Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · viure la Revolució Francesa....

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l’Administració

Introducció a la Sociologia

Jordi Guiu 1r Curs 2n trimestre Grup 1

Sílvia Caufapé Hostench

Introducció a la Sociologia Sílvia Caufapé Hostench

Universitat Pompeu Fabra 2

Guió de l’Assignatura

Tema 1. La perspectiva sociològica

Tema 2. Principals autors i enfocaments teòrics

Tema 3. Societat, cultura i procés de socialització

Tema 4. Normes socials, control social i desviació

Tema 5. Grups i organitzacions

Tema 6. Economia i societat

Tema 7. Canvi social

Avaluació Seminaris: 50% de la nota Examen final: 50% de la nota



Tema 1. La perspectiva sociològica

Perspectiva sociològica

• És una ciència moderna que tracta dels essers humans

• Neix amb la modernitat

• Terme “sociologia” proposat per August Comte l’any 1824, sociòleg que va viure la Revolució Francesa. Necessitat d’estudiar el que estava succeint

• La idea de Comte: fer el mateix que els físics fan amb el món natural, però en el seu cas amb el món social

Terme Sociologia

• Neix de la combinació de dues paraules socius (soci, company, i posteriorment societat) i logos (saber, coneixement, ciència) per substituir la idea inicial de “física social”

• Comte planteja diversos termes abans de consolidar el concepte de sociologia

• En definitiva, la sociologia és “l’estudi científic de la societat”

Termes problemàtics a la sociologia: societat i ciència

• Societat: - Concepte polisèmic, dinàmic i històricament variable

- Amb el temps canvia el que entenem per societat



- Ex: societat a l’Antiga Grècia (societat = on es discutia la política) i moderna societat industrial

- Realitat espontània i canviat

• La sociologia estudia aspectes “formals”: realitats institucionalitzades i “informals”: dinàmiques que es produeixen en la realitat social però que no es

deixen recollir fàcilment en un esquema

• És una ciència de la uniformitat tendencial que caracteritza els fenòmens socials à els fenòmens socials obeeixen a tendències

• Ciència de les tensions internes, dels canvis, de la crisi social à la realitat social és imprevisible, depèn dels essers humans, podem saltar-nos tendències de manera imprevisible

Les diferències en el temps del que anomenem “societat”

• A la antiga Grècia - Ex: La societat era inseparable de l’Estat.

• Amb la societat industrial apareix una societat relativament separada de l’Estat: l’anomenada societat civil (Adam Smith, Hegel, Marx..)

- Societat que no viu en un estrictament privat però que tampoc fa

directament política - Estadi entre àmbit privat-àmbit públic

• Primer era sinònim de companyia • Després per al·ludir a una totalitat abstracta que ens pressiona i de la qual

depenem



• Finalment es delimita en unes fronteres (estatals: Estats-Nació)

• Conclusió: maneres diferents d’entendre el concepte de societat

• Avui en dia, realment existeix una societat segons els estats? La delimitació territorial és factible?

• Tampoc sembla que “societat” equivalgui simplement a “el conjunt de la població mundial”

Sociologia transfronterera: societats entre fronteres (Àfrica)

• També ens podem preguntar de què està feta una societat - D’institucions?

- De grups, o classes socials?

- D’individus?

• En funció de la resposta ens situarem en una o altra perspectiva sociològica, en un o altre mètode: individualisme, holisme, col·lectivisme...

• El que forma la societat no són els individus com a tals sinó les relacions entre aquests

- Aquestes relacions estan determinades per normes, les quals formen les institucions.

• Una institució és una pauta de conducta que es repeteix en el temps i que d’una o l’altra manera és reconeguda per múltiples agents. - Ex: fer una pausa entre classes i classe és una institució, senzilla però ho

és. Directriu que s’ha format progressivament i per costum. No hi ha reglament que ho determini.



• Des del punt de vista social, no neixen per real decret. Sociològicament les més importants són les que neixen de la interacció entre els essers humans.

• Entre tots generem pautes de conducta, normes, institucions

• Importa poc la gent, importa molt les pràctiques d’aquesta gent.

Individualisme metodològic

• Raymond Boudon - El que defineix una ciència no és el seu objecte d’estudi sinó la manera en

que s’enfoca. Allò en el que ens fixem defineix la metodologia i la ciència de la que es tracta.

- La ciència divideix la realitat. Fa una sèrie d’abstraccions. - Ex: un psicòleg no es fixa en els circuits neuronals del cervell, sinó en els

pensaments. - Ciència com a “ulleres” que es treuen i es posen. No hi ha ciència “del tot”. - Quines són, per tant, les “ulleres” bones? En tot cas ens hem de plantejar

quines són les “ulleres” dominants, les que es porten més.

• Panorama actual de la sociologia: enfocaments individualistes i holistes/col·lectivistes (encara que hi ha molts enfocaments diversos, els més habituals són aquests; també hi ha possibilitats intermitges) - Holisme: estructures globals ens afecten a escala individual. El tot ens

afecta individualment. - Individualisme: actors individuals com a components d’un tot. Es fixa en els

individus.



• Raymond Boudon (principal impulsor de l’individualisme metodològic) - Individualisme metodològic: unes determinades ulleres que veuen individus

racionals, calculadors i que actuen per satisfer els seus desitjos amb la màxima eficiència.

- Societat composta per individus “egoistes” que persegueixen els seus objectius; maximitzen les seves preferències

- Pressuposa que les nostres accions es basen en eleccions racionals. - Ex: si puc obtenir el mateix producte a meitat de preu en una altra botiga,

el compraré en aquesta. No compraré el més car perquè sóc un ésser racional. o Però realment sempre actuem així? o Anar a votar: el cost d’anar a votar és molt més elevat que els beneficis

que n’obtenim. Un vot no decanta els resultats d’unes eleccions.

• L’individualisme metodològic justifica el concepte de freerider? - Si tots som freeriders, la societat no funciona. - És evident que hi ha d’haver una espècie de “contracte” social i de

confiança entre aquests éssers humans calculadors i racionals per tal d’obtenir beneficis a nivell col·lectiu. Entre tots obtenim coses a nivell col·lectiu però hi ha d’haver una conscienciació de confiança (Contracte social de Rousseau)

• Raymond Boudon - Sociòleg francès amb enorme importància. “El pare” de l’individualisme

metodològic - Políticament conservador - Individualisme metodològic el podem lligar, d’alguna manera, al

neoliberalisme.

• Identifica quatre grans tipus ideals de sociologia: - Cognitiva o científica

o Sociologia que val la pena



o S’interessa per entendre fenòmens socials únicament o Explicar fenòmens socials

o Per què passen les coses que passen? o Políticament escèptica

o Sociòleg purament científic, per sobre del bé i del mal i que no té opinió. Sociòleg “tancat a la universitat”, purament científic. § (Objectivitat qüestionable perquè el propi Boudon opinava)

- Estètica o expressiva

o Sociologia més propera a la filosofia o Practicada per certs intel·lectuals francesos que li donen un caire

literari, reflexiu i subjectiu o Objectiu d’expressar sensacions del sociòleg davant del món o Impressions que rebem del món o Expressió del malestar i les angoixes

- Descriptiva o de consultoria o Sociologia que es fa “per encàrrec” o Empreses de consultoria que treballen per institucions com la

generalitat, un partit polític... o Elaboració d’estudis, sondejos electorals etc. o Descripció de tendències, sense explicar el per què o Sociologia “superficial”

- Crítica o compromesa o Sociologia que qüestiona les bases i els fonaments de l’estructura

social vigent (marxisme) o Compromís amb una ideologia, un concepte, una visió de la realitat...

- Boudon defensa aferrissadament la primera i qüestiona les altres

• Burawoy:

- Contempla els diferents tipus de sociologia presentats per Boudon no com a excloents sinó com a complementaris.

- Sociòleg americà, marxista

- Estil ben diferent de Boudon



- Predica una orientació de la sociologia que ell anomena sociologia pública o No hi ha contradicció entre les quatre formes de sociologia que

presenta Boudon o Defensa que el sociòleg surti dels laboratoris per partir dels problemes

reals i la realitat social del món o Esforç de la sociologia per difondre les troballes i recerques al públic en

general. o S’interessa per sortir al carrer i afrontar els problemes que preocupen a

la gent

• Però la sociologia, és una ciència com les altres? - S’emmiralla en d’altres ciències; té connexions amb d’altres ciències

- Pot assemblar-se a la Física, com creia A. Comte? - A la biologia com creia E. Spencer? - En què es distingeix de les altres ciències socials? - En aquests moments, l’economia és la ciència social dominant, la més

poderosa i amb més prestigi. - Segons Boudon (i altres autors) la Sociologia divergeix de les ciències

naturals pel fet que els éssers humans actuen segons propòsits, intencionalment. Per això defensa l’individualisme metodològic

- En definitiva, la sociologia se centra en individus que tenen intencions. En

canvi, segons els holistes la sociologia se centra en individus amb intencions però determinats i “dirigits” per fenòmens globals.

• L’holisme i/o el col·lectivisme: Analitza el comportament dels individus com a conseqüència de la estructura social en la que viuen. - Èèmfasi en el paper de les condicions, estructures, institucions socials,

grups o la mateixa societat (Durkheim) o nació.

- Després d’aquesta explicació podem tenir la sensació que l’individualisme

metodològic és una concepció de dretes i conservadora. Però aquest fet no és sempre així.



• Exemple d’explicacions pluricausals. - Explicacions a l’increment de les taxes de divorci: (holista)

o Canvis en la Llei o Més altes expectatives en el matrimoni o Privatització de la família o Canvi social. Menys estigma

o Augment de l’esperança de vida o Estat de benestar: ajuts a mares soles

o Secularització o Canvi de rols de la dona: + independència econòmica

- Això comporta més divorcis - La majoria de les explicacions són holistes. Les expectatives envers el

matrimoni han crescut des de fa 20-30 anys. S’espera molt més del matrimoni.

- Una explicació individualista se centra en raons purament individuals i particulars.

- Explicacions a l’increment de les taxes de divorci: (individualista) o L’existència del divorci i les seves facilitats redueixen el cost de la

separació o Menys incentius a invertir en la tria de parella o Menys incentius a invertir en el seu manteniment

o Més fragilitat del matrimoni o Més probabilitat de que aquest fracassi. o L’agregació de conductes individuals produeix un fenomen social:

l’augment de les taxes de divorci

Distinció ontologia i epistemologia

• Ontologia: teoria de la realitat, com el món està configurat

• Epistemologia: teoria del coneixement, com podem conèixer la realitat



Societats individualistes o col·lectivistes

• Podem entendre la societat o bé de manera individualista o bé sense donar

protagonisme a l’individu en si, com a part d’un conjunt de grups socials (família, clan, etc). Actualment costa molt entendre el món sense una

concepció individualista

• Què és millor? Debat

• Nosaltres ens sentim individus perquè la societat ens ha fet així, el tot ens ha regulat a nosaltres a través dels mitjans de comunicació, la família, el procés

de socialització, etc. • Les societats poden ser individualistes (actuem sentint-nos individus diferents

als altres) o col·lectivistes (actuem sentint-nos part d’un conjunt)

• Assumim ontològicament una cosa o altra



Tema 2. Principals autors i enfocaments teòrics

El context social i intel·lectual on sorgeixen les primeres teories

sociològiques

• La fi de l’Antic Règim i la Revolució Francesa: - S’elimina l’antic ordre social i polític

• La il·lustració

• La Revolució Industrial i el naixement del capitalisme - Canvis tecnològics i industrialització - No arriba a tota Europa de manera igual - Necessitat de molta mà d’obra

• La urbanització La Il·lustració

• Al segle XVIII, a Europa, amb la Il·lustració, sorgeix un interès comú:

- Aplicar a l’estudi de l’home i la societat els mètodes “científics” que s’havien aplicat amb èxit en el camp de les ciències naturals.

