigües de la xarxa de clavegueram fins a l’interior de l’edifici s’ha de col·locar un dispositiu antiretorn (DB-HS5). Les aixetes seran del tipus temporitzades i de fàcil accionament. Als lavabos i dutxes les aixetes incorporaran dispositius airejadors reductors de consum.

- Enllumenat: A les zones comunes, es preveuran tres enceses diferenciades per

reduir el consum d’il·luminació en situacions especials: general, vigilància i neteja. L’enllumenat de vigilància serà d’un 15% de l’enllumenat general, i el de neteja del 50%. Les dependències disposaran de l’interruptor corresponent. Les aules es podran encendre i apagar amb interruptors locals i també es podran encendre i apagar per grups des del quadre de comandament general.

- Combustible: El dipòsit de gas-oil s’haurà de dimensionar de manera que garanteixi

el funcionament de la instal·lació per un període de 45 dies.

- Audiovisuals, dades i control: Ha de disposar de telèfon a la recepció, direcció, sala de professors. Així com televisió a la sala de professors i la sala gran. S’instal·larà un rellotge a l’àrea d’entrada.




- Protecció contra incendis: Les portes considerades d’evacuació exterior hauran de permetre l’obertura des de l’interior tant si estan tancades amb clau com si no.

- Accés al centre: S’ha d’incorporar a l’accés, el porter electrònic i interfonon

(connectat amb administració) i ha de tenir la bústia i el pannell informatiu del centre.

- Tancament solar: És recomanable que el tancament exterior tingui un caràcter lleuger i transparent. En cas que s’utilitzi malla, ha d’ésser com a mínim de barra o relliga i amb elements principals que garanteixin la rigidesa del conjunt. Queda prohibida l’ús de malla de simple torsió.

- Tractament terreny lliure i jardineria: És necessari escollir espècies aclimatades a

la zona geogràfica que requereixin el mínim manteniment i que no produeixin ni pollen ni borró. Caldrà fer la reserva d’un petit espai per situar-hi l’horta.

2.

Accessibilitat, de tal forma que es permeti a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes l’accés i la circulació per l’edifici en els termes previstos en la seva normativa específica.

Per tractar-se d’un edifici de titularitat pública i d’ús públic, s’ha projectat de forma que els recorreguts d’accés des de l’exterior i els interiors siguin adaptats a les persones amb mobilitat i comunicació reduïdes. Les característiques principals són:

- En els desnivells s’han previst rampes (adaptades). - No hi ha cap obstacle superior a 2 cm a l’entrada de l’edifici. (adaptada) - Davant i darrera de cada porta hi ha un espai on es pot inscriure un cercle de 1,50 m

de diàmetre. (adaptada) - L’edifici també compta amb cambra higiènica (adaptada).

3. Accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i d’informació d’acord amb l’establert en la seva normativa específica.

El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les infraestructures de telecomunicacions segons el Reial Decret Llei 1/1998 sobre “Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998). Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de telefonia bàsica (TB) i televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, si bé, no és obligatòria, la col·locació d'antenes parabòliques. Quan als serveis de telecomunicacions per cable (TLCA), només cal preveure la canalització, fins als punts de presa dels usuaris, una canalització, que possibiliti, en un moment donat, la col·locació del cablejat necessari, que serà a càrrec dels operadors. Pel que fa a la previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions, es complirà Reial decret 401/2003 pel qual s'aprova el “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones “ d’àmbit estatal d’aplicació.

4.

Facilitació per a l'accés dels serveis postals, mitjançant la dotació de les instal·lacions apropiades per a l’entrega dels enviaments postals, segons les disposicions de la seva normativa específica.

S’ha dotat l’edifici de bústia en la tanca d’accés.

Requisits bàsics relatius a la seguretat:

1. Seguretat estructural, l’edifici s’ha projectat de tal forma que no es produeixin en l’edifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin a la fonamentació, els suports, les

bigues, els forjats, els murs de càrrega u altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.

Els aspectes bàsics que s’ha tingut en compte a l’hora d’adoptar el sistema estructural (fonaments, suports, bigues, sostres, murs, parets, etc.) per l’edifici, són principalment els següents:

- Tipus i capacitat portant del sòl. - Resistència i estabilitat mecànica en front de les accions i influències previsibles

durant les fases de construcció i usos previstos, així com que qualsevol incidència extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades respecte de la causa original i es faciliti el manteniment.

- Aptitud de servei conforme a l’ús previst a l’edifici perquè no es produeixin deformacions inadmissibles, es limiti a un nivell acceptable la probabilitat d’un comportament dinàmic inadmissible i no es produeixin degradacions o anomalies inadmissibles.

- Economia en el disseny dels elements i sistemes de forma que siguin els més estàndards i corrents al sector, siguin de fàcil execució i es puguin incorporar processos de fabricació i modulació que estalviïn temps i diners.

2. Seguretat en cas d’incendi, l’edifici s’ha projectat de tal forma que els ocupants puguin desallotjar l’edifici en condicions segures, es pugui limitar l’extensió del incendi dins del propi edifici i dels colindants i es permeti l’actuació dels equips d’extinció i rescat.

L’edifici redueix a límits acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Els elements estructurals, l’envolvent, els elements de compartimentació, acabats i instal·lacions han estat dissenyats per reduir la propagació interior i exterior del foc. L’edifici compta amb mitjans adequats d’evacuació perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat. L’edifici compta amb equips i instal·lacions adients per fer possible la detecció, control i extinció de l’incendi així com la transmissió de l’alarma als ocupants. L’edifici es de fàcil accés als equips de rescat i extinció d’incendis. L’estructura portant té una resistència al foc suficient perquè durant un temps determinat es puguin donar les condicions anteriors. Condicions urbanístiques:

- L’edifici es de fàcil accés per als bombers. - L’espai exterior immediatament pròxim a l’edifici compleix les condicions suficients per

a la intervenció dels serveis d’extinció d’incendis. - Tots els elements estructurals són resistents al foc durant un temps superior al sector

d’incendi de major resistència. - L’accés està garantit ja que els forats compleixen les condicions de separació. - No es produeix incompatibilitat d’usos. - No es col·locarà cap tipus de material que per la seva baixa resistència al foc,

combustibilitat o toxicitat pugui perjudicar la seguretat de l’edifici o la dels seus ocupants.

3. Seguretat d’utilització, l’edifici s’ha projectat de tal forma que l’ús normal de l’edifici no suposi risc d’accident per a les persones.

L’edifici redueix a límits acceptables el risc de que els usuaris de l’edifici pateixin danys immediats durant l’ús previst, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. L’edifici compta amb paviments perquè els usuaris no rellisquin, ensopeguin o tinguin dificultats de mobilitat. També s’han protegit els forats, els canvis de nivell, les escales i rampes amb barreres de protecció. Amb aquests criteris s’han pres les següents mesures:

- S’han tingut en compte les mides de les finestres per facilitar les feines de neteja.




- S’han dissenyat els espais per evitar els impactes i el confinament. - S’han tingut en compte els nivells d’il·luminació adients a l’ús previst. - No hi ha a l’edifici risc d’ofegament ni perill per situacions d’alta ocupació. - S’han protegit i senyalitzat els recorreguts d’evacuació. - S’ha protegit l’edifici contra els llamps.

Requisits bàsics relatius a habitabilitat:

1. Higiene, salut i protecció del medi ambient, l’edifici s’ha projectat de tal forma que s’assoleixin condicions acceptables de salubritat i estanqueïtat en l’ambient interior de l’edifici i que aquest no deteriori el medi ambient en el seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota classe de residus.

