BENVINGUDA - colegiosil.com · Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar fins que totes es...

44

Transcript of BENVINGUDA - colegiosil.com · Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar fins que totes es...

BEN

VIN

GU

DA

Sant

Jordi

2018

2

Equip de la revista

Direcció Meritxell Balcells i Sanahuja

Maquetació Josep De San Eufrasio i Vilà

Coordinació Meritxell Balcells i Sanahuja i Josep De San Eufrasio i Vilà

Redacció Alumnat

Edició Josep De San Eufrasio i Vilà

BEN

VIN

GU

DA

Sant

Jordi

2018

3

Meritxell Balcells Sanahuja

Directora del Col·legi SIL

Benvinguda

Sant Jordi ja ha arribat! Sant Jordi ja és

aquí!

Heu vist quin sol que fa? Fixeu-vos en els

somriures de la gent… No us sembla que

hi ha més llum als carrers? Quantes

roses! I quants llibres! Tots buscarem

una estoneta per passejar pels carrers

sense pressa, gaudint de les flors i

fullejant llibres esperant trobar aquell

tan especial que començarem a llegir

avui mateix o que omplirà alguna estona

aquest estiu.

No sé ben bé per què, però és una diada

molt alegre. Una alegria que ens anem

encomanant els uns als altres. És un dia

molt especial, és un dia de celebració, de

compartir, de donar i d’esperar, de

passejar i d’acompanyar.

I com al carrer, a l’escola també fems

d’aquest un dia diferent: ens

intercanviem llibres, roses i, sobretot,

somriures. Hi ha concursos literaris, de

“dracs i princeses”, de cartells, titelles,

contes, concerts... Quina bona excusa

per celebrar la comunicació! Perquè es

tracta d’això, d’escoltar-nos, i ser prou

generosos per compartir allò que sabem

fer: escriure, dibuixar, representar,

cantar o interpretar música. I el 23

d’abril és una excusa perfecta per fer-ho.

Fem que cada dia sigui Sant Jordi!

Feliç Sant Jordi!

Sumari

4 Infantil

8 Primària

26 Secundària

42 Galeria

INFA

NTI

L

Sant

Jordi

2018

Categoria Ed. Infantil P3

Curs P3A

Alumna Carla Gonzàlez Bardají

Categoria Ed. Infantil P3

Curs P3B

Alumna Stefan Lohr

4

INFA

NTI

L

Sant

Jordi

2018

Categoria Ed. Infantil P4

Curs P4A

Alumna Ornela Kokeva Ikaeva

Categoria Ed. Infantil P4

Curs P4B

Alumna Adhara Ceballos Flores

5

INFA

NTI

L

Sant

Jordi

2018

Categoria Ed. Infantil P5

Curs P5A

Alumna Guillermo García Manzano

Categoria Ed. Infantil P5

Curs P5B

Alumna María Rubio Penella

6

INFA

NTI

L

Sant

Jordi

2018

7 7

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Premio Primer premio

Categoría Ciclo inicial

Alumna Queral Martí amadas

Curso 2EPA

La nena i la mare

Hi havia una vegada una nena que vivia a un orfenat i el seu somni era

veure a la seva mare. Aquella nit va somià amb la seva mare i va veure que

li encantava el ballet, a ella també li agradava. A la següent nit ,se li va

aparèixer una fada i li va donar unes sabates de punta, era un regal de la

seva mare per a què ho desfruités.

Al dia següent es va despertar, es va posar a ballar ballet, i …. llavors li va

demanar a la senyora de la casa si la podia inscriure a una escola de ballet i

la senyora de la casa li va dir que sí. Al cap del anys es va convertí en una

gran ballarina.

8

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Segon premi

Categoria Ciclo inicial

Alumne Juan Simon Este Sosa

Curs 2EPB

El elemnto del sandwich

Érase una vez un niño que quería hacer un sándwich y no podía porque le

faltaba la mayonesa.

Però, debajo del plato había un mapa y en ese mapa estaba el camino hacia

un tesoro. Empezó un largo camino que creía que sería muy fácil. Pero esto

no era ir al supermercado, tuvo que cruzar lugares peligrosos.

Llegó al primer objetivo, un volcán y lo saltó, después en avión y diversas

aventuras, hasta que llegó al tesoro donde estaba la salsa que tanto le había

costado encontrar.

Finalmente, pudo degustar el sándwich que había preparado

9

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Temps era temps

Al poble un drac va arribar

i a tots els animals es va menjar.

Amb pastanagues, cols i enciams el van alimentar

fins que totes es van esgotar.

Quan tot es va acabar

un sorteig es va pensar.

A la princesa li va tocar

i el rei va plorar.

San t Jordi amb el cavall va cavalcar

i al drac va matar.

De la sang del drac una rosa va brotar

i a la princesa li va donar.

Premi Tercer premi

Categoria Cicle inicial

Alumna Carlota Gimeno Rego

Curs 1 EPB

10

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

El dragón

Había una vez un pueblo no muy grande pero con muchos habitantes. Entre

ellos, estaban los reyes y su hija, la princesa. Había alguien más a quien no

se le consideraba como habitante, ese era un dragón. Todo el mundo le

odiaba porque alguna persona, no se sabe quién, contaba historias sobre él:

que si se comía a la gente…. Que si esto, que si lo otro.