- Se suposava que, de la mateixa manera que succeïa en el regne de la

física, en la societat i en la història totes les coses estaven lligades per una cadena de causes i efectes.

• “Llei de les conseqüències involuntàries” - El que succeeix en la història és el resultat de l’acció humana, però no

l’execució d’un pla humà (Ferguson). Abans s’entenia que la història era resultat de la voluntat de Déu sobre els homes.



• Els humans es fan a sí mateixos i a les seves institucions, però ells i les seves institucions, en cert sentit, també són obra de les circumstàncies i el moment

històric que viuen (certa aleatorietat). “Els homes fan la història però no ho saben”

La Revolució Francesa

• La transició de la societat feudal al món modern

• No va ser una revolució burgesa, va ser una revolució popular que va ajuntar a moltes classes socials - Conseqüència “perversa” (no desitjada ni intencionada pels humans):

s’instaura un règim burgès beneficiós per la burgesia

• L’origen de la sociologia com a resposta a la desfeta de l'Antic Regim

• Els primers sociòlegs estaven més preocupats pels efectes negatius de la revolució: el desordre i el caos.

• Es van produir diverses interpretacions i reaccions: - Punt de vista reaccionari: de tipus conservador, que s’oposaven a la

Revolució Francesa i que a més defensaven l’Antic Règim o La religió com a ciment de la societat

o Personatges rellevants: § Edmund Burke (1728-1829) § Joseph de Maistre (1753-1821) § Louis de Bonald (1754-1840)

o Donen molta importància a les institucions, creuen que són la base de la societat: la família, l’Estat, l’església

o Idea de jerarquia per mantenir l’ordre - Punt de vista liberal:



o “Es troben” amb la Revolució Francesa o Simpatitza amb els ideals revolucionaris però s’allunya de les formes i la

radicalitat revolucionària o Pretenen un canvi social progressiu basat en petites reformes legals

o Personatges rellevants: § Benjamin Constant (1767-1830) § Alexis de Tocqueville (1805-1859)

o Els primers pensadors liberals no es reconeixien com a liberals

- Punt de vista revolucionari: o Volen posar fi al nou ordre burgès i a la resta de feudalisme mitjançant

una revolució (o l’aprofundiment en la democràcia republicana) o L’estructura jeràrquica ha canviat però encara es manté, hi ha

dominants i dominats i per tant cal canviar la situació. Prosseguir amb l’impuls revolucionari fins que s’aconsegueixin els seus objectius

o Tres corrents polítiques: § Anarquisme: se centren en un ideal § Marxisme(s): Marx i Engels: volen estudiar com passar de l’actualitat

a l’ideal, primer estudiant l’avui i després estudiant com es fa possible la transició a l’ideal

§ Republicanisme radical: aspira a una societat on tothom sigui igualment lliure

- Punt de vista positivista: o No s’interessa tant en saber “com hauria de ser” la societat, sinó en

estudiar “com és i com funciona”. Es limita a estudiar la societat actual o La subordinació de la imaginació a l’observació (Comte): deixem-nos

d’ideals, estudiem les coses tal i com son o Tot i així, els positivistes (Comte, Durkheim…) tenien i tenen les seves

preferències sobre com caldria organitzar la societat.

o Comte, d’orientació conservadora, considerava que el dilema

reacció/revolució seria superat pel desenvolupament social.



o La sociologia és una ciència positiva en la mesura que descriu el seu objecte d’estudi com una xarxa que, com les relacions de la

naturalesa, pot ser construïda a partir de dades, variables i constants. o Aquest programa ha estat més o menys seguit per pràcticament tots

els sociòlegs (inclòs K. Marx). El positivisme

• Claude Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon (1760-1825), conegut com Saint-Simon:

- Situat a l’origen de diferents moviments i idees: o El positivisme o El socialisme

o La tecnocràcia: la idea d’un govern format per tècnics, sense idees polítiques

o L’industrialisme: posar la industria al centre de la societat, com a motor

per canviar-la. § Els industrials són els grups socials de futur que ens portaran a una

societat millor, de l’abundància (format per tècnics, empresaris,

obrers, enginyers, tots ells en conjunt) - Principals obres:

o El sistema industrial (1812-22)

o Catecisme polític dels industrials (1822-24): fer un cristianisme de nou

tipus, socialitzat, que connecta més amb els problemes de la societat o El nou cristianisme (1824): el mateix que l’obra anterior, sense contingut

religiós

- Idees principals a destacar: o La societat com un veritable ésser, un cos organitzat (inspiració de la

biologia organicista), on cal una correspondència entre les idees i les activitats dominants.



o Cal una nova ciència positiva i reorganitzadora que s’ocupi del nou objecte social.

o Pronostica l’adveniment d’una nova realitat històrica: la societat industrial.

o El triomf del nou sistema industrial vindrà de la mà de l’acció de les noves elits industrials i dels propis treballadors.

• Auguste Comte - Va ser secretari de Saint-Simon, aquest va influir en les seves obres i visió - Principals obres:

o Course de philosophie Positive (1830-1842) o Cathécisme positiviste (1852): idea molt similar a la de Saint-Simon

o Systéme de Politique Positive (1851-1854) - Idees principals:

o Positivisme: només es pot obtenir coneixement veritable aplicant el mètode científic.

o Aplicació del mètode científic per entendre, explicar i millorar la societat. o Distinció entre:

§ Estàtica social: estudi dels mecanismes que mantenen unida a la societat

§ Dinàmica social: estudi del canvi i les transformacions socials.

o “Llei dels tres estats”: (estudia en forma de lleis, igual que ho fa la física) regula la història i les fases històriques i els nivells de coneixement § Teològic: s’explica el món i la societat en termes sobrenaturals.

• És el primer estadi

• Societat primitiva § Metafísic: s’explica el món i la societat segons idees abstractes.

• Il·lustració, època de la filosofia § Positiu: s’explica el món i la societat segons lleis que cal descobrir.

• La França contemporània amb Comte es trobaria entre la segona i tercera fase, en trancisió

• Comte se situa a ell mateix com a un “profeta”



§ Comte diu que els humans a nivell individual passem per aquestes tres fases

• De petits creiem en causes sobrenaturals (Reis d’Orient, fantasmes, àngels…)

• De nens més grans estem a la fase metafísica

• Un cop arribats a l’edat adulta entenem el món de manera racional

o Proclama l’adveniment definitiu de la societat científica i industrial. o El 1848 radicalitza el seu menyspreu per la Revolució i el conflicte

polític. o Intenta fer compatible ordre i progrés

- Savoir pour prevoir, a fin de pourvoir

- L’amour pour príncipe et l’ordre pour base, le progres pour but

• Émile Durkheim: - Molt més influent a la sociologia moderna, junt amb K. Marx i Max Weber,

que no pas Comte.

- Va recollir elements de l’obra comtiana però va desenvolupar una perspectiva pròpia i allunyada dels postulats comtians que considerava

massa especulatius.

- Biografia: o Sociòleg francès de família jueva o Exerceix de professor de dret i filosofia

o És un dels primers a començar a ensenyar sociologia l’any 1887, primer a Bordeus i després a París

o Estava preocupat per l’educació i la seva reforma - Obres principals:

o Les regles del mètode sociològic (1895) o El suïcidi (1897)

- Temes fonamentals de la seva obra: o La consolidació de la sociologia com a ciència.



o Defineix els principis epistemològics de la nova ciència: “sigui per a exposar els fets, sigui per a orientar el seu curs”.

o Els mètodes científics han d’aplicar-se a l’estudi de la societat.

o Els grups socials presenten característiques que van més enllà de la suma de les característiques o conductes dels individus que els

composen.

o “Realisme social”: el “fets socials” com a coses. § La societat és una cosa existent externa a les persones, és

objectiva, i alhora és interna a les persones § Està feta per fets socials (idees, valors, pautes de conducta)

compartits entre els seus membres; això li dóna estabilitat i cohesió

o Els valors compartits pels membres de la societat (moralitat, religió) constitueixen la base de l’estabilitat social.

o La vida social només és possible dins d’un ambient moral. o Els fets socials:

§ Són tota manera de fer, fixada o no, susceptible d’exercir sobre l’individu una coacció exterior

§ En general és tota manera de fer en el conjunt de la societat § Exemples:

• Les obligacions domèstiques, cíviques, contractuals, definides per la llei o el costum

• El llenguatge i la moneda • Les creences i pràctiques religioses

§ Cap fenomen social és en ell mateix patològic (=dolent). La patologia ve donada per una forma extrema (excés o defecte)

d’alguna cosa en ella mateixa “normal” § Anòmia: absència de normes, confusió social sobre les normes

acceptades, relativisme i pluralitat de normes

o A Durkeim li interessa estudiar el suïcidi anòmic, el d’aquelles persones que no participen de la vida social

o La divisió del treball també és un tema important que Durkeim tracta



§ El seu objectiu: explicar el naixement del món modern per mitjà del concepte de divisió social del treball i pensar la seva viabilitat.

§ Està en contra del capitalisme, és socialista; creu que la divisió de classes és dolenta

§ La divisió entre classes no està escrita enlloc, però això passa igualment. Són realitats anòmiques

§ Solució: Divisió del treball constrictiva, anòmica i basada en la solidaritat orgànica.

o El suïcidi: § Pretén objectivar les tendències socials al suïcidi

§ Tres tipus de suïcidi:

• Anòmic: produït per situacions anòmiques, on hi ha absència de normes o xoc de normes socials

• Egoista: produït per dèficit de vincles comunitaris

• Altruista: en societats de solidaritat mecànica, on l’individu es sacrifica pel grup (yihadisme)

o Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica § Concepte diferent de solidaritat: és allò que vincula, ajunta i fa sentir

properes a les persones § Dos tipus:

• Solidaritat mecànica: Per similitud, interessos comuns, etc. Exemple: els alumnes de ciències polítiques

• Solidaritat orgànica: Per diferència, però necessitat entre ells. Exemple: els alumnes amb el professor

Solidaritat mecànica Solidaritat orgànica

Activitats Similars.

Ex: alumnes

Altament diferenciades.

Ex: professor amb alumne

Principal vincle social

Consens moral i religiós. Ex: societat amb mateixos

valors

Complementarietat i mútua dependència.

Ex: relació amb el conductor

de l’autobús, és de necessitat



Posició de

l’individu

Col·lectivisme, centralitat del

grup, comunitat

Individualisme, centralitat dels

individus autònoms

Estructura econòmica

Aïllada, autàrquica, autosuficiència

Divisió del treball, dependència mútua dels grups, intercanvi

Control social Lleis repressives, càstig de les

ofenses Llei restitutiva, salvaguarda dels

contactes

§ La societat mecànica és típica de les societats tradicionals

passades, mentre que la societat orgànica és més moderna.

