LA GESTIÓ DELS BOSCOS A CATALUNYA

Biodiversitat i gestió forestal:estat de la qüestió

10

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 10

Jordi CamprodónÀrea de Biodiversitat.Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

L’estructura i la qualitat com a hàbitat dels boscos catalans no es pot entendresense la intervenció secular de l’espècie humana, que n’ha tret honradament elsfruits, generació rere generació, des de l’edat del bronze fins als nostres dies.Aquesta empremta és molt pròpia dels països mediterranis, i ha configurat elmosaic heterogeni dels seus paisatges.

11

Les espècies forestals, plantes, fongs o ani-mals, han respost des de sempre als canvisen l'estructura de l'hàbitat, a petita i granescala espacial i temporal, incrementant,reduint o redistribuint els seus dominis vitalsi les poblacions, segons les condicions am-bientals que han imperat en cada lloc imoment. En conseqüència, l'activitat humanaen les forests (unitats bàsiques de planificacióo ordenació forestal) no ha estat innòcuaper al manteniment de la qualitat de l'hàbi-tat o de poblacions mínimes viables d'organ-ismes especialment sensibles. D'altra banda,les activitats forestals també han creat noushàbitats (per exemple, clarianes dins el bosc,pastures), interfases (ecotons, marges depastures o corredors de riberes) i paisatgesen mosaic d'un gran interès cultural, quepodem observar arreu de la geografia cata-lana. I amb la configuració de nous espaisforestals s'han perjudicat determinadesespècies (per exemple especialistes de bosc)però se n'han afavorit d'altres (el cas d'o-cells d'espais oberts, a vegades associats a ladinàmica dels incendis). Per tant, tractar la biodiversitat forestal en tota la seva ampli-tud és un tema d'allò més complex, alhoraque apassionant.

L'entorn conservacionista ha acostumattradicionalment a focalitzar l'atenció de ladefensa del patrimoni natural en els am-bients forestals, sobretot de muntanya. Aixòha tingut un efecte positiu, per exemple, enla creació de la xarxa d'espais naturals pro-

tegits actual, que d'una manera més o menysefectiva, segons les eines de gestió propor-cionades a cada espai, protegeixen més d'un20% del territori de Catalunya. Molt sovintles activitats forestals han estat en el punt demira implacable dels moviments ecologistes.A vegades amb bona part de raó, d'altres demanera obsessiva i exagerada, perdent laperspectiva global sobre la preservació delterritori, oblidant que altres ambients natu-rals han estat molt més modificats iempobrits biològicament. Precisament, entreels sistemes ecològics, els boscos són de bontros els millor conservats i amb menys nombre d'espècies en perill d'extinció, si elscomparem amb els agrícoles, pastorals, flu-vials i marins. Això no vol dir que els índexsbio-lògics que mesuren la qualitat dels nos-tres hàbitats forestals no puguin millorar, benal contrari, ni que existeixin algunes espèciesemblemàtiques en perill d'extinció, com elgall fer o l'ós bru, si bé la seva conservacióva molt més enllà de la gestió forestal i impli-ca altres activitats, des de l'àmbit més local,com les turístiques, fins al més global, comés el cas de la influència sobre les sevespoblacions del canvi climàtic.

En aquest ar ticle es fa un repàs crític a lasituació de la diversitat biològica dels boscoscatalans, presa tant des de l'experiència delcontacte amb els gestors, com des de larecerca pura i l'aplicada a la gestió. Al llargdel text s'intenta aportar algunes vies de solució a conflictes i recomanacions a

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 11

Biodiversitat i gestió forestal: estat de la qüestióJordi Camprodón

12

aspectes més tècnics que apareixen sovinten els debats forestals.

Gestió forestal multifuncional

Malgrat que és un concepte antic, derivat delmateix sentit comú, es parla molt de lanecessitat d'aplicar una gestió forestal multi-funcional que doni resposta a les problemà-tiques dels boscos de la regió mediterrània.Les matèries primeres dels boscos ja no sónl'ingrés principal de les economies localscom trenta anys enrere, enfront la puixançade les activitats turístiques i amb un mercatde la fusta enfonsat, que ha portat a l'abandóde moltes finques, al creixement i la recu-peració del bosc en terrenys agrícoles i depastura, i a la proliferació dels grans incendisper acumulació de biomassa combustible idespoblament rural.

Per tant, es parla que la gestió actual ha decomprendre des de la visió productiva isocial (arrelament de la població al territori),fins a l'ecològica (protectora, entre altrescoses, de les conques hidrogràfiques) i pro-tectora de la biodiversitat com a fonament

de tot l'engranatge. Si el manteniment i lamillora de la diversitat biològica és un objec-tiu de la gestió forestal multifuncional, aques-ta ha de tenir en compte els requerimentsecològics de les diferents espècies a escalade rodal i de paisatge, i adoptar-los en laplanificació i gestió diària.