Un día, desapareció la princesa y todo el mundo pensó: “¡Ha sido el

dragón!”. Entonces, le llevaron a la cárcel pero cuando estaba encerrado

siguieron desapareciendo más personas hasta que alguien vio a Sant Jordi

cogiendo a gente. De ese modo, el pueblo decidió que era él quien debía ir a

la cárcel y el dragón quedó libre. Desde ese momento, todos empezaron a

apreciarle.

No importa tanto nuestro aspecto como aquello que hacemos y eso es lo

que aprendió la gente de aquel pequeño pueblo de un lugar del que no

puedo acordarme.

Premio Primer premio

Categoría Ciclo Medio

Alumna Sofía Orquin- Strassburger

Curso 3EPA

11

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Metidos en un cuento

Había una vez un niño y una niña que estaban leyendo un cuento de un

bosque en el que vivían: un dragón, un caballero, una princesa, un duende y un

pájaro luminoso que tenía el poder de dar color al bosque mágico.

Uno de los días cuando leían entusiasmados las aventuras de estos personajes

se vieron dentro del libro por arte de magia.

Anduvieron un buen rato por el bosque hasta que se encontraron con un

dragón que trabajaba al servicio del Pájaro Luminoso y les avisó: no os atreváis

a pasar o sino soltaré uno de mis espectaculares rugidos. La niña le respondió

que eso no le daba miedo y viendo el dragón que eran valientes no sólo les

dejó pasar sino que los acompañó. Leyeron un indicador en el camino que

decía: Paseo del palacio del pájaro luminoso y allí encontraron a una

princesa llorando con una pluma en la mano. Al ver a los dos niños les pidió

ayuda y les dijo: esta es la pluma del pájaro luminoso y sin ella el bosque

perderá el color. El niño cogió la pluma y con la niña y el dragón fueron en

dirección al palacio. Pasado un rato encontraron al caballero que les informó

que sólo podían avanzar si resolvían un puzzle pero solo tenían tres intentos.

Al primer intento fallaron al segundo también y en tercero adivinaron y pudieron

continuar el camino. Después se encontraron con el duende que les dijo: sólo

podéis pasar si acertáis estas tres adivinanzas.

La primera: Oro parece plata no es quien no lo adivina bien tonto es.

Todos contestaron: plátano

La segunda: Blanco por dentro, verde por fuera, sino lo adivinas espera

Todos contestaron: pera

Tercera: Por el camino va caminando un bicho y el nombre del bicho ya te lo

he dicho.

Contestaron: Vaca.

Entonces les dejo continuar cuando ya llegaron al palacio el bosque estaba

con muy poco color rápidamente le entregaron la pluma al pájaro luminoso y

nada más colocársela en la cola todo el bosque se llenó de colores tan vivos

que fue la primavera más alegre que se recuerde.

Premi Segon premi

Categoria Cicle Mig

Alumne Alba Ornaque Lazaro

Curs 4EPB

12

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

La casa misteriosa

— ¡Mamá, mamá!, ¡me aburro! – me atreví a gritar a mi madre, algo que

nunca le gusta escuchar.

— ¡Cómprate una isla y piérdete!

Me quedé paralizada con su respuesta. Al principio me molestó mucho pero

después de un rato pensé en conseguirlo y fastidiarle.

¿Dónde conseguir una isla para perderme?, pensé. ¡En una agencia de

viajes, obvio!

Cogí mi mochila y puse dentro: una manzana, un boli, ropa y una libreta, al

cerrarla vi una especie de mando que nunca antes había visto. Apreté y de

repente se fue la luz y mi habitación tembló. Me fui a un rincón acurrucada y

asustada. Me acordé de lo que decía mi abuela: para situaciones de miedo

cerrar los ojos y no pensar en nada. Vi una especie de amanecer y cuando se

hizo de día…

¡Increíble, mi habitación se había convertido en una isla! Empecé a gritar y

apareció mi madre en mi habitación, perdón, en la isla. Mi madre me miró muy

seria y me dijo cogiéndome de la mano:

— Tengo algo que contarte. Sabía que lo descubrirías. Nuestra familia tiene

ciertos poderes, podemos viajar en el tiempo. Nuestra casa es una máquina

del tiempo y con el mando puedes viajar al pasado y al futuro.

— No te creo, respondí.

— Entonces, ¿cómo te explicas lo que ha pasado?. Desde que existe esta

familia vivimos en esta casa, la hemos ido modernizando con el paso de los

años para esconder lo que realmente es, una máquina del tiempo. ¿Quieres

probarlo de nuevo? Piensa en un lugar pasado o futuro y aprieta el botón rojo

del mando.

Me concentré y pensé en algo que me llama mucho la atención: las pirámides

de Egipto. Apreté el botón y de nuevo se oscureció y empezó a temblar.

Cuando volvió la

Premi Tercer premi

Categoria Cicle Mig

Alumna Alba Marina Benítez

Curs 4EPB

13

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

luz, una sombra enorme nos molestó; miramos para arriba y… ¡Una pirámide!

Mi madre y yo nos miramos a la vez y dijimos: “¡Estamos en Egipto!”. Poco

después navegamos por el Nilo en un barco muy antiguo.

Como os lo podéis imaginar, desde que descubrí que mi casa es una máquina

del tiempo no dejo de viajar.

En el próximo capítulo os explico más viajes.