Durkeim parlava de l’església i l’exèrcit com a societats mecàniques o Els canvis morfològics produïts pel progrés continu de la divisió del

treball produeixen un nou sistema normatiu que: § Solidaritza la societat (solidaritat orgànica) § Desenvolupa l’autonomia personal (individualisme).

o Aquest nou sistema encara no està plenament establert:

§ Existència de la lluita de classes, crisi econòmica.

§ Divisió anòmica del treball, divisió constrictiva.

§ Ningú rep el fruit del seu treball, ni ocupa un lloc d’acord amb els seus mèrits.

o La religió: § No hi està interessat com una creença sobrenatural sinó en el seu

sentit etimològic, un sentit més ampli

§ No es refereix necessàriament a Déu § La societat és sagrada. És un teixit de normes i valors, és allò que

sobrepassa als humans

§ També entén com a sagrat a l’individu perquè és producte de la societat, i per tant també s’ha de respectar. A més, creu que tots els individus són igualment dignes.

§ Està a favor de una religiositat laica, civil. La idea prové de Rousseau

§ Avui en dia la religió civil podríem dir que és la Declaració Universal dels Drets Humans



§ Políticament això es tradueix amb el patriotisme § El socialisme també pot ser un tipus de religió cívica

Max Weber (1864-1920)

• Apunts biogràfics: - Alemany - Doctor en Història del Dret

- Estudiant de religions variades. Intenta explicar la connexió entre les creences religioses i el sorgiment del capitalisme, però té moltes altres

inquietuds. - Influent en la sociologia contemporània, tant com Durkheim - Va viure entre 1860 i 1920, època convulsa: república de Weimar, I Guerra

Mundial, ascens de Hitler, Revolució Russa, Contracte de Versailles - Liberal d’esquerres interessat per l’art i la cultura - Va ser políticament actiu:

o Negociador del tractat de Versalles o Part de la redacció de la constitució de Weimar

- Confia en el moviment obrer i les classes treballadores; desconfia de les

classes mitjanes alemanyes disposades a pactar amb les classes poderoses

- Respecta l’obra de Marx, sobretot en l’anàlisi del capitalisme, tot i que no

veu tant clara l’alternativa marxista

- Visió ambivalent de la realitat (aspectes positius i negatius)

• Interessat en: - L’ascens del capitalisme occidental,

- El paper social de les religions,

- La racionalització,

- La burocràcia (com a forma racional d’organitzar el món),



- El “desencantament del món” (el món no és com ens pensàvem, passem a

veure’l racionalment),

- Les formes de dominació,

- La distinció entre fets i valors,

- Les classes socials (és l’estudi de la desigualtat social; es pot veure des de la visió marxista o des de la visió Weberiana)

- …

• Relació amb l’obra de Marx:

- Se l’ha explicat moltes vegades com el contrari a Marx, l’”anti-Marx” - Anys 60s, Guerra Freda a EUA, busquen una sociologia contrària a la

marxista; en aquest context interessa buscar una sociologia amb fonaments europeus. Adopten la sociologia de Weber

- El tema que unifica la seva obra és la anàlisi de la relació mútua entre: les institucions legals, la política i la cultura per una part, i l’economia per l’altra. La idea de contraposar Weber i Marx és una simplificació, una visió simplista que ha funcionat: o (visió simplista): Marx explica els fenòmens socials, dret, creences

religioses, política, cultura, etc. a partir de l’economia o (visió simplista): Weber explica els fenòmens socials a partir de les

idees. L’exemple es la seva explicació del sorgiment del capitalisme. No

hi ha determinisme econòmic (tot i la importància de l’economia).

• Les seves principals aportacions metodològiques: - La sociologia comprensiva i antipositivista

o Antipositivista: contrària als plantejaments de Comte i Durkheim. o Comprensiva: la societat no es pot entendre com una ciència natural,

com la física. Podríem dir que és individualista metodològic, però no a la manera de Boudon. § Boudon diu que la societat està feta d’individus que actuen

racionalment per aconseguir un objectiu;



§ Weber diu que hi ha individus que actuen racionalment però que podem actuar de diverses maneres, d’acord a tradicions. El ventall

de l’acció individual humana és més ampli. § Les accions socials es fan tenint en compte la societat, i cal

comprendre les motivacions que duen a una persona a fer alguna acció concreta. Comprendre no vol dir justificar, pots i cal que comprenguis un assassí però no compartim els seus valors.

- Els tipus ideals. (en parlem més endavant)

- No és possible captar els objectes de forma immediata: la verstehen. o “Entendre”, “comprendre”

o No és possible captar els objectes de forma immediata, no n’hi ha ha prou mirant, prenent mides, comptant, etc.

o Cal anar més al fons, quines son les motivacions, aspiracions, context de cadascú

- No és possible determinar relacions causals inequívoques. o Son diversos factors els que incideixen en la gènesi d’un determinat

fenomen - El món només es pot explicar des de determinades perspectives parcials.

o Metodològicament modest, la sociologia ha d’anar per trossos - Neutralitat axiològica.

o El sociòleg és neutral respecte allò que estudia o Tot i que ell té una opinió, cal comprendre allò que estudies i estudiar-

ho amb neutralitat. Si no, no ho estudiaràs bé.

• Els “tipus ideals”: - Models conceptuals de situacions complexes. Weber els utilitza per

estudiar la realitat social. - Exageracions intencionades dels fenòmens socials.

o Exemple: hi ha infinits tipus de família, de molts tipus, que seria

impossible de comprar totes entre elles. Les organitzem amb característiques comunes i creem tipus ideals aproximats.

- Tota situació real s’aparta més o menys d’aquests models.

- Exemples:



o Burocràcia o Dominació

o Acció social

o Racionalització

o Classe

o Carisma - La burocràcia com a tipus ideal:

o És la manera d’organitzar l’administració més eficaç de la modernitat.

Té una significació moralment positiva per Weber o És una abstracció, però descriu el que ell veu que és la burocràcia en el

seu moment

o Característiques: § Jerarquia de autoritat: estructura piramidal, cadena de

comandament, coordinació de decisions, els ordres superiors supervisen els inferiors… També existeix en els exèrcits i en l’Església

§ Regles escrites que governen la conducta dels funcionaris a tots els nivells de l’organització.

§ Els funcionaris són assalariats a temps complert, cada nivell jeràrquic té un sou definit, s’espera de l’individu que faci carrera dins l’organització, segons capacitat i antiguitat.

§ Separació de tasques entre l’interior i l’exterior de la organització. § Cap membre de l’organització posseeix els recursos materials amb

els quals opera.

o La burocràcia és altament efectiva per organitzar un gran nombre de persones: § Assegura la presa de decisions segons criteris generals i no segons

caprici. § Elimina els individus amb talent i creatius, però assegura un nivell de

competència global.



§ Els sous fixes i regulats i la dedicació a temps complet eliminen la corrupció. El sistema d’oposicions i exàmens públics elimina els

favoritismes i amiguismes. § El treball burocràtic és rutinari i avorrit, però aquest és el preu de la

eficiència i la eficàcia. o Visions:

§ Des de l’inici la paraula ha tingut un sentit despectiu. § Però també hi ha qui l’ha vist com la millor forma d’organització i

administració: la reglamentació de tasques mitjançant estrictes normes de procediment.

§ El punt de vista de M. Weber oscil·la entre els dos extrems. § Segons Weber l’expansió de la burocràcia és inevitable a les

societats modernes. § L’excés de burocràcia i racionalització: la gàbia de ferro. Al final

tantes normes i racionalització, enlloc d’alliberar-nos, podria acabar portant-nos a tancar-nos a una gàbia de ferro.

• Obra: L'ètica protestant i l’esperit del capitalisme (1904-5): - L’origen del capitalisme en l’ascetisme protestant (treball metòdic i

austeritat) orientat a “provar” la salvació. o Protestantisme: es diferencia del catolicisme amb la concepció del

pecat. Els catòlics neixen amb el pecat inicial i es poden salvar a través de les seves accions. En canvi els protestants creuen en la predeterminació, alguns aniran al cel i altres a l’infern, però no saben

quins. No poden fer-hi res però poden posar-se a prova per veure si

Déu els ha fet bé o no. - Conseqüència inesperada: l’acumulació de riquesa per a invertir

(acumulació primitiva de capital).

o Com a conseqüència, s’esforcen molt, treballen molt i s’enriqueixen, acumulen capital. Però no és “bo” gastar diners, cal portar una vida ascètica. Per tant, cal reinvertir en el negoci, cosa que fa que s’acumuli

capital.



- Això no vol dir que el seu plantejament fos purament “idealista” i obviés les condicions materials de l’acumulació capitalista.

- El concepte protestant de Beruf (la professió com a vocació) exalta per primera vegada la legitimitat i dignitat moral de totes les formes honestes

d’activitat: religioses, polítiques, econòmiques). o No és que es legitimin l’esperit de profit o l’ànsia de guany, que sempre

han existit, ni tampoc exactament la racionalitat intrínseca a tota acció econòmica...

o El valor del Beruf sorgeix del seu caràcter desinteressat, del fet de conformar el deure individual d’acomplir amb la pròpia vocació

professional. - La riquesa com a ús de fruit de la qual el dipositari n’havia de treure el

màxim rendiment per a confirmar la seva virtut. o El sagrat esdevé compatible amb la rehabilitació del préstec a interès,

les activitats mercantils i manufactureres i amb l’enriquiment en general (activitats afectades per la prevenció catòlica).

o L’acumulació capitalista com a designi del Tot poderós. • Procés de racionalització:

- Determina noves formes legals i d’administració respecte de les societats tradicionals.

- Nou context cultural que passa per aplicar la racionalitat, la necessitat de càlcul en molts àmbits de la vida

- Àmbit econòmic: capitalisme: No hi ha una única causa per aquesta

racionalització

o Per tant, no hem d’afirmar que el capitalisme, segons Max Weber, neix per una única causa.

- Àmbit polític: nova forma de legitimar l’autoritat racional-legal

o L’autoritat estaria legitimada per lleis i per normes o La lògica de la racionalitat s’aniria imposant a l’Estat, a les empreses, a

l’individu, a les relacions socials.



- Racionalització centrada en els mitjans, que pensa i s’ajusta als mitjans més adequats per obtenir uns determinats fins.

- Per això, el procés de racionalització és el triomf de la racionalitat instrumental com a “mitjà” per arribar a aquells objectius que ens

plantegem individualment i col·lectivament al mínim cost. - Procés de racionalització que té una lògica expansiva:

o Weber pensava que aquesta lògica s’estendria a tot el món i considera positiu que els poderosos se sotmetin a lleis.

o Però un excés d’aquesta lògica acabaria portant-nos a tots plegats a una espècie de gàbia à problemes, ens deshumanitza

- Visió ambivalent - Els pronòstics de Max Weber s’han complert? Estem en una gàbia de

ferro? o Qüestió de controvèrsia

• Protestantisme: - Basat en racionalitat individualista (hem de llegir la bíblia en solitari) - Interpretar la bíblia (individualment) - Va fomentar una racionalitat individualista que, segons Weber, és també la

base de les societats modernes. - Durkheim: Comparteix, en part, la idea de la decadència de la religió. La

religió transcendental s’anirà substituint per una religió humana.