La gestió multifuncional no és una qüestiósimple i els gestors del medi natural s'hi hande barallar cada dia en molts fronts obertsi, per desgràcia, sovint amb mitjans humans imaterials migrats per resoldre'ls, atenent apropietaris particulars, ajuntaments, consor-cis, ONG, erudits locals i investigadors uni-versitaris. No és estrany, doncs, que enmatèria de conservació de la biodiversitatno s'arribi molt enllà. Malgrat l'interès creixe-ment del sector forestal per qüestions debiodiversitat, les iniciatives depenen més de la voluntat dels tècnics que estan sobreel terreny, que d'iniciatives reglades o gover-namentals. No a tot arreu passa igual. Perexemple, a Navarra els plans d'ordenacióincorporen per llei destinar un 5% de lesmasses forestals a evolució natural o es regu-la deixar certa quantitat d'arbres vells o defusta morta en boscos productius.

La responsabilitat compartida entregestors

La gestió de la diversitat biològica delsboscos és una responsabilitat compartidaentre els diversos gestors implicats, des delsenginyers que fan el pla d'ordenació, fins als tècnics en conservació que efectuen elsseguiments de fauna amenaçada, passant pels propietaris de la forest, l'enginyercomarcal i els serveis territorials i central delDepartament de Medi Ambient de la Gen-eralitat de Catalunya.

La primera qüestió que han d'abordar elsgestors d'una forest és la seva part deresponsabilitat en la conservació d'una espè-cie o d'un hàbitat determinat a escala local iregional. Aquest raonament hauria de serobligat quan es tracta d'elements de biodi-versitat amenaçats. Per exemple, hàbitats iespècies d'interès prioritari a escala euro-pea (directives hàbitats i ocells) i espèciesamb categoria de vulnerables o en perilld'extinció als catàlegs de flora i fauna ame-naçada.

Més concretament, hauria de conèixer iaplicar la seva quota de responsabilitat pelque fa a les directrius dels plans de conser-vació o de recuperació vigents d'espèciesamenaçades. Aquests plans no acostumen adedicar-se a una gestió passiva, sinó queaposten per la millora dels hàbitats perrever tir processos d'extinció o accelerarsuccessions ecològiques, que de forma natu-ral es produeixen de manera molt lenta, alllarg de decennis.

No es tracta en absolut de passar la patatacalenta de la salvaguarda únicament al'enginyer comarcal o al responsable de bio-diversitat d'un espai natural protegit, que hand'atendre molts problemes en relació ambles seves forests. Es tracta més aviat de com-partir-la entre els organismes de l'Adminis-tració directament responsables d'aquestestasques. D'entrada, millorant la comunicaciói l'entesa entre responsables polítics i tèc-nics de conservació biològica i de gestióforestal es faria un pas endavant impres-cindible.

La gestió de la diversitat

biològica dels boscos és

una responsabilitat

compartida entre els

diversos gestors implicats.

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 12

13

Per a una correcta planificació forestal elsgestors han de conèixer, en primer lloc, i exi-gir si els manca, la informació disponiblesobre l'estat de conservació d'una espècieamenaçada que es trobi al seu territori i elscanvis que es produeixen en el seu estatus,resultat de nous seguiments poblacionals.Com a segon pas, els especialistes en biolo-gia de la conservació han de transmetre lespoblacions mínimes viables que cada espè-cie ha de mantenir segons la unitat territo-rial en què treballin (forest pública, espainatural, consorci de municipis o comarca).Per exemple, en el cas del gall fer, una espè-cie bandera i en perill d'extinció, el gestorha de tenir actualitzada la delimitació car-togràfica de les zones de cant, cria i hiverna-da en cada forest que li incumbeix, així comel nombre d'exemplars (i si pot ser, la pro-ductivitat anual) per a cada zona vital (perexemple, mascles per zona de cant i femellesamb polls). A més, li han de proporcionar lapoblació mínima que s'ha de mantenir encada lloc o aquella que s'hauria de recupe-rar per aconseguir una població viable.Par tint d'aquesta informació, pot adaptar iplanificar la gestió forestal de cada forest al'estat poblacional de l'espècie, per exempledeixant llocs de cant sense intervenir o rea-litzant millores silvícoles en àrees de cria.Totaixò compatibilitzant la conservació de l'espècie amb els altres usos i beneficis fo-restals.

