Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

1

Grup Bibliomediahttp://grupbibliomedia.blogspot.com/

La Biblioteca Escolar i la Competència InformacionalJuny del 2011

La Biblioteca Escolar i la Competència Informacional por Grup Bbliomêdia se encuentra bajo una Licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

2

Una biblioteca que fa escola

La biblioteca escolar adquireix una nova dimensió en l’escola que es va configurant avui. Bibliomèdia, com ens ha mostrat i demostrat aquests dotze anys, ens aporta novament la seva capacitat de tenir una mirada prospectiva.

El document que tot seguit llegireu és concís, clar i directe, en cadascuna de les seves línies trobareu però la necessitat d’aturar-vos i reflexionar. Al darrera d’un treball rigorós hi intueixes un sòlid pensament pedagògic, el text està impregnat d’una mirada competencial del currículum i es decanta d’una manera clara per uns enfocaments globalitzats, de recerca, d’investigació que hi tendeixen. Té la virtut de partir de la competència informacional per dibuixar un plantejament didàctic que permet atendre-les totes, pivotant sobre la instrumentalitat de la competència lectora, i ho fa amb una mirada humanística que li dóna un valor afegit.

Ens planteja una biblioteca-mediateca escolar totalment immersa en la cultura digital d’avui. Una cultura que no pot deixar de banda la riquesa de la diversitat de fonts documentals en diferents formats. Una cultura que utilitza com a eina valuosa les tecnologies, no per si mateixes, sinó posant-les al servei de l’aprenentatge i de les persones, en reclama un necessari ús ètic. Ens introdueix de manera molt interessant el concepte de biblioteca 2.0.

Aquesta biblioteca té un encaix físic i educatiu en un model de centre que es percep com a organització que aprèn i desprèn una sèrie de valors. S’organitza de manera cooperativa, s’erigeix en un centre de recursos al servei de l’alumnat, del professorat i de la comunitat educativa; explicita que ha de possibilitar un accés igualitari a la informació, primer graó per construir coneixement propi, i desenvolupar, com molt bé es diu pensament reflexiu i crític, jo afegiria també democràtic.

Un plantejament com aquest no pot deixar de referenciar la persona i l’organització del projecte. Hi ha una acurada anàlisi del perfil i les necessitats de formació. La defensa vehement que no ha de ser un treball individual sinó ha de configurar-se des de la interacció i la cooperació, des de l’equip. En el fons hi ha la necessitat de configurar comunitats de pràctica que investiguen sobre l’acció educativa, tot plegat ens porta a situar la centralitat de l’aprenentatge.

Un treball com aquest no sorgeix del no res. És molt sincer i dóna el valor que es mereix al paper que ha tingut el projecte de biblioteques escolars puntedu, també desprèn molta experiència acumulada, reflexió sobre la pràctica i aportacions de la recerca sobre el tema. En moments que es vol fer un Impuls de la Lectura, crec sincerament, que val la pena llegir-lo amb atenció, apreciar els nombrosos matisos i el valor que aporta. I des de la perspectiva de la renovació pedagògica, penso que podem afirmar que serveix per anar configurant una biblioteca que fa escola.

Raül Manzano TovarPresidentFederació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

3

La Biblioteca escolar i la competència informacional

Sumari

1 MARC ACTUAL 4

1.1 Marc conceptual ................................................................................................................................ 4

1.2 Situació actual de les biblioteques escolars ......................................................................................5

2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L’ÀMBIT DE LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL 7

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: PERFIL I FUNCIONS 10

3.1 Perfil de la persona responsable de la BE ......................................................................................10

3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar ..............................................................11

3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general ............................................................................11

3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competència informacional .....................................11

3.2.3 Funcions de la comissió de biblioteca/TAC ..............................................................................11

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

4

1 MARC ACTUAL1.1 Marc conceptualAvui dia, ningú no posa en dubte que l’anomenada societat de la informació ha desencadenat nous reptes per a l’educació en un entorn social que reclama cada cop més el domini d’habilitats, actituds i coneixements específics en l’ús de la informació. Treballar amb la informació, cercar-la, tractar-la i comunicar-la són processos que formen part dels objectius propis d’escola. Aquests processos estan relacionats amb l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge, el treball de la competència lectora i el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. A les aules, des de fa anys, es porten a terme activitats de cerca d’informació, educació documental i formació d’usuaris vinculades o no a l’ús de la biblioteca. Al mateix temps, lligades al desenvolupament d'estratègies per aprendre a aprendre, es treballen tècniques d’estudi i de tractament d’informació com per exemple saber extreure les idees fonamentals d’un text, fer resums, esquemes i mapes conceptuals.

En aparèixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competència informacional s’ha vist enriquida per habilitats específiques relacionades amb l’entorn digital que han de complementar les habilitats documentals que ja es treballaven, i que giren al voltant de la lectura i de la competència comunicativa i d’aprendre a aprendre.

La LOE i els corresponents decrets autonòmics donen protagonisme a les biblioteques escolars en l’article 113 i altres punts de l’articulat. Segons la Llei, la biblioteca ha d’esdevenir un espai dinàmic, que disposi de prou recursos educatius actualitzats i que permeti l’accés a materials en diferents formats documentals. En aquesta visió, les biblioteques es consideren part integrant de les competències bàsiques del currículum: “contribuiran a fomentar la lectura i a què l’alumne accedeixi a la informació i altres recursos per a l’aprenentatge de les diferents àrees i matèries i pugui formar-se en l’ús crític dels mateixos1”.

Per la seva banda i en la mateixa línia, la LEC, Llei d’Educació de Catalunya, contempla, igualment, la integració de les habilitats informacionals i la funció de la biblioteca escolar als centres educatius. L’article 88 de la llei ens diu: "Tots els centres educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa2".

D’altra banda, al capítol III dels decrets dels ensenyaments mínims 3 a Primària i Secundària, es fan diverses especificacions sobre l’organització dels ensenyaments. Algunes d’aquestes, inclouen propostes que impliquen metodologies d’investigació relacionades directament amb la competència informacional com ara el Projecte interdisciplinari a Primària i el treball de síntesi o el projecte de recerca a l’ESO. Aquestes mateixes habilitats es demanen, en els ensenyaments postobligatoris, en el treball de recerca de batxillerat4 .

1 LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. Boletín Oficial del Estado nº 106, jueves 4 de mayo de 2006.2 DECRET 142/2007 i DECRET 143/2003 DECRET 142/2007 i DECRET 143/2002, pels quals s ’ estableix l ' ordenació dels ensenyaments obligatoris a Catalunya 4 DECRET 142/2008

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

5

De les vuit competències bàsiques en què s’estructura el nou currículum de la LOE, la més propera a la informacional és l’anomenada Tractament de la informació i competència digital, però no és l‘única que cal tenir en consideració. Quan parlem de competència informacional ens referim a un conjunt d’habilitats que són metodològiques i comunicatives a parts iguals sense oblidar la seva estreta relació amb les competències personals. La base de la competència informacional són les competències lingüístiques; la seva eina principal és l’ús adequat de les TIC i l’espai ideal que les integra totes és la biblioteca escolar.

En l’àmbit educatiu estatal, la competència informacional s’ha visualitzat d’una manera explícita a partir del fort impuls donat a les biblioteques escolars que des de fa uns anys ha endegat el MEC. Diverses autonomies han anat elaborat plans de lectura. Trobem exemples com el d’Astúries, on la competència informacional té definit un espai propi dins del pla lector de centre i s’associa directament amb el desenvolupament de les habilitats investigadores de l’alumnat (Plan de lectura, escritura e investigación de centro, 2007). Aquest impuls es va concretar a Catalunya el 2005, amb la posada en marxa del Programa de Biblioteca Escolar puntedu, que en el seu segon any contempla una formació específica en Competència Informacional i, en el tercer any, una formació de Pla de Lectura de Centre on es proposa una estructura de pla articulada en tres eixos: la competència lectora, la competència informacional i el gust per llegir. En definitiva, en el marc conceptual que sustenta el programa puntedu la lectura passa a desenvolupar-se sota l’enfocament comunicatiu global i transversal que caracteritza els plans lectors de l’Estat espanyol.

Pel seu caràcter híbrid, les biblioteques escolars s’han de concebre també com a entorns no físics, que tenen la missió d’apropar els recursos digitals a l’aula i a tot el centre. La implementació de la biblioteca escolar i dels recursos TIC s’ha d’articular a partir de la diversitat de situacions d’aprenentatge que es poden dissenyar en les programacions d’aula o de cicle. La incorporació dels ordinadors a les aules a partir de programes com Escuela 2.0, eduCAT1x1 o eduCAT 2.0, fa imprescindible determinar en quines situacions la biblioteca, juntament amb els recursos i eines digitals, resulten útils i, per tant, són facilitadores dels aprenentatges que es pretenen aconseguir. El pla d’acció de la biblioteca ha d’incloure les TIC, ja que el suport digital n’és un element propi, de la mateixa manera que el pla de desenvolupament TIC de centre ha d’incloure la biblioteca.

