DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · de David Ciudad i Valls, ... Andreu Alfonso Barrios; ... mig,...

Compareixençade David Ciudad i Valls, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, per a explicar la licita-ció pública del servei d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 (tram. 357-01155/10) p. 3

Compareixençad’Àngel Gómez-Quintero Mora, president de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Discapacitat,

per a informar sobre la situació de les persones amb discapa-citat del Cos de Mossos d’Esquadra amb relació als drets hu-mans (tram. 357-00820/10) p. 16

Sessió informativaamb el conseller d’Interior i amb el conseller d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sobre la campa-nya de prevenció i d’extinció d’incendis del 2015 (tram. 355-00222/10) p. 30

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

X legislatura Sèrie C - Número 725

Sisè període 28 de maig de 2015

Comissió d’Interior

Presidència de l’Excm. Sr. Celestino Corbacho i Chaves

Sessió núm. 32

S U M A R I

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

www.parlament.cat

Sèrie C - Núm. 725 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 28 de maig de 2015

COMISSIó D’INTERIOR, SESSIó NÚM. 32 3

SESSIó NÚM. 32

La sessió s’obre a les deu del matí i vuit minuts. Presi-deix Celestino Corbacho i Chaves, acompanyat de la vi-cepresidenta, Maria Senserrich i Guitart, i del secretari, Josep Cosconera Carabassa. Assisteix la Mesa el lletrat Francesc Pau i Vall.

Hi són presents els diputats Albert Batalla i Siscart, David Bonvehí i Torras, Lluís Guinó i Subirós, Annabel Marcos i Vilar, Joan Morell i Comas, Joan Recasens i Guinot, Pere Regull i Riba, Elena Ribera i Garijo i Maria Dolors Rovirola i Coromí, pel G. P. de Convergència i Unió; Gemma Cal-vet i Barot i Dionís Guiteras i Rubio, pel G. P. d’Esquer-ra Republicana de Catalunya; Xavier Sabaté i Ibarz, pel G. P. Socialista; Alicia Alegret Martí i Pere Calbó i Roca, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Jaume Bosch i Mestres i David Companyon i Costa, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i Ma-tías Alonso Ruiz, pel G. P. de Ciutadans.

Assisteixen a aquesta sessió el director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, David Ciudad i Valls, acompanyat del subdirector gene-ral, Andreu Alfonso Barrios; el president de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Dis-capacitat, Àngel Gómez-Quintero Mora, acompanyat del membre de l’associació Evaristo Camacho Pizarro i del president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, Luis Cayo Pérez Bueno; el conseller d’Interior, Ramon Espadaler i Parcerisas, i el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí i Aixut.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA

1. Compareixença de David Ciudad i Valls, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, davant la Comissió d’Interior per a explicar la licitació pública del servei d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 (tram. 357-01155/10). Comissió d’Interior. Compareixença.

2. Compareixença d’Àngel Gómez-Quintero Mora, presi-dent de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Discapacitat, davant la Comissió d’Inte-rior per a informar sobre la situació de les persones amb discapacitat del Cos de Mossos d’Esquadra amb relació als drets humans (tram. 357-00820/10). Comissió d’Inte-rior. Compareixença.

3. Sessió informativa de la Comissió d’Interior amb el conseller d’Interior i amb el conseller d’Agricultura, Ra-maderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sobre la campanya de prevenció i d’extinció d’incendis del 2015 (tram. 355-00222/10). Conseller del Departament d’Inte-rior, conseller del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Sessió informativa.

El president

Comença la sessió de la Comissió d’Interior amb el primer punt avui de l’ordre del dia, que és la compa-reixença del senyor David Ciudad i Valls, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112

Catalunya, davant de la Comissió d’Interior, per expli-car la licitació pública del servei d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112, a la Comissió d’Interior.

Compareixençade David Ciudad i Valls, director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya, per a explicar la licitació pública del servei d’atenció i gestió de trucades d’urgència 112 (tram. 357-01155/10)

També l’acompanya el senyor Andreu Alfonso Barrios, subdirector general. I també els donem a tots dos la benvinguda.

I sense res més, senyor Ciudad, té vostè la paraula, en la mesura del possible entre quinze i vint minuts, per fer l’exposició que consideri oportuna.

El director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya (David Ciudad i Valls)

Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, la meva intenció davant la Comissió d’Interior avui és exposar els fets i actuacions d’un dels serveis essencials en el sistema d’emergències, com és el telèfon 112.

També intentaré aclarir qualsevol dubte que hi hagi sobre aspectes com les condicions laborals dels pro-fessionals del 112. Agraeixo la seva col·laboració i bo-na predisposició, amb l’objectiu compartit per tots els que estem aquí, que en definitiva és disposar d’un bon servei públic d’atenció i gestió de trucades d’urgència.

Amb relació al concurs del servei d’atenció de truca-des 112, partim de l’anterior contracte inicial de dos anys, signat l’1 d’agost de 2011 i amb data final de 31 de juliol de 2013, que es va prorrogar per a un any i mig, i es va acordar no esgotar la totalitat de la pròrro-ga, per la qual cosa el consell rector del Cat112, amb data 22 de maig del 2014, va aprovar l’inici d’un nou procediment de licitació per a dos anys, prorroga-bles per a dos anys més, per un import no superior a 10.200.000 euros, IVA inclòs del 21 per cent. Es van elaborar els plecs de clàusules de contractació, que van ser informats per l’assessoria jurídica del departament amb dates 15 i 22 de maig del 2014, així també per la intervenció delegada del departament. El 2 de setem-bre del 2014 el Govern de la Generalitat va aprovar el corresponent acord pluriennal. El 23 de setembre del 2014, la intervenció delegada va emetre un informe fa-vorable de fiscalització de l’expedient de contractació. El 25 de setembre del 2014, l’òrgan de contractació va aprovar l’expedient i va disposar l’obertura del proce-diment d’adjudicació. El 30 de setembre del 2014 es va publicar el corresponent anunci de licitació al Diari Oficial de la Generalitat, al Butlletí Oficial de l’Estat, i l’1 d’octubre del 2014 es va publicar el corresponent anunci al Diari Oficial de la Unió Europea.

Es van presentar i van ser admeses vuit empreses, que passo a relatar: UTE Ferroser - Ferrovial Servicios, Konecta, Arvato-Qualytel, Outsourcing Signo - Ser-vicios Integrales Grupo Norte, Eulen, Unísono Solu-ciones de Negocio, Indra Central de Apoyos y Medios



Auxiliares, Atento Teleservicios España. De les reuni-ons de la mesa de contractació, d’acord amb la compo-sició que s’indica en l’annex 5 del plec, passo a detallar que, en data 10 i 11 de novembre de 2014, la mesa de contractació va examinar la documentació adminis-trativa. El 17 de novembre del 2014 es va obrir el sobre B en un acte públic, amb l’assistència dels licitadors. El 15 de desembre del 2014 novament es va tornar a reunir la mesa de contractació per obrir el sobre C, en un acte públic, amb l’assistència dels licitadors.

L’import de les ofertes econòmiques presentades per les empreses els el puc detallar si volen després, igual que les puntuacions obtingudes. De les vuit empre-ses presentades, la mesa de contractació va escollir la millor oferta, que va ser la presentada per Atento Teleservicios España, amb una oferta econòmica de 9.384.389,93. Recordo que l’import màxim de licita-ció era..., no havia de superar els 10.200.000 euros. L’empresa Atento Teleservicios España va ser la que va aconseguir una puntuació major, 90,86 sobre 100, per la qual cosa la mesa de contractació va elevar a l’òrgan de contractació la proposta d’adjudicació a fa-vor d’aquesta empresa. El 8 de gener del 2015 es va adjudicar el servei a l’empresa Atento Teleservicios España, i després de finalitzar els terminis legals esta-blerts es va signar el contracte, amb data 30 de gener de 2015, per iniciar el servei l’1 de febrer del 2015.

En resum, amb relació al concurs d’atenció de truca-des 112, el Cat112 i el Departament d’Interior entenen que hi ha hagut una total transparència en el concurs públic; s’ha complert escrupolosament la Llei de con-tractes; ha sigut un procediment obert, subjecte a la re-gulació harmonitzada; no hi ha hagut cap denúncia per part de les empreses licitadores, ni cap recurs adminis-tratiu, ni cap contenciós administratiu. És la mateixa licitació de forma..., estructural que la de l’any 2011. Hem mantingut els mateixos nivells de servei –un 95 per cent abans de deu segons–, s’han subrogat tots i cadascun dels treballadors i treballadores amb els seus corresponents plusos. Això sí, l’import d’adjudicació s’ha reduït un 4,8 per cent, fruit bàsicament de la baixa a l’oferta per part de les empreses adjudicatàries.

També vull parlar-los de les condicions laborals dels professionals del Cat112, que tenen el contacte directe amb els ciutadans. Els parlo dels operadors del telè-fon 112. En el plec tècnic de la licitació indiquen que s’han de subrogar tots i cadascun dels treballadors i treballadores, i mantenir-los les condicions salarials, antiguitat i d’altres drets. Aquest aspecte ha estat una exigència per part del 112 i meva personal a l’hora de delimitar els aspectes de la licitació. Els operadors del Cat112 tenen una remuneració superior a d’altres operadors que treballen en plataformes de call center. Parlo que tenen una remuneració superior, com a mí-nim, d’un 16,7 per cent més que a altres plataformes de call center. El Cat112 ha fet una aposta també per la formació, per una raó ben clara: perquè volem ofe-rir el millor servei possible. Si bé l’any 2010 les hores de formació interna dels operadors del 112..., va ser de 2.115 hores, ara, el 2014, hem arribat a 3.253 hores de formació, un augment net, doncs, de 1.138 hores totals l’any 2014, en comparació del 2010.

Vull i volem impulsar el futur pensant sempre en el ciutadà i en els professionals que els atenen. Vull i vo-lem incloure en el catàleg de cicles formatius de for-mació professional la qualificació de teleoperadors d’atenció, gestió i coordinació d’emergències, i conso-lidar la formació professional dels operadors d’atenció i gestió d’emergències. A data d’avui, tant la conselle-ria d’Ensenyament com el Ministeri d’Educació han rebut la proposta de qualificació professional, i estan analitzant la validesa de crear un nou cicle formatiu. Avui tenim també una plantilla d’operadors del 112 més estable i amb més experiència. És així. Això ens ho indica l’índex de rotació de plantilla, que, com vos-tès saben, és el percentatge de persones que han dei-xat de ser operadors del 112 respecte al total de tre-balladors. Avui la rotació és prou baixa i s’ha reduït en els darrers anys. Això representa clarament un in-dicador positiu amb relació a les condicions laborals. L’any 2010, el percentatge de rotació va ser d’un 4,8 per cent, i durant l’any 2014 el percentatge de rotació ha estat d’un 1,3 per cent.

Senyores i senyors diputats, entenc i valoro positiva-ment l’interès que es mostra sobre el control que ha d’exercir el Cat112 com a empresa pública sobre les empreses proveïdores. Pel que respecta al control de les empreses proveïdores, duem a terme múltiples ac-cions.

En primer lloc, delimitem amb claredat les nostres exigències a través dels plecs de condicions. Quines són aquestes exigències? Els diré, a tall d’exemple, que tenim delimitats els nivells de servei i d’atenció, com s’han d’atendre els ciutadans, quin ha de ser el dimen-sionament de la sala, el torn, els diferents nivells d’ac-tuació i el dimensionament davant d’una emergència, els idiomes d’atenció i un llarg etcètera. Concretament, en el plec tenim, amb relació al concurs del servei d’atenció de trucades 112..., fer una referència clara i explícita als episodis rellevants, diferenciant clarament els episodis programats dels no programats. També s’indica, com poden comprovar de forma ben clara a la pàgina 21 del plec tècnic, que davant l’ac-tivació d’un episodi rellevant, l’empresa adjudicatà-ria haurà d’augmentar els recursos a sala per garantir l’atenció del servei, i que el Cat112 pot sol·licitar fins a un increment del 35 per cent dels efectius a sala.

En segon lloc, hem realitzat accions concretes sobre els proveïdors per tenir un major control sobre el ser-vei. En particular, el 2011 es va obrir la concurrència de diversos serveis que abans estaven en mans d’un únic proveïdor. En tercer lloc, disposem a dia d’avui de més indicadors tècnics i operatius, i per això podem dur a terme un control més exhaustiu i permanent del nostre servei. Com a exemple, els diré que l’any 2010 teníem 35 màquines monitorades; avui, a maig del 2015, disposem de 118 màquines monitorades, que fan encara més fiable el servei. En definitiva, el que vull assenyalar amb tota aquesta explicació és que les nos-tres accions de control tenen com a resultat que el servei 112 manté un nivell de resposta d’alt nivell, al nivell dels millors serveis d’emergència dels països europeus, com va reconèixer l’Associació Europea de Telèfons d’Emergència l’any passat.



Respecte al programari Séneca, programari que té el seu origen al 2003 –ho repeteixo, des de l’any 2003–..., des de llavors, no s’havia fet cap millora important. No va ser fins a l’any 2011 que es va iniciar un pro-cés de millora continuat. A data d’avui, en tenim una nova versió, una versió millorada. A tall d’exemple, els diré que el programa permet la recepció d’imatges de situació. A més, també permet l’entrada d’aplicaci-ons mòbils que ens asseguraran una millor geoloca-lització. També, com he esmentat abans, a partir del 2011 es va obrir la concurrència a diversos serveis que abans estaven inclosos dintre del paquet Séneca. Grà-cies al fet que hem obert la concurrència, hem dismi-nuït els costos econòmics del Séneca en un 30,69 per cent respecte al 2010. Una part d’aquest estalvi l’hem destinat a augmentar el manteniment tecnològic del servei 112. S’ha incrementat un 18,25 la despesa res-pecte al 2010, per a les millores en el monitoratge, la cartografia i la renovació tecnològica que hem aplicat en aquests darrers tres anys.

Un dels elements que considero primordials per al ser-vei 112 és l’eficàcia en..., és l’arbre d’incidents, és a dir, la classificació precisa de cada una de les 7.700 truca-des que el Cat112 atén diàriament, en funció de l’inci-dent de què es tracti; una classificació acurada i àgil que permet una més ràpida, eficaç i eficient resposta del sis-tema d’emergències de Catalunya. L’arbre d’incidents està vigent des del juny del 2011 i és fruit dels acords i consensos arribats de la comissió de treball, de la qual formen part tant la policia de la Generalitat –Mossos d’Esquadra–, com els bombers de la Generalitat, Siste-ma d’Emergències Mèdiques, Direcció General de Pro-tecció Civil, Cos d’Agents Rurals, bombers i Guàrdia Urbana de Barcelona. Actualment, n’existeixen un total de 511 tipologies diferents. El 2011, la primera versió constava de 471 tipologies; actualment, disposem de quaranta més. És a dir, hem augmentat les tipologies per afinar més l’arbre d’incidents per millorar l’adequa-ció de la resposta del servei 112 a les demandes dels ciutadans. Aquesta revisió és constant i permet una in-tegració dinàmica entre el 112 i la resta de professio-nals del sistema d’emergències de Catalunya.

Avui, el servei 112 és més eficaç, eficient i modern, i hem mirat cap endavant en la qualitat gràcies al fet que hem disminuït el nombre de trucades operatives. El Cat112 ha gestionat el 2014 un 4,6 per cent més de trucades operatives que respecte al 2013, i respecte al 2010 un 13,4 per cent més, i ha baixat el nombre to-tal de trucades a poc més de la meitat. Hem introduït millores en la qualitat del treball, avançant en el ter-reny dels equipaments, com de la formació. Hem in-crementat les hores de formació, tant dels operadors com del personal propi. Per posar una dada, els diré que hem incrementat gairebé un 150 per cent més la formació interna des del 2010.

També hem millorat la cartografia. En els darrers dos anys, s’han realitzat importants esforços per millorar la informació cartogràfica del Cat112. En aquest sen-tit, l’any 2013 es va realitzar una actualització total de la cartografia. A més, l’abril del 2014 s’ha creat un servei de manteniment de cartografia, que vetlla per tenir una informació actual i completa. Aquest 2015

s’ha preparat un nou set de dades cartogràfiques que hem posat en funcionament aquest maig. La cartogra-fia carregada actualment al Séneca prové de diverses, importants i fiables fonts: fonts de l’Institut Cartogrà-fic de Catalunya..., els carrers es basen en dades de Te-le Atlas, i la informació de carreteres és facilitada per la Direcció General d’Infraestructures de Mobilitat Terrestre.

Avui, el servei 112 és més eficaç, eficient i modern, i hem mirat cap endavant en la qualitat gràcies al fet que hem introduït millores en la geolocalització. Aquest juny posarem a disposició de la ciutadania una aplica-ció per a telèfons mòbils de forma gratuïta, que envia-rà el posicionament del terminal de manera automàtica amb una trucada al 112. Aquesta aplicació es sumarà a les que ja funcionen, totes elles per millorar la co-municació amb el 112 i millorar la geolocalització, algunes d’elles pioneres a Europa, com és l’aplica- ció per a persones sordes.

Igualment, s’ha dut a terme la senyalització de punts de cobertura en espais naturals. A finals del 2015, dis-posarem de més de quatre-cents senyals de punts de cobertura, instal·lats en col·laboració amb el Departa-ment d’Agricultura, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal d’Osona, arreu de... També hem impulsat un pla pilot de senyalització de masies a la comarca d’Osona, juntament amb Protecció Civil i el Consell Comarcal d’Osona.

S’ha dut a terme una renovació tecnològica, tant a les sales de la Zona Franca com de Reus. L’abril del 2013, es va renovar la centraleta telefònica de la Zona Franca; el desembre del 2014, els servidors de la Zo- na Franca; l’abril del 2015, hem renovat tots els ordi-nadors dels operadors i dels tècnics operatius, i actu-alment estem creant un pla de renovació 2015-2017 per planificar de manera ordenada la renovació del parc tecnològic existent, tant al centre de Reus com de la Zona Franca.

Un dels elements primordials en el servei 112 és l’efi-càcia i l’eficiència, i això es concreta en el fet que el Cat112 ha obtingut aquest 2015 la certificació ISO 22.301, certificat de qualitat que garanteix la qua-litat en el servei de la continuïtat del servei. El Cat112 és l’únic 112 d’Europa –l’únic 112 d’Europa– que té aquest tipus de qualificació, que garanteix la previsió i resposta davant d’incidents que provoquen una inter-rupció del servei.

Senyores i senyors diputats, finalitzo, des de la humili-tat, fent-ne un balanç raonablement positiu, fent un re-cordatori que va ser aquí, en seu parlamentària, on el Cat112 va néixer amb les característiques que té avui, fruit d’una llei aprovada per unanimitat. El telèfon 112 és un bon servei, i els ciutadans de Catalunya el reben com un bon servei. La garantia d’aquest bon servei ve donada per la feina diària de les dones i homes, bons professionals, que formen part del Cat112. Per a mi és un honor estar al capdavant del Cat112 i de l’equip de professionals que el formen.

Moltes gràcies.

Senyors i senyores diputats, estic a la seva disposició.



El president

Moltes gràcies per la seva explicació. I ara passem al torn dels grups parlamentaris. En primer lloc, tindria la paraula, en nom del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la diputada senyora Gem-ma Calvet.

Gemma Calvet i Barot

Gràcies, senyor Ciudad. Gràcies també, senyor Alfon-so Barrios. Mirin, nosaltres, com saben vostès, ja fa mesos que anem al darrere d’aquesta compareixença.

Ens sembla que avui, doncs, era un dia important per poder-los formular directament, com a responsa-bles d’aquest servei, les preguntes que hem formulat al conseller per via escrita, i que saben vostès tam-bé que en diverses propostes de resolució de diversos grups d’aquesta comissió han anat sorgint, entorn del funcionament del 112 a tres nivells. No tenim molt de temps per poder abordar això com caldria, però sí que tractaré de fer una síntesi de què és el que a nosaltres ens preocupa, i, després d’escoltar-los, del que volem preguntar-los directament i que esperem que en un se-gon torn ens puguin respondre també directament.

Lamentablement, ens trobem també aquí, doncs, per-què hi ha hagut unes disfuncions importants en la co-bertura i en la resposta que des del servei del 112 s’ha donat al territori, amb alguns fets que han estat la-mentables pel que fa al resultat de mort de les perso-nes o dels ciutadans a qui van afectar. Per tant, no es-tem parlant aquí d’un tema que sigui accessori: el 112 i el servei d’emergències són un eix estructural impor-tant, de primer nivell, com a servei públic de cara a la ciutadania.

Recordem que la centralització de tots els serveis d’emergència en un únic operador telefònic va ser..., i sorgeix d’una directiva europea, i que el que pretenia era millorar l’eficiència, millorar la resposta, i sobre-tot accelerar la coordinació necessària des del punt de vista policial i també sanitari. Aquesta era l’obsessió europea per millorar la resposta en un moment on les emergències no haurien de ser víctimes ni de disfunci-ons de coordinació, ni de manca de cobertura tecnolò-gica, ni tampoc, òbviament, de manca de resposta des dels serveis sanitaris.

Aquesta era la voluntat europea, i, per tant, nosaltres creiem que, en les competències que de moment te-nim, hauríem de veure en quina mesura aquest des-plegament del 112, des que va entrar en vigor la direc-tiva i es va crear el sistema, estructurat en un model mixt publicoprivat..., perquè hem de parlar d’això. És a dir, vostès formen part d’un servei públic d’alt ni-vell, per als nivells que hi han des del punt de vista tècnic en el CAGTU, i l’externalització a través d’a-quest concurs, amb actualment Atento Telefónica, respon a un nivell de col·laboració publicoprivada que hauria d’estar garantida des del punt de vista de l’har-monització salarial, i des de la permanent coordina-ció i sintonia entre els dos serveis. En definitiva, els operadors que agafen les trucades estan sotmesos je-ràrquicament i laboralment a la companyia que vostès

han explicat que ara està..., que ha guanyat el concurs, i vostès depenen directament de Funció Pública, i, per tant, estan sotmesos..., i amb unes garanties de rela-cions laborals i de retribucions de la funció pública. Això no és menor –no és menor. El model també pot generar disfuncions.

La primera qüestió que li preguntem o que els pregun-tem és... Hi han tres nivells: un és funcionament tec-nològic, l’altre és avaluació del funcionament, i, ter-cer, l’organigrama d’estructura del CAGTU respecte a Atento –en quina mesura i de quina manera s’articu-la un sistema de control i de responsabilització també pròpia sobre el resultat dels operadors i de la feina que estan fent.

Primer nivell, tecnològic. No ens han donat cap dada sobre els nivells d’absorció de trucades que està efec-tuant actualment el sistema vigent del 112. A dos ni-vells. I jo –li ho he de dir– no sóc enginyera de tele-comunicacions i deuen comprendre que he hagut de rebre l’assessorament pertinent dels experts que aju-den el Grup d’Esquerra Republicana en aquest tema, però, bàsicament, he entès que hi han dos nivells. Un, el primer, absorció de trucades per part de la centrale-ta: quines centraletes hi han. I la pregunta directa que els faig és: tecnològicament, pot ser possible actual-ment que, en un moment de saturació de trucades, les centraletes, és a dir, els equips de recepció, no puguin absorbir tecnològicament totes les trucades que s’es-tan rebent en casos d’emergències puntuals, per raons climatològiques, per exemple? Això és possible tecno-lògicament, sí o no? En termes absoluts, no relatius.

Segona. Un cop han entrat les trucades, queda clar que els operadors poden atendre totes aquelles truca-des que estan entrant a la centraleta? És a dir, es pot produir, en moment de col·lapse, que hi hagi un nom-bre de trucades important que, tot i entrar, no siguin ateses i decaiguin? Volem xifres. Primera resposta: es pot donar, sí o no? Segona: en quina mesura es contro-la això, i quines són les xifres actuals de prevalença d’aquestes situacions. Sabem que això pot passar de forma residual en casos d’emergències puntuals, pe-rò, si passa, des del punt de vista del servei públic ha de ser la prioritat absoluta, per compensar aquestes situacions i que això no es pugui produir, en termes de servei públic. Per què? Doncs, perquè és evident en termes de responsabilitat administrativa, ho sabem. Estem parlant de serveis de primer nivell, d’assistèn-cia sanitària i de connexió amb els serveis de salut i amb els serveis policials o de bombers. Per tant, si aquestes trucades no poden ser ateses perquè hi ha un col·lapse en aquell moment en les que estan entrant, i no poden ser ateses pels operadors i decauen, estem parlant de situacions que poden afectar la vida de les persones o la seva integritat física. Per tant, són situa-cions d’alta emergència.

Nosaltres sabem que vostès poden fer uns esforços, i, a més, ens ho estan explicant aquí. Segurament del que està venint del treball d’aquest Parlament els úl-tims mesos han vingut algunes de les mesures que vostès ens acaben d’exposar sobre el nivell de cober-tura. Aquest era un dels punts que en aquesta prime-ra fase, tecnològica, jo els volia fer. Han reforçat la



cobertura de les companyies de telefonia mòbil? Es-tan fent ús del règim sancionador existent a través de l’Agència Catalana del Consum en aquelles empreses que no estan garantint la cobertura 100 per cent, i els seus contractes, en canvi, que signen els consumidors, garanteixen aquesta cobertura? Estan en contacte amb l’Agència Catalana de Consum per poder fer valdre la seva funció de control, avaluació i capacitat d’impuls sancionador perquè això sigui així? I no creiem que hagi d’anar tot per la via de la sanció, és evident que també en la planificació, i ens alegra que vostès ens vinguin a explicar que el 2015 hi haurà una cober-tura local reforçada en aquests llocs en què l’estan ara implementant. Se suposa que si els estan implemen-tant és perquè no existien; per tant, crec que poder es-tem arribant una mica tard.

És a dir, ens alegra que hi hagi resposta i volem tenir un to positiu i constructiu en aquesta intervenció, eh? Estem parlant d’un servei públic molt seriós i entenem que no hi cap ni demagògia, ni tampoc un ús que sigui, des del punt de vista partidista, de deteriorament de la imatge del servei públic, eh? Ens sap greu poder in-cidir en alguns aspectes, però per responsabilitat ens veiem en l’obligació de fer-ho, i ens agradaria que l’entenguessin des d’aquesta perspectiva, aquesta in-tervenció, però és una oportunitat, la d’avui, de poder incidir-hi de forma pública i de forma que tots els ope-radors i tots els actors, que estan ara molt pendents d’això..., al territori hi han molts municipis que estan pendents avui d’aquesta compareixença, hi han mol-tíssimes persones, hi han els treballadors també del servei, que estan molt preocupats per les situacions que han de gestionar, i, per tant, nosaltres ens devem també a aquesta necessitat de transparència i d’apro-fundiment en aquest nivell d’intervenció.

A nivell de la qüestió tecnològica, vostè ha parlat del tema Séneca, del programa aquest, que té origen el 2003, però hi ha una pregunta molt concreta que li fem. És cert que Telefónica Soluciones, que és el que ha instal·lat aquesta versió del Séneca, utilitza aquí, a Catalunya, el sistema de la versió número 5, i que en canvi a la Comunitat de Madrid dóna la versió núme-ro 15, i que això va en detriment d’unes garanties que a Madrid es tenen i aquí no? Aquesta és la pregunta que els faig. Si això és així, què ha estat: un proble-ma de costos, o és que ens ho han col·locat? Ho sento, preguntar-los-ho d’aquesta manera, però és que no se me n’acudeix una altra, perquè, si s’acaba de millorar, el lògic és que millorem a l’alça, però no que ens que-dem a un quart o a meitat de camí. Aquesta és la pre-gunta que li fem.

L’altra. En termes de coordinació, quina és la re-lació habitual que hi ha entre el Cat112, és a dir, CAGTU, vostès –perquè Cat112 entenc que ho englo-ba tot, eh?–, i Telefónica. Quina és la relació habitu-al de seguiment del plec de condicions, perquè entenc que tenen una obligació de vetllar pel compliment d’aquestes condicions i, més enllà de les tramitaci-ons de contracte –que vostès ens les han explicat bé i, a més a més, n’hi ha part que són publiques–, ente-nem que hi ha una funció inherent al seu servei que és la del control i avaluació permanent sobre això, per

poder detectar disfuncions i millores. No creiem que s’arregli amb la formació, sincerament. Creiem que hi han problemes estructurals d’urgència que s’han de millorar.

El segon nivell... (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Li demano un minut, si us plau, perquè és un tema molt dens, i suposo que els altres portaveus també l’hi demanaran.

El president

Espero que no. (Rialles.)


Estic convençuda que sí. En tot cas, l’hi demano, pre-sident –acabaré ràpid.

El segon nivell, el tema de l’avaluació. Com s’està efectuant aquesta avaluació? A nosaltres ens preocupa que en el plec de condicions hi hagi un indicador que és que s’exigeix el 95 per cent de garantia de trucades ateses. Què passa amb aquest 5 per cent que no s’exi-geix en el plec? Això és així o no és així? Perquè hau-ríem de demanar el 100 per cent. Sobre aquest 5 per cent, no sé si han demanat un informe jurídic del que representa un 5 per cent de trucades que es dispensen de ser ateses en el contracte. Això què és? Perquè és impossible garantir el 100 per cent, tecnològicament? Jo crec que si és així s’hauria de posar d’una altra ma-nera –s’hauria de posar d’una altra manera. No es pot exigir només un 95 per cent o... No es pot –no es pot–, perquè nosaltres hem de garantir un 100 per cent. Si no, què li diem, al ciutadà que entra en aquest 5 per cent?

La qüestió és com s’avalua. Estan vostès preocupats per detectar aquestes possibles –si és que vostès coin-cideixen en aquest diagnòstic– disfuncions tecnològi-ques, d’abast tecnològic, per poder articular mecanis-mes de correcció que, en els casos sobretot...? Perquè entenem que hi han dos nivells: el servei habitual –en què vostè ha dit, si no ho he entès malament, que hi ha una mitjana de 7.700 trucades diàries–..., a les situa-cions d’emergència puntual. A nosaltres ens preocu-pen les dues.

La primera demana una exigència de coordinació im-portant, i, per tant, la pregunta que els faig és: quins protocols vostès fan, tenint en compte que al nostre territori hi han models de resposta d’emergències molt divergents. Per tant, com es coordinen amb els muni-cipis i quin nivell de coneixement del territori tenen. L’actualització del mapa cartogràfic: el tenen fet? Qui vetlla per la contínua coresponsabilitat entre els ser-veis que reben la derivació, no?, que són els que han de respondre, i vostès, que planifiquen. Perquè els ori-entadors, els que estan atenent les trucades, en princi-pi només haurien de complir unes directrius, no...

El president

Senyora diputada...




...poden improvisar. Acabo, president.

El president

Sí, acabi, per favor.


Acabo, president. Per tant, tenint en compte que he in-tentat fer una síntesi de moltes qüestions que ens pre-ocupen, la pregunta final que els faig és: quina creuen que ha de ser actualment la valoració i l’avaluació del funcionament del 112. Vostès coincideixen que ha de ser millorable de forma important? Cal un pla d’emer-gències a Catalunya que incorpori aquesta visió tam-bé de territori, amb les disfuncions que hi han hagut i amb aquestes realitats tecnològiques, o, per contra, vostès creuen que aquest diagnòstic que compartim és erroni?

Moltes gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari Socialista, el diputat senyor Xavier Sabaté.

Xavier Sabaté i Ibarz

Moltes gràcies, president. La senyora Calvet és tan ex-pansiva sempre, que pateix fins i tot pel temps dels al-tres –moltes gràcies.

Moltes gràcies, senyor Ciudad, per la seva compa-reixença, per la seva intervenció. Miri, una conside-ració general del nostre grup: per definició, una sub-contractació d’una empresa privada busca, òbviament, el benefici privat en primer lloc, el benefici econòmic, no? I això fa que ens replantegem darrerament totes aquestes qüestions en aquells serveis públics que con-siderem que són bàsics, molt importants en la vida de la gent, en la nostra vida quotidiana, en el nostre orde-nament. I aquest ho és –aquest ho és.

Estem parlant d’emergències, i, per tant, quan un ciu-tadà truca al 112, està explicant un problema que és greu, que pot ser personal o pot ser col·lectiu. I quan és col·lectiu o abasta més enllà del que és un proble-ma personal, doncs, ens acostumem a trobar –vostès ho saben i m’agradaria que, si té algunes dades sobre aquesta qüestió, ens les expliqués– amb col·lapses del sistema. I vostè ens ha dit que en la subcontractació, en el plec de clàusules, hi ha una exigència que, quan es produeixen moments com aquests, de sobredimen-sionament o de sobrecàrregues, es puguin atendre de forma adequada. Això passa? És a dir, vostès porten el control d’això? Quantes vegades es col·lapsa el sis-tema perquè hi ha una allau de trucades per demanar suport, auxili, etcètera, no?

Considera que funciona bé? Al final de la seva inter-venció ha dit: «Raonablement, estic satisfet.» Crec que aquesta, textualment, ha estat la seva expressió.

Permeti’m que nosaltres en dubtem, perquè, miri, el 112 no és un servei en si mateix, no? És a dir, no es pot, m’atreveixo a dir..., no podríem qualificar el nivell de qualitat exclusivament..., sí que es pot fer, però ja m’entén, no? És a dir, el 112 està inscrit en tot un siste-ma d’atenció a l’emergència, i que té una relació amb diversos serveis, no?, i això fa que sigui dificultosa, la gestió de l’emergència. Doncs, amb Protecció Civil, amb sanitat, amb bombers, amb els Mossos, etcètera. Vostè creu que existeix una veritable coordinació, que és efectiva, i que el nivell de sol·licitud de l’emergència s’atén de forma adequada? Ens ha parlat, per exemple, de les hores de formació, i nosaltres considerem que tot increment és bo, no? Quin tipus de formació? Creu que depenem excessivament de la tecnologia? I, quan aquesta falla, la formació que tenen les persones que atenen les emergències és adequada, és suficient?

Principalment, hi ha una qüestió que a nosaltres sem-pre ens ha sobtat..., a mi no, perquè jo, la poca psico-logia que he estudiat, quan feia magisteri, doncs..., ja el primer dia em van explicar una cosa que tota la vida he comprovat que era certa, no?, que és: de les coses més difícils que hi ha en aquest món, és explicar la situació i la localització, i com adreçar-se a un indret determinat en el mapa, i he vist que és així. Vostè creu que això està resolt suficientment? I, en fi, donades les dificultats de la gent que truca, s’identifica prou, se sap de seguida, on es troba? És evident que han millorat els serveis de localització automàtics, però... És a dir, hi ha una suficient entesa entre qui truca i qui rep la trucada? Hi ha una coordinació –hi insisteixo– ade-quada en totes aquestes qüestions?

La coordinació. Ens preocupa el que ja ha dit la se-nyora Calvet, que hi hagin diferents versions a la res-ta d’Espanya i a Catalunya. Però no per si..., no no-més, com ella –que també–, si tenim la darrera versió del sistema operatiu, sinó si hi ha una efectiva coordi-nació quan les emergències van més enllà del que és Catalunya. Perquè moltes vegades passa, i pot passar en el futur –i aquesta és una qüestió que, des d’aquest punt de vista, doncs, també ens preocupa, i molt–..., hi ha un nivell de comprovació, després, de la qualitat del servei? Com avaluen vostès si s’ha atès bé l’emer-gència? I ja sé que a vostè no li tocaria, perquè vostè..., si és que el tenen i ens ho pot explicar.

Però el que ens preocupa a nosaltres és, com li deia abans, si en el conjunt del sistema d’atenció a l’emer-gència vostè ens pot aportar alguna informació sobre si finalment la trucada de l’emergència, les trucades de l’emergència, finalment han resultat ben ateses; considerant el conjunt del sistema d’emergències, no només el 112. És a dir, si li entra una trucada que des-prés vostès la deriven a Mossos o la deriven a bom-bers, si finalment hi ha hagut una atenció ràpida, si s’ha acudit a l’indret, si s’ha prestat el servei de for-ma adequada, etcètera; o algun dia hem de demanar la compareixença de tots plegats, tant de vostès com dels serveis als quals deriven l’emergència. Aquesta és, per nosaltres, la qüestió fonamental, és a dir, si vostès, que formen part d’aquest sistema més ampli..., si en el seu conjunt finalment tenim un bon nivell de resposta a la sol·licitud d’emergència.



I, finalment, si també, un cop les persones truquen al 112, creuen que hi ha una informació a aquells que han trucat respecte del que vostès han fet, de la seva feina. Ja sé que individualment és molt difícil, quan es produeixen situacions de col·lapse, però si després cre-uen que presten una informació suficient a posteriori, que això es pot fer i ens temem que tampoc no es fa, o almenys no es fa de forma suficient. És a dir, l’endemà que s’ha produït una sol·licitud d’atenció a una emer-gència, si vostès informen adequadament la població. Miri, la nostra..., no només a nivell quantitatiu, que és l’únic que nosaltres almenys llegim, dir: «Hi ha hagut tantes trucades.»

Per exemple, dilluns passat a Tarragona, en l’emer-gència d’una fuita d’una empresa química. Jo, que sóc d’allà, només vaig llegir després el nombre de truca-des que hi havia hagut. Jo no sé si hi va haver després una relació. Em temo, pel que he indagat –i ja he fet preguntes al conseller, que suposo que ja me les..., en fi, les haurà de respondre–, que no hi va haver un ni-vell suficient de relació ràpida entre els serveis d’emer-gències sanitaris, per exemple, els serveis de medi am-bient, que havien d’informar la població de quin era el nivell d’emissió, com estava afectant l’aire, la quali-tat de l’aire, quines eren les instruccions a la gent per-què es confinessin o no a casa seva, etcètera. És a dir, aquesta relació que, al final, és..., cada una de les parts pot dir: «No, el meu servei ha actuat correctament, jo ja he passat la trucada.» La resta de serveis poden dir: «És que jo la vaig rebre...»

És a dir, aquí hi ha d’haver una coordinació efectiva, que nosaltres no la veiem. I cada vegada que hi ha una emergència d’aquest tipus –li he parlat ara de la fui-ta de Tarragona de dilluns, però la de fa uns mesos a Igualada, etcètera– no acabem de veure que l’emer-gència sigui atesa a Catalunya, en el nostre país, amb el nivell de qualitat que un país avançat, que uns mit-jans tecnològics com dels que disposem avui en dia..., disposem.

Moltes gràcies, president.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, el dipu-tat senyor Pere Calbó.

Pere Calbó i Roca

Gràcies, senyor president. Agrair al director les expli-cacions que ens ha donat.

Val a dir que una gran part d’aquestes explicacions les podríem haver obtingut de la informació del perfil del contractant, perquè ens ha fet un relat, una descripció, i esperàvem alguna cosa més, no?, de la seva interven-ció. I, després, vostè ha explicat, i això li ho agraïm, doncs, algunes qüestions més genèriques del servei, que també hi entrarem.

Ho dic perquè ja portem un cert temps amb una certa preocupació de com s’està prestant el servei, i espe-cialment perquè els que amb una voluntat constructi-

va, doncs, posen en evidència que hi han coses que no funcionen prou bé en el servei són els mateixos treba-lladors, i així ens ho manifesten als grups parlamenta-ris. I, per tant, no dubtem que tenim un objectiu comú –tant els treballadors, com el Govern de la Generali-tat, com aquest Parlament– d’intentar assolir entre tots el millor servei possible, quan estem parlant d’un ser-vei d’atenció de l’emergència; però sí que hi ha aquí un punt àlgid en aquesta qüestió –i és una de les raons que motiven la seva compareixença en aquest Parla-ment–, que és quan es produeix una licitació del servei i hi ha una denúncia per part d’una associació de te-leoperadors, que tenen la representació dels treballa-dors, a l’Oficina Antifrau, en què es demana que es paralitzi, s’aturi aquesta licitació, fins que s’aclareixin un seguit d’aspectes que ells posen en dubte.

Val a dir que aquí el Govern de la Generalitat no en fa cas, tira pel dret. I vostès tiren pel dret i, davant d’un contracte de més de 10 milions d’euros –que vos-tè ha dit– en el preu de licitació, ni vostès ni el Go-vern de la Generalitat fan un exercici, que hauria sigut un exercici de transparència, d’aturar-nos un moment en el procediment i explicar i aclarir a bastament aquesta situació. Val a dir que, per la informació de què disposem, tampoc l’Oficina Antifrau encara s’ha manifestat al respecte. I, per tant, també és una cosa que sobta, no?, que quan hi ha un procés de licitació en què hi ha un dubte, doncs, la resposta sigui tan len-ta per part de l’Oficina Antifrau, i, per altra banda, la resposta sigui, del Govern de la Generalitat, la no-res-posta, tirar pel dret.