Les diferents mesures de labiodiversitat

A part de les espècies amenaçades de faunaver tebrada, existeix una biodiversitat pocvistosa, però més patent, constituïda perinfinitat d'espècies, algunes de distribuciómolt restringida, sobretot si ens fixem encriptògames i inver tebrats. Massa sovintinterpretem que l'estat de salut de la diver-sitat biològica d'una forest és bo mentre hicampin les espècies bandera, quan l'aspectede la diversitat biològica és amplíssim. Encanvi, per al funcionament del bosc són moltmés importants els rosegadors, consumidorsi dispersors de llavors, o l'entomofauna delsòl, responsable indispensable de lesprimeres fases de descomposició de lamatèria orgànica.

Per ajudar a resoldre si la nostra gestió ésadequada es van inventar els indicadorsbiològics. Poden ser molt variats i impliquentant espècies en par ticular com, sobretot,grups d'organismes o quantitats de deter-minat hàbitat o variable estructural, entred'altres. En aquest sentit, hem de recordarque les espècies bandera no necessàriamentcompleixen amb una funció bioindicadora,ni sovint es tracta d'espècies clau per al sis-tema. En canvi, sí que ho són els grups àmpliament distribuïts, sensibles a les per-torbacions i de mesura senzilla, com ara lesfanerògames, els ropalòcers o els petitsocells.

Per mesurar una quantitat d'un indicador, perexemple la comunitat d'ocells de bosc, nocal aplicar índexs de diversitat ecològicacomplicats. El primer que podem fer sóncensos poblacionals relativament simples, apartir dels quals coneixem les diferències enla riquesa d'espècies i l'abundància d'efec-tius entre diferents escenaris forestals. A con-tinuació podem relacionar les diferències i lessimilituds amb les variables ambientals condi-cionades per la gestió, com ara la densitatd'arbres grans, el volum de fusta morta ol'extensió d'una tallada. A par tir d'aquestainformació podem discernir entre les vari-ables ambientals més influents i decidir coml'hem de treballar amb l'objectiu, per exem-ple, de compatibilitzar la producció amb laconservació dels ocells amb un efecte sinèr-gic (com a bons indicadors) sobre altresgrups d'organismes de requeriments ecolò-gics similars.

Escales de treball

D'entrada s'han de distingir diverses escales,segons la mida i la capacitat de dispersió dels éssers vius.A escala més petita es trobenels organismes de menor capacitat de disper-sió. Depenen de condicions microclimàtiquesimperants en l'interior del bosc i, per tant, d'unaestabilitat del sistema i de la conservació demicrohàbitats. Entre ells es poden assenyalar els líquens, les molses i hepàtiques i bona partdels fongs i plantes vasculars, encara que aque-sts dos grups poden tenir una capacitat de dis-persió més o menys àmplia a partir del vent i,especialment, de la zoocòria.Aquests organ-ismes depenen d'unes condicions abiòtiquesestables: humitat i temperatura proporcionades

per la coberta arbòria i l'existència de substratsadequats. Per a molts fongs, briòfits i insecteshan d'existir diferents qualitats de fusta mortao cavitats en descomposició en soca o troncper desenvolupar-se.

Aquests substrats s'han de repartir a unes dis-tàncies adequades per permetre la dispersióde propàguls o individus adults i així garantir laconnectivitat i viabilitat genètica entre subpobla-cions. Per exemple, els coleòpters saproxílicstenen una capacitat de dispersió de pocs cen-tenars de metres i els sírfids depenen de la fustamorta durant la fase larval i de la floració defanerògames nemorals o de clarianes de boscen la fase adulta, de les quals són pol·lin-itzadors essencials. Les variables que ha demanejar el gestor per conservar la diversitat aaquest ni-vell són la densitat de recobrimentde capçades i la distribució de microhàbitatsadequats, com l'existència d'unitats de fustamorta (soques i troncs de certa grandària)repartides pel rodal.A més, s'estableix la neces-sitat de certa heterogeneïtat espacial dins delmateix rodal o entre rodals, amb l'existència declarianes que permetin més entrada de llumper al creixement d'herbàcies i arbustives pro-ductores de flors i fruits.

Per sobre el rodal s'estén l'escala de paisatge.La seva amplitud pot ser molt variable, tanrestringida que ni amb prou feines arribi aincloure els dominis d'una subpoblació(població local) o tan àmplia que consideri totauna metapoblació (conjunt de poblacions localsconnectades mitjançant la dispersió d'individus,amb una dinàmica independent i durada limi-tada).

Les espècies de vertebrats amb grans territorisrequereixen una escala de gestió molt àmplia,que en determinats casos supera la superfícied'una forest o unitat d'ordenació. En algunesespècies gregàries els dominis vitals d'una sub-població s'encavalquen, és el cas del gall fer,mentre que en d'altres s'exclouen totalment oparcialment. La supervivència d'uns pocs exem-plars pot implicar fàcilment la gestió de dife-rents unitats d'ordenació.

A continuació es tracten alguns casos de vari-ables estructurals i tractaments silvícoles queinflueixen en la diversitat biològica, a escala derodal i de paisatge.

