1. textos universitaris de nmero 25 biblioteconomia i documentacidesembre de 2010 ISSN 1575 - 5886Facultat de Biblioteconomia i Documentaci DL B - 19.675 - 1998Universitat de Barcelonainici presentaci instruccions autors subscripci altres nmeros cerca blokBiblioteca Enric Miralles de Palafolls: uns llibres i un somni[Versi castellana]OpcionsIGNASI BONET PEITXImprimir Recomanar Citaci Estadstiques Metadades SimilarsArquitecteignasibonet2@gmail.comResum [Abstract] [Resumen]A partir de lobservaci i lanlisi de larquitectura de la Biblioteca Enric Miralles de Palafolls esreflexiona sobre la forma que ha de tenir una biblioteca actualment. Sembla que lobra delsarquitectes Miralles i Tagliabue explica que la biblioteca s essencialment un lloc per a lemoci,en qu han de nixer els somnis a partir de la lectura. Es mant que en la societat xarxa hanaparegut noves formes daccs al coneixement i de creativitat que apunten cap un futur incert pelque fa a la forma de ledifici de la biblioteca. En qualsevol cas, aquesta forma ha de sorgir de lacoherncia amb la naturalesa intrnseca daquests nous processos i de la llibertat en el projectearquitectnic, abandonant idees prefixades i antics models formals.1 "All no s una biblioteca, s una altra cosa!"Aix em diu avui un gat vell del mn editorial. En sap molt de llibres i ha vist moltesbiblioteques. En certa mesura, t ra. Per Qu s una biblioteca? Aix es preguntenmolts arquitectes abans de comenar a dibuixar.Enric Miralles i Benedetta Tagliabue van recollir les seves intencions per a lavantprojecte dela Biblioteca Pblica de Palafolls que van presentar al concurs didees, lany 1997, en elsegent text: "Uns llibres i un somni Ledifici s una construcci qualsevol en un jard No guarda cap record del carcter institucional de les biblioteques [] Sn uns murs que potser estaven en aquest lloc. Donar a la biblioteca un tipus de gravetat de laberint. Una srie dhabitacions i jardins ensamblats de manera no lineal. Ledifici s un experiment que utilitza cada desenvolupament del projecte [] Els seus continus canvis i variacions, aix com lautoritat dacceptar el resultat final" (Biblioteca, 2000).

2. Figura 1. Biblioteca Enric Miralles de Palafolls. Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida per la Diputaci de BarcelonaLa biblioteca es va inaugurar el 2007. Un feix de murs exteriors de poca alada i traatirregular, fets de formig i maons, sentrecreuen generant espais intermedis en els quals eljard agafa una dimensi ms domstica. Un seguit de cobertes amb formes ondulades,tamb irregulars, queden suspeses sobre els murs i generen mbits de recolliment, tancatsamb vidre. Les estances interiors queden definides per aquests elements, murs i cobertes, ialhora qualificades per bigues metlliques i pilars que apareixen de forma aparentmentcatica. En qualsevol daquestes habitacions pots seure en una taula individual, de fusta depi, i sentir-te envoltat de llibres, suspesos davant dels maons dels murs. La geometria i lesformes que tapareixen davant dels ulls en alar la vista, en la pausa de la lectura, sn dunallibertat absoluta. Fragments de biga com en desequilibri, superfcies reglades blanquesdefineixen el sostre i degraden la llum. Retalls de cel, prestatges plens de libres, taques decolors al paviment 3. Figura 2. "All no s una biblioteca, s una altra cosa!. Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida per la Diputaci de Barcelona"El comentari del meu amic editor, "All no s una biblioteca, s una altra cosa!", emconfirma que els arquitectes han aconseguit el que pretenien: el visitant no associa lespaide la Biblioteca de Palafolls amb el que fins ara categoritzava amb la paraula biblioteca.Sha explorat un nou cam, sha ampliat lunivers del que pot ser una biblioteca. Seguramentsha ampliat el significat daquesta paraula O potser s que a aquests espais els hauremdanomenar duna altra manera.2 "Uns llibres i un somni"S, hi ha llibres. I hi neixen somnis. Desenes de converses sestan produint simultniament ala biblioteca. Els autors parlen a travs dels llibres, expliquen mil histries, mentre els lectorsels escolten amb una mirada vida Repeteixen en silenci les seves paraules, com enaquella magnfica seqncia de Cielo sobre Berln (Der Himmel, 1987), (Wings, 2008). Osinterroguen, responen als autors i sentaula un nou dileg. De la conversa en sorgeixenidees i projectes Plaer i illusions Somnis. Emoci. 