Així ho va evidenciar el conseller en seu parlamentà-ria. I, en aquest sentit, la responsabilitat és del depar-tament, del conseller. I l’excusa va ser dir: «Escolti, en el moment en què ens hem pronunciat, ja el procedi-ment de licitació està tan avançat, de contractació ja està tan avançat, que ja no podem paralitzar-lo.» Però si des d’un primer moment s’haguessin fet bé les co-ses, jo crec que la transparència hauria exigit aclarir aquesta situació des del primer minut, i això no es va fer. I, precisament, l’aprovació per part d’aquest Parla-ment d’una Llei de transparència cada cop té més sen-tit davant d’actituds com aquesta, que no es reacciona d’una forma clara i transparent explicant la situació, sinó que es reacciona amb opacitat, deixant passar el temps, i quan es pronuncia el conseller en seu parla-mentària és per dir que, escolti, el procediment està massa avançat, i que, per tant, no es pot aturar.

I vostè, respecte a aquesta qüestió, no ens ha explicat quina ha sigut la reacció del centre, el que ens ha ex-plicat és el relat, que jo hauria pogut anar al perfil del contractant i hauria obtingut la mateixa informació de com s’ha produït el procediment. I, per tant, la pregunta és: escoltin, vostès es troben molt sovint amb denúnci-es a l’Oficina Antifrau, o estaríem davant d’una situa-ció excepcional? Perquè, si estaríem davant d’una si- tuació excepcional, requeriria de vostès alguna cosa més que deixar passar el temps i tirar pel dret. Ben certa és una cosa: que, com finalment l’adjudicatari és el mateix que ja prestava el servei, els possibles efec-tes que es denunciaven en aquesta denúncia respecte a una part dels plecs de condicions, doncs, no han tingut



uns efectes negatius, perquè l’adjudicació és a la ma-teixa empresa, però és evident que també podria haver estat d’una altra manera. I, en tot cas, les exigències de la transparència i la governança actualment reclamen una actuació molt diferent de la que vostès van tenir i han mantingut, i a les quals vostès aquí avui no han donat resposta, s’han limitat a fer aquest relat expli-cant quin ha sigut el procediment.

Dit això, hi ha una altra qüestió que per a nosaltres és important, i és que els treballadors, com li deia abans, han denunciat moltes deficiències en la prestació del servei, i moltes coses en aspectes a millorar. I la se-va intervenció, director, traspua que vostè és conscient d’això, perquè vostè, en la part final de la seva inter-venció, el que intenta és donar resposta precisament al que ells denunciaven i a aquestes deficiències que es denunciaven –que després, si tinc una mica de temps, entraré en una major concreció.

Sí que hi ha una cosa que, quan vostè l’ha plante-jat, m’ha fet reflexionar, que és quan vostè ha volgut transmetre el missatge que els operadors d’aquest ser-vei, doncs, rebien un salari superior al de qualsevol plataforma de call center. Vostè ho ha dit així, ha dit la xifra. Jo no..., normalment, quan es fan aquest tipus de comentaris, és quan ja s’està en una situació molt a la defensiva, eh?, i s’ha de recórrer a aquesta situa-ció. (Pausa.) Sí. Ho dic perquè vostè, quan compara aquest salari, el compara amb altres serveis d’aten-ció i gestió de l’emergència, o el compara amb altres plataformes de call center que poden gestionar altres tipus de serveis? (Pausa.) Amb què m’ho està comparant, vostè? (Pausa.) Perquè si és amb un altre servei d’atenció a l’emergència, en podríem parlar; si és amb altres tipus de plataformes de servei, aquí lla-vors tenim un problema de fons, que és com conce-bem aquest servei. Realment el concebem com un ser-vei d’atenció a l’emergència, o el concebem amb una visió estrictament mercantilista, que del que es trac-ta és d’aplicar, doncs, una gestió que només concep aquest servei com una plataforma de call center que podria estar gestionant qualsevol altra cosa? Perquè si vostès..., és aquesta la seva mentalitat, tenim un pro-blema, tenim un problema greu, perquè creiem que en aquest servei hi ha alguna cosa més que cal també re-conèixer; que això no vol dir que no s’hagi de ges-tionar fins al darrer cèntim, evidentment –és la seva obligació. Però evidentment que no estem comparant aquest servei amb altres tipus de serveis de telemàr-queting.

I a mi m’ha donat la impressió que, una mica, el to anava per aquí. Anava per aquí, el seu to..., quan es fan aquest tipus d’afirmacions. Ho dic perquè..., quin conveni se’ls aplica, als treballadors? A aquests tre-balladors, als operadors del servei, quin conveni se’ls aplica? Se’ls aplica el conveni de telemàrqueting, per exemple? Hi ha alguna especialitat en l’aplicació d’a-quest conveni o no? Hi ha un cert reconeixement o no? O quina formació tenen –per exemple, eh?– els coor-dinadors i supervisors del servei específic en l’àmbit de l’emergència? Quina és la seva formació específi-ca? (Se sent un senyal acústic.) La tenim o no la te-nim?

Permeti’m també una cosa, abans que se m’acabi el temps; que encara me’n queda, malgrat el sorollet. (L’orador riu.) Però això despista, a vegades, eh?, pre-sident. Li haig de dir que a vegades sembla que despis-ti; però, clar, l’experiència és un grau i, quan un porta el seu, ja sap que té una mica de temps. Però, dit això, sí que hi ha una qüestió que a nosaltres ens preocupa, que és la qüestió –que també s’ha denunciat, i nosal-tres, davant la informació que se’ns facilita, la volem contrastar amb vostè i la volem contrastar en seu par-lamentària–..., que és la relativa a les portes giratòri-es, és a dir, persones que estaven en empreses privades accedeixen després a la gestió del centre, en di-ferents àmbits..., i que continuen, doncs, adjudicant-se serveis a les empreses de les quals provenen.

En el seu cas concret –i, si no és així, jo rectificaré, perquè m’hauran donat malament la informació–, vos-tè treballava, per exemple, a Indra. I vostè ha atorgat contractes a Indra? Ha continuat amb contractes a In-dra o no? Si és que no, doncs, vostè..., o jo..., o afirma que no..., i, per tant, jo em donaré per satisfet. O, per exemple, també persones que provenien de Telefónica Soluciones, que vostès tenen un càrrec de tècnic infor-màtic..., o sigui, actualment, allà, si es continuen pres-tant contractes.

Per tant, aquestes qüestions que persones que prove-nen d’empreses del sector després vénen al centre i es continuen prestant contractes amb aquestes empre-ses. És una qüestió que vostè avui, en ares també de la transparència, seria molt important que pogués aclarir d’una forma clara, i jo, davant d’aquesta informació, el que faig és contrastar-la amb vostè. I, per tant, ja que en tinc l’oportunitat, la vull contrastar i que se m’acla-reixin aquestes qüestions. Si vostè em pot garantir que persones que provenen de l’empresa privada després no atorguen contractes o tenen incidència en l’ator-gament de contractes –o tenen incidència en l’atorga-ment de contractes– a aquelles mateixes empreses de les quals provenen.

Dit això, hi ha unes qüestions..., que em queda poc temps, però intentaré fer el màxim de preguntes res-pecte a algunes qüestions que ens preocupen. Per una banda, és: quines zones de Catalunya i quantes no te-nen cobertura de cap operador de telefonia, i, per tant, doncs, no poden contactar amb el servei 112. Si vos-tès, des del servei 112, doncs, recomanen que es fa-ci l’accés al servei a través de línies fixes o no. Per a quan la integració del 112 amb la resta de números d’emergència, amb el 092 o el 080? Si s’ha produït o no una reducció en el nombre de trucades al servei i si, proporcionalment, doncs, en altres territoris es produ-eix aquesta disminució en el servei.

Per altra banda, també, hi han algunes qüestions que s’han plantejat. La pregunta és clara: és a dir, queda cap trucada d’emergència sense atendre per part dels operadors? I si en queden, quines són i com vostès les controlen? I si vostès tenen constància que hi han usu-aris que han intentat contactar amb el 112 i es quei-xen que no han pogut contactar amb el servei. Respec-te al Séneca, doncs, ja s’ha fet la pregunta i, per tant, no la reiteraré. Respecte a l’arbre d’incidents, també els mateixos treballadors manifesten que té deficiènci-



es importants, i també manifestaven queixes sobre la cartografia, que precisament són aquests aspectes que vostè ha intentat explicar que..., s’ha millorat en algu-nes qüestions al respecte.

Sí que, per acabar, deixar també una cosa clara. És a dir, qui té la responsabilitat de com es presta el ser-vei i com es fa són vostès, no és l’empresa que vos-tès contracten, perquè vostès són els que –vostè ho ha dit ben clar– a través del plec de condicions establei-xen les condicions de com s’ha de prestar aquest ser-vei, i estem davant d’un servei públic, i, per tant, vos-tès tenen aquesta responsabilitat de saber exactament com es presta aquest servei. Perquè aquí el fàcil és dir: «Escolti, aquí hi ha una responsabilitat de l’empresa», intentant diluir la responsabilitat de l’Administració pública, que és la seva, que és que vostès estan pres-tant un servei públic i vostès tenen la responsabilitat de prestar-lo, i prestar-lo bé. I, per tant, vostès escullen la manera com consideren que és millor aquesta pres-tació del servei, però, en tot cas, la responsabilitat no és de l’empresa, la responsabilitat del servei és seva, que és de titularitat pública.

Per tant –i acabo–..., i vostès, respecte a l’associació, es van reunir amb ells i els van donar totes les expli-cacions respecte a aquest procés licitatori? Han fet aquest procés de transparència o no l’han fet?

Gràcies, senyor president.

El president

Gràcies, senyor diputat. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya i Es-querra Unida, el diputat senyor Jaume Bosch.

Jaume Bosch i Mestres

Gràcies, president. Gràcies, director i subdirector, per haver comparegut. Jo crec que el 112 és una peça fo-namental en el sistema de seguretat de Catalunya, que té molta importància, i segurament estaria més que justificada una compareixença del director per expli-car-ne el funcionament, les perspectives, la situació actual i tal.

I, des d’aquest punt de vista, vull aclarir que, clar, la seva compareixença aquí ha vingut motivada no per això –que segurament és un error de tots els grups, que hauríem hagut de demanar potser abans la seva compareixença per parlar del paper del 112 a Catalu-nya–..., però que ve motivada per un fet, que és que els grups parlamentaris rebem una denúncia, presentada davant de l’Oficina Antifrau per l’Associació de Tele-operadors i Telegestors de Catalunya, que ens obliga a nosaltres –com han fet altres diputats i diputades– a traslladar-li les preguntes que se’ns fan arribar. No es tracta d’una queixa d’algú que et ve a veure, sinó d’una queixa signada i que es materialitza en una de-núncia davant l’Oficina Antifrau. Per tant, ens trobem davant d’un fet que ens condiciona.

Des del punt de vista de la seva intervenció, vostè jo crec que ha fet molt bé també d’explicar-nos el funcio-nament general del 112, perquè és important. Des d’a-

quest punt de vista més general, no sé si tindrà temps després, però sí que m’agradaria..., si ens pogués explicar quina ha estat l’evolució del pressupost del 112 en els darrers quatre anys i com la valora vostè, quins punts caldria millorar –alguns els ha apuntat–, i si creu que el 112 disposa de les eines tecnològiques adequades per prestar el seu servei.

De totes maneres, sí que li he de dir que sí que m’ha sorprès que vostè no hagi fet cap referència a una reso-lució aprovada per aquesta comissió el 29 de gener del 2015. És a dir, vostè ve a donar-nos explicacions en base al fet que li hem demanat la compareixença, però aquest Parlament ha de controlar i instar a l’actuació del Govern, i aquest Parlament es va pronunciar el dia 29 de gener amb tres punts que jo li voldria recordar.

Un va ser el de la paralització del procés de licitació. És veritat, i ja li ho reconec, que ho vam aprovar el 29 de gener i que vostès formalitzaven el contracte amb l’empresa que havia guanyat el concurs l’endemà, el 30 de gener; per tant, era pràcticament impossible pa-rar-ho, no? En tot cas, també és veritat, com ha dit el senyor Calbó, que un dels motius pels quals havíem demanat la paralització, que era el tema de la preocu-pació per la subrogació dels treballadors..., en la mesu-ra que ha estat adjudicat finalment a la mateixa empre-sa, no s’ha plantejat el problema que ens preocupava.

Però en aquella resolució del Parlament també vam aprovar dues coses més. Una era..., que presentin «da-vant de la Comissió d’Interior abans d’un mes» –es-tic parlant del 29 de gener– «un informe que justifiqui les raons del Govern per tramitar la licitació pública del servei d’atenció i gestió del 112 i que faci espe-cial referència a la qüestió de la possible vulneració de les condicions laborals del personal afectat». I un tercer punt –que jo crec que segurament potser era el més important, atès com s’ha resolt finalment la qües-tió– era: «Fer un informe d’avaluació sobre el funcio-nament del servei 112 amb relació a les situacions i els episodis d’emergència que no poden ser atesos perquè no es pot atendre la trucada, especialment, si fos el cas, durant l’episodi de ventades dels dies 8, 9 i 10 de desembre del 2014 i els fets de Campdevànol del dia 4 de gener del 2015.»

Jo no sé si els meus companys i companyes de la co-missió disposen d’aquest informe, jo no el tinc. I, en tot cas, aquest informe és el que ens hauria permès fer una intervenció avui més en el fons de la qüestió, més enllà del tema de l’Oficina Antifrau. I, per tant, he de mostrar la meva estranyesa que ni hi hagi fet referèn-cia, ni tinguem l’informe, quan això es va aprovar fa quatre mesos –fa quatre mesos. Acostuma a passar, però jo demano respecte a aquest Parlament per part del Govern, i si els demanem una cosa i l’aprovem, vostès tenen l’obligació de presentar-la. Potser el tenen fet o potser ja l’han tramitat, no ho sé, però jo li ho pregunto perquè jo no el tinc.

Amb relació..., ara una sèrie de preguntes més concre-tes, que fan referència a coses que apareixen en la de-núncia que s’ha presentat davant de l’Oficina Antifrau. La primera, lògicament, és preguntar-li si l’Oficina Antifrau s’ha posat en contacte amb vostès, si els ha



demanat informació, si ha fet ja algun tipus d’actua-ció o no s’ha mogut. També preguntar-li si els consta, com diu la denúncia, alguna relació del senyor Josep Pujol Ferrusola amb l’empresa Indra, que té adjudicats diversos contractes; no sé si a vostès els consta o no, surt en aquest paper i jo els ho pregunto. També els pregunto –ho plantejava el senyor Calbó– si hi ha di-rectius del 112 que provinguin d’empreses a les quals ara se’ls han fet adjudicacions de contractes.

I amb relació al programa Séneca –algunes qüestions ja han sortit–, aquest tema de la versió instal·lada; és a dir, per què el 5, la versió 5, aquí, i per què la ver-sió 15 a Madrid. És un tema, com deia la senyora Cal-vet, pressupostari? Garanteix els mateixos serveis? Per què? Però sí que ens preocupa veure que hi ha hagut aquesta disparitat. També saber si la versió 5, la instal-lada, compleix tot el tema de donar resposta als possi-bles riscos laborals dels treballadors. I també una pre-gunta concreta, que és si la nova versió inclou una base de «carrerers» actualitzada per a tots els municipis.

Bé, són una sèrie de preguntes concretes. I acabo com he començat. És a dir, jo crec que la importància del 112 segurament hauria merescut un altre tipus de pe-tició per part nostra i de compareixença seva, però és normal que els grups parlamentaris, quan se’ns pre-senta un tema, hàgim d’exercir la nostra funció de control al Govern. I quan aquesta queixa ens arri-ba signada per una associació i ha estat presentada a l’Oficina Antifrau, és la nostra obligació preguntar al Govern què passa. I, en tot cas, reitero que segurament una discussió sobre el 112 i una valoració sobre el 112 la podríem fer molt millor si disposéssim de l’informe que fa quatre mesos li va demanar aquesta comissió.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. És el torn del Grup Parlamentari de Ciutadans. Té la paraula el diputat Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, presidenta. Bé, estem parlant d’un ser-vei públic d’emergències, i, per tant, estem parlant d’un servei públic essencial.

I, un cop més, també, l’origen d’aquesta compareixen-ça ve donat per una denúncia, a més a més, de perso-nal que se sent afectat pel possible resultat d’un pro-cés de licitació i d’adjudicació d’aquest servei, i que aquesta associació que s’ha esmentat, de teleoperadors i telegestió de Catalunya, doncs, va fins i tot denunciar davant l’Oficina Antifrau, sense que fins ara, com ja s’ha dit, tinguem cap informació respecte a com està aquesta qüestió, no?

Però, en certa forma, ens han vingut a explicar que el procediment estava tot correcte, s’havia fet tot bé. És a dir, una situació una mica..., bé, que estàvem entre els millors, molt ben avaluats per part de la Unió Euro-pea, etcètera. Per tant, una mica una situació d’aques-tes típiques de flors i violes, no? Però els treballadors estan preocupats, els teleoperadors estan preocupats, i han denunciat, doncs, fins i tot, tot un seguit de man-cances, quan no de disfuncions, de com està estructu-

rat, com està pensat aquest servei. I ho han fet, fins i tot, amb antelació al fet que es produís l’adjudicació efectiva, aquesta adjudicació que des d’aquest Parla-ment, des d’aquesta comissió, es va voler aturar al ge-ner d’enguany, no?

Bé, hem de tenir en compte que moltes d’aquestes dis-funcions tecnològiques que els teleoperadors denuncien, doncs, tenen molt a veure..., tenen una repercussió directa sobre l’accessibilitat i sobre la universalitat d’a-quest servei d’emergències. I, bé, fins i tot hem viscut alguns episodis que, efectivament, han plasmat aques-tes disfuncions, no? Per tant, des d’aquest Parlament s’han demanat respostes, s’han demanat respostes con-cretes al Govern, tots els grups parlamentaris hem pre-sentat una bateria de qüestions a la conselleria perquè ens contestessin respecte a aquestes disfuncions que els teleoperadors, doncs..., ho veuen clar i ho denuncien, i, bé, encara estem a l’espera que efectivament ens con-testin alguna cosa, no? Per tant, el 112 –que, ho repetei-xo, és un servei d’emergències, és a dir, l’hem de con-siderar i nosaltres el considerem com un servei públic essencial–, doncs, té també una forta contestació fins i tot interna per part dels professionals en la matèria, no?

S’han fet moltes preguntes. Jo insistiré que hi han pro-blemes greus d’accessibilitat. S’han denunciat proble-mes de cobertura quan en un moment donat un usuari o un ciutadà que vol accedir a aquest servei a través de telefonia mòbil i no té cobertura del seu operador..., pot tenir dificultats d’accedir-hi. Aleshores, com es pensen solucionar aquests problemes d’accessibilitat que es denuncien?

Ens diuen els professionals que hi ha una important minva, una disminució molt important o una diferèn-cia molt gran del nombre de trucades, en funció de la població, respecte a altres serveis similars a la resta d’Espanya; que es viuen problemes massa sovint d’ac-cés des de nuclis urbans –estem parlant, sobretot, per via de telefonia mòbil–; temps d’entrada de trucades molt alt, perquè hi han molts sistemes automàtics pe-rò, al final, fins que s’arriba a parlar amb un opera-dor físic, hi ha un temps de resposta massa gran, mas-sa sovint; problemes de cobertura on..., hi han zones prou grans de Catalunya on no hi ha cap cobertura de telefonia. S’ha parlat també de recomanacions que es fan des del mateix servei, des del mateix centre, per trucar al 112 des de línies fixes, la qual cosa de vega-des és absolutament impossible.

Bé, jo no vull incidir més en qüestions que ja s’han plantejat, però el que sí que els demanem és que, bé, ens donin una resposta una mica..., al més aviat pos-sible, també des del Govern, des de la mateixa conse-lleria, a aquest seguit de preguntes que han fet tots els grups parlamentaris i que a hores d’ara encara estan sense resposta.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Té la paraula el diputat Lluís Guinó.



Lluís Guinó i Subirós

Gràcies, presidenta. Moltes gràcies, senyor David Ciu-dad i senyor Andreu Alfonso. Intervenir al final té l’avantatge o l’inconvenient que, depèn de les inter-vencions, un pot, d’alguna manera, modelar la seva, en la mesura que...

Aquesta, tal com s’ha dit, va ser una llei consensuada per tots els grups parlamentaris. Ahir feia una valora-ció del contingut de la llei –literal, a més a més, per-què la vaig repassar– i, d’alguna manera, dóna la sen-sació que l’any 2007 hi havia una necessitat evident de crear aquest servei; que, indiscutiblement, aquest servei és un servei públic, és un servei necessari, és un servei estratègic. I, des d’aquest punt de vista, el consens que es va manifestar físicament al Parlament de Catalunya l’any 2007 d’alguna manera justifica, i a més a més exemplifica, la necessitat i el concepte es-tratègic que té aquest servei per al país. No obstant ai-xò, a la vista de les intervencions, el que és cert és que o bé aquella llei no va quedar del tot ben feta, o potser el servei no té tants defectes com denuncien els grups parlamentaris.

Certament, quan es va fer la sol·licitud de comparei-xença, es va fer de forma molt concreta i centrada en la qüestió que té a veure amb la licitació. Els dubtes sobre la licitació em sembla que el departament i vos-tè mateix tenen l’obligació –o ja ho ha fet en la se-va intervenció– de donar al màxim d’explicacions, al màxim de detalls, i d’alguna manera expressar qui-nes són les garanties d’aquesta mena de contractació, que són estrictes, que són molt exigents, i, en la me-sura que vostè acrediti que aquestes exigències, des d’un punt de vista legal, s’han complert, em sembla que els dubtes respecte a la licitació haurien de de-caure.

Més enllà d’això, el que és cert és que aquest servei ha tingut, l’any 2013, 2.800.000 trucades, en la majoria dels casos ben ateses, i el 2014 també..., unes quantes menys, però a la ratlla de 2.763.955 trucades, la ma-joria d’elles vinculades a qüestions d’emergències de caire policial, el 35 per cent; el 29 per cent, vinculades a qüestions de salut, vehiculades a través del SEM; el 14,8 per cent, a trànsit; i, pel que fa al 4 per cent res-tant, a incendis. Per tant, d’alguna manera, l’element nuclear del funcionament del servei, que és mante-nir una estreta col·laboració i vincles de coordinació amb policia, amb servei d’emergències de salut, amb trànsit, i, a més a més, amb els bombers, em sembla que queda perfectament acreditada. És a dir, quan sol-licitem, demanem i preguem des del Parlament que el servei del 112, d’alguna manera, mantingui la coordi-nació i la col·laboració amb aquests serveis..., em sem-bla que el nombre estadístic de serveis d’alguna mane-ra resolts des del 112 acredita que aquesta coordinació es dóna.

Sé que quan el departament o el director planteja, des d’un punt de vista d’exemple, que ha estat ben valo-rat per la Unió Europea el servei en qüestió, i fins i tot ha estat premiat, pot donar la sensació de cert cofoisme, que des del nostre grup parlamentari vol-dríem d’alguna manera descartar. Entenem perfec-

tament que totes les polítiques públiques de tots els departaments del Govern de la Generalitat de Cata-lunya han de ser avaluats, i avaluats a més a més amb uns criteris estrictes, amb uns criteris normativitzats de la màxima exigència, i, per tant, defensem també que, més enllà de la problemàtica centrada de forma exclusiva en la licitació del servei, és veritat que el director hauria de considerar la possibilitat de com-parèixer al Parlament de forma més assídua només per explicar quin és el resultat del servei, i per tal que els grups parlamentaris puguin conèixer exactament com funciona, quines qüestions es plantegen i quina és l’avaluació del servei, no només des d’un punt de vista ciutadà, que la valoració és molt bona. De fet, l’enquesta del CEO acredita que un 87 per cent de les persones que han utilitzat el 112 se senten molt..., o satisfetes, i, per tant, des d’aquest punt de vista, cal també posar sobre la taula aquests aspectes que són clarament positius.

Insisteixo que seria bo que el director comparegués per explicar-ne el funcionament habitual, i els proble-mes també que es produeixen en alguns casos, perquè també és bo que, més enllà de definir i de valorar po-sitivament el servei en general, ens adonem de quines són les mancances. I quan parlem d’avaluació de po-lítiques públiques no parlem només de valorar posi-tivament quin és el resultat del servei, sinó que, per altra banda, també hem de fer la diagnosi de les coses que no funcionen bé. I si hi ha coses que no funcionen bé, s’han de poder explicar amb tota transparència, i, a més a més –com que s’hi ha referit precisament el di-rector, sobretot pel que fa als dos criteris bàsics d’efi-ciència i eficàcia del servei–, és bo també que, més enllà de la diagnosi, es pugui plantejar..., o es pugui planificar, perquè, de vegades, determinades inver-sions que deriven precisament de millores que s’han de fer en el servei s’han de poder planificar econòmi-cament, perquè la situació econòmica del Govern, en aquest cas, no permet planificacions d’inversions en alguns àmbits, o en la majoria d’àmbits del Govern, per portar-les a terme a curt termini. Però és cert que seria interessant que fóssim capaços de fer una diag-nosi del que no funciona –evidentment–, i, per altra banda, també plantejar quina és la solució, i, fins i tot, si cal, un procés i una calendarització d’aquesta plani-ficació per a la millora del servei.

Les intervencions d’alguns grups parlamentaris han anat vinculades sobretot a qüestions que tenen a veu-re amb portes giratòries; la del Partit Popular, que ha estat especialment devastadora, com sol ser habitual els darrers temps. Si totes aquestes qüestions són tan clares, i aquestes insinuacions que s’han fet són tan clares, no crec que sigui fins i tot el Parlament el lloc adequat per fer-les; les faci on toca, que és a la fis-calia, si vostè considera realment que tot el que vostè explica té versemblança i pot justificar el que planteja.

Pel que fa a una qüestió que m’ha sobtat al principi..., que és: si realment el sistema es col·lapsa, quina reac-ció pot tenir el mateix sistema per resoldre les truca-des. El que ens preocupa a nosaltres és si realment o fins a quin punt aquest sistema es col·lapsa o no es col-lapsa; perquè, si realment és un sistema suficientment



segur i suficientment potent per tal que no es col·lapsi, llavors no hi hauria el problema de com es reacciona davant d’un col·lapse. El que hauríem d’intentar, en la mesura del possible, és saber quina és la dimensió i la capacitat de resistència del sistema, que això des d’un punt de vista tecnològic es pot acreditar d’una forma fefaent i d’una forma empírica.

I, per altra banda, també, valorar molt positivament la formació que es proposa als operadors. La millora en la formació és bàsica en tots els àmbits, en aquest se-gurament també.

I, pel que fa a les qüestions que tenen a veure amb qüestions de caire salarial, és obvi que són treballa-dors de l’Administració pública i, en la mesura del possible, s’ha de participar activament en una taula de negociació, i no és tant una qüestió discrecional del director si s’incrementa el salari o no s’incrementa, és una qüestió, hi insisteixo, més genèrica, que té a veure amb el funcionament general dels treballadors de l’Administració i de les taules que, a nivell sindical fins i tot, es puguin arribar a plantejar.

Per tant, no fem una valoració cofoista del servei. Som conscients que és un servei molt important, estratègic; a més a més, molt delicat. És a dir, quan una perso-na ha de trucar al 112, ho fa de forma absolutament desesperada, perquè no té més alternativa, i, per tant, som conscients que moltes vegades, en aquesta situa-ció de desesperació, moltes vegades vinculada a des-gràcies, moltes vegades vinculada a temes policials, moltes vegades vinculada a temes de trànsit..., és obvi que han de rebre una bona resposta des del 112. Una resposta que ha de ser, en la mesura del possible, em-pàtica, que el teleoperador en qüestió sàpiga que l’està trucant una persona que necessita exactament ajuda; i sí que, en l’àmbit de la formació, nosaltres defensa- ríem que es considerés de forma especialment trans-cendent aquesta qüestió. Moltes o algunes de les quei-xes que s’han fet, en alguns casos de manera infor-mal, a aquest grup parlamentari, potser són la manca d’empatia en la resposta d’algunes trucades. El que de-manem nosaltres, des del grup parlamentari, és que aquesta és una qüestió clara de formació, i, per tant, que es pot resoldre des d’aquesta mateixa perspectiva i dimensió.

En darrer terme... (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Com a grup parlamentari, estem d’acord que el servei s’ha d’ava-luar des d’una perspectiva interna, però també és per-fectament possible fer aquesta avaluació des d’una perspectiva del grup del Parlament, evidentment, per part dels grups parlamentaris –per això som aquí, bà-sicament. I, en darrer terme, també, si cal, aquesta avaluació es pot plantejar fins i tot amb mecanismes externs, que tenim, des d’un punt de vista de govern, totes les administracions.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Senyor Ciudad, té vostè ara la paraula per respondre al més breument possible.

El director del Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya

Gràcies, president. Intentaré, en el temps que tinc, res-pondre les qüestions que em plantegen els diferents grups parlamentaris.

Pel que fa a la licitació, m’agradaria únicament afegir que vostès tenen l’informe jurídic, que el tenen vos-tès a la seva disposició, que indica que no hi ha base jurídica per a la paralització del procediment, i, per tant, crec que hem actuat amb responsabilitat. L’objec-tiu, al final, del Cat112 sempre és garantir la prestació del servei, i el plec tècnic estava dirigit a garantir el servei.

Pel que respecta als drets dels operadors, les seves condicions laborals i la prevenció –amb relació a la prevenció de riscos–, reiterar que sempre hem garan-tit la continuïtat de tots i cadascun dels treballadors i treballadores, i el manteniment de les seves condi-cions laborals i salarials, i en tots els casos complim la normativa vigent de prevenció de riscos laborals, de seguretat i d’higiene. Mirin, vam demanar a l’empre-sa, a l’empresa Telefónica, al servei mancomunat de prevenció de riscos laborals de Telefónica, un informe amb relació a si el Séneca complia els requisits pre-ventius d’usabilitat respecte a les mesures de seguretat i salut dels treballadors. Mirin, aquí tenen un informe de Telefónica que ens diu que el Séneca compleix to-tes les mesures amb relació a la seguretat i salut dels treballadors –amb relació al Séneca.

Pel que fa a la formació, li puc dir..., en el plec tècnic ja surt, el tema de..., el contingut de formació. Els puc relatar continguts obligatoris per a la formació inicial, amb relació als operadors: han de tindre un conei-xement en el marc legal i les institucions del Cat112; el funcionament, la competitivitat, l’estructura del Cat112; han de conèixer les especificitats dels cossos operatius, les aplicacions dels sistemes informàtics, els coneixements del territori; han de saber com ges-tionar les trucades, els procediments d’atenció i gestió de trucades, capacitació d’atenció de trucades tant en anglès, francès o alemany, els diferents argumentaris, les classificacions i la tipologia de les demandes, les captacions de trucada; han de tindre habilitats comu-nicatives –atenció a les trucades, les tècniques i habi-litats, estructura, conducta de la trucada–, així també habilitats personals, agilitat en la presa de decisions, control de les tres; coneixement i domini dels proce-diments, dinàmica del servei i normes de la sala i pro-missions de confidencialitat.

Amb relació a l’informe d’avaluació sobre la gestió de l’episodi d’emergències, senyor Bosch, miri, està tra-mitat en temps i en forma, l’informe que vostès han reclamat. Està presentat a l’Oficina de Relacions Insti-tucionals i el tenen a la seva disposició. Ho vam trami-tar en temps i forma adequats.

Pel que fa a la cartografia. A mi, com a director del 112, em preocupa especialment el tema de la cartogra-fia, i de forma més particular perquè la meva formació acadèmica ve del món de la geografia. Els he de dir que des del 2006 no s’havia fet cap actuació de mi-llora cartogràfica. La cartografia saben vostès que és



un factor viu, que sempre està en constant evolució, i hem fet actuacions, hem millorat el paquet cartogràfic. Ara, jo crec que el més important que hem fet és crear l’àrea de cartografia, que ens permet –ens permet– fer processos de millora continuats. Davant d’aquesta co-missió, sí que m’agradaria que quedés clar que la car-tografia del 112 està al mateix nivell que a cadascuna de les unitats del Departament d’Interior i dels dife-rents cossos d’emergència.

Amb relació al 95 per cent de les trucades, els nivells de servei. Mirin, el 95 per cent abans de deu segons vol dir –vol dir– clarament que s’han d’atendre el 95 per cent de les trucades abans de deu segons. També li puc dir que el 98,9 per cent de les trucades són ate-ses abans de vint segons, i la resta per sobre de vint segons, però s’atenen el 100 per cent de les trucades.

La centraleta. Amb relació a la centraleta, tenim dos centres. Saben vostès que tenim els centres de la Zona Franca i de Reus. Tenim dues centraletes, tot està re-dundat. Les centraletes funcionen, no s’ha deixat mai d’atendre ciutadans, no és un problema..., al final, la centraleta l’únic que fa..., és un distribuïdor de truca-des –és un distribuïdor–, però no hem tingut cap pro-blema amb la centraleta. I si tinguéssim una caiguda, una avaria a la centraleta, en tindríem una altra. Però no hem tingut mai problemes de centraleta.

Amb relació a la cobertura, voldria aclarir que la co-bertura del 112 no existeix. El 112 no té cobertura. Ha sortit en algun mitjà, la cobertura del 112. (Pausa.) Sí, efectivament. Són de les companyies operadores, no? Com vostès saben, hi ha una quarta part –i això ho hem dit públicament–..., em sembla que hi ha una quarta part del territori que està sense cobertura, i ai-xò és responsabilitat de les empreses de telefonia. Es-tem segurament en..., tenim la mateixa situació que la resta de territoris semblants del nostre voltant. És una situació que estem treballant. I, bé, ja ho he anunci-at a la meva compareixença inicial, què hem fet: hem tret l’aplicació, traurem aquest juny l’aplicació de geo-localització; hem creat aquests punts de cobertura, he anunciat que a finals del 2017 tindrem més de quatre-cents punts de cobertura, i hem treballat..., estem en el tema del pla pilot de senyalitzacions de masies. Això és el que hem fet en el tema de la cobertura, però és una responsabilitat de les empreses operadores.

Amb relació també... També m’agradaria que, en el te-ma de la cobertura..., saben vostès que, amb relació a l’episodi desgraciat de Campdevànol, el conseller es va comprometre..., i un dels grups parlamentaris va demanar algun tipus d’estudi amb relació a la re-versibilitat de la trucada, es va plantejar aquest tema. Nosaltres hem demanat un estudi tècnic a les diferents operadores. Totes elles ens diuen que la configuració actual del sistema de telecomunicacions únicament permet la trucada al 112 de l’alertant en cas que es tro-bi dins d’una zona de cobertura, i que aquesta cober-tura sigui de la seva empresa de telefonia mòbil. De l’altra manera, qualsevol persona que estigui en una zona en cobertura i no sigui de la seva companyia..., no és possible que el 112 retorni la trucada. Ara, tam-bé els he de dir que nosaltres, dintre dels nostres pro-

tocols, habitualment –ho he exposat–, en un moment que es talla, fem aquestes accions.

Pel que fa al tema d’episodis excepcionals, és evident que el Cat112, davant de l’excepcionalitat d’episodis rellevants, sempre activa tots els mecanismes dispo-nibles per garantir l’atenció de les trucades d’emergèn-cia. Augmentem en franges..., en l’episodi del 9 de de-sembre, que va ser un episodi que es va catalogar com a excepcional, vam augmentar les franges pràctica-ment en un 90 per cent de recursos, en determinades franges, tant al centre de la Zona Franca com de Reus. Aquestes excepcionalitats provoquen –provoquen–, i en el cas del 9 de desembre va ser així, que hi ha-gi un increment en el temps de resposta, però sempre el Cat112..., en aquest cas, no va interrompre en cap moment el servei d’atenció de trucades, i per part dels cossos operatius es van atendre totes les situacions d’emergència.

Amb relació a la coordinació i els protocols d’integra-ció, la coordinació existeix, els protocols funcionen. L’objectiu del 112 és l’atenció al ciutadà en tots els ca-sos d’emergència, i donar resposta a totes les emergèn-cies. Els protocols estan en constant revisió. Hi han reunions regularment dels diferents cossos d’emer-gència, i, com ja he dit a la meva intervenció inicial, des del 2011 hem creat quaranta tipologies noves per adaptar-les a les necessitats dels ciutadans i dels cos-sos operatius, però repeteixo que la coordinació exis-teix. Cada dia es traspassa informació tant a les poli-cies locals com als diferents cossos operatius, ja sigui al SEM, a Mossos, Protecció Civil. La coordinació, ho repeteixo, existeix. Es traspassa informació, ja si-gui de forma telemàtica o telefònica, però el Cat112 fa trucades quan toca, en funció dels procediments i dels protocols establerts.

Els puc donar dades amb relació a..., si tenim coor-dinació amb altres 112 de l’Estat? Sí, constantment. L’any 2014 hem traspassat més de 4.000 trucades als altres..., a la resta de 112. Salvament Marítim? Tenim una relació fluida, més de 500 trucades aquest 2014. Autoritat Portuària? Més de 200 trucades. Policia Na-cional, Guàrdia Civil? També, quan toca, segons els protocols que vénen marcats. No hi ha cap problema. Ho repeteixo: la nostra funció és atendre totes les tru-cades i que totes les trucades d’emergència tinguin resposta.

Senyores i senyors diputats, agraeixo les seves inter-vencions i les seves valoracions, en sentit positiu, però també em quedo, i molt, amb les opinions positives dels ciutadans. La realitat és que avui el 88,7 per cent dels ciutadans que han utilitzat el servei del 112 valo-ren l’atenció rebuda com a bona o molt bona, segons les enquestes del CEO del 2015. Millorem respecte al 2013 en 7,7 punts. El nombre de queixes rebudes es manté baix. L’any 2013 va haver-hi 23 queixes amb re-lació al servei 112, per un total d’1,2 milions de truca-des operatives. L’any 2014, amb relació a 1,3 milions de trucades operatives, només van haver-hi 19 queixes amb relació al servei 112. Avui –i amb això acabo– el servei 112 és un servei de proximitat, proper a la ciu-tadania, i així ho demostra la valoració del ciutadà. Penso que el servei 112 de Catalunya, com no pot ser



d’una altra manera, s’ha de posar en valor, des de la humilitat i des de l’intent de millora constant.

Gràcies, president. Gràcies, senyors i senyores dipu-tats.

El president

Molt bé, moltes gràcies. S’ha acabat la compareixen-ça del senyor David Ciudad i també de l’acompanya-ment, del senyor Andreu Alfonso. Agrair-los, per tant, a tots dos i a les persones que els han acompanyat, aquesta compareixença.

Ara s’aixeca la sessió fins a les dotze. Si els comparei-xents arriben una mica abans, doncs..., vostès mirin d’estar aquí, a la zona, doncs, d’aquí a deu minuts, en-tre deu i quinze minuts màxim, d’acord?

La sessió se suspèn a dos quarts de dotze del migdia i set minuts i es reprèn a les dotze i dos minuts.

El president

Reprenem la sessió de la Comissió d’Interior per do-nar pas a les compareixences del senyor Àngel Gó-mez-Quintero Mora, president de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Disca-pacitat; del senyor Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat –Cermi–, i el senyor Evaristo Ca-macho Pizarro, membre d’AIL-MED, que comparei-xen davant d’aquesta comissió per exposar les qües-tions que estan plantejades a l’ordre del dia, que són..., l’Associació per la Integració Laboral dels Mossos d’Esquadra amb Discapacitat, davant de la Comissió d’Interior, per informar sobre la situació de les perso-nes amb discapacitat del Cos de Mossos d’Esquadra amb relació als drets humans.

Compareixençad’Àngel Gómez-Quintero Mora, president de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Discapacitat, per a informar sobre la situació de les persones amb discapacitat del Cos de Mossos d’Esquadra amb relació als drets humans (tram. 357-00820/10)

Sense res més, té la paraula, en primer lloc..., els temps ja se’ls administraran vostès mateixos. (Veus de fons.) En primer lloc, té la paraula el senyor Àngel Gómez-Quintero Mora.

Àngel Gómez-Quintero Mora (president de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Discapacitat)

Bon dia a tots. Gràcies, president. Primer de tot, vol-dria expressar el nostre agraïment a tots els partits que es van fer ressò de la carta que vam enviar a tots els diputats per tal de denunciar la situació de segona ac-tivitat del Cos de Mossos d’Esquadra.

Com que tinc poc temps, aniré una mica ràpid. I vull agrair la presència del senyor Luis Cayo Pérez, pre-sident del Cermi; els representants de Cocarmi; els companys dels cossos de mossos, bombers i policies locals; els sindicats, i les tres associacions de mossos, bombers i policies locals amb discapacitat.

Tal com diem, és d’aplicació als cossos de les policies locals i als cossos de bombers la relació amb la in-tegració de discapacitats sobrevingudes. És important fer un breu balanç, després de set anys, de com s’apli-ca o com ha evolucionat la segona activitat.

Sempre hem treballat i estem treballant per ajudar tots els companys amb problemes de salut. La nostra di-recció tenia tres camins: intentar sensibilitzar el de-partament i els seus tècnics –qüestió altament difícil–, donar a conèixer a l’opinió pública i als estaments què passa i com es tracta aquest tema, i, bàsicament, aju-dar els afectats. De quina manera? És important es-coltar-los molt i molt, mai prejutjar, i intentar mitigar l’estat d’angoixa i ajudar a passar el dol. A mesura que passa el temps, s’inclou l’angoixa a la por al treball, en alguns casos a por a perdre la feina, amb l’augment de l’angoixa quan és hora de passar els tribunals mèdics. I amb la normativa actual, a alguns se’ls retira la placa i la credencial, que és el símbol de pertinença al cos. És un gest cruel, insensible i innecessari, que ataca la seva dignitat. És normal que, en moltes entrevistes, els companys –molts– acabin amb llàgrimes d’impo- tència.