En definitiva, es tracta d’anar obrint camí cap a un model de biblioteca escolar 2.0, que ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb l’ús de continguts digitals de la mateixa manera que ja dóna suport en la selecció i ús de recursos impresos per a la realització de treballs d’investigació i intervencions relacionades amb la lectura i l’escriptura a les aules.

1.2 Situació actual de les biblioteques escolars

Actualment, la situació de les biblioteques escolars en relació a la competència informacional és diversa:

● BE poc dotades en llibres de coneixements i ordinadors per accedir a Internet amb grups d’alumnes.

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

6

● BE dotades mínimament, però amb activitats que s’adrecen principalment a la dinamització lectora sense cap programa específic en relació a la competència informacional.

● BE ben dotades i que coordinen algunes activitats relacionades amb la competència informacional, però que resulten insuficients o deslligades de l’activitat de l’aula.

També són variades les situacions en què es troben les persones responsables de les biblioteques o les comissions:

Segons la formació dels responsables:● Docents que no han fet cap formació específica● Docents que participen en seminaris, grups de treball... de BE● Docents que han seguit la formació del programa puntedu● Docents amb formació universitària en temes de biblioteques o lectura

(diplomatures, llicenciatura, postgraus, màster...)

Segons la disponibilitat horària:● No es disposa de temps en l’horari lectiu● Docents que tenen menys de dues hores de dedicació a la setmana● Docents que tenen una dedicació detectada al voltant de les cinc hores a la

setmana

Segons la composició de la comissió:● No hi ha comissió● Comissions que tenen una composició no estructurada i es basen en el

voluntarisme a l’hora d’abordar les tasques● Comissions que tenen una representació de cada cicle o departament i

disposició horària per realitzar tasques específiques

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

7

2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L’ÀMBIT DE LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Per entendre millor la complementarietat entre la BE i les TIC a què es fa esment en el marc conceptual cal aprofundir en el concepte de biblioteca escolar com a un entorn d’aprenentatge híbrid vinculat a l’ús de les TIC i veure quines són les seves dimensions5.

A. Dimensió físicaLa biblioteca com a estructura organitzativa estable i entorn presencial afavoridor de processos d’aprenentatge i pràctiques lectores que disposa de:

● Unes instal·lacions i uns equipaments diferents dels que disposa l’aula ordinària● Uns materials de qualitat en suports variats● Una persona de suport facilitadora de processos i dispensadora de materials

En aquest entorn l’alumnat pot entrenar-se, al llarg de la seva escolaritat, en la pràctica d’habilitats intel·lectuals i de lectura, i també pot iniciar i reforçar recursos personals bàsics per al seu desenvolupament personal i social.

En aquest context la biblioteca també esdevé un agent d’atenció a les desigualtats i de compensació social, ja que ofereix a tot l’alumnat la possibilitat d’accedir de manera igualitària a la informació, l’educació i la cultura.

B. Dimensió educativaLa BE com a recurs educatiu i agent interdisciplinari de suport pedagògic. Aquesta és la dimensió que diferencia la BE de qualsevol altra tipologia bibliotecària. De la dimensió educativa de la biblioteca se’n deriven diverses funcions:

● La BE com a recurs estratègic per a la promoció de la cultura escrita● La BE com a recurs didàctic per a la innovació metodològica i la utilització de

mitjans, tecnologies i recursos per a la pràctica docent● La BE com a servei i lloc de trobada de la comunitat educativa, en horari no

lectiu i per vincular les famílies en la promoció de la lectura● La BE com a agent interdisciplinari de suport pedagògic i de coordinació

educativa que pretén incidir en la millora de l’ensenyament

En ambdues dimensions la biblioteca i les TIC col·laboren i es complementen. En el moment actual en què l’accés a la xarxa proporciona una allau d’informació i que els ordinadors arriben a les aules, cal visualitzar encara més el caràcter híbrid de la biblioteca, com un espai també no-físic que es fa present apropant els recursos a les aules per mitjà de blocs, wikis, webs, etc.

Avui més que mai alumnat i professorat necessiten disposar d’una bona biblioteca virtual que enriqueixi la seva tasca educativa. És, doncs, l’hora d’avançar cap aquest model de biblioteca escolar 2.0.5 Durban, Glòria La biblioteca escolar, avui. Un recurs estratègic per al centre. Barcelona: Graó, 2010.

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

8

Les funcions bàsiques d’una biblioteca escolar 2.0 són:

- Utilitzar eines 2.0 per a la comunicació, la col·laboració i la creació de continguts (traductors, cercadors, agendes, alertes, aplicacions col·laboratives, blocs, wikis, xarxes socials...)