- Comte: També coincideix en el canvi de la religió, en el seu cas cap a una religió científica

- Marx: Religió com a il·lusió dels homes oprimits; en pronostica una progressiva desaparició en favor de la lluita dels treballadors.

• Realment hi ha hagut una desaparició de la religió com a element

transcendental com van pronosticar? - Les creences religioses creixen en el món (Llatinoamèrica, Estat Islàmic)

- Teoria només aplicable a alguns Estats (Secularització europea)



- La visió de Max Weber és que la secularització és una realitat substancial, que en aquests moments només es dóna des de Centre Europa cap a

l’Oest - En canvi, la religió islàmica creix de forma ingent

- Segons Peter Berger, l’islamisme supera el cristianisme per qüestions d’ordre democràtic

- El cristianisme emergent està refutat per alguns creients religioses que reaccionen amb variants fonamentalistes. No accepten el pluralisme

religiós i pretenen imposar un conjunt de creences determinat - Les grans religions separen les coses dels valors

- Característica del món modern: sabem fer moltes coses però no sabem per què les fem (cosa negativa)

- Des de la visió weberiana, hi ha poca reflexió sobre els fins - Weber ho assenyala com un problema. La ciència, la tècnica i la raó

instrumental no ens diuen per si mateixes res sobre “la vida bona”, això explica la necessitat del sorgiment de noves tendències espirituals i religioses

• Altres qüestions weberianes:

- Teoria de la estratificació amb tres dimensions: el sentit de la vida, el món, hauria de passar per diferents fases

o La classe social: relació en el mercat de treball o Status: qualitats no econòmiques com ara honor, prestigi, religió...

§ Relacionat amb la intel·lectualitat

o Partit: les afiliacions de caràcter polític

o Les tres dimensions tenen conseqüències en les oportunitats vitals de la gent

o Distingim els sociòlegs presbiterians dels marxistes perquè no es basen

tant en l’estatus i el partit sinó els fenòmens culturals, els estils de vida...

o Les classes mitjanes ens estem empobrint però intentem mantenir una

imatge i estil de vida



o Weber i els neoweberians donen molta importància a les oportunitats o Els que estan a dalt de l’estructura social acaparen les oportunitats

o Els neoweberians no posen l’accent en la reducció de les desigualtats sinó que defensen la igualtat d’oportunitats per a tothom. Qui neix com

a proletari ha de poder tenir les mateixes oportunitats que el fill d’un banquer

o Per generar igualtat d’oportunitats hem d’estendre el sistema educatiu a tothom, però això és aparentment suficient

- Ètica de la convicció versus ètica de la responsabilitat o Ètica de la convicció: actuar segons ideologia

o Ètica de la responsabilitat: actuar tenint en compte elements externs, El marxisme

• Antecedents al marxisme: El socialisme premarxista: - Conjunt de pensament heterogeni generat entre la Revolució francesa i

l’aparició del moviment obrer. - Conegut com a “socialisme utòpic” (Engels). - Antecedents en les utopies del Renaixement (Tomas Moro, Campanella)

- Característiques: o Condemna ètica de la societat en què viuen. o Culpen a l’organització social i econòmica.

o Volen crear un nou ordre social, en general sense propietat privada.

o Creuen que aquest ordre pot ser previst, fins i tot en els menors detalls (racionalisme).

o El nou ordre social pot ser establert des de la raó i la seva creació

només depèn de la possibilitat de convèncer a la majoria.

- Principals autors “socialistes”:

o Saint Simon (1760-1825) o Charles Fourier (1772-1837)

o Robert Owen (1771-1858)



o Apoliticisme o Establiment de comunitats exemplars

- Principals autors “comunistes”: o La tradició de Gracchus Babeuf (1760-1797)

o Étienne Cabet (1788-1856) o Louis Auguste Blanqui (1805-1881) o Louis Blanc (1811-1882) o Vinculen transformació social i acció política.

o Concepció insurreccional de la revolució. o Autoritarisme polític.

- El primer anarquisme: o Pierre Joseph Proudhon (1809-1865) o Mijaíl Bakunin (1814-1876) o Apoliticisme. o Crítics amb l’autoritarisme Blanquista. o Concepció insurreccional de la revolució.

- El Pensament de Marx: o Karl Marx, Tréveris (Renània) 1818- Londres 1883. o De família jueva convertida al protestantisme.

§ El món jueu i el problema de l’alienació. (a Europa, la fòbia als jueus, que culmina amb l’Holocaust)

§ “No s’ha d’alliberar als jueus del món, sinó al món del judaisme”. No s’ha d’eliminar als jueus sinó la mentalitat jueva, de l’economicisme. Marx es distancia d’aquesta manera de pensar

§ El mercantilisme base de tots els mals: l’origen del mal social està

en l’acumulació de riquesa. § El ciutadà escindit entre uns “drets i deures” molt elevats i la seva

realitat de “propietari”. Primera contradicció en la que es fixa Marx.

§ Deixeble de Hegel. N’aprèn la idea de dialèctica i d’un món escindit.

§ Els sentits es redueixen al “tenir”. No li agrada, creu que potencia centrar-se en la propietat, la qual cosa perjudica el desenvolupament de l’ésser.



o Entre 1835 i 1841 va estudiar dret i filosofia a Bonn i Berlín (tesi sobre Demòcrit i Epicur).

§ Lectures dels il·lustrats § Els clàssic de la literatura

§ Hegelianisme § Feuerbach i el seu concepte d’alienació: “les construccions

humanes que els homes prenen com a coses en sí”. El concepte ve de Hegel inicialment. Feuerbach considera que l’alienació resulta de

certes maneres de pensar, de fer, amb les quals construïm noves realitats, ja siguin materials o ideals. Quan fem o pensem creem

productes. I sovint passa que alguns d’aquests productes que fem els enlairem, els posem per sobre de nosaltres i ens hi acabem sotmetent. Exemple principal és la idea de Déu, segons Feuerbach aquest és una idea dels humans, que un cop l’han construït s’hi sotmeten. Aquest és un dels significats de “alienació”.

§ Unit al cercle dels hegelians d’esquerres. o El 1843 emigra a França:

§ Estudi de l’economia política anglesa (“l’anatomia de la societat”) § Adscripció al comunisme § Expulsat per revolucionari.

o El marxisme temàticament complert (segons Lenin; Lenin diu això del Marx d’aquesta època) § Filosofia clàssica alemanya § Economia política anglesa: en fa una crítica que li ajudarà a formular

el seu pensament

§ Pensament revolucionari francès: en els ambients del socialisme utòpic descobreix el comunisme i s’autoanomena a ell mateix “comunista”

o Publica els Manuscrits de 1844:

§ És el marx més filosòfic § L’alienació té la seva base en la divisió social del treball § La mercantilització:



• Del producte del treball • Del treball mateix

• De la força de treball humana

§ El diner símbol concentrat d’aquesta desnaturalització del viure § El comunisme com a llibertat concreta: una societat on els objectes

i les relacions tornin a ser elles mateixes, deixin d’estar alienades. o Junt amb Engels funda la Lliga dels comunistas (1847) i redacten el

Manifest Comunista (1848) i des de aleshores es dedica a la lluita política junt amb el estudi. Engels aporta idees però també finança

l’estudi de Marx § L’accent en la “lluita de classes”: tota societat està carregada de

contradiccions que es generen al voltant del sistema productiu i en les diverses etapes de la història. Aquests conflictes provoquen el dinamisme de la història i ens fan avançar d’una societat a una altra. La lluita de classes explica molts fenòmens que encara succeeixen en societats com la nostra.

§ Creixement de les forces productives i la contradicció amb les relacions de producció: és una constant històrica, a més persones, més productivitat. No només creixem en força bruta sinó també en coneixement qualitatiu i capital humà. També parlem actualment del progrés tecnològic.

• Arriba un punt que les forces productives no poden creixen més. El capitalisme ha provocat que les forces productives hagin

crescut en qualitat i quantitat, precisament per aquest fet es donen les llavors que acabaran amb aquest sistema.

• La maquinària estalvia mà d’obra i per tant causa atur. Els aturats no consumiran i per tant els empresaris hauran

d’exportar. Això també és un problema perquè redueix la font de benefici.

• L’horitzó és clarament capitalista perquè ja no hi haurà font de benefici. És una contradicció.

§ L’anomenat: “materialisme històric”



o Resum del seu pensament: § L’individu només existeix i s’ha de comprendre en un context social

§ L’individu es configura segons quins siguin els recursos i les oportunitats que té per a sobreviure.

§ Importància del treball: esforç col·lectiu per a satisfer les necessitats materials.

§ El conjunt de les relacions de producció constitueixen la estructura econòmica de la societat (la base) sobre la que s’aixeca la

sobreestructura política, jurídica, cultural i espiritual. o Resum del seu pensament:

§ El conjunt de les relacions de producció constitueix l’estructura econòmica de la societat, la base sobre la que s’aixeca la sobreestructura política, jurídica, cultural i espiritual. Les forces productives entren en contradicció amb les relacions de producció. La base és també coneguda com infraestructura, i és primer, perquè sense ella no hi ha la superestructura (no hi ha creences religioses, idees... si un no viu). La superestructura pot canviar la base (per exemple, la política pot canviar la base econòmica de la societat). La base econòmica condiciona o determina la superestructura? Preval la visió determinista (Marx no compartia aquesta visió).

• Per marxisme cal entendre les diverses interpretacions de les idees que Marx va posar en circulació i el seu posterior desenvolupament. No necessàriament

coincideixen amb el pensament de Marx.

- Existeix, doncs, una enorme quantitat de “marxismes”. Hauríem de parlar més de “marxismes” (per les seves variants) que no pas de “marxisme”.

- Variants filosòfiques del marxisme:

o L’Escola de Frankfurt estava composta per gran quantitat d’alemanys dins dels quals destaquen Horkheimer, Marcuse i Habermas (actor viu, vigent, l’últim que queda de l’Escola de Frankfurt).

- Variants político-socials del marxisme:



o La socialdemocràcia és la corrent del marxisme més moderada. o L’estalinisme és considerada la variant més fosca del marxisme. Va

contribuir a que es concebés aquest cos marxista-leninista com una doctrina universal a seguir per tots els partits marxistes del món.

o L’eurocomunisme. - Variants científico-socials del marxisme: - Història. La major part dels historiadors són marxistes. - Economia.

- Geografia. - Etc.

• La sociologia marxista als anys 60 i 70: - Althusser i l’”estructuralisme marxista”, - L'impacte del pensament d’Antonio Gramsci (per a aconseguir la revolució

a Itàlia el que han de fer els comunistes/socialistes és guanyar l’hegemonia

social, és a dir, que la majoria italiana tingui aquesta idea; es tracta de la lluita de l’hegemonia).



- A Catalunya i Espanya: el pensament de M. Sacristán (ecosocialisme, un nou pensament pacifista i ecologista).