Com vostès ja deuen saber, el que els vull explicar són les situacions que estem vivint i la sistemàtica vulne-ració dels nostres drets humans dins del Cos de Mos-sos. Començaré parlant d’un informe d’Inspecció de Treball d’aquest mes de març del 2015. L’informe as-senyala que hi ha discriminació directa i tracte desfa-vorable d’un col·lectiu determinat, que hi ha discrimi-nació respecte al Cos de Bombers de la Generalitat i en persones incloses en el règim general de la segure-tat social, que es vulnera l’article 35 de la Constitució amb relació al dret al treball, que hi ha un tracte res-trictiu. I, al final, diu que totes les incapacitats..., po-den treballar. Sento que el temps torna endarrere i ens situa al mes de gener de 2008, a la compareixença de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, a la qual posàvem de manifest que existia discriminació per raó de discapacitat.

Considerem que integrar laboralment uns funcionaris amb una discapacitat no és una qüestió d’esquerres o de dretes, és de capacitat d’empatia; no tenir-la és una qüestió personal, és una qüestió com a ser humà. Últi-mament, les terminologies han variat molt. Al princi-pi, ens parlaven d’«idiotes», «subnormals» o «minus-vàlids», ara utilitzem la de «discapacitat», ara també estem utilitzant ja «diversitat funcional». Nosaltres en-tenem que no cal dir..., ni etiquetar les persones, sinó dir-les pel seu nom.

En el Cos de Mossos, concretament, tenim efectius disponibles operatius i no operatius. Els separem en funcions, d’acord amb la seva capacitat funcional i els seus coneixements. Això està emparat per la conven-ció de l’ONU de les persones amb discapacitat, con-



cretament en el seu article 1, en el qual recauen tant mossos, bombers, com policies locals als quals les se-ves deficiències afectin a poder desenvolupar algunes funcions de la seva professió habitual. Aquests aspec-tes no són solament per a nosaltres, són aplicables a tots els treballadors. El que volem és poder treballar, fent altres funcions, en totes aquelles places que es considerin no operatives i de suport a l’operativa; és a dir, optimitzar els recursos. Alhora, aconseguir que no tinguem cap funcionari amb lesions per accidents i malalties amagades que, per por a la discriminació..., actualment pot estar sobre 1.800 mossos no operatius i que estan ocupant places d’operatius, amb el risc que això comporta a la seguretat pública. Tenim feina per tots? Sí que en tenim, i, a més a més, feina útil.

L’altre dia, el conseller va respondre una pregunta aquí, en el Ple, i voldria destacar-ne un parell de fra-ses. Una d’elles diu: «Certament, el tema dels mossos de segona ocupació és un tema complicat. Tot aquest element discriminatori hi és.» És a dir, reconeix que hi ha un element discriminatori i que el Govern ha d’aplicar un decret que està vigent. Bé, amb relació al tema que és complicada la integració laboral, entenem que no és una justificació, perquè s’està aplicant en el Cos de Bombers. I qui li ha escrit la resposta..., creiem que no és la correcta, perquè si la persona no està ca-pacitada per portar un departament tan complex, tan difícil, bé, s’hauria de dedicar a una altra cosa. El que no es pot dir és que és discriminatori i alhora voler-ho aplicar, perquè possiblement estem reconeixent que hi ha un presumpte delicte de discriminació.

Es pretenia introduir, en la llei d’acompanyament, una modificació. Aquesta modificació comportava una as-signació de retribucions inferiors. Això va ser un in-forme elaborat pel Cermi. Quina era la justificació? L’estalvi del voltant de mig milió d’euros. No sé qui és el responsable de redactar tal estupidesa, però sí que sabem qui la signa. Amb tot això, el que intenta-ven és elevar a rang de llei el que és discriminatori per a la discapacitat. Gràcies als partits que representen aquest Parlament, aquesta modificació no es va poder portar a terme, per les esmenes de supressió presenta-des per tots els grups, ja que suposava una verdadera injustícia. I això, coincidint amb l’informe d’Inspecció de Treball.

Ara voldria fer una pinzellada del que està passant actualment. El departament ha hagut d’abonar a dos mossos les seves retribucions endarrerides. No par-lem..., parlem..., ara, actualment, són dos mossos, un de dos anys i l’altre de quasi sis anys de retribucions endarrerides, amb els seus interessos corresponents. Companys amb segona activitat i companys amb in-capacitats no tenen carrera professional, no tenen con-curs de trasllats, perden el lloc d’especialitats; és a dir, la llista podria ser interminable. Companys que tenen limitada la seva conducció són destinats a dues hores de casa seva, del domicili habitual, fet que comporta un risc de patir un accident que, alhora, seria accident laboral. S’utilitza la segona activitat per camuflar in-capacitats. Podem trobar mossos d’uniforme de cara al públic sense armes, companys amb fills amb dis-capacitats no poden atendre la seva família, proble-

mes amb les mútues d’accidents i amb l’ICAMS. Els mossos amb incapacitat són cessats, acomiadats i ex-pulsats sense cap resolució ni expedient contradictori; quan reingressen, se’ls fa dependre de la branca admi-nistrativa de la direcció general. A altres incapacitats, se’ls jubila forçosament, és a dir, se’ls aplica la norma-tiva de classes passives de l’Estat, la qual entenem que no correspon. És com si a un mosso, per ser un cos armat, se li apliqués el Codi penal militar. Quan ar-riben mossos amb segona activitat a les destinacions, sembla que molestin.

A partir d’aquí, vam aprovar un full de ruta, el qual els voldríem exposar. Primera, vam aconseguir firmar un manifest amb tots els sindicats de mossos, sindi-cats de bombers i les dues associacions. Què entenem per segona activitat i a qui afecta? Pot afectar gent per edat, els funcionaris amb fills amb discapacitats i les disminucions i condicions físiques i psíquiques –dis-minució que afecta el rendiment operatiu per lesions no invalidants o per incapacitats. Entenem que cal fer un pas, que és la derogació del decret, i, conseqüent-ment, aplicar el principi de legalitat i no-discrimina-ció que informa el nostre ordenament, d’acord amb les observacions fetes pel Cermi i Inspecció de Treball.

A partir d’aquí, s’ha de definir realment com es vol que sigui la segona activitat, crear grups de treball i dissenyar realment el que es vol. No pot ser que el per-sonal del Cos de Mossos hagi de dependre funcional-ment dels serveis de la direcció general. Els serveis no operatius del Cos de Mossos són responsables de tot allò que afecti el cos, llevat de les competències que corresponguin al director de la Policia o al conseller. Aquests serveis poden ser, per exemple, les oficines de suport a l’operativa, que estan en cada comissaria, i ser cobertes, en la seva major part, per personal amb se-gona activitat, amb la finalitat i mitjà efectius; refer tots els aspectes de la segona activitat i començar de zero; respecte a tot el personal que actualment està treballant, retornar credencials i la placa, i aquells sa-laris que no han sigut tinguts ni abonats; realització de funcions complementàries de suport, i elaborar la car-rera professional, adaptant-la a les seves necessitats.

Ara fa poc vam assistir a l’Institut de Seguretat Pú-blica de Catalunya a una jornada de com tractar les persones amb discapacitat en cas d’una emergència. Nosaltres entenem que està molt bé. No se’ns va con-vidar a participar-hi, a pesar que saben de la nostra existència, però entenem que això hauria d’estar en el curs bàsic, en els cursos d’especialitat i en els cursos de comandaments. Però, alhora, primer hauríem de començar per saber tractar els companys que pateixen una discapacitat. Vull dir, molt bé tractar els de fora, però és important saber tractar els de dintre. I –impor-tant– entenem que es té de crear un servei específic, portat per afectats, que acompanyi en tot el seu periple els companys que pateixen aquestes angoixes o patei-xen un accident, i, alhora, també el departament sa-bria exactament quanta gent té operativa per al servei. S’entén per «operativa» la gent que pugui treballar en tasques de carrer.

Per finalitzar, els voldria esmentar que s’ha presentat aquí al Parlament una proposta de resolució per part



del Partit Socialista en la qual es reflecteix tot el que s’ha dit aquí, el que es dirà, i que es podrien dir moltes coses més. I voldria demanar-los que, com a afectat, se li donés conformitat a aquesta proposta de resolu-ció i que, si pot ser, la votin afirmativament. I espero haver-los convençut.

Com a conclusió, volem manifestar que, després de l’experiència amb relació a l’aplicació de la segona ac-tivitat, hem de refer les formes de fer en la seva aplica-ció pensant en les persones i impedir judicis de valor que no ens porten a res més.

Gràcies per la seva atenció i resto..., per a les pregun-tes i aclariments.

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara el senyor Evaristo Camacho.

Evaristo Camacho Pizarro (membre de l’Associació per la Integració Laboral - Mossos d’Esquadra amb Discapacitat)

Hola, bon dia. President, senyores i senyors diputats, els volia oferir el meu testimoni com a afectat, molt breument.

Demà farà nou anys que vaig patir un accident laboral. Em sento molt decebut i amb l’amarga sensació que treballo en un lloc en què no em volen ni m’han volgut mai. Acabat d’amputar, totes les il·lusions de la meva vida es van esvair quan em vaig enfrontar a una cap de recursos humans que, sense pietat..., et diu que et busquis un altre lloc per treballar i que estàs al carrer. Per a mi, era un orgull haver protegit com a escorta els membres del Govern; i de l’oposició, també. Crec que poden fer-se una lleugera idea del pou profund en què vaig caure quan em van deixar a casa igual que un trasto inútil perquè em faltava un braç. De tota la imatge que tenia de la Generalitat de Catalunya i del Cos de Mossos d’Esquadra, mai –mai– m’hauria es-perat ser discriminat.

Sóc el viu exemple d’una persona discapacitada discri-minada per una Administració que havia de ser el meu garant, el meu màxim defensor i l’exemple a seguir per la societat. Va ser la meva segona amputació, però ara més profunda, i m’atreveixo a dir que encara més dolorosa, perquè va ser l’amputació de la meva digni-tat com a persona. Em van tancar totes les portes i els meus drets els he hagut d’arrencar a cop de sentèn- cia, no m’han regalat res. I, fins i tot amb una sen- tència a la mà que diu que el meu dret és estar en sego-na activitat al cos i que no havia d’haver estat ni un sol dia abandonat a casa, em tracten com si m’haguessin expulsat del cos, com si fos un pària en el meu mateix cos. Em desnonen de tot: d’uniforme, de credencial. No em van deixar portar uniforme ni un Dia de les Esquadres en què em van donar una medalla. Per a mi va ser un deshonor i una humiliació tan immensa que no tinc paraules per expressar com em van fer sentir.

Com si per faltar-me un braç quedés lleig amb unifor-me. Així em vaig sentir.

Jo pregunto: és que és un privilegi que un discapaci-tat treballi en igualtat de condicions que la resta? És això? És això, el que pensen? Perquè els drets de les persones amb discapacitat no són cap privilegi. El que sí que és un privilegi és estar sa i no tenir cap disca-pacitat. Això sí que és un privilegi. (Pausa.) Jo no per-metré que ningú m’assenyali amb el dit i em digui que no serveixo. Mai –mai. Puc fer moltes altres funcions en aquest cos, com permet la llei. I per què no puc te-nir carrera professional? Perquè em falta un braç ja no puc ser res en aquest cos?

Mirin, estan molt bé les jornades, els actes i els calen-daris solidaris en suport a les persones amb discapaci-tat de fora del cos. I els homenatges als mossos morts. Estan molt bé, però, i els que som vius? Els discapa-citats del cos? Quin homenatge li fem a un mosso si, en comptes de morir, es queda en una cadira de rodes? Expulsar-lo del cos? Discriminar-lo? Apartar-lo? És aquest, l’homenatge que es mereix un mosso si es queda així? Cal que es recordin també dels vius, dels que estem aquí demanant dignitat i igualtat i dels que encara podem donar moltes coses per aquest cos.

Moltes gràcies.

(Aplaudiments en el sector del públic.)

El president

Moltes gràcies. Finalmente, para mí también es un placer poderle dar la bienvenida al señor Luis Cayo, con el que en mi época de ministro tuve la satisfac-ción de compartir muchos momentos de reuniones y de trabajo en el Cermi. Y, por lo tanto, hoy no en esa condición, hoy en la condición de presidente de esta comisión, es una satisfacción poderte saludar y darte la bienvenida.

Sense res més, per tant, té la paraula el senyor Luis Cayo, president del Comitè Espanyol de Represen-tants de Persones amb Discapacitat, Cermi.

Luis Cayo Pérez Bueno (president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat)

Bon dia, senyor president. Señorías, señores diputa-dos, señoras diputadas, permítanme que me exprese en castellano. No soy catalán, soy ciudadano español, de Murcia, y resido en Madrid ya hace más de dos décadas, y no domino su hermosa lengua y tengo que expresarme en castellano.

Amics Àngel, Evaristo, amigos de las tres asociacio-nes y representantes de Cocarmi, del movimiento so-cial de la discapacidad de Cataluña, su presidente y secretario general y coordinadora, que están presen-tes aquí, un saludo muy cordial y afectuoso. Tengo que agradecer a las asociaciones de mozos, bomberos y policías locales con discapacidad de Cataluña por compartir y abrir al Cermi –el Cermi es la representa-ción de la sociedad civil española articulada en torno a la discapacidad de familias y de personas, más de



7.500 entidades en todo el territorio español–..., que hayan tenido la generosidad, estas asociaciones cata-lanas, de abrir esta comparecencia al Cermi.

La razón de la intervención de una plataforma esta-tal en el Parlament de Catalunya se debe a que Cer-mi está designado por el Estado español, por un real decreto aprobado el 16 de septiembre del 2011, como mecanismo independiente de seguimiento de la Con-vención internacional sobre los derechos de las perso-nas con discapacidad de Naciones Unidas –a la que ya se ha hecho referencia–, de 13 de diciembre de 2006, y que entró en vigor y está incorporada plenamente en el ordenamiento jurídico del Estado desde el 3 de ma-yo del 2008, y, por tanto, vincula y compele a todos poderes públicos del Estado, incluida la Generalitat de Catalunya.

En ese papel, en esa condición de mecanismo inde-pendiente de seguimiento –la otra instancia que la tiene en el Estado español es la defensora del pueblo, la defensoría del pueblo–, fuimos requeridos hace ya meses por estas tres asociaciones para que estudiáse-mos desde un punto de vista jurídico, desde una visión y enfoque estricto de derechos humanos y discapaci-dad..., por tanto, no voy a hacer ningún tipo de inter-vención ideológica o política, sino solo un contraste con la legalidad internacional estatal y también ca-talana de la situación de las personas que adquieren una discapacidad en el desempeño de una función po-licial o de una función de un cuerpo de protección co-mo son los bomberos. Se da, por tanto, un aporte de visión de derechos humanos con arreglo a los princi-pios, valores y mandatos de esta convención de Na-ciones Unidas citada, que, con arreglo al artículo 10.2 de la Constitución española, forma parte, incluso par-te preferente, del ordenamiento jurídico, pues está por encima de aquellas normas legales o reglamentarias que pudieran entrar en conflicto o en colisión con ella.

Una premisa que va más allá de la cuestión que se di-lucida aquí, que se presenta, que se denuncia con ese carácter vibrante que ha hecho Evaristo, es la cuestión de la discapacidad sobrevenida, no es otra cues- tión la que vamos a exponer aquí y la que necesita una respuesta urgente por parte de los poderes públi-cos. Nuestras leyes, nuestros dispositivos públicos de discapacidad, estaban pensados –esto puede ser una aportación de la sociología jurídica– para las perso-nas que nacían con una discapacidad, que hace trein-ta, cuarenta, cincuenta años eran el grueso de perso-nas con discapacidad: se nacía con ella y se iba a vivir con ella ya hasta al final de sus días. Ahora, cada vez más, la discapacidad no es una cuestión congénita que se adquiere con el nacimiento en los primeros estadios de la vida, sino que irrumpe, a veces de modo violen-to, traumático, inopinadamente, sin esperarla, en un momento de la vida de jóvenes, adultos, o por razón de edad. Y, en este caso, irrumpe cuando la persona está trabajando. Y nuestros sistemas jurídicos, nues-tras prácticas administrativas, no entienden y no es-tán dando una buena respuesta a esas situaciones. Y es aquí donde se produce el conflicto que estas asocia-ciones han venido a manifestar, y que piden una ur-gente resolución por parte de este Parlamento.

Desde esa premisa de derechos humanos y discapaci-dad, el análisis de situación que hace Cermi –y ahora les dejaré, a disposición de la Mesa y de sus señorías, toda la documentación en una memoria externa, con informes a los que ya se ha aludido, con cartas, con do- cumentación, por si quieren ahondar en esta mate-ria–..., desde un punto de vista de derechos humanos y discapacidad, la legislación catalana en la materia, y no solo la legislación –y a veces es más hiriente la práctica gubernativa y administrativa–, en relación con los mozos, policías locales y bomberos con dis-capacidad, no se ajustan a los mandatos de esta con-vención internacional, tratado de derechos humanos de las personas con discapacidad. Podemos decir con-cluyentemente que es contraria, incompatible e infrin-ge la legalidad internacional, europea y estatal en ma-teria de igualdad de oportunidades y de trato de las personas con discapacidad. Me reitero en que en la documentación que les dejamos a su disposición hay informes jurídicos amplios, exhaustivos, fundamen-tados por personas..., en este caso, por la delegada de derechos humanos y para la convención de Cermi, doctora en derecho y una de las máximas expertas eu-ropeas en estas materias.

Ante esta situación –que, como digo, es concluyente– de violación, de vulneración de derechos, las propues-tas de actuación desde un mecanismo de seguimiento como es el Cermi para la aplicación de la convención a este Parlamento serían: dictar con urgencia una nue-va regulación legal –y después, consecuentemente, re-glamentaria– en la materia con arreglo a un enfoque exigente de derechos humanos y discapacidad plena-mente compatible con la convención de Naciones Uni-das; revisar los casos en que se hayan producido in-fracciones a ese mandato internacional –los casos de mozos, de bomberos, de policías locales– con arreglo a esta nueva visión de derechos humanos, y que esa re-visión sea de oficio por parte de las administraciones públicas que incurrieron en esa infracción que, al me-nos desde el Cermi, denunciamos; hasta tanto se dis-ponga de esa nueva regulación que pedimos y enten-demos absolutamente necesaria, abstenerse de aplicar los aspectos más controvertidos de la actual normativa catalana sobre estas cuestiones.

También pedimos –y esto es otro mandato de la con-vención internacional– establecer, por parte de las au-toridades públicas del departamento competente, un diálogo permanente, fluido y abierto con las organi-zaciones de mozos, policías locales y bomberos con discapacidad, y con la representación genérica del movimiento de la discapacidad catalán, para acordar una respuesta normativa y administrativa, a ser posi-ble consensuada, en la que todas las partes se sientan identificadas, satisfechas y cómodas. Esto es impor-tante. Que no haya decisiones unilaterales, que pien-san que resuelven el problema y no estaría resuelto.

Los mozos, los policías locales, los bomberos, son empleados públicos cuya función es proteger, es de-fender y servir a su comunidad de pertenencia. Para ello dan lo mejor de sí mismos, y a veces eso implica entregar su vida o parte de su integridad, de su inte-gridad corporal, física, funcional, mental, psicológica.



Esto es una entrega generosa muy elevada y, ante la misma, los poderes públicos, el legislador –en este ca-so, el Parlament de Catalunya–, el ejecutivo, las dis-tintas administraciones autonómicas locales, han de estar a la altura de ese generoso y permanente ofreci-miento. Y, por tanto, desde este enfoque de derechos humanos, desde nuestra responsabilidad –asignada por el Estado español– de vigilar el cumplimiento, por parte de todos los poderes públicos que conforman el Estado, de la convención, de sus principios, valores y mandatos, solicitamos la urgente revisión de la nor-mativa y el cambio, casi diametral, de la práctica que se está haciendo en relación con estas personas, que a día de hoy –y es triste decirlo– no están viendo res-petados, no están viendo cumplidos, sus derechos hu-manos fundamentales y están siendo discriminadas por su diversidad de funcionamiento corporal, men-tal, psicológico, lo cual está proscrito por la normativa internacional de derechos humanos y por las propias leyes del país.

Por mi parte, nada más. Muchas gracias. Y quedaría para las intervenciones, preguntas, aclaraciones, algu-na posición –si después hay oportunidad también– de qué contenidos esenciales debería tener esa futura re-gulación para que sea ajustada, compatible y se aco-mode a los principios, valores y mandatos de la lega-lidad internacional en materia de derechos humanos y discapacidad.

Gracias.

El president

Muchas gracias por su intervención y..., per la inter-venció de tots vostès. Ara passem al torn dels grups parlamentaris perquè formulin les preguntes que es-timin oportunes o les consideracions que considerin.

En primer lloc, té la paraula, en nom del Grup Parla-mentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, la di-putada senyora Gemma Calvet.


Gràcies, president. Benvinguts a aquesta Comissió d’Interior.

Nosaltres hem tingut el seguiment dels temes que vos-tès han plantejat aquí, fa molts mesos que ens vam re-unir i som conscients del que demanen, però potser avui ha estat molt gràfica l’exposició que vostès han fet. I els l’agraïm i els felicitem, perquè em sembla que hi ha hagut avui una presa de consciència molt més efectiva, des del punt de vista del que implica una compareixença en aquesta comissió, pel que fa a la problemàtica i a les disfuncions que vostès vénen aquí a exposar-nos.

Jo he tractat de..., superant emocions, perquè és evi-dent que les emocions, en aquest tema tan sensible, davant de treballadors públics que, prestant serveis o per incapacitats sobrevingudes, es veuen en aquesta situació de discriminació que vostès exposen, doncs, només poden anar cap a una direcció. Per tant, inten-taré introduir una certa dimensió racional a les meves

preguntes i també a les peticions de cara a govern que puguin sortir d’aquesta compareixença.

Davant..., per això, vagi per endavant el nostre suport absolut al que vostès exposen, a la seva situació, que pel que sembla s’arrossega de fa molt temps. I, per tant, aquí el primer que hem de reconèixer és que hi han unes responsabilitats polítiques compartides –el Departament d’Interior ha estat liderat per diverses forces polítiques– i, per tant, aquí crec que tots ple-gats hem d’assumir la coresponsabilitat respecte d’una situació que s’ha anat deixant i demorant des del punt de vista de la regulació que li pertoca.

Hi han dos nivells, aquí. Un, el que vostès plantegen des del punt de vista de tracte, de tracte i de conside-ració, que aquest no pot ser més que encabit en el que per nosaltres és fonamental, que és la directiva euro-pea de discriminació, de prohibició de discriminació. I, per tant, aquí és evident que vostès tenen tota la raó i s’ha d’incorporar, sigui on sigui i amb tot l’èmfasi que faci falta, una sensibilitat organitzativa –organit-zativa– i de mesures concretes des de recursos hu-mans que compensi, de forma planificada i de forma prioritària, la situació que vostès exposen.

Mentre els escoltava, pensava en aquell llibre de l’Hannah Arendt que parla que l’autèntica dictadura, de vegades..., pot suposar la burocràcia, no? –la buro-cràcia. I, desgraciadament, vostès estan exposant una situació on potser aquesta visió de l’Hannah Arendt explica –que no justifica, però explica– moltes coses que vostès individualment –i els que estan aquí a la sala, segurament, també– han pogut viure en carn pròpia. No compensa veure-ho d’aquesta manera, no compensa en absolut la vivència personal, però són d’aquestes explicacions que, malauradament, per inèr-cies organitzatives i per dinàmiques d’una interpreta-ció de la llei al marge de la visió més humanitzadora de les coses i dels serveis públics, doncs..., genera si-tuacions com la que vostè ha exposat.

Per tant, jo penso que aquí el que caldrà és que tots plegats fem un esforç a curt termini per incorporar aquesta visió legal –no «humanitària»: «legal», eh?– en tots els aspectes organitzatius derivats d’aquestes situacions de canvi des del punt de vista de la capaci-tat de prestació d’uns determinats serveis. Perquè aquí és on vull anar sobre les mesures organitzatives.

És evident, i això fa molts anys que s’ha treballat..., i Catalunya és capdavantera en aquest tema, en el tema del treball, doncs, dels discapacitats i de la lluita per les discriminacions; han sigut els mateixos afectats i afectades que s’han mogut durant molts anys des de la societat civil, amb la federació i amb moltes orga-nitzacions. Per tant, ningú ens ha de venir a donar lli-çons, des del moment en què la societat civil catalana s’ha mobilitzat. Ara el que pertoca és que, en l’àmbit dels Mossos d’Esquadra, això quedi perfectament en-cabit amb un disseny de regulació legal i també d’or-ganització interna, que són dues coses diferents. Com, per què i de quina manera es cobra.

I aquí, lamentablement..., i ho he de dir i no ho dic per dir: nosaltres volem tenir competències plenes tam-bé en seguretat social per poder regular d’una forma



que harmonitzi contribucions i prestacions, i sobretot cobraments; que no generi a ningú, des del punt de vista jurídic, cap dubte; que no pugui ser l’excusa per generar un altre nivell d’ingressos del que s’adquiria i del que ja està consolidat. Aquesta disfunció també respon..., no ho justifica, però respon –per part nostra ho tenim molt present– a la necessitat de treballar al màxim per tenir les màximes competències, que això es pugui regular d’una forma digna i d’una forma har-monitzada. I dic: no ho justifica, eh? No vulguin..., no creguin que m’estic excusant en el tema competencial. No, eh? El que passa és que és cert que hi ha la disfun-ció des del punt de vista de l’àmbit reglamentari. Jo crec que aquí el departament haurà de fer a curt ter-mini un gran esforç per donar una sortida des del punt de vista de la regulació que sigui definitiva i que doni tranquil·litat, i sobretot que no vagi en detriment dels drets adquirits des del punt de vista dels cobraments.

L’altra, organitzativa. Clar, jo no entenc com, amb la gran capacitat de servei públic que poden oferir els Mossos d’Esquadra, no hi han llocs de treball d’aten-ció al ciutadà i d’acompanyament que vostès puguin efectuar, amb les diverses discapacitats que tenen, de forma permanent –de forma permanent– i sense..., on la seva discapacitat hagi de tenir cap tipus de conside-ració específica, atès que poden assumir moltes fun-cions. Per tant, aquí també parlarem..., jo penso que aquí s’haurà de valorar al màxim –i escoltarem aten-tament al partit del Govern quines són les mesures que s’estan implementant– com es pot fer aquest canvi des de la visió que vostès ens estan oferint aquí, que no és precisament positiva. És una visió molt crítica i molt nodrida de fets concrets com els que vostè ha ex-posat, senyor Camacho.

Recolzem totalment la creació d’un servei específic –ho recolzem–, creiem que és la manera de poder re-orientar a curt termini aquestes actuacions. Demanem diàleg a tothom –a tothom. Un diàleg vol dir asseure’s per fer aquest acord conjunt des del coneixement que hi ha alguna cosa a resoldre. Si hi han algunes qües-tions jurídiques a resoldre, també vostès hauran d’ac-ceptar quines són les millors solucions, sempre sabent que no poden anar en detriment dels seus drets labo-rals adquirits –això és així i els jutjats ja els han donat la raó en aquest aspecte.

I l’altra qüestió és el tema de la limitació de la mobilitat. És evident que, si hi ha una limitació de mobili-tat, el que no es pot és no contemplar això en la plani-ficació del lloc de treball.

Per tant, aquestes són exigències molt bàsiques –molt bàsiques– i que... Bé, escoltant-los a vostès –escol-tant-los a vostès–, només els puc dir que nosaltres tre-ballarem al màxim perquè es pugui reorientar des del punt de vista organitzatiu. I, si escauen mesures d’una certa naturalesa de xoc..., no? Perquè, clar, vull dir, això no es pot aguantar per enlloc, eh? El tema de l’uniforme, el tema de la placa... Hi han elements de dignificació professional que són molt bàsics, no? Per tant, els agraïm molt la seva insistència. I parlo d’insistència perquè fa molts mesos que vostès es-tan treballant molt per poder venir avui aquí i perquè nosaltres siguem capaços de poder-los ajudar.

Han reconegut que, en el moment de la llei de mesu-res, ens vam posar tots d’acord al final per no córrer en una direcció que anés en detriment de drets labo-rals adquirits. Sabíem també que calia buscar una so-lució jurídica. Això jo sempre els ho he reconegut: cal buscar una solució jurídica, perquè els nyaps perpetus no deixen de ser nyaps. Ara, el que no es pot consentir és que això vagi en detriment de drets laborals conso-lidats. Per tant, aquí, doncs, s’haurà de buscar la solu-ció; des del punt de vista legal, parlo, que no té res a veure amb el tema organitzatiu de tracte i de dignitat, que aquest no té pal·liatiu –per tant, aquí són altres ti-pus de mesures que no passen per la regulació, passen per unes decisions organitzatives i polítiques.

Doncs, Esquerra Republicana farem tot el possible per incorporar les seves propostes i per fer-ne un se-guiment, com hem anat fent, els ho asseguro, aquests darrers mesos. Lamento que el resultat no hagi estat el que vostès podien esperar, però, en tot cas, pen-so que aquí avui també es marca un punt d’inflexió en aquesta comissió, de cara a la presència de vostès com a persones que representen tot un sector. I també jo els diria que representen molta ciutadania. Vostès no representen sols les persones discapacitades, vostès representen la ciutadania: la ciutadania comparteix la visió, la ciutadania catalana comparteix la visió de la igualtat i la no-discriminació, i això està (sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció) en el mateix Estatut de Catalunya. És una de les prioritats de la nostra societat civil, capda-vantera en les lluites per la igualtat. I els agraïm molt el servei que vostès estan oferint a la nostra societat.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari Socialista, el diputat senyor Xavier Sa-baté.


Moltes gràcies, president. Moltes gràcies als compa-reixents, al senyor Gómez, al senyor Camacho i al se-nyor Cayo Pérez.

Em sembla que és prou eloqüent el testimoni de tots tres. I corprenedor, fins i tot, no? Així que la nostra intervenció serà breu, per dir que estem d’acord amb tot el que vostès han plantejat i per reiterar quina és la nostra postura, que, com ja s’ha dit, hem expressat en forma de proposta de resolució; que aprofito per dema-nar a la Mesa i als portaveus que, encara que la legis-latura sembla que està a punt d’acabar, doncs, aques-ta proposta de resolució es pugui veure abans que la legislatura fineixi. Per la importància del tema; que, de vegades, la importància d’un tema no és la quanti-tat de persones afectades, sinó la qualitat del problema –si se’m permet l’expressió–, i aquest és un problema greu de discriminació.

I, per tant, si nosaltres estem d’acord que s’ha de fer efectiva la igualtat d’oportunitats i la no-discrimina-ció, haurem de concloure que aquest decret s’ha de de-



rogar, que és el que demanem en la nostra proposta de resolució, però derogar de forma immediata. I, per tant, no cal que ja es tingui preparat un altre decret, si-nó que el que demanem en la nostra proposta de reso-lució és que s’elabori una instrucció provisional, amb el diàleg amb els sindicats, sobre la segona activitat, i que sigui plenament conseqüent amb aquests principis d’igualtat i de no-discriminació, dels quals en tantes ocasions s’ha parlat ja avui aquí i que nosaltres ja en l’inici de la nostra intervenció també hem utilitzat.

En segon lloc, crear les places necessàries al Cos de Mossos d’Esquadra dintre de la situació de la segona activitat per tal que es produeixi la reincorporació im-mediata i efectiva d’aquells professionals que pateixen una disminució de les seves capacitats físiques o psí-quiques sense que pateixin cap minva en els seus drets. En tercer lloc, crear també dins del Cos de Bombers i de les policies locals un servei d’atenció a les persones funcionàries que es vegin afectades per una discapaci-tat. En quart lloc, el que volem és que es faci efectiu el dret dels funcionaris del Cos de Mossos d’Esqua-dra afectats per alguna discapacitat a la carrera pro-fessional, adaptada amb els ajustaments raonables ne-cessaris. I, finalment, elaborar un reglament regulador de la segona activitat per a les policies locals de Ca-talunya, a l’empara de la disposició final primera de la Llei 16/91, de 10 de juliol, de policies locals.

Tot això amb procés de diàleg, ja ho hem dit. No costa res establir un diàleg amb els sindicats, que fa tant de temps que també clamen per solucionar aquesta situa-ció que nosaltres voldríem que se solucionés de forma immediata. Insisteixo en la nostra petició a la Mesa perquè aquesta proposta de resolució es pugui veure abans. I, si les eleccions són quan diu el president de la Generalitat que han de ser, segurament aquesta pro-posta de resolució, encara que sigui aprovada, després el Govern no es veurà en l’obligació de complir-la, perquè es dissoldrà el Parlament, no?, i s’iniciarà una nova legislatura.

Per tant, a nosaltres, més que l’aprovació d’aquesta proposta de resolució que hem presentat –la setmana passada–, el que ens interessa és un compromís clar del Govern i, en aquest cas, dels grups parlamentaris que li donen suport, amb aquest tipus de peticions que fem nosaltres, però que estem segurs que són àmplia-ment compartides. I si n’hi ha altres de complementà-ries a aquesta proposta de resolució, doncs, estiguin segurs que les estudiarem amb tota l’atenció que el problema requereix.

Moltes gràcies, president.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, el dipu-tat senyor Pere Calbó.

Pere Calbó i Roca

Gràcies, senyor president. I agrair als representants de l’associació i del comitè, doncs, que explicitin amb to-ta claredat la situació que estan vivint.

En el fons, el que estan fent vostès és expressar el que són les seves vivències i el que és el seu dia a dia en el Cos dels Mossos d’Esquadra. I, per tant, crec que era imprescindible, i des del nostre grup parlamenta-ri ens complementem, que..., ho compartim, vull dir; que vostès avui puguin gaudir de la plataforma que representa el Parlament de Catalunya per evidenciar aquesta situació que fa molt temps que vostès denun-cien. Però que cal de nou ficar el focus d’atenció en qüestions que, quan s’expressen amb aquesta naturali-tat, resulten absolutament incomprensibles.

Perquè, en definitiva, després d’escoltar-los, la pre-gunta que cal..., fer-nos tots plegats és si el Departa-ment d’Interior de la Generalitat de Catalunya tracta amb dignitat, senzillament –tracta amb dignitat–, els agents dels Mossos d’Esquadra que veuen com..., o pateixen una incapacitat temporal o permanent, i, en una segona derivada, doncs, aquests agents de la sego-na activitat que han prestat tants anys al cos i que, en un moment donat, veuen com les seves funcions can-vien d’una forma important i que no es té aquesta vo-luntat d’aprofitar tot aquest coneixement, tota aquesta experiència que tenen tots aquests agents, en benefici del Cos dels Mossos d’Esquadra, però sobretot en be-nefici dels ciutadans, que són els que vostès serveixen.

I, per tant, el que cal preguntar-nos és: «Escolti, els es-tan tractant dignament com a persones? Els estan trac-tant dignament com a treballadors? Els estan tractant dignament com a agents de policia?» Aquestes són les preguntes que crec que, després d’escoltar-los, hem de fer i reflexionar. I si, a més a més, aquesta incapacitat permanent es produeix fruit d’un acte de servei o d’un exercici del servei, doncs, la pregunta encara es fa més insuportable –haver de veure que la reacció del cos i la direcció del cos és la que és.

Per tant, com deia abans, el que ens hem de preguntar és per què la direcció del Cos de Mossos d’Esquadra no aprofita tot aquest coneixement que vostès tenen en benefici dels ciutadans. Per què? Per què se’ls apar-ta. Per què no s’avalua cas per cas el que vostès po-den aportar, i aprofitar al màxim aquestes habilitats i coneixements que vostès tenen. Per què no es fa? Per què es fa de forma automàtica el discurs de dir: «Vostè està en aquesta situació i, per tant, ja no serveix.» És difícil d’entendre –és difícil d’entendre. I és difícil..., i la pregunta que ens fem com a societat és: «Ens la po-dem permetre, aquesta situació? Com a societat, ens la podem permetre?» Nosaltres creiem que, realment, no ens la podem permetre. I aquí cal un canvi de cultura de la direcció del Cos de Mossos d’Esquadra, que és qui aplica, doncs, aquesta política.

I a nosaltres, a més a més, el que ens colpeix d’una forma ja esfereïdora, si em permet l’expressió, és veu-re com en algunes ocasions, per part d’alguns coman-daments del cos, doncs, s’ha tingut la temptació de reduir tot aquest debat a una qüestió retributiva, inten-tant donar o traslladar una imatge que en alguns ca-sos aquestes situacions, a nivell retributiu, serien un privilegi. I, per tant, quan es produeix, doncs, aquest tipus d’informació, distorsions..., un arriba a la conclu-sió que no es tenen arguments, quan s’ha de recaure en aquest tipus de voluntat de distorsionar la qüestió



que estem parlant. I tots creiem que és profundament injust –tots creiem que és profundament injust– quan es pretén reduir aquesta qüestió, doncs, a una qüestió de privilegi en l’àmbit retributiu. I, en alguns casos –sí que cal denunciar-ho–, s’ha pretès utilitzar com a ex-cusa per no abordar la qüestió i per no resoldre real-ment la qüestió. I, per tant, cal dir prou a aquest tipus d’actituds i cal dir que són absolutament rebutjables, aquest tipus d’actituds i distorsions.

Sí que és cert que aquesta és una situació que ve de lluny i que, segurament, com vostès han manifestat, una part o una gran part del problema ve amb el de-cret de l’any 2008, a l’hora de poder donar una solució fa un temps, doncs, a aquestes situacions. Sí que, ana-litzant les manifestacions públiques del conseller, deia una cosa en què tenia raó; és a dir: «Escolti, si hi ha un decret, cal aplicar-lo.» El que no deia, i jo crec que és l’element de la seva ineficàcia en la gestió..., és a dir, escolti, si hi ha un decret injust, el que cal fer és o derogar-lo o modificar-lo, i no cal anar esperant, sinó que es pot actuar d’una forma molt més ràpida, que és el que no ha fet aquest Govern de la Generalitat.

Aquest Govern de la Generalitat s’ha caracteritzat en molts temes –però ara no hi entraré, perquè si no seria distreure l’atenció– per només actuar quan ja la situa-ció arriba a uns límits absolutament insostenibles. En altres col·lectius que gestiona el Departament d’Inte-rior –en bombers voluntaris, per ficar un exemple re-cent–, doncs, hem trobat les mateixes situacions. Quan ja la qüestió està que és insostenible, llavors comen-cem a actuar i comencem a dialogar. Però la pregunta és: per què deixen que la situació arribi a aquests ex-trems? Per què no es posa fil a l’agulla des d’un primer moment?

Sí que cal –i vostès aquí tenen tota la raó– denunciar l’intent que van fer, que creiem absolutament –per la porta del darrere– rebutjable, d’intentar modificar aquesta normativa a través de la llei de mesures, amb motiu o en el marc de l’aprovació del darrer pressu-post de l’any 2015, no? Creiem que aquest va ser un er-ror, i aquest va ser no voler abordar d’una forma clara, amb tota la seva extensió, la problemàtica que avui ens porta a aquesta compareixença. Perquè el que es pre-tenia era obviar tota aquesta part que vostès han ficat avui sobre la taula. Es pretenia, d’una forma ràpida i urgent, no fer aquest debat que avui tenim aquí i, so-bretot, veure’s en l’obligació d’explicar per què estan permetent aquesta situació.

Sí que –permetin-m’ho– hi ha, al nostre entendre, una gran contradicció que nosaltres no acabem d’enten-dre, i és que, per una banda, tenim agents que tenen..., poden prestar el servei policial en tota la seva exten-sió fent funcions d’àmbit més de caire administratiu o no fent funcions policials bàsiques, perquè ens en-tenguem –n’hi han molts, que en fan–, i, en canvi, a vostès, que podrien fer aquestes funcions que estan desenvolupant aquests agents, no se’ls permet i se’ls aparta.

Per tant, no és un problema que no es puguin prestar determinades funcions, perquè en el marc del Cos dels Mossos d’Esquadra les funcions que vostès poguessin

prestar en l’àmbit administratiu policial existeixen. De fet, hi ha agents que les estan prestant a dia d’avui i hi han bastants agents que les estan prestant. Per tant, el que cal exigir o el que cal preguntar és per què es per-met que determinats agents que podrien fer tasques operatives no les estiguin fent, i a vostès, que podrien prestar aquests serveis, no els ho permetin. Algú ens ho pot explicar, això? (Veus de fons.) No, no, és que, clar, això és del que estem parlant.