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 13

per prevenir la proliferació de plagues fores-tals i també per una qüestió estètica. L'ex-periència fa evident que certa quantitat defusta morta no només és beneficiosa per alreciclatge de nutrients i la biodiversitat, sinóque no esdevé, a la pràctica, un focus deplagues. Una altra cosa és quan es tenengrans acumulacions de fusta morta a causade malalties, temporals o incendis. Llavors síque poden convenir mesures profilàctiques.És molt difícil valorar quanta fusta morta s'hade deixar al bosc, ja que la seva formació ésmolt variable segons la maduresa i el règimde pertorbacions.A més, segons la grandària,el tipus de fusta i el grau de descomposició,apareixeran uns organismes o uns altresassociats. En el millor dels casos és preferi-ble deixar que el bosc generi la seva fustamorta a conseqüència de la competènciaentre els arbres i per torbacions de petitaescala, que afecten peus aïllats. En tot cas, ésmillor la distribució de forma repartida pelrodal, que faciliti la dispersió dels inver te-brats de mobilitat reduïda. Orientativament,en fagedes catalanes s'ha estimat que lapoblació d'ocells grimpadors assoleix valorsmàxims de riquesa amb densitats d'unes 20estaques/ha i 15 m3/ha de branques grui-xudes seques dalt l'arbre.

Estructura horitzontal i tallades deregeneració

La densitat d'arbrat influeix en les condicionsambientals adequades per a la flora i la faunade l'interior del bosc (a grans trets, aquella quenecessita les condicions ambientals de tempe-ratura, humitat i nutrients que es donen dins elbosc). Les tallades de regeneració per aclaridessuccessives uniformes disminueixen l'abundàn-cia d'ocells que només crien dins del bosc amesura que es redueix la densitat d'arbresgrans, i propicien l'entrada d'ocells d'espaisoberts. La retenció d'arbres pare després de latallada final, redueix l'impacte sobre els espe-cialistes forestals. Les tallades arreu i les acla-rides successives poden ser problemàtiques pera les espècies vulnerables (per exemple enzones vitals de cria o hivernada de gall fer). Aquípot intervenir la combinació de la gestió fores-tal amb la conservació reservant, per exemple,zones vulnerables per a la flora i la fauna i re-alitzant els treballs fora de les èpoques méssensibles.

Biodiversitat i gestió forestal: estat de la qüestióJordi Camprodón

14

Heterogeneïtat vertical

El perfil vertical de vegetació és un factor noper clàssic menys essencial per explicar ladiversitat d'espècies. Els estudis realitzats enalzinars i suredes demostren que l'estruc-tura arbustiva és determinant per als passe-riformes del sotabosc. La seva riquesa il'abundància disminueixen amb la intensitatd'una estassada. No abunden fins que elsarbusts i lianes superen un cert grau de reco-briment i alçada arbustiva, quantificablessegons el tipus de tractament i de bosc.

És recomanable, doncs, efectuar estassadesselectives i només quan estiguin tècnicamentben justificades, amb vista a preservar lacoberta llenyosa del sotabosc i la fauna asso-ciada. En canvi, les mateixes eines poden serútils per obrir clarianes en densitats arbus-tives molt denses i així afavorir l'hàbitat d'espècies amenaçades com el gall fer o elmussol pirinenc.

Maduresa del bosc

La maduresa d'un bosc és el resultat de ladinàmica d'envelliment de la coberta arbra-da, que porta associada tota una sèrie deprocessos, com la formació de cavitats, ladescomposició de la fusta morta, el tanca-ment de capçades a mesura que l'arbratcreix i l'ober tura sobtada de clarianes peltrencament dels arbres arran de pertorba-cions puntuals. La maduresa, com a procés,esdevé un gradient, de manera que ésinevitable parlar en termes relatius: un boscés sempre més jove o més vell, més maduro menys que un altre. Normalment s'enténper bosc madur aquell que té una densitatrelativament elevada d'arbres grans (a títolorientatiu a partir d'uns 45 cm de diàmetrenormal), acompanyada per l'existència d'uncicle de fusta morta dempeus i tombada.

La maduresa de l'arbrat s'associa a l'absèn-cia de per torbacions for tes i a comunitatsnemorals no pioneres i pròpies d'interior debosc.Afavoreix la diversitat de fongs, líquens,insectes associats a l'envelliment de la fusta ide vertebrats ocupants de cavitats en arbre.Això no implica la manca total de tracta-ments silvícoles, si aquests van dirigits arespectar o potenciar aquestes variables.A Catalunya és notable l'escassetat de boscos

madurs, a causa d'intervencions forestals fre-qüents o bé de la joventut dels boscos denova colonització d'espais agrícoles abando-nats o de zones cremades.