- Facilitar continguts digitals (Blasco i Durban 6) : Obres de referència. Enciclopèdies i diccionaris, mapes i atles en línia Col·leccions digitals. Objectes digitals: obres digitalitzades a text

complet (llibres i articles), audiovisuals, imatges i registres sonors Directori de recursos web. Llocs web i portals especialitzats classificats

temàticament Dipòsit de continguts educatius digitals. Materials didàctics web i

objectes digitals d’aprenentatge (disponibles en portals educatius) Catàlegs de biblioteques i bases de dades. Catàlegs de biblioteca

escolar, de biblioteca pública i universitària -si s’escau-, bases de dades d’informació educativa i literatura infantil i juvenil

Publicacions periòdiques. Revistes i periòdics digitals Eines digitals

El paper d’aquest model de BE és clau en el tractament de la competència informacional al centre educatiu. Segons la proposta de la formació del programa puntedu, aquesta competència té tres fases amb unes característiques concretes i diferenciades; i cada fase precisa d’un entorn i d’unes eines específiques per desenvolupar-se.

Fases de la competència informacional:

1. Cerca i recuperació de la informació● Ús de la biblioteca per al coneixement dels recursos disponibles● Ús de fonts d’informació diverses i biblioteca digital● Preparació d’estratègies de cerca● Localització i selecció de la informació

2. Tractament de la informació ● Anàlisi del contingut, estructuració de les idees i ús de programari adient

(ús d’eines TIC i eines 2.0)

3. Comunicació de la informació● Composició de textos i ús ètic de la informació i del programari. (ús d’eines

TIC i eines 2.0)

Analitzant cadascuna d’aquestes tres fases es fa evident que la primera fase és la que més requereix l’ús de la BE com a entorn educatiu, mentre que les altres dues cal tractar-les a l’aula a partir dels objectius de cada àrea curricular.

6 Blasco, Anna; Durban, Glòria. Competència informacional: del currículum a l’aula. Barcelona: Rosa Sensat, 2011

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

9

Així doncs, la persona responsable de la biblioteca hauria de centrar el seus esforços a donar suport al desenvolupament de la fase de cerca i recuperació sense perdre de vista, però, qualsevol oportunitat de promoure la seqüència completa dins de la visió pedagògica del seu centre.

Les principals actuacions a les quals la BE ha de donar suport són les següents:

- Projectes de recerca relacionats amb les diferents àrees curriculars - Projectes interdisciplinaris a Primària- Projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana

cultural, jornades solidàries, tallers interdisciplinaris… - Treball de síntesi a l’ESO (1r-3r curs) que integri continguts relacionats amb les

deferents matèries del curs- Projecte de recerca de 4 d’ESO (35 hores)- Treball de recerca de Batxillerat

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

10

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: PERFIL I FUNCIONS

3.1 Perfil de la persona responsable de la BE

La persona responsable de la BE ha de ser un/a mestre/a o professor/a amb estabilitat al centre, amb formació específica i experiència en l’organització i ús pedagògic de la biblioteca. Ha d’estar acreditat per a aquesta funció i ha de disposar d’una dedicació mínima del 50% del seu horari lectiu i complementari que ha d’augmentar proporcionalment d’acord amb el nombre d’alumnes del centre educatiu.

És necessari que la persona responsable de la biblioteca escolar tingui el reconeixement administratiu de coordinador de biblioteca, de la mateixa manera que són reconegudes altres coordinacions en les instruccions d’inici de curs.

Cal dir, però, que la situació òptima per a un bon funcionament i ús de la biblioteca és que hi hagués reconeguda una titulació específica de bibliotecari escolar i que cada centre comptés amb un especialista en BE en el seu equip docent.

Segons aquest perfil, la formació específica i continuada que han de rebre i acreditar els responsables de BE ha d’abastar els següents aspectes:

- Concepte de BE com a centre de recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge, de suport a la pràctica docent i a la consecució del currículum

- Coneixements de biblioteconomia/documentació necessaris per a l’organització, la gestió i la dinamització de la de BE

- Coneixements sòlids sobre l’accés a la informació en qualsevol format i el seu tractament per convertir-la en coneixement

- Coneixements suficients en l’ús de les eines TIC, el Web 2.0 i les xarxes socials

A més d’aquesta formació i coneixements tècnics, un responsable de BE també ha de disposar d’altres habilitats de tipus social que faciliten l’eficiència del seu treball al centre. Ens referim a la seva capacitat d’establir complicitats, de ser receptiu a les propostes, de coordinar i dinamitzar projectes, etc. En definitiva, que tingui l’habilitat de generar empatia amb tota la comunitat educativa usuària de la biblioteca i dels seus serveis i recursos.