La carta

Esta historia no empezará normal, no acabará normal y no será normal, porque

esta historia habla de mí y yo no soy normal.

Según mi psicóloga tendría que hacer amigos porque es bueno para mí, pero

yo pienso que eso es una chorrada. ¿Cómo voy a tener amigos? Nadie quiere

conocerme. Los compañeros de clase se dedican a juzgarme por mi físico:

Bajita, gordita y con muchos granos en la cara. Según las madames (las pijas

del colegio) lo único bueno que tengo, es que saco buenas notas.

Pero no me enrollo más…

La historia no habla de esto, habla de cómo de emocionante fue conseguir una

amiga.

Un precioso día lluvioso, acababa de volver de la consulta de la psicóloga,

cuando de pronto, llego una especie de carta. La abrí y la miré durante un rato,

hasta que decidí abrirla. Parecía escrita por un rey.

Estaba firmada a nombre de un tal Steve Perckins. Cogí mi ordenador y me

puse a investigar sobre él. Resulta que este señor murió hace un quintal de

años.

-No lo entiendo, ¿Cómo un hombre que está muerto me

ha enviado una carta? Además, esa carta no tiene ningún

sentido.

La carta decía así:

Premi Primer premi

Categoria Cicle Superior

Alumne Amparo Ludeña García

Curs 6 EPA

14

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Querida Alba : (por si no lo sabéis, ese es mi nombre)

Te envío esta carta para ayudarte a averiguar la verdadera historia de tu pasado.

-A ver, espera un momento… ¿Qué historia? ¿Qué pasado?

Todo lo que te diga en esta carta, no se lo cuentes a nadie.

Te van a invitar a una fiesta, en la que te reunirás con la persona a la que tienes que

encontrar. Solo podrás hablar con ella de esta carta.

-¿Y cómo voy a saber quién es esa persona?

Esa persona ha nacido el mismo día que tú.

Un cordial saludo

Steve Perckins

P.D.: Recuerda hacerlo con discreción, no queremos que pase nada malo.

Me releí la carta muchas, pero que muchas veces, hasta que me dolían los

ojos, entonces decidí dejarlo estar e irme a dormir.

Y ¿averiguar que pasó al día siguiente? El grupo de las marginadas me invitó

a una fiesta.

Yo por supuesto, acepté, porque como mi madre siempre dice: ” más vale

prevenir que curar”.

Antes del día de la fiesta, intenté averiguar algo, pero no conseguí nada de

información, así que me voy a saltar esos tres días de puro fracaso.

En cambio, el día de la fiesta, sí que averigüé muchas cosas.

La cumpleañera, tenía un libro en el que una fábula o historia, pertenece a

un día del año y nos pusimos a jugar con él, gracias a que insistí un montón.

Todas buscamos nuestro día de cumpleaños, entonces averigüe que Fal

y yo, nacimos el mismo día y que también había recibido una carta de

Perckins.

Las dos nos miramos con cara de asombro.

En ese momento recibimos otra carta. Era del mismo hombre que nos

había enviado la carta a Fal y a mí.

La carta decía:

15

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Debéis evitar la catástrofe que tendrá lugar el día que el planeta Marte eclipse la Luna.

Para lograrlo, necesitareis encontrar a una persona por continente, nacida el mismo día que

vosotras. Así averiguareis vuestro verdadero pasado.

Mucha suerte

Steve Perckins

-¡¡¡¡Yo nací en un día de eclipse lunar !!!!- dijimos a la vez.

CONTINUARÁ

16

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Jeremy el desafortunado

Había una vez una familia que vivía en el Líbano. Un día llegó la guerra. El

padre, la madre y el hijo que se llamaban Ousman, Sabal y Jeremy huyeron

de la guerra a Barcelona. Cuando llegaron les comunicaron una muy mala

noticia, sus abuelos y sus tíos habían muerto por culpa de la guerra.

A Jeremy le costó adaptarse a Barcelona, por culpa de la muerte de sus

abuelos y sus tíos. A los pocos días ya encontraron piso para vivir y una

escuela para Jeremy. El primer día lo pasó muy mal porque no sabía hablar

español, pero los compañeros de clase le trataron muy bien porque sabían

que huía de la guerra y que sus abuelos y sus tíos habían muerto. Él en el

patio no jugaba a fútbol con sus compañeros porque no le gustaba el fútbol.

Cuando sus compañeros vieron a Jeremy sin jugar dejaron de jugar a fútbol y

se fueron con él. Jeremy dijo que él solía jugar a los caballeros con sus

amigos del Líbano, explicó que consistía en coger ramas de árboles y

después luchar, sus compañeros le dijeron que estaba prohibido luchar con

palos. Entonces él dijo que también jugaba al escondite y toda la clase se

puso a jugar al escondite con él por todo el patio.

A los pocos días Jeremy comenzó a olvidarse de la muerte de sus tíos y

abuelos y comenzó a adaptarse a Barcelona. Ya comenzó a tener nuevas

amistades: Álvaro, Joel, Nacho, David, Max… Su mejor amigo era Tomás,

porque los dos habían huido de la guerra y por eso se entendían muy bien y

eran muy buenos amigos. En la escuela comenzó a aprender a escribir y

hablar en catalán y castellano, al mismo tiempo aprendió a jugar a fútbol.

Premio Segundo premio

Categoria Ciclo Superior

Alumna Bruno Chaves Losada

Curso 6 EPB

17

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

.