4. Figura 3. "Uns llibres i un somni". Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida per la Diputaci de BarcelonaEls murs i les cobertes de ledifici de Palafolls, amb formes corbes que sentrecreuen i esmultipliquen generant espais rics i complexes alhora, expliquen quelcom donric, defantstic s el lloc per somiar, per emocionar-se. Aix forma part de lessncia dunabiblioteca, lequipament que vol ser centre dinamitzador de la creativitat, generador de nousprojectes, estmul de noves illusions, lloc per compartir lemociA vegades el procs de construcci dun nova biblioteca ens aclapara per lallau daspectestcnics, econmics, de gesti..., que implica. Oblidem all essencial: un cop superades totesaquestes eventualitats quedar lespai, els llibres i la seva capacitat per generar somnis.Andrew Mc Donald en diu oomph (2007): "exciting architectural features and enjoyableinternal spaces wich capture the minds of users and the spirit of the university" (ell parla debiblioteca universitria). Hellen Niegaard en diu place of inspiration (2009).Hi ha un text molt illustratiu en aquest sentit del mateix Enric Miralles, amb Eva Prats,Cmo acotar un croissant (1987c), en qu expliquen un suposat procs tcnic complex: enconcret, quin ha de ser el mtode precs per definir la geometria exacta dun objecte. Lagenialitat del text radica precisament en lelecci de lobjecte a mesurar: un croissant! En lapart introductria del text els autors ens adverteixen: "Al medirlo, las cotas devuelven latransparencia a esta forma, con todas sus cualidades negativas: incolora, indolora y sinsabor." Finalment, reblen el tema: "Y un croissant, la media luna en Argentina, es para sercomido!"Passa el mateix amb les biblioteques: sn per ser viscudes. Si ens perdem en els aspectestcnics, podrem perdre pel cam lessncia de la biblioteca, la capacitat democi.3 "Ledifici s una construcci qualsevol en un jard []Sn uns murs que potser estaven en aquest lloc"Efectivament, la Biblioteca de Palafolls s una construcci que podria semblar provisional. Opodria haver estat aqu des de fa temps, com en procs de degradaci. T alguna cosa deruna O destar encara en construcci. Un espai a mig fer, a lespera que els seushabitants li acabin de donar sentit a travs del seu s. Larquitectura dEnric Miralles sempreha estat aix: quan sinaugura tens la impressi que a travs dels seus habitants ledificicobrar una nova vida que el far ms complet. "En los edificios hay siempre unainauguracin, pero luego viene el uso, que es siempre brutal" (Zaera, 1995). Shaaconseguit donar rellevncia als usuaris, protagonistes de les mil histries i somnis que all 5. es produiran. Qu ms es pot demanar a una biblioteca, que aspira a ser lequipamentdemocrtic per excellncia? Aqu larquitectura fa un pas enrere. Les bones bibliotequestamb sn aix: fer un pas enrere, i donar el protagonisme al ciutadans.Potser per cedir aquest protagonisme ledifici est lleugerament enclotat respecte latopografia circumdant, de manera que quan thi acostes es dibuixen lentament, a pocaalada, les cobertes ondulades de zenc, entre la vegetaci. Els arquitectes han rebaixat elvolum de les cobertes per minimitzar la seva presncia en lentorn, en un intent de cedir laqualificaci daquest jard pblic a la coloraci del fullam dels pollancres.Figura 4. "Ledifici s una construcci qualsevol el un jard [] Sn uns murs que potser estaven en aquestlloc". Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida per la Diputaci de BarcelonaLa idea de deixar un edifici com si estigus a mig construir s molt coherent amb la formade treballar de Miralles. Els seus edificis sempre sn obres obertes. "No entender jams losproyectos como piezas terminadas", tamb havia dit en una entrevista amb Alejandro Zaera(1995). "Como si la construccin no fuera el momento final del proceso de trabajo, sino unams de los instantes inconexos que siempre estn pidiendo una nueva respuesta" (Miralles,1987b). De la mateixa manera com un diccionari s la foto fixa duna llengua viva, labiblioteca sempre s un dels instants de la seva evoluci, com a projecte de servei i alhoracom a edifici, un instant que ha quedat congelat. Els murs que sestenen des de dins labiblioteca cap al parc permetrien que la biblioteca en el futur continus la seva metamorfosi,desdibuixant els seus lmits entre llibres i les fulles seques de pollancre.Un equipament bibliotecari tamb s aix: un procs obert, en evoluci, amb uns lmits queno estan clars, amb nous horitzons per explorar Per a la construcci duna nova bibliotecasens demana la concreci del que, fins avui, hem aconseguit escatir sobre el que avuivolem que sigui. Per tamb som conscients que s noms un indici del que potseresdevindr dem. Quan programem un nou equipament, ens preguntem si s suficientpensar a deu anys vista, o si cal mirar ms enll O, per contra, si s realment fiable ferprevisions certives per un horitz tan lluny i ens hem de limitar amb el que sabem quenecessiten avui. Miralles ens posa, tamb, un interrogant sobre aquests temes. Sap que elsedificis sn vius, i en la seva forma de projectar sempre hi ha un punt de dubte sobre el quesestableix al programa funcional, i alhora una intenci de superar-lo, danar ms enll. Emsembla que cada cop ser ms important tenir presents aquests aspectes quan haguem deprogramar nous equipaments bibliotecaris.4 "No guarda cap record del carcter institucional deles biblioteques" 6. Per qu una biblioteca ha de tenir carcter institucional? Suposo que per la voluntat delpromotor de fer evident a tothom qui ha sufragat el cost duna inversi tan important.Malauradament, a vegades aquest esdev el principal motiu per a la construcci dun edifici.Per tinc la impressi que en les societats democrtiques avanades, dins el club de lesquals volem entrar, aquest valor perd pes, en favor de la voluntat de servei a la ciutadania.El que en termes de gesti sanomena orientaci al client podria implicar una prduadimportncia daquesta imatge institucional que es demana a larquitectura de la biblioteca.Figura 5. "No guarda cap record del carcter institucional de les biblioteques". Font: Fotografia dOscarFerrer, cedida per la Diputaci de BarcelonaJosep Llins reflexionava sobre aquest tema, des del punt de vista de la formaarquitectnica, en el text Sobre la importancia relativa de la forma (2002):"En un mundo que hubiera conseguido dejar vaco de contenido el poder y segregarade su cuerpo el Estado como si se tratara de un quiste que ha sido aislado, nodebera importar que las cosas fuesen cuadradas o rectangulares, simtricas oaisladas, iguales entre s o alineadas o dispuestas axialmente o colocadas a la mismadistancia, en resumidas cuentas, no sera precisa la existencia de un sistema deorden unitario al cual todas ellas estuviesen referidas. La forma como superestructuraque hace inteligible la realidad sera innecesaria como lo es ahora mismo, para unnio que dice que una caja de cartn es un perro, a quin le importa la forma quetenga un perro? Ningn problema con la forma, que ya slo sera la apariencia de lascosas, innecesaria o superflua en cuanto a interpretacin que explicase esaapariencia. Los objetos se limitaran a mostrar las cualidades intrnsecas de su propianaturaleza y ya no hara falta que se pareciesen a s mismos ni a la idea que de ellosse tuviera."Com ha de ser una biblioteca? Quina forma ha de tenir? Una biblioteca ha de semblar unabiblioteca? Crec que la Biblioteca de Palafolls, com tota larquitectura de Miralles, tan solsmostra les qualitats intrnseques de la seva naturalesa. Uns murs que apareixen en un jard,unes cobertes que protegeixen, uns maons i uns llibres, una taula de fusta, unesdeterminades geometries, records daltres projectes No hi ha cap lligam amb la ideapreconcebuda de com ha de ser una biblioteca. Lescrit dels arquitectes aix ho explicita:"No guarda ningn recuerdo del carcter institucional de las bibliotecas." Els arquitectesshan sortit amb la seva i el meu amic editor t ra quan diu que all no s una biblioteca, 7. sin una altra cosa ben diferent. Efectivament, no sassembla a cap de les biblioteques quehaguem vist anteriorment.Diversos gestos del projecte confirmen