Per tant, ara que fem aquest debat, hem de ser cons-cients que no és un problema de funcions. Vostès po-drien prestar funcions administratives policials, en l’àmbit policial, dintre del cos, perfectament. O sigui, no és un problema, perquè hi són. Per tant, per què no s’analitza això? Per què a aquells agents que poden prestar serveis operatius no se’ls demana i se’ls recla-ma que prestin aquests serveis operatius i vostès pu-guin prestar aquestes funcions? –i també companys seus que estan en segona activitat, que també podri-en prestar aquestes funcions. Per què no s’aborda amb valentia aquesta situació? Quins interessos hi han aquí o qui està defensant què perquè això no s’abordi amb tota claredat i perquè no ens expliquin per què s’es-tà permetent aquesta situació? Això és el que hem d’abordar. I això és el que els responsables del cos, els comandaments, ens han d’explicar: per què es permet aquesta disposició. Però això no és una qüestió de de-crets, no és una qüestió de lleis: és una qüestió de ges-tió d’un cos, que algú ens haurà d’explicar per què es permeten totes aquestes situacions.

I, des d’aquest punt de vista, és evident que hi ha una limitació legal amb aquest decret, però és que és evident que també és fàcil la solució. És a dir, quan aquest decret del 2008, doncs..., en base a aquest de-cret, s’arriba a la conclusió que no es compleixen les condicions per mantenir les funcions bàsiques policials que estableix el decret, què cal fer? Ampliar qui-nes són aquestes funcions que pot prestar un agent de Mossos d’Esquadra i incloure el concepte de funci-ons administratives d’àmbit policial. I, a partir d’aquí, podríem incloure actuacions, doncs..., com ja han de-manat diversos sindicats, ampliar aquestes funcions bàsiques policials incloent-hi aquestes funcions ad-ministratives, i ampliar-les amb funcions a sales de comandament, àrees tècniques d’anàlisi, atenció al ciutadà, atenció a la víctima, informació científica, comunicació, protocol, mediació, relacions amb la co-munitat, oficines de suport... Miri si hi han funcions que es poden prestar; miri si, amb els coneixements que vostès han acumulat en la seva carrera professional, podrien prestar serveis als ciutadans. N’hi han. Si no és un problema que no hi hagin funcions, és un pro-blema que hem d’exigir als comandaments del cos un canvi de cultura a l’hora d’abordar aquesta qüestió; i als responsables del departament, les modificacions normatives que siguin necessàries. Però que no tot ho hem de fiar a una modificació normativa: si es poden fer moltes coses, mentre es tramita aquesta modifica-ció normativa. Es poden fer moltes coses, si hi ha realment aquest convenciment i aquest canvi de cultura que nosaltres reclamem. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)



Per tant, és evident que el que s’ha evidenciat, i ens sap greu manifestar-ho, és que per part dels responsables del cos, doncs, no hi ha un tractament digne d’aques-tes situacions, i que, per tant, cal reclamar aquesta dignitat i aquesta igualtat en el tracte. I, a més, cons-tatem que hi ha un marge clar per poder-ho fer –per tant, no hi ha una impossibilitat material per poder-ho fer– i que cal exigir al conseller que actuï de forma immediata i que no s’excusi en tecnicismes normatius per no abordar aquesta qüestió. I el que no ha de fer és intentar utilitzar, doncs, la llei de mesures per no abordar aquest debat que acabem d’abordar entre tots.


El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida, el diputat senyor Jaume Bosch.

Jaume Bosch i Mestres

Gràcies, president. Gràcies als tres compareixents. Señor Luis Cayo Pérez, analizaremos la documenta-ción que ha dicho que nos ha adjuntado con mucho gusto. I agrair a tots tres... (Per raons tècniques, no han quedat enregistrats alguns mots de la intervenció de l’orador.)

En tot cas, jo crec que avui als diputats i diputades d’aquesta comissió el que ens pertoca, sobretot, és: primer, escoltar –no cal que parlem molt–; a continua-ció d’escoltar, actuar en conseqüència amb el que vos-tès han dit. I, per tant, jo no m’allargaré molt.

Sí que voldria començar amb un comentari estricta-ment personal. Jo, que vaig tenir l’honor d’estar en els moments inicials de la creació de la policia de Cata-lunya, i que guardo coneixença d’alguns companys que llavors hi eren..., em fa molta ràbia que l’any 2015 aquest problema no estigui resolt –em fa molta ràbia. I, en aquest sentit, assumeixo la responsabilitat que ens pertoca. Jo crec que l’any 2008 es va intentar resol-dre el problema, però també és l’evidència avui que el problema no està resolt. I, per tant, en la mesura que el problema no està resolt, hem d’actuar tots plegats per solucionar-lo. Aquest és el tema fonamental.

Des de l’activitat parlamentària, nosaltres hem inten-tat, amb l’associació, atendre els seus requeriments. Vam considerar molt ajustat l’advertiment que en la llei d’acompanyament era un error com es volia regu-lar. I va passar una cosa que no sé si va passar amb algun altre article, que és que es va rebutjar. Va ser un cas insòlit que demostra fins a quin punt aquest tema no estava ben resolt, perquè hi va haver una absoluta majoria de dir: «No, no, això, tal com ens ha vingut del Govern, no és acceptable.» I, en tot cas, quan vos-tès ens van demanar que volien comparèixer, nosaltres automàticament vam demanar la compareixença, que ha estat aprovada, i vostès són avui aquí.

El Grup Socialista ha presentat una proposta de resolu-ció, ens l’ha explicat el senyor Sabaté. Nosaltres estem disposats a votar-la, evidentment, però, en tot cas, pot-

ser caldria anar una mica més enllà. El mateix senyor Sabaté ho ha explicat: les propostes de resolució no sempre són d’obligat compliment, considera el Govern. Potser hauríem d’anar una mica més enllà. I en aques-ta mica més enllà, tenint present fins i tot que potser la legislatura s’està acabant, jo demanaria al Grup de Convergència i Unió que parli amb el Govern per si fos possible ja modificar el decret. I, en tot cas, si això no es veiés possible i es considerés que fins i tot cal que ac-tuï el Parlament perquè ja es va intentar regular per llei amb la llei d’acompanyament, jo crec que una possibi-litat seria constituir de forma immediata una ponència conjunta de tots els grups parlamentaris, elaborar ple-gats una proposició de llei i intentar, que encara hi se-ríem a temps –encara hi seríem a temps–, suposant que la legislatura s’acabi quan ha dit el president Mas, apro-var-la el mes de juliol. Per part nostra, la nostra predis-posició de signar conjuntament tots els grups la creació d’una ponència conjunta, posar-nos a treballar-hi i, amb l’assessorament, lògicament, també de vostès, però també del Govern, lògicament, veure si som capaços de trobar..., potser no cal, potser n’hi ha prou que el Go-vern presenti un nou decret i això seria molt més sen-zill, però, bé, nosaltres estem oberts a això.

I després, l’última qüestió. Com s’ha explicat per di-versos diputats i diputades, un tema és com està regu-lada la qüestió i l’altre és com s’interpreta i com s’apli-ca. I aquí ens sembla que valdria la pena que també el Grup de Convergència i Unió faci una gestió amb el Departament d’Interior amb relació al que vostès es-tan demanant, que no requeriria un canvi de decret ni legislatiu, que és..., jo crec que en gran part és sensibi-litat. Jo ho entenc perfectament, quan se’ns diu la frus-tració que ha de provocar que no puguis utilitzar, per exemple, l’uniforme o la placa, i que fins i tot et donin una medalla i no puguis anar d’uniforme. Jo això..., i això no depèn de re més que de la sensibilitat a l’hora d’aplicar-ho. Per tant..., no vull simplificar les coses, eh?, sé que és un tema complex, la regulació. També penso que no hem de descarregar la qüestió amb el tema dels comandaments dels Mossos: aquest és un tema polític que ens afecta en el Govern i en el Par-lament de Catalunya i que hem d’actuar-hi nosaltres. Nosaltres no ens hem d’interferir en l’actuació dels co-mandaments del Cos de Mossos d’Esquadra.

Però, dit això, entenc el que vostès han explicat, em sap greu, i, en aquest sentit, ofereixo aquesta possibilitat, tot i que penso que la millor seria que el Govern pre-sentés el decret, però que si per les raons ics això no fos possible, doncs, fem una ponència conjunta i ens po-sem a treballar aquests dos mesos que queden –o pot-ser són més mesos, perquè això no se sap del tot segur.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari de Ciutadans, el diputat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, senyor president. Bé, agrair, primer de tot, la compareixença del senyor Àngel Gómez-



Quintero, del senyor Evaristo Camacho i del senyor Luis Cayo Pérez Bueno. No sé si el señor Cayo Pé-rez..., ¿entiende el catalán con normalidad o...? (Pau-sa.) Bueno, entonces seguiré..., en català.

Bé, la vulneració de drets fonamentals, no només de persones amb discapacitat, però també de persones amb discapacitat, en aquest cas, que sigui innata o si-gui sobrevinguda, existeix, això és així. Malgrat que tenim un ordenament jurídic que vetlla perquè no es produeixi això, encara existeix. I existeix en l’àmbit privat i, fet que potser encara és pitjor, doncs, també en l’àmbit de les administracions públiques. I dic que «encara pitjor» perquè, tot i que hi ha cada cop més sensibilitat a la societat respecte a aquestes situacions de vulneració de drets en persones o col·lectius que es-tan amb discapacitats, doncs, les administracions pú-bliques sí que són les que estan cridades..., les que hau-rien de vetllar sempre per la garantia d’aquests drets.

Per tant, s’ha parlat de compromís, i els compromisos haurien d’estar sobretot en els governs i en tota l’Ad-ministració pública que depèn d’aquests governs, però aquests compromisos han de venir també per la via legislativa i per la via normativa, i, per tant, aquí di-guem que hi ha, doncs, una responsabilitat compar-tida per part dels governs, perquè tenen la capacitat d’impulsar la legislació també, i per part dels parla-ments, perquè també tenim aquesta iniciativa legisla-tiva i aquesta iniciativa normativa, no?

Bé, jo..., el senyor Gómez-Quintero parlava que no hi han discapacitats..., o que totes les discapacitats podri-en treballar; potser no són totes al cent per cent, pe-rò en la immensa majoria sí que és així. I, en tot cas, doncs, que la integració és complicada... Jo crec que el senyor Calbó ha fet una lectura extensa de funcions que es podrien desenvolupar, en aquest cas, en el Cos de Mossos d’Esquadra, al qual ell es referia, per poder tenir persones en aquesta situació integrades, no?

La referència que ha fet el senyor Camacho a l’unifor-me. Bé, jo això no ho acabo d’entendre, jo crec que l’uniforme és una cosa que s’ha de vestir sempre amb orgull i jo crec que, quan es té una discapacitat que es-tà sobrevinguda com a conseqüència d’un acte de ser-vei o del sacrifici que moltes professions tenen respecte a la seguretat, respecte a la protecció de les persones, doncs, encara és un motiu afegit perquè una mutilació no sigui un impediment per haver de vestir un unifor-me que se segueix sentint i vestint amb absolut orgull. Per tant, és una cosa que a mi se m’escapa, que no hi hagi aquesta sensibilitat ja dins del mateix cos.

I això..., clar, s’ha parlat de moltes coses –jo no em vull allargar. S’ha parlat d’un possible, fins i tot, conflicte de competències. Jo crec que no n’hi ha cap. Vull dir, jo crec que les competències estan clares i que les normes fonamentals, totes les del nostre ordenament jurídic, sí que tenen prevista aquesta defensa dels drets fona-mentals de les persones amb discapacitat i també, com és lògic, dels funcionaris, dels servidors públics, que tenen aquesta incapacitat sobrevinguda. I el que sí que hi pot haver és conflicte, doncs, normatiu en algu-nes normes concretes que estan mal elaborades, mal

redactades, mal impulsades des dels governs o mal elaborades des del Parlament, no?

Per tant, el que és ben clar, com deia el senyor Luis Cayo Pérez, doncs..., s’ha d’adaptar, la normativa s’ha d’adaptar a aquesta convenció de les Nacions Unides dels drets de les persones amb discapacitat, i cal –en el cas de Catalunya ens ho ha dit ben clar–, doncs, dis-posar d’una nova llei. Per tant, el nostre compromís també va lligat a això. En aquesta legislatura no hi se-rem a temps, però estem absolutament compromesos que això sigui així.

La revisió, que hauria de ser d’ofici, dels casos en què s’ha produït una mala praxi respecte al tracte de les persones amb aquesta discapacitat. Això hauria de ser així i li hem de demanar també al Govern que sigui així. Per tant, donarem també suport a la propos-ta de resolució del Grup Socialista.

Deixar d’aplicar els aspectes més..., doncs, que són més conflictius de la normativa vigent: això hauria de ser immediat. I el diàleg, com és lògic, amb els repre-sentants dels col·lectius i de les persones afectades –és lògic que hagi de ser així.

És una qüestió que jo crec que no és exclusiva de Ca-talunya, però que a Catalunya l’estem patint, que afec-ta molts col·lectius de funcionaris –però estem parlant de mossos d’esquadra, de bombers, de policies locals. I, per tant, cal i toca adaptar la normativa. I, sobretot, també penso que el que cal és canviar la cultura –can-viar la cultura– dins de les mateixes administracions públiques, dins dels mateixos governs i de la mateixa burocràcia administrativa, i també canviar la cultura en els cossos. I dins dels cossos, s’ha de tenir present també que no només és l’escala de comandament, que sí, que també, que és fonamental que aquesta cultura canviï en l’escala de comandament, però també s’ha de canviar aquesta cultura en el conjunt dels membres d’aquests cossos, perquè siguin conscients que són qüestions que poden afectar tot el cos i que el tracte digne dels membres d’aquests cossos va també en la dignitat dels mateixos cossos.

Per tant, moltes gràcies per la seva intervenció.

El president

Moltes gràcies. Finalment, té la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, la dipu-tada senyora Annabel Marcos.

Annabel Marcos i Vilar

Moltes gràcies, president. Donar la benvinguda al se-nyor Gómez-Quintero, al senyor Camacho i al senyor Cayo.

La veritat és que... Començaré la intervenció dient que no faré preguntes. No faré preguntes perquè l’exposi-ció de tots tres ha quedat clara, concisa, i sobretot ha arribat a la sensibilitat de les persones, dels diputats que estem a la sala. Hi ha arribat. I els ho explicaré molt clarament: perquè de la manera..., el to que s’uti-litza en les comissions, actualment, és més exagerat, un to discriminatori d’un partit a un altre, d’un grup



parlamentari a un altre, i avui ha sigut un to, entenc jo, per respecte als compareixents i per respecte a les per-sones que estan patint una situació com la que ens han exposat. Crec que s’ha fet un to per tots els grups par-lamentaris que és de lloar, que hauria de ser sempre així. El que passa és que aquí estem per fer política, cadascú intenta tirar les culpes a casa els altres i treure conseqüències o conclusions que de vegades no perto-quen. Però crec que ens dignifica com a polítics, avui, el to dels diputats que m’han precedit en l’ús de la pa-raula, i que jo intentaré fer i seguir la mateixa línia.

Estem parlant de persones que estan afectades, com estem dient, amb una situació sobrevinguda. La situa-ció sobrevinguda és..., totes les situacions sobrevingu-des..., el cas del senyor Camacho, d’Evaristo –que ja ens coneixem, crec que ens vam conèixer al princi-pi d’entrar jo com a diputada ara fa quatre anys–, és un cas no únic, sinó que, desgraciadament, hi han més casos, més casos que passen desgraciadament situa-cions a la vida que et porten a un abans i un després. Ho hem parlat i tu ho has manifestat: hi ha un abans i un després. Demà recordaràs una..., un abans i un després d’aquests nou anys. Però s’ha de tirar enda-vant i s’ha de tirar endavant com a persones digna-ment. I, si entrem ja a un lloc de feina, evidentment sense una discriminació i, sobretot, amb una dignitat de feina i de tasques que corresponen a les persones que estan assolint ara per ara una segona activitat amb una discapacitat sobrevinguda, que –ho torno a repe-tir– és una situació no esperada i que no ha estat regu-lada. Jo crec que tots hem de fer polítiques ajustades a la realitat actual. No podem mai pensar: «És que això ja estava regulat», «És que aquí ja hi havia...», perquè, realment, la nostra obligació com a parlamentaris és regular les situacions sobrevingudes que vénen i que tenen un buit legal o, si més no, una regulació no ajus-tada a la realitat que tenim actualment.

El senyor Gómez-Quintero ja ha fet un relat de les si-tuacions; com, tècnicament, jurídicament, podríem arribar a plantejar-ho. Però jo crec que hem d’anar més enllà –hem d’anar més enllà–, i avui hem fet el primer pas d’anar més enllà reconeixent cadascú els seus defectes, les seves mancances quant a regulació; no recriminació quant a actuacions polítiques ante-riors o actuals, sinó buscant i pensant en un futur, un futur immediat que requereix una solució immediata.

I per part del diputat Jaume Bosch..., ens ha fet una oferta que des del Grup Parlamentari de Convergèn-cia i Unió ja li manifesto que la tenim en compte i que serà una possibilitat que estudiarem per tenir una so-lució immediata, perquè crec que és l’única, entenc i penso..., i això –he dit que no faria preguntes, però és l’única que els dic–..., crec i penso que avui han vingut per exposar la temàtica, però per trobar solucions, per-què exposar temàtiques sense solucions crec que no serviria ni aniria enlloc.

La situació. Què ens planteja com a segona activitat? Jo estic molt d’acord que s’han d’ocupar llocs..., ho ex-plicava el senyor Quintero també –i perdonin els al-tres dos compareixents, però crec que el relat seu ha sigut concís, breu, i sobretot ajustat a la realitat. S’han de buscar solucions per tenir una segona activitat i per

poder progressar dintre el cos. Perquè una persona amb una discapacitat actual no pot, dintre de les pos-sibilitats que permet la regulació, fer una escala com qualsevol persona, entenc. I no és una discriminació positiva, o sigui, estem posant a tothom en la mateixa balança. Igual que una persona o que vostè mateix po-dia fa nou anys, pot ara ascendir dins el cos o hauria de poder ascendir a dintre el Cos de Bombers. I ai-xò dignifica el Cos de Bombers (veus de fons) i digni-fica..., perdó, de Mossos –m’ha traït el subconscient. Perquè dignifica el Cos de Mossos, dignifica el Cos de Bombers i dignifica el cos de policies locals. Perquè sou servidors públics, perquè ho sou, i perquè esteu treballant i posant en risc molts cops les vostres vi-des com a persones, esteu deixant moltes vegades de la mà les vostres famílies per servir la nostra gent i el nostre país. I, per tant, jo entenc que no hem de bus-car..., no ens hem d’ajustar a dir: «És que hem de re-conèixer una igualtat, perquè som diferents.» No: s’ha de buscar una regulació per, situacions diferents, po-der-les regular i actuar com a tals. Independentment d’una incapacitat o no, s’ha d’actuar com a tal, s’ha de tenir, com bé comentava la diputada Calvet abans, una regulació legal que dignifiqui igualment el lloc de fei-na actual com el sobrevingut per una segona activitat.

El diàleg és, per mi, la base de poder avançar i de po-der arribar a una bona solució, una solució immediata i una solució justa per a tots; sense diàleg, no es pot arribar a un consens. Però avui hem posat de mani-fest, crec que tots els diputats dels diferents grups par-lamentaris, la voluntat de diàleg, la voluntat de trobar una solució i d’intentar una solució immediata, i, per tant, la voluntat de regulació.

Jo acabaria amb un punt que..., penso que el fet de no discriminar, el fet de posar tots per igual, parteix ja de la base d’intentar no polititzar aquesta situació. La solució està i passa per nosaltres, som responsables, som poder execu..., ai, perdó, poder legislatiu, i hem de regular la situació, però crec que el fet de polititzar la situació no ens dóna..., no ens fa cap favor a cap..., ni als grups parlamentaris, ni a les associacions, ni a les representacions sindicals, ni a ningú. No ho dic a nivell de crítica, si s’ha pogut mal interpretar, sinó que ho dic en to positiu.

Agraeixo, i ho torno a repetir, la seva intervenció, el to que ha tingut, igual que la intervenció..., que entenc jo que..., com a parlamentaris, espero i desitjo que els ha-gi quedat clar que estem remant tots cap al mateix lloc i que la solució, per part nostra, volem que sigui ràpi-da, eficaç, i sobretot per a benefici de totes les perso-nes discapacitades que actualment es troben en aques-ta situació.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Ara seria el torn perquè vostès puguin respondre. No sé si ho pensen fer en el mateix ordre. En qualsevol cas, igual que al principi, vostès matei-xos es distribuiran el temps que considerin oportú, dins d’aquestes limitacions que tenim.



En primer lloc, per tant, el senyor Àngel Gómez, des-prés ja el senyor Evaristo, i després el senyor Luis Cayo.

Àngel Gómez-Quintero Mora

Bé, volíem agrair el que ens han dit, el que han co-mentat vostès. Estem d’acord amb la..., una de les pro-postes importants seria això que ha fet..., que ha dit el senyor Bosch.

El diàleg és bàsic. Nosaltres fa molts anys que parlem sobre el tema, tant a nivell, diguem-ne, del departa-ment, com a nivell de Parlament, com a nivell del ma-teix cos, eh? Vull dir, les nostres màximes hores les dediquem a ajudar els companys que es troben amb aquests conflictes.

Diem que el diàleg és important, i també, com diu la diputada, és important la regulació. Però també hem de saber què regularem, perquè si no ho regulem, si no sabem primer què volem, difícilment ens sortirà al-guna cosa que estigui bé i tornarem a caure al mateix parany.

Tant l’Evaristo com jo som anteriors al decret del 2008. Nosaltres vam començar amb tot l’afer nos-tre..., jo vaig començar el 2004, l’Evaristo el 2006, al-tres companys el 2005. I sí que els vull dir una cosa: a mi ahir..., m’acaben d’arribar, i ho vull dir perquè s’ha de dir, les retribucions que se’m devien de sis anys de sou. Però pensin que la il·lusió no hi ha sigut. Ha si-gut..., bé, sí, he guanyat, he cobrat, molt bé, tinc un raconet, però ha durat massa anys. I això esgota i les il·lusions es perden pel camí. Llavors, està molt bé fer les coses, dialogar, parlar, però el problema que tinc jo demà és aquella mossa que me l’envien a dos-cents quilòmetres de casa i que el departament o la direcció general..., no el departament, la direcció general, diu: «No, no, és que no ho podem tramitar perquè està de baixa», «No, perquè no ho podem tramitar, perquè es-tà de vacances», «No, per...» Escolti’m, perquè està de vacances no es pot tramitar una comissió de servei? Qui ho diu, això? Bé, són aquests entrebancs. Després ens en trobem d’altres, d’entrebancs.

Per cert, el company Evaristo també va haver de co-brar els dos anys de sou i també es va guanyar la se-va sentència al Tribunal Suprem contra el Ministe-ri d’Obres Públiques pel tema de l’impacte contra les tanques. Però aquests diners no solucionen la vida. Vull dir, no solucionen la discriminació, que et sents apartat... No t’ho solucionen. Llavors, per això deia to-ta la resta.

Moltes converses, hem tingut. Es parlava aquí del te-ma de les places. Places n’hi han moltes, infinitat de places. En un moment podríem parlar de quatre o cinc mil places no operatives. El que no podem fer és te-nir, en comissaries, administratius agafant denúncies, o no podem fer..., administratius, amb un número de TIP que no tenen, tramitant ordres judicials, que això seria feina de l’agent que no té la capacitat operativa per sortir al carrer. I en moltes converses..., jo ho he dit moltes vegades, o m’hi he trobat als jutjats. Com a lletrat, m’he trobat als jutjats moltes vegades que, real-

ment, les instruccions que se’ns presenten..., és el que està impedint evolucionar el tema. Jo, a vegades, en reunions he dit: «A veure...» «És que m’han dit que, en el règim general de la seguretat social, no es pot treballar amb una invalidesa.» Dic: «Qui ho diu, ai-xò?» Jo li he dit: «Digues-m’ho, que vingui el lletrat de la Generalitat que això ho diu i que em digui quin article.» No és cert, no existeix. Vull dir, tu pots treba-llar amb qualsevol invalidesa, perquè ja està..., la limi-tació és la teva malaltia o el teu accident, no la teva in-validesa. A partir d’aquí, és l’INSS que decideix. Però l’INSS decideix si et paga la prestació o no te la paga, no et diu: «Vostè no pot treballar.» Si l’INSS et diu: «Jo no li pago la prestació», doncs, la persona conti-nua treballant. És com si diguéssim que, a un mosso que sí que cobri la viudetat, li retirem la viudetat o li restem del sou la viudetat. No, no té res a veure una cosa amb una altra, és completament indiferent.

Llavors, clar, tot això sobta molt, vull dir, crea a vega-des mals ambients, mals dallò, mals rotllos. També, a nivell d’associacions, hem hagut de trobar..., hem ha-gut d’assistir companys amb accidents laborals greus, hem hagut d’anar a tribunals, i se’ns ha dit..., diu: «És que jo vaig tenir un judici una vegada en lesions, que em van portar des del departament, des dels lletrats del departament –lesions greus–, i van anar a judici sense pèrit.» Com es valoren les lesions? Ha de ser un pèrit!, els lletrats no estem capacitats per valorar le-sions. I casos greus. O anar a judici estant de baixa; i aquesta persona fa el judici, condemnen el delinqüent per agressions, i després li ve una invalidesa. Com es pot anar a judici estant de baixa?

Per què ho dic? Perquè jo, sent advocat i treballant amb companys, estic fent aquesta feina, ajudant-los. També la podria fer dintre del mateix cos. I no és una qüestió de demanar ni sous, ni càrrecs, ni res. És una solució de dir: «Jo puc ajudar?» I el cos, doncs, apuja-ria el seu nivell d’estima, apujaria el seu nivell de se-guretat. I jo crec que aniria bastant millor per a tots, perquè la gent, això..., té molta por. I, a més, desco-neixen molt el tema. Vull dir, encara em trobo amb companys que diuen: «–He d’anar a un judici. –Bé, i què?» I diu: «–Bé, i què faig? –Doncs, el que has de fer. Vull dir, explica com ha sigut, llegeix-te l’atestat abans d’anar-hi, mira’t les coses, parla amb claredat, no confonguis...» Vull dir, són coses bàsiques. A nivell de seguretat social, a nivell d’accidents... A mi m’ha arribat a trucar una persona de camí a l’hospital des de dins de l’ambulància: «Àngel, què faig?» Dic: «Doncs, calla la boca. I ara cura’t i després ja parla-rem.» Perquè és una cosa que atabala molt –el que he dit abans–, perdre la feina. Això a la gent li fa molta por –molta por–, i és perquè costa molt, guanyar una placa. És preparar-te les oposicions, fer les oposicions, passar un any d’acadèmia, un any de pràctiques, i des-prés resulta que tens un accident desgraciat i et diuen: «Al carrer.» Clar, això nosaltres ho notem, eh? Quan en una comissaria hi ha un accident o hi ha una ma-laltia greu, automàticament es disparen les trucades. Trucades als mòbils nostres, eh? Llavors, alguna vega-da he hagut de dir: «No agafo més trucades, ja.» Per-què arriba un moment que no pots –no pots–, vull dir, estàs saturat. I és el desconeixement.



Això que dèiem abans, que algú ha comentat, que es-taria bé el servei propi. La idea era aquesta. És orga-nitzar el tema, passar pel tema d’accidents laborals, defensar el company davant de la mútua, davant de la seguretat social, davant dels tribunals. Anar a fer pre-venció a totes les comissaries: «No us preocupeu. Si passa això, hi ha aquest recurs, heu de fer això, heu de fer allò altre.» És a dir, donar tranquil·litat a la gent que quan surti al carrer..., no li pugui passar res, eh? Vull dir, que és una feina prou dura i llavors, doncs, clar, hem de dallò.

A nivell del decret. Bé, el decret va propiciar que ens deixin anar a treballar. Ja està. Llavors, ara el que caldria fer és acabar de lligar-lo i adequar-lo a les si-tuacions reals –reals. I també, per part de la direcció, no tenir una interpretació tan rígida, tan «és que no puc fer això perquè, si no, no faig això». Vull dir, és que, a veure, cal mirar la persona humana. Tota per-sona que tingui una malaltia greu reconeguda... A nin-gú li agrada tenir-la, i, llavors, és important poder do-nar-li no abusos, sinó certa facilitat.

Gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies. Ara és el torn del senyor Evaristo Ca-macho.

Evaristo Camacho Pizarro

Bé, jo volia... Bé, en primer lloc, lligar-ho amb el que ha dit ell, no?, que quan a molts companys els expli-ques els casos reals o el que està passant i quines po-den ser les conseqüències, doncs, evidentment..., si les conseqüències de jugar-te la vida, la teva integritat fí-sica i psicològica en aquest cos és, doncs, un resultat de discriminació o que et facin fora, que et deixin..., doncs, a mi, dos anys a casa; a ell, cinc anys. Ara s’hi han incorporat companys i n’hi havia un que feia dos anys que era a casa esperant, és a dir, va tenir la..., no sé què va ser, accident, malaltia, no ho recordo ara. (Veus de fons.) Malaltia. Dos anys a casa seva, des que va sol·licitar una plaça d’aquestes del decret –el decret que estem parlant avui aquí–, sense salari, sense nò-mina i sense cap resolució que el donés de baixa del cos, eh? No es pensin vostès que... A mi em van deixar a casa amb una trucada telefònica. Jo vaig dir: «–Bé, se m’acaba la baixa, què faig? –No, no vingui a tre-ballar, perquè no li pagarem.» Dic: «–Bé, però quina resolució..., em donen de baixa del cos? –No, no, no. Vostè té una incapacitat permanent. No vingui, per-què no podrà entrar.» Hòstia, moltes gràcies, eh?, quin tracte. Sense cap resolució ni re: ja és vàlida la resolu-ció d’incapacitat permanent.

A veure, aquí s’ha dit que falta regulació. A veure, jo em remeto una mica a la meva sentència, que es-tà molt ben explicat el tema. La regulació està feta des de l’any 1994, hi ha la segona activitat. Què diu la meva sentència? Culturitzem-nos una mica –parlant de cultura. La meva sentència diu que no feia falta ni decret. És que no feia ni falta. Directament, a aques-ta persona se li aplica la llei. No sé per què ens han

tingut, a mi, dos anys a casa, o cinc anys o sis anys a casa, si ens podien haver perfectament aplicat direc-tament la llei. Per tant, ja teníem la llei des de l’any 1994. Què ha fet el departament des de l’any 1994 fins a 2008, que es va crear el decret de segona activi-tat? Deixar la gent a casa sense cap resolució, expul-sar la gent discapacitada del cos. Imaginin-s’ho: ca-torze anys desfent-se de discapacitats. (Pausa.) Quan teníem una llei perfectament aplicable.

Però és que, a més a més, la llei nostra, fixi’s si està ben feta, que permetia fer segones activitats fins i tot fora del cos. És a dir, que encara que em diguin: «No, és que en el cos no hi ha lloc, no està regulat.» Home, fora del cos... No sé si tenim ara al voltant de quatre mil persones amb discapacitat treballant a la funció pública catalana, per no parlar a tot Espanya; però a la funció pública catalana, que és el que estem parlant avui, no sé si hi ha al voltant o a prop de tres mil i es-caig, quatre mil persones amb discapacitat treballant.

Per tant, deixar una persona a casa, tingui la disca-pacitat que tingui –total, absoluta, gran invalidesa–..., totes poden treballar. Però és que, a més a més, ara està claríssim que poden treballar, perquè, home, el 2011 s’ha fet una modificació de la Llei de la segure-tat social que parla –a més a més, es modifiquen els articles–..., diu: «En la incapacitat permanent total...» Ja no es parla del tema de la professió habitual, es par-la d’un canvi de funcions –canvi de funcions. Què és la segona activitat? Un canvi de funcions, funcions complementàries. Però si ho posa a la llei! Home, molt fàcil, eh? El senyor Espadaler diu: «És molt complicat.» No. No, perdoni. Ho posa a la llei. Les grans..., perdó, l’absoluta: pot treballar –pot treballar. És incompatible amb una pensió de jubilació per edat, però, fins a l’edat de jubilació, una absoluta pot treballar. Què és això de deixar una persona amb cadira de rodes a casa amb una absoluta? No: pot treballar. Adaptin la feina, és la seva obligació com a poder públic –és la seva obli- gació. Estem parlant de poder públic, eh?, Administra-ció, els que han de donar exemple. Què és això? Quin exemple estem donant a l’empresa privada, si no ho fem nosaltres? Està claríssim. O sigui, tenim la regu-lació feta. Per tant, no calia ni decret.

I, a més a més –a més a més–, i aquí s’ha comentat per part del senyor Bosch, el decret s’ha estat aplicant amb un excés. És a dir, hi ha coses que el decret ni tan sols diu. Per exemple, on diu el decret que jo pas-so al cos d’administratius? Enlloc. Per què se’m fa un canvi de TIP? Jo ja tinc el meu TIP, estic nomenat; al DOGC, eh?, hi ha un nomenament meu al DOGC. Perquè se’m fa un canvi de TIP sense cap nomena-ment, sense cap canvi ni cap... D’on surt, això? Re, lle-geixin el decret. On posa al decret que jo em canvio de cos? En cap lloc.

Després, hi ha una altra cosa que també diu la me-va sentència. Escolti, digui a la plaça com vulgui dir-la, «tècnic de suport» o «Perico de los palotes», pe-rò aquesta plaça ha d’estar englobada dintre de la llei. O sigui, vostè no pot fer un reglament que desenvolupa una llei i situar-me a mi en unes places que estan fo-ra de la llei. Però és que això no és de primer de dret, és de sentit comú. (Pausa.) Jo comprenc els sindicats,



que van tenir molt bona voluntat a firmar-lo, d’acord? I que va ser un pas endavant i que feia molt temps que no s’havia regulat. Però, clar, és que firmar una cosa així que ens deixa fora de la llei... És a dir, unes places que, a més a més, el Departament d’Interior..., la Direcció General de Policia ho diu clarament: no les considera de segona activitat. Ens dóna un perfil d’administratiu, ens posen amb els administratius... Jo cada dia he de donar novetats a la cap d’administra-tius. (Pausa.) I, escolti’m, jo estic a la relació de llocs de treball del Cos de Mossos, a la meva nòmina hi posa «Mossos d’Esquadra», tinc una sentència que em reconeix en segona activitat en el fallo. Ja n’hi ha prou, no? Jo per què he d’anar als administratius? Jo sóc mosso d’esquadra, amb majúscules, i ningú em di-rà el contrari, cap tècnic de la Direcció General de la Policia em dirà el contrari. I si he de firmar amb el meu TIP, firmaré amb el meu TIP. I amb molt d’or-gull.

Per tant, és cert –i aquí hi ha hagut el Partit Popular–, el tracte..., i el canvi de cultura a la DGP ha de ser radical. I si hi ha persones contràries i que apliquen polítiques contràries als drets humans, escoltin, hi ha molts llocs a l’Administració, no poden estar a una Di-recció General de Policia. (Pausa.) Així de directe li ho dic. No podem tenir a la Direcció General de la Policia gent que tracta amb discriminació per raó de discapacitat els policies. És inadmissible –és inadmis-sible.

Per cert, se m’ha oblidat una cosa. Quan es va fer el decret de segona activitat, al Cos de Bombers les inca-pacitats permanents totals passaven a segona activitat sense cap mena de problema –sense cap mena de pro-blema–, passaven a fer funcions de segona activitat en el Cos de Bombers. Per què nosaltres no? (Pausa.) Hi ha un problema de cultura? Segurament. No ens vo-len? Segurament. A mi m’ho han dit a la cara, eh? Hi ha hagut una doctora del departament que m’ha dit a la cara que ella no està d’acord que treballem. I m’ha dit a la cara algú que li sembla un «xollo».

Escolti, si això meu és un «xollo», si les persones amb discapacitat al departament li sembla que és un «xo-llo» que treballem, escolti, traiem totes les persones amb discapacitat de la funció pública a Catalunya i els milers de discapacitats que treballen a tot Espa-nya a la funció pública, doncs, no ho sé, els posem a part, fem un gueto, els reduïm el sou –com fan aquí, a Mossos, eh?–, fem un gueto amb totes les persones que tinguin aquest grau, els reduïm el sou, els el res-tem... Tractem a tots igual. O només a mi? O només al Cos de Mossos és admissible aquesta situació? Pre-gunto, eh? Igual és que nosaltres som un regne a part, no? Jo..., a vegades hi ha hagut comissions de segona activitat que els he dit: «Escoltin, apliquin la conven-ció de l’ONU, apliquin les directives europees.» I algú ha rigut, algun cap de recursos humans ha rigut, de dir: «Aplicarem la normativa d’Austràlia, ha, ha, ha!» (Pausa.) Vostè creu que això és normal? Que se’n ri-guin a la nostra cara ja en les comissions de segona activitat? Que aquí potser tinc algun testimoni, eh?, d’algun sindicat. «Aplicarem la normativa d’Austràlia, ha, ha, ha!» Moltes gràcies. Home, quin tracte tan ex-

quisit, no? Això és el que mereixem els servidors pú-blics, que se’n riguin a la nostra cara.

Per tant, si hi ha un canvi de decret, tot i que..., el que he dit, que no feia falta. No hi ha cap buit legal i això ja està regulat, i el que cal és regular-ho, és reglamen-tar-ho d’acord amb els drets humans –el que parlava el senyor Luis Cayo.

Gràcies.

(Aplaudiments.)

El president

Moltes gràcies. Finalment..., tiene la palabra el señor Luis Cayo.

Luis Cayo Pérez Bueno

Gràcies, president. Muy brevemente –creo que se ha dicho todo y de un modo muy enfático y persuasivo.

Bueno, en estos años, meses, en que quizá la ciudada-nía no nos sentimos demasiado atendidos, escuchados, identificados con los poderes públicos, yo tengo que decir que en esta comisión sí me he sentido, en la me-dida que represento a una entidad estatal que plantea una cuestión de derechos humanos, atendido, escucha-do; que me llevo una impresión favorable de que aquí se puede estar gestando una solución; que hay disposi-ción por parte de los partidos políticos y toda la justi-cia del mundo en los planteamientos y demandas que se han hecho por parte de las personas y asociaciones afectadas, y que espero y deseo ardientemente que a la vuelta de unos meses, pues, pueda haber una solución.

Una cuestión menor –o no tan menor, a nuestros efec-tos. Esta situación de los mozos, bomberos y policías locales con discapacidad de Cataluña está puesta, consta, en el informe de derechos humanos y disca-pacidad 2014 que Cermi, como mecanismo indepen-diente de seguimiento de la convención en España, eleva al Comité de Derechos Humanos de Personas con Discapacidad de Naciones Unidas, con sede en Ginebra, Suiza. Está como vulneración contrastada y comprobada. El informe no se ha publicado aún, se eleva..., se está cerrando en estas semanas. Ojalá po-damos añadir en ese informe del 2014, que el año que viene será examinado por Naciones Unidas, que hay una vía de solución y que esto será algo para recordar o para no recordar, pero que ya no es una realidad a la vuelta de pocos meses. Y les insto –a los grupos par-lamentarios, a los diputados y diputadas– a que lo pu-edan resolver a la mayor brevedad.

Muchas gracias.

El president

Doncs, molt bé, moltes gràcies per les seves explica-cions. I donem les gràcies, una vegada més, al senyor Àngel Gómez, al senyor Luis Cayo i al senyor Evaris-to Camacho per les seves compareixences i també per les seves explicacions.

Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda.



La sessió se suspèn a dos quarts de dues del migdia i tres minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i vuit minuts.

El president

Reprenem la sessió de la Comissió d’Interior amb les compareixences de sessió informativa a la Comissió d’Interior amb el conseller d’Interior i amb el conse-ller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sobre..., per presentar la campanya de prevenció i extinció d’incendis per a aquest any 2015.

Sessió informativaamb el conseller d’Interior i amb el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural sobre la campanya de prevenció i d’extinció d’incendis del 2015 (tram. 355-00222/10)

Sense res més, en primer lloc tindrà la paraula el con-seller d’Interior, el senyor Ramon Espadaler... (Veus de fons.) Ah, no? Al revés, perdó. En primer lloc, el se-nyor Josep Maria Pelegrí, i finalitzarà el senyor Ra-mon Espadaler.

Doncs, sense res més, i li passo el rellotge per al seu autocontrol, té la paraula el senyor Josep Maria Pelegrí.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Josep Maria Pelegrí i Aixut)

Moltes gràcies, senyor president. Il·lustres senyors i se-nyores diputats i diputades, càrrecs del Departament d’Agricultura i del Departament d’Interior, i també comandaments del Cos d’Agents Rurals i del Cos de Bombers, i de Protecció Civil, i també persones que ens acompanyen en aquesta sessió...