El conjunt de l’edificació projectada disposa de mitjans que impedeixen la presència d’aigua o humitat inadequada procedent de precipitacions atmosfèriques, del terreny o de condensacions, i disposa de mitjans per a impedir la seva penetració o, en el cas, permeten la seva evacuació sense producció de danys. L’edifici en el seu conjunt disposa d’espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats, d’acord amb el sistema públic de recollida. El conjunt edificat i cada una de les dependències disposen de mitjans per a que els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant el seu ús normal, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. A més, l’evacuació de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques de l’edifici es realitza per coberta d’acord amb la normativa i reglamentació específica. L’edifici disposa de mitjans adequats per subministrar a l’equipament higiènic previst, aigua apta pel consum de forma sostenible, aportant cabals suficients pel seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud pel consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control de l’aigua. L’edifici disposa de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades de forma independent de les precipitacions atmosfèriques.

2.

Protecció contra el soroll, l’edifici s’ha projectat de tal forma que el soroll percebut no posi en perill la salut de les persones i les permeti realitzar satisfactòriament les seves activitats.

Tots els elements constructius verticals (particions interiors, parets separadores d’usuaris diversos, parets separadores de zones comuns interiors, parets separadores de sales de màquines, façanes) compten amb l’aïllament acústic requerit per reduir la transmissió de soroll aeri, el soroll d’impacte, el soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici i limitar la reverberació d’acord als usos previstos en les dependències que delimiten. Tots els elements constructius horitzontals (forjats generals separadors de cada una de les plantes, cobertes transitables i forjats separadors de sales de màquines), compten amb l’aïllament acústic requerit per reduir la transmissió de soroll aeri, el soroll d’impacte, el soroll i vibracions de les instal·lacions pròpies de l’edifici i limitar la reverberació d’acord als usos previstos en les dependències que delimiten.

3.

Estalvi d’energia i aïllament tèrmic, l’edifici s’ha projectat de tal forma que s’aconsegueixi un ús racional de l’energia necessària per a l’adequat ús de l’edifici. -

L’edifici disposa d’una envolvent adequada a la limitació de la demanda energètica necessària per a assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat de situació, de l’ús previst i del règim d’estiu i d’hivern, Les característiques d’aïllament i la inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, permeten la reducció del risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les característiques de l’envolvent. S’ha tingut en compte especialment el tractament dels ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics en els mateixos. L’edificació disposa d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i a la vegada eficaços energèticament disposant d’un sistema de control que permeti

ajustar l’encès a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions. La demanda d’aigua calenta sanitària i calefacció es cobrirà en part, mitjançant la incorporació d’un sistema de captació, emmagatzematge i ús d’energia solar de baixa temperatura, adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici. No es preveu la captació i transformació d’energia solar en elèctrica per procediments fotovoltàics.

Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les instal·lacions que permetin un ús satisfactori de l’edifici.

L’edifici s’ha dotat amb porxos i terrasses que complementen els usos previstos al mateix.

Compliment d’altres normatives específiques:

Estatals: EHE´08 Instrucció de formigó estructural i es complementen les seves determinacions amb els

Documents Bàsics de Seguretat Estructural. NCSE´02 Norma de construcció sismoresistent i que es justifiquen en la memòria d’estructures del

projecte d’execució. EFHE Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural

realitzats amb elements prefabricats TELE COMUNICACIONS R.D. Llei 1/1998, de 27 de febrer sobre Infrastructures Comuns de Telecomunicació

REBT Real Decret 842/2002 de 2 d’agost de 2002, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

RITE Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i les seves instruccions tècniques complementàries.

Autonòmiques:

Habitabilitat

Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a infants i joves. Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat

Accessibilitat

Llei 20/91, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. DOGC: 25/11/91. Decret 135/95, codi d’accessibilitat de Catalunya de desplegament de la Llei 20/91. DOGC: 24/03/95.

Ecoeficiència: Decret 21/2006, que regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. DOGC: 16/02/06

Ordenances municipals: NNSS de planejament del municipi de Llorenç del Penedès. POUM (a tràmit)




Declaració de compliment de normativa.

El projecte de: Edifici aïllat per a Llar d’infants del municipi de: Llorenç del Penedès situat a: Avinguda Antoni Gaudi s/núm. redactat per: Ricardo-Saúl Sánchez Obaya

Contempla una obra completa, capaç de prestar servei en el sentit exigit per la llei i reglament de Contractes de les Administracions Públiques.

El projecte compleix la normativa de caràcter urbanístic corresponent al solar i l’autor del projecte ha obtingut la informació precisa i ha realitzat les consultes necessàries perquè el projecte pugui obtenir en el seu moment la corresponent llicència municipal d’obres, d’acord les condicions i requeriments detallats a l’apartat 1.2 Informació prèvia. Normativa Urbanística.

El projecte compleix i incorpora totes les disposicions pertinents de la normativa bàsica vigent i en general totes les disposicions d’obligat compliment, especialment aquelles relacionades amb aspectes de seguretat. S’adjunta la relació d’aquesta normativa.

Data: L’autor / els autors del projecte: Juliol 2009 Ricardo-Saúl Sánchez Obaya




Resum de característiques econòmiques. Superfícies Superfície parcel·la ocupada 628,04 m2 Superfície construïda obra nova 583,69 m2Superfície parcel·la sense ocupar 1.657,96 m2 Superfície construïda obra

reformada Superfície parcel·la total 2.286,00 m2 Superfície urbanitzada 1.657,96 m2

PEM Pressupost d’execució material per capítols

Total Obra nova 00 Enderrocs, gestió de residus i serveis afectats 3.043,58 € 01 Moviment de terres 10.889,63 € 02 Sistema estructural 69.373,60 € 03 Sistema envolvent 175.613,61 € 04 Sistema de compartimentació 39.453,79 € 05 Sistema d’acabats interiors 31.545,69 € 06 Sistema d’acondicionaments i instal·lacions 163.106,74 € 07 Equipament 6.943,38 € 08 Urbanització 81.815,92 € 09 Instal·lacions provisionals d’obra 54.145,76 € PEM 635.921,70 €

PEM Pressupost d’execució material Pressupost d’execució material obra nova 525.620,06 € Pressupost d’execució material obra reformada € Pressupost d’equipament 6.943,38 € Pressupost d’execució material d’urbanització 81.815,92 € Pressupost d’instal·lacions provisionals 1.441,70 € Pressupost d’execució material de seguretat i salut 14.373,03 € Pressupost d’execució material de control de qualitat 5.727,61 € PEM Pressupost d’execució material total 635.921,70 €

PEC Pressupost d’execució per contracte PEM Pressupost d’execució material total 635.921,70 € 13% Despeses Generals 82.669,82 € 6% Benefici Industrial 38.155,30 € Total 756.746,82 € 18% I.V.A. 136.214,43 € PEC Pressupost d’execució per contracte 892.961,25 €

Repercussions PEM / Superfície obra nova 900,51 €/m2 PEC / Superfície obra nova 1.264,50 €/m2PEM / Superfície obra reformada €/m2 PEC / Superfície obra reformada €/m2PEM / Superfície urbanització 48,95 €/m2 PEC / Superfície urbanització 69,29 €/m2

Dades de contractació de subministraments i serveis.

Avinguda Antoni Gaudi. 1,20 m / 1,80 m aproximadament

Sanejament: Localització xarxa pública: Profunditat: Sistema separatiu / unitari: Separatiu

10,8 m3/h 5 l/s 2,5 l/s 50 mm.