La pèssima tripulación

Había una vez un niño que se llamaba Jan. Quería ser pirata, así que con el

dinero que tenía en su hucha se compró un barco. Buscó una tripulación y

nombró como sus grumetes a: Alexia, Oriol, Júlia, Ricardo, Ainhoa, Lluc,

Claudia, Iván, Laia, Javier, Naiara y Liam.

Un día se encontraron todos y quedaron para hacer un largo viaje. Todos

llevaron comida y telescopios al barco. Jan, como no, fue el capitán. Cuando el

barco empezó a navegar toda la tripulación gritó de alegría. De repente Júlia y

Oriol gritaron:

-¡Aaaah! ¡Que se nos hunde el barco!

Entonces toda la tripulación se asustó y todos se cayeron al mar.

-Espero que no haya ningún tiburón por aquí... – Dijo Laia.

La mitad de la tripulación propuso montar una barca con troncos y palos largos

que había flotando. Javier escribió en la barca: “SOS (náufragos)”.

Después de ocho horas navegando fueron a parar a una isla.

Todos tenían mucho sueño pero no podían dormirse si

querían llegar a casa. Así que bajaron de la barca y se

dirigieron a la isla. Por el camino se encontraron a un pirata

Premio Tercer premio

Categoria Ciclo Superior

Alumne Ainhoa Pérz Espinosa

Curso 5 EPB

18

00

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

que sabía navegar muy bien. Jan le dijo que necesitaban ayuda y que si los

podía ayudar. El pirata le dijo que sí y subió a la barca con ellos. Entonces

empezaron a navegar de nuevo.

A medio camino le empezó a doler mucho la barriga al pirata, así que tuvo

que dejar de navegar. Jan le tenía que ayudar, así que Lluc y Ainhoa

tuvieron que manejar el timón. Discutieron mucho, tanto que Jan tuvo que

manejar el timón otra vez. Por suerte, el pirata ya estaba bien.

Sin darse cuenta de que ya estaban a punto de llegar, Jan dijo:

-Ya hemos llegado, tripulación.

Y todos bajaron de la barca en fila.

-¿Y ahora cómo vuelvo yo a casa? – Le preguntó el pirata a Jan.

-Tranquilo, entre todos te montaremos un barco. – Le dijo Jan.

Y así lo hicieron. El pirata le dio las gracias y todos se divirtieron montando

el barco del pirata.

19

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

My dragon description

My dragon is a girl. She likes to eat fruit, meat and people. She’s beautiful and

intelligent. She’s pink and her body is decorated with hearts. Her name is

Valentina, she has wings, they are like two hearts and she has got a heart at

the end of the tail, too. Valentina is a big and lovely dragon. Her tail is small,

she can run faster than a train or fly faster than a plain. She has got big blue

eyes. She lives in a mountain.

Miss Naughty

Once upon a time there’s a girl called Little Miss Naughty.

She does a lot of naughty things.

One day, she goes to the house of Mr Bump and knocks at the door. She goes

running to the window of Mr Bump and jumps into the window,

Prize Winner

Category 3 EP

Student Aleksandra Corshkova

Grade 3 EPB

Prize First Prize

Category 4 EP

Student Carolina Peiró Zacensko

Grade 4 EPA

20

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

She puts olive oil into all he house and jumps out of the house running to

her house.

When Mr Bump sees that there’s nobody there, he goes into the house

and…”Bump, bump ,aaaaaah!!

Miss Naughty is laughing a lot!

He bumps his head and his legs! Later, she goes to the house of Mr.

Lazy and puts the clock every time one minute to do “ring”

Later, after one minute, it rings. Later another time.

Mr. Lazy gets crazy and puts the hand into the toilet!!!

She is laughing a lot.

One day she thinks that all these things are very bad and she doesn’t do

them any more.

And now Miss Naughty is called Miss Nice.

21

21 21

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

My family

A poem of my family I desire

Most that is why I’d love to toast

They’re always full of might and

We will fight for what is right.

My dad is a doctor with skills and

He also likes windmills.

My dad snores when I want smores

That isn’t fair while I stare

My momis a doctor just like my dad

She’s very smart and is never sad

She cooks and she also loves reading books

Prize First Prize

Category 5EP

Student Vielka Xiamara Molina Vera

Grade 5 EPB

22

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Sant Jordi’18

The Killer Potatoes

Once upon a time, there was a normal town with normal people, with a

normal normal life.

But that changed when a horrible thing happened.Something...That wasn’t

normal!

It all started when a normal person was eating an apparently normal

potato.The potato was alive...And ready for REVENGE.

Joe the potato went through the town yelling things that not

even the potato could understand.

Somehow, it scared people.

Joe the potato started to summon a life for the

normal potatoes.

In a few hours, Joe the potato had tons of soldiers

ready for everything.Definitely.

Their objective: End with the human race.

The potatoes were the principal normal conversation between normal

humans.

Prize Tercer premi

Category 6 EP

Student Esteban Rodriguez Sieiro

Grade 6EPA

23

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

No one knew what the normal potatoes’ power were, but

the potatoes were VERY scary.

Potatoes began to appear in the news. They were

everywhere, literally. Potatoes even started to appear in

silly videos. They were like a cold, they spreader very

quickly.

One day, the potatoes started to appear in normal things of

the real normal life.

People wondered what were they looking for. They didn’t do anything yet! They

just scared people.