Un cop més, comparec davant d’aquesta comissió per presentar la campanya de prevenció d’incendis per a aquest any 2015. L’objectiu essencial del Govern és ga-rantir la seguretat de les persones i la conservació del territori, i, en aquest sentit i amb aquesta finalitat, per tant, la campanya d’aquest any estarà marcada princi-palment per la priorització dels esforços en el període de màxim risc –els mesos de juliol i agost– pel que fa a les millores tecnològiques, pel que fa a les modifica-cions organitzatives i normatives, i pel que fa també a les noves línies de treball, que, d’una banda, volen donar major capacitat de resposta i efectivitat a tots els agents humans i materials que lluiten contra el foc, i, en segon lloc, consolidar la gestió multifuncional del bosc i del paisatge agroforestal com una infraestruc-tura essencial per a garantir la conservació del medi natural i de la biodiversitat.

En definitiva, si volem mantenir el foc a ratlla i con-servar la biodiversitat, és essencial garantir la distri-bució en mosaic del bosc i de conreus, mitjançant una gestió integrada del medi natural i de l’agricultura i amb l’aplicació de les eines bàsiques de gestió –com són les infraestructures d’autoprotecció–, l’impuls dels aprofitaments del bosc, i en el marc del foment de la coresponsabilització.

Abans d’entrar en el detall d’aquesta anàlisi, vull des-tacar els esforços que s’han dut a terme durant aquest darrer any, tant pel que fa a la millora de la coordi-nació de tots els actors que intervenen en la preven-ció d’incendis –fet que es va consolidar ahir amb la signatura del conveni de cooperació entre el Departa-ment d’Agricultura, la Diputació de Barcelona i el De-partament d’Interior–..., també cal destacar, en aquest sentit, els esforços de recerca dels mètodes més adi-ents per facilitar el desenvolupament i la recuperació de l’activitat econòmica relativa als massissos fores-tals per part dels agents implicats en tot aquest pro-cés: Departament d’Interior, el Departament d’Agri-cultura –amb totes les seves unitats–, Departament de Presidència, Delegació del Govern, Departament de Governació, Departament de Territori i Sostenibi-litat. Però tampoc no vull deixar d’anomenar les ADF, les diputacions, els ens locals, les associacions i sindi-cats de pagesos i agricultors, i també la ciutadania i la societat civil.

Sempre comencem aquesta compareixença fent una petita referència a l’evolució històrica dels incendis fo-restals. En aquest sentit, i com a fet destacable de la sèrie estadística històrica d’incendis, és que es manté la tendència decreixent en el nombre d’incendis en els darrers anys. Aquesta tendència decreixent des del 94, com ja s’ha dit en anteriors ocasions, és conseqüència, en molta part, de les polítiques i de les estratègies de prevenció aplicades en els darrers vint anys. En aquest sentit, l’evolució anual del nombre d’incendis i hec-tàrees cremades des de l’any 1986 es manté en unes mitjanes anuals baixes, excepte en anys problemàtics, com l’any 1994, en què es van produir puntes quant al nombre d’hectàrees.

Els antecedents són que l’any 2014 ha estat un any atí-pic pel que fa al règim mensual d’incendis. Els incen-dis més grans, des del punt de vista d’extensió, es van produir en els mesos de març i juny. La pluviometria dels mesos d’estiu va ajudar a fer de l’any 2014 un any tranquil. L’incendi més important de l’any s’esdevé a Tivissa el 15 de juny de l’any 2014. Aquest any 2014 es va tancar amb un total de 461 incendis forestals, amb una superfície afectada de 1.569,88 hectàrees forestals cremades.

L’activitat inspectora i reguladora també ha estat molt intensa durant aquest any 2014 i el primer semestre de l’any 2015. Vull destacar l’actuació del Cos d’Agents Rurals, que ha realitzat més de 23.800 actuacions de prevenció en activitats i infraestructures generadores de perill, més de 131.500 expedients de tramitació de comunicacions i autoritzacions per a activitats que comporten un perill d’incendi forestal. S’han realitzat, a més, més de 52.600 expedients de tramitació d’auto-ritzacions preceptives per a la realització d’activitats generadores de perill en terrenys forestals i la franja de cinc-cents metres al seu voltant. I, igualment, s’han tramitat més de 78.800 comunicacions de crema, que s’han implantat el primer any al 86 per cent de les en-titats locals existents a Catalunya.

La situació actual i l’anàlisi del perill d’incendi fores-tal, com vostès saben també, en aquests moments, a hores d’ara, és moderat arreu del país, amb una com-



binació d’abundants pluges de tardor el 2014 i una primavera calorosa i relativament seca d’aquest any 2015. Com estem veient aquests dies de maig, el nom-bre d’ignicions s’ha disparat, però la superfície afecta-da pels incendis que generen aquestes ignicions és en aquests moments moderada. L’evolució dels propers mesos, i, per tant, el perill de l’estiu, resta molt condi-cionada per la meteorologia d’aquest mes de juny i del mes de juliol.

L’evolució i la incertesa d’enguany a aquestes dates fa que s’hagi plantejat una campanya considerant que pugui esdevenir difícil. En el cas de manca de plu-ges raonables durant els propers mesos, el perill s’in-crementarà molt notablement en àrees importants de l’Empordà, del litoral i prelitoral de la meitat sud, i dels sectors més dispersos de la Catalunya central, especialment la comarca del Bages, el Prepirineu de Lleida, i a la zona del prelitoral central. A hores d’ara, la vegetació ha mostrat, en general, una baixa resis-tència a la manca de pluges del mes de maig, i es tro-ba apreciablement pitjor que l’any passat per aquestes dates. També, i com ja vaig dir l’any passat, ens con-tinua preocupant la interfase urbanoforestal, motiu pel qual cal incentivar l’autoprotecció, a fi que els equips d’extinció puguin centrar-se a apagar el foc i evitar-ne la propagació.

Quines són les eines d’anàlisi que tenim, de predicció i de gestió del risc? En aquests moments, tenim tres instruments per al seguiment i la gestió del perill, que són..., en primer lloc, el mapa de perill, que, hi insis-teixo, i com ja s’ha dit, s’elabora diàriament. A partir del mapa de perill diari, s’estableix diàriament durant tot l’any el nivell del pla Alfa que correspongui a cada comarca, el qual determina el desplegament dels efec-tius de vigilància i la gestió de les activitats de perill. En segon lloc, l’altre instrument és el mapa pla Al-fa, que també diàriament s’actualitza i és la traducció operativa a escala comarcal de la situació del risc d’in-cendi. Els nivells van del zero, en una situació normal, al tres, en una situació de risc extrem, de control d’ac-cessos estratègics a la xarxa de pistes forestals, restrin-gint l’accés als massissos afectats. I la tercera línia, els informes de perill, que s’esdevenen quan es preveu un increment significatiu del risc d’incendi, quan s’emet un informe d’avís que n’assenyala la duració prevista i els diversos graus previstos d’afectació comarcal.

Quines són les estratègies de prevenció dels incendis forestals per a aquesta campanya de l’any 2015. En pri-mer lloc, el dispositiu de prevenció del Departament d’Agricultura. El departament ha fet un esforç notable per mantenir la mateixa dotació de personal que l’any 2014 en el procés operatiu de la prevenció d’incendis pel que fa al personal de reforç per a la campanya. La participació de la societat civil, les agrupacions de de-fensa forestal –tampoc no vull deixar de dir-ho. Actu-alment, hi ha a Catalunya inscrites al registre oficial d’ADF 304 agrupacions de defensa forestal. Agrupen el territori de 668 municipis, amb una superfície fo-restal d’1.750.000 hectàrees i uns 7.600 socis. Respec-te a l’any 2014, s’ha incrementat en 2 noves ADF.

Enguany s’ha treballat en la continuïtat dels progra-mes de posicionadors dels vehicles de les ADF, per a

una millor garantia de la seguretat dels equips en actuacions de prevenció en primera intervenció i en suport a l’extinció. A través de la convocatòria d’ajuts per a adquisició de posicionadors i emissores, s’esten-dran les sol·licituds de posicionadors per a vehicles i tractors, que s’afegeixen als 370 de les convocatòries anteriors. Per tant, el pla de reorganització de la xar-xa de repetidors analògics i la xarxa de transmissions continua, amb els processos d’adequació de 34 repeti-dors i la migració de la banda alta a banda de vuitanta de diverses ADF. Així mateix, funcionarà el control central de ràdio de les ADF de Catalunya, que dona-rà també cobertura a les ADF de tot Catalunya i el suport a controls territorials de la campanya d’estiu. Enguany també s’incorporarà a aquest mateix control d’operadors el Pla de vigilància complementària de la Diputació de Barcelona, fruit del conveni que, com deia, s’havia signat.

En l’apartat de formació, el departament també, en aquest sentit, col·labora amb l’Institut de Seguretat de Catalunya, dependent del Departament d’Interi-or, on continuen els cursos reglats per a coordinadors comarcals d’ADF i caps de colla de les ADF. La col-laboració i la coordinació amb les ADF s’ha materi-alitzat en la signatura, també, d’un conveni entre el departament i el Secretariat Nacional de Federacions i ADF de Catalunya, per a aquest any 2015, en ma-tèria de cooperació, de coordinació, de representació, de comunicacions, d’assegurances i d’operativitat. Per al seu funcionament, l’operativitat i coordinació de les agrupacions de defensa forestal, aquest any s’ha previst, també, incloure les convocatòries d’ajuts a la compra de material de transmissions i ajuts per als costos de manteniment.

Les eines de prevenció de les ignicions. En primer lloc, vull destacar la inspecció i el control d’activitats de risc. Com ja he dit, el departament, a través del Cos d’Agents Rurals, inspecciona de forma sistemàtica les activitats i infraestructures generadores de perill d’in-cendi forestal. Així, es fa un seguiment de l’estat de manteniment de les mesures de prevenció d’incendis que preveu la normativa vigent per a aquesta matèria en vies fèrries, línies elèctriques, àrees recreatives, carreteres i urbanitzacions. Aquestes inspeccions su-men un total, en nombre, de 4.577 actuacions durant el segon semestre del 2014 i el primer semestre del 2015.

És del tot necessària per a la prevenció d’incendis fo-restals una bona gestió i un bon control de les activi-tats humanes que són generadores de perill d’incen-di forestal, mitjançant un règim de comunicacions i autoritzacions administratives que, mitjançant l’es-tabliment de mesures preventives, les fa compatibles amb la preservació del medi natural. L’any passat es va implantar una nova aplicació per a la gestió de les comunicacions de crema necessàries per a la realitza-ció d’aquestes activitats entre el 15 d’octubre i el 15 de març, de forma conjunta amb els ajuntaments, a través de la plataforma Eacat. Amb aquesta aplicació, s’han gestionat aquest hivern més de 76.000 comunicacions de crema. S’ha implantat el primer any en més de 800 municipis de tot Catalunya. Pel que fa a les autorit-



zacions necessàries, durant el període de 2014 es van tramitar un total de 32.000 autoritzacions col·lectives per a la crema de restes de poda i 20.000 autoritza-cions individuals.

El pla Alfa, com els he anunciat anteriorment, és un pla de desplegament d’efectius de vigilància en fun-ció del perill d’incendi forestal, i també una eina per a la gestió del perill d’incendi forestal que, de forma progressiva, restringeix, fins a suspendre en el màxim nivell, les activitats humanes a l’entorn de les zones forestals. Així, en funció d’aquest mapa de perill dia-ri, s’estableix el pla Alfa per a cada municipi, que pot incloure accions com el control de columnes de fum o el control de llocs predeterminats d’especial risc, en situació de nivell 1; la suspensió de reenganxaments a les línies elèctriques o de suspensió de l’activitat cine-gètica, a nivell 2; i, finalment, les mesures com el con-trol d’accés a determinats massissos o la suspensió de l’activitat agrícola, en situació de nivell 3.

L’altra eina de prevenció de les ignicions és la sensi-bilització ciutadana. També la informació i la cons-cienciació als ciutadans en la prevenció dels incendis, amb el coneixement de les activitats que els causen i els conceptes d’autoprotecció, es considera un dels ei-xos fonamentals de la prevenció. Hem de recordar no-vament que el 40 per cent dels incendis forestals són causats per negligències dels ciutadans, que no eren conscients que estaven realitzant una activitat genera-dora de perill d’incendi.

En aquest sentit, també, estem insistint en la conscien-ciació de l’adopció de mesures d’autoprotecció per a la preparació de l’entorn immediat de la parcel·la, l’habi-tatge i la urbanització en cas d’incendi forestal, partint de la base que es poden donar situacions en què no es disposi de mitjans d’extinció per defensar les seves pro-pietats. Aquesta campanya ha estat planificada i s’es-tà portant a terme de forma conjunta per la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat, la Direc-ció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Sal-vaments, la Direcció General de Protecció Civil, i va dirigida als residents d’urbanitzacions, d’edificacions aïllades i equipaments a menys de cinc-cents metres de zones forestals, amb la distribució de 500.000 tríp-tics informatius sobre els consells i les mesures d’au-toprotecció.

D’altra banda, també vull destacar que el Cos d’Agents Rurals ha continuat durant aquest curs escolar la cam-panya de divulgació de les bones pràctiques per a la prevenció dels incendis als centres escolars, amb alumnes de primària i secundària. I, en aquest sentit, aquest any s’han realitzat més de 1.100 activitats, en què han participat més de 34.000 alumnes. I, per úl-tim, hem programat també dues jornades de transfe-rència tecnològica, adreçades als agricultors del sector cerealístic, per a les bones pràctiques per a la preven-ció dels incendis durant la recol·lecció del cereal.

També hem de fer referència a les campanyes preven-tives, i en aquesta campanya hi ha previstes dues cam-panyes específiques. La primera és la campanya de prevenció dels incendis en camps de cereal –ja m’hi he referit–, i l’altra és la campanya de prevenció dels

incendis que s’originen en boscos de ribera, que s’es-tenen de forma molt ràpida a través del borrissol de pollancre. Aquest any també hi ha hagut, doncs, una actuació en aquest sentit, que està, des del meu punt de vista, correctament implantada.

I, finalment, també cal parlar de la investigació de les causes. La lluita contra les causes és una de les línies estratègiques més importants per a la prevenció dels incendis forestals, amb l’objectiu d’aconseguir una progressiva disminució del nombre d’incendis, sobre-tot pel que fa als produïts per les negligències i acci-dents. Sense un coneixement de les causes reals dels incendis, no es poden establir mesures preventives efi-caces. En l’actualitat, arribem a conèixer les causes del 88 per cent dels incendis produïts, fet que ens per-met fer una anàlisi molt acurada de quines són les ac-tivitats humanes sobre les quals hem d’actuar per mi-nimitzar els riscos.

El Cos d’Agents Rurals continua impulsant la millora de la investigació de causes, amb la realització de ta-llers sobre casuístiques concretes i l’estudi dels casos resolts. Estem centrant esforços a millorar l’eficàcia en la investigació dels causants d’incendis, sobretot dels intencionats, que el 2014 van representar un 21 per cent del total d’incendis.

Pel que fa a la distribució de les causes d’incendis fo-restals, l’any 2014 la causa principal segueix sent, com dic, com he dit, les negligències, amb un 40 per cent sobre el total d’incendis; un 12 per cent seria per causa desconeguda; un 21 per cent serien intencionats; un 8 per cent serien per accidents; un 40 per cent, com he dit, sobre negligències; i hi hauria causes naturals, un 18 per cent; i un 1 per cent restant és el que faria re-ferència als incendis que són revifats d’altres incendis anteriors.

El resum de les actuacions i infraestructures de pre-venció de la campanya 2014. Els boscos han de con-siderar-se una infraestructura verda del territori, que en el nostre cas es localitza en la seva gran majoria en clima mediterrani, amb una elevada població i fre-qüentació. Aquest fet ens obliga a treballar en l’àmbit de la planificació per tal de prioritzar actuacions, i ai-xí, durant aquest exercici passat, hem continuat apos-tant per consolidar el model de planificació en matè-ria de prevenció d’incendis, tant a nivell de perímetres de protecció prioritària com a nivell municipal, i s’han redactat dos nous perímetres en l’àmbit de Barcelona i Tarragona.

Amb aquesta base de planificació, des del Departa-ment d’Agricultura continuem impulsant la dotació al territori de les infraestructures específiques per a la prevenció d’incendis. Aquestes infraestructures con-sisteixen en punts d’aigua per als mitjans d’extinció, àrees de baixa càrrega de combustible, franges d’ur-banitzacions i pistes forestals. Disposem ja d’una molt important xarxa de punts d’aigua per a l’extinció d’in-cendis forestals, més de dos mil punts distribuïts per tot Catalunya. Aquesta xarxa és prou important, i els majors esforços se centren ara en el seu manteniment. Aquesta xarxa d’abastament permet reduir el temps de desplaçament i càrrega, així com millorar també la se-



guretat de les operacions. En l’apartat de la seguretat de les persones i béns, hem intervingut durant l’any 2014 en cent franges de protecció d’urbanitzacions.

Pel que fa a les pistes forestals, l’objectiu és disposar d’una xarxa viària estratègica, que doni cobertura su-ficient perquè els mitjans d’extinció puguin accedir als punts d’aigua, a les àrees de baixa càrrega de combus-tible, i a les forests. Durant aquest any 2014 es va in-tervenir en sis-cents quilòmetres de la xarxa viària en aquest sentit.

Amb relació a la planificació d’àrees de baixa càrrega de combustible, durant l’any 2014 vàrem intervenir en més de mil hectàrees. En el manteniment d’aquestes infraestructures participen alguns ramats, que cons-titueixen també, des del meu punt de vista, una eina eficaç, i permet mantenir una activitat de gran interès per al territori.

Amb relació a les cremes controlades de vegetació en alta muntanya, també com a mesura de prevenció d’incendis forestals i en gestió d’espais naturals hu-mits per a la millora del seu hàbitat, han significat en la campanya 2014 un total de cinquanta-dos cremes controlades, amb una superfície de 663,49 hectàrees tractades.

I a nivell de restauració, durant l’any 2014 hem inici-at una prova per tal de veure els resultats d’una res-tauració en zones amb molt escasses probabilitats de regeneració natural i amb grans dificultats de meca-nització, en un paratge de trenta hectàrees afectat per l’incendi de Tivissa el mateix any 2014. Els treballs s’han realitzat amb la contractació de personal de la zona, aprofitant la necessitat de mà d’obra que supo-sa aquest mètode i la facilitat del maneig de les eines emprades.

També, actuacions de la campanya del 2015. A més de l’execució, durant la passada campanya, de les inter-vencions fins aquí descrites, estem tramitant una mo-dificació del Pla econòmic i financer de Forestal Ca-talana, que planifica les inversions del departament donant un protagonisme prioritari a les actuacions des-tinades a la prevenció d’incendis i a la restauració de zones afectades per catàstrofes. Aquest pla tindrà una vigència de dos anys, 2015 i 2016. I, també, enguany es continuarà dotant de recursos i de personal el man-teniment silvopastoral d’infraestructures de prevenció, que permet mantenir operatives algunes de les infra-estructures creades.

S’ha iniciat, també enguany, un encàrrec al Cen-tre Tecnològic Forestal de Catalunya perquè, en col-laboració amb la Direcció General de Medi Natural i la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incen-dis i Salvaments, treballin en una metodologia unifi-cada per a la planificació i definició dels punts estra-tègics de gestió, que especialment afectaran la zona fora de l’àmbit dels perímetres de protecció priorità-ria. Aquests punts estratègics de gestió constitueixen les àrees on una intervenció preventiva té una major rellevància enfront del desenvolupament d’un incendi.

Sense abandonar el tema de la planificació, aquest any s’encarrega també la redacció de tres nous PPP,

en l’àmbit de Barcelona i Tarragona. S’està treballant amb la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, del Departament de Territori i Sostenibi-litat, per estudiar la possibilitat d’incorporació de les infraestructures de prevenció d’incendis dissenyades en els nostres documents dins dels instruments de pla-nejament territorial. En aquest sentit, i amb relació a les infraestructures de prevenció d’incendis, la convo-catòria de gestió forestal sostenible de la Direcció Ge-neral de Medi Natural i Biodiversitat preveu aquestes intervencions, amb 3,82 milions d’euros. I també es treballa en una nova publicació de la convocatòria de la gestió forestal sostenible, del Centre de la Propietat Forestal, que dota amb més de 5,4 milions d’euros els treballs silvícoles i les pistes forestals.

Igualment, seguim finançant, conjuntament amb les diputacions, l’execució de les franges d’urbanitzacions mitjançant convocatòries d’ajuts per a la realització dels treballs de manteniment i millora de la vegeta-ció situada a l’entorn immediat d’urbanitzacions i nu-clis urbans. Complementàriament, a nivell normatiu s’està tramitant la modificació legislativa que perme-trà als ajuntaments l’execució de les franges quan els responsables de l’execució no se’n facin càrrec –esta-blint les corresponents taxes, òbviament, per la pres-tació d’aquests serveis. És un pas important, que s’ha promogut escoltant propostes dels ajuntaments, per tal de facilitar i agilitzar l’execució d’aquestes franges tan necessàries en l’autoprotecció.

Pel que respecta a les ADF, la convocatòria d’ajuts per a l’adquisició de material enguany compta amb 0,35 milions d’euros, i la convocatòria de manteniment dis-posa de 0,75 milions, per atendre les despeses de fun-cionament d’aquestes agrupacions.

Enguany, també, destinem 1,8 milions d’euros a les brigades de prevenció d’incendis del departament, als mitjans aeris, als recursos humans de reforç i a la campanya informativa. El Govern va aprovar el mes d’abril l’acord pel qual es crea el programa de campa-nya d’estiu de prevenció d’incendis forestals, que ha permès la contractació de trenta-vuit persones noves com a personal de reforç en matèria de vigilància i prevenció.

No vull oblidar-me tampoc d’esmentar que enguany el Govern ha aprovat el Projecte de llei del sòl d’ús agra-ri, que té com a objectiu prioritari protegir els usos agraris del sòl i afavorir la producció agrària a Catalu-nya, com a element clau per garantir un servei essen-cial com és l’alimentació. Encara que, evidentment, aquest projecte de llei té una incidència directa en el camp agrícola, també té com a objectiu la creació d’un mosaic agroforestal, que és un dels objectius priori-taris del departament, i que ha de contribuir a la re-ducció de la propagació dels focs forestals, alhora que també es potencia la biodiversitat. En aquest àmbit, estem també desenvolupant un projecte per promou-re i consolidar el mosaic agroforestal en tota la zona afectada per l’incendi de l’Empordà de l’any 2012, que ha de servir d’exemple per a altres zones de Catalunya.

Cal assenyalar, també, que en aquest mes de maig s’ha realitzat l’enviament formal a la Comissió Europea de



la nova proposta del PDR 2014-2020, per tal que ini-ciïn els tràmits de consulta formal a la resta de ser-veis de la Comissió Europea i es pugui així aprovar el proper paquet de programes del PDR. En aquest PDR figura com a línia principal de l’àmbit forestal la línia de prevenció d’incendis, que ha de permetre cofinan-çar les actuacions que es realitzin en matèria d’infra-estructures de prevenció. I aquest PDR, en aquesta lí-nia, es dotarà amb 48 milions d’euros.

Amb relació a la dinamització de l’aprofitament del bosc, a més d’aquestes activitats específiques desenvo-lupades en les infraestructures de prevenció d’incen-dis, un altre àmbit d’actuació que incideix directament en la reducció de càrrega de combustibles del bosc és el dels treballs silvícoles i els aprofitaments forestals. La gestió forestal és imprescindible per tal de garan-tir la persistència de les masses forestals, compatibi-litzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el temps, tot afavorint la salut i la vitalitat dels ecosiste-mes forestals, el desenvolupament socioeconòmic del territori, la conservació de la biodiversitat i la preven-ció de riscos naturals. Aquests treballs de vegades no tenen un retorn econòmic immediat, per la tipologia de productes obtinguts a curt termini, però són im-prescindibles si en un futur es pretenen obtenir apro-fitaments rendibles d’aquestes masses forestals que fa-cin les intervencions necessàries autosostenibles.

A iniciativa del Departament d’Agricultura, el Govern de la Generalitat ha aprovat recentment el Programa d’activitats de la gestió forestal a Catalunya. Aquest programa permet desenvolupar el Pla general de polí-tica forestal de Catalunya 2014-2024, aprovat el juny de l’any passat, i que establia les directrius tècniques per a executar una política forestal integral al país.

En base a aquest acord de govern a què he fet referèn-cia, el departament continua realitzant un importan-tíssim esforç per a la dinamització d’aquests aprofita-ments forestals, especialment en l’àmbit de les forests de propietat pública, ja siguin d’entitats locals o de la mateixa Generalitat, que ocupen una superfície apro-ximada de 485.000 hectàrees. Des de la Direcció Ge-neral de Medi Natural i Biodiversitat s’ha promogut la formalització de convenis de gestió amb les entitats locals propietàries de forest, als quals ja han mostrat la predisposició d’adherir-se més de vuitanta entitats. Mitjançant aquest conveni, s’incideix en els objectius que ja es van començar a treballar l’any passat amb les entitats locals: models de funcionament que agrupin la propietat i permetin ofertes conjuntes de major vo-lum, classificació de productes obtinguts per generar valor afegir i aconseguir millor coordinació, i reinver-sió dels recursos obtinguts dels aprofitaments en altres treballs de millora en les mateixes forests.

També s’ha aconseguit que enguany el volum de fusta inclòs a l’oferta sigui de 162.680 metres cúbics, la qual cosa representa un increment del 18 per cent respecte a l’oferta del 2014, i del 90 per cent respecte a l’oferta del 2013. I això implica, òbviament, la millora i la ges-tió sostenible de 3.553 hectàrees de bosc. També, com a novetat d’enguany, i mitjançant el conveni anterior-ment esmentat, es podrà fer una licitació simultània de

la fusta de la Generalitat amb les entitats locals sig-nants del conveni, de forma que l’oferta pugui ser més atractiva per a un major nombre d’indústries.

Pel que respecta a la superfície de titularitat privada, durant els darrers anys s’ha continuat recolzant la rea-lització dels treballs de millora o aprofitament, ja sigui mitjançant mesures de foment o novetats normatives. Probablement, el fet més destacable és la modificació de la Llei 7/1999, del Centre de la Propietat Forestal, on s’ha realitzat una modificació dels òrgans de go-vern i s’ha establert una important reestructuració en la composició del consell rector.

Totes aquestes novetats i modificacions van en la línia d’una major coordinació i integració de les polítiques forestals, sota el comú denominador que estableixen els eixos estratègics del Pla general de política forestal.

En definitiva, tot aquest esforç realitzat, tant en super-fícies privades com públiques, durant aquest any 2014, es resumeix en l’execució de treballs silvícoles sobre més de 34.000 hectàrees i la posada a disposició de la indústria d’1.017.000 metres cúbics de fustes i llenyes, xifra que ha anat augmentant extraordinàriament du-rant aquests últims..., darrers dos anys.

Dins del que parlava abans del PDR 2014-2020, en el qual la dotació per a la gestió del medi natural s’ha in-crementat també del 7 i mig per cent al 13 per cent del total..., aquesta era una reivindicació que recordo que en el debat de l’any passat es va produir en aquesta mateixa sala; doncs, estem en el 13 per cent del to-tal. Per tal de facilitar aquests aprofitaments, es con-templa com una línia molt important l’execució de les millores de les infraestructures viàries forestals, amb una dotació d’11,5 milions d’euros per al conjunt del programa. Aquestes inversions tenen per objecte aba-ratir els costos dels treballs, i, per tant, contribuir tam-bé a la seva dinamització. Igualment, s’ha previst, en aquest futur PDR, una dotació de 5 milions d’euros per finançar inversions en transformació i comercia-lització de productes forestals, que ha de permetre a la indústria un pas endavant en la seva millora tecnològi-ca i en la modernització de les seves eines.

En definitiva, el pressupost final dedicat a la preven-ció d’incendis per a aquesta anualitat 2015 serà de 16.570.755 euros, fet que suposa un increment de prop de 2 milions d’euros respecte a l’any anterior.

Per altra banda, l’experiència ens indica que els apro-fitaments, incloent-hi els de finques privades, prove-nen majoritàriament de finques ordenades. En aquest sentit, per tant, també es treballa en la inclusió, en una ordre per la qual es regulen els instruments d’ordena-ció forestal, de la figura dels projectes d’ordenació fo-restal conjunta d’àmbit municipal o supramunicipal. I amb aquesta figura, com deia, es pretén incentivar la gestió forestal, mitjançant la col·laboració de les en-titats locals i les associacions de propietaris, en àm-bits de propietat tradicionalment absentista o de petita dimensió, agrupant finques, tractant-les de fer rendi-bles per raó de l’escala i dels aprofitaments, alhora que aquest document també el que vol és integrar la plani-ficació dels aprofitaments amb la planificació de pre-venció d’incendis del municipi, donant un caràcter in-



tegrador a les diferents actuacions. Per últim, també pretenem que aquestos documents serveixin de refe-rència bàsica en la redacció dels plans d’ordenació ur-bana municipal pel que fa al seu àmbit rústic.

En el PDR, com deia també –que iniciarem, espero, en breu–, s’ha previst respondre a les necessitats de planificació, establint una línia específica per a la re-dacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal, amb una dotació de 3 milions i mig d’euros.

En definitiva, continuem fent una incidència molt es-pecial en tots aquells eixos que ens marca el Pla ge-neral de política forestal i que, a mitjà termini, han de tenir un efecte significatiu en la prevenció d’incendis.

També, i per anar acabant, voldria fer referència a la necessitat de l’increment de consum. L’increment del consum és una eina que pot ajudar a fer rendible la gestió forestal sostenible. A nivell industrial, és im-portant donar sortida a les diferents tipologies de productes i a aquelles espècies que s’obtenen d’un aprofitament. És necessària l’existència d’un ventall d’indústries que permetin obtenir el màxim rendiment de cada fracció de fusta. En aquesta línia, s’ha treba-llat en diversos àmbits.

La indústria de la fusta és una part fonamental de to-ta la cadena forestal, i les serradores són un element clau per al manteniment de l’activitat econòmica en les zones rurals. El principal destí de la fusta serrada a Catalunya és la fabricació de palets, d’envasos i d’em-balatges de fusta. És per aquest motiu que cal millorar la productivitat i la competitivitat d’aquest subsector i fomentar l’ús de la fusta per a aquestes aplicacions, aprofitant que és un material respectuós amb el medi ambient i cent per cent reciclable.

De tota manera, cal apostar també per altres línies d’actuacions que ajudin al desenvolupament del sec-tor. Per això és necessari donar una sortida, mitjan-çant productes de més valor afegit, a la fusta de mi-llor qualitat que s’obté dels boscos, així com als altres productes forestals, com el suro. Una línia d’actuació iniciada és la del foment de l’ús de la fusta en la cons-trucció, i és en aquest sentit que en breu aprovarem –el Govern– un acord per al foment de l’ús de la fusta i productes derivats en edificis de la Generalitat.

Amb aquest acord, es pretenen aconseguir diversos objectius. El primer és fomentar l’ús de la fusta en edificis de nova construcció o obres de gran rehabi-litació promoguts pels departaments de la Generali-tat. En segon lloc, millorar el comportament energètic dels edificis ocupats pels departaments de la Genera-litat de Catalunya. En tercer lloc, promoure la utilitza-ció de la fusta aprofitada de forma responsable amb el medi ambient. I, en quart lloc, prioritzar la utilització de la fusta local procedent de Catalunya, contribuint a la gestió activa dels terrenys forestals i a la valoritza-ció dels seus recursos.

També s’han iniciat els tràmits de registre d’una mar-ca de garantia per a la comercialització de productes forestals de Catalunya, Catforest. Aquesta és una ini-ciativa del sector forestal amb la finalitat de permetre a prescriptors, consumidors i a la societat en general

identificar els productes forestals dels boscos de Ca-talunya en el mercat, amb la garantia de sostenibilitat, proximitat i qualitat.

Més enllà de la fusta serrada, continuem amb la pro-moció de la biomassa. L’aprofitament energètic de la biomassa forestal de proximitat és una de les línies estratègiques prioritàries del Govern, pels importants beneficis ambientals, energètics i socioeconòmics que comporta, i també per l’evident incidència en la pre-venció dels incendis forestals.

El passat dia 18 de febrer del 2014 es va aprovar per acord de Govern l’estratègia per promoure l’activació de la gestió forestal sostenible a través de l’aprofita-ment energètic de la biomassa forestal i agrícola. El balanç d’aquest primer any de funcionament de l’es-tratègia ha superat les previsions inicials per a l’any 2014. S’han realitzat nous aprofitaments forestals que han incrementat la quantitat de biomassa forestal mo-bilitzada i (sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció) el nombre d’instal-lacions de consum d’aquesta. Així, entre altres da-des, destaca l’augment del consum de biocombustibles sòlids per a l’ús tèrmic: 79.400 tones l’any 2014, que suposa un increment d’un 33 per cent de l’any 2013, percentatge superior a l’objectiu anual establert en l’estratègia 2014-2020. Aquest increment dels aprofi-taments de biomassa ha suposat posar en gestió tret-ze mil hectàrees de superfície forestal noves. També estem treballant en el foment de l’ús de la biomassa forestal en equipaments de la Generalitat –que poden ser instituts, hospitals, comissaries, parcs de bombers i d’altres edificacions– ubicats, en primera instància, en zones de caire forestal.

Aquest acord dóna resposta simultània a diversos objectius: l’eficiència energètica dels edificis, la cre-ació de llocs de treball locals, la millora ambiental i la prevenció d’incendis. I, amb aquest projecte, el Departament d’Agricultura vetllarà pel subministra-ment de biomassa local de qualitat i ambientalment sostenible. S’estima que la potència instal·lada en la fase inicial d’aquest projecte suposarà una superfí-cie gestionada anualment de 2.200 hectàrees, amb un estalvi de 5.500 tones de CO

2, i generarà 70 llocs

de treball locals.

Aquest és el capteniment que poso a la seva considera-ció i que després, òbviament, se sotmetrà a discussió.

Moltes gràcies.

El president

Molt bé. Moltes gràcies. Té la paraula ara el conseller d’Interior.

El conseller d’Interior (Ramon Espadaler i Parcerisas)

Moltes gràcies, senyor president. Conseller, secretà-ria i secretari general dels departaments d’Agricultu-ra i d’Interior, responsables dels respectius departa-ments, membres del Cos d’Agents Rurals, del Cos de Bombers, bombers voluntaris, representants sindicals,



diputades, diputats, em deuen haver sentit dir en més d’una ocasió, doncs, en els debats de pressupostos, i en diferents debats en aquesta seu parlamentària, quins són els criteris de priorització en temps de com-plexitat o de dificultat, o de retallades, d’ajustos pres-supostaris; quins són els criteris que es prioritzen en el que és, doncs, la planificació i l’execució pressupostà-ria al capdavant del Departament d’Interior.

Particularment, aquests criteris avui també voldria que es reflectissin en el que és l’establiment d’aquesta campanya de prevenció d’incendis forestals, i no són altres que els que hem subratllat en més d’una oca-sió. Per un costat, apostar per tot allò que contribueixi a garantir una major seguretat dels servidors públics en l’àmbit de la seguretat –això val per a la totalitat del departament; evidentment, també per a l’expres-sió del Cos de Bombers–, més seguretat en els nostres servidors públics, que són els que ens proporcionen, en definitiva, seguretat; i un segon criteri, que és el d’intentar millorar aquells recursos materials amb què treballen aquests servidors públics en un temps, certa-ment, de dificultat.

Permetin-me que, abans d’entrar en profunditat en el que és el disseny d’aquesta campanya de prevenció d’incendis forestals, doncs, destaqui quins són els as-pectes més importants que, a l’empara o sota aquests dos criteris fonamentals, podem presentar davant d’aquesta comissió en aquest any en concret. Els dos criteris s’expressen en dos àmbits diferents: el dels re-cursos materials i el dels recursos humans.

En el cas dels recursos materials, el que hem inten-tat en el que és aquesta campanya forestal, i això és una novetat respecte als anys precedents, és dotar la totalitat dels bombers de la Generalitat, tant en la se-va expressió de bombers funcionaris com de bombers voluntaris, de les jaquetes forestals, fins a 4.500 pe-ces de jaquetes forestals, que era una peça, doncs, que garanteix, que dóna aquesta seguretat als bombers, i que no en disposaven més enllà d’una unitat específica com era la dels GRAF. Això és una inversió de gaire-bé mig milió d’euros. I que està ja disponible a l’inici, evidentment, del que és aquesta campanya forestal.

En el capítol també de recursos materials –i ens sem-bla, doncs, un pas important– la substitució de fins a 1.700 terminals de la xarxa Rescat, de manera que, amb aquesta substitució, més les que s’havien fet de manera precedent, ja estarem en una cobertura del 100 per cent, doncs, de totes les terminals que tindran els bombers de la xarxa Rescat que estiguin dotades de GPS. Creiem que aquest és un pas endavant des de la perspectiva, en aquest cas, evidentment, de la segu-retat. Com la dotació, la recuperació, doncs, d’un heli-còpter més per fer les tasques –parlo de recursos ma-terials, ara– de comandament des de les regions..., les diferents regions d’emergències, en aquest sentit, no?

Però en aquest capítol voldria subratllar una qüestió que no ens donarà fruits de manera immediata, pe- rò que creiem que, d’alguna manera, és bo que la po-sem en servei, en funcionament en la present campa-nya, que és una aposta tecnològica també, al servei, hi insisteixo, dels objectius prioritaris, que són els de la

seguretat. Aposta tecnològica, doncs, com la que hem fet conveniant amb la Universitat Autònoma de Barce-lona i amb la UPC amb relació a l’ús dels drons en ma-tèria d’investigació i de gestió dels incendis forestals. Això no és una cosa que ens doni fruits immediats, no és que tinguem ja un dron que ens permeti fer no sé quines coses. No. Però estem treballant amb dues uni-versitats i amb el coneixement que tenim als bombers –que és allò que podem aportar a aquestes dues uni-versitats– per dotar-nos d’aquest tipus d’equipaments que ens permetin reptes com els que tenim, entre altres –entre altres– el seguiment nocturn de l’evolució dels focs forestals, que no es pot fer d’altra manera, perquè no tenim recursos. Per tant, aquí hem iniciat una línia, conscients que aquesta no serà una cosa que aquest es-tiu impacti, però, en qualsevol cas, una línia de recerca important, conveniant-ho universitats i departament.

I això sí que estarà en servei, que és que les diferents unitats dels GRAF disposaran d’una tablet, d’una tau-leta, amb el software suficient per gestionar sobre el terreny simulació, amb cartografia i amb programes específics ad hoc, de com poden evolucionar els focs forestals. Saben que cada vegada donem més impor-tància a l’estratègia en la gestió de l’incendi forestal, i a veure quina és l’evolució presumible de l’incendi fo-restal. La dotació, doncs, d’aquests recursos materials ens ha d’ajudar també en aquest sentit.

I en el capítol dels recursos humans... (Veus de fons.) Ah, perdó. En el capítol dels recursos humans, en el seu dia ja vàrem anunciar –i això està, doncs, evolu-cionant, després en donaré més detalls– la convoca-tòria de 153 places més de bombers funcionaris, de bombers professionals, en aquest sentit. Això està, doncs, fent tot el progrés que ha de fer. Per tant, això veurà la llum..., no en tindrem un rendiment en aques-ta campanya forestal. I em plau anunciar la convocatò-ria, també, de 300 places noves en el cas de bombers voluntaris, perquè és un cos en què..., doncs, en molts casos per jubilacions, per canvis, per persones que, ha-vent prestat el servei voluntari en el marc de bombers voluntaris, no poden, per raons les que siguin, pres-tar-lo. I és un contingent que se’ns anava minorant. Per tant, no només hem de suplementar el que és el Cos de Bombers funcionaris, sinó també el Cos de Bombers, en aquest cas, voluntaris.

Per tant, és tot aquest conjunt de novetats, que estan totes elles –i això és el que és més substantiu– al ser-vei d’aquests dos grans objectius: de la seguretat de les persones que ens donen seguretat –valgui la redun-dància–, dels servidors públics en les seves dues ex-pressions, Cos de Bombers funcionaris i voluntaris, i de les millores de les condicions materials de treball –en un context, certament, de dificultats. Vol dir això, doncs, que hem resolt tots els temes que tenim, que es-tem en el millor dels mons possibles? En absolut –en absolut. Tenim encara molts reptes, tenim encara mol-ta estretor pressupostària, tenim encara moltes qües-tions per resoldre. Però, en qualsevol cas, respecte al que teníem l’any anterior, això és certament un pas important que volem subratllar i que volem valorar.

Com valorem, i parlant, doncs, de... (Pausa.) I valo-rem, parlant de recursos humans, que és el més impor-



tant que tenim com a departament, la valoració que en fa el conjunt de la ciutadania. En la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió en vàrem demanar opi-nió als ciutadans –en una escala de zero a deu, doncs, que valorés quina era la feina que feien els bombers– i es va excel·lir amb una nota de 8,4. Per tant, voldria deixar constància d’una qüestió que és important: que moltes vegades, amb escenaris de servitud i d’estre-tor econòmica, de dificultats, de dificultats materials també en molts casos, el que són els recursos humans, d’una o altra manera, permeten moltes vegades su-plir això. I jo en voldria deixar constància en l’àmbit d’aquesta comissió, perquè, certament, és una nota que ratlla o que es podria qualificar d’excel·lent, i que no es deu tant al fet que tinguin els recursos a la seva disposició –com tantes vegades hem discutit en aques-ta comissió, tant en els debats pressupostaris com en altres debats–..., doncs, aquesta feina és apreciada i re-coneguda, i la gent, els ciutadans, perceben –i això és molt important, des de la nostra perspectiva– també aquest entorn segur en els que viuen..., des de la pers-pectiva, en aquest cas, de bombers.