Els resultats obtinguts en gradients demaduresa en alzinars i fagedes catalanesindiquen que la riquesa i abundància de grupsindicadors (ocells, ratpenats) són propor-cionals a l'increment d'arbres grans, cavitats ifusta morta. Diferents estudis apunten lanecessitat de reservar alguns arbres morts dela tala en boscos productius, qüestió quecomença a incorporar-se en la gestió d'al-gunes finques i forests públiques. General-ment es recomana deixar envellir entre 5 i 15arbres per hectàrea, a escollir preferentmententre aquells amb forats, nius i epífits. Noobstant això, s'han de prendre amb prudèn-cia aquestes dades quantitatives, en especialsi s'han obtingut en regions biogeogràfiquesdiferents de l'àrea de treball, i caldrà adoptarles que s'acostin més a la qualitat d'estacióecològica del lloc on es vulguin aplicar.

Cavitats en arbre i fusta morta

La disponibilitat i qualitat de les cavitatsarbòries d'un bosc és una variable limitant pera la fauna que les utilitza com a substrat decria i refugi, amb algunes espècies rares oamenaçades, com el mussol pirinenc, algunspicots, i diversos ratpenats. La formació de cavitats al bosc va associada al procés d'en-velliment dels arbres i al treball dels picots, elsnius dels quals són reutilitzables per altresespècies. En els boscos joves o sense arbratgran, les cavitats solen ser pràcticament inex-istents i, en conseqüència, la varietat iabundància d'ocupants, fins i tot de picots,està sota mínims. Per una densitat d'ocupantsmàxima és necessària l'existència d'unsuperàvit de cavitats adequades en tipologia irepartiment dins el bosc. Per exemple, enfagedes catalanes aquesta quantitat s'ha xifraten 10-20 cavitats/ha, que pot correspondre a5-20 arbres, entre vells o morts en peu,segons el nombre de cavitats que tingui cadaarbre. És preferible que estiguin ben repar-tides i no totes concentrades en uns pocspeus.

La fusta morta és una altra variable clau, vin-culada a la maduresa del bosc. Els enginyersi propietaris forestals acostumen a retirar-la

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 14

15

Les estructures perfectament irregulars peua peu no responen a la dinàmica natural delbosc. Probablement, la majoria de foreststendirien de forma natural a regularitzar-seen certa manera, atesa la seva regeneracióa cops, apropant-se al concepte de massasemiregular a una escala de diverses desenesd'hectàrees. Així, possiblement, un paisatgeforestal madur no condicionat per la gestióestaria compost per un mosaic de massesd'edats diferents, amb algunes clarianesprovocades per pertorbacions naturals. Unaestructura propera als boscos gestionatscom a masses arbrades regulars, però irre-gular en l'espai, on no faltarien massesmadures, combinades amb altres de joves oen regeneració causades per les pertorba-cions naturals. De fet, l'heterogeneïtat horit-zontal d'estructures d'edat diferentsafavoreix les espècies de territoris grans i derequeriments ecològics variats.

Tractament del paisatge forestal

Una primera mesura que cal tenir encompte a escala de paisatge és protegir-nel'heterogeneïtat horitzontal. Per exemple, unpicot negre pot tenir-ne prou amb un rodald'una hectàrea de bosc amb grans arbresper nidificar, però per a l'alimentació potexplorar pinedes joves amb formiguersabundants o rouredes envellides amb fustamorta de grans dimensions. El gall fer varial'ús de l'hàbitat i els seus requerimentssegons l'època de l'any. Requereix una dis-tribució de rodals de 200 ha de bon hàbitatseparades per menys de 5 km. Una distàn-cia superior a 25 km entre zones vitals éscrítica. L'ós bru requereix una màxima he-terogeneïtat de l'hàbitat, amb espècies ve-getals productores de fruits, de primavera atardor. La gestió forestal pot potenciar laqualitat de l'hàbitat de l'ós, afavorint una dis-tribució de bosquets de diferents edats iespècies arbrades i arbustives, irregular i heterogènia en l'espai, amb obertura de clari-anes.

El fenomen de la fragmentació dels hàbitatsforestals habitualment s'associa a una comu-nitat faunística empobrida. Tanmateix, enàrees mediterrànies on els incendis i altrespertorbacions han modelat un paisatge he-terogeni en mosaic, els fragments de bosc od'espais oberts forestals, fins i tot de mida

A Catalunya

és notable l'escassetat

de boscos madurs.

reduïda, són crítics per assegurar la presèn-cia de diverses espècies d'ocells i altres ver-tebrats al paisatge.