Aigua: Cabal a contractar m3/h: Cabal de càlcul: Cabal d’instal·lació: Diàmetre de connexió de servei: Posició de comptador: Horitzontal en mur tanca façana

43,68 Kw 43,68 Kw 43,68 Kw

Electricitat: Potència a contractar: Potència de càlcul: Potència instal·lada: Posició connexió de servei: Armaris en tanca façana segons companyia

subministradora.

2.000 litres Pati instal·lacions

Combustible: Cabal a contractar m3/h: Cabal de càlcul: Cabal d’instal·lació: Diàmetre de connexió de servei: Posició de comptador: Gas-oil Capacitat del tanc en litres: Posició de la zona de càrrega: Posició del tanc: Vertical en recinte d’instal·lacions.




Descripció general dels paràmetres que determinen les previsions tècniques a considerar en el projecte respecte al: (S’entén com a tal, tots aquells paràmetres que ens condicionen l’elecció dels sistemes de

l’edifici. Aquests paràmetres poden venir determinats per les condicions del terreny, de les parcel·les colindants, pels requeriments del programa funcional, etc.)

A.1 Fonamentació:

- Descripció del sistema:

Sabates aïllades de formigó armat per a pilars, lligades amb bigues d’arriostrament. Sabates corregudes de formigó armat en tancament del solar i pati d’instal·lacions.

-

Paràmetres

Dimensions: Sabates aïllades: B < 2,5 m. Sabata correguda: B < 1,20 m. Factor de seguretat: per als fonaments F=3 segons Estudi Geotècnic. Assentaments: Els assentaments previsibles per a les solucions de fonamentació adoptades seran inferiors a: s < 2,5 cm. Es tindrà cura de no fonamentar sobre materials deformables o de diferents característiques. Ripiabilitat: No es preveuen dificultats mecàniques en els treballs d’excavació en els materials del nivell 1 d’altra banda l’alt grau de carbonatació presents en alguns trams dels materials del nivell 2 podrien requerir la utilització de maquinaria potent. Estabilitat: Els talussos de l’excavació s’executaran amb la següent relació: Materials nivell 1; 3:2 (H:V) Materials nivell 2; 1:2, 1:3 (H:V) Estabilitat del solar: L’edifici s’ha fonamentat en materials del nivell II.

Tensió admissible del terreny 2 kg/cm2

A.2 Estructura portant: (murs, pilars i bigues)

Descripció del sistema:

El sistema estructural es composa de pòrtics de formigó armat constituïts per pilars de secció quadrada i circular i per bigues planes incloses dins d’un forjat reticular amb cassetó de poliestirè extruït no recuperable; de 35 cm de cantell.

A. Sistema estructural:

Paràmetres

Els aspectes bàsics que s’han tingut en compte a l’hora d’adoptar el sistema estructural per l’edificació que ens ocupa són principalment la resistència mecànica i estabilitat, la seguretat, la durabilitat, l’economia, la facilitat constructiva, la modulació i les possibilitats de mercat. Seguretat estructural: pes propi, sobrecàrrega d’ús, vent i sisme. Pes propi: formigó en massa (2.300 Kg/m3) formigó armat (2.500Kg/m3), façana maó massís (1.800 Kg/m3). Sobrecàrrega d’ús: segons els diferents elements i usos.

Vent: Zona eòlica (C). Grau d’aspresa: III. Zona rural accidentada o plana amb obstacles. Pressió dinàmica del vent: 0,52 KN/m2. Sisme: segons localitat, Llorenç del Penedès, hi correspon una acceleració sísmics bàsica de 0,04 g, essent “g” l’acceleració de la gravetat, i un coeficient de contribució de 1.0. L’edifici projectat compta amb una configuració simètrica. La bases de càlcul adoptades i el compliment de les exigències bàsiques de seguretat s’ajusten als documents bàsics del CTE i es justifiquen a la Memòria de càlcul de l’estructura.

A.3 Estructura horitzontal: (sostre i coberta)


SOSTRE COBERTA: Sostre bidireccional (reticular) amb cassetó no recuperable de poliestirè extruit. Gruix del forjat, biguetes, intereixos, llums, moments flectors, etc. segons detalls plànols i annexos de càlcul.

Paràmetres

Seguretat estructural: pes propi, sobrecàrrega d’ús, vent i sisme. SOSTRE COBERTA: Pes propi: 3,83 KN/m2 Càrregues mortes: 2,80 KN/m2 Sobrecàrrega d’ús + neu: 2,00 KN/m2 Seguretat en cas d’incendi: Resistència al foc dels elements estructurals. DB-SI-6 Taula 3.1 Per a ús públic, plantes sobre rasant amb altura d’evacuació menor de 15 m: R-60. Els locals de risc baix (sala d’instal·lacions i residus) tenen una resistència de: R-90.




B. Sistema envolvent:

Conforme al “Apèndix A: Terminologia”, del DB-HE s’estableixen les següents definicions:

Envolvent edificada: Es composa de tots els tancaments forats i ponts tèrmics de l’edifici. Envolvent tèrmica: Es composa dels tancaments de l’edifici que separen els sectors habitables de l’ambient exterior i les particions interiors que separen els sectors habitables dels no habitables.

Esquema de l’envolvent tèrmica d’un edifici (CTE, DB-HE)

1. façanes 2. cobertes Exterior (EXT) 3. terrasses i balcons

4. espais habitables 5. habitatges 6. altres usos Parets en contacte amb

7. espais no habitables

8. espais habitables 9. habitatges 10. altres usos

Sobre rasant SR

Interior (INT)

Terres en contacte amb

11. espais no habitables

12. murs Exterior (EXT) 13. terres

14. espais habitables Parets en contacte amb 15. espais no habitables

16. espais habitables

Sota rasant BR Interior (INT)

Terres en contacte 17. espais no habitables

Mitgeres M 18.

Espais exteriors a l’edificació EXE

19.




B.1 Façanes


TANCAMENTS OPACS: Formats per paret de tancament de maó perforat d’obra vista, cambra d’aire, aïllament tèrmic d’escuma de poliuretà projectat i paredó. Mides, gruixos i característiques segons Memòria constructiva i plànols. FORATS: Tancaments d’alumini lacat amb trencament de pont tèrmic, fixes i practicables, en finestres i portes, amb bastiment de base de tub d’acer galvanitzat i vidre de seguretat laminar aïllant amb cambra d’aire.

Seguretat estructural pes propi, sobrecàrrega d’ús, vent, sisme

El pes propi dels elements que constitueixen les façanes es consideren al marge de les sobrecàrregues d’ús, accions climàtiques, etc. TANCAMENTS OPACS: Pes propi: paret maó (2,16KN/m2) + aïllament (0,01 KN/m2) + paredó (1,20KN/m2) = 3,37 KN/m2 Vent: Zona eòlica (C). Grau d’aspresa: III. Zona rural accidentada o plana amb obstacles. Previsió dinàmica del vent: 0,52 KN/m2. FORATS: Pes propi: tancaments d’alumini (0,35 KN/m2). Vent: Zona eòlica (C). Grau d’aspresa: III. Zona rural accidentada o plana amb obstacles. Previsió dinàmica del vent: 0,52 KN/m2. Salubritat: Protecció contra la humitat

Paràmetres

Per a l’adopció de la part del sistema envolvent corresponent a la façana, s’ha tingut en compte especialment la zona pluviomètrica en la que s’ubicarà i el grau d’exposició al vent. Per a resoldre les solucions constructives es tindrà en compte les característiques del revestiment exterior previst i el grau d’impermeabilitat exigit en el CTE. TANCAMENTS OPACS: Zona pluviomètrica de promitjos: III Alçada coronació de l’edifici: 5,00 m. Zona eòlica: C Classe d’entorn de l’edifici: E0 Grau d’exposició al vent: V2 Grau d’impermeabilitat mínim: 3 Solució adoptada tancament opac 2 : B3 + C1 C1= Full principal de maó massís cara vista, full interior amb envà de paredó de 10cm de gruix B3= Cambra d’aire ventilada + aïllament no hidròfil (absorció<1kg/m2).

