BOLET LITERARI Núria Sendra

Advertència o confessió

Els bolets em suggereixen la mort.

No només perquè n’hi ha de verinosos, tenen aquella cosa dels

bons i dels dolents, el bé contra el mal... el dubte íntim de el que esculls

és o no comestible.

No. Tampoc perquè els trobes amagats a indrets foscos i humits

de boscos inhòspits.

És una mort propera, real i una mica màgica: La mort del meu avi

s’esdevingué per causa d’un bolets. No uns amanita d’aquells rojos i

blancs, tan pop-art. El meu avi era gat vell i només en buscava de dos o

tres tipus. Foren uns esclata-sangs esponerosos, meravellosos.

I perquè es diuen esclata-sangs?

El ti Gabriel de l’Agre degué collir-ne la raó.

A la manera dels homes d’abans, els percaçà més enllà de les

seues forces. Fins el defalliment. Quan tornà a cas tenia el cos mal

posat i morí tres dies després. Un 23 d’octubre.

El dia exacte que la seua primera néta feia 7 mesos.

I degué ser un esclata-sangs protegit pels donyets perquè, molts

anys després, morí la seua dona –que molt probablement l’havia

cuinat– precisament un 23 d’octubre.

7 mesos després de l’aniversari del seu primer besnét.

Compte amb els bolets.