One week later, the potatoes were basically all over the south of the

country.The streets were covered with millions of potatoes.

The number of potatoes grew very fast. Potato global danger was 1 month after

Joe the potato!

That’s why, some rich people thought that if they went to the sea, and if they

built a wall, they would be safe.

A rich girl called Jennifer was eating at the sea with her friends when she saw

that potatoes had learn how to swim. She screamed, obviously.

Potatoes were literally taking over the world.

The last safe place was Canada, so everyone travelled there.

Potatoes finally arrived to the safe place.

Normal humans asked: What do you want from us? Joe the potato didn’t really

know, so, potatoes and humans decided to live a not normal life together.

Both were happy, no one regrets that!

Oh, they also had a huge party.

Also, how could all the people on Earth fit in Canada? No one knows.

No one cares.

Potato is the answer for all your questions.

THE END

24

PR

IMÀ

RIA

Sant

Jordi

2018

Roses, princeses, Sant Jordis i dracs

Prize Winner

Category Drac Ainhoa Pérez Espinosa

Category Princesa .Paula Chávez Chirinos

25

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Guanyadora

Categoria 1r, 2n / Català

Alumna Lucía Martínez Canto

Curs 2ESOB

El mar i jo

Des de petita sempre m‟ha agradat una sensació molt concreta. Potser no és

comú entre nosaltres però sento que el meu medi natural no és la terra. Deu

venir de família i és la sensació més lliure, intensa i agradable que potser mai

arribaré a tenir. El fruit de totes les meves paraules i alegries, de tots els meus

somnis i on millor puc ser jo, és el mar. La llum travessant l‟aigua i els raigs de

sol que t‟escalfen la pell,

submergir-te en un món ple de

vida on tot és possible i on no

ets qui volen que siguis sinó

simplement tú. Un lloc insòlit i

immens on convertir-me en

sirena no és una casualitat, és

un fet.

El vaivé de les ones és sens dubte una de les coses que més m‟impresionen.

Sensacions úniques que, de vegades, no són perceptibles per a qui no està

acostumat a interpretar-les però una autèntica bellesa per a qui té l‟oportunitat

de sentir-les.

Hi ha cops que em paro a pensar que, en una altra vida, món, univers, vaig

ésser una simple sirena: cua de peix i esperit lliure, res més.

Semblarà ridícul però per a mí és molt especial.

26

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Finalista

Categoria 1r, 2n / Català

Alumna Andrea Farré Arias

Curs 2ESOB

Hivern 1995

No sé com i quan va desaparèixer, però et puc assegurar que no va ser

gens agradable

Tot va començar fa gairebé 15 anys. Era una nit com qualsevol i no hi

havia ningú pel carrer. Les agulles del meu rellotge em deien que eren les

dotze, mitjanit, marxava cap a casa sola, queien petits flocs de neu que

em mullaven la cara i feia fred. Al fons del carrer només podia veure la

llum d‟un fanal que s‟encenia i s‟apagava. Un gran silenci ocupava tot el

poble i es podien sentir les meves passes per cada racó, per cada vorera.

Em dirigia cap a un carreró, per arribar a casa meva, quan en la

penombra vaig poder distingir l‟ombra d‟un home, què no vaig poder

reconèixer. La meva por em va fer tirar cap a enrere i amagar-me rere el

cubell de les escombraries, sense treure el cap d‟allà. Quan de sobte vaig

sentir les passes d‟una nena acostant-se cap a mi, i va ser llavors quan

vaig treure el cap, però ja no hi havia ningú pel carrer!, només sentia com

els últims flocs de neu queien al terra i com els dies d‟hivern marxaven del

meu petit poble.

27

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Guanyadora

Categoria 3r, 4t / Català

Alumna Lucía Prellezo de Prada

Curs 4ESOB

Cafè amarg

El cambrer em saluda quan entro al bar mentre em prepara el mateix cafè de

sempre, aquest cop, em lliura també una carta. Mentre obro el sobre, el

cambrer m‟observa, però aviat segueix atenent la resta de clients, que entren i

surten de l‟establiment amb gran velocitat.

“Estimada Alexandra,

No sé si aquesta carta t’arribarà a temps, però espero que sí.

Espero també que t’ho pensis

dos cops abans d’agafar el tren

cap a la gran

ciutat. No entenc encara per

què has pres aquesta decisió

decisió tan sobtada, però has

de saber que un cop arribis a la

gra n gran ciutat, deixaràs

enrere la teva família, els teus

amics i...”

“Aquesta és la meva intenció” vaig

pensar per a mi mateixa, “començar

de zero”. Vaig beure‟m el cafè d‟un

cop, estava més amarg que de

costum, mentre tancava la carta i la

deixava al mostrador. No vaig poder

seguir llegint-la.

En arribar a l‟andana, no podia deixar de pensar en aquella carta...”Em dec

estar equivocant?”. Aviat va arribar el tren i vaig pujar-hi. Des de la finestra del

meu seient, vaig veure‟l intentant pujar al tren. Venia a buscar-me. Per sort, les

portes van tancar aviat.

Emprenia el viatge de la meva vida, amb el gust d‟aquell cafè amarg encara a

la boca.

28

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Finalista

Categoria 3r, 4t / Català

Alumna Astrid Colomina Lamenca

Curs 3ESOB

Estranys desconeguts

Avui, 23 de març, a les 10:16 la Carla, filla dels Serrat, ha entrat a la

cafeteria de Sarrià, com cada dia.