Salubritat: Evacuació d’aigües

No es d’aplicació. Seguretat en cas de incendi

Els paràmetres adoptats suposen l’adopció de les solucions concretes reflexades en els plànols de plantes, façanes i seccions que composen el projecte. Propagació exterior: Les distàncies entre forats de diverses edificacions o sectors d’incendi diferents hauran de superar els paràmetres indicats en DB-Si-2.1. Intervenció dels bombers: Atès l’altura d’evacuació descendent es inferior a 9 m no són d’aplicació les condicions d’aproximació, entorn i accessibilitat per façanes del DB-SI-5. Seguretat d’ús

Risc de caigudes:Els vidres de façana estan col·locats a alçada inferior a 6 m per poder ser netejats des de l’exterior. Risc d’impacte o enganxada: La façana no compta amb elements fixes que sobresurtin de la mateixa a alçada inferior a 2200mm sobre zones de circulació. Les superfícies de vidre en àrees de risc d’impacte tenen un nivell 3 o una trencadissa segura. Les portes de vidre tenen elements per la seva identificació. Protecció enfront el llamp: El grau de protecció de l’edifici es de grau 3. Aïllament acústic

L’aïllament acústic global (opac+forats) de les façanes es superior a 30 dBA. Limitació de demanda energètica

S’ha tingut en compte la ubicació de l’edifici en la zona climàtica B3. Per a la comprovació de la limitació de la demanda energètica s’ha tingut en compte a més la transmitància mitja dels murs de cada façana, incloent en el càlcul els ponts tèrmics integrats en la façana tal com contorn de forats pilars en façana, la transmitància mitja de forats de façanes per a cada orientació i el factor solar modificat mig de forats de façanes per a cada orientació. S’han classificat els espais i definit l’envolvent d’acord amb DB-HE-1. S’ha verificat la exigència de limitació de demanda energètica seguint el mètode simplificat. (Um) Transmitància límit de murs de façana: 0,82 W/m2K. Transmitància límit en forats segons taula 2.2 Disseny i altres

Els junts estructurals no superen els 30 m. i els dels tancaments els 12 m.




B.2 Cobertes


COBERTA PRINCIPAL: Coberta invertida no transitable amb pendents de formigó cel.lular, capa de regularització amb morter de ciment, impermeabilització amb una membrana PA-7 de dues làmines adherides en calent de densitat superficial 6,6 kg/m2 de betum modificat LBM (SBS)-40-FP de 160 g/m2 sobre LBM (APP)-30-PE amb armadura de film de polietilè de 95 g/m2, capa separadora, aïllament amb plaques de poliestirè extruït de 40 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capa de protecció de palet de riera . COBERTA PRINCIPAL (zona accessible per manteniment i instal.lació de plaques solars): Coberta invertida transitable amb pendents de formigó cel·lular, capa de regularització amb morter de ciment, impermeabilització amb una membrana PA-7 de dues làmines adherides en calent de densitat superficial 6,6 kg/m2 de betum modificat LBM (SBS)-40-FP de 160 g/m2 sobre LBM (APP)-30-PE amb armadura de film de polietilè de 95 g/m2, capa separadora, aïllament amb plaques de poliestirè extruït de 55 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb solera de formigó armat hidròfug de 6 cm de gruix.


COBERTA PRINCIPAL: Pes propi: forjat 3,83 KN/m2 + paviment 2,8 KN/m2. Sobrecàrrega d’ús: 2,0 KN/m2 (ús+neu). Salubritat: Protecció contra la humitat S’utilitza un sistema d’impermeabilització adherit a la base, de material bituminós. L’aïllament es col·loca sense adherir. La capa de protecció consisteix en palet de riera. La impermeabilització es perllongarà als encontres amb els paraments verticals una alçada de 20 cm amb forma arrodonida amb radi de corbatura de 5cm. La resta d’encontres, amb buneres, elements passants, canals, cantonades, etc. es realitzaran segons DB-HS-5 2.4 Salubritat: Evacuació d’aigües

Els paràmetres utilitzats compleixen el DB-HS-5 (4.2) pel que fa al nombre de buneres, secció de canals, pendents, secció dels baixants i resta d’elements de la xarxa. Buneres: 1 per cada 150 m2 superfície coberta. Les buneres seran 1,5 vegades el diàmetre del baixant. Diàmetre baixant: 90 mm per a una superfície de coberta de 150 m2. Diàmetre col·lectors: 110 mm per a una superfície de coberta de 150 m2 amb un pendent mínim del 1,00%. Intensitat pluviomètrica: 100mm/h.

Paràmetres

Seguretat en cas de incendi

No s’estableixen paràmetres superiors o complementaris als ja previstos per a l’estructura. Seguretat d’ús

La coberta es accessible solament pel manteniment. Aïllament acústic

L’aïllament acústic de la coberta es superior a 45 dBA. El nivell de soroll a l’impacte es inferior a 80 dBA. Limitació de demanda energètica

(Uc) Transmitància tèrmica màxima = 0,45 w/m2k. Disseny i altres

B.3 Terrasses i balcons Descripció del sistema:

No es projecten.


No procedeix.

Salubritat: Protecció contra la humitat No procedeix. Salubritat: Evacuació d’aigües

No procedeix. Seguretat en cas de incendi

No procedeix. Seguretat d’ús

No procedeix. Aïllament acústic

No procedeix. Limitació de demanda energètica

No procedeix. Disseny i altres

Paràmetres

No procedeix.




B.4 Parets interiors sobre rasant en contacte amb espais habitables


No es projecten.

B.5 Parets interiors sobre rasant en contacte amb habitatges Descripció del sistema:

No es projecten.

Seguretat estructural pes propi sobrecàrrega d’ús vent

No procedeix.

Salubritat: Protecció contra la humitat No procedeix. Salubritat: Evacuació d’aigües


No procedeix. Seguretat d’ús No procedeix. Aïllament acústic


No procedeix.

Disseny i altres

No procedeix.

Seguretat estructural pes propi, sobrecàrrega d’ús, vent, sisme No procedeix. Salubritat: Protecció contra la humitat No procedeix. Salubritat: Evacuació d’aigües






Paràmetres

No procedeix.




B.6 Parets interiors sobre rasant en contacte amb altres usos Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.7 Parets interiors sobre rasant en contacte amb espais no habitables Descripció del sistema:

Paret compartimentació (menjador / magatzem –instal·lacions) a) Paret divisòria recolzada de 14 cm. de gruix de maó

calat de 29x14x10 cm per revestir col·locada amb morter de ciment.

b) Aïllament tèrmic d’escuma de poliuretà projectat. c) Paret divisòria recolzada de 10 cm de gruix, d’envà de

paredó per a revestir, col·locada amb morter de ciment.

Seguretat estructural pes propi, sobrecàrrega d’ús, vent, sisme Pes propi: Paret maó: 2,16 kn/m. Aïllament: 0,01 kn/m. Paredó: 1,20 kn/m. Salubritat: Protecció contra la humitat La paret comença en la solera on es troba la protecció contra la humitat. Salubritat: Evacuació d’aigües


Resistència al foc: El-120. Reacció: B-S1, d0. Seguretat d’ús


45 dBA Limitació de demanda energètica

Verificació segons DB-HSI mètode simplificat. Disseny i altres

Paràmetres

No procedeix.