aquesta voluntat devitar el carcter institucional.Ledifici queda soterrat respecte de lentorn, com hem dit, en un gest oposat al de lesbiblioteques tradicionals, en qu la porta principal estava precedida duna gran escala, quepreparava al visitant per a laccs al temple del saber, un lloc altiu mereixedor dereverncia. Al contrari, a Palafolls es genera un lleuger descens cap a lentrada, queconvida a entrar duna manera discreta, relaxada, distesa. No saccedeix a un temple, a laseu de cap autoritat, sin que sest accedint al lloc dels somnis, de lemoci, el lloc ontenim la llibertat de volar. Com si ens anssim a amagar en una cova. Volar cap endins"Qui creua aquest lmit mgic penetra dins duna muntanya on la llum entra per moltesescletxes. [] De lluny veurs que encara existeix el parc de les Esplanes, per tu estarsprotegit entre baixos murs, en un jard ms antic Podrs concentrat-te i llegir" diuBenedetta Tagliabue (2007).Sota les cobertes ondulades hom hi trobar aixopluc, refugi. Des dels orgens delarquitectura, la coberta sempre ha implicat aquest carcter de protecci de les personesrespecte de les inclemncies del temps. En el cas de la biblioteca, aquesta protecci agafaun carcter ms ampli: cal sentir-se a recer per trobar lestat anmic idoni per a la lectura,per al viatge dels somnis, per volar a lloms de la creativitat. De manera que les cobertesagafen aquest doble carcter de refugi, fsic i anmic. Magrada que la biblioteca tingui uncert carcter de refugi, de lloc dacollida i recolliment.Aix com Miralles i Tagliabue van prioritzar la importncia dels somnis i de lemoci que esprodueix a partir de la lectura, penso que en la definici de cada nova biblioteca hem decentrar-nos en all que considerem essencial del servei que oferim, all que li confereix unaidentitat diferenciada. Aix, podrem donar forma a ledifici de manera coherent amb el que labiblioteca s realment, independentment de la imatge institucional de la biblioteca tradicionalque tenim al cap. "Bussiness is the core", deia fa poc Brian Gambles per emfatitzar que caldefinir clarament lobjectiu del "negoci" de la biblioteca prviament a definir la forma delarquitectura (Bonet, 2010). Larquitectura, si s honesta, noms podr ser el reflex de lanaturalesa ntima de la biblioteca, com deia Llins. Miralles i Tagaliabue ens ho expliquenessent fidels al que creuen que ha de ser lessncia de la Biblioteca de Palafolls.5 "Donar a la biblioteca un tipus de gravetat delaberint. Una srie dhabitacions"Qu volen dir els arquitectes quan parlen de gravetat de laberint? No ho s exactament. Emsuggereix el respecte que genera un lloc amb carcter mgic, on cada decisi pot ser vitalper trobar la sortida o continuar indefinidament perdut La lectura com a recurs en elsnostres laberints personals, laccs al coneixement com a cam de llibertat.Penso tamb en la seguretat que sexperimenta dins els laberints dels jardins romntics, enqu les parets vegetals abriguen lexplorador. Crec que en el projecte de Palafolls hi va tenircert pes la idea de situar els llibres perimetralment en les estances, com si es fessinhabitacions amb murs de llibres. Murs de llibres, o prestatgeries entre maons. Llibres imaons, com a unitats elementals configuradores de la biblioteca: com a univers delconeixement, per una banda, i com a espai fsic des del qual accedir-hi, per laltra. Com siels arquitectes volguessin construir un laberint de llibres on el lector es pogus sentirabrigat, protegit, pel saber que contenen aquests llibres, i que configuren la identitat de lasocietat que lacull.Per la idea de laberint em suggereix tamb laspecte ldic i alegre del joc, de lenigmaintellectual, del repte a la intelligncia. Penso que tot aix shi pot trobar a Palafolls, i estb que shi trobi a les biblioteques. Les biblioteques han de ser joc, tamb. 8. Figura 6. "Donar a la biblioteca un tipus de gravetat de laberint. Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida perla Diputaci de Barcelona"Minteressa especialment quan els arquitectes ens parlen duna srie delements ensamblatsde forma no lineal. Es refereixen a les estances interiors de la biblioteca i els fragments dejard limitats entre els murs exteriors, que sinterseccionen i se solapen en mltiplescombinacions, generant una diversitat de relacions interior/exterior que qualifiquen cadaespai com a nic, clarament diferenciat de la resta. Aquestes relacions no es percebenduna manera lineal, com una seqncia narrativa contnua, sin que el visitant les anirdescobrint a mesura que explori el laberint de ledifici i es vagi confegint el propi mapamental, amb fragments de realitat i memria.Aquest procs perceptiu que experimenta el visitant de la Biblioteca de Palafolls t unparallelisme en la forma de treballar dEnric Miralles descrita en el text "Caminar" (1987a),que va escriure per explicar el projecte del cementiri dIgualada: "Desarrollar el proyecto hasido alejarnos de los aspectos narrativos que acompaan a los caminos en los jardines [].Ha sido trabajar en el interior de los trazos previos: detenernos en el movimiento.Detenernos el pensar en otra cosa, multiplicar las bifurcaciones, los espacios intermedios,los lugares de escape". Augmentar la probabilitat de descobriments casuals, de trobarsense buscar All que alguns autors han anomenat serendipity, serendipitat.Posteriorment, en la conversa amb Zaera, Miralles diria: "Mi modo de trabajar est muyligado a la idea de curiosear o de distraerse. Una vez fijado el problema, el siguiente pasoes casi olvidarte de la finalidad de lo que estabas haciendo, casi como para distraerte; luegovolvers a fijar otra vez el problema, pero hay una parte de distraccin, de comportamientoerrtico donde los saltos son fundamentales, pero son saltos cortos, no saltos a grandistancia" (Zaera, 1995).Rellegint aquests textos, penso que aquests processos creatius errtics que avancen apartir de petits salts, de petites discontinutats, sn totalment contemporanis. Es combina lalinealitat del procs creatiu amb espais de fuga, de desconnexi, de distracci. En cadadistracci soblida quelcom daccessori i sincorpora alguna cosa fresca, nova, al procscreatiu. Qu fan, sin, els adolescents quan estudien i xategen alhora? Qu fem, sin, quanestem en una reuni i enviem missatges SMS planejant el sopar daquest divendres? No saix el que fem quan assistim a una conferncia i alhora estem enviant tweets alscollegues en converses paralleles?En la mateixa conversa Miralles tamb deia "El trabajo de repeticin es muy importantepara producir el embodiment, como dicen los anglosajones, de una idea [] la repeticin esmuy importante porque cada nuevo dibujo efecta una operacin de olvido, y las leyes quese van generando son de coherencia interna" (Zaera, 1995). Miralles dibuixava una i una 9. altra vegada ledifici, en capes successives de paper ceba que se sobreposaven, de maneraque en cada nova capa soblidava quelcom i apareixia alguna cosa nova. Daquestamanera, el dibuix evolucionava.Aquesta repetici s important en els processos creatius que es produeixen actualment a laxarxa. En parla Lawrence Lessig al seu darrer llibre, Remix (2008), en qu explica com,amb ladveniment de les tecnologies de la reproducci digital, la cultura popular ha canviatradicalment, de manera que sha passat duna cultura de la lectura, o Read-Only culture, auna cultura de la lectura i lescriptura, o Read and Write culture, que troba en els mitjansmultimdia la seva mxima expressi. Daquesta manera, els processos de reescriptura, dereinterpretaci, (com els de Miralles!) sn constants, i actualment dunes dimensionsesferedores a la xarxa. Sen poden veure infinitat dexemples a Youtube. En cada novaversi, cada nou remix, es genera un nou significat i soblida alguna cosa. Aquesta s lanaturalesa dels processos creatius a la xarxa, que Lessig descriu com a sharing economies,o economia del compartir.En definitiva, crec que els espais intermedis de fuga, la serendipitat, la repetici, lesdiscontinutats i el remix, sn aspectes que caracteritzen el treball i els processos creatiusen la societat actual, la societat xarxa.Tan el treball com la lectura eren processos lineals en les societats anteriors a la societatxarxa, des de laccs al coneixement a travs de lescolstica medieval fins a les cadenesde producci de les societats industrials. Amb la societat xarxa apareixen els processosdiscontinus i no seqencials. La