S'ha assegut a la barra i l'Antoni li ha posat

un cafè americà, com de costum.

Ha obert el seu antic llibre que ahir a la nit

va avançar perquè ara ja va per la pàgina

193.

Uns 10 minuts després d'haver-se acabat

el cafè, li ha sonat el mòbil, algú, li estava

trucant.

Era el seu marit, en Carles, fill d'una família

de Pedralbes de l'avinguda Pearson.

S'ha posat molt nerviosa, ha deixat un bitllet de 5 € i, sense dir res, ha sortit

disparada al carrer amb el seu maletí!

Després he vist que li havia caigut aquell llibre. L'he intentat aturar però ja

era massa tard. Així que he tornat a entrar a la cafeteria, i li he dit a

l'Antònia si sabia què havia passat i m'ha dit que res. Ell estava bastant

sorprès però m'ha dit que deixés el llibre, ja li donarà demà.

A les 22:40 l'he observat des del balcó de la cuina, semblava preocupada i

nerviosa.

Ha sortit al balcó i m'ha vist, ha fet una forta inspiració i ha entrat a casa

seva.

I ara he mirat pel balcó del carrer i he vist 2 cotxes de policia davant de casa

meva, hi ha moviment a l'escala.

28

29

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premi Guanyadora

Categoria Batxillerat / Català

Alumna Mar Escandell Serra

Curs 1BAT

Elegia de l’alcoholisme

Es romp el silenci de la perillosa nit.

Sona vagament el repic de la clau que intenta

encertar per entrar.

Dos quarts de tres marca el rellotge.

Passos insegurs que trontollen i ensopeguen.

Esgarrapa les parets, besa el sòl, és costum.

Torna a caure, aquest cop, en un somni profund.

Rutina diària que resta dies al calendari.

Premi Finalista

Categoria Batxillerat / Català

Alumne Anna Solé Papell

Curs 2BAT

Per molt que ho intentin

Ells volien sumissió, volien veure‟ns enfonsats i

agenollats als seus peus. El que encara no sabien però,

era que teníem guardades les armes més poderoses de

totes: la dignitat i l‟esperança. I aquestes mai, mai no ens

les podrien arrebatar

30

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premio Ganador

Categoría 1º, 2º / Castellano

Alumno Isabella Esté Sosa

Curso 1ESOA

Una tragèdia en una botella

Ahí estaba él, solo, flotando en una balsa en medio del mar. Verás, este

hombre había perdido a sus seres queridos en una terrible tragedia. Él,

junto a su familia había emprendido un viaje para navegar por el mundo

entero. Claro que esto no parece ninguna tragedia, pero tristemente, la

historia aún no acaba. Tal vez, el que lea esta historia podría pensar que

la tragedia que sucedió era predecible, pero el hombre y su familia no

tenían ni la más remota idea de que algo así podría llegar a suceder.

Si no lo han deducido aún, el barco se hundió. El hombre todavía

recuerda aquel día

como si fuese ayer.

Recuerda a su

querida hija, de tan

solo 4 años, llorando

descontroladamente

mientras el barco

descendía cada vez

con más velocidad. Recuerda a su amada esposa, tratando de ocultar su

cara atemorizada. Recuerda el momento en el que los tres se subieron en

una balsa, con la esperanza de sobrevivir, cuando una ola de dos metros

hizo que su familia cayera de la balsa.

El pobre hombre, flotando a la deriva, decidió escribir una carta, esta

carta, y tirarla al mar en una botella, con la ilusión de que alguien conozca

su historia, mi historia.

30

31

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premio Finalista

Categoráa 1º, 2º / Castellano

Alumno Alessia Tettamanzi

Curso 1ESOA

La botella de Heinrich

En un lugar lejano había un pueblo ignoto cerca del mar. En aquel pueblecillo soplaban

unas brisas muy relajantes y el sonido de las olas calmaba a todos aquellos que tenían

un mal día. En el mar vivían pececillos solo conocidos allí, que brillan por la noche

hasta que el primer rayo de Sol rompiese la triste oscuridad de la noche. El más

conocido en aquella aldea se llamaba Heinrich Carl

Andersen II. Un hombre con mucho poder pero con

un corazón sin fondo.

Un día Heinrich paseando por la playa vio algo

brillar en la arena cerca del mar. Fue a ver qué era y

se encontró una botella. La abrió y vio un pergamino

casi intacto. En aquel pergamino había escrito

una especie de mapa o adivinanza. Heinrich preguntó a todos los que conocía, pero

nadie sabía qué quería decir aquel extraño garabato azul.

Una noche en que las estrellas brillaban, Heinrich, pensando en qué podría ser aquel

dibujo, halló una forma similar a la del pergamino. Fue a ver qué había y encontró una

calita llena de luz donde reinaba la calma. Las aguas eran cristalinas y las estrellas

brillaban intensamente. Desde entonces, en la vida de Heinrich Carl Andersen II

aquella cala se convirtió en su refugio, el único lugar donde podía soltar todas sus

penas y relajarse.

32

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premio Ganador

Categoría 3º, 4º / Castellano

Alumna Silvia De la Rosa Diez

Curso 4ESOA

Hora Punta

Entre agitación, prisas bullicio, conversaciones apasionadas e impacientes

miradas; entre el apetitoso calor que emiten los bollos recién horneados, y la

pacífica esencia del café recién molido, espero encontrarme unos ojos.