B.8 Sòls interiors sobre rasant en contacte amb espais habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.9 Sòls interiors sobre rasant en contacte amb habitatges Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.




B.10 Sòls interiors sobre rasant en contacte amb altres usos Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.11 Sòls interiors sobre rasant en contacte amb espais no habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.




B.12 Murs sota rasant Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.13 Sòls exteriors sota rasant Descripció del sistema:

Solera de planta baixa formada per:

a) Capa de grava. b) Capa de regularització de formigó massa. HM-

20/P/20/I. c) Làmina d’impermeabilització d) Capa de protecció amb geotèxtil. e) Solera de 20 cm. de gruix de formigó HA-25/P/20/I

armat superior i inferior amb malla electrosoldada 20x20 de 8 mm de diàmetre.

f) Aïllament termoacústic amb panell portatubs marca polytherm o similar.

g) Tubs de polietilè reticulat de 18 mm de diàm. nominal per calefacció per terra radiant.

h) Capa de morter de ciment de 6/7 cm de gruix amb additiu per millorar la conductivitat tèrmica marca politherm o similar

i) Capa de regularització autonivellant amb morter de ciment de 2 cm de gruix.

Preparada per pavimentar.


No es considera a efectes de càlcul.

Salubritat: Protecció contra la humitat Grau d’impermeabilitat mínim de la solera en funció de la presència d’aigua i el coeficient de permeabilitat del terreny: 1 (segons taula 2.3) de DB-HS 2.2 Solució de la solera: C2+C3+D1 C2: Formigó de retracció moderada. C3: Aplicació de líquid colmatador de poros per hidrofugar el formigó. D1: Capa drenant i filtrant entre terreny i solera. Capa de grava amb làmina d’impermeabilització. La trobada de solera i mur es realitzarà d’acord DB-HS-1 amb banda elàstica. Salubritat: Evacuació d’aigües


No es considera. Seguretat d’ús

No es d’aplicació. Aïllament acústic

No es d’aplicació. Limitació de demanda energètica

(ús) Transmitància límit dels terres: 0,52w/m2K. Disseny i altres

Paràmetres




B.14 Parets interiors sota rasant en contacte amb espais habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.15 Parets interiors sota rasant en contacte amb espais no habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.




B.16 Sòls interiors sota rasant en contacte amb espais habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.17 Sòls interiors sota rasant en contacte amb espais no habitables Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.




B.18 Mitgeres Descripció del sistema:

No es projecten.







Paràmetres

No procedeix.

B.19 Espais exteriors a l’edificació Descripció del sistema:

No es consideren.







Paràmetres

No procedeix.




C. Sistema de compartimentació:

Es defineixen en aquest apartat els elements de tancament i particions interiors. Els elements seleccionats compleixen amb les Prescripcions del Codi Tècnic de l’edificació, la justificació del qual es desenvolupa en la memòria de projecte d’execució en els apartats específics de cada Document Bàsic.

S’entén per divisòria interior, conforme al “Apèndix A: Terminologia” del Document Bàsic HE1, l’element constructiu de l’edifici que divideix el seu interior en sectors independents. Poden ser verticals o horitzontals.

Es descriurà també en aquest apartat aquells elements de la fusteria que formen part de les particions divisòries interiors (fusteria interior).


Divisòria 1

PARET COMPARTIMENTACIÓ MAGATZEM:

a) Paret divisòria recolzada de 14 cm de gruix, de maó calat de 29x14x10 cm, per a revestir col·locada amb morter de ciment.

b) Aïllament tèrmic d’escuma de poliuretà projectat. c) Paret divisòria recolzada de 10 cm de gruix, d’envà

de paredó, per a revestir col·locada amb morter de ciment.

Divisòria 2

ENVÀ COMPARTIMENTACIÓ DEPENDÈNCIES: Envà prefabricat en sec, format per:

a) Aplacat vertical amb placa de guix laminat resistent a la humitat de 15 mm de gruix, col·locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacions mecàniques.

b) Perfileria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils de muntant d'amplària entre 66 i 75 mm, col·locats cada 40 cm, i canal d'amplària entre 66 i 75 mm amb banda acústica autoadhesiva, fixats mecànicament.

c) Aplacat vertical amb placa de guix laminat resistent a la humitat de 15 mm de gruix, col·locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacions mecàniques.

d) Aïllament amb feltres de llana de vidre (MW) UNE-EN 13162, de gruix 70 mm, resistència tèrmica >=1,80 m2K/W, col·locat sense adherir.

Divisòria 3

ENVÀ COMPARTIMENTACIÓ AULES-SALA POLIVALENT a) Aplacat vertical amb placa de guix laminat resistent

a la humitat de 15 mm de gruix, col·locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacions mecàniques.

b) Perfileria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils de muntant d'amplària entre 66 i 75 mm, col·locats cada 40 cm, i canal d'amplària entre 66 i 75 mm amb banda acústica autoadhesiva, fixats mecànicament.

c) Aïllament amb feltres de llana de vidre (MW) UNE-EN 13162, de gruix 70 mm, resistència tèrmica >=1,80 m2K/W, col·locat sense adherir.

d) Aplacat vertical amb placa de guix laminat intermig de 12,5 mm de gruix, col·locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacions mecàniques.

e) Separació mínima de 10 mm de gruix. f) Aïllament amb feltres de llana de vidre (MW) UNE-

EN 13162, de gruix 70 mm, resistència tèrmica >=1,80 m2K/W, col·locat sense adherir.

g) Perfileria de planxa d'acer galvanitzat amb perfils de muntant d'amplària entre 66 i 75 mm, col·locats cada 40 cm, i canal d'amplària entre 66 i 75 mm amb banda acústica autoadhesiva, fixats mecànicament.

h) Aplacat vertical amb placa de guix laminat resistent a la humitat de 15 mm de gruix, col·locada sobre perfileria d'acer galvanitzat amb fixacions mecàniques.

Divisòria 4

MAMPARA COMPARTIMENTACIÓ DEPENDÈNCIES: Mampara prefabricada en sec, format per.

a) Perfileria d’alumini tractat T-6 gruix: 1,5mm b) Aplacat vertical amb pannell aglomerat de fusta de

16 mm de gruix amb revestiment de melamina i/o vidre doble de seguretat amb persiana veneciana en l’interior.

c) Aïllament amb feltres de llana de vidre (MW) UNE-EN 13162, de gruix 45 mm, resistència tèrmica >=1,80 m2K/W, col·locat sense adherir.

Divisòria 5

PORTES INTERIORS: Formades per:

a) Porta d’una fulla batent de 80 cm d’amplària i 210 cm d’alçària amb doble pannell fenòlic xapat de melamina, de 35 mm de gruix, de cares llises i estructura interior de fusta i cantells antipicadits fins a 1,20m d’alçada, acabats amb peça de neoprè o similar.

b) Bastiment de paredó per a porta de full batent de fusta de pi.

c) Folrat de bastiment de base de paredó amb DM xapat melamina.

d) Ferramenta de tancament mestrejada i de penjar (especial per nens anti atrapament de dits).

Paràmetres

Descripció dels paràmetres determinants per a l’elecció dels sistemes de particions: Soroll, Seguretat d’incendi, etc.

Divisòria 1 Aïllament acústic: 45 dBA. Resistència al foc: El-120

Divisòria 2 Aïllament acústic: 45 dBA. Resistència al foc: EI-60



Divisòria 5 Aïllament acústic: No procedeix. Resistència al foc: No procedeix.