producci de qualsevol mercaderia implica la fabricaci depeces diverses en diferents pasos de tot el mn, que sn ensamblades en un altre lloc,diferent del lloc on shavia dissenyat. La lectura en suports digitals, amb enllaos ahipertext, o la navegaci per la xarxa impliquen processos dassimilaci de la informaci quesn no lineals. La jornada del treballador de les tecnologies dinformaci tampoc t perquser contnua ni estable al llarg de la jornada, la setmana o del mes. Les converses a laxarxa han deixat de ser processos sincrnics per passar a ser diacrnics. Aquesta relaciflexible amb el temps, juntament amb la passi creativa en xarxa, sn els dos elements quePekka Himanen defineix com a principals en ltica hacker, que altres autors han definit coma "cultura de la innovaci", "tica del treball innovador" o "tica del treball creatiu" (Himanen,2004).Larquitectura de Miralles i Tagliabue, i la Biblioteca de Palafolls en concret, anticipavenquelcom daquesta dislocaci en el temps, de manera que la forma final de ledifici mai sfruit duna idea preconcebuda, sin que s fruit dun procs creatiu no lineal, conseqnciade mltiples converses, de la seva intrnseca forma de treballar.Si el model de lequipament bibliotecari ha devolucionar o ha de canviar radicalment en elfutur, probablement ser fruit de processos similars als quals hem descrit. Si la bibliotecapblica aspira a ser el lloc per excellncia de la creativitat a les nostres ciutats, ha de teniren compte dalguna manera la incorporaci daquests nous processos creatius en ladefinici dels seus espais per a la lectura i per a laprenentatge: probablement la bibliotecaevolucionar tamb, de manera no lineal, fent petits salts, a mesura que els avenostecnolgics es produeixin i la creativitat a xarxa la modifiqui. El problema s com fercompatible aix amb larquitectura, que demana una certa permanncia6 "Ledifici s un experiment que utilitza cadadesenvolupament del projecte [] Els seus continuscanvis i variacions, aix com lautoritat dacceptar elresultat final"Cada projecte de Miralles i Tagliabue s un experiment. Hi ha unes informacions inicials, unlloc, un context Per el desenlla s completament incert. "[] una de las cosas que mscaracterizan mi forma de trabajar es que nunca tengo una idea a priori del espacio queestoy intentando construir" deia Miralles a Zaera, en aquella conversa (Zaera, 1995). 10. Al concurs didees havien presentat una proposta que sorganitzava en planta baixa i plantapis, amb una seqncia despais juxtaposats i esglaonats que portaven el lector a lespaisuperior. Hi havia una transici fluida de lespai dadults a lespai infantil. La sala polivalentera clarament diferenciada, gaireb autnoma. Les prestatgeries es concentraven alpermetre de ledifici i els llibres fins i tot es podien veure des de fora. Unes lluernes prenienprotagonisme per garantir la llum difusa, idnia per a la lectura. La forma general eracontnua, com el volum duna barra de pa de forma irregular. Una mesos ms tard elprojecte havia canviat radicalment."Amb aquella forma introvertida la biblioteca es va presentar al concurs de la Diputaci. Lamaqueta tenia la forma dun pa! Desprs de guanyar-lo vam convenir que la bibliotecatampoc podia ser tan tancada en s mateixa i hem intentat obrir-la. Volem mantenir aquellcaliu de trobar-se protegit un cop dins, per tamb viem la necessitat destablir ms relaciamb el mn exterior" (Tagliabue, 2007).Un dia, poca estona abans dentrevistar-se amb lalcalde per presentar-li els avenos delprojecte, els arquitectes van agafar la maqueta i sen van anar al taller de maquetes. 