Aunque esté rodeado de decenas de ellos, los únicos que importan son

aquellos que aún no han osado anunciar su presencia.

A mi alrededor, manos. Mis manos, que juegan, en torno a una pequeña

taza, a no perder su calor. Las ágiles manos del camarero que alcanzan ya

altas velocidades. Los pequeños y delicados dedos de la mano de aquel

niño que juguetea en vez de descansar.

Muchas manos, ningunas las tuyas.

La puerta se abre, en una y otra ocasión, atrayendo mi atención, y

engañándome cada vez.

Los rápidos movimientos de piernas de aquellos que entran y salen distraen

mi mirada. Las cansadas piernas de aquel anciano, que no se valen por si

mismas, acompañadas de un bastón. Mis piernas,

que se sacuden agitadas, distraídas. Aunque esté

rodeado de piernas, no puedo parar de

preguntarme a qué altura del camino se

encontrarán las que tanto anhelo contemplar.

Sigo hipnotizado por el harmonioso patrón que

rige tal caótico momento como el que se

encuentra a mi alrededor, inmerso en lo más

profundo de mis pensamientos, cuando la puerta

me traiciona de nuevo.

Esta vez, me debato entre mirar o mantener mi incertidumbre breves

instantes antes de ver su figura caminar decidida hacia mí.

Qué gran error habría cometido al no mirar, pienso, justo antes de

sumergirme en su perfume.

33

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

EL tiempo no espera

Hacía ya años que había huido y que el pasajero destino había decidido

orquestar, el mío y el de él, igualmente fugaz desenlace. Pero ahora él y la

intensidad de sus palabras eran tan solo un eco. El tiempo es esencia y no

espera a nadie, eso fue lo último que me dijo.

Y pensé que si había sido una cobarde al escapar, más temía volver ahora, con

mis pedazos rotos.

Abatida, desvié mi atención hacia las olas, cada una adoptaba un movimiento

único antes de volver a formar parte de la inmensidad del mar. Pensé que

como las olas, todo aquello que había constituido una unidad terminaría por

disgregarse, lenta e imperceptiblemente, por la acción del airado tiempo, quizás

para transformarse en algo nuevo. Y en ese instante comprendí que mis añicos

fragmentados se unirían nuevamente y que el tiempo no me iba a esperar más.

Era esencial que volviera, de una vez por todas, a casa

Premio Finalista

Categoría 3º, 4º / Castellano

Alumna Raquel Novel ortega

Curso 4ESOA

34

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Premio Ganador

Categoría Bachillerato

Alumna Álvaro Canal Martínez

Curso 2BAT

Café amargo

“Un café solo con hielo, por favor” es la frase que

endulza cada mañana de mis amargos días. Con su

libro de poemas y su melancólico rostro se sienta en la

barra y mata las horas… pero, ¿las mata a ellas o me

mata a mí con su indiferencia?

Premio Finalista

Categoría Bachillerato

Alumna Ana Varas Sánchez

Curso 1BAT

Huida en sabores amargos

Nadie osaba alzar la voz. Dominaba y dictaba a

sus anchas, cada vez era cada vez más

poderoso. Los demás, aunque eran mayoría,

optaban por callar y permanecer oprimidos, con

el deber de mostrar

siempre una buena cara para poder seguir

viviendo.

35

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Dear Duc

Once upon a time, there was a girl called Carla that used to live in Aransa, a

little village located in the Alps. She had lots of friends in there, but her best

friend was Duc, her lovely dog. Carla love her mate, he was one the most

important things in her life.

But one snowy day, when Carla woke up and went to feed Duc, she realized

that she couldn‟t find him. She was so worried about him, because she thought

something bad could have happened to Duc. So she started the search for her

friend.

To do this, Carla got together all the citizens of the village and prepared a big

plan. First, she divided the crowd into three groups: the climbing group, the

village square group and the houses group. The climbing group was the on in

charge of looking for Duc in the top of the mountains. The village square group

was the on in charge of searching in all the possible places in the village where

the little puppy could be hidden. The last group was the one in charge of looking

for him in all the houses in the village. Then, she went to all the kennels near

the town to see if they‟d found him. But they hadn‟t.

Carla was desperate because after three days searching there was still no answer. So at the

end, she decided to give up. She went back to her house with her eyes about to cry and she

laid down on her bed. She tried to sleep, but a little noise kept her awake. Finally, she decided

to go and see what was happening, and the she realized that she heard snoring coming from

behind her bedroom’s door. She checked and she saw her little puppy sleeping calmly behind

the door. He had been there the whole time!

She smiled and gave an enormous hug to her dear Duc. Then, she said:

- It’s true what they say:

‘The less you look for lost things, the easily you find them.’

Prize Finalist

Category 1st, 2nd / English

Student Núria Perez Pujades

Grade 2ESOA

36

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Prize Winner

Category 1st, 2nd / English

Student Isabella Este

Grade 1ESOA

Black Sheep

I‟ve always been treated like a monster. They said I was a lost cause, that I‟d

never be loved.

You see, when a child is born, a small drawing or design appears on their left

wrist. This usually happens after 3 or 4 days of being born. These small

marks are unique, and only two people will have the exact same design. If 2

individuals have the same mark, it means they‟re soulmates.