Entenem, doncs, que el responsable de la BE és un professional que col·labora amb el professorat i que, per tant, es configura com a un especialista i un referent pel que fa a qüestions relacionades amb els continguts curriculars, la competència informacional i la formació literària.

Per desenvolupar tota aquesta tasca, el bibliotecari escolar no treballa sol, sinó que compta amb un equip de suport format per:

- El/la propi responsable de la BE- Professorat dels diferents cicles educatius i departaments del centre - Un membre de l’equip directiu - El coordinador TIC

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

11

- Un representant de les famílies (AMPA)- Un representant de l’alumnat (a secundària)

Aquest equip de suport fins ara s’ha anomenat Comissió de BE, però actualment, donada la relació i la complementarietat entre biblioteca i àrea TIC exposada anteriorment, s’ha de concebre com una comissió única que abasti les funcions d’ambdues. En aquest cas, evidentment, s’han de mantenir unes funcions d’àmbit tècnic per a la BE i unes altres per a l’àrea TIC i s’ha d’establir la responsabilitat de cadascuna entre els seus membres. Al mateix temps s’han de contemplar les funcions d’àmbit pedagògic que abasten el conjunt de la comissió i que la defineixen com a tal.

Hi ha centres que ja treballen en aquesta línia (l’anomenen comissió BE/TIC, biblioTICa, etc.) i que, a més de les reunions formals de la comissió al complet, disposen d’unes hores de coordinació del professorat que en forma part. Així, aquest professorat, juntament amb el responsable de la BE i el coordinador TIC, funcionen com a grup de treball permanent de la comissió.

3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar

3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general

A. Funció tècnica en la gestió dels recursos: organització, gestió i difusió

B. Funció pedagògica, com a guia i mediador de les possibilitats d’ús pedagògic de la biblioteca i dels materials que conté

C. Funció d’assessorament al professorat

3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competència informacional- Potenciar la disposició de materials en diferents formats documentals que

facilitin el treball dels alumnes i els doni a conèixer altres recursos informatius actualitzats

- Fomentar iniciatives per al desenvolupament de la biblioteca digital- Col·laborar en el desenvolupament d’un itinerari formatiu en l’ús i

coneixement dels recursos i dels serveis de la biblioteca del centre i alhora donar pautes per a l’adquisició d’habilitats en informació

- Participar en la creació d’activitats de recerca d’informació relacionades amb els temes treballats a l’aula

- Impulsar el desenvolupament d’activitats d’aprenentatge que segueixin la seqüència informacional proposada (cerca, tractament i comunicació)

3.2.3 Funcions de la comissió de biblioteca/TAC En el camí d’anar construint una biblioteca 2.0. proposem una comissió que integri funcions de la biblioteca i de l’àrea TIC:

Grup Bibliomedia. Àmbit de Biblioteca EscolarFederació de Moviments de Renovació Pedagògica

12

A. Dinamització dels recursos informacionals i de suport a la lectura:- Difusió de l’espai físic i virtual de la biblioteca i el seu ús (guia de la BE,

visites, tríptics informatius, etc.)- Estratègies de difusió del fons bibliogràfic imprès i digital (presentació de

novetats, guies d’obres recomanades, biblioteca digital, bloc, etc.)- Impuls i participació en l’elaboració i desenvolupament del Pla de Lectura de

Centre (PLEC)

B. Assessorament i formació:- Proposició de criteris per a la utilització i l’optimació dels recursos TIC del

centre.- Assessorament al professorat sobre com optimitzar l´entorn de comunicació i

aprenentatge TIC del Centre- Formació i assessorament al professorat en l'ús de recursos digitals i eines

2.0.- Formació específica per a l’alumnat en l'ús de recursos digitals i eines 2.0:

recerca, classificació, emmagatzematge i edició de la informació obtinguda. - Assessorament al professorat en la creació d’activitats de recerca

d’informació relacionades amb els temes treballats a l’aula.

C. Coordinació per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i/o altres projectes de recerca:- Programació de formació d’usuaris de biblioteques: pautes per a l’adquisició

d’habilitats en informació.- Coordinar la integració de les TIC en les programacions curriculars i

promoure’n l’ús en la pràctica educativa a l’aula.- Impulsar el desenvolupament d’activitats d’aprenentatge que segueixin la

seqüència de la competència informacional: cerca, tractament i comunicació.