Els fragments de bosc han de ser grans perafavorir la fauna, orientativament superiorsa una hectàrea i separats per distàncies cur-tes (desenes o pocs centenars de metres)d'altres fragments, si és possible formant unaretícula o paisatge en mosaic. Malgrat totaixò, s'ha d'evitar una excessiva atomitzaciódel paisatge d'una banda i la coincidència enl'espai de grans superfícies homogènies, perexemple tallades finals de desenes d'hec-tàrees o plantacions extenses coetànies imonoespecífiques. En pinedes pirinenquess'ha comprovat que els ocells especialistesforestals disminueixen en abundància ambla superfície intervinguda després d'unes ta-llades de regeneració finals, i es redueixenfins a la meitat a partir de les 7-10 ha.

Una segona mesura interessant és preser-var rodals de boscos madurs distribuïts perles diferents unitats d'ordenació forestal.Aquestes reserves poden ser dirigides, és adir, gestionades amb intervencions ponde-rades; o bé integrals, sense cap intervenció,encara que caigui l'arbre més monumental.Les primeres es gestionen mitjançantmesures conservatives per potenciar deter-minades estructures, comunitats o espèciesi per garantir l'estabilitat de la massa davantpertorbacions naturals.

Les reserves integrals evolucionen de ma-nera no condicionada per les activitatshumanes. Per tant, poden servir d'estacionsexperimentals per estudiar la dinàmica na-tural del sistema, útils tant per a ecòlegs comper a enginyers forestals. Es pot preveure enla planificació la possibilitat de realitzar inter-vencions puntuals si es detecten indicisd'inestabilitat de la massa, sobretot quan estracta de boscos d'interès patrimonial. Uni-tats petites de bosc madur (1-10 hectàrees)repar tides per la forest ja poden ser inte-ressants, malgrat la seva mida petita. Lesàmplies par ts culminals i de mal accés deboscos de muntanya són fàcilment desti-nables a la protecció dels vessants i de ladiversitat biològica, però també és interes-sant reservar àrees de plana, amb bona qua-litat d'estació.

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 15

Biodiversitat i gestió forestal: estat de la qüestióJordi Camprodón

16

El cost de la conservació de labiodiversitat

Un problema evident que se us haurà acu-dit mentre llegíeu aquests paràgrafs és quela multifuncionalitat i la conservació de labiodiversitat en concret ha de tenirnecessàriament uns costos econòmics ele-vats. D'entrada cal valorar que algunesmesures són ben barates, ja que noimpliquen altra cosa que deixar fer o modi-ficar certs costums arrelats en la gestió tradi-cional del bosc, com per exemple lesestassades arreu. En altres casos, es potdonar una pèrdua de renda per al propietari,associada a deixar en peu arbres vells odeclarar reserves en boscos potencialmentproductius.Vies de solució poden ser diver-ses si bé no sempre són fàcils d'aconseguir.Per una banda hi hauria la via dels incentiusa la conservació i per l'altra la posada envalor d'elements de biodiversitat dins el cir-cuit econòmic.

Els incentius es basen habitualment en sub-vencions i subsidis agroecològics, aplicablesper exemple a par tir del Programa dedesenvolupament rural de la Unió Europea.Però existeixen altres fórmules possibles. Ésel cas de les exempcions o deduccions fis-cals a canvi del compromís del propietari(públic o particular) de conservar el patri-moni natural propi.També es debat el temade les ecotaxes, que es poden carregar enimpostos especials o mitjançant les activitatsturístiques en el medi natural, i que retri-bueixin en la conservació dels sistemes na-turals i del paisatge, dels quals en definitivagaudeix el ciutadà en general, i el visitant enparticular.

El baix preu que es paga per la fusta, la com-petència de països tercers i els salaris en aug-ment estan portant el sector productiuclàssic a la recessió. Per això s'estan buscantnous recursos valoritzables al mercat en elbast fons de la biodiversitat del bosc. El casdels fongs (bolets i tòfones) és prou signifi-catiu, però encara mal resolt perquè re-tribueixi sobre els propietaris del bosc.Altrespossibilitats que s'estan explorant són lesplantes medicinals i aromàtiques, els fruitssilvestres i el turisme naturalista.Aquesta últi-ma opció, molt associada al turisme rural,

encara està poc explorada, si bé ja existei-xen empreses especialitzades a portar bird-watchers europeus o americans a visitar elsparadisos ornitològics del país. La crisi queviu el sector forestal precisament ha deservir de revulsiu per trobar solucions imag-inatives i variades, aplicables segons el cas.

Reflexions finals

Els darrers 15 anys s'ha avançat conside-rablement en la comprensió i aplicació d'unagestió multifuncional dels sistemes forestals.Avui en dia s'estan aplicant exemplesdemostratius de millora d'hàbitats per a lafauna, per exemple en el cas del gall fer alsPirineus. No obstant això, es troba a faltarencara més debat tècnic i de propostes, ientre el sector forestal (associacions depropietaris, administracions, col·legis pro-fessionals, empreses) i el món de la recercaecològica en biologia de la conservació.