I encara en el capítol d’agraïments, felicitacions, una qüestió que probablement ha passat desapercebuda i que té molt a veure amb el que estem parlant en la campanya d’avui. És que el 22 d’abril passat, doncs, a l’estat d’Idaho, als Estats Units, varen ser recone-guts amb un premi important, el Wildland Fire Sa-fety Award, per la tasca duta a terme en l’àmbit de se-guretat en els incendis forestals, la unitat dels GRAF del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que va ser l’única institució europea guardonada. És d’aquelles excel·lents notícies que a vegades, d’alguna manera, poden passar desapercebudes. És un guardó amb prestigi a nivell internacional, que va ser atorgat als GRAF en el marc d’un congrés internacional sobre la gestió i la seguretat en incendis forestals.

Per tant, jo crec que és de justícia que en deixem tam-bé constància en aquest marc, perquè estem parlant, precisament, de gestió d’incendis forestals, i que si-guem conscients d’allò que –ja ho som, com a comis-sió, però és bo que ho reiterem, ho repetim una vegada més–..., doncs, que tenim algunes unitats i un conjunt de Cos de Bombers, en les seves diferents expressions, eficient i que mereix el reconeixement molt més enllà de les nostres fronteres. Val a dir que és l’únic reco-neixement a un cos de fora dels Estats Units o Canadà, la primera vegada que es reconeix un cos de fora.

Dit això, deixar molt clar que sóc perfectament cons-cient, que som perfectament conscients, que, tot i les mesures adoptades, encara tenim mancances mate-rials, en recursos, i també en recursos humans –per això aquests esforços de les convocatòries que ara mateix els esmentava–, i en tindrem encara durant un cert temps. Però, gràcies a aquest esforç de l’organit-zació, moltes vegades hem estat capaços, amb aquest sobreesforç, de suplir aquestes mancances, que hi són, i que no pretenem dir de cap manera que hagin quedat resoltes pel fet que hàgim pogut fer algunes iniciatives que, fins a dia d’avui, no havíem pogut fer.

Permetin que els doni algun altre exemple, en aquest sentit, d’esforç de l’equip humà. Com molts de vostès

deuen recordar, l’any passat, i després d’un llarg perí-ode de negociació amb els sindicats respecte a la re-visió de les condicions de treball –recordo que va ser objecte en aquesta comissió de debat, aquest decret que vàrem fer–, el Govern el que va proposar és un increment, doncs, de les guàrdies que s’havien de fer, per tal de poder suplementar i incrementar de facto les hores de treball, per tant, d’alguna manera, el nombre d’efectius que teníem a disposició. Aquest va ser un debat –jo el recordo perfectament, estic segur que vostès també– controvertit en aquesta comissió, doncs, que al final va arribar a un punt en què una part d’aquestes guàrdies es deixaven a la voluntarietat dels bombers, l’altra part era obligatòria. Era obligatòria en la seva expressió durant la campanya forestal; era vo-luntària..., per tant, s’hi podien apuntar els bombers.

Em plau dir que el 90 per cent dels bombers funciona-ris han acceptat de manera voluntària aquestes guàr-dies. Per tant, en aquest capítol, també dir que aquell decret, que va ser controvertit, ha estat, doncs, raona-blement assumit pel 90 per cent dels bombers, que han assumit aquestes guàrdies voluntàries, la qual cosa, des de la nostra perspectiva, des de la meva perspecti-va, si alguna cosa indica amb claredat és que hi ha una consciència plena de quin és el servei públic que es presta, no? I, d’altra banda, també és ben cert que les tres guàrdies aquestes que sí que vam establir –i continua vigent, evidentment, aquest decret– que són obligatòries, de deu hores, dins del que és estric-tament la campanya forestal, per a la totalitat dels bombers funcionaris, el que ens donen –és el mateix que ens van donar l’any passat i que, per tant, roman aquest any, continua sent vigent– és una solidesa, una robustesa a l’hora de planificar el desplegament d’aquesta campanya forestal.

En l’àmbit dels recursos humans –continuem en aquest àmbit–, voldria, així mateix, fer una menció es-pecial en el cas dels bombers voluntaris, que al costat del que són el Cos de Bombers funcionaris contribu-eixen a garantir-nos a tots els ciutadans aquesta segu-retat de què parlàvem i que és ben valorada i aprecia-da pel conjunt de la ciutadania. Hem parlat de l’esforç dels bombers funcionaris; cal parlar, també, de l’es-forç que estan fent els bombers, en aquest cas, volun-taris, arreu del territori.

És cert que no sempre poden sortir, perquè hi ha una diversitat, doncs, de situacions personals, laborals, de naturalesa absolutament diferent –autònoms, funcio-naris... Són situacions absolutament diferents, i han de complir, per tant, aquestes seves obligacions, que són ineludibles. Però sempre que poden –i això és una constància que també cal deixar-ne testimoni en el marc d’aquesta comissió–..., sempre que s’han re-querit, doncs, aquests han donat, evidentment, respos-ta, tant se val si és a l’estiu –com ara, que afrontem una campanya en aquest cas d’estiu– com a la resta de l’any. I això crec que és possible, doncs..., és de justí-cia deixar-ne deguda constància en el marc d’aquesta comissió. «Si podem, sortim» seria l’expressió, doncs, que assumeix aquesta voluntarietat, quan des de la sala, evidentment, es demanen, evidentment, aquests serveis per complementar, per donar més robustesa al



que és tot el nostre sistema, en aquest cas, d’extinció d’incendis.

D’aquesta disponibilitat al servei de la gent des del vo-luntariat –i subratllo «voluntariat», perquè hem tingut també debats en aquest sentit en seu parlamentària, en comissió, en el Ple–, doncs, en volem deixar testimoni i la volem agrair, perquè ens ajuda en un model que, evidentment, és perfectible, com tantes coses a la vi-da, però, en qualsevol cas, ens permet donar aques-ta seguretat que sí que perceben els ciutadans i que sí que apreciem des del Departament d’Interior.

Com tots vostès saben, mesos enrere es va produir un desacord important –l’hem debatut en seu parlamen-tària, des de la tribuna del Ple, i en comissió– entre una part dels bombers voluntaris, per una banda, i la direcció de bombers, el Departament d’Interior, per altre costat. Jo crec que, gràcies a l’esforç, a la volun-tat d’entesa per ambdues parts –de totes les parts, per tant–, hem estat capaços de reconduir aquella situa-ció, de comprendre, de treballar; sobretot, de treballar molt intensament a la recerca de solucions d’aquelles coses que, d’una manera..., algunes de manera imme-diata, les altres en un horitzó una mica més llarg en el temps, doncs, puguem anar resolent, de cara a donar aquesta major cobertura i algunes de les demandes que feia aquest col·lectiu. Estem a finals de maig i puc, en definitiva, afirmar que estem donant compliment a la majoria d’aquells objectius que vàrem identificar per part del col·lectiu, doncs, de consells de voluntaris. I, en aquest sentit, sí que voldria agrair a tot el Consell de Bombers Voluntaris de Catalunya la seva actitud de lleialtat, des de la col·laboració, i el seu saber estar en aquestes darreres setmanes, en tots aquests temps.

Tot això no és incompatible –no és incompatible– amb unes legítimes exigències i reivindicacions que s’han posat, doncs, evidentment, sobre la taula. El Consell de Bombers Voluntaris, de fet, és l’òrgan legal i legí-tim de representació de tots els bombers voluntaris de Catalunya, saben la importància que hi donem des de la perspectiva del Departament d’Interior, i és la nos-tra voluntat –que reitero una vegada més–, doncs, po-tenciar, dinamitzar aquest òrgan, que és de representa-ció –té una naturalesa de vincle diferent, perquè no hi ha una relació laboral, estem parlant de voluntariat–..., doncs, aquesta voluntat de potenciar. I estem segurs que amb la incorporació dels representants de les re-gions de Lleida i Tarragona, quan aquesta es produ-eixi, enfortirem encara més el que és l’àmbit, doncs, natural, el que és l’òrgan que hi ha d’haver aquesta in-terlocució, no?

I entenem que la nostra voluntat de potenciar el Con-sell de Bombers Voluntaris no és en absolut –no és en absolut– incompatible amb l’existència, doncs, d’una associació forta que treballi amb lleialtat en la defensa dels bombers voluntaris, i en cap cas ho hem interpre-tat com dos àmbits diferents, sinó absolutament com-patibles. En aquest sentit, valorem molt positivament l’anunci..., s’ha fet avui mateix, l’he rebut..., aquest matí era coneixedor de com anaven evolucionant, doncs, totes les feines, compromisos i el seu compli-ment, i el diàleg entre bombers voluntaris, Asbovoca, i la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis

i Salvaments. En aquest sentit, valorem positivament aquest anunci que s’ha fet de retorn al front dels parcs de bombers voluntaris, dels caps i sotscaps que fa uns mesos, doncs, van presentar la seva renúncia plante-jant un conjunt de dèficits a parer seu, que hem anat orientant, així com el compromís de tot el col·lectiu de treballar units en la campanya forestal d’enguany.

Jo crec que aquesta és una notícia rellevant, perquè afrontem la campanya, doncs, amb tot aquest poten-cial, amb aquest gruix de recursos humans –bombers funcionaris, també bombers voluntaris. I, així mateix, també vull agrair a l’Asbovoca, a l’associació que és majoritària al si de bombers voluntaris, la predispo-sició a la voluntat d’acord en aquests temes, que pre-ocupen d’una manera més sensible no només el col-lectiu, sinó –em consta– els grups parlamentaris, per les preguntes que han fet, per les interpel·lacions que hem tingut, doncs, al llarg d’aquest darrer període par-lamentari. Particularment, agrair l’esforç que s’ha fet aquestes darreres setmanes d’aproximació de posi-cions, no?

I també els voldria comunicar que aquestes properes setmanes, en aquest sentit, publicarem, doncs, la convo-catòria..., no, perdó: publicarem una ordre conjunta en-tre el Departament d’Economia i el Departament d’In-terior –val a dir que aquesta no era una reivindicació ni prioritària ni secundària, no, no; no era un tema que estigués com a condició sine qua non, però creiem que s’havia de resoldre–..., adequar una ordre conjun-ta entre el Departament d’Interior i el d’Economia per a la revisió de les compensacions, cosa que no s’havia fet, doncs, des de feia ja algun temps, i que calia fer aquesta revisió, no?

Som conscients que resta, evidentment, molta feina per fer. És important aquesta nova convocatòria, que probablement veurà la llum a partir del mes de setem-bre, de tres-centes noves places de bombers, en aquest cas voluntaris, que vindran a substituir aquells que per situacions personals –bé sigui per edat, jubilacions, bé sigui per canvis de condicions laborals o d’altra natu-ralesa–, doncs, havien anat disminuint el que és un cos que és important, és imprescindible tenir-lo encaixat en un model, hi insisteixo, perfectible, però que consta d’aquests dos cossos: el Cos de Bombers funcionaris i el cos de bombers voluntaris. Resta feina per fer, evi-dentment. Hi ha molts reptes, evidentment, a superar. De cap manera voldria que desprenguessin de les me-ves paraules que perquè hàgim pogut arribar a aquests acords, que són positius de cara a la gestió de la cam-panya que tenim aquí a la cantonada, doncs, ens do-nem per satisfets. Som molt conscients que encara hi ha molta i molta feina, en definitiva, per fer, no?

La campanya –entrant ja pròpiament en la campa-nya de 2015–, més enllà del que ha expressat el con-seller d’Agricultura, és una campanya forestal disse-nyada pel Cos de Bombers, com ho és habitualment, assumint responsablement els recursos de què dispo-sem –els recursos humans a què m’he referit i mate-rials–, i en base, doncs, als informes de risc, evident-ment, disponibles. I què és el que més o menys intuïm o preveiem? Doncs, la campanya ha d’estar marcada principalment per la concentració dels esforços en el



període de màxim risc, que serà juliol i agost –això no és cap novetat, és una obvietat–, però, en qualse-vol cas, sense oblidar que s’està desestacionalitzant. I abans el conseller d’Agricultura feia una referència al fet que moltes vegades tenim els focs més grans, o el major nombre de focs, fora, doncs, de l’episodi clàssic que moltes vegades tenim in mente del que podria ser la campanya forestal, no?

Per tant, continuem amb aquell concepte que ja vam utilitzar en una compareixença el 2013, que és el de la modulació, en aquest sentit de no tenir una campanya taxada i tancada entre el 15 de juny i el 15 de setem-bre, sinó que alguns efectius, o alguns recursos mate-rials i humans, es disposen abans, i alguns altres els estirem, o ens donem la possibilitat d’estirar-los, més enllà del 15 de setembre, perquè moltes vegades te-nim més problemes a les puntes que no pas en el cen-tre. Per tant, aquest concepte de modulació, que pot ser discutit, que és discutible com tot a la vida, creiem que encara ens segueix sent, evidentment, molt útil a l’hora d’optimitzar els recursos públics.

No traguem, en cap cas, la conclusió de si hi ha més o menys risc del que hi havia en campanyes anteriors. Cada campanya és diferent. En qualsevol cas, el risc d’aquesta campanya és diferent, i és diferent perquè serà diferent la climatologia. Estàvem encara especu-lant..., els informes climatològics que tenim ens per-meten fer algunes aproximacions, que mai acaben de ser del tot certes, però, en qualsevol cas, això és el que tenim. I és diferent perquè serà diferent aquesta cli-matologia, perquè serà diferent l’estrès hídric i perquè serà diferent el règim pluviomètric respecte a la cam-panya passada.

La campanya forestal, de fet, ja ha començat. Els bom-bers ja treballen cada dia amb focs. Si vostès en fan, més o menys, el seguiment, a vegades d’aquells que te-nen reflex a la premsa o, si més no, des dels respectius territoris, que sempre, doncs, estan ben representats aquí a la cambra, saben perfectament que ja ha comen-çat, dissortadament, aquest risc de focs. I, per tant, la campanya, en aquest sentit, arriba un mes i mig avan-çada, en certa manera, respecte al que havíem vist en d’altres anys, no?

Esperem –certament, si les prediccions no fallen– plu-ja, en principi, al juny, cap a finals de juny, i la proba-bilitat que arribi –també ho hem de dir tot–, segons els informes climatològics, meteorològics que tenim, cada vegada baixa més. Estàvem a un 80 per cent de probabilitats que tinguéssim un final de juny plujós, ara estem a un 72 per cent. Per tant..., en qualsevol cas, aquest és un aspecte, un ítem, sobre el qual nosal-tres no podem incidir de cap manera. Sí que l’hem de contemplar a l’hora de fer previsions, però aquesta és la realitat que, d’alguna manera, tenim, no?

I si aquesta pluja no arribés –que és una hipòtesi amb la qual hem de treballar obligatòriament, per respon-sabilitat–, estaríem, doncs, en un estiu francament do-lent, que s’assemblaria, segons estimacions del Cos de Bombers, particularment dels GRAF, a la campanya de l’any 2003, més o menys. Saben vostès que hi ha una praxi, una metodologia, que intenta buscar a veu-

re quin és el tipus de campanya d’estiu a què ens assi-milem més. Si aquesta pluja no es consolidés, i el que ens diuen les previsions a mesura que ens anem acos-tant a finals de juny és que no es consolida, estaríem aleshores davant d’una campanya, en aquest sentit, de calor, com la que vam tenir el 2003. Si la pluja, per contra, es confirma, només a la meitat nord, estaríem en una campanya més semblant a la de 2006, que, se-gons la previsió –és la previsió, sembla, més probable a hores d’ara, amb la informació de què disposem, i amb totes les cauteles que òbviament s’han de donar en aquestes informacions–, no pot descartar la possi-bilitat d’algun gran incendi forestal. I aquest és el rep-te que tenim: no podem descartar la possibilitat d’al-gun gran incendi forestal.

Cal recordar que la definició, doncs, de gran incendi forestal..., és aquell incendi que té una velocitat i in-tensitat de flama que supera la capacitat d’extinció, i que acostuma a cremar més de cinc-centes hectàrees. Per tant, aquesta és una realitat amb què ens enfron-tem aquest estiu: poder tenir algun gran incendi fores-tal. Amb pluges des del juliol fins llavors, però la cam-panya serà ràpida i s’anirà, en definitiva, intensificant.

La situació a llarg termini insinua un juny, un juliol –però seguim en l’àmbit de les especulacions climato-lògiques– més humits del que seria normal, però cap al final de mes. De moment, en qualsevol cas, la pri-mera part serà el mateix ritme actual de sol, tempe-ratures altes i entrades de ponent. Per tant, tenim un risc cert, un risc real, que hem, dissortadament, po-gut apreciar. La realitat és que la meitat del país no ha superat el 50 per cent de precipitació acumulada d’un any normal. Per tant, estem a la meitat del que hau-ria d’haver plogut, si agaféssim les mitjanes, i que el maig ha posat en disponibilitat la vegetació i ha avan-çat, també, la campanya del cereal.

Extingir un incendi, ho sabem prou bé, i ho saben prou bé els membres de la comissió, no és només ata-car-lo llançant aigua. És molt més que tot això, és te-nir una estratègia, i aquí és on la gestió, la coordina-ció, la professionalitat del Cos de Bombers, doncs, prenen més importància i més valor, no? No es trac-ta d’un tema només –que també– de recursos, sinó de com els bombers prenen les decisions de com gestio-nar aquests recursos, perquè aquests, que sempre se-ran limitats –i com a tals sempre seran millorables, però, en qualsevol cas, sempre seran limitats–, puguin ser al màxim d’eficients, al màxim d’efectius, no?, co-sa que implica un coneixement important de quina és la capacitat del mateix cos.

Jo crec que orientem molt els esforços en aquest sentit. Els bombers ja no fan, en definitiva, el que volen da-vant d’un incendi –estem en un altre moment, jo crec, molt més evolucionat que això–, sinó que decideixen quina és la millor estratègia –quina és la millor estratè-gia– en cada incendi, perquè cada incendi és diferent. I és en aquest sentit que tota l’experiència aquesta que posem com a innovació en aquesta campanya de les tablets al servei de la gent dels GRAF, amb software sofisticat i amb planimetria de qualitat, ens permet, d’alguna manera, o ens ha de permetre sobre el ter-reny, doncs, d’incrementar aquesta capacitat de pren-



dre decisions sobre les màximes certeses. I això crec que és una novetat rellevant, important, en aquesta campanya.

La campanya del 2013, els bombers van aplicar una estratègia a l’hora d’extingir els incendis basada en un atac contundent en rebre l’avís. Aquesta és una es-tratègia en què, per tant, tenen un pes important els mitjans aeris. També ho hem discutit unes quantes vegades, en aquesta comissió. Això significa, doncs, un tren de sortida amb més dotacions, tant aèries com terrestres, i, sobretot, amb aquest suport de mitjans aeris des del primer moment, per evitar que aquests conats anessin a més, no? I aquests dies, doncs, sense anar més lluny, parlant-ne amb els responsables, els diferents caps de regió, aquesta és l’estratègia que s’ha seguit. Hem tingut molts incendis, quantitativament, fins i tot hem tingut alguns elements de simultaneïtat, però l’atac intensiu, ràpid, amb mitjans aeris, que al-gunes vegades, doncs, feien una passada i ja s’havia resolt, l’atac molt, molt, molt inicial, en origen, és en part, creiem, doncs, aquesta clau de l’èxit.

L’any passat, aquesta contundència la vam reforçar amb aquest doble brífing. Saben que una de les nove-tats que havíem incorporat és fer brífing matí i tarda, i ubicar els mitjans aeris i fer l’estratègia per a l’endemà en funció d’aquestes informacions de qualitat. Això ho seguirem, evidentment, fent, ho tornarem a fer, ho reiterem aquest any. I la valoració del risc que realit-zen els bombers de la Generalitat als seus brífings dia-ris es farà en base, evidentment, als índexs de sequera, a la situació sinòptica i de les condicions meteorològi-ques esperades en cada dia, així com a la referència de l’anàlisi de risc, que es determinarà en base al mapa de risc dels incendis forestals que fan els agents rurals al Departament, en aquest cas, d’Agricultura.

Operativament, podem parlar d’una certa continuïtat en el desplegament d’un operatiu semblant al que vam tenir, doncs, l’any passat, reforçant..., de 71 parcs pas-sem a 73 parcs de bombers funcionaris, amb esqua-dres forestals a Olot..., amb esquadres forestals; ober-tura de 6 parcs de bombers d’estiu, en aquest cas 2 a Girona –el parc de Llançà i l’esquadra de Vilajuï-ga–; a Olot, l’esquadra de Cabanelles; a la regió nord, a Mollet i a Sant Feliu de Codines; a la regió sud, a Vilafranca del Penedès, l’esquadra de l’Ordal i Tarra-gona; a Tarragona, l’esquadra de Torredembarra; i a Terres de l’Ebre, la de Tortosa i Benifallet.

Obertura dels parcs de bombers voluntaris durant deu hores al dia en període de campanya forestal, per complementar totes aquestes tasques de tipus organit-zatiu i per garantir aquesta cobertura territorial que busquem, doncs, màxima, establint fins a un màxim de sis columnes mòbils, una per a cada regió: centre, Girona, Lleida, «metro» nord, metropolitana sud; Tar-ragona i Ebre saben que és una única columna, com hem fet en els anys precedents, que s’activa en funció del risc de cada incendi forestal.

I respecte als punts de guaita, que aquest ha estat un altre tema moltes vegades debatut en aquesta comis-sió, doncs, per a la campanya de 2015 hi ha la previsió d’obertura d’exactament els mateixos punts de guaita

que es varen obrir l’any passat, 53 en total –11 a Giro-na, 7 al centre, 9 a Lleida, 8 a Tarragona, 9 a l’Ebre, 6 a l’àrea metropolitana nord, 3 a l’àrea metropolitana sud–, donant per acabada la reducció que en el seu dia –en temps del conseller Saura– va començar, el 2006, de racionalització d’aquells punts de guaita. Ho diré en positiu o ho diré d’una altra manera: ja no tancarem cap altre punt de guaita. No en tanquem cap respecte a l’any passat i creiem que, en aquest procés gradual, doncs, s’ha anat racionalitzant. I es mantenen aquests perquè es consideren tots ells essencials i, evident-ment, útils en el que és la prevenció i la visualització dels incendis, no? Un procés que ha permès adequar aquests punts de guaita a les necessitats operatives, tot valorant el nombre d’avisos, la visibilitat, etcètera, i altres aspectes operatius que en més d’una ocasió hem debatut en aquesta mateixa comissió.

I, així mateix, disposarem dels mateixos vehicles de lloguer que a la campanya de 2014, un conjunt de set furgonetes per poder desplaçar el personal, les perso-nes, de nou places, cosa que permet no haver d’hipo-tecar vehicles de bombers, sinó que per al transport dels recursos humans no posem en qüestió..., no hipo-tequem aquests vehicles. I el total de la flota mòbil per a aquesta campanya és de 769 vehicles, de tipologies evidentment diferents.

Incorporem posicions de reforç de comandament als centres de comandament de bombers, de la unitat tèc-nica del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals –els GRAF–, tot potenciant el suport al comanda-ment, l’anàlisi i el seguiment d’incendis forestals; i un punt de trànsit –l’àrea d’estacionament temporal dels mitjans disponibles en espera d’assignació de tasques. El punt de trànsit és un tema important, des de la pers-pectiva de la gestió dels incendis; és la porta d’entra-da, d’alguna (sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció) manera, al que són els incendis, no?, i és el que rep i coordina tots els recursos i les tasques logístiques del seu personal. Per tant, hi ha un increment significatiu del reforç logístic, del reforç d’equips de prevenció activa forestal –dels EPAF– permanents de les regions d’emergències.

Pel que fa als mitjans aeris, el més rellevant –i acceleraré tant com pugui, senyor president–: enguany incremen-tem el nombre de recursos aeris respecte a l’any passat en un helicòpter més. Reubiquem un helicòpter de co-mandament a cadascuna de les regions d’emergències. Per tant, passem de 35 a 36 mitjans aeris, dels quals 26 són helicòpters i 10 són avions –guanyem aquest he-licòpter de comandament. Aquests mitjans tindran un paper destacat en aquesta campanya forestal quant a la seva distribució territorial, una part de la qual ja s’ha fet, i que van movent-se segons les previsions, evident-ment, de risc, perquè les seves bases operatives, doncs, van variant. La flota la componen helicòpters bom-barders, helicòpters de comandament, helicòpters po- livalents, avions de vigilància i d’atac, i hidroavions amb una capacitat de descàrrega de 61.800 litres.

Els mitjans aeris són una eina imprescindible –també recordo haver-ho debatut en el si d’aquesta comissió– per a aquesta estratègia, doncs, d’un atac molt prime-renc en els primers indicis de foc. Per tant, en aquest



sentit, conservem la mateixa potència aèria i hi donem el valor..., al costat, evidentment, del més important, que són els recursos humans, i d’aquesta gestió intel-ligent dels incendis, fent estratègies, doncs, creiem que fa una bona complementació, no?

Per facilitar la feina dels mitjans aeris, enguany hem fet un conveni de coordinació entre l’Ajuntament de Banyoles, el Departament d’Interior, el Club Natació Banyoles i la Creu Roja de Banyoles, perquè saben que l’estany de Banyoles és crucial en un territori ampli. Hem endreçat la manera com ens coordinem. Quan hi ha emergències tenim la prioritat òbvia, doncs, absolu-ta, de poder fer càrrega i descàrrega, i hi han altres mo-ments que no són d’emergència, que són de pràctiques i són de gestió. Per tant, celebro que ens hàgim posat d’acord –amb facilitat– amb els diferents usuaris dels diferents usos que té l’estany, i, per tant, això ens dó-na, en aquest sentit, una major estabilitat per al que és aquest ús, perquè és un estany estratègicament ubicat.

I un altre conveni –no m’hi estendré– és aquest que ja ha esmentat el conseller d’Agricultura, és el que vam signar, en aquest cas, amb la Diputació de Barcelona. De fet, reeditàvem un conveni signat per qui aleshores era president de la Diputació de Barcelona –el presi-dent que ara és a la nostra Comissió d’Interior–, que va més enllà de complementar-nos..., no només en les qüestions relacionades amb l’estratègia de comunica-ció, d’informació i campanyes de sensibilització, que fèiem en conjunt amb la Diputació de Barcelona, sinó que anem una mica més enllà i hi incorporem, doncs, altres elements d’intercanvi d’informació, etcètera. O sigui, l’hem ampliat, perquè en fem totes les parts una valoració positiva.

I esmentar, en definitiva..., se m’acaba el temps, però permeti’m una breu referència a la resta de col·lectius, doncs, que estaran al costat i sota les directrius –com ha de ser– del Cos de Bombers, que contribuiran a tenir una campanya forestal..., que se’ns presenta complicada, que té elements de risc, que tenim una probabilitat certa de tenir algun gran incendi fores-tal –depèn de quina sigui l’evolució climatològica–; doncs, a tota l’altra gent que d’una o altra manera par-ticiparà d’aquesta campanya –auxiliars de voluntaris forestals, el personal de les ADF–, així com la resta de cossos d’emergències que sempre, d’una o altra ma-nera, hi interactuen, des de la Creu Roja fins al SEM, fins a Protecció Civil..., en aquesta campanya forestal. Per tant, a tots ells, a l’avançada, en el que és una cam-panya en què hem de mantenir, evidentment, la guàr-dia alta, en què hem fet alguns canvis estratègics i en què pensem, doncs, que tenim un risc, però hem de ser capaços de poder-lo combatre, l’agraïment per l’esforç que ja estan fent en aquests moments per poder tenir una campanya forestal en què puguem contenir aquest risc que objectivament tenim, com a país mediterrani, evidentment, que som.


El president

Molt bé. Gràcies, senyor conseller. Passem ara al torn dels grups parlamentaris.

En primer lloc, té la paraula, en nom del Grup Parla-mentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, el di-putat senyor Dionís Guiteras.

Dionís Guiteras i Rubio

Moltes gràcies, president. De quants minuts disposem, perdoneu? (Veus de fons.) Ah, sí, això està bé. (Veus de fons.) Eh? (Veus de fons.) Deu minuts, ah, d’acord, d’acord. (Veus de fons.) No, no. (Rialles.) Segurament els gastarem i, si n’estalvio, doncs, tampoc passa res. Era per situar-me, president. Gràcies.

El president

Doncs, deu minuts.

Dionís Guiteras i Rubio

Molt bé. Gràcies, president.

Bé, primer, gràcies, consellers Espadaler i Pelegrí, per ser aquí avui. La benvinguda a tota la gent dels diferents departaments i, evidentment, dels bombers, bombers voluntaris, agents rurals, sindicats, que ens acompanyen avui.

El primer que he de dir és –i em plau molt de dir-ho, eh?–: quin canvi amb el debut d’aquest diputat, de fa tres estius, no?, tres presentacions, on aquí al costat teníem col·lectius, doncs, que no estaven gens d’acord amb les polítiques dels diferents departaments –pen-so en els bombers– i que, bé, avui no hi són, reivindi-cant-se aquí fora, segurament perquè han cedit molt –com no pot ser d’una altra manera, i s’espera tam-bé d’un personal tan compromès com els bombers– i també, evidentment, doncs, suposo, pels esforços que han fet els diferents departaments –i, en aquest cas, poder més directament el d’Interior, perquè li toca més el Cos de Bombers.

Però això no vol dir que sigui un èxit. M’ha agradat sentir-ho, també, conseller, que deia que no era un èxit, sinó que era una canalització i un sentit de res-ponsabilitat per part de tots. No vol dir que això es-tigui acabat. Els diferents actors –bombers, bombers voluntaris, agents rurals– tenen compromisos amb vostès. El que els demanem és que compleixin aquests compromisos. Estic segur que ho faran, però no cal..., no ho podem obviar. Per tant, calen EPI, calen mit-jans, calen millors parcs, calen assegurances per a bombers voluntaris, calen desplegaments de les esca-les tècniques dels agents rurals, i dels bombers tam-bé. Per tant, content i satisfet que la pau social ja hagi arribat, però no s’adormin, si us plau. Els compromi-sos hi són, s’han de complir, i cal continuar negociant, perquè això redunda en el bé de la societat. És el com-promís del Govern, hauria de ser el compromís del Govern; ha de ser, i segur que serà, el compromís d’aquests cossos.

Dit això, que està molt bé poder-ho dir, hi han dife-rents coses que m’agradaria preguntar-los als diferents consellers.

Heu parlat, conseller Espadaler, del tema dels drons, que ja en vam parlar en l’anterior compareixença, de



fa un any. A mi em consta que ja en tenen un, que s’hauria d’acabar de fer, i també m’agradaria saber a les universitats com ho tenen, perquè considerem que és una eina que pot ser molt important. Ja sap que, per exemple, en el tema de les torres de guaita no compar-tíem molta de la seva anàlisi, i en les implementacions de les noves tecnologies pel que fa als avisos del 112 –això ja li ho vaig dir. En el tema de les tecnologies dels drons..., per poder fer aquest seguiment a les nits, tan important, que no es pot fer des del terreny, des de peu de terra, no?, des dels camins i des dels boscos, doncs, que es pugui fer des de l’aire és molt important.

Conseller Pelegrí, també parlava dels ramats al bosc, una eina fonamental per poder tenir els boscos endre-çats i poder complementar les rendes dels propietaris forestals i dels ramaders. Però també estem molt pre-ocupats, perquè la Comissió Europea ens ha fet un toc d’alerta, un toc d’alerta del qual no tenen responsabili-tat vostès, però sí que hi té responsabilitat el qui pacta les polítiques agràries comunitàries, que ha cedit, en el seu moment va cedir, en el fet que les vaques pas-turen als prats; això ho deuen saber tots els ciutadans, però a mi m’agradaria molt que els ciutadans em di-guessin si mai han vist una vaca pasturant en un prat a Catalunya, perquè els prats estan a Astúries, els prats estan a Cantàbria, els prats estan al País Basc, hi han deveses a Andalusia i Extremadura, però a Catalunya les vaques pasturen en els prats arbrats, altrament dits boscos. Això ens pot comportar una sanció, i estaria molt bé saber què és el que es pensa fer amb això.

Una altra de les coses de les quals estem molt satisfets, perquè hi hem participat en la mesura que hem po-gut, és el tema dels plans de gestió supramunicipals, per tant, la modificació dels estatuts del Consorci de la Propietat Forestal, que crec –creiem– que ha estat un encert. I ara el que cal és posar-ho en pràctica, i segur que donarà molts de fruits.

Hi ha una qüestió que també ens preocupa molt, que és el tema de –i l’heu tret, conseller Pelegrí– les urba-nitzacions i les franges perimetrals, i els ajuts, que es-tan molt bé, amb la Diputació de Barcelona; però crec que aquí hauríem de fer una altra cosa, també, que no estaria de més, que és parlar i implicar-hi el Departa-ment de Territori i Sostenibilitat i veure de quina ma-nera podem legalitzar d’una vegada totes aquestes pi-lones..., bé, aquests munts d’urbanitzacions que estan en una situació alegal, i que no depenen només de les franges de seguretat, sinó que depenen de l’ACA, de-penen d’altres..., del Departament de Territori i Sos-tenibilitat, pel que fa a poder, d’una vegada, acabar obres, recepcionar-les, i que els propietaris puguin fer front a aquestes obres, perquè no siguin un perill. Per-què ara, en una urbanització que no estigui recepcio-nada, si es crema una casa, no es pot reconstruir, i els ajuntaments no podem donar llicències majors, ni me-nors tampoc; bàsicament, majors.

Per tant, a veure com ho podríem fer per implicar-lo, i així ja tindríem tot el tema de les urbanitzacions arre-glat. Perquè, clar, quan li demanes a un propietari que destini uns diners a la protecció de les franges perime-trals, també et diu: «Bé, és que jo pago IBI, i també m’agradaria que tinguéssim la urbanització acabada.»

Per tant, hauríem de trencar aquesta dinàmica tan poc eficient i que ens porta a tots tants problemes.

Han parlat dels convenis amb les diputacions pel que fa a les polítiques forestals de prevenció, però poder..., perdó, d’extinció..., d’estudi i prevenció d’incendis, pe- rò potser també estaria bé ampliar-ho –i no ho sé, potser ja ho han fet i, si de cas, m’ho corregeixen– a la gestió, la gestió dels plans de gestió forestal, que hi han ara molts tècnics –hi ha les diputacions, hi ha el Centre de la Propietat Forestal... A veure de quina manera es poden coordinar tots aquests recursos, per-què són migrats i valdria que tinguessin..., se’n pogués treure el màxim exponent.

Una altra cosa que heu parlat, conseller Espadaler, és el tema de la coordinació, d’aquests punts on s’ha de controlar..., o s’han de coordinar –perdó– totes les tas-ques i tots els equips, i recursos humans i materials, per atacar un incendi. Heu parlat de bombers. M’agra-daria saber si s’ha fet alguna cosa o està prevista en aquest pla alguna modificació, alguna novetat, pel que fa a les coordinacions de tot el sistema. És a dir, ja no només de bombers, ja no només de mitjans aeris i mit-jans terrestres, ja no només de mitjans de vehicles, sinó també ADF. Els pagesos membres de les ADF es que-daran a les nits només per alimentar les cisternes dels cotxes de bombers, dels camions de bombers, o tin-dran alguna altra implicació? Perquè això és un motiu de conflicte. I jo parlo ja del terreny, eh? Els ajunta-ments, i els voluntaris, els caçadors, la gent que co-neix..., els boletaires, la gent que coneix el terreny, que coneixen els camins, que coneixen..., al final, sempre acaba sent el mateix caos. Això ho he denunciat en les tres compareixences ja, eh? Si tenen alguna cosa pre-parada perquè no siguin motius de conflicte. En una situació de crisi, el que hem d’evitar són els conflictes.

Hi ha una altra cosa també, que això..., conseller Pele-grí, que vostè ha parlat de..., que en el PDR hi han fet molta incidència, però també creiem nosaltres que no només tot l’esforç l’ha de fer el seu departament. I par-lo de la gestió dels camins, dels camins rurals. Per què un pagès o un propietari forestal ha de participar en el pagament encobert d’una autopista o d’una via rà-pida, i, en canvi, només a compte de la seva bossa, que està dintre el PDR, s’arreglen els camins forestals, quan poder el Departament de Territori i Sostenibili-tat també hi hauria d’estar implicat? Perquè, en defi-nitiva, el camí poder l’utilitzen el pagès i altres per-sones que van al bosc, però, quan es crema, l’utilitzen els bombers i els mitjans de salvament. Per tant, crec que..., creiem que seria important que el Departament de Territori i Sostenibilitat també fes una part d’aquest esforç, i no només el seu departament, que al final hi ha de destinar recursos que podrien servir per a altres polítiques de foment del sector, i acaben a qüestió del territori.

Hi ha una altra qüestió que també voldria posar da-munt la taula, que és que poder fóra bo –que és una proposta que els llancem des d’aquest grup parlamen-tari– que no només féssim la presentació de la cam-panya, sinó que al final de la campanya féssim la valoració de la campanya. Seria una altra comparei-xença que ens podria ser a tots molt útil, crec, a vos-



tès i, sobretot, a nosaltres també..., de valorar aquelles qüestions; perquè, com han dit, i jo els ho he escoltat aquestes tres vegades, els incendis..., no són de condi-cions iguals les diferents campanyes, ni els diferents territoris. Catalunya és asimètrica; la climatologia, evidentment, també; la casuística, ni en parlem. Per tant, poder fóra bo que aquesta anàlisi, en comptes de fer-la al presentar també la nova campanya, la féssim després, amb totes les prevencions que té una anàlisi d’una campanya. Doncs, en uns mesos que vostès con-siderin oportuns, eh?, no dic jo ni al cap d’un mes, ni al cap de tres. Però poder fóra bo.

Entenc perfectament –entenc perfectament– que tam-bé distorsiona que la campanya..., les campanyes ja no comencen, a causa del canvi climàtic i d’altres qües-tions, tal dia i acaben tal dia, sinó que a vegades can-vien en el temps.

I ja només –vaig veient que he acabat els deu minuts– un prec. Perdonin que sigui tan localista, però, en els mapes de prevenció de risc, hi surt el Moianès, però en els avisos no hi surt, encara. Els faria el prec que hi sortís.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari Socialista, el diputat senyor Xavier Sa-baté.


Moltes gràcies. Gràcies, consellers, en aquesta com-pareixença tan concorreguda –dono la benvinguda, també, a tots els assistents i les assistents– i tan pací-fica, no?

Perquè vostès ens pinten un panorama de color de rosa, com si estiguéssim en el millor dels casos, no? (Pausa.) Sí, sí. Senyor conseller Pelegrí, què vol dir que és que la 2014 va ser una temporada «atípica quant a incendis»? Què vol dir? Que n’hi va haver pocs? Su-poso que vol dir això. Però l’any passat, a la seva com-pareixença, ja va dir el mateix. Va dir: «Ha estat, la del 2013, una temporada atípica.» Si és que parla de temporada «atípica», aquesta va ser..., va triplicar, si no ho tinc mal comptat, els incendis que hi va haver el 2008 i el 2010, per exemple, no? –per exemple. És a dir, que hauríem de començar a dir les coses pel seu nom. Les temporades «normals» i «atípiques»... No ho sé, és que, clar, les temporades «normals» són les que, en teoria..., no n’hi hauria d’haver cap –sabem que és molt difícil, al nostre país, no?

Em sobta, també, que vostès continuïn parlant dels mesos de més atenció dels seus departaments..., els mesos de juliol i agost. Per què hi insisteixen tant, si l’any passat, ja, els mesos de març i juny, com vostès també han reconegut després, van ser els dos mesos que hi va haver més incendis? (Pausa.) Sí. En total, 1.383 hectàrees, març i juny. I juliol i agost, només 44. És molt sorprenent, no? Perquè això vol dir... I el 2013 va passar el mateix, si no ho tinc mal entès. Hi va ha-

ver més incendis els mesos de març i juny –i no tinc aquí les hectàrees, però deu ser una..., no sé si la pro-porció era similar–, que no pas de juliol i agost.

Per tant, aquesta reducció dels mesos de major risc..., hauríem ja de començar a acabar-ho. El que passa, que vostès, quan van entrar al Govern, ja van dir: «Només són dos mesos de risc.» Però són més, perquè ho de-mostren les estadístiques. Per tant, no hi insisteixin. Els mesos de març i juny, a Catalunya –ja ha passat di-versos anys–, són els mesos de major risc. Número u. Aquesta és la consideració del Grup Socialista.