• La sociologia marxista a partir dels anys 80:

- “Marxisme analític” (intenta trobar definicions clares, i dins hi ha individualistes, funcionalistes, holistes): J. Elster (teòric de la justícia), G.

Cohen, P. Van Parijs. - E. Olin Wright i l’anàlisi de les classes socials,

- J. Roemer: la teoria de l’explotació. o El marxisme autònom: T. Negri, J. Holloway, S. Federici.

El funcionalisme

• Corrent teòrica en ciències socials, especialment en antropologia i sociologia. Els sociòlegs empírics el que feien des de una perspectiva funcionalista sense gaire be saber-ho. Ex dels sociòlegs russos que feien teories que en teoria eren marxista.

• Associada a Durkheim, Spencer que veia la societat com un organisme viu, els més importants son Parson i Merton.

• Èmfasi en les institucions socials (desenvolupades per a satisfer necessitats

biològiques i/o culturals)

• El funcionalisme, veu la societat com un sistema complex format per parts que encaixen entre sí, produint equilibri i estabilitat social. La conducta dels individus està orientada per les estructures socials, esteses com a pautes relativament estables de relacions socials (relacions familiars, professors alumnes...). Els comportaments no són aleatoris, sinó relativament estables i

predictibles.



• Les estructures socials no son realitats tangibles, les estructures socials, estan fetes per idees (costums, pautes, estil de vida, valors i fan que la realitat social

sigui d’una determinada manera) que estan als cervells.

• El sistema és el tot, l’estructura és una part del sistema. L’estructura es

l’escalet del cos perquè es qui dona consistència i és el mateix.

• L’estructura perdura en el temps i el sistema està en constant canvi, neix i mor gent en cada moment. Però això no vol dir que l’estructura no canviï.

• Els orígens sociològics del funcionalisme: L’anaogia de Spencer entre

organisme i societat, la solidaritat de Durkheim i e concepte del sistema en Pareto.

• Els orígens antropològics. Tenen com autors principals Malinowski i Brown. La societat com un conjunt de relacions funcionals i estructurals e la qual els processos individuals acompleixen determinades funcions en benefici del tot

social. • El funcionalisme entén les estructures socials en termes de funcions socials.

Es a dir: quines conseqüències tenen per a el funcionament de la societat. Segons el funcionalisme tota estructura atribueix al funcionament de la societat, tal i com la coneixem. El problema principal den funcionalisme es que

des de la seva visió de que res canvia, com expliquem els canvis estructurals

• Talcott Parson - Va ser un important sociòleg, tenia la teoria estructural- funcionalista.

Format a Europa en la tradició weberiana. La primera gran teoria que tenia era L’estructura de l’acció social. Aquesta va ser la primera gran tesis seva i afirma el caràcter antideterminista i subjectivista de l’acció.



- En la segona fase de pensament escriu Cap a una teoria general de

l’acció. Una de les grans crítiques per ell era la incapacitat d’acceptar i

entendre el canvi social que s’estava produint.

• Robert. K. Merton - Va reformular el funcionalisme:

o Les conseqüències d’una pauta d’acció social, d’una estructura, podien ser diferents segons els individus.

o Distinció entre funcions manifestes, son les que tenen a veure amb la consciencia de la gent i una altre cosa diferent el que acaba produint. Per exemple la funció de l’església en una societat, per a la gent es com una mena d’ajuda en front de temors com son la mort i la funció

oculta pot ser crear una conducta de comportament que al final et sotmet aquesta última part son les funcions latents, la part més amagada

o Les disfuncions socials: les conseqüències negatives (volgudes o no) del funcionament d’una estructura. Accepta la idea que no tota estructura per el sol fet d’existir dona estabilitat.

Interaccionisme Simbòlic

• És un corrent de pensament nascut a Chicago als anys 20 del segle passat. S’enfronta al reduccionisme psicologista i al determinisme estructural. Se

centra en l’estudi de les capacitats dels actors, l’acció i la interacció. Totes les relacions humanes es basen en la interpretació dels signes (verbals i no verbals) que envolten les accions humanes. Aproximació a la microsociologia.

• Els principals autors son: Mead, Blumer i Goffman aquest últim és el més contemporani i influent. L’interessava molt les relacions jeràrquiques.

• Segons Blumer considera que les persones actuem a partir dels significats que els objectes tenen per a elles. Es a dir el significat que li donem als



objectes, valors, significat depenen del context social. Els significats són producte de la interacció social, de l’acció social, i les persones seleccionen,

organitzen, produeixen i transformen els significats en funció de les seves expectatives i propòsits.



Tema 3. Societat, cultura i procés de socialització

Els humans, animals socials per naturalesa

• Els humans, animals socials per naturalesa (en tant que animals): - Els animals invertebrats formen societats, però aquestes són establertes i

no s’alteren. Són així per naturalesa. Ex: societats de les formigues, una

formiga obrera neix i mor sent obrera i mai es produirà una revolució - A mesura que anem pujant en l’escala dels animals invertebrats trobem

diferents tipus de societats, especials per a cada espècie - Els humans vivim en societat perquè no podem valdre’ns per nosaltres

mateixos (quan naixem és impossible estar sols, morim). Tot i així, no tenim

un repertori genètic que ens determini COM hem de viure en societat →

enorme diversitat de grups socials humans - Els animals realment són socials per naturalesa genètica; en el cas dels

humans no ho som (els simis tampoc); la nostra sociabilitat no és innata.

No naixem amb pautes innates de com hem de funcionar → estudis

mostren que els babuïns en context de perill mantenen una estructura clara amb rols establerts; en context sense perill els babuïns mantenen un estil de vida molt anàrquic i individualista, sense estructura. Per tant fins i tot en primats superiors hi ha una important variabilitat social. Aquesta depèn de l’adaptació a l’entorn, de la cultura. Podem parlar de

“praticultures” al regne animal en cas dels primats superiors

• La cultura ens separa de la resta dels animals. - Cultura: capacitat d’implantar pautes de conducta, d’imaginar i adaptar

pautes socials a l’entorn - Sense cultura els humans no seriem capaços de desenvolupar-nos

socialment



• La “incompletitud” biològica de l’espècie humana. - Sense cultura els humans no estem “del tot fets”. Els éssers humans

naixem i vivim sense prou protecció a la pell; per tant ens hem de protegir - El cervell humà neix també “abans d’hora”

- → La cultura és una manera humana de satisfer necessitats biològiques.

- És una eina per a sobreviure.

• Una cultura està feta d’un fons comú de coneixements (resultat d’una acumulació de descobriments) i convencions (per a coordinar el treball i

arbitrar els conflictes).

• La cultura s’adquireix mitjançant una combinació de predisposicions innates i aprenentatge

• La societats humanes no necessàriament estan formades per “individus”. • Hi ha determinades cultures (recents) que han propiciat el desenvolupament

de consciència individual.

• Renaixement, Reforma, Il·lustració, capitalisme....

La identitat individual

• La identitat individual és el resultat d’una combinació del programa genètic cognitiu de l’organisme amb els estímuls, socials, institucionals, culturals on aquest es desenvolupa.

• Sense vida social els individus no existeixen (Gaspar Hauser, Victor de l’Aveiron) però no tota vida social dona lloc als individus - Ex: L’enfant sauvage



• La existència separada i autònoma d’individus només és possible en societats lliures (els esclaus no poden ser individus).

• Tot això ha estat estudiat per l’antropologia, la biologia, la etologia, la psicologia social...

• El cas de la sociobiologia: nova ciència superadora de la divisió entre ciències

socials / ciències naturals - Wilson

- La sociabilitat humana sobretot depèn de la cultura - Tenim més instints

• Els reduccionismes: reduir les causalitats d’un fenomen a una única causa - Des del punt de vista de la sociobiologia, explicar un fenomen complex

com la societat humana només des de la base biològica

• El punt de vista sociològic: l’èmfasi en la cultura, l’aprenentatge i la estructura social.

El procés de socialització



• El procés de socialització es produeix al llarg de tota la vida dels individus, però podem distingir entre:

- Socialització primària: es produeix en el primers anys de vida, normalment en l’entorn familiar i és la que més arrela en la persona. o Aprenem la llengua materna, els rols familiars…

- Socialització secundària: introdueix en àmbits concrets de la societat,

normalment es produeix fora de l’entorn familiar i suposa l’aprenentatge de la conducta adequada en diferents àmbits socials.

- Desviació: aquell que no acaba d’assimilar les pautes i conductes generals o Persones homosexuals criades en una societat predominantment

heterosexual o Si decideix rebel·lar-se podrà ser tractat com un desviat (presó, mort,

rebuig, mofa…)

• Hi ha altres teories en les ciències socials que postulen que la socialització proporciona només una explicació parcial de les creences i comportaments humans. Tots estem influenciats pels adults del nostre entorn però no som còpies d’ells, tots podem ser crítics i qüestionar el llegat dels nostres pares i dels nostres mestres. - Els agents no són "pissarres en blanc” determinats pel seu entorn. [Steven

Pinker]. - La investigació científica proporciona evidència que la gent podria estar

conformada tant per les influències socials i com pels els gens. - Estudis genètics han demostrat que l'entorn d'una persona interactua amb

el seu genotip per influir en els resultats conductuals.

• Els agents de socialització: en funció de l’època, civilització, i cultura - Família: supervivència, proporciona els elements bàsics per desenvolupar

una vida a nivell social

- Escola: invent relativament modern de l’actualitat i molt característic de la nostra societat



Agents socialitzadors

Individus a socialitzar

- Grup d’iguals: gent de la nostra edat. Aquestes relacions són creixents. Influir en aquest tipus de relacions de manera externa és molt difícil, per

tant han quedat relegades però últimament s’està tornant a donar-hi importància

- Món audiovisual, mitjans de comunicació: la informació circula en molts sentits, de manera vertical o horitzontal

- Internet, xarxes socials - Avui en dia no podem dir que l’Església sigui un agent de socialització que

influeixi a la totalitat o a la gran part dels infants; podem dir que té influència relativa

• El procés de socialització no és unidireccional. Els “socialitzats” també influeixen en els “socialitzadors”

Cultures i subcultures

• En el procés de socialització els individus assimilen la cultura del seu entorn. - Podem entendre cultura com tot allò que no procedeix exclusivament de la

nostra existència biològica. - Inclou aspectes cognitius: creences, valors, normes, signes, estils de vida,

visions del món...



- I aspectes materials: els utensilis i productes de l’activitat humana (treball, creació, imaginació...)

• Normalment, en societats complexes, la cultura no s’estén de manera

homogènia sobre els habitants d’un determinat territori, d’una societat. - En el seu interior solen haver-hi variants locals, lligades a la ètnia, la classe

social, el gènere, als grups d’edat, etc. Són el que anomenem subcultures. (sense connotació negativa, tan sols denota que té una altra cultura per

sobre) - Les subcultures varien segons les classes socials, els contextos… - Les subcultures no sempre coexisteixen harmònicament amb la cultura

general o dominant, poden ser inclús contradictòries

- Les subcultures poden incorporar valors, pràctiques i estils de vida no acceptats per la cultura dominant.