Temes com els mètodes de gestió de cadaforest, més ben adaptats segons les diferentsqualitats d'estació en què es troba, l'ade-quació de nous sistemes de planificació pocimplantats (com és el cas de l'ordenació perrodals), el tractament que han de rebrecer tes variables importants per a la biodi-versitat i el funcionament del bosc a escalade rodal (fusta morta, arbres vells, hetero-geneïtat vertical) són exemples prou impor-tants per debatre i trobar solucions queresponguin a les diferents necessitats socio-econòmiques i ambientals.

En la línia apuntada abans, s'està avançantcada cop més en estudis científics aplicats ala gestió. Els forestals s'han de poder basaren dades demostrables que justifiquin actua-cions compromeses, com l'aplicació d'un oaltre mètode de regeneració, o quan convéo no retirar la fusta morta. Per dissort, bonapart de la recerca en biodiversitat que es fa

Els darrers 15 anys s'ha avançat

considerablement en la comprensió i

aplicació d'una gestió multifuncional

dels sistemes forestals.

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:32 Página 16

17

al país no acaba de satisfer prou les necessi-tats del sector forestal o bé a la pràctica nos'acaba transferint a la gestió, per manca d'in-terès o de prioritat de qui li correspon posarels mitjans per aplicar-la.

D'altra banda, s'ha d'evitar caure en una sim-plificació de la informació que ofereixen elsestudis de recerca aplicada. La majoriad'enginyers volen receptes a la carta que elsresolguin una o altra pregunta, que no estàpas gens malament. No obstant això, els sis-temes naturals no funcionen com el càlculde les càrregues que ha de suportar un ponto el pendent màxim que pot tenir una viaràpida. Els sistemes naturals són molt com-plexos i formats per un gran nombre de vari-ables que interaccionen entre elles, quel'investigador no pot controlar o aïllar en unlaboratori. Per tant, massa sovint són difícilsde modelitzar.Això no eximeix l'investigadorde perseverar i fer el possible per treureconclusions transferibles a la seva recerca.Però sempre interpretant els resultats ambprudència.

Una gestió de qualitat, integradora de la con-servació d'hàbitats i espècies, s'apunta comaquella que sigui capaç d'apropar-se alsprocessos o les tendències naturals ques'observen al bosc. Les intervencions podenser intenses en l'espai, però temporalmentespaiades i en superfícies reduïdes (ambpreferència inferior a l'hectàrea). No es trac-ta sinó d'observar la dinàmica mateixa de ladinàmica ecològica i adaptar-hi la gestió, nosols per a la millora del funcionament del sis-tema, sinó per a la mateixa rendibilitateconòmica. Per exemple, fronts d'aprofita-ment o regeneració més estrets podendonar més protecció als arbres, minimitzarel risc que caiguin per una ventada o per laneu i, alhora, protegir la biodiversitat.

Bibliografia

BALLESTEROS, F.; ROBLES, L. (ed.) Manual de conservación ymanejo del hábitat del urogallo cantábrico, Naturaleza y Par-ques Nacionales, Serie de manuales de gestión de especiesamenazadas. Madrid: Dirección General para la Biodiversi-dad, Ministerio de Medio Ambiente, 2005.

BLONDEL, J.; ARONSON, J. Biology and Wildlife of the Mediter-ranean Region. Oxford: Oxford University Press, 1999.

BROTONS, LL. «Biodiversidad en mosaicos forestales mediter-ráneos: el papel de la heterogeneidad y del contextopaisajístico», a Camprodon, J.; Plana, E. (ed.) Conservación dela biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona:Edicions Universitat de Barcelona i Centre Tecnològic Fore-stal de Catalunya, 2007.

BURFIELD I. J.;VORÍSEK P. «Using common, widespread speciesto complement threatened species as indicators of forestbiodiversity», a IUFRO Monitoring and Indicators of Forest Biodiversity in Europe: from ideas to operationality,Abstract booklet, 12-15 nov., 2003, Florència, 2003.

CAMPRODON, J. Estructura dels boscos i gestió forestal al nord-estibèric: efecte sobre la composició, abundància i conservació delsocells, tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2003.

CAMPRODON, J. & BROTONS, LL. «Effects of undergrowth clear-ing on bird communities of Northwestern Mediterraneancoppice Holm oak forests», Forest Ecology and Management,221: 72-82, 2006.

CAMPRODON, J. «Tratamientos forestales y conservación dela fauna ver tebrada», a Camprodon, J.; Plana, E. (ed.) Con-servación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión fo-restal. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona i CentreTecnològic Forestal de Catalunya, 2007.