Número dos. Tractem boscos, conseller. Què em diu? Quin tant per cent? Cada any... En fi, jo ja fa dos anys que no vinc aquí a fer la compareixença. Avui m’ha tocat, no sé si per la seva desgràcia o per la meva sort –perquè jo estic content de fer-la, substituint el meu company Ferran Pedret. Però, miri, cada any que he fet aquesta compareixença, he hagut de treure jo el tant per cent de superfície tractada de boscos, perquè vostè no ho fa mai. Vostè diu: «Nombre absolut d’hec-tàrees: hem tractat 34.000 hectàrees.» Quant és això, respecte de la superfície forestal total de Catalunya? El 3 per cent. (Pausa.) Per tant, és un pobre tracta-ment.

I sap què passa? Que vostès no l’afavoreixen. Sap què passa? Que el poc que es fa, no s’aprofita. Sap què pas-sa? Que la fusta..., jo, que sóc de Tarragona, en fi, vaig a fer esport per allà, al port, un parell de dies la set-mana. Veig que la fusta s’acumula als molls del port de Tarragona. I em diuen els companys de Girona que al port de Palamós també. Què vol dir això? Que se’n va la fusta cap a Itàlia, tots ho sabem. Per tant, poc aprofitament. «Oh, vam fer un gran pla el 2014, el mes de febrer, i en un any hi ha un gran balanç» –un «ba-lanç positiu», ha dit vostè– «de l’aprofitament d’aques-ta fusta.» Em pot dir en què es concreta, això? Apro-fitaments energètics: quants aprofitaments? Quantes instal·lacions noves? Quanta instal·lació d’aprofitament energètic de biomassa en concepte d’aquest aprofita-ment silvícola, que en diuen vostès? No fan prevenció, per tant, conseller, almenys pel que fa al tractament dels boscos.

I sap què passa? Que tampoc no fan informació ni conscienciació. Miri, aquesta setmana passada hem tingut al Catllar, municipi del Tarragonès, un..., en fi, un incident, que a mi –no sé si dir-ne «incident», però ja m’entendrà–..., això, de neteja de franges i de bos-cos, no? Que, com que la majoria són boscos privats a Catalunya..., uns boscos, amb permís de la Genera-litat, amb permís de l’Ajuntament del Catllar..., el seu aprofitament és discutit per alguns grups socials, al-guns moviments socials dits ecologistes –en fi, hi hau-ria molt a dir, segurament, no? Per què passa això? Perquè no hi ha la suficient informació i consciencia-ció de la població. És a dir, això és bo. L’Ajuntament del Catllar es mereix un premi per això. I els propieta-ris dels boscos que han fet aquest aprofitament, també. I vostès, quan ha passat això i hi ha hagut contestació a la premsa, han callat. Per què? Perquè tot això els re-llisca –perdoni l’expressió. Ha hagut de sortir l’Ajun-tament del Catllar a defensar el tractament dels boscos i l’empresa. I vostès callats com a morts, perdoni.



Hi ha d’haver informació, hi ha d’haver conscienciació, hi ha d’haver major aprofitament forestal; per tant, major promoció d’aquests aprofitaments. I, per tant, major informació, una crida als ajuntaments, als em-presaris, als propietaris dels boscos, a dir-los que se’ls facilitarà, que si tenen algun problema se’ls defensarà, que se’ls assessorarà, etcètera. I aquesta és la major política de prevenció, que vostè avui aquí no pot ex-hibir, perquè és molt minsa. I aquest és el problema. Diu: «Ah, hem signat un acord amb la Diputació de Barcelona.» Però és el 33 per cent de la superfície fo-restal de Catalunya, la que hi ha a la província de Bar-celona. Les altres què, conseller?

Les franges. No ha dit xifres. Vostè està content de les franges? És un desastre, no es tracten. Per què no es tracten? Perquè no hi ha el suficient esforç de govern, de país, de vostès encapçalar i liderar una acció amb els ajuntaments, dir: «Netegem de veritat les franges.» Perquè és un dels elements més perillosos per a la pro-pagació dels incendis i més perillosos en algunes o en moltes de les urbanitzacions que, desgraciadament, te-nim a Catalunya. I sabem que als propietaris els costa, i més quan hi ha crisi econòmica, naturalment, per-què suposa un esforç fins i tot econòmic, si no hi ha després un aprofitament de les podes o de les tales d’aquestes franges.

Conseller Espadaler: finalment, està content perquè han arribat a un acord amb els bombers voluntaris, no?, m’ha dit? Jo també, sí. Però ha arribat tard, eh? Hi hem estat mesos, eh? Hi ha hagut protestes, eh? Hi ha hagut sacrificis i gent que s’ha hagut de tancar, etcète-ra. Jo espero que, en fi... Aquest director general –per-doni, eh?– l’ha de cessar. És que ja fa mesos. (Pausa.) Sí, sí. Sí, home, sí. (Veus de fons.) No, no, sí, ja. Vostè i jo ja vam tenir una llarga discussió. Al final, ho va fer, però vostè, com que a l’hora de veure... Escolti, no passa res: si un funcionari, pel que sigui, per la se-va preparació, pel seu tarannà, per la seva mala sort –potser, de vegades, és mala sort–, no ha gestionat bé, més val que el canviï, perquè la interlocució amb els treballadors públics depèn també molt de qui hi ha al davant. I de vegades hi ha gent, doncs, que ja està..., ha complert la seva missió, ja no dóna més de si, etcètera. I, per tant, jo me n’alegro, finalment, del resultat, però no del procés. I, si no, en fi, els treballadors que hi han estat implicats em sembla que tampoc, tampoc estan contents del procés. Del final... M’agradaria, per cert, que m’expliqués en què al final ha consistit aquesta qüestió, perquè em sembla que almenys el nostre grup no ha tingut informació sobre aquesta qüestió.

I m’agradaria també que no ens parlés de drons i d’he-licòpters. Fa dos o tres anys, van salvar les protestes dels bombers..., crec que fins i tot van fer una roda de premsa aquí, en aquesta casa, emportant-se..., convo-cant una roda de premsa amb els helicòpters, i van sortir unes fotos molt boniques. Me’n recordo perfec-tament. Enguany no..., espero que no passi el mateix amb els drons.

No, li ho dic perquè val la pena que tinguem consci-ència tots de què és el que està passant. Em pot expli-car quina és l’antiguitat del material mòbil del depar-tament, pel que fa a prevenció i extinció d’incendis?

Dels camions, de les furgonetes, etcètera? En fi, crec que valdria la pena que el poble de Catalunya ho sabés i que nosaltres, com els seus representants, també sa-béssim com estem de material. Si vostè pensa que..., en fi, què és el que es podria millorar –diguem-ho ai-xí, va, diguem-ho en positiu. Ens pot explicar quins són els seus plans pel que fa a la renovació de mate-rial? Sobretot de material mòbil, que és important no només per a la prevenció i l’extinció, sinó per a la ma-teixa seguretat dels bombers que han de circular amb aquest material.

En fi, tindria moltes més coses, president, però crec que, de moment, això és suficient.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula ara, en nom del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya, la dipu-tada senyora Alicia Alegret.

Alicia Alegret Martí

Moltes gràcies, president. Gràcies, conseller. Saludar també tots els assistents i donar-los la benvinguda.

Dir-los que en els darrers cinc anys, del 2010 al 2015, l’any 2014 és l’any amb menys superfície cremada, i destacar com a primer l’any 2012, amb més de quinze mil hectàrees forestals cremades. Aquest any, aques-ta campanya està condicionada per la mala gestió que han fet envers els bombers voluntaris. En el Ple del Parlament del 5 de març es va aprovar una moció, la 186, sobre bombers voluntaris, a proposta del Grup Popular. Pretenia ser amb un major nombre d’acords, però la majoria de Convergència i Esquerra ho van im-pedir. I aquesta és la qüestió que ha condicionat aquest any i aquesta campanya. I avui ens ha dit: «Per fi hem arribat a un acord.» I em sumo al que deia ara el por-taveu del Grup Socialista: arriba tard. I arriba amb les parts –sobretot, les parts dels bombers voluntaris–..., desgastats. On el Govern ha demostrat la seva inca-pacitat per al diàleg, i només s’ha avingut a un dià-leg quan la situació ja era insostenible. I per nosaltres, conseller, ha sigut un greu error, un innecessari error que podia haver resolt, solucionat, dialogat, acordat fa mesos. I és una qüestió que encara no creiem que s’ha-gi resolt satisfactòriament.

Pel que fa a la compareixença del conseller d’Agri-cultura. L’any passat, vostè es va presentar en aques-ta comissió fent gala de modificacions legislatives envers les infraestructures estratègiques d’autopro-tecció. Concretament, respecte al reforç en l’obliga-ció d’executar les mesures de prevenció d’incendis en les urbanitzacions, la possibilitat que els ajuntaments executessin les franges i cobressin una taxa, i la pos-sibilitat de realitzar rompudes sobre terrenys cremats. En aquest any que ha passat, si ens podria quantificar quantes execucions de franges s’han realitzat, quants ajuntaments han aprovat les corresponents franges, quantes rompudes postincendi s’han realitzat. I, per altra banda, quina ha estat l’execució, en aquest any, del Pla econòmic financer forestal de Catalunya.



I, d’altra banda, vostè avui ens ha anunciat també, conseller, aquest acord sobre..., en edificis de la Ge-neralitat, per a l’ús de la fusta. Nosaltres..., jo, de fet, era una pregunta que tenia també per fer-li, de quants projectes exemplificadors en edificis de la Generali-tat s’han realitzat per a l’ús de la fusta en construcció, perquè crec que aquest acord que ens ha anunciat avui ja el va anunciar l’any passat. Era dir-li si és que han pogut avançar aquest any, o aquest acord serà el punt de sortida per poder gestionar aquest tema.

Tenim informació que ens ha fet arribar, imagino que a tots els grups parlamentaris, l’Associació Profes-sional d’Agents Rurals de Catalunya, que ens diuen, sobre aquesta campanya d’incendis del 2015, que els principals problemes del Cos d’Agents Rurals, que te-nen en aquests moments, són els següents, i ens els quantifiquen en cinc: el nombre insuficient d’agents especialitzats en prevenció i investigació d’incendis forestals; la manca de coordinadors de l’especiali-tat a nivell regional i nacional; plantilla insuficient en la major part de comarques; formació, mitjans i en-trenament insuficients dels agents especialitzats, i la manca de mitjans per a la primera intervenció. Imagi-no que el conseller té aquesta informació, i dir-li si en aquesta campanya, en aquesta explicació de campa-nya que ens han presentat avui, resolen aquestes man-cances que l’Associació Professional d’Agents Rurals de Catalunya ens denuncien i alerten de cara a aquesta campanya del 2015.

I, d’altra banda, aquesta mateixa Associació Profes-sional d’Agents Rurals també ens diuen els incompli-ments de les recomanacions del Parlament sobre el dictamen de l’incendi d’Horta de Sant Joan, i, de fet, ens les enumeren. També voldríem saber, conseller, que aquí té feina i deures pendents, si tenen el capteni-ment i la voluntat de complir-ho.

Sobre la compareixença que ens ha fet el conseller d’Interior. Primer, dir-li, conseller, que hauríem agraït, també, que ens hagués facilitat indicadors. Tenim els indicadors, dades que vostè ha donat de la campanya, del 2011, 2012, 2013. Del 2014 ens en falten, perquè l’any passat ja no les van donar en aquesta comissió. I, per les dades que ens ha donat, creiem que no mi-lloren els efectius que tenien els anys 2011, 2012 i 2013. Sí que els igualen en alguns casos, i milloren poc substancialment el 2014. Però dir-li que vostè ha anunciat i una base de la seva compareixença ha sigut que treballava amb dos criteris fonamentals: apostar per la seguretat dels servidors públics, i el segon, mi-llorar els recursos materials. Nosaltres, amb aquestes dades que ens ha donat, no creiem que millorin molt els recursos materials, sobretot perquè els està com-parant..., bé, nosaltres els hem comparat amb els del 2014, que no augmenten, però és que el 2014 estaven molt disminuïts del 13, del 12 i de l’11.

Hem explicat, bé, el nostre parer envers els bombers voluntaris i la gestió, que creiem que ha sigut dolenta, del seu departament, i al respecte també li hem de dir que ens ha anunciat 153 places de bombers funciona-ris professionals i 300 noves places de bombers vo-luntaris. Ho celebrem, però també li hem de dir que no estaran en efectius en aquesta campanya, i vostè

ens ho ha presentat avui com el gran anunci. Però jo no vull pensar que, després de quatre anys que tenen, de dues legislatures anunciant permanentment noves convocatòries futures, ara efectivament les faci perquè arriba setembre i se’ls acaba ja el temps d’aquesta le-gislatura. En tot cas, benvingudes siguin aquestes con-vocatòries. Esperem que siguin ràpides i que puguin estar en breu, ja, en actiu.

Preguntar-li també al conseller quin és el paper que tindran els bombers i que tenen els bombers de sego-na activitat.

D’altra banda, el sindicat del Cos de Bombers van comparèixer en aquesta Comissió d’Interior del Par-lament fa més d’un any, descrivint una situació que, realment, va ser molt preocupant. En resum, el que ens deien eren mancances importants en el mante-niment de parcs, mal estat de molts vehicles, manca de reposició de vestuari, un vestuari no adequat a les funcions que han de desenvolupar i mancances espe-cialment pel que fa a les peces de seguretat, deficièn-cies o inexistència de formació continuada i de pràc-tiques.

I, sobretot, van reclamar un nou model de foc forestal en què no s’exposin els bombers a riscos innecessaris, en què les mesures de seguretat proactives s’imposin a les reactives; un model en què les grans inversions –sobretot, mitjans aeris per a la campanya– siguin modulables en funció del risc, amb un nombre de con-tractació d’auxiliars forestals dimensionat; en què els agents de l’extinció siguin exclusivament els bombers, i es donin a les ADF, a les agrupacions de defensa fo-restal, noves eines i competències per a la vigilància i gestió del bosc. S’han d’establir polítiques actives de gestió forestal, com la neteja de boscos, l’aprofi-tament de la biomassa, revertir l’èxode rural, fer una gestió sostenible del turisme, implicar l’Administració local per a la creació de tallafocs estratègics, exigint el compliment de la normativa envers les franges de se-guretat de les urbanitzacions...

En definitiva, nosaltres creiem que el Govern no ha vol-gut abordar aquest nou model de foc forestal, i ens agra-daria saber si, d’aquelles reivindicacions que ens van fer en aquesta mateixa comissió..., han pogut aplicar, executar o desenvolupar algunes de les reivindicaci-ons que demanaven, i si en aquesta campanya les veu-rem.

I un apunt només, conseller. Vostè deia ara que, a l’en-questa, la nota o la valoració que es fa a la feina dels bombers és d’un 8,4 –per tant, és molt alta–, que és una feina apreciada i reconeguda. Jo li afegiria: apre-ciada i reconeguda per la ciutadania. I tant! Ningú qüestiona aquesta feina dels bombers, fins i tot mal-grat les retallades i les condicions precàries en què a vegades han de treballar, segurament per decisions polítiques i per prioritats i gestió política.

En aquesta legislatura, hi han hagut rebutjades en seu parlamentària diferents propostes, que han rebutjat la majoria que conformen Convergència i Unió i Esquer-ra Republicana, com per exemple constituir una di-recció general que integri la Direcció General de Pre-venció, Extinció d’Incendis i Salvaments i la Direcció



General de Protecció Civil. Algú parlava ara de coor-dinació. Creiem que, perquè hi hagi una major coordi-nació, també han de treballar amb moltes més siner-gies i moltes més facilitats els diferents departaments involucrats.

S’ha rebutjat, també, fer una diagnosi de l’estat de les casernes i del parc mòbil, establir un pla concret de renovació, garantir que tots els bombers disposaran de la uniformitat necessària per al desenvolupament amb seguretat de les seves funcions. I això ho lli- go amb allò que ens deia el conseller: «Treballem amb dos criteris fonamentals: apostar per la seguretat per als servidors públics, i apostar per millorar els recur-sos materials.» I entenem que és una època complica-da pressupostàriament, però també li demanem que pugui tenir prioritats i que, en aquest cas, les necessi-tats materials –i humanes també, però sobretot els re-cursos materials– que necessiten al Cos de Bombers per a aquesta campanya 2015 són evidents –les han reivindicat, els les han quantificat, els han facilitat la feina al departament–, perquè, en definitiva, són ells els que estan en el territori, són ells els que s’estan jugant moltes vegades la integritat, per anar a apagar els focs. I, per tant, tenen la feina facilitada i li dema-nem que posi aquesta dosi de prioritat en els pressupostos.

La pregunta per acabar, que faig als dos consellers, és que, amb aquesta campanya que ens han presentat avui del 2015, si és suficient el disseny de la campa-nya forestal que ens acaben de presentar, o cal rede-finir aquest plantejament de campanya forestal. Els ho dic d’una altra manera. Aquesta campanya, sobre el paper, s’aguanta bé; vostès han fet..., no han con-cretat massa, han fet unes compareixences més aviat genèriques, i jo els demano si és que han de redisse-nyar aquesta campanya per concretar i per posar negre sobre blanc els efectius, els indicadors, tot el que dis-posaran, perquè nosaltres creiem que és imprescindi-ble prioritzar els recursos i reforçar els recursos que es destinen a la campanya forestal. Aquesta és la forma d’actuar responsable i prudent que entenem nosaltres. I, a més, ens hi juguem molt, ja que hem pogut cons-tatar les conseqüències del foc que vam fer l’any 2014 i l’any 2012.

I, per acabar, al conseller d’Agricultura, només si ens podria ampliar la informació que ens ha dit del fet que el seu departament està estudiant i està endegant una campanya o unes accions de lluita contra les causes dels incendis. Especialment preocupant és aquest 21 per cent dels incendis intencionats que tenim a Catalunya. Si ens pot explicar una mica més a bastament aques-ta lluita contra les causes: com ho està fent, amb qui s’estan coordinant, quina és la diagnosi, i sobretot qui-nes són les conclusions a què estan arribant.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Té ara la paraula, en nom del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Cata-lunya i Esquerra Unida, el diputat senyor David Com-panyon.

David Companyon i Costa

Gràcies, president. Benvinguts, els dos consellers, i, especialment, saludar tots els professionals dels dife-rents cossos, tant funcionaris, com voluntaris, com la-borals.

Francament, conseller Pelegrí... (Pausa.) Li posaré el que he anotat aquí: a vegades tinc la sensació que ens ven fum. Sincerament, fa dos anys que seguim espe-rant el Pla de gestió forestal, i la veritat és que m’agra-daria que ens donés una data. Quan es presentarà el Pla de gestió forestal? Eina, diguem-ne, bàsica per a tot el que estem parlant, finalment. (Veus de fons.) Sí. Sí, sí. El Pla de gestió forestal. Vostè s’ha compromès, en seu parlamentària, a portar-lo aquí, al Parlament. (Veus de fons.) Sí, sí. Sí, sí. (Veus de fons.) El desenvo-lupament. (Veus de fons.) Clar. (Veus de fons.) Sí, sí, sí.

Bé, volia, en tot cas, felicitar el conseller Espadaler. Crec que és important el fet que s’hagi pogut arribar a un acord amb els bombers voluntaris. No tenim el contingut d’aquest acord, però crec que el fet que s’ha-gi arribat a un acord amb els bombers voluntaris –di-ferents diputats ja s’han manifestat amb relació tant a la sessió que vam tenir aquí, a la Comissió d’Interior, com al fet que..., la situació que estàvem patint–..., crec que és important, en aquest cas, posar-ho en relleu. I sí que m’agradaria fer-li una pregunta específica amb re-lació a aquest acord que vostè diu que avui s’ha acor-dat, que és: com queda l’assistència sanitària amb re-lació..., en el cas que hi hagi un..., un bomber voluntari tingui un accident, que crec que és un dels aspectes claus amb relació als altres temes que es plantejaven.

Així mateix, en la darrera Comissió d’Interior es van tractar, diguem-ne, els problemes, jo crec, estructurals amb relació al Cos de Bombers funcionaris, proble-mes estructurals que segueixen existint i que no s’han resolt, malgrat algunes de les mesures que vostè avui ens planteja aquí –que després m’hi referiré. Vostè, de fet, no ha fet esment d’un conflicte que el departament manté amb els sindicats, que la conselleria manté amb els sindicats, i que és el fet que els bombers funciona-ris, els sindicats, continuen mantenint una vaga inde-finida. Home, crec que hauria estat bé que vostè fes una valoració dels motius d’aquesta vaga indefinida. És una vaga que és cert que és simbòlica. Els bom-bers, pràcticament, no l’estan materialitzant. Per du-es raons: una, la responsabilitat que tenen com a ser-vidors públics, i l’altra, una evident manca d’efectius, que fa impossible la seva execució.

Segons els meus càlculs, en aquests darrers anys te-nim un dèficit del voltant..., d’entre cinc-cents i sis-cents bombers professionals. Però els motius d’aquesta vaga estan avui més vigents que en el moment en el qual es va convocar i que, diguem-ne, va ser el de-cret que va fer el departament, sense cap acord amb els sindicats. Clar, quantes vegades, conseller, s’ha re-unit vostè amb els sindicats des que és conseller o des que es va plantejar la vaga indefinida? O quantes ve-gades s’ha reunit el director general amb els sindicats? O quantes vegades s’ha reunit el subdirector general amb els sindicats?



Crec que és impossible parlar de la campanya de pre-venció d’incendis forestals sense abordar aquest as-pecte, que és clau. I que vostè s’hi ha referit: segu-retat amb relació als mitjans materials, i la seguretat amb relació als recursos humans. M’he posat en con-tacte amb els sindicats, i el que m’han dit és que, a dia d’avui, no han tingut una sola reunió ni amb vos-tè, ni amb el director general. Però manifestaven que el més greu, encara, és que els representants dels tre-balladors no han aconseguit, després de diferents in-tents i sol·licituds, poder-se reunir ni tan sols amb la subdirecció operativa per parlar d’aquesta campanya forestal. No té una certa sensació –o, almenys, la té aquest diputat– que això es podia anomenar un cert menyspreu o una certa desconsideració cap als repre-sentants dels treballadors? Perquè, en aquest diàleg, diríem, va implícit aquest concepte de seguretat del Cos de Bombers. I tots som conscients que a la feina del Cos de Bombers hi entra en joc, moltes vegades, la seva vida, eh?

Bé, hi insisteixo: continua la vaga indefinida, continua el bloqueig sobre el diàleg.

Com és possible, conseller, que als 1.950 efectius del Cos de Bombers funcionaris se’ls hagin augmentat tres guàrdies pel decret, però continuem tenint tots els parcs de bombers sota mínims? (Pausa.) Sí, sí. (Pausa.) Bé, vostè em donarà les dades. Les dades que jo tinc són que la gran majoria de parcs de bombers continu-en sota mínims. I fins i tot, en algun cas, s’han de tan-car aquests parcs de bombers i distribuir els bombers que han quedat en aquell parc de bombers en altres. (Pausa.) Bé, aquestes són les dades que ens passen. Li dono l’oportunitat que vostè les comenti i tant de bo me les pugui desmentir –amb fets, eh?, no amb parau-les.

Vostè ha dit..., feia vostè referència a l’enquesta del CEO, la gran valoració que tenen el Cos de Bombers, un 8,4. Sens dubte, ens n’alegrem. Molt. Però a con-tinuació ens ha vingut a dir..., bé, els bombers volun-taris estan ben valorats per la ciutadania. Però a mi m’agradaria preguntar-li també, conseller: per què no fan una...? (Veus de fons.) Sí, sí els... (Veus de fons.) Sí, sí, he dit..., el conjunt de bombers. Per què no fan vos-tès una enquesta de clima laboral? Diguem-ne, no n’hi hauria prou, amb fer una pregunta dins d’una enquesta del CEO. Crec que seria interessant saber quin és el clima laboral del Cos de Bombers. Hi insisteixo, per aprofundir en la seva idea de seguretat amb relació als recursos humans. Conèixer quina és la seva motiva-ció, la seva visió amb relació a la feina que estan fent.

Amb relació a les condicions de treball, vostè ha dit: «El 80 per cent han acceptat la guàrdia voluntària.» En el fons, era el seu argument per dir: «La vaga in-definida no té cap sentit: la gran majoria de bombers professionals...» (Pausa.) Bé, és el que jo he interpre-tat; si no és així, doncs, em pot corregir. «La vaga in-definida no té cap sentit: el 80 per cent dels bombers funcionaris estan complint la guàrdia de manera vo-luntària.» Jo li preguntaria: si no la complissin, tenen alguna sanció? (Pausa.) Vull dir, aquest 20 per cent que vostè..., diríem, no ho compleix, s’exposen a al-guna sanció? A aquest 80 per cent que compleix... Els

posen alguna sanció? Els treuen mil euros, per exem-ple, del sou, si no ho compleixen? Quina és...?

Clar, aquest concepte de «voluntarietat»..., a què ens referim, si és que tenen l’obligació de complir-ho. És que l’altre 20 per cent estan en vaga, compleixen la vaga? Crec que estaria bé que ens ho pogués expli-car, perquè, si no, donaria la sensació –jo abans par-lava que els bombers professionals tenen consciència de ser un servei públic–..., perquè, si no, sembla que aquest 80 per cent ha acceptat un paper, diguem-ne, de submissió, no?, i que en el fons han acceptat que es trenqui el marc laboral amb relació a les condicions laborals, i que acceptin que la direcció general pot emetre un decret d’augment de jornada, i els sindicats quedin desautoritzats, eh? Això és el que m’ha sem-blat entendre del que vostè plantejava, no?

Una altra pregunta que m’agradaria que em pogu-és respondre. Hem tingut aquest decret d’augment de guàrdies. Quantes hores extraordinàries se segueixen fent en el Cos de Bombers professionals? Segons les dades que jo tinc, són superiors a les 300.000 hores extraordinàries. L’any passat van ser 390.000 hores ex- traordinàries, és a dir, el que correspondria –una de les esmenes que el Grup d’Iniciativa - Esquerra Unida va presentar en els pressupostos– a la contractació de dos-cents bombers, eh?

Amb relació a la contractació dels cent cinquan-ta bombers que ja fa mesos ens va dir, però que veig que encara no concreta: quan es farà la convocatòria, conseller? Quan? O la faran en campanya electoral? O esperen a tenir una campanya electoral per poder fer una convocatòria en... (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Ja es-tic? (Pausa.) Sí. (Pausa.) Molt bé. Bé, després tindrem un petit torn de... (Pausa.) No? Sempre tenim un torn de rèplica, després.

El president

No, bé, seré flexible, però procuri no entretenir-se en la introducció i..., eh? (Rialles.)


Molt bé. Que procuri no entretenir-me en...? (Veus de fons.) En la introducció. Molt bé.

Doncs, conseller Pelegrí, voldria repreguntar-li pel de-cret que sembla que vostè, el seu departament, apro-varà demà, amb relació també al Decret de jornada i horaris del Cos d’Agents Rurals. Vostè creu que és lògic que la Generalitat de Catalunya apliqui la refor-ma laboral del Partit Popular? Ja sé que Convergència i Unió la va votar en el Parlament de Madrid –sense que fos necessari–, però vostè creu que és lògic? Vostè creu que el país que volem es mereix que el seu depar-tament apliqui la ultraactivitat en els convenis i obli-gui, forci..., tornem als temps de l’«orderno y mando» –alguns sindicats m’han dit, allò, que els recordava els temps passats, previs a la democràcia–, d’imposar de nou una jornada al Cos d’Agents Rurals? Quina urgèn-cia té el fet que això es faci així? Quines conseqüèn-cies tindrà per al clima laboral en el Cos d’Agents Ru-



rals? Els recordo de nou que aquest Cos d’Agents Rurals..., del qual també m’agradaria demanar-li si vostè creu que hauria de ser un servei públic essen-cial, cosa que el seu departament sembla que no pensa impulsar. Però m’agradaria saber si pensen fer alguna mesura amb relació al fet que siguin un servei públic essencial.

Una vegada hagin executat aquest decret per la for-ça, trencant el clima social i les mínimes regles del joc entre la conselleria i els sindicats, em pot dir vos-tè quants comandaments tenen disposats per poder portar-lo a terme? No sigui que ens passi com amb el Departament d’Interior, en el qual l’augment de guàr-dies bàsicament ha servit perquè es posin xofers als caps de zona, etcètera. (Pausa.) Sí, sí, una de les con-seqüències que hem tingut ha estat aquesta, perquè no han estat utilitzats per al que havien d’estar utilitzats. M’agradaria saber quina és la utilitat que vostès facin en aquest moment una acció d’aquest tipus i no ho fa-cin amb relació a altres mesures que són, jo crec, ab-solutament urgents, que fa anys que s’estan reclamant, com és el tema de les categories professionals.

Crec, conseller, que hi ha una part de mala fe en la manera amb la qual s’ha gestionat aquest decret, en la manca de diàleg o en el fet que vostès portin deu mesos –deu mesos, conseller– sense respondre a vui-tanta sol·licituds de comissions de serveis i permutes, que tenen sense resoldre en el departament.

Ho deixo aquí. Si després tinc una mica més de temps, m’agradaria parlar sobre l’aeroport d’Alguaire i quin model..., perquè hi ha, conseller Espadaler, en jorna-des sobre bombers, qui parla, sembla que en nom de la seva conselleria, sobre el model d’externalització, semblant al de les illes Balears o al de Galícia, amb relació als focs forestals.

I, finalment, conseller Espadaler, vostè sap que les ja-quetes de foc, des de l’any 2003, estan absolutament caducades, amortitzades, que les proves tècniques que han fet els laboratoris..., no són impermeables i que és un risc gravíssim a la seguretat dels bombers que es-tan apagant el foc?

Gràcies.

El president

Senyor Companyon, si ha de fer alguna pregunta, faci-la ara, perquè després ja no hi haurà segon torn, eh? Però porta tres minuts més, eh? O sigui... (Veus de fons.) No, no, si està, està. Hi ha alguna pregunta?


Li faig l’última –per no abusar–, amb relació a l’aero-port d’Alguaire. Conseller, pensen vostès, finalment, signar la privatització de l’aeroport d’Alguaire? Per-dó: del servei de bombers de l’aeroport d’Alguaire? O pensen esperar la resolució judicial que hi ha pen-dent? I això li ho vinculava a aquest model d’externa-lització o privatització del Cos de Bombers.

Gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies. A continuació té la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Ciutadans, el dipu-tat senyor Matías Alonso.

Matías Alonso Ruiz

Moltes gràcies, president. Bé, primer de tot, donar les gràcies i saludar els consellers Pelegrí i Espada-ler per la seva compareixença davant d’aquesta comis-sió; també saludar els membres dels cossos de bom-bers, els bombers voluntaris, el Cos d’Agents Rurals, les agrupacions de defensa forestal, els secretaris ge-nerals dels dos departaments i tots els altres membres dels departaments d’Agricultura i Interior.

Felicitar-nos també –ho ha dit algun altre diputat–, doncs, que el clima social en l’àmbit de la prevenció i extinció d’incendis potser ha canviat una mica. Potser no el suficient, però ha canviat una mica; almenys, no tenim situacions com altres vegades, anteriors anys. I també, doncs, felicitar el GRAF per aquest premi atorgat en aquest congrés internacional sobre gestió i seguretat en els incendis forestals.

Bé, un cop més, ens trobem amb un informe que a mi em sembla una mica el tipus d’informe del corre-cuita, no?, en el sentit que trobem a faltar, doncs, un avançament d’informació. O sigui, són molt habituals compareixences davant d’aquesta comissió, i potser d’altres en aquest Parlament, en què hi ha una infor-mació densa, hi ha, doncs, tot un seguit de dades o semidades, però que al final no s’han pogut analitzar ni s’han pogut veure amb detall respecte a la situació de la qual veníem, no? Fins i tot, en alguns moments, a mi, sentint la intervenció del conseller Pelegrí –en alguns moments–, doncs, m’ha semblat que en certa forma es feia una mena d’autoplagi; vull dir, en alguns moments de la seva intervenció, no? Perquè, si mirem la intervenció del 10 de juny de l’any passat, de 2014, doncs, l’estructura del discurs ha estat molt similar, i fins i tot semblava en alguns moments que era una me-na del discurs del copy-paste, no?, una mica allò del talla i enganxa, i anem tirant.

En tot cas, a veure, és una informació que seguim agraint, eh?, però, ho repeteixo, no hi ha tampoc una avaluació real, no hi ha una informació prèvia sufi-cient i no hi ha una avaluació real ni de les mesures concretes, ni dels plans concrets, ni fins i tot dels re-sultats, de l’impacte efectiu, quantificat, d’aquestes mesures en les mateixes campanyes de prevenció i d’extinció d’incendis.

S’ha parlat –el conseller Pelegrí–, doncs, d’un pla que, bé, és un dels paràgrafs que he volgut seguir del dis-curs del 10 de juny de l’any passat –també es parlava del mateix pla–, de reorganització de la xarxa de repe-tidors analògics i de la xarxa de transmissions, aque-lla adequació de trenta-quatre repetidors i migració de la banda alta a la banda de vuitanta de diverses ADF. Però jo voldria saber una mica, doncs, quin és el grau d’execució d’aquest pla, on estem, eh?, perquè en certa forma a mi, almenys, no m’ha semblat sentir una in-formació concreta.



Celebrar que el conjunt dels ciutadans de Catalunya, doncs, tinguin la percepció que penso que tenim tots els grups que estem representats en aquesta comissió respecte a la valoració dels cossos de bombers, tant els professionals com els voluntaris. I jo crec que és extensible als cossos de seguretat i a tots aquells vo-luntaris o aquells cossos que intervenen directament, doncs, en qüestions que tenen molt a veure amb la se-guretat de les persones, amb la seguretat de les coses i amb el manteniment d’aquest patrimoni –en aquest cas, estem parlant del patrimoni forestal–..., però del patrimoni de tots, no? Per tant, celebrar que, efecti-vament, el conjunt de la població, doncs, a Catalunya vegi clar que els bombers es mereixen un reconeixe-ment.

I comparteixo amb el senyor Companyon, doncs, que seria bo també, amb aquestes avaluacions que es fan..., quan hi han sistemes d’avaluació, també s’hau-ria d’avaluar no només el clima laboral, sinó fer una avaluació també concreta, interna, del mateix funcio-nament d’aquests cossos i que el clima i l’esperit de cos estan en les condicions necessàries perquè la seva feina es desenvolupi en les millors condicions pel que fa a una situació o a unes situacions que tenen molt a veure amb la seguretat de les persones i amb el millor ús dels recursos disponibles.

Bé, jo he trobat a faltar alguna referència concreta també –perquè de vegades en aquesta comissió ha sor-tit– al grau de compliment actual pel que fa als plans locals, als plans municipals de prevenció d’incendis. Si estem al dia, no estem al dia, en quina situació es-tem aquí.

I repetir-ho –el senyor Guiteras també ho comentava–: falta una avaluació real del resultat de campanyes an-teriors. O sigui, hi ha molta informació, molt densa, empaquetada, però al final l’aspecte de l’avaluació no hi és, no?

I celebrar també, doncs, que finalment enguany sem-bla que s’ampliarà el nombre de bombers. Això és una bona notícia per si mateixa, no? Però, bé, li hem de preguntar quina valoració fan els consellers de la cam-panya de 2014 en el seu conjunt i quines mesures cor-rectives s’han previst aplicar en la campanya de 2015, si s’ha fet, que estic segur que sí, doncs, una anàlisi acurada i una avaluació acurada del desenvolupament d’aquesta campanya, no?

Ho repeteixo, eh?, un cop més trobem, això, a faltar el lliurament d’informació amb una anticipació sufici-ent, amb una antelació suficient, doncs, i fins i tot en alguns casos també amb prou abast, amb un abast que sigui suficient.

I repetir –repetir– una qüestió que per nosaltres és cabdal i que l’any passat també, doncs, vaig expres-sar en els mateixos termes: mantenim la preocupació per les condicions de treball, per la capacitat de res-posta i també per la seguretat de tots els efectius que intervenen i que intervindran en aquesta campanya, en aquesta tasca tan important que és la de l’extinció d’incendis forestals i d’altra mena.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies. Finalment, té la paraula, en nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, la dipu-tada senyora Dolors Rovirola.

Maria Dolors Rovirola i Coromí

Gràcies, president. Gràcies, consellers, per la seva compareixença aquesta tarda. I també salutacions, com no podria ser d’altra manera, a tota la gent que ens acompanya dels departaments d’Agricultura i d’Interior –els secretaris generals i altres–, i també als membres dels cossos de bombers, agents rurals, ADF, GRAF, voluntaris, etcètera, tots aquests professionals que avui ens acompanyen.

Bé, en aquesta presentació de la campanya hem d’agrair, doncs, les explicacions que ens han donat els dos consellers, una campanya que sempre se’n diu «d’estiu», però se’n diu «d’estiu» perquè la prevenció ha de ser més per als mesos d’estiu perquè així la cli-matologia ens ho diu, però no per això deixa de ser efectiva els altres mesos de l’any. Però sí que es pre-senta ara, doncs, perquè sempre hi ha hagut molt més perill –per la climatologia, com he dit abans– els me-sos de juliol i agost i setembre.

L’any passat va ser un any que va ser bo durant l’estiu, diguéssim, perquè no hi va haver incendis greus, i, en canvi, com que hi va haver molta sequera, després es va veure que els incendis es passaven a altres èpoques de l’any.

Ens han donat una dada important, que es diu que la tendència des del 1994 és que van baixant, doncs, aquests incendis forestals, com a conseqüència de l’aplicació d’aquestes polítiques de prevenció i aplica-des durant aquests vint anys, que s’han de continuar i es continuen aplicant.

Tenim una altra dada, també, que no agrada –al-menys, no m’ha agradat gaire a mi quan l’he vista–..., que diu que el 40 per cent dels incendis a Catalunya es produeixen per descuits o negligències. Això no ho ha dit ningú. Jo crec que això és molt important, per-què s’han de destinar en tot cas més recursos dels que s’estan destinant encara a les campanyes de sensibilit-zació a la societat en general. Encara ara a vegades es veu..., per exemple, jo m’adono de quan passes a l’es-tiu per exemple per carreteres, i carreteres en zones rurals, doncs, que hi ha algun cotxe al davant que hi ha algú que està fumant i encara té la cara, diguéssim, de tirar la cendra per la finestra. I això fa mal, fa molt mal de veure aquestes coses i que la gent no estigui encara prou implicada en aquest tema, que no s’ado-nin de la perillositat.

Destacar al Departament d’Agricultura el que està tre-ballant, que està treballant en una línia molt clara de continuïtat en prevenció, millorant la coordinació de tots els agents que intervenen tant en la prevenció com en l’extinció dels incendis. Això és molt important, tant com arribar –també una cosa molt important– aviat als focus iniciats. També s’ha dit per aquí, pel conseller Espadaler, que molts són els que s’apaguen i en canvi no se n’adona ningú, perquè, doncs, hi ha ha-



gut una vigilància molt efectiva, s’han adonat del risc i s’ha detectat molt aviat i s’ha sufocat l’incendi abans que s’hagi propagat i abans que se n’assabenti molta altra gent.

Hi ha consciència del risc, crec que ho veiem; sí que hi és. Per això, les noves mesures, exigides per a totes les construccions que estan en sòl rústic i en zones bos-coses, d’exigir-los aquesta franja perimetral per evitar que l’incendi, doncs, demoleixi la construcció. I les campanyes que s’estan fent de difusió i d’educació per conscienciar de tot aquest risc, com he dit abans.

Crec que l’incendi d’Horta ha sigut un abans i un des-prés. Per exemple, avui les ADF s’estan reciclant i fent els cursos reglats a les escoles de bombers per poder ser el reforç més eficient col·laborant en l’extinció. El món rural, a través de les ADF –que, recordem-ho, són 304 a tot Catalunya–, és un aliat molt important per a aquesta prevenció i extinció dels focs. Ningú com la gent del món rural i els voluntaris que estan a les ADF coneix prou, tant i bé el bosc per prevenir i extingir els focs.

Per altra banda, el Govern també treballa per a l’ac-tivitat en els boscos fent que siguin fonts d’ocupació, buscant la diversificació entre els usos i els fruits, amb el màxim respecte als valors de la naturalesa. Si això no s’aconsegueix, serà difícil lluitar contra els grans incendis, només basant-nos en les inversions públi-ques. S’ha de reduir la càrrega de combustible dels nostres boscos; per això, cal una bona gestió i control de l’activitat humana.

Altres aspectes que cal destacar del Departament d’Agricultura..., és el Pla general de política forestal, que es va aprovar al febrer del 2014, per millorar i equilibrar, com s’ha vist fins ara, la gestió del terri-tori forestal a Catalunya. També s’ha modificat el Pla econòmic i financer de la Forestal Catalana per donar impuls a les actuacions destinades a la prevenció i res-tauració de zones afectades per catàstrofes.