• El cas de la socialització de gènere: - És un dels aspectes de major importància de la primera infància, i que

afecta tant als nens com a les nenes. - Comença en néixer i constitueix un procés d'aprenentatge cultural dels

papers assignats a cada un segons el seu sexe (els estereotips de gènere). - Des que neixen, els nens i nenes reben un tracte diferent per part dels

integrants del seu entorn social, i aprenen les diferències que existeixen entre els nens i les nenes i entre les dones i els homes.

• Els estereotips de gènere condicionen la nostra manera de pensar, viure i prejutjar a les persones. - Limiten i coarten les aspiracions i desitjos propis i aliens a més d'establir

models rígids del que ha de ser un home i una dona, dues categories rígides ja de per si.

- Influeixen tant la forma en què expressem o reprimim les nostres emocions (la sensualitat, el dolor o la tristesa, en el cas d'ells, o la ira, la competitivitat

o la valentia, en cas d'elles) com en aspectes tan diversos com la nostra



manera de vestir, relacionar-nos, triar una professió, escollir parella o fer esport.

o Aquestes emocions no són gaire estudiades per la sociologia però que són importants a la vida

o Això ha estat així perquè la majoria de sociòlegs havien estat homes i aquests tenien interioritzat que aquests temes estaven més enfocats cap a les dones, i per tant no els van estudiar mai. Es van enfocar més cap a les dimensions públiques de la sociologia.

o Això en aquests moments està canviant, principalment per la creixent presència de sociòlogues de gènere, que qüestionen no només les

desigualtats socials i de classe sinó també les de gènere. - Els estereotips de gènere es transmeten a través del procés de

socialització primària i secundària. o El jocs i les joguines o L’escola o Els vestits i la moda o El mitjans de comunicació o La publicitat o El cine o Les arts

• En el procés de socialització els individus, interactuant amb d’altres, fan seves doncs, pautes culturals, i sovint també subculturals - D’aquí que les societats modernes siguin culturalment plurals, però també

conflictives.

- D’aquí també els problemes de la delinqüència, la marginació i l'exclusió social.



Tema 4. Normes socials, control social i desviació

L’ordre social

• L’ordre social és una qüestió fonamental en la sociologia. N’han parlat Comte, Durkheim, Parsons… és un tema tractat des dels orígens de la sociologia

• Els orígens contrarevolucionaris i conservadors de la problemàtica: hi ha desordre perquè hi ha immoralitat. - Origen conservador, defensors de l’Antic Règim, classes dominants… a

qui els inquietava un món més igualitari i científic. Ells pensaven que amb la

jerarquia i la religió es podia mantenir l’ordre social. - També creien que: hi ha desordre (des del punt de vista de les classes

dominants) perquè les classes populars aspiren a més llibertat i igualtat.

• La pretensió comtiana de compatibilitzar “ordre i progrés” - Com fer compatible un mínim d’ordre per mantenir l’evolució i la continuïtat

de la societat

• En realitat, la qüestió de l’ordre social ens remet a la qüestió de les normes: les normes són unes instruccions les quals si tothom segueix la societat pot funcionar

• Hi ha normes de molts tipus: socials, morals, legals... Que orienten la conducta de la gent. - Socials: compartides entre tots, forcen a actuar d’una determinada

manera, pretenen resoldre problemes de coordinació i d’externalitats negatives. Ens vénen socialment imposades mitjançant el procés de

socialització. - Morals: que ens fan actuar de la manera que nosaltres creiem bona,

correcta. És també una convenció, imposades mitjançant el procés de socialització.



o Ni les socials ni les morals estan recollides en codis de conducta, excepte quan les morals van lligades a una religió concreta (Bíblia, Torà,

Alcorà) - Legals: sí que estan oficialitzades, escrites i regulades, i que tenen l’Estat al

darrere, i per tant tenen la violència legítima si la gent no les segueix.

Evolució de l’ordre social

• Com funcionava l’ordre social a l’Antic Règim? - Una estructura jeràrquica on cadascú ocupava el seu lloc (disposat per

Deu, la tradició, la natura). El canvi d’estament era pràcticament impossible.

- Estatus (per adscripció) ben definits i immutables. - Funcions socials –rols- igualment fixes i definits. - Pautes d’exclusió: dones, jueus, bojos, estranys…

o Dones: vida privada - Relacions de dominació molt esteses: tothom tenia algú que el dominava i

algú a qui dominar - Funció legitimadora de la religió: tot justificat mitjançant la religió

• L’ordre social a les societats modernes: - Societats dividides (lluita de classes) - Societats fragmentades (subcultures)

- Pressió emancipatòria - Individualisme (que no vol dir necessàriament individualisme) - Regides pel capitalisme

• El capitalisme destructor de les relacions socials: “tot el que és sòlid es desfà en l’aire” (K. Marx)

- El capitalisme mateix és dissolvent de les relacions socials - La mobilitat obligada



- El canvi tecnològic - És un sistema que s’expandeix, actualment podríem dir que quasi ha

arribat al seu súmmum - La deslocalització…

• Les societats modernes són essencialment conflictives.

• La política intenta encarrilar el conflicte.

• La majoria dels conflictes són conflictes de poder. Abans de dominar a través de la força es domina a través d’altres mecanismes.

• Tanmateix, en aquestes societats també hi ha alguns valors compartits per la majoria de la gent (consens).

• La lluita pel consens: l’hegemonia gramsciana

- Mana no només que té més força física sinó mana també qui és capaç

d’imposar les seves idees a una majoria social → grup hegemònic

- Lluita pel poder és la lluita per l’hegemonia

• La definició de la realitat social i el poder. Micro i macrosociologia

• Hi ha aspectes de l’ordre social que es produeixen a escala micro: la família, el grup, les cues, les interaccions amb desconeguts, etc…

• D’altres a escala macro: els paper de les grans institucions, les formes culturals, els mitjans de comunicació, l’organització del treball, etc...



• L’adhesió individual a les normes pot explicar l’ordre a escala micro, però no l’assegura a escala macro.

• A les societats modernes l’ordre social (relacions socials previsibles) sorgeix d’una negociació (entre individus, grups, classes, etc...)

• Les relacions socials (previsibles) es poden analitzar també a petita i gran

escala: els rols, els estatus, els grups, les xarxes socials, les institucions.

Adopció de rols i estatus socials

• L’estatus d’una persona té que veure amb el seu grau d’influència,

consideració socials → Va lligat a l’exercici d’un determinat nombre de rols.

• Defineix la posició social dins d’un grup horitzontalment (qui són els seus iguals) i verticalment (amb qui i com es relaciona per sobre i per sota).



• Podem distingir entre estatus adscrit i estatus adquirit. - Adquirits: aquells que depenen de la capacitat, habilitat i esforç d’un

mateix. Són meritocràtics. Ser amic, tenir una feina concreta, ser estudiant, viure a Barcelona…

- Adscrits: em venen donats, no puc fer-hi res per canviar-los. Ser dona, tenir 20 anys, ser germana…

- La nostra societat funciona o intenta funcionar mitjançant mèrits (estatus adquirits) i no mitjançant estatus adscrits. Contractes (o es veu bé

contractar) a algú pels seus estudis i experiència, i no pel seu físic, o gènere, o edat.

• Hi ha una jerarquia d’estatus

- Professor → estudiant

- Pare → fill

- Home → dona

- Es poden qüestionar i canviar

• El rol es pot definir com el conjunt d’activitats normativament realitzades per

un subjecte. - Hi ha rols que ja ens esperen a la societat un cop naixem. D’altres

apareixen de nou degut al canvi social.

- Uns i altres es reescriuen contínuament. - Els rols són socials: ningú és del tot original. - Encarnen una sèrie de normes.

• Els diversos elements de l’estructura social estan interioritzats en cada individu (procés de socialització) i aquests, d’una o altra manera, s’integren en l’organització social.

• Per un cantó, l’individu s’integra per a sobreviure, responent així a les seves

predisposicions genètiques.



• Per altre, la societat el força (i el convenç) a integrar-se, castigant els impulsos

transgressors i les conductes free rider.

Conformitat social i desviació social

• La conformitat social: una conducta que obeeix o encaixa en una norma social (costums, lleis, sexualitat, religió...). Normalment ve imposada per la força dels grups dominants o per les necessitats de subsistència.

• El consens: acord afirmatiu o aprovació respecte d’una norma social (implica

un cert grau de solidaritat i un sentit de identitat comú). No necessàriament implica conformisme. - Si tu vas de viatge a un país musulmà on les dones portin un vel al cap, per

respecte tu te’l posaràs. No vol dir que hi estiguis necessàriament conforme, però mostres consens.

• Per conformitat o per consens, sempre es produeix un cert grau de cohesió. Però aquesta es veu sempre amenaçada per les forces centrífugues resultants dels processos interns de diferenciació.

• Si els mecanismes de socialització, de creació de consens, de coerció, d’integració fallen, s’inicien processos més o menys intensos de desordre: marginació, ghettització, exclusió, delinqüència, anomia, etc.

• En general aquest fenòmens en sociologia s'estudien segons les nocions de desviació i delinqüència

• Relativitat del concepte de desviació: - El que es considera desviat varia en l’espai i el temps, el que es considera

normal en un lloc, pot ser considerat anormal en un altre



- No tota desviació és condemnable moralment (hi ha desviació motivada moralment); la desviació creativa; política; les modes; el canvi tecnològic,

l’art.... - A vegades, fins hi tot, pot ser considerat desviat, aquell que acompleix les

normes escrupolosament, per sobre de les expectatives

El sistema de control social

• La noció de “control social” procedeix de la sociologia nord-americana dels anys 20 i ens els estudis sobre desviació i delinqüència.

• El control social fa referència al conjunt de recursos materials i simbòlics de què disposa una societat per a assegurar la conformitat dels seus membres.

• Malgrat tot, un sistema social es manté relativament estable en el temps.

• Aquelles conductes més nocives per a aquesta estabilitat solen ser evitades. • Un sistema de control social implica totes aquelles mesures que es prenen per

prevenir, evitar o castigar el delicte (o la desviació).

• Control social formal: cossos polítics, funcionaris de presons, jutges. Control regulat per l’Estat, en formen part totes aquelles persones que tenen per funció explícita controlar les pràctiques i conductes d’altres persones. És el és visible.

• Control social informal: format per tots aquells ciutadans, en siguem conscients o no, ja que ens controlem els uns als altres.

• Aquesta divisió pot ser que en societats primitives no existís.



• Està clara la línia divisòria entre els dos tipus de control social? - Mestres, psicòlegs, pedagogs… són professionals

- En societats modernes com la nostra aquesta línia està fent-se cada cop més borrosa

• L’estructura piramidal del control social actualment la línia tendeix a baixar, fent-se més important el control social formal que l’informal. En els països del

nord d’Europa la línia està més amunt que en països del sud d’Europa.

• Qüestions a plantejar respecte d’aquesta divisió: - Origen històric

- Dimensió - Fronteres

- Organització

Control social

Control Social Formal

Control Social Informal

Control Social Formal

Control SocialInformal



- Densitat - Estil

- Variacions - …

Delinqüència i estructura social

• No tota infracció d’una norma penal es considerada delicte...

• Ni tampoc qualsevol infractor de normes penals és considerat un delinqüent.