CAMPRODON, J.; CAMPIÓN, D.; MARTÍNEZ-VIDAL, R.; ONRUBIA,A.; ROBLES, H.; ROMERO, J. L.; SENOSIAIN, A. «Estatus, seleccióndel hábitat y conservación de los pícidos ibéricos», a Cam-prodon, J.; Plana, E. (ed.) Conservación de la biodiversidad,fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Edicions Uni-versitat de Barcelona i Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, 2007.

CANUT, J. «Gallináceas de montaña (perdiz pardilla, lagópo-do alpino y urogallo) y gestión forestal», a Camprodon, J.;Plana, E. (ed.) Conservación de la biodiversidad, fauna verte-brada y gestión forestal. Barcelona: Edicions Universitat deBarcelona i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2007.

DIRECCIÓN GENERAL PARA LA BIODIVERSIDAD I DEPARTAMENTDE MEDI AMBIENT I HABITATGE. Jornades de Gestió Forestal iManeig de l’Hàbitat del Gall Fer Pirinenc. Conclusions, Sort(Lleida) 16, 17 i 18 d’abril, 2007.

HANSKY, I. Metapopulation ecology. Oxford: Oxford Univer-sity Press, 1990.

LONGÁN, À.; GÓMEZ-BOLEA, A. «Els líquens epífits com abioindicadors de l’estat de conservació dels boscos», Bull.Inst. Cat. Hist. Nat. 70: 5-20, 2002.

MALLARACH, J. M. «Noves tendències en gestió», Medi Ambi-ent, 27, 2000.

MÉNONI, E.; DU RAU, P. D.; BRUSTEL, H.; BRIN, A.;VALLADARES,L.; CORIOL, G.; DE HARVENC, L.; CASTEDL, J. L. Amélioration deshabitats en faveur du grand tétras et bénéfices escomptés surla biodiversité, Rappor t scientifique. Office National de laChasse et la Faune Sauvage, 2004.

NEWTON, I. «The role of nest sites in limiting the numbersof hole-esting birds: a rewiew», Biological Conservation, 70:265-276, 1994.

ONF. Règles de gestion applicables aux forêts domanialessituées en zone à ours dans les Pyrénées françaises. OfficeNationale des Forêts, 1994.

ONF. Gestion forestière et Grand Tétras, Pyrénées. OfficeNational des Forêts, 1996.

PETERKEN, G. F. Natural Woodland. Ecology and Conservationin Northern Temperate Regions, Cambridge: Cambridge Uni-versity Press, 1996.

PRODON, R.; LEBRETON, J. D. «Breeding avifauna of a Mediter-ranean succession: the Holm oak and Cork oak series inthe eastern Pyrenees, 1. Analysis and modeling of the struc-ture gradient», Oikos, 37: 21-38, 1981.

RODEWALD, A. D.;YAHNER, R. H. «Bird communities associa-ted with harvested hardwood stands containing residualtrees», J.Wildl. Manage., 64(4): 924-932, 2000.

ROLSTAD, J. Habitat and range use of Capercaillie Tetrao uro-gallus L. in South Central Scandinavia pirinenc forest, with spe-cial reference to the influence of modern forestr y, tesi.University of Norway, 1989.

SAMUELSSON, J.; GUSTAFSSON, L.; INGELÖG,T. Dying and deadtrees. A review of their importance for biodiversity. Uppsala:Swedish Threatened Species Unit, 1994.

SMITH, P. Woodchip logging and Woodlands. Keast & RecherEds. Sidney: Royal Austral. Ornit. Union, 1985.

TORRE, M.; ROY, E. Conservación y mejora del hábitat del OsoPardo. Valladolid: Consejería de Medio Ambiente y ObrasPúblicas, Junta de Castilla y León, 1996.

TRABAUD, L. «Man and fire: impacts on Mediterranean ve-getation», a DI CASTRI, F.; GOODALL, D.W.; SPECHT R.T. (ed.)Mediterranean-type shrublands. Ecosystems of the world. Ams-terdam: Elsevier, 1981. 11, p. 523-537.

TRAVÉ, J.; DURAN, F.; GARRIGUE, J. «Biodiversité, richesse spé-cifique, naturalité. L’exemple de la Réserve Naturelle de laMassane», Réserve Naturelle de la Massane, Travaux, 50:1-30, 1999.

TURNER, M. H. G. «Landscape heterogeneity and distur-bance», Ecological Studies 64. Nova York: SPRINGER-VERLAG,1987.

VALLAURI, D.; ANDRÉ, J.; BLONDEL, J. Le bois mort, un attributvital de la biodiversité de la forêt naturelle, une lacune desforêts gérées. Rapport scientifique,WWF, 2002.

WIENS, J. A. The ecology of birds communities (2 vol.). Cam-bridge: Cambridge University Press, 1989.

OR 1_RMA_44_cat OK 14/12/09 13:33 Página 17