I un altre punt és l’estratègia per promoure la gestió forestal a través de l’aprofitament de la biomassa fo-restal agrícola, impulsada també pel Departament de Territori i Sostenibilitat. I destacar que també s’està tramitant un acord amb els departaments de Benes-tar, d’Ensenyament, de Salut i d’Interior per a l’ús de la biomassa forestal en equipaments de la Generalitat, com ja s’ha dit abans. I fomentar el consum de la fusta inclús amb una marca pròpia, el Catforest, perquè la gent sàpiga, els consumidors, que és una fusta de qua-litat, de quilòmetre zero o de proximitat.

Molt important l’esforç que ha fet la conselleria tam-bé en el PDR 2014-2020, del qual s’ha apujat el pres-supost amb un increment del 7 al 15 per cent, que ens n’anem a uns 48 milions d’euros per a actuacions de prevenció i restauració, i uns 11 milions i mig d’euros per a xarxes viàries.

També s’estan fent jornades als agricultors del sector del cereal per a les bones pràctiques en les recollides del cereal. Tots sabem que aquesta maquinària, amb una petita guspira, el mes de juliol, quan s’està recol-lectant, en plena collita, pot generar incendis. Per això

cal també, doncs, fer aquestes jornades per conscien-ciar els agricultors que tinguin a l’abast fonts d’aigua o algun dipòsit amb aigua per si s’origina alguna guspi-ra i poder-se apagar aquest incendi que es podria ori-ginar.

Quant al Departament d’Interior, el conseller Espada-ler ha ressaltat..., bé, ha dit moltes coses; jo ressaltaria entre elles..., destacar, per exemple, que s’ha aprovat aquesta convocatòria de 153 noves places de bom-bers funcionaris i 300 de voluntaris –jo he entès que aquests 300 voluntaris..., es faria a partir del mes de setembre– i que també s’ha contractat la mateixa mú-tua d’accidents que tenen els bombers funcionaris per als bombers voluntaris pels possibles accidents que poguessin haver-hi.

En aquesta campanya s’incorpora 1 helicòpter més com a mitjà aeri..., que seran 36, amb els 10 avions també que hi han. I també s’hi incorporen les jaquetes forestals, incorporació de 4.500 jaquetes forestals per a tots els bombers. Uns han dit que aquestes jaque-tes eren obsoletes; en tot cas, el conseller ja ens ho acla-rirà, però són jaquetes ignífugues, resistents a la tem-peratura i a la radiació, i completament ergonòmiques.

També s’ha parlat dels drons –s’ha signat un conve-ni amb centres universitaris per treballar el seu desen-volupament–, que permetin als bombers tenir un altre element per obtenir mapes i imatges de les zones en què es produeixen els incendis, per allà on va l’incen-di i les zones de difícil accés. Crec que també seran, doncs, una molt bona eina per facilitar el treball dels bombers.

Han reforçat també el lloguer dels vehicles, amb 7 unitats més per al transport de personal; obertura de 6 parcs de bombers d’estiu; i una dada molt impor-tant, que és que no es tanca cap punt de guaita dels 53 que ara continuen havent-hi, des de l’any passat, aquí a Catalunya.

El que s’ha dit també és això dels parcs de bombers voluntaris, que s’activaran deu hores el dia, però tot depenent de les zones i del risc d’incendi. Evident-ment, no s’hauran d’activar a les zones que plogui; en tot cas, s’hauran d’activar a les zones que hi hagi més alt risc d’incendi.

En resum, una campanya que valorem amb moltes mi-llores laborals, increment de recursos humans i mate-rials, avenços tecnològics, modificacions normatives i organitzatives per donar seguretat i efectivitat a tots els agents humans i materials que lluiten contra el foc. I que si el temps no canvia –vol dir que si no plou en aquest mes o en el que ve–, tindrem una campanya que serà de màxim risc i per a la qual cal estar ben preparats.

I per acabar, des del nostre Grup Parlamentari de Con-vergència i Unió, afegir-nos al reconeixement que ha fet el conseller Espadaler a tot el col·lectiu de bombers de la Generalitat i a tota la Direcció General de Pre-venció, Extinció d’Incendis i Salvaments, que segons l’enquesta del CEO els ciutadans han valorat amb un 8,4 per cent el nivell de protecció que senten dels bombers, una nota excel·lent. I també, naturalment, el



reconeixement pel guardó que han rebut els membres del GRAF, de gran prestigi internacional. Bombers, GRAF, ADF, agents rurals, voluntaris, SEM, Creu Roja, gràcies, moltes gràcies pel vostre treball i esforç per la prevenció i extinció d’incendis.

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies. Ara, per respondre els consellers, en primer lloc té la paraula el conseller Josep Maria Pele-grí, per un temps màxim de deu minuts.

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Molt bé. Moltes gràcies, senyor president. Il·lustres se-nyors i senyores diputats, bé, aniré grup a grup per in-tentar desgranar una mica les intervencions i contestar les preguntes o els compromisos a què s’ha fet refe-rència.

Esquerra Republicana. El compromís hi és, a desple-gar el Cos d’Agents Rurals, i fins ara s’ha fet així. He complert tots els compromisos que vaig acordar amb ells quan ens vam reunir ja fa un cert temps. És evi-dent que aquí hi ha tensions, perquè es demanen més coses; no de les acordades, sinó d’altres coses. Legí-times, eh?, no estic dient pas que no sigui així. I dins dels recursos que tenim i de les disponibilitats, doncs, ho estem fent –després faré una referència també al senyor Companyon, quan ha dit alguna cosa dels agents rurals també. Però, en qualsevol cas, sí, sí, hi ha el compromís, i crec que estem anant en la línia d’allò acordat.

En el tema dels boscos, vostè ha fet referència als ra-mats. Compartim la filosofia, des del punt de vista que nosaltres pensem que el bosc català o el bosc del nos-tre país ha de ser perfectament possible compatibilit-zar-lo amb el que és la definició de «pastures» per part de la Unió Europea. Nosaltres el que hem fet és de-fensar aquesta posició. Vostè sap que la Unió Euro-pea ha determinat un nombre d’arbres i que, en funció d’aquesta quantitat, no es consideren pastures per part de la Unió Europea. Nosaltres hem reclamat que l’Es-tat faci una reclamació a la Unió Europea sobre aquest sentit.

Però també li vull donar una informació. Hi ha ha-gut una correcció financera, en el tema de les pastu-res, de la política agrària comuna. I aquesta correcció financera ha comportat que, per exemple, la comuni-tat autònoma d’Extremadura ha de retornar 85 milions d’euros d’ajudes mal donades en l’àmbit de les pastu-res; Andalusia, 83, i així aniríem baixant. L’última del rànquing a tornar diners ha de ser Catalunya, és Ca-talunya, amb cinc mil euros. Perquè ens entenguem, nosaltres no hem gestionat correctament les pastures, durant aquest període d’anàlisi, per cinc mil euros; Andalusia, Extremadura, ho han fet per molts altres milions.

La defensa hi és, el compromís i el concepte els com-partim, i, per tant, intentarem defensar que això sigui

així, pel sector, pels boscos, per la política agrària co-muna i pel nostre país.

Vostè ha fet referència també a les urbanitzacions i a les franges perimetrals. És veritat, hi ha un problema en aquest país que és endèmic i estructural, que és la legalització de les urbanitzacions. Però aquí també hem de ser tots..., dir-ho tot, per entendre’ns, no? Aquí hi ha gent que va fer urbanitzacions on no es podia, de manera il·legal. Ara, si vol vostè, considerem-les alegals. Però aquí hi ha un problema: que amb diners públics estem pagant costos d’uns beneficis d’uns se-nyors que en el seu moment van fer aquestes urbanit-zacions. Per tant, siguem-ne conscients. Jo entenc que s’ha d’arreglar, eh?, i estem per això, però també crec que hem de ser..., dir-ho tot, per entendre’ns, no?, en aquest sentit.

Coordinació en els plans tècnics de gestió –vostè hi ha fet referència. Ho estem fent i crec que el Centre de la Propietat Forestal, amb aquesta nova dimensió que se li dóna, i vinculat també al Pla general de política forestal..., estem desenvolupant aquestes activitats. Jo crec que és el camí que hem de seguir. Una referèn-cia global, no?: jo vaig anunciar l’any passat i fa dos anys..., les intervencions meves van referides al fet que estem produint un canvi de model –un canvi de mo-del–, i després ho explicaré més concretament, no?, en algunes intervencions. I aquest canvi de model com-porta això.

Vostè parlava del PDR i dels camins. Jo vull recor-dar que hi ha un acord del Parlament de Catalunya, una resolució, que insta el Govern de la Generalitat, el Departament d’Agricultura en concret –que ho es-tem fent–, a iniciar contactes i converses perquè amb totes les administracions, diputacions..., fer un pla de camins de Catalunya que pugui servir per al que vostè diu. Estem treballant en aquesta línia, ho estem fent. I té tota la raó quan diu: «Escolti, des del Departament de Territori..., s’hi hauria d’implicar», des del punt de vista de..., els impostos que paguem només per a auto-pistes, doncs, també que serveixin per a aquest tipus de camins rurals.

La disposició per a la valoració de la campanya a l’acabar-se la campanya. Tot i que aquí hi ha una mi-ca de matís, des del punt de vista que..., i començo... (Pausa.) Si vol, em salto el punt.

Li agraeixo el prec, l’accepto, l’assumeixo, que a partir d’ara, doncs, el Moianès ha de tenir també el seu mapa de risc i constar com una comarca més de Catalunya, com així és, i adaptar-lo, doncs, a aquesta nova realitat territorial. Per tant, disculpes per no haver-ho fet fins ara. Hi estem treballant i em comprometo que això si-gui així al més aviat possible.

I ara ajuntaré l’última part seva, en aquesta part que deia, amb el senyor Sabaté, no?: si nosaltres fem la valoració de la campanya. La campanya és una cam-panya d’estiu, en uns mesos determinats, però quan nosaltres intentem barrejar conceptes –i no ho dic tant per vostè, com sí per ell– tenim un petit risc. Perquè ell..., quan diu: «Escolti’m, és que, vostè sap que jo he fet els números i la superfície de boscos que vos-tè ha dit que no sé què només és el 3 per cent, quan



aquí tenim molt més bosc, etcètera?» Quan parlem de conceptes com per exemple la gestió forestal, es con-sideren terminis per a avaluar la gestió forestal de deu anys. Què fem aquí? Nosaltres venim a donar infor-mació sobre els increments o les incidències –perme-tin-me l’expressió– anuals. Si vostè vol la informació sobre una gestió molt més ampla, que és la gestió nor-mal..., un pla tècnic de gestió: deu, quinze, vint, vint-i-cinc i trenta anys –deu, quinze, vint, vint-i-cinc i tren-ta anys. Per tant, vostè vol que en un any nosaltres li expliquem la gestió que estem fent durant –no nosal-tres, eh?, nosaltres també, però tots els particulars, et-cètera– durant deu, quinze, vint i vint-i-cinc anys.

Per tant, aquí tenim un problema de concepte. Si ve-nim aquí a explicar una campanya de prevenció d’in-cendis forestals del 2015, jo li dono dades del 2015, 2014-2015, encavallem els anys. Si vostè vol –que hi té tot el dret del món i jo li ho proporciono– que fem una valoració de quina és aquesta gestió, parlem del que és el concepte..., no el meu, ni el seu tampoc: el concepte tècnic de gestió forestal, que és com a mínim d’una durada de deu anys. Per tant, parlem d’això.

On estem en aquest sentit aquí? Doncs, estem entre 25..., més del 25, 30 per cent, en aquests moments. Objectiu? Arribar a gestionar el 50 per cent, que és la mitjana europea, l’any 2020. I estem aquí. Aquí hi ha un treball del Pla general de política forestal..., senyor Companyon, no sé si vostè es referia, quan diu «el Pla forestal», al Pla general de política forestal. Però, en tot cas, si és així, aquest Pla de política forestal té aquests objectius i té les passes orientades a donar fi-nalització a aquest objectiu, no? Per tant, sí, és veritat.

Quan parla de la fusta als ports de Tarragona i de Pa-lamós, senyor Sabaté, sap per què estan al...? (Pausa.) Sí? Perquè hi ha una prima a Itàlia. (Pausa.) Doncs, digui-ho –digui-ho. Digui-ho. Home, clar, perquè el que no val és dir: «Escolti, que estem gestionant molt malament la fusta i resulta que està als ports perquè exportem la fusta cap a fora.» Sí, perquè Itàlia paga primes a la fusta i els productors d’aquí agafen la fusta, la porten a un vaixell, se’n va cap a Itàlia i co-bren la prima. Home, doncs, diguem-ho tot. El que no val és dir només la meitat. És que aquí tenim una mi-ca de... (Veus de fons.) Ah, doncs, d’acord, potser és veritat, potser s’ho ha deixat, perdoni –s’ho ha deixat. (Veus de fons.) Està bé, està bé, està bé, està bé, no hi ha cap problema –no hi ha cap problema.

Aprofitaments energètics. Vostè parlava també de: «Doni’m dades de com ha anat aquest programa.» Nosaltres hem fet..., des del punt de vista de la bio-massa, hem superat les previsions i les expectatives del que hi havia fins ara. Hi ha un pla de calderes fet amb totes les diputacions –amb totes les diputacions. I l’emplaço que vagi a Girona –que, de fet, els ha agra-dat molt i se l’han quedat ells–, va a la de Barcelona –que també se l’han quedat ells–, a la de Tarragona, etcètera. Un pla de calderes que està funcionant, en què estem amb un objectiu d’intentar cobrir cent cin-quanta calderes. I hi ha hagut també, en el programa Leader –també li ho dic per a la seva informació–, que estem tancant ara, instal·lació de noranta-cinc calderes de biomassa. Per tant, home, algun èxit..., no «èxit»,

perdó: alguna informació d’alguna cosa que s’ha fet hi és. I això què vol dir, sobretot? No tant la caldera de biomassa, sinó la gestió forestal de proximitat que es pot fer, que és aquell bosc de proximitat que es gestio-na d’una manera correcta. Termini: deu anys de gestió forestal, o més, que és el que hi ha en els plans de ges-tió. I a partir d’aquí, doncs, anar seguint, no? Per tant, des d’aquest punt de vista, nosaltres hem intentat fer aquesta funció, no?

Vostè m’interpel·lava..., deia: «Escolti, una campanya atípica.» Sí, perquè els incendis l’any passat van ser a principis de temporada. (Pausa.) Sí, la majoria dels incendis; si vostè ho ha dit després en la seva inter-venció, al final de la seva intervenció. Sí. Per això deia que era una campanya atípica. I, llavors, el que hem de fer potser és buscar la manera... La campanya comen-ça per a nosaltres el 15 de juny. (Pausa.) Bé, doncs, per què?, doncs, perquè està establert així, nosaltres venim aquí a complir una rutina que fa el Parlament de Catalunya. Però jo, quan vinc aquí, no li parlo del 15 de juny al 15 de setembre, jo li parlo de tot l’any, jo li faig això. I vostè diu: «Escolti, és que això és poc.» Jo li parlo dels deu últims anys o dels deu anys pro-pers, però estem intentant parlar de quins són els mit-jans i quines són les polítiques que hem estat aplicant fins ara, per poder fer possible afrontar una campanya, en aquest cas d’incendis, en aquests propers mesos, no? Però sí, és veritat, són campanyes atípiques, per-què hi ha desestacionalització en els incendis. Sí, hi són. I l’any passat i fa dos anys hi va haver..., i aquest any ja hi ha hagut aquesta preparació. Parlo de campa-nyes atípiques? Sí, sí, per això parlo... I vostè també fa el mateix. Per tant, vostè mateix es dóna la resposta a allò que hi ha.

Jo li ho vull repetir, també: estem fent una política de canvi de model forestal. Perquè, des del meu punt de vista, tant de bo arribés un dia en què els incen-dis forestals, que per les causes que he explicat –i que després ja tornaré també a valorar-les un moment per a la diputada del Partit Popular–..., s’apaguessin per si sols perquè tenim un país que està en un àmbit de mo-saic que ens permet afrontar l’extinció dels incendis amb la rapidesa del que és el mosaic agroforestal, co-sa a què alguns s’oposen –alguns s’hi oposen, estan en contra d’aquestes polítiques. Si tenim boscos i te-nim els boscos rodejats de mosaics agrícoles, podem afrontar amb majors garanties aquesta capacitat d’ex-tinció de l’incendi. Tant de bo. I a més a més la pre-venció, òbviament. Per això canviem el model.

Perquè el que no pot ser és vindre aquí: «Escolti, quants diners tenen vostès per apagar els incendis?» 10 mili-ons. «Quants bombers tenen?» Dos-cents, cinc-cents. «Quants agents rurals tenen?» Tres-cents, cinc- cents. «No hi ha agents rurals, no hi ha bombers, no hi ha diners: un desastre.» Doncs, no –doncs, no. Això era la política antiga, segurament, de la prevenció i extin-ció d’incendis, però ara s’ha de canviar el model. I com s’ha de canviar el model? Doncs, amb aquesta capaci-tat que hi ha d’interactuar en el territori des del punt de vista del bosc, des del punt de vista del pla tècnic de gestió, des del punt de vista de la gestió forestal, pe- rò també des d’un punt de vista agrari, perquè ho com-



plementa. Òbviament, mitjans per als bombers, per al Cos de Bombers, per al Cos d’Agents Rurals i per a tots els altres? Clar que sí. I que no tenim suficients mitjans per poder ajudar-los en totes les seves demandes? Sí, ja ho admeto. Però ni nosaltres, ni vostès, ni ningú ho ha tingut abans –ni ningú. Per tant, què fem? Doncs, in-tentar que, en la mesura de les nostres possibilitats ac-tuals..., intentem fer allò que estigui al nostre abast per intentar garantir que la seva feina pugui ser feta amb la màxima eficàcia possible. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.) Que no de professionalitat, que hi és tota. No posem en dub-te la professionalitat, que algú potser la posa (veus de fons) –no, no, no ho dic per vostè, ho dic per alguna al-tra intervenció–..., que no posem en dubte, no?

Vostè parla de la informació de la qüestió de l’Ajun-tament del Catllar. Escolti, li he referit concretament quantes accions de formació s’han fet per part del Cos d’Agents Rurals, que han afectat una sèrie d’escoles i d’alumnes molt important. També és una feina que s’ha de valorar i no s’ha de menystenir. Evidentment, si vol parlar del cas concret, doncs, en parlem. Però, en qualsevol cas, jo crec que no hem de generalitzar una cosa concreta que, des del meu punt de vista, tam-bé té resposta, però que no és generalitzable com vos-tè ho fa.

Senyora Alicia Alegret: també canvi de model. Jo crec que de les franges de protecció o totes les taxes que nosaltres volem fer, les dades estan a la seva disposició.

El tema de l’acord de l’edifici creat amb la fusta no..., de l’edifici –perdó– de la Generalitat. No està pres, aquest acord, encara –no està pres. Jo l’any passat el que vaig anunciar és que hi havia iniciatives. I es va fer a l’Hospital de Sant Pau una reunió on se van cri-dar tots els agents implicats. Fruit d’aquella reunió de l’any passat, no de cap normativa –ni vaig prometre una cosa l’any passat que no he complert, ni l’he pro-mès ara–, s’està fent i s’està elaborant. I espero que les properes setmanes s’aprovi aquest acord per intentar que en els edificis de la Generalitat hi hagi aquesta fusta del nostre país, que necessitem. I que jo crec que és una manera també de valoritzar aquest element, no?

Vostè feia referència també al pla de Forestal Catala-na, el pla econòmic i financer. És un pla de dos anys, 2014-2015. Està executat, en les obres que s’hi preve-uen, en un 70 per cent, aproximadament. Per tant, ens queda encara mig any per acabar-lo de fer, però, des del meu punt de vista, va en la seva normalitat.

Lluita contra les causes dels incendis. Miri: intencio-nats, 21 per cent; accidents, 8 per cent; negligència, 40 per cent. Són els que potser hem d’atacar més. Des del Cos d’Agents Rurals s’està fent una anàlisi de les acti-vitats humanes sobre les quals hem d’actuar per mi-nimitzar els riscos. Estem treballant el tema dels mo-saics agraris –perquè això també ajuda a minimitzar les causes i els riscos d’incendi–, la gestió forestal, les franges de protecció, tot el que significa també..., i des del Cos d’Agents Rurals s’impulsa una millora i una minuciosa investigació amb tallers que van vinculats a buscar les casuístiques, però també a l’anàlisi de les

causes solucionades, dels casos resolts, des del punt de vista de la seva eficàcia.

Senyor Companyon, vostè entenc que es refereix al Pla general de política forestal, quan vostè fa referèn-cia a això. Es va aprovar al febrer del 2014. S’està des-envolupant. Com s’està desenvolupant? Nosaltres hem modificat la normativa de Centre de la Propietat Fo-restal per unificar gestions privades i públiques. Hem, també, impulsat la constitució i les ajudes vinculades a la instal·lació o a la instauració de plans tècnics de gestió, que és l’instrument que té el propietari fores-tal, sigui públic o sigui privat, per poder gestionar les masses forestals. Hem impulsat, com dic, amb supera-ció de les previsions, el que és la biomassa, i sobretot la biomassa de proximitat, per aquesta necessitat de gestionar el bosc, que després dóna..., i alimenta les calderes de biomassa. L’actuació, que ja he referit en la meva intervenció, sobre les franges de seguretat i la legislació al respecte. Hi ha un canvi de model fores-tal, que també va vinculat al Pla general de política forestal; comporta un canvi de model, no és el sistema clàssic al qual estàvem acostumats fins ara. Estem fent polítiques per valoritzar la fusta, de com podem donar més valor a la fusta que tenim al nostre país, que fins ara no ha estat així: fem palets i poca cosa més; doncs, hi ha una capacitat impressionant d’intentar valoritzar la fusta que tenim. Valorització de productes forestals no fusters: el que és la tòfona, el que són els bolets, la micologia, el que són les plantes medicinals, aromà-tiques, etcètera. Tot això són les polítiques que estem aplicant, que estem fent, que estem promocionant, per intentar desenvolupar el que deia del Pla general de política forestal.

Permeti’m constatar que, quan vostè parla del Cos d’Agents Rurals, doncs, el que fa és llegir..., la seva po-lítica entenc que és la mateixa que la que defensen les organitzacions que defensen el Cos d’Agents Rurals.

Quan vostè parla de si nosaltres aprovem o apliquem la política laboral del PP, entenc que vostè s’està re-ferint per exemple a la Ley de montes que va apro-var l’Estat espanyol fa uns dies i que, gràcies a Con-vergència i Unió i el Govern de la Generalitat..., es va pressionar i modificar aquesta legislació, que deca-pitava les funcions del Cos d’Agents Rurals? Entenc exactament que és aquest el daixò?

I, després, vostè fa referència també al conveni. Li ho explico. Miri, l’any 2009 hi va haver un conveni de condicions laborals amb el Cos d’Agents Rurals. Aquest conveni tenia una durada de cinc anys. Aquest conveni el van fer quan vostès estaven en el Govern de la Generalitat. Les condicions del que van fer en aquell conveni van ser les que van ser i aquest conveni està caducat. Quan caduca un conveni hi ha dos op-cions: una, o renovar-lo, o modificar les condicions, o negociar les condicions. I això s’ha fet. I es va fer fins al 31 de desembre, es va negociar el conveni. Per què? Perquè hi havia algunes condicions –estic disposat a debatre-les amb vostès– que estaven, en la situació actual i en la situació anterior, fora de lloc. Crec que s’han intentat reconduir. Finalment, no hi ha hagut cap acord amb el Cos d’Agents Rurals, tot i que s’han ad-mès jo crec que el 90 o el 95 o el 99 per cent de les



seves demandes, i el que s’ha fet és fer un decret per donar cobertura legal a les condicions que s’havien de rebre. Però, la causa? Perquè ha caducat el conveni que hi havia. I, per tant, quan caduca un conveni se n’ha de fer un altre. I si no se’n fa un altre de mutu acord, doncs, s’ha de fer per decret, que és el que hem fet.

El decret no l’aprovarem demà, el decret el vam apro-var el dimarts passat...

El president

Senyor conseller, hauria d’anar acabant, eh?


Doncs, acabo.

Doncs, moltes gràcies.

El president

No, no, home! «Acabi» no vol dir (veus de fons) que acabi en la frase que estava. Pot..., eh?


Em sembla que el senyor Matías Alonso ha dema-nat també allò de les freqüències i la implantació que hi havia en el tema de les ADF. Jo crec que hem de «mimar» les ADF també, eh?, perquè és una gent vo-luntària, que coneix el territori, que està fent des del meu punt de vista una gran feina de prevenció i també d’ajuda al cos d’extinció quan es dóna un incendi en el territori.

En aquests moments, estem al 55 per cent de cobertu-ra del territori, amb canvis i amb posada en marxa de les noves freqüències. S’han fet cinquanta canvis, però també hem de vigilar, perquè aquí no només se can-via una cosa unilateralment, sinó que han d’anar vin-culats els vehicles amb les centrals, etcètera. I estem dins dels terminis per fer el canvi total sense afectar l’operativa, que és quan necessitem que hi hagi, en el cas d’incendis, la utilitat del mecanisme de les comu-nicacions, però també l’eficàcia a l’hora d’extinció.

Per tant, aquesta és la, entenc..., si no, estic per des-comptat a la seva disposició, si vol més dades o més informació al respecte, sobre aquesta qüestió.

Moltes gràcies.

El president

Molt bé, moltes gràcies. Té la paraula, finalment, el conseller d’Interior, el senyor Ramon Espadaler.

El conseller d’Interior

Bé, moltes gràcies, senyor president. Hi han alguns te-mes que han sortit transversalment, que els agrupo i per tant els donaré per contestats, i després em referiré a algunes qüestions puntuals.

El que ha sortit per part de tots els grups, i que d’al-guna manera ha quedat no prou ben expressat, és amb relació a bombers voluntaris, a aquest acord a què hem arribat. Un dels temes essencials era una reivindicació que feia pràcticament trenta anys que existia, que es-tava sobre la taula, que era la contractació d’uns ser-veis, en aquest cas de mútua d’accidents de bombers, idèntics als dels funcionaris. Això ho hem aconseguit fer. I, per tant, a partir de ja, a partir d’aquest estiu, els bombers en aquest cas voluntaris tenen els matei-xos serveis, amb la mateixa mútua, que els bombers funcionaris. Això vull que quedi meridianament clar.

Hi ha hagut una oportunitat que hem sabut aprofitar: ha canviat la Llei de mútues i la Llei de mútues obria una escletxa que permetia això. Per tant, a mi em seria molt fàcil dir: «Escolti, tots els que m’han precedit no ho feien.» No: no ho havien pogut fer, perquè la llei no els ho permetia. La Llei de mútues, que era estatal, ens ha obert aquesta escletxa, i el que hem fet és dialogar i aprofitar-la. I, per tant, aquesta és una realitat. Com és una realitat, que ho serà a partir del setembre, doncs, la convocatòria d’aquestes tres-centes noves places, perquè així..., per sota, doncs, integrarem tres-cents voluntaris més. I això ho farem, evidentment, a partir del mes de setembre. Com serà una realitat aquesta or-dre conjunta entre Interior i el Departament d’Econo-mia, que ja ha quedat clarament expressada abans, no?

Però sí que deixar constància d’això, i quines són les raons, i que certament aquesta era una reivindicació que portava molts anys, i que ha estat factible fer-ho ara, doncs, per aquesta raó.

Vaig a alguns detalls en aquest sentit. Senyor Sabaté, jo crec que si hi ha un dia..., el dia menys indicat per demanar precisament la dimissió del director de bom-bers deu ser avui. Escolti, de debò, perdoni el que li diré: qui l’entengui, que el compri, perquè és que (rialles) si hi ha un dia en què..., doncs, abans de fer la compareixença es manifesta per part dels bombers voluntaris: «Escolti, hem estat capaços de posar-nos d’acord en una història que arrossegàvem de feia molt de temps, per circumstàncies de naturalesa ben dife-rent», i avui ho assolim i ho podem dir, doncs, amb goig, que crec que compartim amb tots els grups par-lamentaris, perquè em consta la preocupació –i l’agra-eixo– respecte a aquest col·lectiu..., caram, era avui.

Però és que vostè diu una altra cosa que m’ha descon-certat, d’alguna manera. Diu: «Escolti, i per què no adapten la campanya a la realitat?» Si algú va blasmar el concepte de modulació en la campanya, caram, va ser vostè fa tres anys, o fa dos anys. Si algú va carre-gar immisericordiosament respecte a un concepte de dir: «Escolti, és que això ha de ser modulable, ho hem d’estirar per un costat, per l’altre, no té sentit que fem contractacions estables, rígides...» I ara em ve i diu: «Escolti, és que ho han d’adaptar.» Caram, benvingut –benvingut. En qualsevol cas, diguéssim que ho cele-bro, no?

Amb relació a altres temes que han anat sortint. Els parcs sota mínims. D’ençà que hi ha el decret, doncs, que eixampla les guàrdies, tres i tres, obligatòries i vo-luntàries, dins i fora de campanya forestal, ha baixat



dràsticament el nombre de parcs sota mínims. I aques-ta és una realitat. Tenim, per tant, més efectius. I ai-xò també era una de les coses que perseguíem. Co-sa que podrem resoldre quan tinguem incorporats..., clar, perquè tenim més recursos humans. I, per tant, no és un problema..., que ho era. Jo cada dematí rebo i em desperto cada dematí –això en el millor dels ca-sos, quan no em desperta la policia (el conseller riu)– amb el report dels parcs sobre mínims i sota mínims, i la tendència, d’ençà de l’aprovació d’aquest decret, és que és l’excepció el parc sota mínims, quan en deter-minats moments era més aviat la regla.

Sobre el tema de la vaga, home, li donaré algunes da-des. És cert que segueix vigent. Jo ho respecto, però, en qualsevol cas, el seguiment de la vaga el mes de juny de l’any passat, 22 persones; el mes de juliol, 55 persones; agost de l’any passat, 27 persones; setembre, 27 persones; octubre, 12; novembre, 6; desembre, 6; gener, 1 persona; febrer, cap persona; març, 2 perso-nes; abril, 1 persona. Aquest és el seguiment de la va-ga. No sóc jo qui ha de dir si s’ha de desconvocar o no una vaga, però, en qualsevol cas, el seguiment..., als fets objectius em remeto.

Ha sortit una altra qüestió, també per boca seva, amb relació a l’aeroport d’Alguaire. No hi ha cap aeroport, ni d’AENA ni a la resta d’aeroports que gestiona la Generalitat, que tingui un servei de bombers públic. Aquesta va ser una decisió que va prendre el Govern tripartit en el seu moment, que jo respecto però no comparteixo. Nosaltres creiem que –a més a més, te-nint en compte quin és el règim d’utilització i de vols de l’aeroport d’Alguaire– tenir tretze professionals lli-gats i vinculats allà, que només poden prestar servei allà, i que no existeixen en cap altre dels aeroports –ni d’AENA, ni d’aquells que depenen de la Generalitat–, no tenia massa sentit, anant curts de recursos humans com anem, que per això vam fer el decret, per això vam intentar recuperar aquests professionals per al conjunt del Cos de Bombers.

I això és el que hem fet. Se’ls ha comunicat, doncs, que a partir del dia..., crec, no em vull equivocar, que el dia 14 de juny es farà, doncs, aquest replegament i seran redistribuïts. No conec el detall d’on seran reu-bicades aquestes persones, però seran alliberats del parc, perquè..., en aquest sentit, Territori i Sostenibi-litat, que és el qui s’ha de fer responsable dels serveis que es presten en aquest i en els altres aeroports, com AENA ho és respecte als seus, posarà en servei un al-tre servei. Això no és cap canvi de model. Era l’ex-cepció. Alguaire era l’excepció, aquí i arreu. Per tant, no pretengui dir: «Escolta, és que des d’aquí faran un model nou.» No, és que l’aeroport del Prat té el ma-teix sistema, l’aeroport de Girona té el mateix sistema, l’aeroport de Reus té el mateix sistema, etcètera. Per tant, hem tornat enrere en el que era, de fet, una ex-cepció, en benefici del col·lectiu, perquè aquests pro-fessionals, doncs, faran més servei no estant lligats a un aeroport que té una taxa d’activitat que és la que és, sinó prestant..., en el conjunt del cos. Això és el que en definitiva fem.

Una altra pregunta que ha sortit, així transversalment, amb relació als drons. Què és el que hem fet? I he set

molt caut en aquest sentit. He dit: «Escolti, aques-ta no és una millora que notarem d’aquí a dos dies, ni en aquesta campanya.» Amb relació als drons, el que hem fet és un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la UPC i amb el Centre de Visió per Computador, un conveni de tres anys de durada, que... El que pretenem..., nosaltres podríem anar al mercat i comprar un dron, podríem fins i tot intentar inventar-ne no sé quin, però nosaltres tenim coneixement, i crec que és el salt qualitatiu important. Aprofitem aquell co-neixement que tenim, i que ens és reconegut en altres latituds –als Estats Units–, amb aquells que coneixen allò que nosaltres no coneixem, que és el funcionament dels drons, i mirem d’aprofitar-ho. Això donarà fruits d’una manera immediata? No, però creiem que és una línia, doncs, d’aquestes de futur, perquè ens ajudarà no només en el tema de seguiment d’incendis de nit, etcè-tera, sinó per exemple en cerca de persones o... Ja ho veurem, on arribem, però ens hem posat a caminar.

Per tant, no esperin uns resultats, allò, absolutament immediats, però a mi em mereixen molta credibilitat i molt respecte les institucions universitàries amb les quals fem això, que no coneixen, com sí que ho conei-xen els bombers, quines són les necessitats que tenim i quines són les possibilitats que podem tenir. De la mateixa manera que tenim bombers d’aquí, i això em plau també dir-ho, que han participat en programes a nivell europeu de fer una cosa semblant, però des de satèl·lit. I ens honora saber que tenim bombers del nos-tre Cos de Bombers, doncs, que han participat en pro-grames europeus aportant allò més important que te-nim, que és el coneixement.

Respecte als drons, el més substantiu, el més impor-tant, és això.

Després, alguns de vostès deien: «Escolti...» –crec que era la senyora Alicia Alegret. Si d’alguna manera –no sé si era vostè, ara, perdoni’m si no era vostè, però ho responc–..., si aquesta campanya l’anàvem adaptant d’alguna manera o no l’adaptàvem. Home, jo crec que sí. Hem donat curs a coses que van canviar l’any pas-sat respecte a l’any anterior perquè van funcionar, cas del doble brífing, de matí i tarda. Per tant, això, que era una innovació, doncs, pam!, ho hem posat en ser-vei. I hem corregit allò que no vam fer prou bé l’any passat de no dotar cada regió d’un helicòpter per co-mandament. Vull dir, en això ens vam equivocar, i ai-xí ens ho han dit els caps de regió: «Home, això no ha acabat de rutllar.» Doncs, escolti, ho corregim.

Per tant, jo no sóc partidari de fer un canvi sobtat, pe-rò sí d’anar-ho adaptant, de la mateixa manera que vam introduir aquest concepte d’una campanya modu-lable –que li va fer tanta gràcia a vostè en un principi, i que ara li agrada tant. Doncs, és això –és això. So-bre l’experiència, sobre el coneixement, mirant la re-alitat, aprenent de les coses que no hem fet prou bé. I en aquesta dels helicòpters jo ara li podria assenya-lar quin d’aquests caps de regió em va dir: «–Escolta, conseller, això no rutlla. –Doncs, escolti, l’any que ve ho corregirem.» I crec que és aquesta la manera com s’ha d’anar, diguéssim, gestionant i evolucionant.



Respecte..., diu: «Vostè ha entès bé» –i li ho agraeixo, com agraeixo totes les intervencions, eh?– «les priori-tats.» I em diu: «Escolta, però no han fet les places fins ara.» Home, ja ens hauria agradat fer-les abans, però primer hem hagut de catalogar el servei com a essen-cial i, segona, ens ha hagut d’autoritzar el senyor Mon-toro per poder-ho fer. Vull dir... (Pausa.) No, ho dic perquè a vegades les coses són molt... «Escolti, i per què no ho feien abans?» Doncs, miri, perquè havíem de fer tota aquesta feina abans, i ho fem ara perquè és possible fer-ho ara. I ara això, doncs, ja està validat per Funció Pública, pel Departament d’Economia, hi ha d’haver la taula sindical crec..., no sé quin dia de la setmana que ve o de l’altra. I sortirà –lògic– dins del paquet de tota la funció pública. No ho posarem com un bolet aïllat, perquè hi ha més oferta que jo no co-nec perquè no és del meu àmbit. A mi em preocupa, doncs, aquest cas concret de bombers; que, certament, si es fa així és perquè –no ho hem negat mai– hi ha un dèficit de recursos humans. Per això hem eixamplat l’horari, per de facto dotar-nos de més hores de treball –per tant, en el fons, de més recursos humans– sense, en definitiva, incrementar-los. (Sona el senyal acústic que indica que s’ha exhaurit el temps d’intervenció.)

El representant d’Esquerra Republicana deia: «Escol-ta, es podria d’alguna manera fer una validació?» Jo recordo que algun any –no l’any passat, és cert– hem tornat a comparèixer després de la campanya i hem debatut el que ha anat bé i el que no ha anat bé. Per tant, disponibilitat absoluta. Si ara jo li confirmo: «Es-colti, tornarem», em dirà: «Cony, i que no hi han elec-cions entremig?» (El conseller riu.) Per tant, escolti, disponibilitat (veus de fons) a venir, si és el cas i som, doncs, responsables en el departament. Però a mi em sembla bé, eh? –no vull frivolitzar–, a mi em sembla bé que es repassi també, que s’avaluï i que es digui: «Escolti’m, tot això ha funcionat, tot això no ha funci-onat», i que siguem, doncs, crítics, com pertoca i com hem anat, en definitiva, fent.

I em sembla... Sí, amb relació a les jaquetes forestals. Aquest era un equipament que no existia, vull dir, és ex novo. I, en aquest sentit, jo crec que és un pas en-davant en la línia aquesta d’una millor..., en el doble sentit: seguretat sobretot, però també comoditat. En aquest sentit, jo crec que és una millora raonable dins d’allò que és possible.

No desprenguin de tota la intervenció que les coses són meravelloses i que vivim en un món idíl·lic, per-què no són meravelloses i no vivim en un món idíl·lic. És tot difícil, és tot complex. Però jo crec que –i vos-tès ho han dit en alguna intervenció, particularment el senyor Dionís Guiteras–, home, venim d’algunes com-pareixences amb desavinences importants, que les hem anat resolent. Tenim una vaga encara convocada? Sí, però amb un seguiment que és el que és. Tenim co-

ses a fer de millora d’infraestructures, d’equipaments? Sí, clar que en tenim, no ho hem amagat mai, però, amb la limitació de recursos que tenim, jo crec que el que estem fent és atendre, doncs, aquelles prioritats que són més grans.

I, senyor Sabaté, si no hem estat capaços de resoldre-ho en menys temps... Es pot imaginar que érem els més interessats a resoldre-ho en menys temps, però a vegades les coses complexes requereixen temps. Jo agraeixo molt al director general i molt als responsa-bles de l’Asbovoca, al seu president, doncs, que han estat capaços, des d’una distància –permetin-m’ho– abismal de partida, d’asseure’s i de començar primer a inventariar, de començar a descartar allò que era im-possible de fer, de començar per allò que es podia fer. I això és el que hem fet. I aquesta és la predisposi-ció tant respecte als voluntaris, com respecte, evident-ment, als funcionaris. I crec que amb totes les imper-feccions, que hi són, amb tots els dèficits, que hi són, home, anem en una direcció raonable, sense que si-guem, hi insisteixo, en un món idíl·lic i perfecte. Són molts els dèficits de recursos materials, encara ens fal-ten, evidentment, recursos humans, però hi posarem remei aquest any des de les dues perspectives. I moltes més coses que haurem de fer.

Per tant, acabo com he començat: agraint que, si les coses van bé i la ciutadania valora com valora el Cos de Bombers, es deu precisament als recursos humans, no es deu al director general ni al conseller; es deu a aquest plus, doncs, de qualitat, de voluntat de ser-vei, de capacitat de donar resposta, dels professio-nals. I aquí sí que jo crec que estem absolutament tots d’acord. I, per tant, agraeixo totes les mostres que hi han hagut, per part de tots els grups sense excepció, de suport a un col·lectiu que no té les coses fàcils, pe-rò certament també que el conseller n’és conscient i que, en la mesura de les possibilitats, doncs, anem posant-hi remei. I la prova és, deixin-m’ho dir tam-bé, que tenim un clima que no és el que teníem fa dos anys, que no és el que teníem fa un any. Que el podem millorar? Sí. Que ho intentarem? També.

Gràcies.

El president

Molt bé, doncs, moltes gràcies als dos consellers per la seva compareixença, també a tot el personal dels seus departaments que els ha acompanyat, als volun-taris, als agents rurals, als sindicats, etcètera. Moltes gràcies a tots i a totes.

I, sense res més, s’aixeca la sessió.

La sessió s’aixeca a tres quarts de set del vespre i dos minuts.

DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · de David Ciudad i Valls, ... Andreu Alfonso Barrios; ... mig,...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · de David Ciudad i Valls, ... Andreu Alfonso Barrios; ... mig,...