- D. Sistema d’acabats:

- Relació i descripció dels acabats utilitzats en l’edifici, així com els paràmetres que determinen les previsions tècniques i que influeixen en l’elecció dels mateixos.

Revestiments exteriors Descripció del sistema: Revestiment 1 Pintat de paraments verticals i horitzontals de guix, amb

pintura plàstica amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat

Revestiment 2 Pintat de superfícies de formigó vist, amb pintura anticarbonatació, monocomponent, a base de resines acríliques en dispersió aquosa, aplicada a dues mans

Revestiment 3 Hidrofugat de parament vertical exterior d’obra de fàbrica vista amb protector hidròfug ref. AK-15 de la sèrie Recobriments tècnics d'AKRIL

Paràmetres que determinen les previsions tècniques Revestiment 1 Resistència mitja a la filtració.

Reacció al foc: B-s3, d2. Revestiment 2 Resistència mitja a la filtració.

Reacció al foc: B-s3, d2. Revestiments interiors Descripció del sistema: Revestiment 1 Enguixat a bona vista sobre paraments verticals i horitzontals,

amb guix YG de 15 mm de gruix i acabat lliscat amb guix YF de 1 mm. Formació de racons en angles rectes, formació de cantell arrodonit per al sòcol, proteccions d’arestes amb cantoneres d’acer galvanitzat o PVC.

Revestiment 2 Arrebossat a bona vista sobre paraments verticals i horitzontals amb morter de ciment 1:6, elaborat a l’obra amb formigonera.

Revestiment 3 Enrajolat vertical de paraments verticals arrebossats amb rajola ceràmica esmaltada de qualitat mitja de 25 peces/m2 com a màxim, col·locada amb morter adhesiu C1 i rejuntat amb beurada de CG1.

Revestiment 4 Pintat de paraments verticals i horitzontals de guix amb pintura plàstica amb acabat llis amb una capa segelladora i dues d’acabat.

Pintat de paraments verticals i horitzontals de ciment amb pintura plàstica amb acabat llis amb una capa de fons diluïda i dues d’acabat.

Pintat d’elements metàl·lics amb esmalt sintètic, amb dues capes d’imprimació antioxidant i dues d’acabat.

Revestiment 5 Cel ras registrable de plaques de viruta de fusta amb magnesita de cara vista, fonoabsorbents, preu mitjà, de 60x60 cm sistema desmuntable amb entramat ocult i suspensió autoanivelladora de barra roscada.

Revestiment 6 Envà de plaques de guix laminat fonoabsorbent format per estructura senzilla normal amb perfileria de planxa d'acer galvanitzat, i aïllament de plaques de llana de roca de 40 mm de gruix

Revestiment 7 Cel ras registrable de plaques de viruta de fusta amb magnesita de cara vista, fonoabsorbents, preu mitjà, fixats a forjat mitjançant rastrelles de fusta, col·locats cada 60 cm, fixats mecànicament.

Revestiment 8 Aplacat de parament vertical amb pannell d’aglomerat de fusta amb revestiment de melamina de 10 mm de gruix fixat mecànicament a paraments verticals i amb remat perimetral d’alumini.

Paràmetres que determinen les previsions tècniques Revestiment 1 Reacció al foc: B-s1, d0 Revestiment 2 Reacció al foc: C-s2, d0 Revestiment 3 Reacció al foc: C-s2, d0 Revestiment 4 Reacció al foc: No procedeix Revestiment 5 Reacció al foc: C-s2, d0 Revestiment 6 Reacció al foc: C-s2, d0

Revestiment 7 Reacció al foc: B-s1, d0 Revestiment 8 Reacció al foc: B-s1, d0

Paviments Descripció del sistema: Paviment 1 PAVIMENT ZONES COMUNS:

Paviment de linòleum model Colorette PUR ref.137-043 Light Mud de ARMSTRONG o similar segons UNE-EN 548 i de gruix de 2,5 mm, col·locat amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel·lular de diàmetre 4 mm, inclou p/p de formació de sòcol amb 1/2 canya, radi: 5 cm..

Paviment 2 PAVIMENT ZONES HUMIDES: Paviment interior antilliscant de rajola de gres extruït esmaltat de forma rectangular, preu alt, de 16 a 25 peces/m2, col·locat a truc de maceta amb morter adhesiu C1 (UNE-EN 12004) i rejuntat amb beurada CG1 (UNE-EN 13888)

Paviment 3 Paviment de formigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge mecànic, remolinat mecànic afegint 4 kg/m2 de pols de quars de color, inclou formació de pendents i col·locació de buneres

Paràmetres que determinen les previsions tècniques Paviment 1 Reacció al foc: E- F1

Paviment 2 Reacció al foc: C FL-S1Índex enfront relliscada: Classe 2.

Coberta Descripció del sistema:

Paviment 3 Reacció al foc: t1

Coberta 1 Capa de protecció de palet de riera de diàmetre 16 a 32 mm Coberta 2 Capa de protecció amb solera de formigó hidròfug. Paràmetres que determinen les previsions tècniques Coberta 1 No es determinen. Coberta 2

Altres acabats Descripció del sistema: Altres acabats 1 PAVIMENT EXTERIOR 1:

Paviment exterior antilliscant de formigó imprès in situ, desenvolupat sobre la mateixa solera de l’edifici.

PAVIMENT EXTERIOR 2: Paviment exterior antilliscant de formigó acabat remolinat.

Altres acabats 2

PAVIMENT EXTERIOR 3: Paviment amb llosetes de cautxú de 50x50 cm fixades amb morter adhesiu.

Altres acabats 3 PAVIMENT EXTERIOR 4: Paviment exterior d’asfalt amb mescla bituminosa D-12 gruix 8cm, reg d’imprimació amb emulsió amb dotació 1kg/m2 sobre base de tot-ú artificial gruix 20 cm.

Altres acabats 4 Paràmetres que determinen les previsions tècniques Altres acabats 1 No es preveuen. Altres acabats 2 ‘’ ‘’ Altres acabats 3 ‘’ ‘’




E. Sistema de condicionament ambiental: Entès com a tal, l’elecció de materials i sistemes que garanteixin les condicions d’higiene,

salut i protecció del medi ambient, de tal forma que s’assoleixin condicions acceptables de salubritat i estanquitat en l’ambient interior de l’edifici. Que aquest no deteriori el medi ambient en el seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota classe de residus. Les condicions aquí descrites hauran d’ajustar-se als paràmetres establerts en el Document Bàsic HS (Salubritat), i en particular als següents:

HS 1 Protecció enfront a la humitat

FAÇANA: Paràmetres descrits a l’apartat B1 i B7 del sistema envolvent de la Memòria descriptiva. COBERTA: Paràmetres descrits a l’apartat B2 del sistema envolvent de la Memòria descriptiva.