1 All elprojecte va patir una transformaci profunda. Van agafar la maqueta i la van anar passantper la serra, fent-ne llesques irregulars, talment com si duna barra de pa es tracts.Desprs van anar encaixant les peces que havien sorgit de seccionar lantic volum,generant una nova geometria, que definiria la forma final que tindria ledifici.Miralles i Tagliabue van actuar acceptant que levoluci dun projecte, a partir duna ideainicial, est sotms a continus canvis i variacions, assumint que aquesta s la naturalesaintrnseca del procs de projecte. Aix permet a Miralles i Tagliabue una gran llibertatprojectual i alhora permet acceptar, sense contradiccions, el resultat final. Aquest resultatfinal s incert, certament impredictible a linici del procs, per finalment sarriba a una formagenuna i coherent amb el lloc i tots els condicionants del procs. Com en tot experiment, siel procs s correcte, finalment no hi ha altra opci que acceptar el resultat, que simposaamb autoritat. Figura 7. Llibertat per a noves formes i autoritat per acceptar el resultat final. Font: Fotografia dOscar Ferrer, cedida per la Diputaci de BarcelonaAquesta llibertat a lhora dexplorar noves formes i aquesta autoritat per acceptar el resultatfinal, sigui quin sigui, s el que jo sovint voldria per a les futures biblioteques, de maneraque la forma que hagin de prendre en el futur no estigui condicionada per idees prefixades,sin que sigui conseqncia intrnseca dels processos de tractament de la informaci, elconeixement i la creativitat en la nostra societat. En aquest sentit, crec que cal oblidar lesantigues formes de lectura, les antigues formes dels edificis, per integrar sense prejudicis lesnoves formes daccs al coneixement i els nous espais per fomentar la creativitat. Per cal 11. un alt grau de llibertat i, com diuen Miralles i Tagliabue, cal autoritat per acceptar el resultatfinal.Nom Biblioteca Enric Miralles de PalafollsLocalitzaciParc de les Esplanes, s/n08389 PalafollsData dinauguraci 24 de mar de 2007 ArquitectesMiralles Tagliabue EMBT Taula 1. Dades de la bibliotecaBibliografia"Biblioteca pblica de Palafolls" (2000). Croquis, nm. 100/101, p. 168-179.Bonet, Ignasi (2010). "Jornades Els futurs: arquitectura i biblioteca". En: [bauen]:biblioteques i arquitectura. . [Consulta: 28/10/2010].Der Himmel ber Berlin (1987) = Wings of desire / produced by Road Movies and ArgosFilms ; in association with Westdeutscher Rundfunk; directed by Wim Wenders; produced byWim Wenders and Anatole Dauman; written by Wim Wenders together with Peter Handke.West Germany: [s.n., 1987]; France: [s.n., 1987].Gorini i Santo, Carles (2007). La Biblioteca Pblica Enric Miralles: parc de les Esplanes,Palafolls: de Miralles Tagliabue, EMBT. Palafolls: Edicions del Roig.Himanen, Pekka (2004). "La tica hacker como cultura de la era de la informacin". En:Castells, Manuel (ed.). La sociedad red: una visin global. Madrid: Alianza, p. 505-518.Lessig, Lawrence (2008). Remix: making art and commerce thrive in the hybrid economy.New York: Penguin Press.Llins, Josep (2002). "Sobre la relativa importancia de la forma". En: Ortega, Llus; Puente,Moiss (eds.). Saques de esquina. Valncia: Pre-Textos; Girona: Collegi dArquitectes deCatalunya, Demarcaci de Girona, 2002, p. 29-32.McDonald, Andrew (2007). "The top ten qualities of a good library space". En: Latimer,Karen; Niegaard, Hellen (eds.). IFLA Library Building Guidelines: Developments &Reflections. Mnchen: K. G. Saur Verlag, p. 13-29.Miralles, Enric (1987a). "Caminar". Croquis, any VI, nm. 30 (oct.).Miralles, Enric (1987b). "En construccin". Croquis, any VI, nm. 30 (oct.).Miralles, Enric; Prats, Eva (1987c). "Cmo acotar un croissant". Croquis, any VI, nm. 30(oct.).Niegaard, Hellen (2009). "Digital drive and room for contemplation. Library transformation -International tenencies". En: Niegaard, Hellen; Lauridsen, Jens; Schulz, Knud (eds.). Librayspace: inspiration for buildings and design. Danish Library Association, p. 14-22.Tagliabue, Benedetta (2007). "La biblioteca: una mirada introvertida". En: Gorini i Santo,Carles. La Biblioteca Pblica Enric Miralles: Parc de les Esplanes, Palafolls: de MirallesTagliabue, EMBT. Palafolls: Edicions del Roig."Wings of desire" library (2008). . 12. [Consulta: 28/10/2010].Zaera, Alejandro (1995). "Una conversacin con Enric Miralles". Croquis, nm. 72 (II).Data de recepci: 07/11/2010. Data dacceptaci: 17/11/2010.Notes1La transformaci es pot veure en algunes imatges publicades a Gorini (2007).Facultat de Biblioteconomia i DocumentaciUniversitat de Barcelona Recomanar Citaci Estadstiques MetadadesBarcelona, desembre de 2010 Els textos publicats a BiD estan subjectes a una llicncia de Creative CommonsPoltica de privadesahttp://www.ub.edu/biblio Comentaris UB Facultat BiD