• Perquè puguem parlar de delinqüència cal que es produeixi una reacció social negativa que identifiqui i interpreti una determinada pràctica com a delictiva.

• Això explica que normalment es lligui la delinqüència a un problema de les classes baixes. També, però, es parla de “delinqüència de coll blanc” per a referir-nos a formes de delicte practicats per persones amb destacada posició econòmica, social o política (ús d’informació privilegiada, evasió d’impostos,

blanqueig de diner, abús de poder, etc...)



Tema 5. Grups i organitzacions

Grups socials

• Un grup de dos o més persones , en el qual cadascuna té una identitat reconeguda per la resta i que mantenen alguna mena de vincle o relació entre ells.

• Comparteixen normes, valors i expectatives i es relacionen de manera regular.

• No són el mateix que: simples grups, agregats (reunió o aglomeració), categories....

• Els grups es formen per la interdependència dels seus membres: - Funcional - Normativa - Imaginària - I en relació a l’exterior i als altres grups.

• Els grups no venen donats, es construeixen. Però no de qualsevol manera.

• Les possibilitats d’èxit depenen de les afinitats objectives de les persones a ajuntar.

• El grup comença a existir quan és distingit dels altres grups (des de dins i des

de fora).

• Coneixement i reconeixement. - Quan el grup és reconegut pels propis membres i per individus externs,

podem dir que ja existeix com a tal



• En l’operació de fer visible un determinat grup, de delimitar-lo i definir-lo, sovint s’hi amaga una acció de poder.

• “El poder de fer visibles, explícites, les divisions socials implícites, és el poder polític per excel·lència: el poder de fer grups, de manipular l'estructura

objectiva de la societat” (P. Bourdieu)

• Per analitzar un grup: - La cohesió dels grups que depèn de molts factors: dimensions, liderat,

objectius, etc, però també de les relacions ingroup outgrop (endogrup, exogrup).

- Els grups de referència: el grup que serveix de referència a l’hora d’avaluar una situació o de prendre decisions.

- La conformitat. - L’imaginari: la ressonància dels desitjos i somnis dels seus membres.

- El liderat en el grups:

o Liderat instrumental: s’exerceix per a assolir uns objectius prèviament

plantejats o Liderat expressiu: s’exerceix prenent en consideració el benestar

col·lectiu o Poden residir o no en una mateixa persona

La conformitat del grup



• Experiment de Solomon Asch (1952) - Tothom de la classe ens posem d’acord abans que arribi la última persona

- El professor pregunta a tota la classe quin dels tres segments s’assembla més al primer. És el de l’esquerra, òbviament

- Si la resposta de cada alumne és “el segon”, el subjecte experimentat dubta de la seva pròpia percepció i acaba dient “el segon” per no quedar

malament amb els altres i perquè dubta de si mateix - És un experiment que mostra com el grup pressiona als individus i pot fer

canviar la seva conducta

• Grups primaris i secundaris:

- Grup primari: conjunt de persones vinculades per llaços de naturalesa emocional i amb una relació personal i duradora (família, grup d’amics..).

- Grup secundari: conjunt de persones que es coneix regularment però que manté relacions bàsicament impersonals. No mantenen vincles íntims i normalment s’agrupen per a una finalitat pràctica (un comitè, un club, una ONG...). Poden sorgir grups primaris dins de grups secundaris

Comunitat i associació

• Ferdinand Tönnies (1855-1936) va distingir: - Gemeinschaft (“comunitat”): Caracteritza la típica societat camperola pre-

moderna europea (una densa xarxa de relacions interpersonals basades en

el parentiu i en el contacte directe cara a cara) - Gesellschaft (“societat” o “associació”): Característica de les grans

societats industrials i urbanes; relacions més formals i impersonals, els

individus no depenen els uns dels altres ; lligats per lleis i normes formals.

• A les societats modernes (més tecnologia, més complexitat) sorgeixen grans grups secundaris que anomenem organitzacions formals.



• Organització formal: un grup dissenyat per a un objectiu i estructurat per a assolir-lo amb la màxima eficàcia: des d’un exercit, una església, una

empresa, una universitat o la cadena McDonalds, un sindicat o un partit polític.

• Hi ha organitzacions privades, públiques i público/privades.

La burocràcia

• El tipus ideal de burocràcia (M. Weber) com a referent.

• La burocràcia: organitzacions dissenyades de forma racional i segons criteris de maximització d’eficiència: - Especialització - Jerarquia - Regles i procediments - Competència tècnica - Comunicacions formals i escrites…

• Els problemes de la burocràcia: - Alienació - Ineficiència - Ritualisme

- Inèrcia

- Oligarquia

• La “llei de ferro de l'oligarquia” (R. Michels 1876- 1936): el poder en les grans organitzacions tendeix a concentrar-se en les cúspides.

• Robert Michels (1915):

- Va estudiar els partits socialistes i els sindicats europeus abans de la Primera guerra Mundial.



- Conclou que els líders sorgits d’aquestes organitzacions tendeixen a perpetuar-se.

- Una organització democràtica, amb el temps, tendeix a transformar-se en una burocràcia dominada per uns pocs individus, això és: una oligarquia.

- Després de criticar la socialdemocràcia, simpatitzà amb el sindicalisme revolucionari i finalment s’aproximà al feixisme.

Les corporacions

• Les corporacions són grans organitzacions de caràcter formal, estructurades jeràrquicament i especialitzades per a assolir els seus fins, concentrant el poder en una cúpula dirigent.

• El corporativisme es manifesta en tots els àmbits de la vida social: empresarial, esportiu, polític, universitari..

• L’Estat es podria veure com una corporació més • Els interessos socials tendeixen a corporativitzar-se, en detriment del bé

comú.

• La societat corporativa.

Associacions voluntàries

• Són grups artificials de persones que comparteixen i defensen interessos comuns de caràcter específic.

• La figura del voluntari és un element fonamental.



• No persegueixen beneficis econòmics per als seus membres.

• Suposen la conversió d’un interès privat en públic.

• Situades entre l’àmbit privat (família, empresa) i l'eminentment públic (estat) constitueixen, en part, el que coneixem com a societat civil.

• Són un important factor de democratització.

• Alexis de Tocqueville (1805-1859) a la seva obra La democràcia a Amèrica

(1835-1840) es va interessar per la quantitat d’organitzacions voluntàries

existents a la societat nord-americana. - Considera que aquestes organitzacions com a escoles de democràcia

participativa i com a base d’una cultura cívica específicament nord-

americana.

Vinculació dels individus amb la societat

• Els grups, les organitzacions i les associacions vinculen els individus amb la societat. No som individus vinculats directament amb la societat, per molt que

a vegades ho pensem.

• N’hi ha que són explícitament mediadores entre els interessos i valors individuals i l’estat, entès com a organització d’abast social.

• L’anomenada societat civil està constituïda per organitzacions privades que:

- Defensen els interessos dels propis membres. - Defensen i persegueixen bens públics.



Pensaments finals

• Els éssers humans tenim una propensió al grup

• Quan formem part d’un grup tendim a sobrevalorar-lo i a ser més crítics als que no en formen part

• El món està organitzat en grups, Estats-nació → també el nacionalisme es pot

entendre com a sobrevaloració del propi grup

• Permanent conflicte entre grups que al llarg del segle XX desemboca en dos grans conflictes

• Encara avui, aquest és un problema de conseqüències polítiques, geopolítiques, socials…

• Tendim a entrar en relacions de competència i anul·lació del contrari

• Però també contribuïm a l’evolució



• Els reptes als que ens enfrontem avui en dia són reptes globals

• Hi ha una tendència a sobrevalorar lo propi i a devaluar allò que ens resulta estrany i diferent

• Els problemes se segueixen plantejant com a lògica de la competitivitat d’un grup contra un altre



Tema 6. Economia i societat

Relació entre economia i sociologia

• La sociologia des del seu origen s’ha considerat una ciència social diferent i autònoma respecte de l’economia, i també s’ha estudiat massa separada de la política, filosofia i altres ciències socials

• Aquest no era el cas del marxisme: Karl Marx creia que les ciències anaven

juntes i barrejades

• Tampoc el cas de Max Weber, ni Georg Simmel (1858-1918)

• Tot i així ambdues disciplines estan relacionades, no només perquè comparteixen objecte d’estudi, sinó també certes metodologies. - Avui en dia no sembla que existeixi aquesta relació - Però realment hi ha relació i competitivitat entre ells - S’intenta estudiar el mateix des de perspectives diferents

Economia ortodoxa

• L’economia ortodoxa parteix d’un determinat model (hipotètic) Humà: l’homo

economicus.

• Parteix de que els individus tenen un sistema de preferències estable, decideixen racionalment davant els estímuls econòmics, són capaços de processar adequadament la informació i actuar en conseqüència.

• Els individus tracten d’obtenir els seus objectius amb el mínim de cost possible.



• Els individus intercanvien bens i serveis a través del mercat.

• Tot i així hi ha una altra concepció de l’home → Homo sociologicus: aquest

model hipotètic dóna prioritat a la influència que el nostre entorn social té en

nosaltres mateixos i en el nostre sistema de preferències. És un ésser

mal·leable i condicionat socialment, que actua amb una racionalitat limitada per interferències emocionals o per falta d’informació.

• Antropòlegs economistes com: B. Malinowski, Marshall Sahlins, Karl Polanyi, Marcel Mauss o Maurice Godelier han demostrat que en societats tradicionals, les eleccions que la gent fa en matèria de producció i intercanvi de béns

segueixen patrons de reciprocitat (sense cost o benefeici, només ajudant a l’altre amb l’esperança de rebre en el futur una ajuda de l’altre si és necessitada) que difereixen considerablement del que el model de l'homo

economicus postula. Thornstein Bunde Veblen (1857-1929)

• Sociòleg i economista nordamericà.

• La seva obra més coneguda: Teoria de la classe ociosa (1899)

• Influït per K. Marx i Ch. Darwin.

• Creia que l'economia estava molt modelada per la cultura.

• I que no existia una naturalesa humana universal que fos capaç d'explicar l'enorme quantitat de normes i comportaments descoberts per l'antropologia

• Va assenyalar la importància del consum conspicu en la recerca de l’status social.



• Consum conspicu: variants del consum que tenen com a objectiu posicionar

la persona davant dels altres → béns posicionals, més que no garantir la

supervivència. Exemples: - Comprar-se el cotxe més luxós, mentre que un altre cotxe funcionaria igual

de bé. També comprar-se qualsevol cotxe no es fa tan sols per satisfer

aquesta necessitat, per tant podríem parlar en quasi qualsevol cas de consum conspicu.

- Comprar-se un mòbil molt car

Werner Sombart (1863-1941)

• Economista i sociòleg alemany. Durant uns anys de la seva vida fou el més influent i destacat científic social a Alemanya.

• Influït per Marx, ben considerat per F. Engels i amb bona relació amb Weber i Tönnies.

• Situa la sociologia com una branca de les humanitats. Importància de la verstehen.

• Políticament el seu pensament va girar des de l’extrema esquerra fins, en els seus darrers anys de vida, a postures ambiguament properes al nacional-socialisme.