HS 2 Recollida i evacuació de residus

RESERVA D’ESPAI: Al no existir al municipi recollida porta a porta i estar en la zona de recollida centralitzada amb contenidors de superfície al carrer, s’ha fet una reserva d’espai localitzada en planta baixa amb accés directe des de l’exterior. Els paràmetres que s’han considerat per aquest espai de reserva, són:

a) Distància des de l’accés al edifici < 25 metres. b) El recorregut te un ample mínim d’1,20 m i pendent

<12%. Superfície de l’espai de reserva: SR = PΣFfessent: SR : superfície (m2). P : nombre d’ocupants. Ff : factor de fracció (m2/persona). per tant: S = 69 x 0,268 = 18,49 m2 de superfície útil. L’edifici compleix amb els requeriments de l’apartat 2.1.3 del DB-HS-2. ESPAIS D’EMMAGATZEMATGE IMMEDIAT: Es preveu a l’edifici un espai per emmagatzemar cadascuna de les cinc fraccions de residus ordinaris generats. Com es tracta d’una llar d’infants aquest espai es dividirà en un per aula + el menjador Capacitat de emmagatzematge: C = CA x PVessent: PV : ocupants de l’edifici. C : capacitat d’emmagatzematge per fracció (dm3). CA : capacitat d’emmagatzematge per persona (dm3/persona).per tant: C = 35,51 x 69 = 2.450,19 dm3. 2.450,19/5= 490dm3 per aula

HS 3 Qualitat de l’aire interior

Es tractarà la qualitat de l’aire interior a les dependències interiors de l’edifici. Els paràmetres d’aplicació considerats són els següents: CABAL DE VENTILACIÓ:

- Dormitoris: 5 l/s per ocupant. - Sales i menjadors: 3 l/s per ocupant. - Banys: 15 l/s per local. - Cuina: 2 l/s per m2 útil. - Magatzem de residus: 10 l/s per m2 útil.

DISSENY: Els dormitoris, sales i menjador tenen obertures d’admissió, dotades d’airejadors. Les cuines i banys tenen obertures d’extracció híbrida. Les portes entre locals secs i humits tenen obertures de pas. Les cuines tenen un sistema addicional d’extracció mecànica de fums i vapors. Es preveu pel magatzem de residus un sistema de ventilació natural. La resta d’elements de les instal·lacions interiors compleixen les indicacions del DB-HS-3 (3.2) DIMENSIONAT: Les obertures d’admissió, els conductes de ventilació i les superfícies de finestres i portes compleixen les indicacions del DB-HS-3 (3.4). PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ I EXECUCIÓ: Els productes de construcció utilitzats i la seva execució compleixen amb les indicacions del DB-HS-3 (5/6) Com a criteri anàleg de càlcul al d’edificis d’habitatges, s’utilitzaran els paràmetres del RITE que són els corresponents al nostre tipus d’edifici i els més restrictius.




RITE Qualitat de l’aire interior

Atenent al compliment de l’apartat IT 1.1.4.2.1. 2. l’interior de l’edifici disposarà d’un sistema de ventilació per a l’aportació del suficient cabdal d’aire exterior que eviti, en els distints locals en els que es realitza alguna activitat humana, la formació d’elevades concentracions de contaminants, d’acord al que estableix l’apartat 1.4.2.2.. Els paràmetres d’aplicació considerats són els següents: CATEGORIA DE LA QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR SEGONS ÚS: IDA 1: aire d’òptima qualitat, en hospitals, clíniques, laboratoris i guarderies IDA 2. aire de bona qualitat, en oficines, residències, etc. IDA 3/4 (en el nostre cas no procedeixen). CABAL DE VENTILACIÓ: IDA 1: 20 l/s per ocupant. IDA 2: 12,5 l/s per ocupant. IDA 3: 8 l/s per ocupant. IDA 4: 5 l/s per ocupant. LOCALES DE SERVICIO: 2 l/s per m2 útil. DISSENY: S’instal·larà un sistema de ventilació mecànica amb recuperadors entàlpics dotats amb filtres de partícules f7 y f9 per a garantir la qualitat de l’aire segons les exigències del RITE per a la categoria d’aire IDA 1 Les aules, sales principals i menjador tenen reixetes i obertures d’admissió mecànica per conductes d’aire filtrat i tractat. Les cuines i banys i demés locals humits tenen reixetes i obertures d’extracció mecànica per conductes. Les portes entre locals secs i humits tenen obertures de pas. Les cuines tenen un sistema addicional d’extracció mecànica de fums i vapors. Els recuperadors entàlpics estaran en el fals sostre degudament aïllats al soroll donant compliment al DB-HR, i les caixes de ventilació, tant d’admissió com d’extracció s’ubicaran a la coberta La resta d’elements de les instal·lacions interiors compleixen les indicacions del RITE DIMENSIONAT: Els conductes de ventilació, els aspiradors i les obertures d’admissió, extracció i pas compleixen les indicacions del RITE. PRODUCTES DE CONSTRUCCIÓ I EXECUCIÓ: Els productes de construcció utilitzats i la seva execució compleixen amb les indicacions del RITE

F. Sistema de serveis: S’entén per sistema de serveis el conjunt de serveis externs a l’edifici necessaris pel

correcte funcionament d’aquest.

Abastament d’aigua

Es connectarà a la xarxa municipal mitjançant escomesa de PE de Ø 50 mm.

Evacuació d’aigua

S’evacuaran les aigües residuals a la xarxa general de clavegueram mitjançant escomesa de PVC de Ø 200 mm. Les aigües pluvials s’evacuaran particularment a la xarxa de pluvials amb escomesa de PVC de Ø 315 mm i per superfície.

Subministrament elèctric

D’acord les indicacions de la Companyia Subministradora i la legislació sectorial.

Telefonia

La connexió de serveis es realitzarà segons indicacions de la Companyia Subministradora i la legislació sectorial.

Telecomunicacions

La connexió de serveis es realitzarà segons indicacions de la Companyia Subministradora i la legislació sectorial.

Recollida de residus

Per la recollida de residus es col·locaran contenidors de superfície al carrer pels serveis municipals segons reglamentació específica.

Combustibles

No hi ha cap servei extern de combustible. Es col·locarà un dipòsit de superfície, vertical de 2000 lts de capacitat de gas-oil y les seves canalitzacions fins a la caldera.




1.4 Prestacions de l’edifici. Prestacions de l’edifici segons el CTE i la LOE

Les prestacions que l’edifici projectat ha de proporcionar s’entenen com el conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici, identificades objectivament, que determinen la seva aptitud per complir les exigències bàsiques del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Els Documents Bàsics del CTE (DBs) estableixen uns nivells o valors límits de les prestacions dels edificis i de les seves parts. Mitjançant aquests nivells o valors es caracteritzen les exigències bàsiques i es quantifiquen, en la mesura en què el desenvolupament tecnològic i tècnic de l’edificació ho permeti (art. 3 de la Part I del CTE)

En funció de l’abast del projecte (ús característic de l’edifici, tipus d’intervenció, etc.) i de l’àmbit d’aplicació general del CTE i de l’específic de cada Document Bàsic, es determinaran les prestacions que haurà de presentar l’edifici per complir les exigències bàsiques. (Veure document informatiu Àmbit d’aplicació del CTE) Quan s’hagin de complimentar altres normatives, es farà tenint en compte el seu àmbit d’aplicació. En el cas de que en el projecte s’apliquin Documents reconeguts, caldrà fer-ne referència.

La definició concreta de les prestacions, ordenades per exigències bàsiques, es farà a l’apartat de la Memòria relatiu al “Compliment del CTE i d’altres reglaments i disposicions”.

Requisits bàsics LOE art. 3

Prestacions segons normativa específica

Funcionalitat Projecte (1)

Utilització La disposició i dimensió dels espais i la dotació de les instal·lacions faciliten la realització adequada de les funcions previstes a l’edifici.

D.55/2009 Habitabilitat Normativa usos

Accessibilitat Es permet a les persones amb mobilitat o comunicació reduïdes l’accés i circulació per l’edifici segons la normativa específica.

D.135/95 d’accessibilitat

Telecomunicacions Facilita l’accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i informació d’acord amb el que preveu la normativa específica.