Here I am, an 18-year-old boy with no mark. I‟ve never really cared

though, I would just ignore then most of the time, but sometimes it‟s hard.

If it was up to me, I would just o on with my life, but my parents won‟t let me

off that easily. They were extremely disappointed when I was born. They‟re

obsessed with „fitting in‟ and with me being such an anomaly it‟s not that

easy. They have always kept me a secret. Whenever we go out, we have to

act like we‟re not related.

Since my parents can‟t deal with have a „different‟ son, they have arranged

a marriage for me with a girl, whose soulmate died. I feel sorry for her, having

to marry a boy she doesn‟t love. Anyway, now I‟m heading for my wedding

with a girl who doesn‟t love me. I‟m late and it‟s snowing.

- Why, why did it have to snow today… – I thought. I couldn‟t see anything, the snow was making it impossible. Then, to make

matters worse, my left wrist started hurting. I tried to ignore the pain wand

kept walking, but with each step the aching grew bigger. I grabbed my writs

with my other hand to make the pain more bearable, when suddenly I

bumped into another boy doing the exact same thing with his wrist. The snow

stopped abruptly, allowing us to see more clearly. We both stopped, and

looked at each other not knowing what was happening. The exact moment

when the snow stopped, our wrists stopped aching and we let go at the same

time. There, on both our hands, was small drawing of a black sheep.

37

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

.

Prize Finalist

Category 3th, 4th / English / English

Student Belén Muñoz García

Grade 3ESOA

Complicated love

My name is Andrea. And if you were thinking that this was a love story, then

you‟re wrong. In fact, it was supposed to be one but sometimes we expect

things that end up being different! Like… who would have told me I was

going to love a girl while married with my talented and smart and super-

perfect husband?

Today I‟m going to explain how I ended up losing EVERYTHING.

She was called Alissa. I remember the first time I saw her, wearing this white-

tight dress. Yes, that was perfection. I assumed from the very first moment

that I wasn‟t who I was supposed to be.

My husband was smart. And kind. Also, he was so talented when making me

happy. Well, if you were wondering if he was perfect, I can promise: he was.

So the problem was that party. It was his idea. I just didn‟t want to go there, a

place where I was the unknown person. I didn‟t have any friends there! But

anyway, we ended up going there, he was so stubborn…

Alissa looked like an angel. In the middle of a boring conversation with this

old man, talking about politics (I‟ve always hated this topic). I can tell she

looked at me with this simple look. I was able to look at her blue eyes. I could

see the ocean through them. So, what did I do wrong that turned out to be a

loss?

Love is sometimes boring. And the first mistake I made was having an affair

with her. The second mistake I made was not paying attention to my

husband. He started questioning a lot of stuff he didn‟t use to see.

The person that‟s reading this will probably think:

„Then… did your husband already know everything from the beginning?‟

With Alissa I felt free. I felt things that I‟m not going to feel again with anybody.

Every afternoon we were going running to the beach. I felt free. Both of us.

Alone. Air striking right on my face, moving our hair. It was perfect.

38

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Even more than my husband, who (of course) already knew everything.

He was a liar. She was a liar.

Have I ever told you that my husband was so smart? Well, in case I didn‟t, he

was. And what was supposed to be an innocent party, a tramp was linked to

it. My husband got two contacts to expose me, to see if I was able to cheat

on him.

He was right.

So, yes. I got divorced. And lost everything.

The worst part is: I lost her too, but she didn‟t lose me.

This Guy

He‟s here again. It‟s been twenty nights so far seeing him drowning in

alcohol. I feel sad for him, he‟s not much older than me.

I stare at him while I‟m washing the dishes. He always wears black clothes,

and he never smiles. It makes him look terrifying. He‟s tall and strong, and

his arms are covered with tattoos. There‟s always black ink. No colour.

He comes every day after midnight to have a few drinks. Josh, the owner of

the bar, my boss, told me that this guy lost his parents and his little sister in a

car accident about two years ago. Everyone said that he didn‟t even cry at

the funeral.

Josh says that the guy has no feelings. He‟s senseless.

I say that he can‟t be that bad. I mean, he lost his entire family, there‟s no

way you can be alright with that.

The glass I‟m washing up, slips through my fingers and it falls. Damn, I broke

the glass. I have another look at the scary guy, and he surprises me when I

see him smiling at me.

.

Prize Winner

Category 3th, 4th / English / English

Student Begoña Poroche Cortina

Grade 4ESOA

39

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

Too late

Staring at the door, his love had just passed

It didn’t seem to make her feel any better

Although she decided to fight for her love,

she realised that it was too late.

Mirrors

Mirrors are as dangerous as sharp knives.

The listen and know everything about you.

They have the choice to destroy the reflected person.

First, they show the reality, or at least the one you would like to see.

Second, they have the power to make you want to watch them forever.

Finally, you just fall in love with the person who is reflected, not the real one.

.

Prize Finalist

Category 1st and 2nd BAT

Student Magui Gracia

Grade 1BAT

.

Prize Winner

Category 1st and 2nd BAT

Student Mireia Monfort

Grade 2BAT

40

SEC

UN

RIA

Sant

Jordi

2018

41

41

GA

LER

IA

Sant

Jordi

2018

41

Miscel·lània

41

GA

LER

IA

Sant

Jordi

2018

42