• Obres: - El Capitalisme Modern (1902) - Per què no hi ha Socialisme als Estats Units? (1906)

- Els jueus i el modern capitalisme (1911)

- El burgès: contribució a la història espiritual de l’home econòmic modern

(1913)



Karl Polanyi (Viena, 1886 – Ontàrio, 1964)

• Filòsof i científic social es dedicà a l’antropologia econòmica i criticà

l’economia ortodoxa.

• Va simpatitzar amb la socialdemocràcia i posteriorment, a Anglaterra, s’apropà a cercles socialistes cristians. Crític del liberalisme

• The Great Transformation: The Political and Economic Origins of Our Time

(1944): - Anàlisi de la crisi econòmica i social de principi de S. XX. - Combina dades econòmiques sociològiques i antropològiques per analitzar

esdeveniments històrics de gran magnitud.

• Basant-se en estudis de B. Malinowski, intenta refutar la idea de la universalitat de la conducta instrumental mercantil.

• Distingeix tres pautes principals d’intercanvi econòmic: - Reciprocitat: “avui per tu, demà per mi”. Sobretot ho veiem a l’interior de

les famílies i els cercles propers a l’individu - Redistribució: és la forma d’intercanvi econòmic de l’Estat actual.

Consisteix en la distribució dels recursos recollits per l’Estat en funció de les necessitats de cadascú. És la lògica de l’Estat del Benestar.

- Intercanvi: em dónes un objecte i jo et dono un equivalent

- En tota societat predomina algun d’aquests tres tipus però també conviuen. En la nostra, predomina l’intercanvi.

Societats tradicionals i societats modernes

• A les societats tradicionals l’economia estaria incrustada (embedded) en altres relacions socials (de parentiu, polítiques, religioses...).



• A la societat moderna l’economia s’independitza de les institucions socials per passar-les després a dominar progressivament.

• El sistema mercantil modern, que teòricament hauria de funcionar sense control, és inviable sense institucions centrals. - No hi ha mercat sense emmarcament jurídic

• No podem dir que una societat és moderna o tradicional. Avui en dia tota

societat moderna manté elements tradicionals → societat associativa

Albert Otto Hirschman (Berlín, 1915 -2012)

• Economista heterodoxa nord-americà d’origen alemany

• Es dedicà especialment a l'economia del desenvolupament. • Va escriure importants assaigs interdisciplinaris entre l’economia, la ciència

política i la sociologia.

• Una de les seves obres més influents en aquests àmbits és: Exit, Voice, and

Loyalty: Responses to Decline in Firms, Organizations, and States (1970)

• Una altra obra important de l’autor és Shifing Involvements:

- Intenta explicar per què de sobte es dóna un procés de mobilització social ampli i generalitzat

- La gent qüestiona les pautes normatives establertes - Això s’ha traduït en importants mobilitzacions socials (15M…) - L’autor creu que una època així va seguida d’una època de privatització de

la vida, centralitat en l’individu. Per què? - La veu en la primera etapa és molt potent, perquè és atractiva. Genera

optimisme i és exuberant. Quan això es concreta genera una certa

decepció perquè les expectatives havien estat altes, i són frustrades



- Tard o d’hora la gent s’adona que les coses no es compleixen i per tant es produeix una frustració col·lectiva. La veu és traïda i comprada pel consum

- Passem a consumir - I després ens cansem del que consumim fins que trobem una nova cosa

que ens il·lusiona i el procés torna a començar

• Segons el científic social Albert O. Hirschman hi ha dues reaccions principals a les situacions de descontent amb les organitzacions a les quals pertanyem o

hi tractem (L’Estat, l’empresa, el partit, l’assemblea, el grup d’amics, el supermercat on comprem o el restaurant on mengem): - Expressar verbalment les nostres queixes l’espera que amb la nostra

contribució les coses millorin

- O sortir de la organització i passar a fer tractes amb una altra.

• L’opció per la veu o per la sortida es veuran modulades per la lleialtat que tinguem a l’organització, grup o entitat en qüestió. - En general la lleialtat frena la sortida i afavoreix la veu i, a vegades, inhibeix

qualsevol acció.



Tema 7. Canvi social

Introducció

• Què significa?

• No que qualsevol cosa canviï

• De fet, gairebé totes les societats canvien pels sol fet d’existir.

• Canvi social vol dir “modificació de les estructures bàsiques de la societat”.

• “Modificació de les institucions fonamentals durant un període donat” (Giddens)

• Hi ha ha dues grans teories sobre el canvi social: - Evolucionisme

- Materialisme històric

Evolucionisme

• Spencer

• Símil biològic: la sociologia s’ha d’emmirallar amb la biologia

• Progrés = complexitat + diferenciació (Spencer) - Les societats canvien al llarg del temps, però no només canvien sinó que

canvien en un sentit positiu

- Millora constant - Del més senzill al més complex: les societats es tornen més complexes i

més diferenciades (subdivisions)



• Millor adaptació a l’ambient

• Lluita per la supervivència

• Hi ha versions unilineals i multilineals

• Model unilineal:

- Les societats evolucionen passant per períodes diferents i successius - Ex: segons aquesta concepció, tota societat acabarà democratitzant-se,

secularitzant-se, industrialitzant-se, etc.

• Model plurilineal: - Societats diferents evolucionen de maneres diferents per anar a parar a

objectius diferents - Ex: segons aquesta concepció, no té per què ser així. La Xina pot tenir

altres objectius i pot no acabar així



Materialisme històric

• La diferència principal amb les teories evolucionistes és que el que explica el

progrés no es la diferenciació i complexitat sinó el: - Desenvolupament forces productives i

- Lluita de classes

• El paper dels avenços tecnològics aplicats a les forces productives

• El desenvolupament de les forces productives modifica les relacions de producció (Marx),

• Junt al desenvolupament de els forces productives, Marx també va assenyalar el paper de la lluita de classes

• Les dues teories són monocausals: només atenen a una part dels diferents factors que intervenen en el canvi social: - El factor demogràfic (des de Durkheim a avui dia) - El progrés tecnològic (Marx) - Els valors culturals (Weber, Parsons, Inglehart)

- El conflicte

El conflicte com a factor de canvi

• Sovint el conflicte entre grups s’ha entès com un dels principals factors de canvi:

- El conflicte entre classes, - El conflicte generacional

o Aparició dels joves com a grup social amb objectius i idees pròpies

- El conflicte de gènere

- Els nous moviments socials



• Avui cal afegir-hi dos factors més: - El procés de globalització

- Els factors ecològics i mediambientals. Els moviments socials

• Definicions:

- L’esforç col·lectiu per a resistir a determinats canvis o per a promoure'n

d’altres. - Empreses col·lectives per a establir un nou ordre de vida.

- Intent col·lectiu de produir canvis en les institucions socials, normes, significats i relacions socials.

• Més enllà dels canvis legislatius i en les polítiques públiques, els MS: - Ofereixen nous marcs d’interpretació dels problemes socials i polítics. - Modifiquen l’agenda política. - Generen missatges simbòlics que afecten a l’imaginari col·lectiu.

• Encara que no assoleixin els seus objectius explícits, els moviments socials provoquen canvis

- Exemple: el moviment feminista no ha complert (encara) tots els seus objectius, però ha provocat que mirem la posició de les dones d’una manera diferent

• Podem situar el seu origen en els conflictes de classe que es produeixen a Europa des de la revolució industrial: el moviment obrer i camperol; els

moviments sufragistes.

• Els nous moviments socials: feminisme, ecologisme, pacifisme, veïnal i ciutadà...



• L’altermundisme: moviment de moviments.

• Altres moviments socials: - ciutadà i veïnal, - de les ocupacions, - l’habitatge digne, - afectats per la hipoteca,

- pel drets dels immigrants, - gai, lesbià, transsexual..,

- 15-M, - pel dret a decidir..

• Dels moviments socials en podem estudiar: - les seves idees, propostes i formes d'acció; - els contextos polítics, socials i culturals en els que apareixen i es

desenvolupen; - els factors que propicien el seu sorgiment i condicionen la seva dinàmica

històrica; - els seus impactes i conseqüències; - els debats i les controvèrsies que es produeixen entre els diferents corrents

d'opinió presents en els moviments socials; - els processos de construcció de les identitats col·lectives; - les característiques dels activistes i de les xarxes d'organitzacions;

- la seva base social i extensió geogràfica;

- les ideologies, idees i filosofies relacionades amb els moviments socials.

• Qualsevol perspectiva de canvi social avui s’ha d’enfrontar amb: - Una qüestió clàssica: construir una societat més justa i més lliure.

- Dues qüestions noves: o La existència d’una societat mundial (global)

o Els límits al creixement.



La societat mundial

• Avui ja no és possible estudiar el món occidental separadament de la resta del

món, ni viceversa.

• Si a començament del S. XX la majoria de la humanitat encara vivia en àmbits locals i amb una consciència molt limitada de l’existència d’un món més ampli.

• Avui, gairebé tothom des d’arreu del món sap del que passa, o viu els efectes

del que passa, a la resta del món.

• Les societats de la Terra s’han fet molt més interdependents que abans.

• Abans de la revolució industrial la naturalesa dominava la vida. • Avui hi ha pocs processos naturals que no es vegin afectats per la activitat

humana.

• Ens enfrontem a nous perills per a la nostra seguretat derivats d’aquesta activitat.

- Beck, Ulrich, La Sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad, Barcelona Paidós 1998

Els límits del creixement

• A començaments dels anys 70 ja es va posar en evidència la problemàtica del límits al creixement. - Donella H. Meadows ... [et al.], Los Límites del crecimiento: informe al Club

de Roma, México, Fondo de Cultura Económica, 1972.



• L'estàndard de consum dels països industrialitzats no sembla generalitzable al conjunt de la humanitat.

• El consum excessiu constitueix un problema ambiental només comparable amb el causat per l’augment de la població.

• Diòxid de carboni:

- Existeix una correlació clarament positiva entre desenvolupament i emissions de CO2 .

- Els països en vies de desenvolupament, emeten menys d'una tona de CO2 per persona i any.

- La mitjana mundial és de 4,5 tones per persona. - Espanya genera el 1,1% de les emissions globals, amb una mitjana de 7,6

tones de CO2 per persona

• A les emissions de CO2 i el corresponent escalfament global cal afegir-hi: - Canvi climàtic.

- El problema energètic (fi del petroli..). - Manca de matèries primeres (inclosa l’aigua potable)

- Contaminació i residus (inclosos els radioactius)

- Desforestació i desertització. - Sobrepoblació. - Pèrdua biodiversitat.

• Però el contrari del consum excessiu -la pobresa- tampoc és la solució. - La destrucció de selves tropicals per camperols afamats, l’augment de les

pastures a l’Àfrica...

- També provoquen desertització...



Ecologia i creixement

• La destrucció ecològica es produeix quan la gent té massa...

- O quan té massa poc. - El problema és saber quan es té suficient.

• Si cal abandonar l’objectiu d’un creixement econòmic indefinit, caldran noves institucions, nous valors socials, noves formes de vida. - Creixement sostenible.

- Menys és millor, si és just. - Una economia que posi la vida al centre. - Democratitzar la democràcia.

Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · viure la Revolució Francesa....

Documents

Transcript of Universitat Pompeu Fabra Ciències Polítiques i de l ... · viure la Revolució Francesa....