RD Llei 1/98, RD 401/2003, altres


Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Seguretat Projecte (1)

SE Seguretat estructural (art. 10 Part I del CTE)

SE 1 Resistència i estabilitat

La resistència i l’estabilitat seran les adequades perquè no es generin riscos indeguts, de forma que es mantingui la resistència i l’estabilitat enfront de les accions i influències previsibles durant les fases de construcció i usos previstos dels edificis, i que una incidència extraordinària no produeixi conseqüències desproporcionades respecte a la causa original i es faciliti el manteniment previst.

SE Seguretat Estructural

SE 2 Aptitud de servei

L’aptitud al servei serà conforme amb l’ús previst de l’edifici, de forma que no es produeixin deformacions inadmissibles

DB SE DB SE-AE DB SE-A DB SE-C DB SE-F DB SE-M

EHE, EF, NSR

SI Seguretat en

d’I diSI Seguretat en cas d’incendi (art. 11 Part I del CTE) DB SI (2)

SI1 Propagació interior

Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici.

DB SI 1

SI 2 Propagació exterior

Es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com a d’altres edificis.

DB SI 2

SI 3 Evacuació d’ocupants

L’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat.

DB SI 3

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis

L’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants.

DB SI 4

SI 5 Intervenció de bombers

Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis.

DB SI 5

cas d’Incendi

SI 6 Resistència al foc de l’estructura

L’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè es puguin complir les anteriors exigències bàsiques.

DB SI 6

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. (2) En edificis i establiments industrials es dona compliment a les exigències bàsiques amb l’aplicació del Reglament de Seguretat en cas d’incendis

d’establiments industrials, RSCIEI (RD 2267/2004).


Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els

Documents Bàsics Seguretat Projecte

(1)

SUA Seguretat d’Utilització i accesibilitat (art. 12 Part I del CTE) DB SUA

SUA 1 Caigudes Es limitarà el risc de que els usuaris pateixin caigudes, pel que els paviments seran adequats per a afavorir que les persones no rellisquin, ensopeguin o es dificulti la mobilitat. També es limitarà el risc de caigudes en forats, en canvis de nivell i a escales i rampes, facilitant la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat.

DB SUA 1

SUA 2 Impacte o enganxada

Es limitarà el risc de que els usuaris puguin patir impacte o enganxades amb els elements fixes o practicables de l’edifici.

DB SUA 2

SUA 3 Immobilització en recintes tancats

Es limitarà el risc de que els usuaris puguin quedar accidentalment immobilitzats a recintes.

DB SUA 3

SUA 4 Il·luminació inadequada

Es limitarà el risc de danys a persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, inclòs en cas d’emergència o de fallida de l’enllumenat normal.

DB SUA 4

SUA 5 Alta ocupació Es limitarà el risc causat per situacions amb alta ocupació, facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d’aixafament.

DB SUA 5

SUA 6 Ofegament Es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegaments a piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que restringeixin l’accés.

DB SUA 6

SUA

Seguretat d’Utilització i accesibilitat

SUA 7Vehicles en moviment

Es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent-se als tipus de paviments i senyalització i la protecció de les zones de circulació rodades i les de les persones.

DB SUA 7




SUA 8 Acció del

llamp Es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra el llamp.

DB SUA 8

SUA 9 Accessibilitat DB SUA 9

Habitabilitat Projecte (1)

HS 1 Salubritat (art. 13 Part I del CTE) DB HS

HS 1 Protecció enfront la humitat

Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat en l’interior dels edificis i els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant mitjans que impedeixin la seva penetració o, si s’escau, permetin l’evacuació sense producció de danys.

DB HS 1

HS 2 Recollida i evacuació de residus

L’edifici disposarà dels espais i mitjans per extreure els residus ordinaris generats per ells d’acord amb el sistema públic de recollida de tal manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva dels mateixos i la seva posterior gestió.

DB HS 2

HS 3 RITE

Qualitat de l’aire interior

L’edifici disposarà de mitjans perquè els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i expulsió de l’aire viciat pels contaminants. Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior de l’edifici i de l’entorn exterior de façanes i patis, l’evacuació dels productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que s’utilitzi, d’acord amb la reglamentació específica sobre instal·lacions tèrmiques.

DB HS 3 RITE

HS Higiene, salut i protecció del medi ambient

HS 4 Subministrament d’aigua

L’edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar a l’equipament higiènic previst aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa. Els equips de producció d’aigua calenta amb sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.

DB HS 4

HS 5 Evacuació d’aigües

Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extreure les aigües residuals generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorreries.

DB HS 5

(1) Prestació a garantir en el projecte segons l’àmbit d’aplicació del DB, de cada secció i de la normativa específica. Requisits bàsics LOE art. 3

Exigències bàsiques CTE Nivells o valors límits de les prestacions establerts en els Documents Bàsics

Habitabilitat Projecte (1)

H Estalvi d’energia (art. 15 Part I del CTE) DB HE

H Limitació de la demanda energètica

L’edifici disposarà d’una envolvent que limiti adequadament la demanda energètica necessària per aconseguir el benestar tèrmic en funció de el clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’hivern i d’estiu, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tracten adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics als mateixos.

DB HE 1

H Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips. Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici.

DB HE 2

HE Estalvi d’energia

H Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

L’edifici disposarà d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions.

DB HE 3




H Contribució solar mínima d’ACS

Una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades de la demanda d’ACS, segons CTE HE 4, es cobrirà mitjançant la incorporació en l’edifici de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici. Els valors derivats d’aquesta exigència tenen consideració de mínims, sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 4

H Contribució solar fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

Si l’edifici està inclòs en l’àmbit d’aplicació del CTE HE 5 incorporarà sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament en xarxa. Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense perjudici de valors més estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial.

DB HE 5

HR Protecció enfront del soroll (art. 14 Par I CTE) HR Protecció

enfront del soroll L’edifici es projectarà, construirà, utilitzarà i mantindrà de manera

que els elements constructius que conformin els seus recintes tinguin unes característiques acústiques adequades per:

* reduir la transmissió del soroll aeri, * reduir la transmissió del soroll d’impactes, * reduir la transmissió de vibracions de les instal·lacions pròpies

de l’edifici, i * per limitar el soroll reverberant dels recintes.

DB HR

Per requisits bàsics i en relació amb les exigències bàsiques del CTE. S’indicaran en particular les pactades entre promotor i projectista que superin els mínims establerts en el CTE.

Requisits bàsics: Segons CTE En projecte Prestacions que superin el CTE en projecte

Seguretat DB-SE Seguretat estructural DB-SE No s’han previst. DB-SI Seguretat en cas d’incendi DB-SI No s’han previst. DB-SU Seguretat d’ús DB-SU No s’han previst. Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS No s’han previst. DB-HR Protecció enfront al soroll DB-HR No s’han previst. DB-HE Estalvi d’energia DB-HE No s’han previst. Funcionalitat Us Md No s’han previst. Accessibilitat Md No s’han previst. Accés als serveis Md No s’han previst.

Limitacions

Limitacions d’ús de l’edifici:

L’edifici només podrà destinar-se als usos previstos en el projecte. La dedicació d’algunes de les seves dependències a ús distint del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús que serà objecte de nova llicència. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou ús no alteri les condicions globals de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix, en quant a estructura, instal·lacions, etc.

Limitacions d’ús de les dependències:

Les exigibles per la reglamentació sectorial.

Limitació d’ús de les instal·lacions:

Les exigibles per la reglamentació sectorial.


(B+E) D’EDIFICI AÏLLAT PER A LLAR D’INFANTS al C/ Antoni ... · redacta per encàrrec de...

Documents

Transcript of (B+E) D’EDIFICI AÏLLAT PER A LLAR D’INFANTS al C/ Antoni ... · redacta per encàrrec de...